<br />EN AQUESTA REVISTA HI TROBAREU<br />MEL I S U C R E , num 28 octubre<br />1.932. Butlletí info...
<br />EN AQUESTA REVISTA HI TROBAREU<br />MEL I S U C R E , num 28 octubre<br />1.932. Butlletí informatiu de<br />l'Cbra Cultural Balsar a Sant<br />Joan, per als socis«,<br />Local social - C/ Nou - 6<br />P O R T A D A .- EmDlemes polítics.<br />Tothom que vulgui col·laborar<br />que faci de veure algú de l'e-<br />quip de treball.<br />Tirade actual - 80 exemplars.<br />- Editorial<br />- Notícies locals arribades a aquesta<br />redacció fins al moment de cloure el<br />*<br />número.<br />- Bestiari, la serp, animal traïdor<br />i repugnant, temptador d'Eva al para-<br />dís, per Joan Moratinos, Josep Roig,<br />Joan Morey i altres.<br />- Aquest mes fa, .... constatació del<br />que passà a Sant Joan anys per Miquel,<br />Gaià Mates.<br />- Concienciació sobre ecologia com<br />a problema ac de la societat pctual,<br />per Xavier Moratinos Jaume.<br />- Temps de veremar, poema de Bàrbara<br />Mates Sastre, que parla dels raïms i<br />de la verema.<br />- Pluviometria a Sant Joan des de<br />1.9o4 a 1.932, l'amo Antoni des Cal-<br />derers. Gràfica elaborada per Miquel<br />Company Florit.<br />? Els deu manaments del camp per treu-<br />re el carro endavant, publicats a la<br />revista " MALLORCA ?AGESA:t i originals<br />de Jaume Santandreu.<br />- Rèquiem per un idealista, composició<br />poètica per Joan Morey Company.<br />EDITORIAL.-<br />Vespres d'eleccions generals.<br />Els oradors dels partits majoritaris ens inflen el cap<br />amb els seus mítings, demanen al vot, que se.vagi a votar. Pareix que<br />tenen por de que la massa s'inhibesqui i els deixi tot sols.<br />Són els que més fort criden i els que tenen un major po-<br />der econòmic i suggestiu emprant tots els medis al seu abast.<br />Parlen de l'atur i la manera de resoldre'l, prometen cent<br />coses: estimular la petita i mitjana empresa, fomentar la inversió, nous<br />llocs de treball,.... ni ells mateixos saben el qus s'ha de fer. El pro-<br />blema no és tan senzill i no seran polítics qui el resoldran.<br />Comparen reiteradament Espanya a nacions com França, Anglj<br />terra, EEUU, quan saben ben cert ( i si no ho saben ho tendrien que saber)<br />que la península Ibèrica és un ancestral conglomerat de regions naturals<br />que han diferenciat pobles amb unes peculiaritats pròpies a travers dels<br />segles. No se pot actuar igual per governar i ajudar als castellans, als<br />bascs, als catalans, andalusos,... ¿ Qui és que d'aquests tan xerradcrs<br />coneix bé Mallorca o Sant Joan per poder veure atrb claredat les nostres<br />necessitats, problemes socials, econòmics, ecològics, humans,... ?<br />Diuen que el terrorisme és una plaga que ha assassinat<br />més de 7QO persones als darrers anys. I per altra banda el govern promou<br />l'entrada a la OTAN, construeix centrals nuclears, atemptats ecològics<br />oer tot arreu, carrera d'armaments,i cops d'estat,... i tot això, no és<br />un perill per un centenar de persones, és més bé un atemptat contra el<br />futur, contra la seguretat de milions de sers.<br />Parlen d'educació, de cultura, de llibertat,., però dis-<br />minueixen els pressuposts d'aquest ministeri i reprimeixen les cultures<br />autòctones.