Ü<br />.:<br />?.<br />.,<br />-<br /> <br />¿f <br />?'<br />?'<br />?'<br />*f <br />iíi^<br />S<b...
Ü<br />.:<br />?.<br />.,<br />-<br /> <br />¿f <br />?'<br />?'<br />?'<br />*f <br />iíi^<br />S<br />?'^<br /> <br />-<br /> <br />? <br />? ?<br />? ?<br /> <br />? <br />¿í<br />-*'<br /> <br />'-<br /> <br />;<br />^<br />^<br />><br />v<br />_<br /> <br />.<br />^<br />-S<br />ar<br />.^<br />--'<br /> <br />"<br />3"<br />S<br />a<br />í^^<br /> <br />í- "^<br /> <br />S<br />Í^A<br />Í4<br />^& <br />; <br />à<br />ia<br />¿<br />4<br />*<br />^<br />-.<br /> <br />»<br />ftr<br />fif<br /> <br />,<br />.<br />i-<br /> <br />'<br /> <br />Ja<br />b^<br />?-<br />·><br /><<br />'J<br />><br />S<br />ti<br />'·<br />n<br />.i<br />~<br />·'<br /> <br />*<br />··<br />fc<br />! ^<br />*<br />·^<br />^<br />'<br />r<br />?<br />'"<br />5<br />6<br />~<br />í"<br />~<br />.<br /> <br />'<br />-^<br />.Íï5<br />' *<br />;?. ":<br />'Y í<br /> <br />I^<br />^É<br />^f<br />H<br />í^<br />i^<br />'^t'Ï<br /> <br />S¿<br />..<br />-<br />V :, <br />r¿f<br />.^,<br />:  <br />'<br />^<br />^<br />^<br />^<br />'?<br />X<br /> <br />'<br />^<br />^<br />^<br />^<br />¿e<br />s^<br />S^<br />SS<br />^<br />^<br />T^<br />-A<br />b^<br />.^-1<br />-<br />"<br />-<br />r:<br />--<br />".<br />--<br />, <br />?? <br />? <br />>^<br />>í<br />^í*<br />5*<br />4"<br />'^ <br />?'<br />-<br /> <br />^<br />--<br />^<br />'<br />^<br />A<br />fë<br />l^<br />^<br />ÍÉ<br />^^<br />!^<br />^<br />¿K<br />7i<br />*i<br />«<br />^'<br />»<br />?'.<br />?<br />«<br />g<br />^<br />^<br />^<br />S<br />*<br />5<br />Sg<br />Aí<br />íSA<br />aS<br />íS<br />r^rS<br />c-^<br />'í'*<br />*«<br />¿<br />U<br />.*<br />*,<br />--<br />.<br /> <br />?<br />·<br />t;<br />··<br /><<br />'·<br />T<br />^^<br />'*<br />";<br />iW<br />:*<br />7<br />·><br />'·<br /> <br />"<br />i;-<br />C<br /> <br />'<br /> <br />l ;.<br />.<br /> <br />A<br />i'<br />l^<br />^^<br />fe<br />^^<br />i^<br />ii<br />i^<br />^<br />.<br />"<br /> <br />?<br />?<br />?<br />?<br />><br />"<br /> <br />«<br />!"<br />'?<br />cW<br />pî<br />,<br />*^<br />><br />.%<br />-Ì<br /> <br />*<br />!& <br />?<br />^<br />*<br />e<br />^<br />-<br />^<br />^<br />^<br />%<br />^<br />x<br />? <br />a»<br />*<br />i^*<br />5S<br />;î*<br />"S<br />: «<br /> <br />? <br />*»<br /> <br />'^<br />?^<br />T*<br />-,-'<br />-*<br />^<br />A<br />%<br />^^<br /> <br />v<br />v^<br />.*<br />^<br />'^-<br />-;<br />;'A<br /> <br />**<br />--<br />'r<br />*<br />»<br />u<br />-^<br />/^<br />vV<br />!.^<br />.^,.;<br />::'<br />-::^<br />.<br /> <br />tfs<br />T<br />X<br />'^<br />^<br />^<br />^<br />^<br />^<br />^<br />X<br />"<br />^<br />^:<br />%Ä<br />K^;<br />: vM<br />r"<br /> <br />:<br /> <br />T<br />^<br />È» .-.<br />¿Í<br />?^<br />'<br />ITIEL I SUCRE, num 29 novembre<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a Sant<br />Joan, per als socis.<br />Local social - C/ Mou - 6<br />Portada. - MESTRE PAGÈS<br />Totiom que vulgui col·laborar<br />que faci de veure algú de l'e-<br />quip de treball.<br />Tirada actual - 80 exemclars.<br />EN AQUESTA REVISTA HI TRORAREU<br />)- Editorial<br />- Noticies locals arribades a aquejs<br />ta redacció fins el moment de clou-<br />re el número<br />- Biografia de Joan Illas fïlates ( mas-<br />tre Pagès )<br />Entrevista al metge de Sant Joan<br />Arnau Company Bauçà,company i amic<br />de tota la vida del mestra Pagès.<br />Quan anàvem a escola, recollida<br />de cançons, dites, coverbos, expre.s.<br />sions,... que el mestre Pagès deia<br />dins l'aula quan impartia classes.<br />Entrevista a l'apotecari de<br />Sant Joan Raimon Gaià, company<br />d'estudis i col·laborador junta-<br />ment amb el mestre Pagès dins l'a-<br />juntament de Sant Joan als anys 50.<br />Entrevista al mestre Miquel<br />Fuster Aguiló, company del mestre<br />Pagès a l'escola des de l'any 55<br />a 1.972.<br />- Resultats de les eleccions ge-<br />nerals a Sant Joan, pel Congrés i<br />pel Senat, realitzades dia 28 d'oc:<br />tubre de 1.982.<br />- Gràfiques de les eleccions del<br />28- O a nivell de les illes Balears.<br />EDITORIAL .-<br />Hi ha gent que s'engronsa per la vida pública vestits de<br />coloraines cridaners, que san els que atreuen el nostro ferv'or o la nostra<br />rancúnia; els cridam, per anar- hi darrera o per atacar- los, lliberals o<br />reaccionaris, rojos o negres, progressistas o retrogrades, i altres ceses<br />més. Però no hem d'oblidar que tot" això és moridor, canvia. La dreta d'a-<br />vui és l'esquerra del demà.