PRINCIPAL AJUDA PREFERÈNCIES

Cerca a l'element  


No hi ha entrades a l'historial de cerques
Compte de paraules:j: 20, vicens: 41
58 documents rellevants a la consulta.
Visualitza el document en PDF Estimació de construccions compromeses per la presència de coves en el litoral del sud i llevant de Mallorca mitjançant l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIGs) - Balaguer, P. ; Gràcia, F. ; Vicens, D. ; Pons, G.X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 60, pp. 51-63
Resum-Abstract: [cat] S’exposen els resultats estimats de l’extensió de construccions (habitatges) i infraestructures construïdes sobre quatre cavitats càrstiques a la franja litoral del Sud i Llevant de Mallorca a partir de l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIGs). L’estudi s’ha basat en l’anàlisi cartogràfic en el que s’ha contrastat la cartografia existent del recorregut de les coves, el mapa topogràfic digital a escala 1/5.000, diverses col·leccions de fotografies aèries i la cartografia digital del cadastre. La informació manejada es troba disponible al visor cartogràfic del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears S.A. i es pot visualitzar a qualsevol programa de SIG. La cartografia corresponent al recorregut de les cavitats es troba a les publicacions de la revista Endins, també disponibles a internet. Els resultat es una estimació dels metres quadrats construïts sobre les coves. D’aquesta manera s’ofereix una informació que podria esser una eina de consulta per a la presa de decisions i contribuir a la sostenibilitat de la zona costanera d’acord amb una concepció integrada de les àrees costeres i marines. ; [eng] This work exposes the estimated results of the built area (homes and infrastructures) above four karstic caves located at the coastal fringe in the South and East of the Mallorca Island using Geographical Information Systems (GIS). The study has been based on the analysis of the cartography of the path/extension of the caves, 1/5.000 scale topographic maps, many collections of digital aerial photography and the cartography of the cadastre. The information managed is available in the map viewer of the Geographical Information Service of the Balearic Islands and can be displayed in any GIS program. Cartography of the paths of the caves are in the issues of Endins Journal, also available in internet. The result is an estimation of the square meters built above the caves. In this way, we offer a kind of information that could be a decision support tool to contribute to the sustainability of the coastal zone according with the concept of integrity of coastal and marine areas..
Matèries en català: Història Natural ; Coves Litoral Llevant ; SIGs.
Matèries en anglès: Natural History ; Caves coastal ; SIGs.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 4000 | 13 p. -

Visualitza el document en PDF El Plistocè superior del Frontó des Molar (Manacor, Mallorca) - Vicens, Damià ; Gracia, Francesc ; McMinn, Miguel ; Cuerda, Juan
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1998, n. 41, pp. 125-137
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Estratigrafia Plistocè Manacor.
Matèries en anglès: Natural History ; Geology, Stratigraphic Quaternary Spain Manacor.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 4000 | 13 p. -

Visualitza el document en PDF Estratigrafia d’es Dolç (Colònia de Sant Jordi, Mallorca) - Fornós, Joan Josep ; Gràcia, Francesc ; Mas, Guillem ; Vicens, Damià
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2013, n. 56, pp. 165-175
Resum-Abstract: Les tasques de recerca espeleològica mitjançant tècniques d’espeleobusseig a la cova des Dolç (Colònia de Sant Jordi, Mallorca) han permès observar la seqüència estratigràfica de transició Plio-quaternària en el sector sud-oriental de la conca de Campos. Es tracta d’una seqüència regressiva que evoluciona des de fàcies bioturbades de plataforma soma, a fàcies d’aigües salobroses i finalment de deposició eòlica que constitueix la major part de la sèrie. La composició calcarenítica majoritàriament d’origen eòlic en la qual es desenvolupa la cova li dóna un tret diferencial genètic respecte de la major part de cavitats litorals del migjorn i llevant de Mallorca desenvolupades sobre els materials calcaris escullosos del Miocè superior. ; Recent speleological survey in the flooded passages of Cova des Dolç (Colònia de Sant Jordi, Mallorca) had permitted the description of the sedimentary Pliocene-Quaternary transition in the southeastern sector of the Campos basin. It corresponds to a regressive sequence characterized by the transition from shallow marine bioturbated facies, brackish waters environments and aeolian deposition. The cave is sculptured on the bioclastic calcarenites than form the aeolianites, being this the more characteristic and differential trend with the other coastal caves which develop on Late Miocene reefal limestones in the llevant and migjorn areas of Mallorca..
Matèries en català: Ciències Naturals ; Estratigrafia.
Matèries en anglès: Natural History ; Stratigraphy.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 4000 | 11 p. -

