j a r d i n e t .<br />'ÜA&^,<br />?OTA"<br />des porcs<br />n 27<br />EN AQUESTA REVISTA líl TROBAR...
j a r d i n e t .<br />'ÜA&^,<br />?OTA"<br />des porcs<br />n 27<br />EN AQUESTA REVISTA líl TROBAREU<br />- Editorial<br />MEL I SUCRE, num 27 setembre<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />L'Obra Cultural Balear a Sant<br />Joan, per als socis.<br />Local social- C/ Nou - 6<br />PORTADA . - Brollador des Pes<br />des porcs.<br />Tothom que vulgui col·laborar<br />que faci de veure alga de l'e-<br />quip de treball.<br />Tirada actual - SC exemplars.<br />- Notícies locals arribades a aques-<br />ta redacció fins al moment de clou-<br />re aquest número.<br />- Aquest mes fa, constatació<br />del que passà a Sant Joan anys enre-<br />ra, per Miquel Gaià Mates.<br />- Desig de pau, un crit a l'esperan-<br />ça de salvació, poema del sempre ins_<br />pirat Miquel Bauçà.<br />- Bestiari, la mosca, estudi sobre<br />l'insecte més conegut de tots, per<br />Joan Moratinos, Josep Roig, Joan Mo-<br />rey i altres.<br />- Del joc de la política, curt assaig<br />sobre l'art de governar, per Lanza<br />del Vasto, " Les quatre plagues "<br />- Agricultura: com es veu,en reta-<br />lladures de diaris i revistes, la<br />vida pagesa i la seva problemàtica,<br />per Miquel Company Florit.<br />- Exemplar de " La Pandilla ", fulla<br />informativa del nostre poble dels<br />anys de la república.<br />- Verema: classes de raïm segons el<br />?llibre " Els nostres arts i oficis<br />d 'antany "<br />- Cançons dewremar, recollides pel<br />P. Rafel Ginard..<br />- Apunts de flora: El blat, cereal<br />mil·lenari, base alimentici de los<br />cultures mediterrànies.<br />EDITORIAL .- ,<br />L'ofeitori és la part de la missa en que el capellà ofe-<br />reix a Deu el pa i el vi. Els assistents, tant homes com dones també pa-<br />ren acostar- se a l'altar per realitzar certes ofrenes: fruites, animals;<br />sén reates de les primitives costums paganes d'oferiment de sacrificis.<br />A les tradicions populars de certs pobles hi trobam a més,<br />grups de dansaires, els cossiers ( sis homes i la dama ) que el dia de<br />les festes patronals del seu poble ballen l'oferta dins l'església men-<br />tres un a un van a fer l'ofrena a l'altar. També excuten altres ballets<br />abans de començar i en haver acabat la missa, fora de l'església. .<br />Aquests balladors san uns dels més genuïns representants<br />del patrimoni cultural mallorquí i tota tergiversació o .espectacularit-<br />zació d'aqueixa tradició és un atemptat a la nostra cultura.<br />Si bé és cert que no estan clars els origens dels cossiers,<br />també és cert que no s'ha de manipular els seus balls i el seu significat.<br />S'ha d'intentar recuperar.tot el possible de melodies i danses perdudes<br />per fer- les quan toca, aliè on toca i pels grups que toca. El que no pot<br />ésser és que un grup de "cossiers" de Ciutat vengui a ballar una dansa<br />del cossiers de Manacor ( la Balenguera ) el dia de les festes patronals<br />de la vila de Sant Joan: per una pert és una afronta als vertaders cos-<br />siers de Manacor i per altra banda és un espectacle cap a la gent sant-<br />joanera, no té res a veure amb una festa pcpular.<br />Se tenen dates escrites a partir del segle XV, de cossiers<br />als pobles d'Alarf, Montuïri, algaida, Pollensa, Manacor, Inca, Sineu,<br />Valldemossa, i segurament n'hi havia a molts d'altres, ja que aquests se-<br />gles hi va haver un alt entusiasme pel costum de fer participar les dan-<br />ses populars profanas a processons religioses, sobretot les del Corpus.<br />Quasi tots tenien melodies i ballets de l'oferta. Se coneix l'oferta d'A-<br />laro,,Xontufri, Algaida, Pollansa, ( els d'Alare ja no ballen ).<br />Un altre grup semblant als cossiers són els "cavallets"<br />de Felanitx» Pollensa i Artà, que si bé no tenen melodia i~ ballet propi<br />de l'oferta, si tenen altres danses de parescut significat, la Processó,<br />ei Rotlet, l'Acompanyada de l'Ajuntament,...<br />Tots els xeramiers de Mallorca coneixen i interpreten una<br />altra melodia coneguda com a l'oferta dels homes i l'oferta de les dones,<br />qus la toquen durant la missa qua es van a fer les ofrenes.