<br />INio és el cas dels homes que amb la seva feina diària, ama-<br />gada, incompresa, monòtona, difícil, quasi sempre desapercebuda per la<br />majoria, contribueixen a consolidar i fer forta una cultura a un poble.<br />Aquest darrer pot ser sigui el cas del mestre Pagès, mestre<br />nacional de l'escola pública de Sant Joan als darrers quaranta anys.<br />Li tocà fer feina a una època difícil. La guerra civil es-<br />panyola havia acabat,deixant rastre de misèria i desolació per tot arreu<br />i la bèstia de la dictadura s'aixecava per tots els racons d'Espanya. Molts<br />de mestres foren despossefts dels seus càrrecs. Als qui quedaren las tocà<br />fer una obra titànica: elevar el nivell cultural d'un poble ignorant i<br />analfabet, i per altra part suportar les repressions cap a.les cultures<br />autòctones regionals. Dins aquest binomi començà la seva tasca a Sant Joan<br />el nostro mestre. f<br />L'escola pública, on hi assistien els nins pobres, estava<br />a uns nivells baixissims i paral·lelament hi havia s col·legis privats<br />( sobretot religiosos ) i a instituts, una altra educació, que permetia<br />arribar a carreres universitàries. Així se perpetuava en part el sistema<br />social de classes.<br />Davant tot això i molt abans de que l'estat promulgas liais<br />i estructuras sistemes educatius que donassin igualtat d'cpcrtunitats als<br />estudiants, el mestre pagès, com molts d'altres mestres de Mallorca, s'ad^<br />lantà vint anys als ministeris d'educació: preparava al·lots que creia cori<br />venient pels estudis de batxillerat, que després se presentaven lliures a<br />exàmens d'institut, i així les permetia arribar a carreres mitjanes o su-<br />periors^ que d'altra manera estaven reservades als rics o als ciutadans.<br />Finalment a 1.970 el ministeri d'educació tregue a llum el<br />sistema educatiu igualitari per tothom de 6 a 14 anys. No per això el mes-<br />tre deixà de fer feina amb il·lusió, sinó que continuà -amb els nous pro-<br />grames educatius fins un dia abans de la seva mort ( 29-10-82 ). Unes lleis<br />educatives arcaiques i tercermundistes no li han permès fruir d'uns anys<br />lliures de càrrecs professionals. S'havia de retitar enguany, als 69 anys.<br />N O T I C I E S L O C_A L 5<br />--- £1 dia 29 d'Octubre, el mestre Pagès morí a causa d'una trom-<br />bosi cerebral. Ha estat una gran pèrdua pel poble santjaaner. Que la<br />seva ànima descansi en oau.<br />El papa Joan Pau II visità el nostre país amb una estancia<br />de 10 dies. Les illes no reberen en viu la seva visita, així mateix<br />quan passà amb l'avió cap a Madrid totes les camoanes de Mallorca repi-<br />caren.<br />--- Una nova tromba d'aigua caigué, aauesta vegada sobre la co-<br />marca del Pirineu català, -causant "victimes, destroces, inundacions a<br />la plana lleidetana i barcelonina. A Mallorca, solament arribaren qua-<br />tre esquitxos', que no tengueren més consaqüencies que una mica de roada<br />A pesar de tot el mes de novembre a Mallorca ha començat mes humit que<br />el del any anterior.<br />--- Els nous O.M.I que es renovaren el mes passat ja estan fets<br />i repartits quasi tots<br />--- L'O.C.3. illenca celebra junta general convocant eleccions<br />per cobrir quatre vacants. Les eleccions es celebraren dia 17 de No-<br />vembre .<br />--- Aquest mes, dia 13de novembre començà la lliga de voleibol<br />femeni o n hi particioa l'equip local. El nostre ecjuis derrota al<br />"áan José de la montaña" per un tanteig de 3- 1.<br />Divendres dia 29 d'octubre, el diari Ultima Hora publica<br />una fiixa tècnica de la revista Mel i Sucre de Sa^t Joan amb petits co-<br />ment_ris sobre el n9 27<br />BIOGRAFIA DE JOAN IBAS fflATES ( MESTRE PAGES )<br />Neix a Sant Joan el 2 de juliol da 1.913. fill d'una fami-<br />lia numerosa del mateix poble, que vivia allà on ara és can Joan des Cal-<br />derers.<br />Anà a l'escola pública de Sant Joan i mentres tant també.<br />estudia el batxillerat amb so mestre Lliteres. Eren companys d'estudis i<br />de juventut: el metge ( Arnau Company ), l'apotecari ( Raimon Gaià ), Pep<br />Xim, en Toni Rollet, en Toni lïlaonës, Tomeu de Son Servera, .. i altres.