<br />£ns embullen el cap amb la dreta i l'esquerra, que si vo-<br />len canviar o si volen conservar; i ningú diu clarament quin canvi pre-<br />gonen o quina estructura velen conservar. I a més, per molt que prediquin,<br />s'ase anirà per allà on millor li pareixerà.<br />tornés certs partits minoritaris setrbla que tenen una cla-<br />ra idea dels problemes que afecten al poble. Però resulta que aquests<br />oartits no tsnen el suport econòmic del cnpital ni el suport moral de<br />la gent. I com altres vegades, quedaran incompresos, marginats » ? ?<br />NOTICIES LOCALS<br />Un santjoaner, en Pep Turricano se presenta per diputat<br />al Congrés a les properes eleccions del 28 - D, per un partit nacionalis-<br />ta. I un altre que té una camota de Sant Joan també se presenta al congrés<br />pel partit centrista.<br />?- Davant la reiteració de fets delictius per la pagesia ( se<br />roben porcs, aviram, motocultors, mobylettes,... ) denunciam la inoperàn-<br />cia de les forces de la guàrdia rural a lo nostra contrada.<br />? Els dos anglesos, En Jimy i En David, eos han deixat, han<br />retornat a les seves terres. A la despedida regalaren dues pissarres a<br />1%OCE de Sant Joan.<br />-- Els quintos del 83 han estat uns sostats, no havien venuts<br />els billets de la parcella ni els del televisar en color.<br />? Amb una força que ja és característica, a principis de<br />temporada la coral de Sant Joan començà els assaigs, amb un repertori<br />adequat a les noves veus que s'hi ha incorporat.<br />? Dies passats als locala de l'Ajuntament tingué lloc la<br />renovació del D.N.I, de molts de santjoaners.<br />Darrera mesos i mesos de sèquia, un fiblà d'aigua ha cai-<br />gut sobre la regie de llevant ( dies 19, 20, 21 d'octubre ) amb inunda-<br />cions qus han causat greus perjudicis a l'agricultura de València, Mur-<br />cià i Alacant. A les Balears, aquesta tormenta no ha arribat amb tanta<br />força, si bé, aquests mateixos dies al nostre peble s'han contabilitzat<br />50 mm, que atrb els 14 mm que ja havien caiçut san 54 mm durant el mes<br />d'octubre.<br />? Molts d'anys a totes les verges.<br />Avui son les verges<br />tots hi hem d'anar<br />dies sa garriga<br />hem de berenar.<br />Durant la cabanya electoral s'han realitzat diferents<br />mítings polítics al naître poble, ^ins l'hora de tancar la redscció cal<br />destacar els següents:<br />- El de AP, local ple, 8 joves. Dos "oradors,- un d'ells<br />digué que no era ds dretes ni d'esquerres. Parlaren del programa econò-<br />mic sobretot: menys pressió fiscal, llibertat d'ensenyament.<br />- El de UCD, un orador, 16 joves, ple fins a l'altre part<br />de carrer. Els cambrers de can Tronca esperant amb la porcella rostida.<br />El gendre dels Calderers va embarbollar quatre paraules en català i des-<br />prés li amollà totes les trompes en castellà i tothom va quedar amb la<br />boca oberta. Igual que els de AP xerrà molt de l'altra part del bassiot<br />i poc de Kallorca.<br />- El de P.S.M., una Cuarentena de joves, una dotzena d'a-<br />dults. Un sineuer va parlar del programà polític, econòmic i educatiu.