?<br />v<br />^<br />Y<br />^<br />H<br />>»<br />-«<br /><H<br /> *<br />?*<br />«<br />*<br />/<b...
?<br />v<br />^<br />Y<br />^<br />H<br />>»<br />-«<br /><H<br />\ *<br />?*<br />«<br />*<br />/<br />¿<br />S<br />^<br />X<br />;<br />C<br />/ ça 5Ä ^ ta<br />£ o t<br />a<br />-<br />7%<br />fïlEL I SUCRE, num 30 desembre<br />1.982. Sutlleti informatiu da<br />-l'Obra-Cultural Balear a Sant<br />Joan, per els socis.<br />Local social- Carrar Nou- 6<br />Portada - Naules i cirerer de<br />bet lam<br />Tothom qua vulgui col·laborar<br />cua faci as veure algú de l'e-<br />qui? de treball.<br />Tiraca actual - 30 axamolars<br />EM AQUESTA REVISTA HI TROBAREU<br />- Editorial<br />- Noticies locals arribades a aques-<br />ta redacció fins el moment da cloure<br />el número, algunes d'alias arribaran<br />la nit del 28 de .desembre.<br />- Enyorança, ooema dedicatori al me_s<br />tre Pages, cer Bàrbara Matas Sastre.<br />- En 3oan Moratino i en ÍTliqual Tont<br />ans parlan de l'ús de la preposició<br />a, quan precedeix a un comolement<br />directe o indirecte.<br />- Las Matines'i la Sibil.la, breu<br />estudi sobra l'origen i evolució<br />d'aauest acte litúrgic.<br />- Ones, ooeme soore' als somnis de<br />la nit, per Joan ffiorey<br />- Ella-, conta, sobre un aerson^tíe<br />anomenat Jordi cue viu eufòric per<br />haver satisfet un desig.<br />- Creació del Club Sant 3can, comen-<br />tari sobra sobre aouest neu grua i<br />las seves activitats a realitzar, oer<br />Amador Gaia.<br />EDITORIAL .-<br />Festes de Nadal, coques, n-ules, torra, es betlem, matines<br />t<br />ano Sibil.la, cap d'any, els Seis,.... que resta de tot això ?: poca coso<br />autèntica. La societat actual ho encamina cap a las seves conveniències.<br />Pels majors ofereix un consumismo digestiu gairebé exagerat;<br />la TV informa continuament de margues de xampanys caríssims, bauxes i so-<br />pars un darrera l'altre, per celebrar sobretot el dia de nit bona i nit<br />vella. L'any s'acaba i abans de començar l'altre se tracta d'omplir bé el<br />ventrali i endiumenjar el cos de d'alt a baix, gastant com més dcblers mi-<br />llor, sense donar lloc a pensar res original ni senzill.<br />Els nins, que són ela pocs sers actuals ( dins la societat<br />moderna ) que encara conserven dins ells l'esperit de festa, de bulla, de<br />joc, ... no s'escapen d'aquesta manipulació consumiste. Veim aquests dies";<br />els mostradors dels grans magatzens, Iss tandes, la pantalla de televisió,<br />plens d'una quantitat immensa de juguetes amb sofisticadíssims aparells<br />electrònics; sistemes de radio- computadores; pepes que riuen, ploren, xe-<br />rren, xuclen, mengen, caguen; cotxes tele- dirigits,... amb una paraula,<br />tot el contrari del que hauria d'esser una vertadera jugueta: una cosa<br />senzilla i mala d'espenyar, que fomenti la creativitat i la imaginació de<br />l'infant; i molt millor si el propi nin ha participat amo la seva construe<br />cia. els al·lots passaran més gust de jugar amb una espasa feta d'un bastó<br />dret ( que hauran hagut de cercar o tallar ) amb un camió fet per ells<br />mateixos amb dos tosquets da fusta clavats amb tatxes, -,ue si hi volen<br />rodes o altres artilugis las s'hauran d'snçinyar oer pesar- les -hi.<br />£1 mercat generalm-nt ofereix juguetes massa ben fetes i<br />ir.ass.a cares. Per una part foiianten l'erveja entrs els nins i a per altra<br />aturen la imaginació i l'esperit natural del jac. Els medis propagar dis tics<br />les presenten d'uns colors tan cridaners que aconsegueixen augmentar ar<br />demesia les ganes d'acumular com nés juguetes millor sense treure un ore-<br />fit real de cap d'elles.