<br />Estudia la carrera de Magisteri a l'escola ¡Normal de Ciutat<br />durant la República, i mentres tant també feia classes particulars a<br />caseva a alumnes com el metge, Rafel ^rimater, Rosa Soler, ....<br />Pel Moviment fou detingut per sospitós, igual que molts<br />d'altres mestres que havien fet escola o estudiat durant la República.<br />L'amollaren després d'haver estat tancat un dia i mig a la peixeteria de<br />Sant Joan ( presó ).<br />Va anar a la guerra Civil espanyola l'any 1.938, al front<br />del Ebre amb la columne de Yagüe, com altres santjoaners que pertanyien<br />al batalló de Campos.<br />Acabada la guerra va seguir amb el magisteri. El curs 42-<br />43 fou el primar de la seva carrera com a nropietari. El 30 de setemore<br />de 1.94.3 fou destinat a Catalunya on impartí ensenyança a diferents pobles:<br />Sant Sadurní de -loia i Vilafranca del Panades, fins l'any 1.955 que vingué<br />destinat a l'escola graduada de Sant Joan on hi havia el mestre Coll i<br />el mestre Fuscer.<br />Fins l'any 1.970 impartí classes a la tercera ( l'escola<br />de Sant Joan tenia 1^, 2a i 33 ), als més grans, classes de batxillerat<br />i els'vespres per adults. A partir de l'any 70 ( en que s'imnlantà la<br />E.G.à. de 8 cursos, 5 de primera Etapa i 3 de segona Etapa ) dava diferents<br />especialitats d'ensenyament: francès, llengua espanyola, ciències socials<br />i naturals, i matemàtiques sooretot.<br />Al curs 72- 73, per jubilació del mestre Fuster va ésser<br />nombrat director, càrrecqus ocupa fins a la seva mort.<br />Entre altres càrrecs oublies fou regidor de l'ajuntament<br />( finals dels anys 50 ) i prooosat oer batis, a més d'ésser secretari de<br />la Cooperativa Agrícola de Sant Joan durant molts d'anys.<br />Encara en actiu va morir a Sant Joan si dia 29 d'octubre<br />de 1.982.<br />ENTREVISTA AL METGE ARNAU CCMPAt. 'Y, 6C anys, de Sant Joar.<br />- ^uar, va conèixer al mestre Pagès (Joan Mas) ?<br />Jo tenia 1C anys i ell 16 ó 19, anàvem a escola and so<br />treítre Lliteres que aleshores preparava psr batxiller En Mas i altres.<br />Després va estudiar magisteri a la Normal durant la República; mentres<br />tart feia rapàs a caseva que era allà on ara viu En Joan des Calderera.<br />- Va arar a repàs amb ell ?<br />- Aban-s del Voviment va fer des cursos de reoàs a peser<br />que no havia acabat la carrera. Preparava 4 <5 5 alumnes pel batxillerat.<br />A finals-del 38 arcb el batallà de Campos s' incorporà al " frente " del<br />Ebro amb la columna de Yag¿Je.<br />- Va fer feina com a professional abans de la guerra ?<br />- No perquè li faltaven un oarell d 'ass ignatures p-r com-<br />pletar la carrera.<br /> :<br />- Com era ell de jove ?<br />- Tots els mestres que havien fet feina durant la Repúbli-<br />ca foren sospitosos pel nou règim. Xolts fugiren abans de que les tsn-<br />cassin. El mestre ~ossellf de Sant Joan va façir per por, al mest re Pe-<br />tro ( cunyat d'En Mas ) el se 'n varen dur, el mestre Jacinta també s= 'n<br />va anar. El mestre lliteres va fugir l'any 34, després l 'agafaren i se<br />diu que moríaf ussllat. En Mas com a cunyat d'En Petro i com alumne d'En<br />Lliteres fou agafat per sosoitís i tancat 1 dia i mig a la peixateria<br />de Sant Joan, va beurà oli de ricino i després l'arroll aren.<br />- Quin destí oficial va tenir després de la guerra ?<br />- Va estar d'intsrí a Villafranca de Bonany. Després de<br />casat feu destinat a fora, a la província de Harcelons, on hi va estar<br />9 ó 1C anys. Finalment tornà a '-'allorca, a l 'escola graduada de nins<br />de Sant Joan per sustituir al mest ra Sana ( Francese Gaià ).<br />- Estant a Sant Jean,a més de mestre, quins altres càrrecs<br />n ú b i i c s va ostentar ?<br />- \ía ésser regidor de l'Ajuntament, que a aquests temps<br />estava organitzat per representants de diferents grues socials del po-<br />ble. Quan ocupà el càrrec només demanava doblers per l'escola. Targhe li<br />arribé una proposta per ésser batle i ell va dir que la seva feina era<br />de mestre i no volia fer altra cosa. Fou secretari de la cooperativa<br />agrícola de Sant Joan fins als darrers anys de la dècada del 70.<br />- Quina opinió tenia del sistema polític del seu temps ?<br />- No estava definit dins cao grup polític determinat. Tot<br />li arava bé, s'acomodava a totes les circustàncies sense criticar a nin-<br />gú.<br />- Què opinava de la seva feina professional com a mestre ?