PRINCIPAL AJUDA PREFERÈNCIES

Cerca a l'element  


No hi ha entrades a l'historial de cerques
Compte de paraules:roig: 17, munar: 18, xavier: 28, francesc: 42
66 documents rellevants a la consulta.
Visualitza el document en PDF L’endocarst i les mines de la serra de na Burguesa (Mallorca, Illes Balears). 1. Estat actual del coneixement espeleogenètic, topogràfic, miner i de la tipologia d’espeleotemes - Vicens, Damià ; Ginard, Antelm ; Crespí, Damià ; Bover, Pere ; Gràcia, Francesc
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 117-132
Resum-Abstract: Es presenta l’estat de la qüestió sobre el coneixement espeleogenètic, topogràfic i miner de la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Illa de Mallorca). S’han topografiat més de 160 cavitats. Destaca pel seu recorregut l’avenc de l’Infern amb 827 m, la covota des Puig Gros de Bendinat amb 593 m, les coves del Pilar amb 531 m. Referent a la profunditat, destaquen l’avenc de l’Infern amb 132 m i l’Avenc de sa Soca amb 103 m de desnivell. L’espeleogènesi de les cavitats de la serra està lligada a la dissolució dels carbonats i guixos del Secundari. L’activitat minera per a l’obtenció de guix ha estat important a partir del s. XVIII. Les mines es presenten a cel obert o en galeries. Actualment moltes es troben abandonades. ; The state of the art about speleogenetic, topographic and mining knowledge of the Sierra Na Burguesa (Tramuntana, Majorca) are given. Over 160 cavities are topographied. The most important is l'avenc de l'Infern with 827 m of round, the covota des Puig Gros de Bendinat with 593 m, the coves del Pilar with 531 m. About the depth, l'avenc de l'Infern with 132 m and l'avenc de sa Soca with 103 m are the most important. The cavities speleogenesis of the mountains is linked to the dissolution of carbonates and gypsum in the Secondary rocks. The mining activity to obtain plaster has been important from XVIII century. The mines are presented in the open or in galleries. Today, a lot of then are abandoned..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1442 | 16 p. -

Visualitza el document en PDF Una tortuga verda, Chelonia mydas L., a Mallorca - Pou, Sebastià ; Riera, Francesc ; Mayol, Joan ; Grau, Antoni
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1991, n. 34, pp. 69-71
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Tortugues marines Mallorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sea turtles Spain Majorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1442 | 3 p. -

Visualitza el document en PDF El Plistocè superior del Frontó des Molar (Manacor, Mallorca) - Vicens, Damià ; Gracia, Francesc ; McMinn, Miguel ; Cuerda, Juan
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1998, n. 41, pp. 125-137
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Estratigrafia Plistocè Manacor.
Matèries en anglès: Natural History ; Geology, Stratigraphic Quaternary Spain Manacor.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1442 | 13 p. -

Visualitza el document en PDF Estratigrafia d’es Dolç (Colònia de Sant Jordi, Mallorca) - Fornós, Joan Josep ; Gràcia, Francesc ; Mas, Guillem ; Vicens, Damià
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2013, n. 56, pp. 165-175
Resum-Abstract: Les tasques de recerca espeleològica mitjançant tècniques d’espeleobusseig a la cova des Dolç (Colònia de Sant Jordi, Mallorca) han permès observar la seqüència estratigràfica de transició Plio-quaternària en el sector sud-oriental de la conca de Campos. Es tracta d’una seqüència regressiva que evoluciona des de fàcies bioturbades de plataforma soma, a fàcies d’aigües salobroses i finalment de deposició eòlica que constitueix la major part de la sèrie. La composició calcarenítica majoritàriament d’origen eòlic en la qual es desenvolupa la cova li dóna un tret diferencial genètic respecte de la major part de cavitats litorals del migjorn i llevant de Mallorca desenvolupades sobre els materials calcaris escullosos del Miocè superior. ; Recent speleological survey in the flooded passages of Cova des Dolç (Colònia de Sant Jordi, Mallorca) had permitted the description of the sedimentary Pliocene-Quaternary transition in the southeastern sector of the Campos basin. It corresponds to a regressive sequence characterized by the transition from shallow marine bioturbated facies, brackish waters environments and aeolian deposition. The cave is sculptured on the bioclastic calcarenites than form the aeolianites, being this the more characteristic and differential trend with the other coastal caves which develop on Late Miocene reefal limestones in the llevant and migjorn areas of Mallorca..
Matèries en català: Ciències Naturals ; Estratigrafia.
Matèries en anglès: Natural History ; Stratigraphy.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1442 | 11 p. -

