PRINCIPAL AJUDA PREFERÈNCIES

Cerca a l'element  


No hi ha entrades a l'historial de cerques
Compte de paraules:j.a: 0, prieto: 17, martin: 21
16 documents rellevants a la consulta.
Visualitza el document en PDF Evolució geomorfològica del sistema dunar de s’Olla (Menorca, Illes Balears) - Mir-Gual, Miquel ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2015, n. 58, pp. 159-177
Resum-Abstract: [cat]S’analitza l’evolució del front dunar (foredune), de la vegetació arbòria i dels lòbuls sedimentaris principals (blowouts) del sistema dunar de s’Olla (Menorca) al llarg del període 1956-2012. Els resultats obtinguts permeten concloure com la destrucció de la primera línia de dunes és determinant alhora de valorar el comportament geomorfològic del sistema. La sinèrgia entre la desaparició de la foredune i la disminució de la superfície vegetada fa que els sistemes siguin molt més actius des del punt de vista sedimentari, incrementant així la vulnerabilitat erosiva de les platges. A més, s’Olla és un exemple paradigma per veure el paper que l’estructura geològica local té envers a la seva evolució sedimentaria. Estudis com aquests aporten arguments empírics i sòlids que poden esdevenir vàlids per a polítiques de gestió i conservació sostenibles per aquests ambients. ; [eng]It is analysed the evolution of dune front (foredune), tree vegetation and the main sedimentary lobes (blowouts) of the dune system of s'Olla (Menorca) over the period 1956-2012. Results obtained allow concluding how the destruction of the first strip of dunes is determinant at the time to analyse the whole geomorphological behaviour of the dune complex. The synergy between the disappearance of the foredune and the decrease of vegetated surface makes these systems much more actives increasing the erosive vulnerability of their beaches. Furthermore, s'Olla is a clear example to see the role that its geological structure has in its sedimentary evolution over the time. Studies like this contribute with empirical data that can help to improve the management tools sustainable for these environments..
Matèries en català: Història Natural ; Geomorfologia ; Sistema dunar.
Matèries en anglès: Natural History ; Geomorphology ; Dune system.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 11423 | 19 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de Cala en Carbó (NW Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Fraga, Pere
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 50, pp. 77-85
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 11423 | 9 p. -

Visualitza el document en PDF Anàlisi espacio-temporal de la línia de costa i del foredune del sistema dunar de Sa Canova d’Artà (Mallorca) - Rosselló, J.R. ; Mir-Gual, M. ; Martín-Prieto, J.A. ; Pons, G.X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 60, pp. 23-49
Resum-Abstract: [cat] Els sistemes platja-duna, són una de les morfologies sedimentàries més abundants a les Illes Balears. Aquests es troben composats per diferents subsistemes, els quals presenten diferents nivells de dinamisme. Des d’aquest punt de vista, la foredune és el sector més dinàmic de la part emergida del sistema i en la qual la vegetació té un paper clau per al desenvolupament de la resta del sistema. Tots i cada un dels sistemes existents a la comunitat autònoma i a la resta del món disposa d’una condicions/característiques que el fan peculiar i diferent a la resta; a part de les pròpies condicions físiques intrínseques al propi medi, a dia d’avui els sistemes han de fer front a tota una sèrie de pressions d’origen antròpic, destacant especialment l’activitat turística en el cas Balear. El cas d’estudi, és Sa Canova, situada al terme municipal d’Artà (NE de l’illa de Mallorca); aquest sistema tampoc n’és una excepció, al llarg del període d’estudi (1956-2012), ha sofert variacions, tant d’origen natural, com antròpic, les quals han tingut com a conseqüència el sistema dunar actualment existent. ; [eng] The beach-dune systems, are one of the most abundant sedimentary morphologies in the Balearic Islands. These are composed of different subsystems, which present different levels of dynamism. From this point of view, Foredune is the most dynamic sector of the emerging part of the system and in which vegetation plays a key role for the development of the rest of the system. Each and every one of the existing systems in the autonomous community and the rest of the world has conditions / characteristics that make it peculiar and different from the rest; Apart from the intrinsic physical conditions inherent in their own environment, today, systems have to deal with a whole series of pressures of anthropogenic origin, with special emphasis on tourism in the Balearic Islands. The case study is Sa Canova, located in the municipality of Artà (NE of the island of Mallorca); This system is not an exception either, during the period of study (1956-2012), it has undergone variations, both of natural origin and anthropic, which have resulted in the current dune system..