<br />? Estava satisfet. Li agradava la feina que feia devers<br />l'escola. Hi passava moltes hores del dia, no frissava mai d'anar- se'n.<br />A vedades se queixava del ministeri d'educaciâ per què canviava molt<br />sovint els plans d'esèudis, tantes vegades com ministres.<br />Quin caràcter de la seva personalitat destacaria ?<br />- Era un home amb molta vocació" pedagògica i molt feiner.<br />Piinçú mai de la vila es queixà d'ell. Fer fer feina mai mirava el rello_t<br />ge. Li agradava impartir totes les assignatures en no esser la música<br />( no sabia entonar ) i l'esport que no li anava bé. No li agradava ac-<br />tuar oúblicament, de cara a la'gent ( era travat pel discursos ), lo<br />seu era la feina anònima.<br />- iuines aficions tenia, a més de fer escola ?<br />- Li agradava el futbol com a passatemps. ?.o tenia altre<br />hobby conegut. Per dur - lo a passejar, caçar o cercar esclatassangs<br />hi havia molta feina. A l'estiu, a In mar sempre hi trobava defectes,<br />era un home de caseva, nonas li =rava bé l'escola.<br />Era entusiaste de gloses i covarbos, afició que segura-<br />ment havia aorès del r.estre Lliteres.<br />- A mês de l'escola pública oficial, impartia altres tinus<br />de classe ?<br />- Si, preparava al·lot pel batxillerat. \o hi ha cap per-<br />sona jove de Sant Joan que estigui " col·locada " que no hagi anat a<br />repàs a^b ell. També va fsr escola d'adults, si bé no va quedar satis-<br />fet amb ella.<br />- Que opinava els darrers anys ?<br />- Feia dos anys que estava mclt cansat. Ccm a director no<br />trobava cól.laboraciâ amb els altres professors; molts d'ells només es-<br />tan un any a l'esccla i després se'n van.<br />També se quei'xava de I'in¿pecció per falta de diligència<br />en in-crmar de les novetats.<br />- Com hauria d'agrair el poble de Sant Jean la seva feina ?<br />- Un carrer qualsevol de Sant Joan que té un nom d'una per-<br />sona que sols no sabem qui és, s'hauria de posar R! nom de carrer del<br />mestre Pagès amb un acte públic apropiat pal cas.<br />q U Aí* ANÀVEM A ESCCLA<br />? = - = ^ = =:-==: = == -= = =; ? z=? =<br />Expressions, ccverboi, frases, cançons,.... que ?1 res-<br />tre Pages ens cantava quan anàvstr a escola, na per insultar a ninçú,<br />més té ÇP.Ï fsc- ncs fer el cap més viu.<br />- Això és s' "acabà-se"<br />- Cap i un tirano, ..... "de "ni corasen "<br />- Quan he sàpigues , férem repicar totes ses carrpsnes.<br />- T'hauran de poser unes cucales ¡<br />( quan no veiam una cosa )<br />- Has de demanar a ton pare de quin mctlc estàs fet.<br />- Qui vol comprar ulleres 1 ( quan no veiem un= cosa )<br />- Aquí perdem es temes i sa llavor.<br />{ quan explecava i ne escoltàvem )<br />- El que lo seps que lo calls. ( quan d e r r s n a v a una cosa ï<br />Això pareix un b u r j ó /de f o r n .<br />( llacis =mb la p u n t a mal fe ta )<br />- Tros de bocí de pardal ¡¡<br />- Será el l lanto y c ru j i r de d ien tes . ( als e x a m e n s f i n a l s )<br />- A r a m , z inc , coure , f e r r o vell, . . . tot se ccrnpra ¡ ;<br />( quan tiràvem ceses útils a is paperera )<br />- Es pedaceeear, ¡¡<br />( quan teniem la cartera o la taula plana de "xirres" )<br />- No hem de passar s'arada davant es bous ¡<br />- Que menges ''zopes" ">. ( si un no sabia fer la "z" )<br />- Sou gent de forca i presi ¡<br />- í ílo sé que no sé nada.<br />( si no sabiem res <i°\ que demanava )<br />- CaJlfi o calle. ( quan xerràvem molt )<br />- Piop- piop - oioo, brlu- riu- riu- riu -<br />- índiots plomats ¡<br />- Pardaleria andante roquera mollera.<br />Emprenyat i malsofrit com s'ermità pau.<br />? Garnis ¡ , fs- Ics córrer<br />? Es porquer ¡¡ ( quan fèiem la pregunta " por- qué" a un problema)<br />? Beneitarro ¡¡<br />? Que l'has vist a aquell homo amb sa pioa ?<br />( si miràvem per la finestra, i es referia a l'amo'n Bernadí<br />Futxo )<br />? Betzolots ¡ ¡<br />? T'hauran de posar un forçat ¡ ( quan miràvem rrolt per enrera )<br />? Tros de bocí de banc, corcat, podrit i vell ¡<br />? Tan gran i t'estires sa mandinga ?<br />( quan teníem les mans per dins la butxaca )<br />? Pardal assoleiat ¡<br />?La mar se'n menja un cada dia<br />( quan anàvem a la passejada de fi de curs )<br />? Pe, pe, pe, pe , .... pardalot ¡¡<br />« Usted es un niño bobo ¡<br />? Haurem d'anar a cercar s'apctecari.<br />( quan un escrivia molt malament )<br />? Que tens es plorador espenyat.