Visualitza el document en PDF Està afectant el canvi climàtic a les poblacions d'aus a Menorca? - Garcia-Febrero, Òscar ; Herrando, Sergi ; Anton, Marc ; Baltà, Oriol ; Méndez, Xavier ; Julià, Lluc
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2018, n. 61, pp. 121-139
Resum-Abstract: [cat] S’ha analitzat la incidència del canvi climàtic a les poblacions d’aus terrestres a l’illa de Menorca amb dades obtingudes amb metodologies estandarditzades durant el període (2001-2017). No s’observen canvis en la fenologia de cria. Els canvis d’usos del sòl en els darrers 20 anys a l’illa han afavorit l’augment de la complexitat de la cobertura forestal què ha mitigat els possibles efectes del canvi climàtic, permetent un creixement de les poblacions d’aus forestals a Menorca. Les espècies d’aus d’àrees obertes presenten una tendència incerta i unes pitjors previsions a la disminució degut a la intensificació dels processos agrícoles o ramaders. ; [eng] The incidence of climate change in the populations of terrestrial birds on the island of Menorca has been analyzed with data obtained using standardized methodologies during the period (2001-2017). There are no changes in breeding phenology. The changes in land use in the last 20 years on the island have favored the increase in the complexity of forest cover which has mitigated the possible effects of climate change, allowing the growth of forest bird populations in Menorca. Species of birds in open areas present an uncertain tendency and worse forecasts to decrease due to the intensification of agricultural or livestock processes..
Matèries en català: Història Natural ; Canvi climàtic ; Aus terrestres ; Illes Balears.
Matèries en anglès: Natural History ; Climate change ; Land birds ; Balearic Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1441 | 19 p. -

Visualitza el document en PDF Conservation approach of a front dune system through the study of its blowouts (Cala Agulla, Mallorca) - Mir-Gual, Miquel ; Pons, Guillem Xavier ; Gelabert, Bernadí ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodriguez-Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2014, n. 57, pp. 79-103
Resum-Abstract: Most of the beach-dune systems in the western Mediterranean today show an important state of fragmentation with obvious signs of erosion, largely because of blowouts on the dune front. Blowouts were studied in the dune front of the Cala Agulla beach-dune system (Mallorca, Spain) in order to better understand and quantify the backward dune movement over the last decades. A spatiotemporal analysis taking into account the boundary drawn by the vegetation along the first line of dunes was carried out. The analysis was performed using GIS software ArcView, applying DSAS extension 2.0 (Digital Shoreline Analysis System). Fourteen blowouts located along a front about 600 m long were studied. For each blowout, some ecological and morphometric variables were analyzed in order to establish the relationship between the different types of blowouts. To this end, it was applied an index Rt-v to link each morphology with the patterns shown by the existing vegetation, both herbaceous and woody. Applying the iTx index represents the link between each typology and its inner topography. The results show integral recoil of the dune front over the last decades - the average recoil ranges from 10-20 m, although in some places exceed 20 m -. However, from 2008 to 2010 some advances were recorded, except at the sites that coincided with the main entrances to the beach, which suggests a direct relationship between maximum erosion and the places with highest attendance. Blowouts were divided into 5 categories, trough blowouts being the most prevalent (50% of samples). Each type showed distinct morphometric features and had a different relationship with the vegetal species. ; Gran part dels sistemes platja-duna a la mediterrània occidental mostren avui dia un important estat de fragmentació amb signes palpables d’erosió, principalment a causa de l’existència de blowouts al llarg dels fronts dunars. S’estudien els blowouts existents al front de dunes del sistema de Cala Agulla (Mallorca, Espanya) amb l’objectiu de conèixer i quantificar el retrocés del sistema al llarg de les darreres dècades. Per això s’ha realitzat una anàlisi espacio-temporal prenent com a línia de referència la marcada per la presència de vegetació herbàcia. L’anàlisi s’ha dut a terme a partir de la utilització del sistema d’informació geogràfica ArcView, i amb l’aplicació de l’eina DSAS (Digital Shoreline Analysis System). Un total de 14 blowouts localitzats al llarg d’un front dunar de 600 m han estat estudiats. Per a cada un dels blowouts algunes variables geomorfològiques i ecològiques han estat analitzades en tant a poder establir una relació entre els distints tipus de blowouts. Amb aquest fi, s’aplica l’índex Rt-v per tal de relacionar cada morfologia amb els patrons mostrats per la vegetació existent, tant herbàcia com arbustiva. D’altra banda, l’aplicació de l’índex iTx representa la relació existent entre cada tipologia i els seus perfils topogràfics interns. Els resultats obtinguts mostren un retrocés integral del front de dunes al llarg de les darreres dècades – el retrocés mitjà oscil·la entre els 10-20 m, tot i que en alguns llocs aquest excedeix els 20 m –. No obstant, de 2008 a 2010 es perceben alguns punts d’avançament, sempre excepte els indrets que coincideixen amb les entrades principals a la platja, la qual cosa suggereix una relació directe entre els màxims d’erosió i els llocs amb major influència d’usuaris. Els blowouts han estat dividits en 5 categories, sent els trough blowouts els que més importància tenen (50% de la mostra). Cada una de les tipologies mostra característiques morfomètriques diferents, i distinta relació amb les espècies vegetals inventariades..
Matèries en català: Ciències Naturals ; Dunes Mallorca ; Erosió .
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Majorca ; Erosion.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1441 | 25 p. -