<br />Tamcé s'ha de dir que las armes ( ametralladores, làsers,<br />míssils,..) ocupar, un lloc privilegiat dins si cercat lúdic. 3e sap des<br />de ssmore que els al·lots han jugat a guerra ( igual que las nines juguen<br />anip sepes ) , i en part sis jocs serveixen psr dissipar energia acumulase;<br />oerò cer altra carda si volam una uccistat ne visltnta val -nés no iniciar<br />els petita al çrar. joc da la guerra.<br />Ferì ss mal de fer fer res er, espira, ~sr ev-.-ar 2- ?nale·?<br />cus fan Tcltes 2« iss juguetes del mercat, j = cue cuasi t s f c-i hi -sta<br />involucrat, oarss, »cucscsrs, el muftstrs social,... ns -3 cars sstrary<br />au« «i ragi tantes esrsrnsï ts^ces que no sassn a:r-*itar Iss coaes natu-<br />rala i ;snzilles oer viure la ^Lem.<br />N O T I C I £ S L O C A L S .<br />-- La Penya motorista da Sant Joan, com cada any* celebra al tiaic<br />dinar de matanças, qua es uà far a la possessió da Son Castanyar.<br />-- Dia 24 de desembre as realitzaran les oroves oer oposició d'ad-<br />ministratiu a l'Ajuntament de Sant Joan. Entre tots als oarticioants acro-<br />và la santjoanara Catalina Pocovi.<br />-- Corran rumors de candidaturas municipals an vistes a las crooaras<br />eleccions del mes d'abril. Entra alles destacam: A Pao, UCO, PSCIE, QC3,<br />ATS, COS, PETS, PEPSI, i altres,<br />?^<br />? Ha arribat un orde dal Ministeri de Sanitat que diu que la torra<br />de l'aigua s'ha de tomar com més prast millor. L'Ajuntamsnt de Sant Joan<br />ha donat totes las passes necessaris cerqué se complescui aquast orde. Els<br />picapredrars han començat a fer clot.<br />? Dia 12de d e s e m c r e ' a l 'església parroouial ds San Joan tingué lloc<br />una trobada corals infantils de la part forana. Cantaren cançons ds Nadal<br />i al final s'entregaren motuus records.<br />? Dia 19 d 'aquest mes a l 'Auditorium da la Ciutat de Mal lo rca as<br />celeorà " Els cors de Mallorca canten Nadai" . S'hi rsunirsn 13 agrupacions<br />corals de tot Ulallorca, entra ellas la de Sant Joan, cue cantà "La oas 'o -<br />ra Catar ina" i "Din-di-rin-din". Par acabar l ' ac te s 'agrucaren t o t s sis<br />cantaires par interpretar " A d s s t a Fidèles" "Joia an al mon 1<br />Déçut al gran suoaravi t que ta 1 % O C 3 , oar l 'any antr?nt no sa<br />cobraran las quotas als socis, s 'anirà de casa =n casa i la madona snzrs-<br />garà un o rasene al racresantant ds la junta econòmica.<br />-- Ei nou govern social is ta com * pr imar^ passa acar tada. ^* s o ^ a c<br />permís indafinit a tats sis saldats au= cpmols ixs^ ?mosl servei -ni-itar<br />fora da Mallorca. Esceram tanir- IPS *o t s orsst csr acuì.<br />-- A l 'A juntament da Sant Joan es real i tzà una assemblea amb motiu<br />de proclamar al mes t re -Pagès , fill il·lustre de Sant 3oan, pel qual al<br />local de l 'A juntament hi ha un llibre de firmes per adherir-se a la pro-<br />posta, a la vegada cue se li oensa rendir un homenacge durant el mes ds<br />gener de l 'any entrant.<br />J<br />-- Cl santjoaner Peó Turricano ha estat proposat pel parit P5ÍTI<br />cand.idat numero 3 al canseli, per les prcoeres eleccions autonòmiques.<br />?<br />S'ha creat, durant el oassat mes d'octubre el "Club 5ant Joan"<br />que aglutina l'equio da volaiaol femení i a més vol oromocionar l'atle-<br />tisme a nivell escolar.<br />-- Any d'esclatassangs i llengües-üuines; qui an vulgui trobar un<br />oaner ben ole qua faci de veure algú de l'acuio de redacciá.<br />-- Una brigaca de l'assamolaa d'acurats es dediquen a fer vorarss<br />ñecas reis camins d« foravila ca Sant Jo?n. Acuesta activitat: està<br />promoción acá pai Conseil Insular.