<br />( quan un plorava per no res )<br />? Veri gdlel vol dir Miquel i veri gut vol dir pa eixut.<br />=? Je ne compren pas.<br />? Ah tros de bocí de pardal, o te penses que perquè no compres pa<br />ja m'has de compixar sa farina.<br />( a les classes de francès }<br />? El Ateo. Baleares pierde y gana cuando le da la gana.<br />° Espolsa Parc Caga puput ¡¡<br />? Ho passarà puta el " ocho " ¡<br />?Posqueges blau ¡ ( quan TOS pegava una clatellada )<br />? Mo trobaries aigua a la mar<br />? yeam, te ferem sa p"ova des foc ¡<br />( ens posava un poc de cendre del "puro" damunt la mà i -no la<br />poriem retirar )<br />- Tacau fusta ¡¡ ( quan deiam un desbarat )<br />- PCS2U barres ¡¡<br />- Ni gorra ni sombrero ( als que tenien de llinatge Nigorra )<br />- Es teorema den Pintagorres.<br />- Que has estudiat a un congeli de monges ? ( o de frares )<br />- £s fressot ¡¡<br />- Gabacho ¡ ( hi va haver una temporada que quan el mestre mos<br />sentia xerrar el mallorquí dins l'escola, ens feia<br />posar una peça de quatre dins el "gabacho" que ve-<br />nia ésser una vidriola )<br />fvestre - ¿ Quien ha sido ?<br />Al.lot - Nadie<br />Westre - Ah ¡, don Madie. El trobarem qualque pic a n'aquast.<br />Mestre - Veam, què és lo nas important que s'ha de menester per matar<br />un porc 7<br />Al.lot - ( pensantun poc) ... una guinaveta ¡<br />destre - Ala pardalot, ell primer han de menester es porc .<br />Mestre - Xeam, què s'ha de fer perquè un mul pugi pujar damunt unes teu-<br />lades .<br />Al.lot - $ no molt segur ) Amb una post llarga, llarga, llarga<br />r'estre - fia t'illet meu, .... Es mul és mort ¡<br />Mestre - Avui per sa Plaça he vist una homo que té tants de nassos carn<br />dies té s'any.<br />Al.lots - ( tots riuen } Això no pot ésser ¡<br />( era el dia 31 de desembre, quan anàvem a fer dibuix o mapes per<br />l'escola )<br />( acuesta no és original del mestre Pagès, però la cantava )<br />Inspector - ( de visita a una escola i dirigint- se a un nin )<br />Heam ninat, qui ha escrit "El Tuijote "<br />Al·lot- ( corfús i assustat ) No he estat Jo ¡<br />Destre- ( a l'irnpector i apart ) .<br />Genyor inspector, jo conec bé aquest nin i li puc assegurar<br />que no ha estat ell.<br />! l'inspecter se'n va i no vol saber res pus d'quella escola )<br />Mestre - Capital de Rusia.<br />Al.lot - Mos cou<br />Mestre - Mós piiiiica ¡¡¡<br />destra - Seis por cels ( demanant la tabla del 6 )<br />Al.lot - ( confús i no ho ha entès )<br />Mestre - "Seis"porcells, "ïreinta" aucells.<br />Kestre- Polos de la Tierra<br />Al·lot - Polo Norte, rolo Sur i Polo 3ico ( a Can Tronca )<br />Viatjant - Vull dormir en "camalta" i " matalassa"<br />Hostaler - Amb sa cama dormiràs sixí com voldràs, paro això de matar<br />s'ase ho veurem.<br />destre - Cue apreneu qualque cosa devers l'escola J<br />'. contestant ell mateix )<br />- En no ésser que prengaeu un llapis al mestre .... ¡<br />Mestre Pere i era<br />al:: au bandera i era<br />vos que cada any i rany<br />heu corregut i rut<br />heu gonyat i rat<br />una somera i era<br />que cada any i rany<br />vos fera un ruc i ruc,<br />aquest ruc i ruc<br />és des mateix color i ró<br />de sa somera i era '<br />que cada any i rany<br />ves fa un ruc i ruc<br />( cantada )<br />Està usted perdiendo el tiempo,<br />explicando, expli-ando.<br />L'amo'n Pere va dir: Xa ¡<br />no vull es gall amb ses polles<br />perquè quan estan sadolles,<br />escampen sa llavor.<br />( recitada )<br />Anca que te ondulen<br />con la "premanen",<br />y si quieres ondularte<br />que te den con crem.<br />( cantada )<br />Miguelito, Miçuelito ,..<br />higuelito, f-'iguelón.<br />Miguelito, Miçuelito,...<br />Miguelito, Miguelán, pen<br />(cantada ais Piquéis)<br />pon.<br />hasta cuando, hasta cuando,<br />( cantada )<br />El citano señorito ... ( cantada quan un arribava tard a escola )<br />L'amo'n Biel Camaiot<br />el se'n duien amb ses trompes<br />dones, n'hi havia moltes,<br />però ploraven poc.<br />( recitada )<br />En 3oan quan va arribar<br />va dir: Mu mare jo "vengo"<br />Ah fill meu, jo no "t'enteng^o<br />si no mudes da parlar.<br />Galinorba que has perdut ?<br />set reals i un menut,<br />per on ?, pe'n terra<br />qui las vol anar a cercar ?<br />són devers es Barracar.<br />( cantada quan cercàvem<br />dades a un mapa )<br />En Mariana Meló<br />quan sortiade cas mestre,<br />corria més que pesta,<br />sensa ningú encalcar- lo<br />(era que el mestre l'havia<br />atupat ) recitada<br />En Joan quan va arribar<br />va dir: (Klare, ¿ que son estas estaquitas?