Matèries en català: Història Natural ; Sistema Dunar ; Sa Cànova d'Artà.
Matèries en anglès: Natural History ; Dune System ; Sa Cànova Artà (Majorque, Spain).
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 11423 | 27 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció geoambiental i paisatgística del sistema platja-duna de cala Borró (cap Ras, Alt Empordà- Costa Brava, Girona) - Roig-Munar, Francesc X. ; Pintó, Josep ; Martín-Prieto, José Ángel
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, núm. 52, pp. 81-91
Matèries en català: Ciències naturals ; Litoral Girona.
Matèries en anglès: Natural History ; Seashore Spain Girona.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 11423 | 11 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema platja-duna de dunar de Trebalúger i Sant Llorenç (Sud de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Fraga, Pere ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 141-153
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Mallorca Trebalúguer (Sant Llorenç).
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Trebalúger (Sant LLorenç).
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 9138 | 13 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de l’Arenal de Sant Jordi (cala’n Calderer, N de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2008, núm. 51, pp. 117-129
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 9138 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Morfogènesi i dinàmica de la platja des Codolar (Eivissa, Illes Balears) - Roig-Munar, F.X. ; Martín-Prieto, J.Á. ; Rodríguez-Perea, A. ; Pons, G.X. ; Mir-Gual, M.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 55, pp. 47-62
Resum-Abstract: S'ha analitzat la textura dels còdols de la platja des Codolar, Eivissa, a partir del mostreig de quatre seccions de la platja. A cada secció s’han pres mostres de la berma superior i de la inferior, totalitzant el mesurament de 400 còdols. S'han analitzat la distribució dels còdols, la seva mida i la seva classificació. La forma dels còdols s’ha parametritzat a partir del diagrama de Zingg, l'índex d’Arrodoniment de Wadell, la màxima projecció de Esfericitat i l'índex Oblat-Prolat. El resultat mostra una clara gradació de sud-est a nord-oest tant en la grandària com en el arrodoniment i la esfericitat dels còdols. Això en indica clarament que la seva font d'alimentació són els despreniments del cap Falcó, i que el seu transport es produeix per deriva litoral envers el nord-oest. El resultat és la formació d'una barra litoral que fins i tot presenta formes atribuïbles a ventalls d’overwash, que juntament amb ventalls al·luvials delimiten una zona humida, que a l'actualitat ocupen les Salines d'Eivissa. ; The texture of the Es Codolar gravel beach, South of Ibiza, was analyzed from samples in four sections of the beach. In each section two samples have been taken: one from the upper berm and another from the lower one. A total of 400 pebbles and cobbles were measured. The distribution of shingles, their grain size and sorting have been analyzed. Shingle shape has been parameterized trough the Zingg diagram, the Wadell roundness index, the maximum projection of sphericity and the Oblate-Prolate Index. The results show a clear gradient both in grain size, roundness and the shingles sphericity from Southeast to Northwest. This clearly indicates that the source of sediment supply are located at Cap Falcó detachments, Transport is produced by long shore drift towards the Northwest and he result is the formation of a shingle barrier that closes a wetland that nowadays currently occupy by the Salinas of Ibiza..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 9138 | 16 p. -

Visualitza el document en PDF Conservation approach of a front dune system through the study of its blowouts (Cala Agulla, Mallorca) - Mir-Gual, Miquel ; Pons, Guillem Xavier ; Gelabert, Bernadí ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodriguez-Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2014, n. 57, pp. 79-103
Resum-Abstract: Most of the beach-dune systems in the western Mediterranean today show an important state of fragmentation with obvious signs of erosion, largely because of blowouts on the dune front. Blowouts were studied in the dune front of the Cala Agulla beach-dune system (Mallorca, Spain) in order to better understand and quantify the backward dune movement over the last decades. A spatiotemporal analysis taking into account the boundary drawn by the vegetation along the first line of dunes was carried out. The analysis was performed using GIS software ArcView, applying DSAS extension 2.0 (Digital Shoreline Analysis System). Fourteen blowouts located along a front about 600 m long were studied. For each blowout, some ecological and morphometric variables were analyzed in order to establish the relationship between the different types of blowouts. To this end, it was applied an index Rt-v to link each morphology with the patterns shown by the existing vegetation, both herbaceous and woody. Applying the iTx index represents the link between each typology and its inner topography. The results show integral recoil of the dune front over the last decades - the average recoil ranges from 10-20 