<br />Durant el mes de Desembre el fred ha fet acte de oresència,<br />una tormenta d'aigua ngu amb aoarall elèctric va omolir las muntanyes<br />de la Serra de Tramontana d'una caoa de neu que durà un oarall da diss.<br />Aqueixa mateixa tormenta ocasiona una averia a la central elèctrica dai<br />ITlurterar que deixa sense llum a tota Mallorca durant un pareli d'hores.<br />Resum de la oluja caiguda a Sant 3oan durant l'any 1.982<br />- G an er - 31,4 mm<br />- Febrer -66,0 mm<br />-. fflarç -105 , 9 mm<br />- Abril - 24,5 mm<br />- ¡flaig - 34,7 mm<br />- juny - 14,8 mm<br />Par un total de 607,0 1<br />( astació meteorològica nS - l )<br />- Juliol - 37,8 mm<br />- Agost - 48,1 mm<br />- Satembra- 55,7 mm<br />- Octubre - 8?,1 mm<br />- Novamnra - 59,4 mm<br />- Desamora - 50,5 mm<br />Premsa forana<br />aMel i sucre" de<br />rO.C.B. de Sant Joan<br />L» ¡na prensa está ta. crisi*. Sin embargo UB<br />attero fenómeno ini'orma tiro il* tomado pujanza: la<br />ordinari oel dia 4 da G e n e r de 1 . 9 8 3 , a les P~ I«*d r e«n ,^ qw .q* tamo, «pren«<br />Se convaca una assemolea axtra-<br />21 hores al locai de l'OCa, carr=?r nou- 6<br />amb següent orde del dia:<br />.. ¿uè hem de far da l'OCS a Sant Joan<br />Der l'any 1.983.<br />? La "Ultima Hora" dal di-a 28 d'Oc-<br />cuore de 1.9S2 ouolica una ficxa tècnica<br />de la ravista iïlel I Sucra, al mateix temos<br />faia un comentari dal contingut del na 27.<br />? En vistas a l'èxit del "Niu" i si-<br />milar, seguint l'examcle de ooolas veïnats,<br />5a n; joan no val cuacar barrera; 'reçut<br />a això jn crue ca jrves =mc visia 09 'u-<br />;-r na saciei:: sorir un -uo ? I?. -l»?a.<br />forata". Adema« d« consumi on suero modelo de<br />información -transmitida por los propio« autores<br />de la notici*- vive el> grave problema del aislamiento.<br />? Apana la fiagüidaíJ FICHA TECNICA<br />de sus nacimientos-y su* Tftuio: MEU l SUCRE<br />-^tt^rtnnr^ij contornas, la PmUo: s*m Jo«<br />peeasa comarcal ofrece PwfedhfdaJ: m<n*jd<br />una nueva im agen- la al- Tirad»: 80 «x«m»tan<br />teraartvs.ba,o diferentes SSÍT.^ .^ "1?'<br />-tornita,* u «jap«. ?SSZSSS*r~*<br />» local base en los<br /> Ediai! l9tlltàftm<br />anunao» y en el viejo -ar«««,:c/.NO«.«<br />concepto informativo del Tenemos sa nuestras<br />servilismo. Su auge ha á- manos el número î" de<br />do paralelo al desaire- "Mel i Suée" que «di-<br />Dò de ta rida democratí- tarigli** »fare là fiesta<br />ca y paracipacm y al popular y lac autenticai<br />recobramien to de las pro- raíces dei folklore. La<br />pia* raices. Pero su ma- revista cieñe divenas «c-<br />yor problema es U in- clanes donde » recogen<br />fraestractura y m difu- Us noüciu locales ¡leaa-<br />sióii «stancuõa. das a su redacción, entre<br />Las que destaca la :on-Este upo de prensa, moción que causó :i. 1 li!Vt\<br />-l·»^rf ti -J l* W SrUU^^' -v*<br />que «mpre ha «xattdo, ^«denteaereo<br /> de lDC-lO<br />ta vindo como aã pó. ^<br /> Spantax ,^ d 4¡1<br />dido -caá sempre mal- ^-ñof ¡nOÍaa auiizado<br />loare Ias íspaloas de ai-<br /> m ^ ,^ ?^4.<br />¿un îmaador desmtere-<br /> MB.. e¿ ,jn ^^  t Ma.<br />saúo. La falta de es- ^¿<br />mictummúsiUduyla ¿^  ^ ^ ?<br /> oeo.<br />?falta ¿e contactos ha<br /> ?a ae ^ consoucióndeteraosauo su caída.<br />mucsas vvcei. Pêro nem- de Lo que aaao en elpueoio años anas a cargopre na ialtado ¡a ayuda ^<br /> iü(;uel .-^  Matej<br />msctuewiai.<br /> Hay ?^  ?asini ^¿^^<br />No es ein OMRTO da a poesía y la recro-<br />propoato, cantmriot. Es ducãón d« an an ira i o<br />mai ampie; teiünramar dei r»c»fiaP t-ai«»»<br /> ae¡<br />su prewncii y H ae- Vasto y la reproauc-<br />oón a ua>a> de on M- són de ?» hou intor-<br />paoo Tfnnnftl A ver macubi oc la ioc i^iuau<br />u Bogan número* de finante la Repuoaci a-<br />louas partes. miada "La ?mti¿U"<br />A Sant Joan s'ha craat una penya ciclista que cada diumenge de-<br />¡natl fa una sortida oer la comarca. El seu local social està ubicat a la<br />Granja.