PRINCIPAL AJUDA PREFERÈNCIES

<< Tornar a la pàgina anterior

Nota 10

A Mallorca la persecució feroç del català començà abans del final de la Guerra de Franco, per mor del triomf del cop militar feixista a l’illa. Tot d’una hi hagué la prohibició governativa d’usar el català a les escoles i als comerços, així com de publicar llibres originals en català. Tanmateix, l’any de l’edició de la primera ruta, 1964, ja era perceptible una certa «atenuació» del període de la persecució embogida del català, perquè, tot i prohibit a tots els àmbits per una munió de lleis (sistema educatiu, marques, noms i rètols comercials, telègrafs, ràdio, cinema, escriptures legals de tot tipus, Registre Civil, presons, noms dels vaixells, nomenclàtor urbà, etc.), les autoritats franquistes començaren a permetre l’edició, a partir del 1943, de clàssics, autors morts, catalans sempre que no fossin amb l’ortografia fabriana de l’IEC. Però encara hi ha brots de persecució embogida, com quan el 27 abril 1950 la policia interromp una conferència de Francesc de B. Moll al Teatre Capsa de Barcelona perquè era feta en català. A poc a poc, la censura sobre l’edició en català s’anà relaxant, anà acceptant la publicació d’obres d’autors vius, o no catalans, i amb ortografia fabriana. Així, el 1955 l’editorial Moll comença a publicar la Biblioteca Raixa, una col·lecció de butxaca oberta a tot tipus de temes i sensibilitats que inclou autors de tot el domini del català. El 1964, l’any de l’edició de la primera ruta, en Bartomeu Barceló i Pons i en Jaume Vidal i Alcover funden l’editorial Daedalus, que publicarà Desbarats (1965), d’en Llorenç Villalonga, un volum de Teatre (1965), d’en Baltasar Porcel, i Els mallorquins (1967), d’en Josep Melià, escrit el 1963 i que es torbà quatre anys a passar la censura.