m, although in some places exceed 20 m -. However, from 2008 to 2010 some advances were recorded, except at the sites that coincided with the main entrances to the beach, which suggests a direct relationship between maximum erosion and the places with highest attendance. Blowouts were divided into 5 categories, trough blowouts being the most prevalent (50% of samples). Each type showed distinct morphometric features and had a different relationship with the vegetal species. ; Gran part dels sistemes platja-duna a la mediterrània occidental mostren avui dia un important estat de fragmentació amb signes palpables d’erosió, principalment a causa de l’existència de blowouts al llarg dels fronts dunars. S’estudien els blowouts existents al front de dunes del sistema de Cala Agulla (Mallorca, Espanya) amb l’objectiu de conèixer i quantificar el retrocés del sistema al llarg de les darreres dècades. Per això s’ha realitzat una anàlisi espacio-temporal prenent com a línia de referència la marcada per la presència de vegetació herbàcia. L’anàlisi s’ha dut a terme a partir de la utilització del sistema d’informació geogràfica ArcView, i amb l’aplicació de l’eina DSAS (Digital Shoreline Analysis System). Un total de 14 blowouts localitzats al llarg d’un front dunar de 600 m han estat estudiats. Per a cada un dels blowouts algunes variables geomorfològiques i ecològiques han estat analitzades en tant a poder establir una relació entre els distints tipus de blowouts. Amb aquest fi, s’aplica l’índex Rt-v per tal de relacionar cada morfologia amb els patrons mostrats per la vegetació existent, tant herbàcia com arbustiva. D’altra banda, l’aplicació de l’índex iTx representa la relació existent entre cada tipologia i els seus perfils topogràfics interns. Els resultats obtinguts mostren un retrocés integral del front de dunes al llarg de les darreres dècades – el retrocés mitjà oscil·la entre els 10-20 m, tot i que en alguns llocs aquest excedeix els 20 m –. No obstant, de 2008 a 2010 es perceben alguns punts d’avançament, sempre excepte els indrets que coincideixen amb les entrades principals a la platja, la qual cosa suggereix una relació directe entre els màxims d’erosió i els llocs amb major influència d’usuaris. Els blowouts han estat dividits en 5 categories, sent els trough blowouts els que més importància tenen (50% de la mostra). Cada una de les tipologies mostra característiques morfomètriques diferents, i distinta relació amb les espècies vegetals inventariades..
Matèries en català: Ciències Naturals ; Dunes Mallorca ; Erosió .
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Majorca ; Erosion.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 9138 | 25 p. -

Visualitza el document en PDF Les enquestes a pescadors com a instrument per a detectar processos erosius al litoral rocallós de Menorca (Illes Balears) - Martín-Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem Xavier ; Rrodíguez-Perea, Antonio ; Vilaplana, Joan Manuel ; Gelabert, Bernadí
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2013, n. 56, pp. 199-208
Resum-Abstract: En aquest article s’ha realitzat una enquesta de percepció sobre processos de caigudes de blocs i esllavissades a la població de pescadors professionals i recreatius de l’illa de Menorca. Els resultats indiquen els indrets de la costa on els pescadors aprecien fenòmens geomorfològics de caigudes de blocs. A l’hora, ens permet tenir un punt de partida per a l’estudi dels processos inestables a la costa rocosa de Menorca. S’ha pres una mostra representativa de 48 enquestes a pescadors professionals i 88 enquestes a pescadors recreatius delimitant 39 zones amb processos actius. En el cas dels pescadors professionals s’han pres com a zones de mostreig els ports base de: Maó, sa Nitja, Macaret, Fornells, Ciutadella, Biniancolla, es Grau, Alcalfar, Canutells i cales Fonts. Amb el resultat de les enquestes es troben algunes respostes associades a la manca de blocs de tempesta o tsunami a les costes rocoses que ens han animat a explorar tot el perímetre de la costa de Menorca. ; This paper has conducted a survey on fisherman perception about cliff falling blocks processes and their location. It is an starting point for the study of unstable processes on the rocky coast of Menorca. It has taken a representative sample of the fishermen of the island, with 48 s professional and 88 recreational, analyzing 39 localities. Information provided by commercial fishermen have been taken in homeports: Maó, sa Nitja, Macaret, Fornells, Ciutadella, Biniancolla, es Grau, Alcalfar, Canutells i cales Fonts. Results show the lack of storm or tsunami blocks, of the rocky shores in some areas that we have been encouraged to explore the entire perimeter of the coast of Menorca..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 9138 | 10 p. -

Visualitza el document en PDF Blocs amb origen tsunamític a les costes rocoses del Nord-est de Mallorca (Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc Xavier ; Martín-Prieto, José Angel ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Vilaplana, Joan Manel ; Gelabert, Bernadí
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2016, n. 59, pp. 69-88