<br />Com cada any dia 24 de Desembre i z partir de les 10 del vesore<br />es celebraren al témele Parroauial les tradicionals Maitines aue compta-<br />ren amb el cant de la Sibil.la, cançons i nadales interpretadas oer la<br />coral infantil i la de Sant Joan. Meules, ramells de nisorero i dibuixos<br />nadalencs adornaven l'interior de l'eso'lásia.<br />? Dia da cao d'any a crimara hora, se fa saber, na tots els -que no<br />estiguin convidats, que al local de l'QC3 hi haurà una torrada de cent<br />quilos de garagols amb esclatassangs, i bauxa fins els vaspra.<br />-- Com a segona mesura encertada al PSCE com a gruo gubernamental<br />s'ha proposat donar feina a tothom abans da cue acabi l'any, les instàn-<br />cies s'han de tirar a l'Ajuntament aoans dels Rais.<br />? El primer carni de foravila que l'Ajuntament vol asfaltar és el ,<br />"Camí de ses casetes", travessia que va des de la carretara de Petra fins<br />al camí dels Caldarars.<br />-- Els nins de l'escola han fet un-batlam dins una de les aules.<br />Tots als que el vulguin veure ho ooren fer de las 5 a les 8 de l'horaoaixa.<br />? A la fi han començat les obres de las escoles noves de Sant Jo?n<br />que ja tenen al nom de "Escola del Destra Pagès " .<br />-- En vista de que Sant Joan asta í:an enfora de Ciutat i da las<br />gasolineras, el nou govarn conscient d'aouast pnolama, an sessió axtra-<br />oreinària caleoraca el 23 de desambra, a l'ncra de sooar acorda cua tots<br />als amcacrpnaïs a Sane Jean ccdrian esmerar la casalina a EC ats al i.<br />¡_ ' A jun-amenc aa San; Jean al aarrar -le ax-racrd inari zs'.3~~?.-.<br />si mas de dasamcre acerca; oar u^ »ni.-ni t »t canviar al ncm ca '0*3 ais<br />carrers i places ce la vila sal seu corresponent ncm cacala.<br />E N Y O R A N Ç A<br />Fou un damati an dissabte<br />cus al car rer dal Sal guada<br />amo claror de vell boscatge<br />Percy e el mes t ra se 'n va anar.<br />L 'esca la ha quedat tr ista<br />ell fou home de cor gran<br />i al treball era constant<br />an que ho fos feina aoc vista<br />Rxmort el mes t re Pagès<br />l'aula ha quedat to ta sola<br />al nin quan entra a l'ascola<br />d 'enyorança té si cor oras.<br />A don joan, amb tendresa, i tot al cor<br />i amb sentiment farm en demasia<br />vos dedic, amb un crit for t , ma ooesia<br />esnergint cao al vent un cant d 'amor .<br />Vos t ro somriurà dins al nuvoT 's ' es fumà<br />vos t ra va ra da sas to r va assar confort<br />i amo senzil lesa per el dèoil forau conhort<br />per els nins i nines ves varau saber fer est imar<br />Adáu SÍ3U, adéu sisu, f essem carni<br />cap a l 'enfront i f ins que ans t rcbaram da neu<br />dins les ventades d ' a c u a s c mon que tot ho mou<br />samo en ta j at s oar a dins al fang i al ramoli<br />?iuar. l 'adau és a ravaura amc al cal zl = r<br />vost ra 0 2 - j a d a feu car nosa l t res alagria<br />serà oixam.-lat l 'ncr i tza aa nost r? via<br />com l 'asciane::? de- l ' narsa varca ?1 cc^s i lar .