<br />Modernament, ja en el segle actual, als grups folklòrics<br />"de balls populars les entraren ganes de ballar dins l'església durant<br />l'ofertori ¿ ho feren amb una jota ( ball de galanteig ) i li posaren<br />per nom l'oferta; els xeremiers el coneixen cora Na Pixedis Torta,<br />N O T I C I E S L O C A L S<br />? Sense pena ni glòria han passat les festes d'agost del 82.<br />L'únic acte que encara conserva certes arrels festives clares és les cone-<br />gudes del dimoni: aquest encara encalca l'al.lotea i mou bulla, els xere-<br />miers darrera darrera fan qualque sonada que ens recorda que som un poble.<br />La característica destacada dels demés actes fou l'apatia per part de mo_l<br />ta gent.<br />Uns dels actes d'aquestes festes va ésser la visita del pr£<br />sident del C.G.I. Don Jeroni, que entre altres coses va inaugurar la Plaça<br />del Camp, brollador de la Plaça del Pesador ( pes des porcs ) i la xarxa<br />d'alumbrat públic. Si bé hi havia molta gent que esperava la visita amb en<br />tusiasme, a altres sectors aquest no hi era, se va dir que per la seva re-<br />cepció posaren una butza grossa sobre la costa den Pavana, "mistol" dins<br />el brollador i amollaren coets.<br />? El gros drac de l'O.C.B. va tenir un parell de sortides molt<br />mogudes: el dia 27 sortí a fer una volta pel poble durant la revetlla amb<br />vistoses bengales i molta gent per davall; per altra banda el dia 29 par-<br />ticipà a la manifestació a favor de la defensa de la dragonera al poble<br />d'Andratx.<br />? Dia 15 d'aquest mes va començar l'escola de preescolar i<br />E.G.B. a tots els centres estatals i privats de tot l'Estat, si bé hi ha-<br />gué una sèrie de problemes abans de partir, entre altres, «1 transport es-<br />colar i les obres a darrera hora.<br />?? En vistes a les properes eleccions generals del 28 d'Octubre<br />la gent comença a parlar de les municipals que tendrán lloc el mes d'Abril<br />del 83 i corren rumors de coalicions, enteses, transvases d'uns grups a<br />uns altres. i<br />!<br />? A la darrera assemblea celebrada el 3 de Setembre, entre al-<br />tres activitats a realitzar per l'O.C.B. va tornar sortir a proposta la<br />de fer un curset de català pel curs entrant. ( Ja s'informarà al respecte<br />si hi ha alguna novetat)<br />? Dia 13 dels corrents un DC - 10 de Spantax tingué un tràgic<br />accident a l'aeroport de Màlaga, on perderen la vida més de 50 persones.<br />Resultava que aquest mateix avió havia transportat una gent santjoanera<br />des de Son Sant Joan fins a Madrid un dia abans. Quan varen äaber la no-<br />tícia es posaren nerviosos.<br />?? Com cada any en aquest temps la gent prepara les portadores<br />i netegen el cup per/a la verema.<br />? A principis de Setembre va fer un parell de ruixadotes que<br />contabilitzaren 54 mm. Serviren per omplir els pous de corral i un poc<br />les cisternes, però no ha estat suficient per solventar la sequetat.<br />??. Com cada any per aquestes dates els rellotges s'atrassaran<br />una hora. D'aquesta manera només anirem una hora retrassats amb el sol.<br />? Dia 3 d'Octubre, la Penya Motorista de Sant Joan organitza<br />la festa del butifarra. Com a novetat la torrada i la festa es feran a la<br />Plaça del Camp.<br />?? L'Ajuntament pareix que se va decidir a que la "Plaça des<br />Pesador" no sigui pus una plaça: la placa que hi havia "Plaza Gral Goded"<br />la llevaren i al seu lloc hi posaren C/ Mayor. Per altra banda quan s'a-<br />nomena, la plaça a nivell oficial se diu " es jardinât des camí de Consola<br />ció". Pot ésser una pèrdua toponímica inevitable, i no s'hauria de repetir<br />:<br /> lí£-v?<br />?i-atT 4é¿~*jte,<br />AO,üEST_MESJ?A_<br />- 63 anys: De la institució a Sant Joan del grup d'Explo-<br />radors, baix de l'ànim incansable del reverend D. Francesc Mas, tinguent<br />com a president a D. Climent Gaià.<br />( 28-09-1.919 )<br />Pau I<br />- 4 anys: De la consternació per la mort del Papa Joan<br />( 28-09-1.978 )<br />- 10 anys: De la inauguració del darrer local del C.D. Sant<br />Joan i entrega d'un trofeu de plata als juvenils de la vila, per haver<br />estat els me's exemplars en el terreny de joc, en lluita amb altres 130<br />equips de la província.<br />( 14- 09-1.972)<br />- 732 anys: De l'establiment del llinatge Bauçà a Sant Joan,<br />amb l'arribada d'En Pere Bauçà a 1'alquería de Maià.