<br />Un santjoaner ( 1'amo'n Pep Turricano ), ens va donar una lliçó magistral<br />de política agropecuaria. ( La resumim perquè ho vàrem entendre tot, men-<br />tres els altres partits, més que parlar de la nostra realitat, encalen-<br />tien els assistents per captar el seu vot ). Entre altres coses va dir:<br />- Que sempre ha lluitat i seguirà lluitant pel camp santjoaner i<br />mallorquí en general.<br />? Que el camp està molt malament, molt desatès i molt oblidat.<br />- Que el pagès està molt désinformât; que els serveis de l'estat<br />dirigits a l'agricultura no arriben al pagès mitjà.<br />- Que s'ha de menester una planificació seriosa del camp mallorquí,<br />atenent a les demandes reals de l'illa i a les dels països àel Mercat<br />Comú; i que això no es pot fer des de Madrid.<br />- Que s'han de donar facilitats al pagès, principalment en el que<br />es refereix a qüestions burocràtiques.<br />? Que s'ha de potenciar una reestructuració de la pacel.lació.<br />- Que la guàrdia civil rural no ofereix una seguretat a la nostra<br />ruralia.<br />- ¿ue la dona que treballa al camp ha de teuir més facilitats per<br />aconseguir els beneficis del la Seguretat Social.<br />- Que s'ha de fomentar el cooperativisme.<br />- Que s'han de promocionar les indústries als pobles que no en tenen.<br />En poques paraules, a vegades hi ha ministres que no xerren tan clar.<br />O.G.B. Sant Joan<br />g.« $ 8 I & it i<br />Colobra d'aigua ( natrix maura )<br />s e r p s<br />Colobra de cogulla ( macroprotodon cueculatus )<br />Animal repugnant i maleft, representació sovint fantàsti-<br />ca de forces mitico- religioses basada en les singulars característiques<br />de l'animal. A vegades representa la força demoníaca, origen dels mites<br />cosmogonies. Fer la seva forma s'integra en els cultes fàl·lics i adque.<br />reix un simbolisme regenerador i nedicinal. Temptador D'Eva al Paradís.<br />A la cultura popular de Mallorca la trobam a cantarelles,<br />supersticions, llegendes,..., moltes d'allés encara vivss dins la msnt<br />del ooble:<br />- Poden hipnotitzar els aucells per caçar- ( la seva mi-<br />rada és fixa perquè no tenen parpelles ).<br />-Si .s'arrabassa un pèl de coa à° mul i se posa dins aigua, a<br />l'any s'ha convertit en serp.<br />- Es tan afectada de llet oue s'acosta a ovelles, casr=s, va-<br />ques, truges,..., quan jeuen i les mamen; le mameta or. hi<br />han xuclat la llet pus mai en torna fer i a vedades s'infla<br />i les penja fins qua les rossega pe'n terra.<br />- La serp, si troba adormida una dona que alleta un infant<br />s'aferra a la nameta d'ella i decanta al nin, si bé pesa la<br />coa dins la boca d'aquest perquè ~o plori i continui xuclant.<br />- L'oli de serr> cura tota classe de ferides del cos.<br />A / ,-?/ y<br />/<br />" Cau sa bataiada qui feia dotze, i surt una-serpetota com<br />una biga de tafona, i venguen siulos i verducades i siulos i verducades,<br />que tot allà tremolava, i En Voreta ben estès, alerta a rstgirar- se cens,<br />per por de sa por. " Rondães Mallorquines Tom XXIV<br />Es un rèptil del subordre dels ofidis. í.'o tsnen cames i ss<br />desplacen arrossegant- se pe'n terra amb moviments ondulants provocats<br />per uns músculs apropiats.<br />Poden obrir desmesuradament la boca ja que s'engoleixen -<br />animals més gruixats que elles mateixes. S'alimenten generalment de<br />dragons, çranots, calàpets, eucells, rates,...