<br />-Ah, fill meu , això és rostoll<br />- Ah, rastrojo, mare.<br />( recitada com a burla<br />als ciutadans )<br />En Joan quan va arribar,<br />amb aquelles sabatotas,<br />encalcava ses al·lotes<br />per darrera es campanar.<br />( recitada )<br />En 3ogn quan va arribar,<br />va dir: ITlu mare jo "soy"<br />o bon cap de refoi,<br />que no et sabies torçar.<br />( recitada com a dicoto-<br />mia castellà- català )<br />I an vaure villafranquer,<br />ses rialles ja me venen,<br />perquè diuen que tenen<br />ets orgues dins un paner<br />( recitada, la paraula vi-<br />lafranquer a vegades variava<br />per calicanter, fonollasser )<br />La Vicenta es tan guapa y tan fina<br />que nadie dirla los años que cuenta.<br />¡ Que se vaya a fregar la Vicenta i<br />(cantada )<br />A Clorito volen vila<br />i sols no arriba a llogaret,<br />fan l'oferta amb un platet<br />pgrquè no tenen bacina.<br />( recitada )<br />L'amo si sou morrioner<br />vos cuidau da Fer morrions,<br />qui no ha nat per fer cançons<br />mai en sa vida en sabrà Fer.<br />(recitada )<br />Que canti la Verònica,<br />la l/erbnica cantara.<br />Que canti lo que "sapo"<br />lo que sapo cantare.<br />? Merda de bou<br />qua quan cau se de.sfã<br />i sa de "burro" no<br />que cau apilotada<br />(recitada i cantada )<br />Es batle amb s'ullera<br />no ho va poder distingir<br />i es metge li va dir:<br />Això és merda vertadera.<br />( recitada quan no veiem<br />bé una cosa )<br />Un carro carregat<br />de terra roja<br />anava per sa carretera<br />de Marratxí, i es carreter<br />roegava un butifarra torrat.<br />( recitada als que no sabien<br />fer ?" )<br />En tiempo de los apostóles,<br />los hombres eran barbaros,<br />se comían los pájaros<br />entra los arboles,<br />los miércoles y los sábados.<br />(recitada quan explicava les<br />paraules esdrúixoles )<br />El rei Moro<br />seu en terra<br />i s'esclata da plorar<br />mal rebenti,<br />mal se mori,<br />sa cadira no caurà.<br />( recitada )<br />Una cabra estudiava<br />per cursar es batxiller<br />i un boc fent d'esperdanyer<br />a bicicleta qualcava<br />xe, xe, xe,... xa- la - iu<br />( recitada als estudiants<br />de batxillerat )<br />Pe's camí de Son 3aró<br />vaig veure una bubota<br />i va ésser en Miquel Cota<br />que s'entrenava de corredor.<br />(recitada)<br />Si - sol - do- re - mi - fa<br />fa- mi - f a - jni - re - do ..<br />? o ? ? «<br />(cantada )<br />- Majordom, quina hora és ?<br />- Les tres quart pengsn<br />- Com tant de temps i no venen<br />mala marxa me pareix,<br />ve i parteix<br />a veure on s'entretenen.<br />( recitada quan li demanàvem<br />l'hora )<br />ENTREVISTA A L* APOTECARI DE SAM JOAN, Raimon Gaià 54 anys<br />- Quan va conèixer al mestre Pagès ?<br />- Anàvem a etscola plegats amb sa mestre Lliteres, den Ra-<br />'mor, el mestre Petro i En Rosselló. Eren classes particulars de batxi-<br />ller. Anàvem a escola a ca don Ramor. També venien en Rollet, En Perot,<br />En Tomeu de 5on Servera, En Toni maonès, En Xesc de Sa Bastida, En Peó<br />Xim, el metge,... En Petro mos ensenyava francès, don Ramon aramàtica,<br />En Lliteres ( era de Son Servera ) mos donava de tot, ens llegia el dia-<br />ri " El !3ol " i altres de diferents tendències polítiques, també ens en-<br />senyava a fer menjar i altres coses.<br />Això era- devers l'any 1.929 - 3C, en Pagès era major que<br />nosaltres, pera com que el batxillerat anava per'grups ( grup d'història,<br />grup de gramàtica, ... ) tots els estudiants anàvem plegats.<br />- Abans del Moviment ja era mestre ?<br />-Segurament sí. , ;<br />- Després de la guerra, quan va venir a fer escola a<br />Sant Joar ?<br />- Se'n va anar a Barcelona on hi va estar una sèrie d'anys,<br />i jo no el vaig veure fins que va tornar per aquí. Quan me feren batle<br />a ell el feren regidor. Va ésser un gran col·laborador. Era molt camplet<br />i equilibrat.<br />En aquest temps, £n Francesc des Calderers era el qui<br />duia el control de l'escola. L'aoandon d'aquesta era total, els mestres<br />estaven molt desanimats amb la feina; bastants d'al.lots s'anaven a l'es-<br />cola privada. L'escola pública era una cosa marginal, va quedar de costat.<br />Les autoritats d'aquest temps no devien tenir gaire interès per l'escola.