Visualitza el document en PDF Alteracions antròpiques en els boscos de Pinus halepensis Mill. dels sistemes dunars de Mallorca - Mir-Gual, Miquel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Brunet, Pere J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2010, n. 53, pp. 133-151
Resum-Abstract: Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d’algunes dècades enrere s’hagin associat de manera ferma a l’activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística de sol i platja, la seva interacció amb l’home es remunta segles enrere. Gràcies a la tasca realitzada recentment a Menorca s’ha pogut comprovar, mitjançant l’aplicació d’una senzilla metodologia de mostreig, que una important part dels sistemes dunars a l’illa tenen masses forestals que, formades bàsicament per Pinus halepensis Mill., presenten un origen temporal sospitosament similar, donant peu a pensar amb la importància que la mà de l’home ha pogut jugar pel que fa a l’aspecte i configuració de la seva realitat vegetal actual, tot indicant tendències de discriminació positiva en quant a la presència d’aquesta espècie. El present treball pretén mostrar les modificacions que les masses boscoses de P. halepensis associades a alguns sistemes dunars litorals de l’illa de Mallorca han sofert al llarg de les dècades. S’analitzen mostres representatives per a cada un dels sistemes, les quals, a partir de la seva anàlisi permeten extreure algunes consideracions significatives que mostren alhora l’evolució històrica d’aquests ambients. ; Beach-dune systems are undoubtedly one of the most distinctive physiographic features of the Mallorcan coastline. Although these from some decades ago have been so strongly associated with socio-economic activity linked to the sun and beach tourism industry, its interaction with the man goes back centuries ago. A reason for the recent studi of reforestation of Menoca dunes and applying a simple methodology for sampling that an important part of the dunes on the island are forests, which comprised mainly Pinus halepensis Mill., have a temporary home suspiciously Similarly, giving rise to the importance of thinking the hand of man could play in both aspect and configuration of your current reality plant, indicating trends of positive discrimination in terms of the presence of this species. This paper aims to show the modifications of the woods P. halepensis associated with some coastal dune systems in the island have suffered over the decades. To this end, representative samples analyzed for each of the systems, which from its analysis can draw some important considerations that show both the historical evolution of these environments..
Matèries en català: Ciències naturals ; Història Natural ; Pressió antròpica.
Matèries en anglès: Natural History ; Human pressure.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3380 | 20 p. -

Visualitza el document en PDF L’endocarst i les mines de la serra de na Burguesa (Mallorca, Illes Balears). 2. Estat actual del coneixement paleontològic, de la vegetació pteridofítica i briofítica de les entrades de les cavitats i biospeleològic - Bover, Pere ; Ginard, Antelm ; Rosselló, Josep A. ; Crespí, Damià ; Gràcia, Francesc ; Vicens, Damià
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 197-218
Resum-Abstract: Es presenta l’estat de la qüestió sobre el coneixement paleontològic, biospeleològic i de la vegetació pteridofítica i briofítica de les cavitats de la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Illa de Mallorca). En aquesta serra s’han trobat jaciments d’origen càrstic que han lliurat fòssils de vertebrats quaternaris molt importants com n’és el cas de Myotragus batei. La flora briofítica i pteridofítica de les entrades de les cavitats no presenta peculiaritats importants, a excepció del Clot des Cero on s’hi pot trobar: Homalia lusitanica i Asplenium scolopendrium. Referent a la fauna invertebrada, hi ha endemismes singulars com Entomobrya vadelli i pel que fa als vertebrats, remarcar la importància de les coves del Pilar com a estació de la ratapinyada Miniopterus schreibersii. ; The state of the art knowledge palaeontological biospeleològic and vegetation pteridofítica briofítica and the cavities of the Sierra Na Burguesa (Tramuntana, Majorca) are know. In this mountain karstic deposits we are found and studied Quaternary vertebrate fossil important how the case Myotragus batei. The briophytic and pteridophytic flora of entries cavities are not important, except Clot des Cero whit Homalia lusitanica and Asplenium scolopendrium. Regarding invertebrate fauna, there are endemic Entomobrya vadelli, only know from this cave, and vertebrate stressed the importance of caves as Pilar with the bat Miniopterus schreibersii station..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3200 | 22 p. -

