PRINCIPAL AJUDA PREFERÈNCIES

Cerca a l'element  


No hi ha entrades a l'historial de cerques
Compte de paraules:jaime: 5, munar: 18
20 documents rellevants a la consulta.
Visualitza el document en PDF Faunística de equinodermos en las Islas Baleares - Munar, Jaime
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1984, n. 28, pp. 5-21
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Equinoderms Illes Balears.
Matèries en anglès: Natural History ; Echinodermata Spain Balearic Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 47495 | 17 p. -

Visualitza el document en PDF Anomalías en la simetría de los Asteroidea (Echinodermata). : Casos observados en aguas de Mallorca - Munar, Jaime
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1984, n. 28, pp. 59-66
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Equinoderms .
Matèries en anglès: Natural History ; Echinodermata Spain Majorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 47495 | 8 p. -

Visualitza el document en PDF Una captura de Nyctalus noctula Schreber (Chiroptera: Vespertilionidae) en Mallorca - Munar, Jaime
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1982, n. 26, pp. 233-235
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Ratapinyades .
Matèries en anglès: Natural History ; Bats.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 47495 | 3 p. -

Visualitza el document en PDF Sobre la variabilidad de Caprella acanthifera - Isern, Jaime
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1977, n. 22, pp. 48-53
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Crustacis.
Matèries en anglès: Natural History ; Crustacea.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 14406 | 6 p. -

Visualitza el document en PDF Un caso de granizada excepcional en Mallorca. : La tormenta del 26 de Agosto de 1967 - Miró-Granada Gelabert, Jaime
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1969, n. 15, pp. 20-57
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Tempestes Mallorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Storms Spain Mallorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 11525 | 36 p. -

Visualitza el document en PDF Quantificació de les pèrdues de sediment produïdes pels usuaris de les platges de Menorca (Illes Balears) com a factor erosiu - Roig-Munar, Francesc X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2006, n. 49, pp. 115-122
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Platges Erosió .
Matèries en anglès: Natural History ; Beach erosion.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 7473 | 8 p. -

Visualitza el document en PDF Anàlisi de la mortalitat de vertebrats a les carreteres de Menorca - Roig-Munar, Francesc X. ; Pons, Guillem X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 55, pp. 75-98
Resum-Abstract: Al llarg de 2003 es va dur a terme un estudi per quantificar la mortalitat de fauna a la xarxa viària de l’illa de Menorca. L’estudi es va basar en els resultats de 4 campanyes de mostreig (hivern, primavera, estiu i tardor). Es van mostrejar 20 trams que incloïen tota la tipologia de vies rodades de l’illa, excloent-ne els camins i les pistes sense asfalt. Els trams de mostreig cobreixen 102,7 km (el 40% de les vies de l’illa) i la llargada mitjana de cadascun és de 5,1 km. En cada campanya de mostreig es recorria 3 vegades cada tram, de manera que es varen comptar amb 3 rèpliques per tram i per campanya. Entre rèplica i rèplica es varen deixar transcórrer entre 5 i 8 dies, seguint les metodologies estandarditzades per a aquest tipus d’estudis, i en funció de les condicions meteorològiques. Al llarg de les 4 campanyes realitzades es varen enretirat, en total, 1.895 individus atropellats. Del treball de camp i les estimacions realitzades es pot deduir que a les carreteres de Menorca moren anualment de l’ordre de 14.583 vertebrats víctimes d’atropellaments, la majoria dels quals són espècies d’ocells Passeriformes (més de 6.500) i eriçons -Atelerix algirus- (2.160). ; Throughout 2003, a study was conducted to quantify the mortality of wildlife on the roads of the island of Menorca. The study was based on the results of 4 sampling campaigns (winter, spring, summer and fall). 20 different sectors were sampled,covering the 5 main types of the road network on the island, excluding rural and unpaved road. All sampling sectors cover 102.7 km (40% of the roads on the island) with anaverage length 5.1 km each. Each sampling campaign supposed a 3 times tracking of each sector, so t so that we had 3 replicates per campaign and per sector. Replications took place after 5 to 8 days following the standardized methods for such studies, and depending on weather conditions. After 4 campaigns, we registered a total amount of 1,895 individuals run over. From field work and estimates we can state that 14,583 vertebrates die annually in road accidents, most of which species of birds Passeriformes (over 6,500) and hedgehogs -Atelerix algirus- (2,160)..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 5605 | 24 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de Cala en Carbó (NW Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Fraga, Pere
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 50, pp. 77-85
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 4671 | 9 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció geoambiental i paisatgística del sistema platja-duna de cala Borró (cap Ras, Alt Empordà- Costa Brava, Girona) - Roig-Munar, Francesc X. ; Pintó, Josep ; Martín-Prieto, José Ángel
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, núm. 52, pp. 81-91
Matèries en català: Ciències naturals ; Litoral Girona.
Matèries en anglès: Natural History ; Seashore Spain Girona.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 4671 | 11 p. -