<br />f<br />La pell és escatosa i la canvien periòdicament. Es d'uns<br />colors mimètics que dificulten la seva observació a la naturalesa, -e<br />solen amagar dins marges o caramulls de pedres a on també hi ocser els<br />ous que san incubats pel sol i al csp'de 1 f 2 mesos neixen les petites<br />seràs.<br />Animals territorials, se prcdueixsn lluites entre sis ras-<br />cles dominants. Al llarg del cos t=nen músculs constrictors, que ii ser-<br />veixen per enrevoltillar- ss i per estrènyer.<br />Eons santits en general, sobretot la vista i l'olfacte.<br />aquest darrer té unes característiques especials degut s l'òrgan de<br />Jacobson, aparell que li permet seguir un rastre: la llarga i bifida<br />llengua arreplega partícules olfactives de'n terra i les introdueix<br />dins el citat òrgan que està en contacte amb el bulb olfactori que in-<br />terpreta el missatge de les partícules.<br />nirvis<br />cavitat nasal<br />òrgan de<br />Jacobson<br />bulb<br />olfactori<br />CAP D'UNA SE^P<br />A Mallorca hi ha dos gèneres de serps de la família deli<br />colúbrids ( colobres )<br />a) La colobra d'aigua ( Matrix maura ). Viu s prop d'aigiües<br />dolces embassades. Arriba a una llargària de ICC cm, si bé<br />el mascle ssmrre és més petit. Pupil·la rodona, el que indi-<br />ca els seus hàbits diürns. Si se l'agafa buido el contingut<br />pudsnt dç la glàndula anal. Es un afidi àgiif: no té ni clan-<br />duies ni aparell iroculador de verí.<br />b) La colobra de Cogulla ( f-'acroorotodon cucculatus ). Es néï<br />curta que l'anterior ( uns 60 cm ), viu a llocs secs i s'ama-<br />ga per caramulls de pedres, marges,.» Pupil·la oval, el que<br />indica costums creousculars. Es un ofidi cpistòçlif: té glàn-<br />dula verinosa, però les dents incculadores sstan pcc desenvo-<br />luoades i situades a la part posterior de la boca.<br />Se desplacen millor per un terreny abrupte i escarpat<br />que per un trispol llis, degut a la movilitat de les costelles que ac-<br />tuen com a petites cames.<br />Els ofidis abarquen unes 3.OCO espècies, esteses arreu<br />del món. A la península se'n troben 13. Totes tenen el cos allargat i<br />dividit en: cap, coll, tronc i coa ( n'hi ha que tenen petites cames }<br />La família dels colúbrids és la més nombrosa de totes.<br />A Mallorca hi ha diferents topònims amb el nom de " co-<br />lobra". El més conegut és " Sa Calobra ", platja del tonrent de Fareis,<br />nom que fa referencia a les sinuositats d'aquest.<br />A diferents parts del món, sobretot Marroc i La India hi<br />ha l'antiga tradició dels encantadors de serps: tocant une espacie de<br />gralla fa aixecar dret a l'animal "encisat". £1 d'encantador és un ofici<br />antiquíssim que requereix una<br />sèrie de coneixements sobre cos.<br />turns dels ofidis. La música de<br />l'instrument { feta de canya ús<br />bambú i una carabassa ) no exc¿<br />ta gens l'animal, sinó que la<br />causa són una gests cue realitza<br />l'encantador, imperceptibles pel<br />públic, igncrart dels secrsts<br />d'aq-e?t ofici.<br />Dibuix: Encantador de serps amb<br />dues cobres d'ulleres,<br />al nord d'Àfrica.<br />Joan Mor^tinos<br />Joseo 3oiç<br />Joan f-icrey<br />i altre?<br />\<br />a£ü!!=Li!