Visualitza el document en PDF Les enquestes a pescadors com a instrument per a detectar processos erosius al litoral rocallós de Menorca (Illes Balears) - Martín-Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem Xavier ; Rrodíguez-Perea, Antonio ; Vilaplana, Joan Manuel ; Gelabert, Bernadí
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2013, n. 56, pp. 199-208
Resum-Abstract: En aquest article s’ha realitzat una enquesta de percepció sobre processos de caigudes de blocs i esllavissades a la població de pescadors professionals i recreatius de l’illa de Menorca. Els resultats indiquen els indrets de la costa on els pescadors aprecien fenòmens geomorfològics de caigudes de blocs. A l’hora, ens permet tenir un punt de partida per a l’estudi dels processos inestables a la costa rocosa de Menorca. S’ha pres una mostra representativa de 48 enquestes a pescadors professionals i 88 enquestes a pescadors recreatius delimitant 39 zones amb processos actius. En el cas dels pescadors professionals s’han pres com a zones de mostreig els ports base de: Maó, sa Nitja, Macaret, Fornells, Ciutadella, Biniancolla, es Grau, Alcalfar, Canutells i cales Fonts. Amb el resultat de les enquestes es troben algunes respostes associades a la manca de blocs de tempesta o tsunami a les costes rocoses que ens han animat a explorar tot el perímetre de la costa de Menorca. ; This paper has conducted a survey on fisherman perception about cliff falling blocks processes and their location. It is an starting point for the study of unstable processes on the rocky coast of Menorca. It has taken a representative sample of the fishermen of the island, with 48 s professional and 88 recreational, analyzing 39 localities. Information provided by commercial fishermen have been taken in homeports: Maó, sa Nitja, Macaret, Fornells, Ciutadella, Biniancolla, es Grau, Alcalfar, Canutells i cales Fonts. Results show the lack of storm or tsunami blocks, of the rocky shores in some areas that we have been encouraged to explore the entire perimeter of the coast of Menorca..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1441 | 10 p. -

Visualitza el document en PDF Pot un fisiòleg vegetal ésser considerat naturalista? : Editorial - Flexas, Jaume ; Conesa, Miquel Àngel ; Gallé, Alexander ; Galmés, Jeroni ; Gulías, Xavier ; Ribas-Carbó, Miquel ; Medrano, Hipólito
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 9-30
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1441 | 22 p. -

Visualitza el document en PDF Coleópteros de las Islas Chafarinas (N Africa, Mediterráneo Occidental): catálogo faunístico e implicaciones biogeográficas - Palmer, Miquel ; Pons, Guillem X. ; Alonso-Zarazaga, Miguel Ángel ; Bellés, Xavier ; Ferrer, Joan de ; Ferrer, Julio ; Outerelo, Raimundo ; Petitpierre, Eduard ; Plata, Paulino ; Ruiz, José Luis
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1999, n. 42, pp. 147-166
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Coleòpters Àfrica Illes Chafarinas.
Matèries en anglès: Natural History ; Beetles Africa Chafarinas Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1274 | 20 p. -