Visualitza el document en PDF L’eriçó africà, Atelerix algirus (Lereboullet, 1842) (Erinaceidae), i els passos de bestiar canadencs del Cap de Cavalleria (Es Mercadal, Menorca) - Johnson, Lana ; Pons, Guillem X. ; Roig-Munar, Francesc X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 55, pp. 139-148
Resum-Abstract: Durant el període 2007-2010, es va realitzar un recorregut cada dos dies, visitant els tres passos de bestiar de la carretera que va al Cap de Cavalleria per observar la possible caiguda de fauna. El pas de bestiar 1 és el més proper a es Mercadal, el segon pas està a una distància de 300 metres del primer, i a uns 700 metres del tercer (el més proper al far de Cavalleria), per tant la distància entre el primer i el tercer és d’un quilòmetre. Durant aquest 4 anys s'han recuperat 118 eriçons (106 eriçons vius i 12 morts), dues tortugues, un conill, una serp i un sebel·lí que haguessin mort de set o ofegats rere una inundació dels passos en casos de pluja. La possibilitat de fer un recorregut periòdic per una zona en la que els eriçons són relativament abundants, ofereix la possibilitat de realitzar una estima fidel sobre la seva densitat de població a la zona. Així mateix també es donen apunts sobre el seu comportament. ; During the period of 2007 to 2010, every two days we visited the three cattle grids on the road to the Cap of Cavalleria, where it was possible to observe the fauna that fell into the grids. The first cattle grid is the closest to es Mercadal, the second cattle grid is 300 meters from the first, and the third is a further 700 meters and is closest to the lighthouse of Cavalleria. Therefore, the distance between the first and the third is one kilometer. During this four year period we recovered 118 hedgehogs (106 alive and 12 dead), two turtles, a rabbit, a stone curlew and a snake that otherwise would have died of thirst or drowned when the grids filled with water following rain. The chance to periodically visit an area where hedgehogs are relatively abundant allowed for an accurate estimation of the density of the population in the area and to take notes of their behavior..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 4671 | 10 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema platja-duna de dunar de Trebalúger i Sant Llorenç (Sud de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Fraga, Pere ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 141-153
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Mallorca Trebalúguer (Sant Llorenç).
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Trebalúger (Sant LLorenç).
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3737 | 13 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de l’Arenal de Sant Jordi (cala’n Calderer, N de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2008, núm. 51, pp. 117-129
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3737 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Morfogènesi i dinàmica de la platja des Codolar (Eivissa, Illes Balears) - Roig-Munar, F.X. ; Martín-Prieto, J.Á. ; Rodríguez-Perea, A. ; Pons, G.X. ; Mir-Gual, M.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 55, pp. 47-62
Resum-Abstract: S'ha analitzat la textura dels còdols de la platja des Codolar, Eivissa, a partir del mostreig de quatre seccions de la platja. A cada secció s’han pres mostres de la berma superior i de la inferior, totalitzant el mesurament de 400 còdols. S'han analitzat la distribució dels còdols, la seva mida i la seva classificació. La forma dels còdols s’ha parametritzat a partir del diagrama de Zingg, l'índex d’Arrodoniment de Wadell, la màxima projecció de Esfericitat i l'índex Oblat-Prolat. El resultat mostra una clara gradació de sud-est a nord-oest tant en la grandària com en el arrodoniment i la esfericitat dels còdols. Això en indica clarament que la seva font d'alimentació són els despreniments del cap Falcó, i que el seu transport es produeix per deriva litoral envers el nord-oest. El resultat és la formació d'una barra litoral que fins i tot presenta formes atribuïbles a ventalls d’overwash, que juntament amb ventalls al·luvials delimiten una zona humida, que a l'actualitat ocupen les Salines d'Eivissa. ; The texture of the Es Codolar gravel beach, South of Ibiza, was analyzed from samples in four sections of the beach. In each section two samples have been taken: one from the upper berm and another from the lower one. A total of 400 pebbles and cobbles were measured. The distribution of shingles, their grain size and sorting have been analyzed. Shingle shape has been parameterized trough the Zingg diagram, the Wadell roundness index, the maximum projection of sphericity and the Oblate-Prolate Index. The results show a clear gradient both in grain size, roundness and the shingles sphericity from Southeast to Northwest. This clearly indicates that the source of sediment supply are located at Cap Falcó detachments, Transport is produced by long shore drift towards the Northwest and he result is the formation of a shingle barrier that closes a wetland that nowadays currently occupy by the Salinas of Ibiza..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3737 | 16 p. -