=!a===¿~¿¿¿=~~=<br />- 1 any: De la presentació a Sant Joan de la Junta Local de<br />L'Associació Contra el Cáncer siguent la presidenta Antonia Gornals Oliver.<br />(22-10-1.981)<br />? 566 anys: Que el bisbe de Mallorca concedeix permís per<br />trasladar l'església parroquial a la Vila, ja que la primitiva església<br />fou la de Consalació.<br />(23-10-1.416)<br />- 11 anjis : De l'arribada a Sant Joan de Mn. Gabriel Ferriol<br />Antich, procedent« de bineu, com a responsable en la fe de la comunitat cris-<br />tiana Santjoanera.<br />(31-10-1.971)<br />- 4 anys: Del canvi del nom del Tele-Club per Centre Cultural<br />Sant Joan.<br />(28-10-1.978)<br />-46 anys: De la mort de L'Amo Antoni d'Els Caldarers, fill<br />ilustre de la Vila<br />(30-10-1.936)<br />- 7 anys: Cue es va designar Practicant Titular de Sant Joan,<br />a la Hermana de ia Caridad, Sor Francisca Tarongí Duran.<br />(15-10-1.975;<br />- 2 anys: Le la Liada de la Premsa Forana a Sant Joan, en<br />la cual es va presentar el n2 100 del Bolletí Sant Joan.<br />(26-10-1.980)<br />- 9 anys: Que va morir el President de la Penya Motorista<br />Sant Joan, Miquel Fiol Nigorra.<br />(15-10-1.973)<br />- 3 anys: Que un grup de personalitats de San Diego<br />(California) visitaren la nostra Vila, per conèixer la cuna de Fra Lluís<br />Jaume.<br />(10-10-1.979)<br />- 2 anys: De la formació de la primera Junta Directiva de<br />l'O.C.B.-Sant Joan.<br />(17-10-1.980)<br />- 1 any: de la -mort a Sant Joan de L'Amo Miquel Florit,<br />a l'edat de 69 anys, regidor i primer Tinent de Batle de l'Ajuntament de<br />la nostra Vila.<br />,(19-10-1.980)<br />Octubre-1.982<br />Miquel Gaià Mates<br />'MIQUEL FLORIT NIELL<br />(36 ? 6 ? ¡911! - (19 ? 10 - I98C!<br />^? i-.- -?- '*,*?»» »a?*<br />SÓ&S^^ SSSÊ<br />Ü.-.V *i*-'?V^ £?<«£*&*£& ^ '^ í^^ U '^^  ;^3£^ t:^ : r ???*» ?; ? : t,.'/.* w í^ïS^S 3<br />,^ ^^ g^l^ R@^ÄÖ^Ä!5pIfe ÉslüN DRËt IlUN^ÉimeDÊrÒTS: '» í»s *"?? ",^ï».<br />^^s^^m^^m^m '$&:<br />^4£J^ : ¿£?>v ^ '^ ^^C^^Ä--<br />jt^mï^<%^;^<br />-f- -^'--Mi-'í' 'A Sí«^^»<br />piBismO^EStOBOECMüS^<br />l^  KEsropi^ i^<br />*^m^ä «aÄS-MKÄSaa 3SKSE fe<br />.<br />v^^'V^L ^  B " H ? '^' %t^ '?<br />?"*t5»î*í*·*y^^ " ^ ^^^ JL«tf \M«7l'<br />Ptì'Jfeia^^ .^ENiAQEíESüKiEEINES?<br />. ? . ,> . ^"¡r i _ ? - -^ ^B»1 - -.ti*. v? - .ü ' __*«,* ? ' . f , , - . - . . . . f ',?*'?? ?>-^ jLJ^^riLVí V^ILC<br />"ti^ Äö^^^^4*<br />?? ? ?*-«.-?? -?M.; . * - ? jí-fiif^ PÍ^ -i<br />^fi<br />:-íi*::^ > ' \- ^fj'V.J ?;>**.*< t vA',<br />l.-;..:^^p'^··<br />?ff -vï·.'v'·^'·'ï'·-íW·-l<br />« K^ÄGRUPBALEAmirORNITOtOGI^ I^ DEFENSA;<br />DKLAÍNATURALESAí%;.^ ^^:'<br />s*- íawíV·.-·^ ·.^ ·^ ïi/ls·'.r^ is.'-·- .. ï,-- TAi^ .M..^  - r - .i'^ -.-Ssc-.-.-í -rt~ ^** i^ S3W*- ¿íSfaSáEÇ^:f^>e^"ífe?:§v^:£y¿<br />CIUTAT DE, MALLORCA^<br />? ¿i^l^U^^^^ai^ '* ¿ÍÍfiSíSíï¥ i:^,^Ä' ?. - * - . .j<br />Pot ser escriure coses d'aquestes servesqui de poc o a lo millor de res,<br />ja q.ue la gent cue normalment el llegeix ja sap de què va el "rollo", i<br />dues retxes més, dues retxes menys, no el convencerán més del que estan.<br />Però, només que un dels que encara no ho veuen clar en tregui alguna cosa<br />positiva, crec que ja és un bon motiu i una bona raó que justifiquen aquest<br />escrit.