Visualitza el document en PDF El registre paleontològic de l’illa d’Eivissa a jaciments litorals pleistocens - Del Valle, L. ; Vicens, D. ; Pomar, F. ; Genise, J.F. ; Pons, G.X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 60, pp. 91-104
Resum-Abstract: [cat] Es presenta des d’una visió històrica, l’estudi del registre paleontològic del Pleistocè de l’illa d’Eivissa, des dels seus inicis a finals del segle XIX fins l’actualitat, per després comentar els jaciments de platja i els que contenen fòssils continentals. Els primers són escassos per la qual cosa hi ha un registre baix de tàxons marins. Els jaciments d’origen continental són nombrosos i el registre paleontològic es caracteritza per a presentar mol·luscs endèmics (Tudorella ferruginea) i en alguns indrets traces fòssils d’insecte (i.e. Rebuffoichonus casamiquelai). ; [eng] This article gives a historical view of the Pleistocene on the island of Ibiza, from its beginnings in the late nineteenth century to the present. Then, beach deposits are synthetically described focusing on paleontological content and finally, the deposits that contain continental fauna. The first ones are scarce, for this reason there is a few marine taxa registers. Moreover, there are a high number of continental deposits and their paleontological data is characterized by endemic Mollusca and in some sites there are insect traces..
Matèries en català: Història Natural ; Fòssils Mallorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Fossil beach.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3200 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Relació genètica i hidrològica entre coves, cales i altres entrants al Migjorn de Mallorca - Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Gamundí, Pere ; Fornós, Joan Josep ; Vicens, Damià
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 161-176
Resum-Abstract: L’exploració i documentació de cavitats litorals al Migjorn de Mallorca, moltes d’elles amb importants continuacions subaquàtiques, posen de manifest la possible relació genètica i hidrològica entre les cales i l’endocarst. La presència de cavitats càrstiques que són capturades per l’erosió marina i posteriorment desmantellades progressivament constitueix un factor més a tenir en compte. Molts dels “dolços”, nom popular de les surgències submarines, provenen de cavitats càrstiques que drenen i interactuen hidrològicament amb la mar. Aquestes cavitats litorals en certa manera constitueixen una prolongació de la mar terra endins i constitueixen una part fonamental del patrimoni natural de Mallorca. ; Coastal caves in southern Mallorca have abundant underwater continuations. Recent exploration and survey of those caves and submerged galleries highlights the genetic relationship between hydrology and karst. Most of the coastal caves result from the sea caves enlargement by wave erosion and the capture of neighbour karstic caves; additionally coastal freshwater springs result from the interference hydrological gradients between kartic cavities and the sea. Those littoral cavities represent the sea inland influence extension and are a key element of the Mallorca natural heritage..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3200 | 16 p. -

Visualitza el document en PDF Los foraminíferos cuaternarios del mar Balear como componentes biogénicos de los sedimentos de playa - Mateu, Guillem ; Mateu-Vicens, Guillem ; Nadal, Guillem ; Rodríguez, Beatriz ; Gil, Maria del Mar ; Celià, Laura
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2003, n. 46, pp. 95-115
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Foraminífers .
Matèries en anglès: Natural History ; Foraminifera.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3200 | 21 p. -

Coincidències1 - 50