<br />Una errada molt freqSnt, tant parlant cam escrivint, és<br />la introducció dal comolement directa, referit a oersona, amb la prepo-<br />sició a. El complement directe és el mot o grup de mots damunt els quals<br />recau l'acció del verb. A la frase " El nin encalca la papallona", " la<br />papallona" as al complement directa. Sentim sovint frases com aquesta:<br />"he vist an es tau germà". Aquest costum ha entrat raoidament i de for-<br />ma simultània dins la parla i dins la llengua escrita. Efectivament, una<br />frase com la de l'exemple ara no fa gaire anys inaudita, almenys als<br />poolss de l'interior de Mallorca.No hi ha cao dubta que aquest fenomen^<br />és degut a la influencia del castellà. En aquesta llengua introdueixen<br />el comolement directe referit a oersona amb la oreoosició a. Exemcle:<br />" He visto a tu hermano "<br />La normativa gramatical del català és ben clara: El com-<br />plement oirecte, sigui de la casta que sigui s'uneix directament al verb,<br />sansa cao preposició. ( Las excepcions són ban comotades i es refereixen<br />sempre a pronoms. Exem-le "T'ha vist a tu").Per tant direm:<br />" He vist en Josep "<br />" La junta convocà tots els socis "<br />" Sentirem aauella dona que cantava ", etc.<br />Aquesta norma està avalada aer tos els bons ascriotors,<br />tant clàssics com moderns, i o=r l'ús oooular, viu encara i sansa cao<br />vacil·lació entre tota la gent de més riauesa lingüística. cer això<br />l'nem ae rasoactar ascruoulpsament, tant'Oarl^nt com escrivint.<br />El complement indirecte és introduït sovint oer la areoo-<br />sició a. Exemols: " i-arlam als amics ".<br />Per saner si la oreoosicio a és ccrrecta 3 si cal susri-<br />mir-la és necessari conèixer si introdueix -j-i comcl-mant airéete o un<br />complement indirecte» 'Jn son siscama consisteix a sosar aouast ccmcismer ?<br />an singular i aesorás substituir- lo ser un cronom rebl3. il i la suos-<br />titueixen un ccmclament airscta. L'inairqcte , =n canvi, és substituït<br />per li o hi. Examples, volem saber si " an es malalts" és correcte en<br />S''<br />aquestes dues frases:<br />" Duen an es malalts a ca's metge" i " Duen menjar an as malalts"<br />?<br />Primer casarem els comolements en singular:<br />"Duen an es malalt a ca's metge" i " duen menjar an es malalt "<br />Després substituïm els complements per pronoms febles:<br />" El duen a ca's metge", " Li duen menjar "<br />Par .tant en al primer cas és un comolement directe i hem<br />de dir:<br />" Duen es malalts a ca's metge "<br />En al segon és un comolement indirecte i direm:<br />"Ouen menjar an as malalts "<br />Fixant- nos an allò aue deim i escoltant el parlar de<br />tanta gent, tothom pràcticament dels qui tenen més de trenta anys, que<br />no ha comès mai aquesta falta, no 'ás gens difícil d'avitar- la i millo-<br />rar així tant la nostra parla com la nostra llengua escrita.<br />Joan Caratino i Miquel Font<br />s======ssr===sza============-=====<br />U* Patina i la StbiMa<br />Dins la ce lebració litùrgica i religiosa de la Mit ds Na-<br />dal trobam les Matines i dins aquestes el cant de la Sibil.la, i la missa<br />de m i t j a nit o del gali.<br />Les Matines san per una part la pr imera de les hores canòni-<br />ques, durant les quals els capellans, monjos , f rares , . , antigament solien<br />resar i cantar lliçons i salms, per Matines se'n resaven o can taven neu.<br />Per altra part la paraula Matines ha donat nom a la celebració religiosa<br />que es realitza abans de la missa el vespre de Nadal . Els resos o cants de<br />Mat ines del dia de ¡X ad al s 'han adelantat a les darreres hores dsl dia 2-1<br />per tal de començar el dia 25 amb l 'acte solemne de la missa de m i t j a nit .