<br />Davant tot això s'organitzà una escola d'adults i es va promoure una<br />carmanya d'alfabetitzacia, s'intentà amb el grup de mestres, l'ajunta-<br />ment i En Francesc des Calderes aixecar l'esccla de Sant Joan.<br />- Com era la personalitat del mestre ?<br />D'al.lot ja era el "jefe" de tots noltros. Era el<br />líder de l'escala. A caseva tenían una somera i mos menava a tcts a abeu-<br />rar- la i fèiem carreres amb ella. Era molt conscient de les coses i<br />ho feia tot més bé que naîtras, però ne abusava, sempre va ésser molt<br />comprensiu amb tots. Tot això de jove, de persona adulta tots el cnneixsm.<br />- Quina feina feia a l'Ajuntament ?<br />- En aquest- temps hi havia pocs doblers per tot i menys<br />per l'escola. El mestre sempre demanava per ella ja que l'estimava molt,<br />en parí perquè l'havia vista fer.<br />Quan ell acupava el càrrec de regidor tingué l'idea de<br />oosar el nom-dewRamón y Cajal" al carrer que es va obrir devora el de<br />l'Arraval.<br />- Sabem que el mestre Pagès va estar tancat. Sap vostè<br />quins criteris seguien per agafar un mestre i tancar- lo ?<br />- No seguien cap criteri concret, més bé era perquè la<br />Rpública havia afavorit molt els mestres i el nou règim començà par dar-<br />los branca. En Pagès era cunyat den Petro que havia estat batle en temps<br />de la República i supòs que per això el tancaren.<br />Com crsu que el poble de Sant Joan hauria d'agrair el<br />seu treball ?<br />- Són coses impagables. Una memiria que el recordi; decla-<br />rar- lo fill il·lustre del poble, un carrer és poc. Dins la seva carrera<br />se va excedir, va marcar un escalà com el que marcaren el mestre l·'as i<br />el mestre Rosselló.<br />C<br />«Rs*y<br />^^ f^ed. &*<br />.. ¿jS^ ivii* fi<br />ENTREVISTA A MIQUEL FUSTER AGUILÓ ( mestre nacional jubilat<br />a Sant Joan, SC anys )<br />- Quin any va començar a fer escola a Sant Jcan el mestre<br />Pagès ?<br />- Va venir l'any 1.955 per sustituir al mestre Gana. Abans<br />de venir érem: el director, En Francesc Gaià ( Gana ), en Toni Verd i jo.<br />- Abans ja el ccenixia ?<br />- S£ perquè quan estava a Catalunya, durant les vacances<br />venia per xerrar arr<b jo, sobretot dels trasllats i de com anava l'escola<br />de 5atn Joan, A n'aquests temps ja tenia ganes de venir a la nostra es-<br />cola a fer de mestre.<br />- Vostè, quan va començar a Sant Joan ?<br />- Abans del Moviment vaig estar a diferents pobles, pri-<br />mer a la península a Astúries, després a f-'allorca, a Sunyala com a direc_<br />tor, e M? de la Salut, ^Després d'acabada la guerra, vaig venir<br />a Sant Joan en situació de trasllat forçSs. Així que dic era pel novem-<br />bre de 1.94C.<br />- Com estava organitzada l'escola de Sant Joan a aquest<br />temps ?<br />- Els nins anaven, o bé amb les morçes o a la costura de<br />la mestra fins els 8 anys. Després venien a l'escola graduada. Passaven<br />a la 1* per perfeccionar el llegir i l'escriure, després a la 2 * i fi-<br />nalrrent a la 3¿, d'on sortien atb el certificat d'escolaritat'o el cer-<br />tificat d'estudis. Les nines continuaven amb la mestra o les monges fins<br />que acabaven.<br />- 3uan nombraren director el mestre Pagès ?<br />Des de 1.94C feren directors els següents: el -íestre<br />Gana, Jacinto, mestre Coll, Miquel Fuster, que ho vaig ésser fins 1.972,<br />any que me jubilaren forçosament i a partir d'aquest any fins enguany<br />va ésser director el mestre Pagès.<br />- A més de la feina escolar amb quines altres activitats<br />participava D. Joan ?<br />.,"'<br />En aquest temos ( anys 50 ) l'escola estava molt abando-<br />nada, molts d'al.lots només venien escala els dematins mentres els ho-<br />rabaixes anaven a guardar porcs o cabres i aleshores, per iniciativa<br />den Francesc des Calderera ( ocupava un càrrec a la Junta Municipal d'En-<br />senyança Primaria)de l'apotecari ( que era batle ) i de tots els mestres<br />s'organitzà una campanya d'assistència escolar i d*alfabetització no<br />sols a nivell escalar sinó de tot el poble, per així aconseguir erra-<br />dicar l'analfabetisme i una assistència del cent per cent.<br />A més d'aquesta -activitat el mestre Pagès, pel seu camo-<br />te preparava al·lots pel batxillerat.<br />- Aspectes que destacaria d'ell en la seva profess ió.<br />- Per jo era complet: voluntat de treball, sacrifici, en-<br />trega a la professió ( com n'hi pocs ) ... S'adaptava i procurava adap-<br />tar- se a totes les circustàncies. Par damunt tot era humà, comprensiu,<br />podies confiar amb ell. L'apreciava molt i era digne d'ésser apreciat.