Visualitza el document en PDF Mapping species richness of endemic macroinvertebrates by overlapping distribution maps - Palmer, Miquel ; Pons, Guillem X. ; Outerelo, Raimundo ; Vives, Eduard ; Bellés, Xavier ; Garcia, Lluc ; Linde, Marta ; Gómez-Pujol, Lluís ; March, David
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 55, pp. 99-122
Resum-Abstract: Inventory-based approaches (i.e., those that directly relate species richness to explanatory variables) do not work on the medium and local scale that was studied in this paper; even when ecologically-meaningful environmental predictors were used. The use of an alternative approach (Taxon-based diversity mapping) is proposed. This approach starts by modelling the probability of occurrence of twelve target endemic species using environmental variables as predictors. Next, it projects the probability of occurrence from 48 sampled sites to a grid of 532 1-km2 units. Finally, the approach estimates endemic species richness at these 532 1-km2 units by overlapping the twelve maps inferred. We also propose a new approach whose purpose is to detect possible false absences and unstable presences. These doubtful observations were excluded from ecological niche modelling. In addition to species richness, the patterns experienced by species composition were analysed. Species composition experienced strong changes (i.e., large turnover), while species richness remained constant. This stasis in species richness is neither related to low environmental variability (both the biotic and abiotic scenarios are diverse) nor to the lack of species-environment relationships (not only species composition but also species-specific responses are correlated with environment). The area studied is environmentally diverse and species turnover of the macroinvertebrate community was moderate to large. Species composition was significantly correlated with environment (minimum temperature). The predicted number of target endemic species per cell in 92% of the studied area fell between 3 and 5. Therefore Taxonbased diversity mapping has been confirmed as a valid alternative to conventional inventory-based diversity mapping. Additionally, the new procedure proposed here for dealing with noisy presence/absence data produces more accurate distributional maps of individual species. ; Els resultats de la cartografia biogeogràfica que es recolcen en predictors de significat ecològic derivats d’inventaris faunístics (i.e. aquells que relacionen directament la riquesa d’espècies amb variables explicatives) no acostumen a oferir resultats òptims a les escales espacials d’ordre mig i local, com les que aborda aquest treball en el marc de la Serra de Tramuntana (Mallorca). A mode d’alternativa es proposa l’ús d’un mètode de cartografia centrat en la diversitat dels tàxons. Aquesta aproximació modelitza la probabilitat d’aparició de dotze grups d’espècies endèmiques tot emprant les variables ambientals com a predictors. Així les coses, es representa la probabilitat d’ocurrència a partir de 48 punts de mostreig d’una xarxa de 532 cel·les d’1 km2. A partir de dites probabilitats es superposen els 12 mapes d’inferència per tal d’estimar la riquesa d’espècies a cada una de les 532 unitats d’anàlisi. Addicionalment es proposa un mètode per detectar les falses absències així com les presències fortuïtes. Aquestes observacions dubtoses són excloses del model de nínxol ecològic. En paral·lel a la representació de la riquesa d’espècies, s’aborden els patrons d’agrupació d’espècies. La composició dels grups experimenta variacions importants, tot i que la riquesa d’espècies roman constant. Aquesta invariabilitat en el nombre d’espècies no sembla estar relacionada amb l’escassa variabilitat ambiental, ja que tant el marc biòtic com l’abiòtic són diversos, així com tampoc amb la manca de correlació entre espècies i medi (que es dona tant pel que fa a la composició d’espècies, així com també amb la resposta específica d’algunes espècies). L’àrea d’estudi és diversa des d’un punt de vista ambiental i el volum d’espècies de macroinvertebrats és de moderat a important. La composició dels grups d’espècies presenta una correlació significant amb el medi (temperatura mínima). El nombre de grups d’espècies endèmiques per a un 92% de les unitats d’anàlisi oscil·la entre 3 i 5. Així doncs, la cartografia de la biodiversitat a partir de tàxons s’ha confirmat com una alternativa vàlida als mètodes convencionals fonamentats en inventaris. De més a més, la proposta per tal de detectar les falses absències/presències resulta en una cartografia de distribució específica de les espècies força més acurats..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1261 | 24 p. -