<br />(7-09-1.250 )<br />- 1 any: Que Carles Costa Salora deixà el càrrec de director<br />del bolletí Sant Joan, i- prengué possessori d'eli Na Rosa Sastre Joan.<br />( -09-1.981 )<br />- 221 anys: Que Fra Lluis Jaume es va posar per primera<br />vegada l'hàbit franciscà en el convent de Santa Maria de " los Angeles<br />de Jesús ".<br />( 27 - 09 - 1.760 )<br />- 79 anys: De l'ordenació de sacerdot del reverend<br />D. Francesc Mas.<br />( 19- 09- 1.903 )<br />- 11 anys: De la cesio d'un solar, per la Caixa d'Estal-<br />vis a l'Ajuntament de Sant Joan aferrat a l'escola de les nines.<br />( 24 -09- 1.971 )<br />del Bestiari.<br />- 1 any: Del neixement, davall una alzina de Solanda<br />( 15-09-81 $<br />- 2 anys: Que a la serra de Tramontana es va descobrir<br />una"nova espècie de granot, endèmic de les Balears, el Baleaphryne mu-<br />letensis. Només se coneixia en estat fòssil des de 1.977.<br />( -09- 1.980 )<br />Baleaphryne muletensis<br />DESIG DE PAU<br />El pou dels desitjós i la veritat<br />està vora una casa i un camí gran<br />està vora un arbre i un roser clar<br />Les pedres són negres i el coll verdejat<br />té un arc que el coronà a la part de d'alt<br />i un camí de terra a n'el seu voltant<br />*<br />A ell acudeix gent de totes parts<br />cercant el miracle que els salvarà<br />de les seves penes i els seus maldecaps<br />Mes ningú mai pens» en anar a truncar<br />que la seva vida no es pot canviar<br />^V /"ni la nit ni el dia et fan mai triomfar<br />També un flo^eriet<br />i a ell /encomana<br />acabar /La vida e<br />'ha sentit temptat<br />*ot espereïica<br />tranquilitat<br />Però tampoc el poi<br />\ //sap'que avui no és<br />\\\teJf' 1<br />aquest desig<br />/possible<br />/<br />i quan?Tiir~vol~*ìadvida deixar/A<br />Miquel Bauçà<br />g ? £ ® a a i t a<br />sa m o s c a<br />" Això sren dues mosques:<br />una va apegar es llum,<br />i s'altra va quedar a les fosques"<br />La mosca comuna ( Musca<br />domestica ) ê= un insecte<br />dípter, tal vegada el mês<br />conegut del milió1 i mig<br />d'espècies fl'insectes que<br />pul·lulen arreu dsl món.<br />Mo és estrictament parà-<br />sit, però per viure necessi-<br />ta dels mamífers, ja sigui<br />per aprofitar la bruto-r '<br />d'aquells, els seus ali-<br />ments, o simplement per<br />emprenyar- los amb el ti-<br />pie buuuu...¡ devers una<br />orella, les pessigolles devers els aranells del nas o les parpelles dels<br />ulls. ?<br />Tenen el màxim d'activitat a les hores més caloroses del<br />dia, des de la primavera fins a la tardor. A l'hivern es moren quasi to-<br />tes, bes agrada dormir a llocs arrecerats i calents, sobretot si hi ha<br />un fil, a on s'hi aferren durant tota la nit i l'omclen de caçarades.<br />Són uns dels animals amb una de les tècniques de vol més<br />sofisticades i especialitzades de tot el món: s'aturen, tornen partir,<br />observen la víctima d'un tros enfora, vol en picat i acrobàtic,... fan<br />de tot per evitar ésser agafades amb la mà o lesionades quan se les arru.<br />ixa amb qualsevol artilugi. Aquest domini de l'espai és degut a dues ales,<br />moaudes incansablement a velocitats vertiginoses i a dos balancins situats<br />a la base d'aquelles ( són restes d'unes ales primitives ) i les serveixen<br />per mantenir l'equilibri al vol. Se diu que podsn esquivar la brusca.<br />A l'estiu és converteixen en vertaderes plagues que són un<br />CAP DE LA MCSCA CAMA DE LA MCSCA<br />an t,ert a<br />ull compost<br />pèls<br />turment pel bestiar. El seu pitjor enemic són els insecticides { es defen-<br />sen d'ells fent mutacions ), i també els paràsits: uns petits pois de co-<br />lar vermell i uns aràcnids més grossos, que la mosca duu aferrats pel cos<br />o per una cama.<br />Les femelles tenen .els darrers segments de l'abdomen molt<br />prims i les tenen normalment arrufats dins la cloaca ( si se li pitja sur-<br />ten ). Les treu per fer les feines del cos, per la fecundació ( els intro-<br />dueix dins l'abdoaen del mascle ) i per posar els ous; en dos o tres mesos<br />de vida en posa devers un milenar. Ho fa a llocs on hi ha matèria orgànica<br />en descomposició, al cap de poc temps neixen les larves ( virons ) que se<br />converteixen en nimfes i finalment en insecte adult ( la metamorfosi és<br />complicada ). Cal dir que la mosca vironera ( de color verdós ) posa el<br />ous dins la carn morta, i la mosca de la csrn ( bastant grassa i de color<br />negra ) és vivípara o sia que directament posa els virons sobre la carn,<br />Es afectada de coses dolces, que xuclen amb la tromna que<br />tenen al cap ( si l'aliment és sòlid, primer el liqüen amb saliva ) Poden<br />aferrar- se a qualsevol superfície per llisa o inclinada que estigui, de-<br />dut a les ungles i ventoses que tenen a l'extrem de les sis cames. Quan<br />se santen temos s'aferren i piquen més fort que de costum.