Resum-Abstract: [cat]Les costes rocoses del Nord Est de Mallorca, Illes Balears, presenten acumulacions de blocs de mida mètrica que han estat transportats terra endins per forts fluxos hídrics de tsunamis i/o tempestes. Aquests blocs es disposen tant de manera individual com en agrupacions imbricades, sense arribar a formar cordons ben definits, a alçades que van de 1 a 15 m s.n.m i a distàncies terra endins fins als 55 m. La majoria dels blocs són angulosos i el seu pes oscil·la entre 3,5 i 24,5 T. Aquest treball presenta 5 àrees d’estudi on s’han realitzat l’anàlisi morfomètric dels blocs i s’han aplicat equacions per determinar les columnes d’aigua necessàries pel seu transport baix tres supòsits diferents: blocs submergits, blocs subaeris i blocs condicionats per juntes. ; [eng]The rocky shores of the NE Mallorca (Balearic Islands) have accumulations of boulders that have been transported inland by strong water flows from tsunamis and / or storms. These blocks are arranged both individually and in groups, sometimes with an imbricated setting. They are located at heights ranging from 1 to 15 m and distances up to 55 m inland. Most boulders are angular and its weight varies between 3.5 and 24.5 T. This paper shows the block morphometric analysis of five study areas and determines water columns needed for transportation under three different scenarios: submerged blocks, subaerial blocks and joint bounded blocks..
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 9138 | 20 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de Cala Escorxada (sud de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Fraga, Pere ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 155-168
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca Cala Escorxada (Es Migjorn Gran).
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Cala Escorxada (Minorca).
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 9138 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Fixació i estabilització de sistemes dunars a les Illes Balears per processos de forestació: el cas de Menorca - Roig-Munar, Francesc X. ; Fraga, Pere ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 129-140
Resum-Abstract: Inclou referències bibliogràfiques.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 9138 | 12 p. -

Visualitza el document en PDF Caracterització i dinàmica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro (Badia d’Alcúdia, Mallorca) - Mir-Gual, Miquel ; Pons, Guillem X. ; Perelló, Biel ; Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 95-116
Resum-Abstract: Els sistemes dunars litorals de les Illes Balears han sofert canvis fisonòmics substancials al llarg dels darrers decennis, en bona part a causa de la pressió antròpica duta a terme sobre la franja costanera. No obstant aquesta pressió ha estat asimètrica, no tan sols des d’un punt de vista temporal, sinó també des de la vessant espacial. El present treball pretén dur a terme una caracterització física i geomorfològica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro, inserit dins els límits del Parc Natural de s’Albufera, i que dins un context d’artificialització litoral, avui perdura com un sistema “natural” limitat per la pressió que exerceixen els nuclis urbano-turístics limítrofes de Can Picafort i Platges de Muro. Per a tal fi es realitzen perfils de platja al llarg d’un any per a conèixer la dinàmica de la platja a escala anual, alhora d’establir les diferències entre el comportament d’una platja urbana (Can Picafort) i una platja natural (es Comú). A més es realitza una anàlisi de l’estat de conservació de la primera línia de dunes a partir de l’estudi de 58 formes erosives tipus blowout considerant paràmetres geomorfològics i ecològics. Finalment es valora l’estat del bosc de P.halepensis associat al cordó de dunes estabilitzades a partir de la pressió antròpica soferta al llarg dels segles. ; The coastal dune systems in the Balearic Islands have suffered substantial physiognomic changes over the last decades, mainly as a result of human pressure on the coastal strip. However, this pressure has been asymmetric, not only from a temporal point of view, but also from the perspective of space. This paper aims to establish a physical and geomorphological characterization of beach-dune system of es Comú d'Alcudia, inserted within the Natural Park of s'Albufera, and that within a context of coastal artficialización, today stands as a "natural" system despite pressure from the towns of Can Picafort and Platges de Muro. In this sense, it has been carried out beach profiles along one year in order to understand the dynamics of the beach on an annual scale, and establish the differences between the behavior of an urban beach (Can Picafort) and a natural beach (es Comú). In addition, is performed an analysis of the conservation status of the first line of dunes trough the study of 58 erosive forms blowout considering geomorphological and ecological parameters. Finally, is assessed the conservation status of forest of P.halepensis associated with the line of stabilized dunes, taking into account the anthropogenic pressure sustained over the last centuries..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 7996 | 22 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de sa Marina de s’Arena (Nord de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Martín-Prieto, José Ángel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Gelabert, Bernadí