<br />Ls tracta de veure la importància que té la naturalesa i la conservació<br />de medis naturals, començant pel nostre _;oble i per Mallorca, que és el<br />ei que ens pertoca a nosaltres; prendre conciencia d'anuest fet; i fiaal-<br />ment marcar-nos unes pautes a seguir per fer alguna cosa positiva en aquest<br />asoecte.<br />La destrucció del medi ambient és una cosa que comença a sentir-se amb<br />X"<br />prou freqüència. Se diu que en"aquests darrers decenis s'ha fet més mal a<br />la Terra (la nostra ferra en que vivim i que hauriem de conservar) que en<br />tot els milers d'anys que l'home l'ha habitada. Diuen "és una mala planifi-<br />cació de la ciència", "el -progrés ha crecut massa ràpidament com per fer<br />una política coneient". Però la realitat és que si no ens despertam, si no<br />prenem conciencia de la gravetat del fet, potser sigui massa tard. I és que<br />es necessita una alternativa ecològica a tot aquest procés de destrucció<br />continuat i creixent.<br />I, què es pot fer?<br />En primer lloc crec que tot moviment de concienciació s'ha de començar<br />per la basse: les escoles haurien de impartir una educació que estimulas<br />l'estudi i l'amor cap a la naturalesa i facilitas el contacte directe amb<br />ella. En segon lloc els adults ens hauriem d'ajuntar per tenir més força.<br />A nivell de Mallorca hi ha el G.O.B. (Grup d'Ornitologia Balear), que es<br />preocupa per aquestes qüestions, i que és un mitjà útil per coordinar i<br />canalitzar esforços. No estaria malament fer una delegació local a nivell<br />de poble -Sant Joan en el nostre cas-, per a .üur a terme tasques concretes.<br />francese x. moratinos Jaume<br />TEMPS DE VEKEMAR<br />Ja som a Santmiquelada<br />i no fa calor ni fred<br />n'es el temps de la veremada<br />i el vinyater ha preparada<br />bota per el novell vinet.<br />Tastarem el firo negre<br />i també el calop blanc<br />n'enfilarem per tot l'any<br />com que 1 'amo no el mos plany<br />i diu que té el que replega.<br />Vaja anem a veremar<br />tot són cançons i rialles<br />dins ei carro les senalles<br />les portadores i malles<br />omplirem fins a vessar.<br />Ben afanyats hem d'anar<br />i contents amb demasia<br />collint raïms així com sia<br />que el bon vi dona alegria<br />qui el glopeja alegre va.<br />3<<br />3<br />><br />I<br />O<br />I<br />a<br />><br />»<br />B.M.S.<br /><br />Aquests "deu manaments dei<br />camp per treure el carro endavant"<br />els va escriure fa uns quants d'anys<br />un manacorer: en Jaume Santan-<br />dreu. Llegiu-los atentament i que en<br />tregueu un bon profit.<br />Els deu manaments<br />del camp per treure<br />el carro endavant<br />Si volemaixecar el camp<br />servem aquests manaments.<br />Els escric amb els meus calls<br />i amb els meus dits de sarments.<br />I<br />En el primer es proclama<br />que no més creim en els fets<br />i volem que les paraules<br />es cumplin ara mateix.<br />II<br />En el segon es condemna<br />el caciquisme estant is<br />del qui para el sac a l'era<br />sense fermar el vencis<br />No som esclaus de galera.<br />Tots sols sabem dur el manti.<br />Volem portar la senyera<br />del nostre propi destí.<br />Ill<br />El tercer mana esborrar<br />tots els que es fiquen en mig,<br />entre el pagès i el mercat,<br />els únics que s'han fet rics<br />damunt la nostra suor.