<br />A les cames també hi tenen pèls smb els que ooden trans-<br />portar bactèries, i així ajudar a transmetre diferents malalties ( pes-<br />ta, còlera,...). A finals dels segle XVI ja se tenia coneixement de que<br />les mosques eren les culpables del transport d'elsmsnts patogens.<br />S''<br />Eons sentit? en general, sobretot la vista i l'olfacte.<br />Se creu que el gust el tenen a les ventoses de les cames. Els ulls sen<br />composts i s'hi distingueixen nombroses facetes, cada una d'elles veu la<br />porc'ió d'espai que li correspon. Al cap també hi tenen antenes i ulls sim<br />pies pedunculats.<br />La seva intel·ligència no està gaire desenvolupada: la<br />mosca no acaba de comprendre com pot ésser que un vidre d'una finestra<br />no les deixi passar.<br />Es un animal estès arreu del man, si bé és més abundós al<br />?països tropicals i subtropicais, ja la Biblia parla d'una plaça de mos-<br />ques de bou a Egipte que penetrava dins els habitacles humans fent impos-<br />sible el viure- hi, en temps de Ramsés" II i Moisès ( Segle XIII A. de C )<br />A més de la mosca comuna es diuen mosques a sltres insec-<br />tes diferents a la "domestica". A Mallorca cal destacar: mosca d'ase, mos,<br />ca vironera, mosca de la carn, mesca de colom, mosca de la fruita, mosca<br />del vinagre, mosca de les cireres, mosca de l'olivera, mosca de bou, mos-<br />ca de nas, mosca d'ovella, mosca de terra.<br />Famosa dels tròpics és la mosca __Tse- ts§ que transmet<br />la mortal malaltia de la son.<br />joan moratino!<br />josep roig<br />joan morey<br />i altres<br />METAMORFOSI<br />DE LA «CECA<br />\<br />O62<&fcs ous<br />nimfa<br />larva<br />DEL JOC DE LA POLITICA<br />Na xerraré dels Diplomàtics, que són sis ambles i astuts<br />guerrers en temps de pau, els jugadors públics de cartes i escacs, ni dels<br />seus germans clandestins, els espies, tramposos e^b p?tent, i passaré a la<br />segona espècie de falsos jocs, a aquest gran joc de le societat que s'a-<br />nomena la política.<br />En temps dels reis, la Política estavc? reservada e un cer-<br />cle tancat, particularment petulant i corromput: la Cort. Era la puja per<br />obtenir càrrscs, prebendes, sinecures, t'tols, pensions, f.'ofrís se millo-<br />rava per l'adulació, la calumnia, les suposicions i les intrigues galants.<br />Però avui en dia que el carrer ha entrat a la Cort i que<br />la multitud es soberana, el privilegi d'aquslla petulancia i ccrrupcif<br />s'ha estès per totes parts. Ja no hi ha la màsc'ara de la cortesia ni l'e-<br />leçància superficial, però el que subsisteix és l'hipocresia: La mentida<br />ha tornat més insolent, més crosserà la marranería, degut a la vulgaritat<br />del nou- tirà. L'ambició, els zels, l'enveja se varen multiplicar juntament<br />amb el múmero.<br />La política és ara un joc organitzat per el que s'antrensn<br />equips anomenats polítics, als que se designa mediant uns colors i unes<br />lletres.<br />Mentrestant, els espectadrrs, per milions - nacions sence-<br />res - fan potadetes, criden, esqueinen, posen messions pels ssus afavorits<br />o pelo probables guanyadors. Els punts de la dansa de l'opinió encalenteixen<br />els cervells. Les mòlleres excitades esclaten. L'agitació estropeja la<br />ciutat i arriba fins al camp, pertorba lav vida de la fàbrica i el taller,<br />divideix les famílies, reaviva dolorosament les velles rancúnies, cmplen<br />les ànimes senzilles de prejudicis ficticis i odis artificials. I ales-<br />hores, a penes si la guerra pot, al darrer jnomentj^erD e rar la Unió Secreta,<br />que tan sols consisteix en desviar la^ jg^ rvt cap a una preocupació comú, en<br />incitar a una nova forma de diversij!