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2008, n. 51, pp. 103-115
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 7996 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Alteracions antròpiques en els boscos de Pinus halepensis Mill. dels sistemes dunars de Mallorca - Mir-Gual, Miquel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Brunet, Pere J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2010, n. 53, pp. 133-151
Resum-Abstract: Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d’algunes dècades enrere s’hagin associat de manera ferma a l’activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística de sol i platja, la seva interacció amb l’home es remunta segles enrere. Gràcies a la tasca realitzada recentment a Menorca s’ha pogut comprovar, mitjançant l’aplicació d’una senzilla metodologia de mostreig, que una important part dels sistemes dunars a l’illa tenen masses forestals que, formades bàsicament per Pinus halepensis Mill., presenten un origen temporal sospitosament similar, donant peu a pensar amb la importància que la mà de l’home ha pogut jugar pel que fa a l’aspecte i configuració de la seva realitat vegetal actual, tot indicant tendències de discriminació positiva en quant a la presència d’aquesta espècie. El present treball pretén mostrar les modificacions que les masses boscoses de P. halepensis associades a alguns sistemes dunars litorals de l’illa de Mallorca han sofert al llarg de les dècades. S’analitzen mostres representatives per a cada un dels sistemes, les quals, a partir de la seva anàlisi permeten extreure algunes consideracions significatives que mostren alhora l’evolució històrica d’aquests ambients. ; Beach-dune systems are undoubtedly one of the most distinctive physiographic features of the Mallorcan coastline. Although these from some decades ago have been so strongly associated with socio-economic activity linked to the sun and beach tourism industry, its interaction with the man goes back centuries ago. A reason for the recent studi of reforestation of Menoca dunes and applying a simple methodology for sampling that an important part of the dunes on the island are forests, which comprised mainly Pinus halepensis Mill., have a temporary home suspiciously Similarly, giving rise to the importance of thinking the hand of man could play in both aspect and configuration of your current reality plant, indicating trends of positive discrimination in terms of the presence of this species. This paper aims to show the modifications of the woods P. halepensis associated with some coastal dune systems in the island have suffered over the decades. To this end, representative samples analyzed for each of the systems, which from its analysis can draw some important considerations that show both the historical evolution of these environments..
Matèries en català: Ciències naturals ; Història Natural ; Pressió antròpica.
Matèries en anglès: Natural History ; Human pressure.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 6854 | 20 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar d’es Codolar (Eivissa, Illes Balears) - Martín Prieto, José Ángel ; Espinosa, Jaume ; Rodríguez-Ruiz, Francisco Javier ; Roig-Munar, Francesc X. ; Vericad, Miguel ; Rodríguez Perea, Antonio ; Torres, Nèstor ; Pons, Guillem X. ; Mir-Gual, Miquel
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 183-195
Resum-Abstract: En el present treball es realitza una descripció geoambiental del sistema dunar d’es Codolar, Eivissa. Aquesta àrea està situada dins l’àrea de Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (Illes Balears). Aquest sistema platja-duna era desconegut i té la particularitat que es troba desvinculat de la seva font d’alimentació, constituint un veritable mant eòlic. La platja arenosa actualment està coberta per distintes barres de còdols i graves. El sistema dunar, separat de la platja, presenta elevats símptomes regressius, on es pot observar la fragmentació del sistema amb la presència de dos nuclis arenosos independents un de l’altre que en temps pretèrits eren tot un, d’extensió molt superior a l’actual. A més de la descripció geomorfològica també s’incorpora un inventari florístic i una breu discussió sobre les característiques de la vegetació. ; In this paper the geoenvironmental description of the dunar system is Codolar Ibiza are given. This area are located in the Natural Park of Ses Salines Ibiza and Formentera (Balearic Islands). This beach-dune system was unknown and it is unique in Eivissa, it is disconnected from its power supply, constituting a eolian sand sheet. The sandy beach is now covered by various pebbles and gravel bars. The dune system, separated from the beach are highly regressive symptoms, where you can see the fragmentation of the system in the presence of two nuclei independent sandy of each other in another moment they were all one, of much greater share current. In addition to the geomorphological description also includes a floristic and a brief discussion of the characteristics of the vegetation..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 6854 | 13 p. -