Visualitza el document en PDF Blocs amb origen tsunamític a les costes rocoses del Nord-est de Mallorca (Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc Xavier ; Martín-Prieto, José Angel ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Vilaplana, Joan Manel ; Gelabert, Bernadí
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2016, n. 59, pp. 69-88
Resum-Abstract: [cat]Les costes rocoses del Nord Est de Mallorca, Illes Balears, presenten acumulacions de blocs de mida mètrica que han estat transportats terra endins per forts fluxos hídrics de tsunamis i/o tempestes. Aquests blocs es disposen tant de manera individual com en agrupacions imbricades, sense arribar a formar cordons ben definits, a alçades que van de 1 a 15 m s.n.m i a distàncies terra endins fins als 55 m. La majoria dels blocs són angulosos i el seu pes oscil·la entre 3,5 i 24,5 T. Aquest treball presenta 5 àrees d’estudi on s’han realitzat l’anàlisi morfomètric dels blocs i s’han aplicat equacions per determinar les columnes d’aigua necessàries pel seu transport baix tres supòsits diferents: blocs submergits, blocs subaeris i blocs condicionats per juntes. ; [eng]The rocky shores of the NE Mallorca (Balearic Islands) have accumulations of boulders that have been transported inland by strong water flows from tsunamis and / or storms. These blocks are arranged both individually and in groups, sometimes with an imbricated setting. They are located at heights ranging from 1 to 15 m and distances up to 55 m inland. Most boulders are angular and its weight varies between 3.5 and 24.5 T. This paper shows the block morphometric analysis of five study areas and determines water columns needed for transportation under three different scenarios: submerged blocks, subaerial blocks and joint bounded blocks..
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3737 | 20 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de Cala Escorxada (sud de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Fraga, Pere ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 155-168
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca Cala Escorxada (Es Migjorn Gran).
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Cala Escorxada (Minorca).
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3737 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Fixació i estabilització de sistemes dunars a les Illes Balears per processos de forestació: el cas de Menorca - Roig-Munar, Francesc X. ; Fraga, Pere ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 129-140
Resum-Abstract: Inclou referències bibliogràfiques.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3737 | 12 p. -