<br />Lanza del Vasto<br />" Les quatre plagues<br />'El turisme con arti-<br />Una de les variables que millor explicita el paper del camp dins de<br />l'evolució moderna de les Illes és l'evolució de la renda agrària. Si aques-<br />ta suposava uri 25 % del total de la renda a 1960, passa a un 13 % a 1969<br />i a solament un 5'2 % a 1977. Aquesta disminució ha tengut uns efectes<br />selectius forts, de manera que les produccions s'han anat seleccionant<br />i solament les més rentables sofreixen un augment: la producció de cam,<br />els llegums i demés productes hortolans per a consum de les ciutats, els.<br />productes conrats baix hiverners i fins i tot el conreu de flors. Així, el<br />Guiador da la dependan- camp, que ocupa grans espais a les Illes, a conseqüència del turisme<br />? de l'efecte competitiu dels seus salaris i altres atractius adicionais ?<br />cia a les Illes Baleras*ha sofert un abandon progressiu i s'ha anat buidant. Encara que sub-<br />sisteixen els seus elements visibles al paisatge, en molts de casos la si-<br />assaig do Climent Pico?? tuació d'abandon l'ha afectat greument. Aquesta situació abandonista és<br />especialment important en la Serra de Tramuntana, que va d'Andratx a<br />Pollença: agricolament és, en aquest moments, un espai marginal i està<br />essent progressivament utilitzada per parcel·lacions i urbanitzacions.* Els<br />pobles, que tradicionalment eren nuclis que tenien una funció estricta-<br />ment rural es converteix en ? sense abandonar la seva antiga funció, en-<br />cara que molt disminuida ? en residència d'una població que majori-<br />tàriament és del poble però que treballa en altres llocs i en altres sectors<br />econòmics;* població que, si no hagués aparegut el turisme a les Illes,<br />probablement hauria seguit treballant la terra en el mateix poble o ha-<br />gués emigrat com tradicionalment ho_feien els seus avantpassats..<br />itali. 197B.<br />Els nostres avis, no estragais encara per les frisances<br />de la vida moderna, no tenien presses i mai no arribaven<br />tard: vivien tranquils i feliços a l'ombra de l'emparralada<br />de la clastra o de la figuera bordissot, copçant en tot mo-<br />ment les belleses de la vida quotidiana. Ells no sabien de<br />lletra, els llibres els embarassaven, però vivien en estreta<br />comunió amb el camp. Feels a llur vocació a la terra, la<br />servien, a voltes com esclaois, com si es tractàs d'un ritme<br />sagrat. I la mare natura, desiara pròdiga, els trebucava<br />dins les mans calloses i cruiades pel fred i pel treball, l'a-<br />bundància de pa i de vi, de llet i de fruita, d'anyells i de<br />pollets.<br />Duits de l'esperit d'observació, no hi havia cap detall<br />que els passas per alt: carreranys de formigues, postes de<br />sol rogenques, mussol o borino que trencas la pau de la<br />vetlada, cèrcols a la lluna, caragols que es bellugaven dins<br />l'olla caràgolera, tassó de vi o saler trabucat damunt la<br />taula... res no els passava per alt i de tot en cercaven<br />treure'n ei corresponent pronòstic.<br />Les feines del camp els omplien els dies: llaurar i sem-<br />brar les sementeres, entrecavar, segar i batre les messes,<br />eren el seu pa de cada dia. Collir figues i secar-les damunt<br />"els amples canyissos. que, corrents, havien d'entrar al pri-<br />mer tro de la nuvolada, veremar, espolsar ametles i triar<br />bessó, de tot sabien fer. I amb els sacs plens de blat fins<br />a vessar, el cup ras de vi novell i tota la sala estibada d'ali-<br />ments, se'ls omplia el cor de gaubança i el pensament de<br />illusions.<br />Sector agrario: un billón<br />de deuda<br />El endeudamiento del<br />4 sector agrario se apro-<br />' xima al billón de pesetas,<br />cifra que supone alrede-<br />- dor del 70 por ciento de<br />la producción del sector,<br />' que es de 1,5 billones de<br />. ?pesetas. Según han ma-<br />nifestado fuentes de ia<br />Confederación Nacional<br />de Agricultores y Gana-<br />deros (CNAG), en cues-<br />? tión de dos años el sector<br />ha multiplicado por tres<br />su deuda, y la causa ha<br />sido «la nefasta política<br />de precios de la Adminis-<br />tración, que no ha ser-<br />vido para retribuir la ac-<br />tividad del sector, que ha<br />tenido que endeudarse<br />para sobrevivir». La<br />renta agraria sigue de-<br />creciendo año tras año,<br />estando situada en estos<br />,'| momentos en el 40 por<br />ciento de la renta media<br />de los otros sectores de la<br />economía. «La situación<br />del agro español es an-<br />gustiosa -señaló el por-<br />tavoz de CNAC-, y es<br />urgente una reorganiza-<br />ción de los precios que<br />repercuta en un aumento<br />ponderado de las rentas<br />del sector que le permita<br />situarse en una posición<br />cómoda con vistas a la<br />adhesión al Mercado<br />Común. Asimismo, da-<br />dos los prolongados pla-<br />zos que necesita el<br />campo para recuperar el<br />dinero invertido, tam-<br />bién urge una ley de fi-<br />nanciación específica<br />para el sector, que fue<br />anunciada por Lamo de<br />Espinosa en 1979 y que<br />todavía estamos espe-<br />rando.» ?<br />" Els riostras arta i oficis d'antany<br />( I ) " llibre escrit per Doan Lla-<br />bras i Dardi Vallespir.<br />De la ravista " Actualidad<br />- económica", 1982.<br />/¿Campesinos o vasallos?<br />-¿Cómo sorprenderse de que a comien-<br />zos del siglo XX todavía existan en Casti-<br />lla pueblos que son propiedad de sus an-<br />tiguos señores, a quienes pertenecen las<br />tierras y hasta las calles y las plazas del<br />núcleo urbano? Del régimen señorial ha-<br />bían desaparecido las formas jurídicas e<br />institucionales: subsistían los señores, y<br />el señorío se había transfigurado en ex-<br />plotación capitalista. Los viejos tributos<br />de la era feudal habían tornado la forma<br />de rentas, y el paternalismo del señor ha-<br />bía dejado paso a la frialdad implacable<br />de las relaciones entre dueño y arrenda-<br />tario. Asi. se verán pueblos enteros ex-<br />pulsados por sus dueños -«so sí. con la<br />oportuna sentencia judicial que les acre-<br />dita el derecho a disponer de su propie-<br />dad según su antojo-, y sus habitantes<br />emigrando con su ganado y enseres, des-<br />arraigados de la tierra que han cultivado<br />tradicionalmente. Esto es la Revolución<br />Francesa hecha al revés. Aquí quienes<br />han abolido el régimen señorial y han im-<br />plantado el capitalismo en el campo son<br />los propios señores. Aunque, como es<br />natural, en su provecho.-<br />(J. FONTANA: Cambio económico y actitu-<br />des políticas an la España del siglo XIX.)<br />La renta agraria, por los<br />suelos<br />Si durante el período 1975 - 1977 se produjo un<br />acercamiento entre la renta del sector agrario y la<br />del resto de los sectores económicos, pasando del 42<br />al 46 por ciento, a partir de 1978, el descenso ha<br />sido fulgurante, hasta situarse en 1980 en el 40 por<br />ciento. Mientras en 1975 la renta media de los<br />sectores no agrarios era de 462.100 pesetas, la de<br />los agricultores era de 166.000; dos años después, la<br />primera alcanzaba las 697.000 pesetas, y la agrícola<br />subía a 274.300 pesetas; y el año pasado la renta<br />por persona ocupada en el sector primario era de<br />434.600 pesetas, mientras que en los restantes<br />sectores la cifra se despegaba hasta llegar a 1,2<br />millones de pesetas. Y por si fuera poco, la se-<br />quía. ?<br />El campo<br />está que arde<br />La sèquia, para los pagesos, no ha<br />hecho sino acentuar la situación de<br />abandono a que se enfrenta la<br />foravila mallorquina. Las entidades<br />agrarias se quejan ante la ausencia<br />de una adecuada política agraria<br />m<br />E l campo mallorquín está que aide.O casi. Puesto que bastarla la más<br />mínima chispa para prender fuego en la<br />enorque sequedad que lo Invade. No<br />llueve, pero eso, como diría un destaca-<br />do miembro de Unió de Pagesos de Ma-<br />Horca, no es nada extraño, entra dentro<br />del juego de la administración que no se<br />preocupa en absoluto de lo que pueda,<br />ocurrir a la agricultura. En serio, no se<br />puede culpar al Gobierno de que no<br />llueva, pero si de la falta de previsión<br />pan atender las necesidades de los agri-<br />cultores y ganaderos. Y si eso es cierto a<br />nivel de todo el Estado español, más<br />cierto es, todavía, en una Mallorca tradi-<br />cionalmente abandonada en materia<br />agraria. Ha tenido que estallar la crisis<br />económica de los setenta para sentir,<br />por lo menos, una leve preocupación. Y;<br />han tenido que pregonarse el próximo<br />estallido de una crisis alimentaria a esca-<br />la mundial pan que se pensase en la ur-<br />gencia de un programa político dirigido<br />a la protección agrícola.