<br />Dins las Ma t ine s de Nadal , an t igamen t , se can taven o resaven<br />nou salms i lliçons tots els quals tenien com a denominador comú l 'anunci<br />del na ixemen t de Jesús o donaven a conèixer la v i n g u d a d ' a q u e s t . Aques t s<br />texts bíblics corresponien a profetes de l 'ant ic o del nou T e s t a m e n t . La<br />n o v e n a lliça i cant era el corresponent a la Sibil.la. La Sibil.la sra con-<br />s iderada un persona tge gentil que tenia la facul ta t de p ro fe t i t za r . A q u e s t<br />personatge entrà dins la l i túrgia perquè l 'ant igui ta t cr is t iana admet ia<br />que Deu també havia concedit un poc d 'esper i t p ro fè t i c a algunes de les en-<br />devinadores paganes , q\ie eren anomenades sibil.les. Aquestes eren dones ve-<br />lles genera lment , sempre verges que dins el man grec i romà ten ien la fa-<br />cul tat de predir el f u tu r . Entre les més famoses hi hav ia la de C u m a s , ro-<br />m a n a i la dè 'Eritre* graga. Sembla que totes dues es tan relacionades amb<br />l 'or igen de la Sibil.la de la tradició cr i s t iana ; la de Cumes ( a La Ene ida<br />d 'en Virgili ) anuncia la v inguda de l ' emperador A u g u s t ( p e r s o n a t g e que la<br />tradició crist iana assimilà a Jesús );i la tradició cr i s t iana va a t r i au i r<br />a la Sibil.la Eri t rea la profecia de la realització d ' u n Judic i rinal i de<br />l ' adven imen t de Crist.<br />L 'or igen de la Sibil.la el. t r o b a m per lo tan^t ja d ins els<br />pr imers cristians. F°ins als segles IX i X, pare ix que no se va posar m ú s i c a<br />al text de la Sibil.la. Aques t text se va' anar e s t ençuen t pels terr i tor is<br />de l ' imoeri romà cr is t iani tzats , en l lengua l lat ina. A pa r t i r del sacia<br />X I I I fou t raduï t a les l lengües romàn iques , d ' a q u e s t seçls as al n r i m a r<br />tes t imoni escrit que se té de' la sibil.la en català.<br />La Sibil.la inicialment un cant . es convert í er el t r a n s c u r s<br />del te^os er<br /> una escena d r a m à t i c a ( ja sn el segla XI, en algunes àr-es<br />cristianes se reoresentava ei dram» lit-rsic Crdo Frenhetoruí" en si cual<br />eren cridats a declarar les seves orofeci-ís mess i an iques diversos sre^etss<br />de l ' A n t i c Tests"iert, altres del Nou i alçuns gentils, entre alls la Sitil.<br />Vsrsiö d'cl cant de la Sibila que figura sn el llibre<br />compost per frare ínceln ïurrnea, estamoat an la insigne üiutat de Bar-<br />celona per Duran Salvanyach<br />Al jorn del judici<br />parrà qui hauré fet servici<br />- Un Rey vindrà perpetual<br />vestit de nastra carn mortal;<br />del cal vindrà tct sertanament<br />per fer del setgle jutjament<br />- Ans que.l judici no serà<br />un gran senyal se amostrará;<br />Lo Sol perdrà la resplandor;<br />la terra tremolarà de panar<br />« Après se baderà molt fart<br />amastrant- se de greu conort;<br />amcstrat se han ab crits e trons<br />les infernals confusions<br />- Dal cel gran fach davallarà;<br />com a coffre .nolt pudirà;<br />la terra cremarà ab-furor:<br />la gent haurà melt gran terror<br />- Après serà un fort senyal<br />d'un terratrèmol general;<br />Iss pedres per mig se romoran<br />a les muntanyes ss fendran<br />- Lavors no haurà hom talant<br />d'or, de riqueses ni d'arçsnt;<br />de res he haurà ho» desi-<br />sir.c solament ae morir<br />- De morir seran lurs talents;<br />lavors esclafiran les dents;<br />no y haurà home qui no plor;<br />tot lo man serà en tristor<br />- Los puigs e.Is plans seran<br />eguels<br />acuì seran los bons e.Is mals;<br />reys, duchs, comptes e barons,<br />qui de lurs fe~s retran raons<br />- Après vindrà terriolement<br />lo fill de Déu omnipotent<br />qui los morts e vius jutjarà<br />qui be haurà fet allí.s parrà<br />- Los infants que nats no seran<br />dins en les maras cridaran<br />e diran tots plorosawent:<br />ajuda'ns. Déu omnipotent<br />- Mare de Déu, preçau psr nos,<br />que sou mare de pecadors<br />qui bona sentència hajam<br />e paradis posse'iscam<br />- Vosaltres qui esccltau<br />devotament a déu pregau,<br />de cor ab gran devoción<br />sue'ns aoort a salvasic. Amè^<br />la Eritrea, que cantava el íudicii Signum ). Sembla que hi va haver mol-<br />tes versions catalanes d'aquast cant.