Visualitza el document en PDF Caracterització i dinàmica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro (Badia d’Alcúdia, Mallorca) - Mir-Gual, Miquel ; Pons, Guillem X. ; Perelló, Biel ; Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 95-116
Resum-Abstract: Els sistemes dunars litorals de les Illes Balears han sofert canvis fisonòmics substancials al llarg dels darrers decennis, en bona part a causa de la pressió antròpica duta a terme sobre la franja costanera. No obstant aquesta pressió ha estat asimètrica, no tan sols des d’un punt de vista temporal, sinó també des de la vessant espacial. El present treball pretén dur a terme una caracterització física i geomorfològica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro, inserit dins els límits del Parc Natural de s’Albufera, i que dins un context d’artificialització litoral, avui perdura com un sistema “natural” limitat per la pressió que exerceixen els nuclis urbano-turístics limítrofes de Can Picafort i Platges de Muro. Per a tal fi es realitzen perfils de platja al llarg d’un any per a conèixer la dinàmica de la platja a escala anual, alhora d’establir les diferències entre el comportament d’una platja urbana (Can Picafort) i una platja natural (es Comú). A més es realitza una anàlisi de l’estat de conservació de la primera línia de dunes a partir de l’estudi de 58 formes erosives tipus blowout considerant paràmetres geomorfològics i ecològics. Finalment es valora l’estat del bosc de P.halepensis associat al cordó de dunes estabilitzades a partir de la pressió antròpica soferta al llarg dels segles. ; The coastal dune systems in the Balearic Islands have suffered substantial physiognomic changes over the last decades, mainly as a result of human pressure on the coastal strip. However, this pressure has been asymmetric, not only from a temporal point of view, but also from the perspective of space. This paper aims to establish a physical and geomorphological characterization of beach-dune system of es Comú d'Alcudia, inserted within the Natural Park of s'Albufera, and that within a context of coastal artficialización, today stands as a "natural" system despite pressure from the towns of Can Picafort and Platges de Muro. In this sense, it has been carried out beach profiles along one year in order to understand the dynamics of the beach on an annual scale, and establish the differences between the behavior of an urban beach (Can Picafort) and a natural beach (es Comú). In addition, is performed an analysis of the conservation status of the first line of dunes trough the study of 58 erosive forms blowout considering geomorphological and ecological parameters. Finally, is assessed the conservation status of forest of P.halepensis associated with the line of stabilized dunes, taking into account the anthropogenic pressure sustained over the last centuries..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3269 | 22 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de sa Marina de s’Arena (Nord de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Martín-Prieto, José Ángel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Gelabert, Bernadí
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2008, n. 51, pp. 103-115
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3269 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Alteracions antròpiques en els boscos de Pinus halepensis Mill. dels sistemes dunars de Mallorca - Mir-Gual, Miquel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Brunet, Pere J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2010, n. 53, pp. 133-151
Resum-Abstract: Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d’algunes dècades enrere s’hagin associat de manera ferma a l’activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística de sol i platja, la seva interacció amb l’home es remunta segles enrere. Gràcies a la tasca realitzada recentment a Menorca s’ha pogut comprovar, mitjançant l’aplicació d’una senzilla metodologia de mostreig, que una important part dels sistemes dunars a l’illa tenen masses forestals que, formades bàsicament per Pinus halepensis Mill., presenten un origen temporal sospitosament similar, donant peu a pensar amb la importància que la mà de l’home ha pogut jugar pel que fa a l’aspecte i configuració de la seva realitat vegetal actual, tot indicant tendències de discriminació positiva en quant a la presència d’aquesta espècie. El present treball pretén mostrar les modificacions que les masses boscoses de P. halepensis associades a alguns sistemes dunars litorals de l’illa de Mallorca han sofert al llarg de les dècades. S’analitzen mostres representatives per a cada un dels sistemes, les quals, a partir de la seva anàlisi permeten extreure algunes consideracions significatives que mostren alhora l’evolució històrica d’aquests ambients. ; Beach-dune systems are undoubtedly one of the most distinctive physiographic features of the Mallorcan coastline. Although these from some decades ago have been so strongly associated with socio-economic activity linked to the sun and beach tourism industry, its interaction with the man goes back centuries ago. A reason for the recent studi of reforestation of Menoca dunes and applying a simple methodology for sampling that an important part of the dunes on the island are forests, which comprised mainly Pinus halepensis Mill., have a temporary home suspiciously Similarly, giving rise to the importance of thinking the hand of man could play in both aspect and configuration of your current reality plant, indicating trends of positive discrimination in terms of the presence of this species. This paper aims to show the modifications of the woods P. halepensis associated with some coastal dune systems in the island have suffered over the decades. To this end, representative samples analyzed for each of the systems, which from its analysis can draw some important considerations that show both the historical evolution of these environments..
Matèries en català: Ciències naturals ; Història Natural ; Pressió antròpica.
Matèries en anglès: Natural History ; Human pressure.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2802 | 20 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar d’es Codolar (Eivissa, Illes Balears) - Martín Prieto, José Ángel ; Espinosa, Jaume ; Rodríguez-Ruiz, Francisco Javier ; Roig-Munar, Francesc X. ; Vericad, Miguel ; Rodríguez Perea, Antonio ; Torres, Nèstor ; Pons, Guillem X. ; Mir-Gual, Miquel
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 183-195
Resum-Abstract: En el present treball es realitza una descripció geoambiental del sistema dunar d’es Codolar, Eivissa. Aquesta àrea està situada dins l’àrea de Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (Illes Balears). Aquest sistema platja-duna era desconegut i té la particularitat que es troba desvinculat de la seva font d’alimentació, constituint un veritable mant eòlic. La platja arenosa actualment està coberta per distintes barres de còdols i graves. El sistema dunar, separat de la platja, presenta elevats símptomes regressius, on es pot observar la fragmentació del sistema amb la presència de dos nuclis arenosos independents un de l’altre que en temps pretèrits eren tot un, d’extensió molt superior a l’actual. A més de la descripció geomorfològica també s’incorpora un inventari florístic i una breu discussió sobre les característiques de la vegetació. ; In this paper the geoenvironmental description of the dunar system is Codolar Ibiza are given. This area are located in the Natural Park of Ses Salines Ibiza and Formentera (Balearic Islands). This beach-dune system was unknown and it is unique in Eivissa, it is disconnected from its power supply, constituting a eolian sand sheet. The sandy beach is now covered by various pebbles and gravel bars. The dune system, separated from the beach are highly regressive symptoms, where you can see the fragmentation of the system in the presence of two nuclei independent sandy of each other in another moment they were all one, of much greater share current. In addition to the geomorphological description also includes a floristic and a brief discussion of the characteristics of the vegetation..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2802 | 13 p. -