<br />Sequía de agua y recursos<br />Es en este sentido que la sequía es-<br />ta contribuyendo a hundir al campo<br />dentro de su tradicional sequía de recur-<br />sos. A la foravila le falta agua, pero tam-<br />bién capital. Le sobran, en cambio, es-<br />pectativas especulativas sobre el suelo<br />rústico. En fin, que la situación es bas-<br />tante grave, porque aún descubriendo<br />que poco a poco las autoridades cobran<br />conciencia de que es necesario un cierto<br />retomo a lo primario, a la agricultura, se<br />choca ahora con la dificultad comple-<br />mentaria de la falta de agua, que obligan<br />a aplazar todas las restantes condicio-<br />nes.<br />Lo malo, sin embargo, tal como se<br />ha expuesto reiteradamente en la llama-<br />da "mesa de la sèquia" que reúne en ca-<br />da provincia a los delegados provinciales<br />del ministerio con las instituciones y en-<br />tidades representativas del campo, es<br />que las acciones gubernamentales no ca-<br />lien de satisfacer ai sur presuntos benefi-<br />ciarios. Así, aunque se ofrecen subven-<br />ciones para pienso y diversa* moratorias<br />Oséales o del pago de créditos oficiales,<br />la.política de predo« no acompaña a_ea-<br />- tas ayuda»; Un pages, con razón, se que-<br />jaba de que han liberalizado el precio<br />del trigo,, con lo que .quien mandará a<br />partir de- ahora: será. el comerciante y<br />que, .en cambio, la leche apenas si se<br />autoriza a subir. Se. plantean - señalan -<br />múltiples contradicciones que no hacen<br />sino agravar el problema.<br />P . v,jL0s posos..se,:salinizan<br />?.!.-..î'!»ï,i ?????'. w*:. i»ifs,'.-i. ? ?;? ?::.<br />En Mallorca la situación es casi de-<br />sesperante. Para el suministro de agua te<br />da prioridad a las poblaciones, mientras<br />que los pozos que sirven pan el regadio<br />se están salinlzando a marchas forzadas.<br />Y la situación se agrava todavía más en<br />las tierras- de secano. La falta de pastos<br />hace que' los pagesos deban comprar ali-<br />mento para su 'ganado para no dejarlo<br />morir, dèl-mismo modo que ya se hace<br />frecuenté-él transita d« camiones algibe<br />para··suministrsr'·a'gua potable pan el<br />consumo del campo-en lugares donde la<br />lluvia había sido^hasta^ahora, Ia única<br />suministradora.<br />En ffn, que sobre las secas ramas de<br />los almendros, deMoi'albarícoques, de<br />todos los árboles y sobre la sed dei gana-<br />do se vislumbra un verano casi trágico<br />para la foravila mallorquína. Pero ¿a<br />quién interesa el campo Insular? Tal vez-<br />sólo a los propios agricultores y ganade-<br />ros de la Isla. A nadie más, según parece.<br />Passatemps<br />Oa la revista " Empresario<br />Balear", na 54- 55.<br />Oa la revista " Actualidad económica", 1982.<br />Mai ens cansarem d'alabar la pagesia com a font ines-<br />troncable de salut, de pau i de serenitat, en contraposició<br />a l'hàbitat tráfegos de les grans babilònies, on el renou, la<br />contaminació i el trebolí industrial i circulatori acaben per<br />destrossar els nirvis i causar vertaders estralls en l'esperit<br />de l'home, qui, avui més que mai, necessita tot un regiment<br />de metges neuròlegs, per atendre les seves angunioses i re-<br />petides consultes. ¿No us heu fixat que. a les grans ciu-<br />tats, es van multiplicant les apotecaries. on els mostradors<br />s'allarguen cada dia, per mostrar al públic quintars i més<br />quintars de medicaments contra els transtorns nerviosos i<br />cardiovasculars? La torrentada de vehicles, que embossen<br />les nostres vies públiques, ha acabat per embossar també<br />un altre torrent circulatori, el nostre: avui més que mai es<br />van multiplicant les víctimes de la trombosi o de l'infart<br />de miocardi.<br />La gent d'antany era de molt bon llenyam. En canvi<br />: la humanitat actual se sent corcada i atropellada per un<br />: esplet de noves malalties, que són una seqüela indirecta del<br />' progrés i de la industrialització. Quan arribam a una edat<br />determinada, tots encara ens sentim bé, beníssim "si no fos"<br />per tal o qual anomalia, tant anatòmica com psicològica.