<br />1<br /> A Mallorca amb la conquesta d'En Jaume I es va introduir<br />tar»~é el cent da la Sibil.la. No obstant aixa pareix que ja hi havia aquí<br />un coneixement de la Sibil.la pels cristians que quedaven entre els moros,<br />els mossàrabs de Iss illes. Fer tant el cant de la Sibil.la que ens ha<br />arribat als nostres dies, segurament degué tenir influències d'aquests mos-<br />sàrabs, dels cants populars de l'illa.<br />El Concili de Trento era contrari a les practiques religioses<br />autòctones, per aixa el biabe de Mallorca Diego Arnedo a. l'any 1.572 va<br />prohibir el cant de la Sibil.la, però els Mallorquins n'estaven descontents<br />i a l'any 1.575 el nou bisbe Joan Vich va tornar restablir aquesta tradició<br />del cart de la Sibil.la. Primerament la Sibil.la era interpretada per cape-<br />llans i pel bisbe en cas de la Seo; després aquest cant fou pesat en aoca<br />d'un al.lot vestit de dcna ( a les dones no se Iss permetia actuar damunt<br />la trona ) i que sostenia ano les dues móns una gran espasa. A València<br />i a Toledo, la Sibil.la també era interpretada par un nin vestit de dcna.<br />Segons alguns autors la lletra de la 5ibil.la s'atribuaix<br />a l'escriptor mallorquí del segle XIV Anselm Turmeda.<br />Actualment la Sibil.la se canta a la Sec de Ciutat i a las<br />diferents esglésies de Mallorca, i també a la ciutat de Sardenya de parla<br />catalana 1 'Alguer on es conserva un text més complet que al de Mallorca.<br />No obstant això, segles enrera, aquesta cerimònia de la ïibil.*<br />la va estar bastant extesa per Castalla, Pronença i Itàlia, a més de par<br />Catalunya, València i Mallorca.<br />Jasco 3oiç i Joan Vcray<br />" Si no em fas llum a matines<br />a ses festas de Nadal<br />ses caques no et faran mal<br />ni oodràs dir si sen fines,<br />ni tampoc si sin salades<br />Ses caques de ses fadrines<br />enguany no les he tas-adas."<br />" Sibil.la acuanta sa coca<br />que ne at caiga de ses mans,<br />que acaix hi r.s quatre escolars,<br />res satits i ics ce grans,<br />que aacer un salfl ¿e recs "<br />ones .. nadai .-r .£2<br />joar morey compsry<br />3os*<br />a ¿s<br />sol<br />tota<br />"¿t<br />§or*><br />dÄ<br />-<br />Bcasta<br />lluna<br />bu'<br />ao'«9*1818 «J.<br />3sca<br />?«*,<br />hc-td«3 ,<br />Prií<br />»itives _^<br />s°lt,ci<br />9<br /> ?<br /> de<br />.<br /> r v*^<br />C0m<br /> fac far,<br />' ^*il.lu^'<br />7<br />'o<br />*"*.. ..^<br />i66<br />'<br />a<br />*?»s<br />r del __ct9a¿<br />ï<br />S 0mnvs_<br />p e j<br />^ ^ ft<br />.do^MU." °6ri» 0,<br />*? corrents x-<br />í-<br />nOves VÍ3Í°n S : ?<br />sorda<br />?í** ^<br />¿i* que ^e0.<br />idi2£.s<br />a<br />°Í r, ,«nS íins «V,, . .<br />nedsn co"fuS *ff¿.<br />la_ teba<br />QUan ? i¿<br />v ?<br />u i n<br />_ del cicle àl<br />las t-r.i<br />á^- ~ ¿r"<br />es a m a g a d e s ,<br />aissi2a, -<br />#*<br />;>e__recorcs ow^ f i;n =<br />«n i_ 'esn«-¿ -<br />. de^s<br />-«??9 a^r>,- ?: = e-<br />*°<br />3<br /> ^<br />n<br /> altr- s-w<br />/<br />"S L L A"<br />2a Jordi era una d'aquestes persones que es poden considerar normals<br />i corrents, de les que passam per el mon sense Bassa penes ni glòries;<br />dins la seva vida no hi havia hagut grans aconteixenents tráscendentáis,<br />solsament els petits i al mateix temps tan importants aconteizements quo-<br />tidians que ens depara el mon actual. Sil intentava viure segons els seus<br />criteris, i« si no era molestat, deixava viure els altres sense aficar-se<br />amb la seva manera d'ésser.