<br />Maten el f oravi 1er<br />Se'n duen tot el bessó<br />sense espolsar l'ametler.<br />No volem intermediaris.<br />Volem el fruit de la feina.<br />Els que passam el calvari<br />som els qui vivim d'una eina.<br />IV<br />El quart taila el centralisme<br />del "Pare Etern" que viu fora.<br />L'únic vertader proïsme<br />som els que vivim devora.<br />Estam farts de capitals<br />sense camins de tomada,<br />que per una esgarrinxada<br />hàgim de córrer a Ciutat.<br />Per la nostra Autonomia<br />volem control des de baix,<br />d'els bancs, de cooperatives,<br />de preus i d'autoritats.<br />El quint mata lo folklòric:<br />No es tracta d' un ball de bot.<br />Empeltant'amb lo històric<br />hem de jugar el tot per to't.<br />No volem viure, enlairats: :<br />Que la nostra salvació.- :<br />té un nom ben clar i llamoant:<br />Producció i producció. .<br />VI<br />El sisè vol la unió<br />sense fals romanticismes<br />la que neix de ¡es accions,<br />i dels propis organismes.<br />Nosaltres pagesos som<br />talment uns obrers del camp<br />solidaris amb el món<br />de la classe del treball.<br />VII<br />El setè es fonamenta<br />en tenir seguretats.<br />Que lo que més mos rebenta<br />és que semblam avortais.<br />Nostres vells encara cobren<br />subsidis de 10 pessetes<br />i molts de malalts es moren<br />pel camí de Son Dureta.<br />Volem la seguretat<br />pels malalts, per les anyades, .<br />les barrines ! el ramats,<br />contra plagues I gelades.<br />Lo que no vol fer Sant Pere,<br />que mos ho faci l'Estat, '..<br />que_rnolt poc de temps enrera<br />li entregarem tot el blat.<br />VIII<br />El yuité^díú: Retomau<br />ala tasca dels padrins<br />j al rnat'eix'temps que conrau<br />. -f"f^v*-^?-*?'-*?»*?«» / ?aixecareu el País.<br />Lq'mHlqr He foravlla<br />és'que gua'nyes de retruc1:<br />Etjfp'érsOna,*crees vida<br />i construeixes futur.<br />,ÍX<br />El rVóvé és 'planificar.<br />Elrppsär efcamp a\ dia.<br />Es;tambè industrialitzar.-<br />-Es^fcarla-pagesia;<br />SivvojerrTgirar ia truita,<br />tot és qüestió de sous.<br />Que amb la somada ben duita<br />no mos mancaran els ous.<br />X<br />En^el desè es'proclama .<br />fque ja ño estam adormits<br />Que tota la Part FORANA<br />tiram'pel carn f d'es mig.<br />Sinó fan lo que demana<br />nostre legítim desig<br />tomarà la tramontana<br />per agranar el barrisc.<br />Si altra volta els mercaders<br />mos tomen vendré a Madrid<br />sortiran els Ballesters<br />que covam dins nostres pits.<br />REQUIEM PER UN IDEALISTA<br />quan<br />las paraules del silenci no diuen veritats<br />i davant gests de mirades quedam assustats,<br />tot ho donam per un crit<br />quan<br />no se sap estimar les donzelles de la nit<br />i voltes de roda no transformen l'esperit,<br />cercam il·lusions candents<br />quan<br />els sentiments es canvien per pensaments<br />i els somnis vius són escampats a tots els vents,<br />jugam i no som amants<br />quan<br />els fins cabells de l'amsr escapen de les mans<br />que, ingènues més l'acaricien; n'hi ha tants j,<br />correm com escarabats<br />quan<br />veim pondre's el sci impassibles, ja s'ha perdut<br />la inspiració dels artistes<br />que criden realitats;<br />és l'hora dels acabats,<br />rèquiem psls idealistes<br />tardor - 82 Joan mcrey company<br />