Visualitza el document en PDF Dipòsits d’interferència eòlic-al· luvial al Pleistocè superior de les Illes Balears (Mallorca i Menorca, Mediterrània occidental): sedimentologia i implicacions paleoambientals - Pomar, Francesc ; Fornós, Joan J. ; Gómez Pujol, Lluís ; Del Valle, Laura
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2016, n. 59, pp. 147-185
Resum-Abstract: [cat]El present estudi aborda la interferència entre dunes costaneres i ventalls al·luvials durant el Pleistocè superior en el marc geogràfic de les Illes Balears. Tot i que d’antuvi es tracta de dos ambients sedimentaris diferenciats, amb la participació de diferents processos i la gènesi d’un modelat o unes formes pròpies, molt sovint la seva interacció produeix un registre estratigràfic en què comparteixen característiques, així com també, mantenen elements heretats un de l'altre. En aquest sentit, la interferència eòlica-al·luvial és l'expressió estratigràfica–geomòrfica de la coincidència, interacció i/o superposició d'ambients eòlics i al·luvials. En aquest estudi, s’han descrit diferents dipòsits costaners que consisteixen en la successió d’ambients costaners, eòlics, col·luvials i al·luvials i les seves corresponent interferències. Tots aquests dipòsits estan constituïts en major o menor mesura, per seqüències de gresos carbonatats, bretxes, conglomerats i dipòsits de gra fi. Tanmateix, una de les característiques a destacar és que la majoria d'aquests dipòsits incorporen sediments bioclàstics d’origen marí. Aquesta fet sovint ha justificat que aquest dipòsits fossin classificats, de manera errònia, exclusivament com eolianites, tot proporcionant informació imprecisa i esbiaixada sobre la seva gènesi. En la gènesi de les fàcies d’interferència al·luvial-eòlic, el clima i el nivell de la mar controlen la magnitud i la intensitat en el paper de preponderància de cada ambient sedimentari i la naturalesa de la interferència. La datació de nivells eòlics, així com el contingut paleontològic, indiquen que els processos d’interferència entre aquests dos ambients sedimentaris foren especialment significatius durant el Pleistocè superior ; [eng]This study deals with coastal dunes and alluvial fans interference. Although initially they are two different environments, with different processes and resulting forms, very often their interaction produces deposits that share characteristics and features from both environments, as well as, maintain inherited elements from one to each other. In this sense, the aeolian-alluvial interference is the geomorphological expression of the coincidence, disruption and/or overlapping of aeolian and alluvial environments. In this study, different coastal deposits have been described involving the succession of coastal, aeolian, colluvial and alluvial environments. Carbonate sandstones, breccias, conglomerates and fine grained deposits are the main component of these sequences. One of the outstanding features is that most of these deposits contain marine bioclastic sediments. For this reason, very often these deposits have been classified solely as aeolianites, providing imprecise information about their genetic processes. Climate and sea level appears to be the most important controls on the role and magnitude of each sedimentary environment. Dating of aeolian levels, as well as palaeontological content, indicate that their deposition took place during the Late Pleistocene..
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1153 | 39 p. -

Visualitza el document en PDF L’endocarst i les mines de la serra de na Burguesa (Mallorca, Illes Balears). 2. Estat actual del coneixement paleontològic, de la vegetació pteridofítica i briofítica de les entrades de les cavitats i biospeleològic - Bover, Pere ; Ginard, Antelm ; Rosselló, Josep A. ; Crespí, Damià ; Gràcia, Francesc ; Vicens, Damià
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 197-218
Resum-Abstract: Es presenta l’estat de la qüestió sobre el coneixement paleontològic, biospeleològic i de la vegetació pteridofítica i briofítica de les cavitats de la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Illa de Mallorca). En aquesta serra s’han trobat jaciments d’origen càrstic que han lliurat fòssils de vertebrats quaternaris molt importants com n’és el cas de Myotragus batei. La flora briofítica i pteridofítica de les entrades de les cavitats no presenta peculiaritats importants, a excepció del Clot des Cero on s’hi pot trobar: Homalia lusitanica i Asplenium scolopendrium. Referent a la fauna invertebrada, hi ha endemismes singulars com Entomobrya vadelli i pel que fa als vertebrats, remarcar la importància de les coves del Pilar com a estació de la ratapinyada Miniopterus schreibersii. ; The state of the art knowledge palaeontological biospeleològic and vegetation pteridofítica briofítica and the cavities of the Sierra Na Burguesa (Tramuntana, Majorca) are know. In this mountain karstic deposits we are found and studied Quaternary vertebrate fossil important how the case Myotragus batei. The briophytic and pteridophytic flora of entries cavities are not important, except Clot des Cero whit Homalia lusitanica and Asplenium scolopendrium. Regarding invertebrate fauna, there are endemic Entomobrya vadelli, only know from this cave, and vertebrate stressed the importance of caves as Pilar with the bat Miniopterus schreibersii station..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1153 | 22 p. -