<br />No mirava el seu jo, mirava la marxa general de l'escola. Ne era tancat,<br />escoltava totes les suçgerències.<br />- Tenia irtquietuts dins els camp de l'ensenyança ?<br />Va estudiar en temps de la República a l'escola Nor-<br />mal del Magisteri; amb aquest pla d'estudis feia far.oposicioas abans<br />d'entrar a la Normal. Estava ben preparat, li agradava 1 'escola, era<br />lliberal, sobre feta concrets pot ésser que discrepas, però en general<br />s'adaptava i no deia res.<br />- Recorda alguna anècdota del mestre ?<br />- N'hi ha moltes. Sabia molts de coverbos i sempre en<br />deia. El més corrent a nivell de mestres era " se perden barcos ",<br />quan alguna cosa no anava bé. Ara no en record d'altra.<br />- Com creu que ei poble de Sant Joan hauris d'agrair<br />la seva feina ?<br />Totes les cases que es facin estaran ben fetes. Mo puc<br />ooinar perquè no conec les inquietuds rials joves d'avui. En particu-<br />lar m'agrada un carrer, una plaça, un monument simbòlic, un arbre ( un<br />desmai ). Una cosa que estaria bé seria recollir en un llibre la seva<br />abra. Així localment, a nivell provincial se podrien fer altres coses.<br />v<br />£1 mestra Pagès dant aigua als al·lots que anaren al castell<br />de Bellver de Ciutat.<br />Dia vint- i- nou d'octubre<br />si mestre Pagès sen's va anar,<br />recordam com mos va ensenyar<br />els QUO feim el mel i 5ucre.<br />ELECCIONS SENEGALS 28 CCTUERE 1.982 SAM JCA.\<br />CCNG3LS DE D IPUTATS 1<br />Distrit 1 Distrit 2 Total %<br />n2 electors<br />n2 votants<br />n2 vots nuls<br />n? vots en blanc<br />n2 vots vàlids<br />P CC E<br />PCE .<br />PSM .<br />AP<br />PST .<br />FN<br />CDS .<br />PECE .<br />PCE (Marx-Len<br />UCD .<br />nS vots nuls<br />n2 vots en blanc<br />n2 vots vàlids<br />Franciscà Bosch Bauza PCE<br />750 ?<br />581 - - -<br />5<br />1 - - -<br />575<br />? ? ? ? ? ?<br />? ? « ? ? ?<br />* ? w ^* * ? » i<br />? ? £ 3 <J ? ? ? ?<br />? * "* * * ? ?<br />? * fc f e f f<br />? ? *?» ¿ ? « * ?<br />? ? D7 » r e *<br />J « JL ? ? ? «<br />? . 145 . . . » *<br />(SENATI<br />9<br />7<br />565<br />fanuel Domènech Eestard PCE . 3 . . . .<br />'lamen Esteban Fabra CDS ? ? ? » ^ y * « « ?<br />Alejandro Forcades Juan UCD . 14C . . . .<br />Juan ruster Lareu CDS 49 . . . .<br />Francisca Gralla Santandreu FM 2 . . . .<br />i<br />Antonio Garnis 3,ebassa PSC<br />Joaquín ^ibas de ^eyna AF<br />Lorenza Rigo "Portell PSM<br />. . ¿G . . . .<br />E . 60 . . . .<br />. 2 4 9 . . . .<br />'?i "^<br />? ? « f i ? * -<br />rslipe Sánchez Cuenca ,w . PSCE el . . . .<br />José Sánchez Xonis FN<br />Juan Vergar Pocoví AP<br />t- É r ? ?<br />. . 251 . . . .<br />José Za fo r t eza Calvet UCD . 141 . . . .<br />776<br />5C6<br />18<br />6<br />582<br />1<br />2<br />58<br />286<br />2<br />1<br />38<br />56<br />1<br />137<br />24<br />10<br />572<br />4<br />1<br />38<br />13C<br />35<br />2<br />'51<br />54<br />283<br />4 S<br />57<br />1<br />255<br />132<br />- - 1.526<br />- - 1.127 77,783<br />23<br />7<br />- - 1.157<br />. . . 1 0,08^<br />. . . 7 C, 56$<br />. . . 112 9, 68*<br />. . . 539 4 6 , 5 9 %<br />. . . 2 G, Ib*<br />. . . 3 0,243<br />. . . 84 7,26£<br />. . . 125 10,83*<br />. . . 2 0,16*<br />.' . . 282 24,37*<br />33<br />17<br />1.137<br />8<br />4<br />87<br />270<br />88<br />4<br />111<br />114<br />532<br />106<br />na<br />T<br />538<br />273<br />PALMA<br />v<br />CENSO<br />not<br />AP<br />UGO<br />COS<br />PSM<br />PCIB<br />PST<br />PCOE<br />F.N.<br />¡ UCE<br />OTROS<br />203.04T<br />74.410 (46.145)<br />57.732 (10530)<br />11.484 155.445)<br />7.755<br />3.125<br />3.049 (7.796)<br />909<br />608<br />463<br />215<br />528<br />BALEARES<br />466.909<br />146.080 (87.689)<br />134.466 (27.439)<br />37394 (145300)<br />19.298 ( )<br />8395 (9.988)<br />5399 (14.631)<br />1314 ( ? )<br />1.259 ( ? )<br />885 (3.161)<br />539 1 ? )<br />1.025<br />VOTANTES: 169.967 376.525<br />ABSTENCIÓN: 33.134 CISo/o) 90384<br />o/o «obra<br />multado*<br />1979<br />166<br />490<br />26<br />86<br />40<br />27<br />o/o sobre<br />total 82<br />100<br />41<br />38<br />11<br />5<br />2<br />1<br />0,4<br />0,3<br />0,1<br />0.1<br />0,2<br />81<br />19<br />Nota: Lat cif r «? «aflatan lo« ranhado* d* Io* partido* «n (1979)<br />