<br />Com la major part del joves d*avui, als divuit anys havia acabat els<br />seus estudis, i li va ésser arribada l*hora d*enfrontarse amb la realitat<br />(la dura i trista, però entretenguda realitat). A partir d*aquell moment<br />havía fet moltes coses, pera cap d*aquelles coses el va arribar a convèn-<br />cer , i ara, amb els seus acabats d"estrenar vint?i-tres anys, tocava la<br />guitarra amb un. oonjuntet recentment format' amb uns quants amics ; no era,<br />gran cosa, però donava lo suficient per anar pel mon.<br />Però... aquell vespre era diferent. 3ra diferent perqué sabía que<br />Sala 1"esperaria a la sortida de la sala de festes. Desda que la va cone:.<br />xer (feia relativament poc temps), va trobar un, nou sentit a la seva vida;<br />haviaa estat moltes estones junts, havien passejat molt, i compartit quan<br />'titat d'aventures i desventures; i la seva guitarra (fins llavors aaiga<br />inseparable) havia passat a ocupar un honorable i discret segon lloc dias<br />la seva escala particular de valors.<br />Aquella nit havien acabat la feina més presque els altres dies, i<br />montres arreplegaven els xiraes, en Jordi solsament pensava en una manera<br />simpàtica d"acabar el vespre« 211 i «lla, ells dos sols» "I si anassia a<br />f er ~to«r volterà per... ?".<br />- Si. Jordi t, passem aquell cable! Tols?<br />Després d'una mirada furibunda cap a aquell que li havia trencat els<br />pensaments d*aquella manera tan contundent,, allargà el bra|y i li fer a-<br />rribar alio que requeria« " Un gran xicot l*3nili, però si un dia aconse-<br />gueix xerrar en lloc de cridar, encara serà mes gran" pensà en Jordi.<br />A la f£ arribà l'hora de cobrar i partir, i en Jordi sen anà oblidant,,<br />se de despedirse dels seus amics, tal era 1*emoció i la frissor que Í*em-<br />bargaven en aquells moments.<br />Un cop agafats els doblers, sorti dapresaa i s'encaminà de quatres<br />cap el lloc acostumat; i... allà la trobà, erguida, hermosa i bella, casi<br />desafiant, esperant?lo exactament al mateix lloc on 1*havia deixada unes<br />quantes hores abans.<br />S"hi acostà emocionat, i ple d*alegria, i acariciant-li, suau i ferro<br />rosament el sillín, li digué^<br />? Glodovira, ets la millor vespa que mai haurà tingut un ser humà.<br />joan aari<5<br />jVV^<br />*?**<br />b^ L^<br />Çllâii£=?k==^ £^ l=-?l==á£-- "<br />Un. dels esports que a l'escoia de Sant Joan ha tingut<br />més èxit ha estat el voleibol, (concretament el voleibol femení}.?<br />Vertaderament no sé aquest motiu, ja que, el número de nins i de<br />nines a Sant Joan és molt igualat. Per altra part, tampoc creguem<br />que es tracta d'un esport feminista.<br />Al igual que la natació, l'atletisme, la gimnasia, etc,<br />el roleibol és un dels esports més complets pel desenvolupament<br />psicofísic del nin.<br />Físicament aporta: agilitat, rapidesa, reforçament dels<br />músculs, etc.<br />?^<br />Psicològicament: concentració, sociabilitat amb 1'-equip,<br />treball en conjunt, etc ..A<br />El dia 15 d'Octubre, un grup de persones es varen propo-<br />sar federar l'equip femení de voleibol, amb el nom de "Club Sant ?<br />Joan". La directiva fou composta per pares i mares de les jugado-<br />res i pel seu entrenador. El número de directius ha- d'ésser més<br />de cinc i menys de déu.<br />Els seus principals objectius són: el voleibol i l'atle-<br />tisme .<br />També s'aprovaren uns estatuts on es 'fixen les regies,<br />objectius i funcionament d'aquesta entitat. Està format per 32<br />articles. Els 9 primers fan referència a les normes generala,<br />mentre que els demés parlen de les classes de socis, adaaisió, drets<br />i obligacions.<br />Amador Gaià.<br />