Visualitza el document en PDF Relació genètica i hidrològica entre coves, cales i altres entrants al Migjorn de Mallorca - Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Gamundí, Pere ; Fornós, Joan Josep ; Vicens, Damià
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 161-176
Resum-Abstract: L’exploració i documentació de cavitats litorals al Migjorn de Mallorca, moltes d’elles amb importants continuacions subaquàtiques, posen de manifest la possible relació genètica i hidrològica entre les cales i l’endocarst. La presència de cavitats càrstiques que són capturades per l’erosió marina i posteriorment desmantellades progressivament constitueix un factor més a tenir en compte. Molts dels “dolços”, nom popular de les surgències submarines, provenen de cavitats càrstiques que drenen i interactuen hidrològicament amb la mar. Aquestes cavitats litorals en certa manera constitueixen una prolongació de la mar terra endins i constitueixen una part fonamental del patrimoni natural de Mallorca. ; Coastal caves in southern Mallorca have abundant underwater continuations. Recent exploration and survey of those caves and submerged galleries highlights the genetic relationship between hydrology and karst. Most of the coastal caves result from the sea caves enlargement by wave erosion and the capture of neighbour karstic caves; additionally coastal freshwater springs result from the interference hydrological gradients between kartic cavities and the sea. Those littoral cavities represent the sea inland influence extension and are a key element of the Mallorca natural heritage..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1153 | 16 p. -

Visualitza el document en PDF Sobre la presencia del alga Caulerpa taxifolia (Vahl) C. Agardh (Caulerpales, Chlorophyta) en aguas costeras de Mallorca - Pou, Sebastià ; Ballesteros, Enric ; Delgado, Olga ; Grau, Antoni Mª ; Riera, Francesc ; Weitzmann, Boris ; S. Pou, E. Ballesteros, O. Delgado, A.M. Grau, F. Riera, B. Weitzmann
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1993, n. 36, pp. 83-90
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Algues Mallorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Algae Spain Majorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1153 | 8 p. -

Visualitza el document en PDF Interferència entre sedimentació eòlica i al·luvial - Pomar, Francesc ; Fornós, Joan Josep ; Gómez-Pujol, Lluis ; Del Valle, Laura
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2015, n. 58, pp. 127-157
Resum-Abstract: [cat]Es presenta l’estat de la qüestió relatiu a la dinàmica, els processos i la sedimentologia de dos ambients deposicionals diferents: els ventalls al·luvials i els sistemes dunars costaners, així com les seves interaccions. Malgrat són dos ambients que presenten processos totalment diferents, sovint l’estreta interrelació que presenten fa difícil de definir els límits entre tots dos ambients. En aquest sentit, la interferència eòlic-al·luvial és l’expressió geomòrfica de la combinació i la superposició tant de processos eòlics com al·luvials. El clima juga un paper important com amplificador o mitigador del predomini d’un procés o un ambient sobre l’altre, així com respecte de la provisió de sediment, el transport eòlic o la precipitació-escorrentia. A tall d’exemple es presenten casos d’estudi relatius al registre sedimentari pleistocènic de les Illes Balears i la Mediterrània occidental on abunden els exemples d’interferències eòlic-al·luvials associades a les fluctuacions climàtiques i les oscil·lacions eustàtiques des del darrer període interglacial. ; [eng]The state of art on alluvial fan and aeolian sediments interference is presented. Although initially they are two different environments, with different processes and resulting forms, very often their interaction produces deposits that share characteristics and features from both environments, as well as, maintain inherited elements from one to each other. In this sense, the aeolian-alluvial interference is the geomorphological expression of the coincidence, disruption and/or overlapping of aeolian and alluvial environments. Climate appears to be one of the most important controls on the role and magnitude of each environment in terms of sediment supply, precipitation, runoff or aeolian transport. In this paper we discuss many examples from the Balearic Islands and Western Mediterranean where Pleistocene coastal successions show different degrees of eolian-alluvial interferences, as well as the role of eustatic fluctuation and climate changes during the Last interglacial-glacial period as drivers of this deposition system..
Matèries en català: Història Natural ; Geologia i Paleontologia.
Matèries en anglès: Natural History ; Geology and Palaeontology.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1153 | 31 p. -

Visualitza el document en PDF Primera cita d'un exemplar adult de Luvarus imperialis Rafinesque, 1810 en aigües de Balears (Mediterrània Occidental). Consideracions anatòmiques i biològiques - Grau, Amalia ; Massutí, Enric ; Riera, Francesc ; Quetglas, Antoni ; Grau, Antoni Mª
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2000, n. 43, pp. 91-98
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Peixos.
Matèries en anglès: Natural History ; Fishes.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1153 | 8 p. -

Coincidències1 - 50