<br />Es cert ?tot s'ha de dir? que l'edat mitjana de la nostra<br />societat actual s'és allargada, però portant gairebé tots la<br />càrrega de "l'edat del si-no-fos", plena de inquietud i d'an-<br />gúnia, que en si ja és una malaltia.<br />En canvi els nostres avis, a qui potser les lletres els<br />embarassaven ferm, vivien beatíficament, sans com un gra<br />d'all, més trempats que uns orgues í contents i alegres com<br />unes castanyetes, fent feina al camp i passant les llargues<br />vetlades d'hivern a la calor acollidora de l'ample escalfa-<br />panxes o, si era d'estiu, davall la vella emparralada de la<br />clastra, carregada dels petits "salamons" dels calops pin-<br />tats, que penjaven damunt la taula ?a l'hora del sopar?<br />plena de sucosos cocarrois i coques calentes acabades de<br />treure del forn, o del fresc trempo i del barrai del vi gene-<br />rós...!<br />Els nostres vells patriarques ni els diumenges sabien<br />separar-se del camp. A les tardes, després del dinar, anaven<br />a veure els tendres favars, la barquera de porcellets, o a<br />repassar els empelts de l'ametlerar o del jove figueral, que<br />els omplia el cor de gaubança.<br />Els nostres avis no coneixien altres medicines que una<br />purga, unes sangoneres, qualque veixigà o un pagat fora-<br />dat, a més de les tisanes de camamil·la, d'herba llulssa o<br />de tifio. No us exager ni poé ni gens, si us dic que la meva<br />bona mare ja havia doblegat els setanta-cinc anys i encara<br />el metge mai l'havia polsada. I ha arribat als 98 anys.1 El<br />seu padrí de fonts, el sen Miquel Catiu de Costitx morí als<br />103 anys...! I el meu avi Mestre Joan de Sa Fornera ?el<br />pare de la meva mare? ja n'havia comptat 96, quan un<br />dia ü demanaren quina malaltia tenia: "S'única malaltia<br />és sa meva fetxa de naixement...!, respongué.<br />La paciencia campesina<br />-¿Quiere usted saber, señora, qué es lo<br />que le pasa al pueblo? Que ha perdido la<br />paciencia. Ha callado durante largo tiem-<br />po; durante largo tiempo, sin moverse,<br />se ha sometido a la violencia: durante<br />mucho tiempo sus espaldas de esclavo<br />han llevado todo el peso de la vida de los<br />poderosos. Pero ya no puede más. Y sin<br />embargo, todavía, está lejos de haberse<br />sacudido de las espaldas el peso que le<br />habian cargado. No se asuste demasia-<br />do pronto, amada señora mía. Hablando<br />con claridad, ¿en qué podrá convertirse<br />el pueblo más que en un animal de pre-<br />sa? ¿Qué han hecho ustedes para que<br />sea de otro modo? ¿Le han inculcado<br />algo razonable, se ha sembrado la me-<br />nor semilla de bondad en su alma?<br />¿Qué puede esperar usted entonces del<br />campesino, cuando, sabiendo cómo vi-<br />vía, no han hecho ustedes nada para<br />mejorar su existencia? Y ahora son uste-<br />des los miserables. Y ahí está usted aho-<br />ra escribiendo con mano temblorosa por<br />el miedo cartas de desesperación a un<br />hombre que -fuerza es que lo diga- no<br />puede disipar sus temores, ni endulzar<br />su pesadumbre. De cierto que no...<br />Un pueblo educado en una escuela que<br />recuerda de modo trivial los tormentos<br />del infierno; un pueblo educado a puñe-<br />tazos, a vergajazos, no puede tener<br />blando el corazón. Un pueblo al que han<br />pateado los agentes de policía será a su<br />vez capaz de andar también sobre los<br />cuerpos de otros. En un país donde reinó<br />la iniquidad durante tanto tiempo, es difí-<br />cil qua el pueblo se dé cuenta déla noche<br />a la mañana de la fuerza del derecho. No<br />puede exigirse que sea justo a quien no<br />ha conocido la justicia. Todo se com-<br />prende en un mundo en que usted, seño-<br />ra, y la sociedad han permitido sin pro-<br />testar que el hombre fuera violentado de<br />todas suertes. Los hombres sienten,<br />más profundamente noy que hace cin-<br />cuenta años, la bofetada que su padre de<br />usted dio a su lacayo en aquella época. »<br />, (M. GORKI: Revolución de los esclavos. )<br />0*1 *£üw*:<br />" Ela nostres arts i ofi-<br />cis d'antany( I)" par<br />3oan Llabrás i 3ordi Va-<br />llespir.<br />/'TfN t* Tr"\ "n <r **<br />dû rr3 CtD *T) -^n fm \(L) tfï] 1 ^  T^m T] <T» ¿77X!\L>- .U. ¿s--) VwJ JUii Xi¿r Ü. vi¿/ il V¿* ü¿J.*J, ¿Ã v,^ vu/<br />DE<br />¿ A TT TT"^ , <1 es ri t8» G fi<br />0 0<br /> N «Tu* t - î 'J íT-N T>^ -**? ? ? ? : «3 f i s ï e--N ' *ü¿ © xr ca M ^a M a u cu<br />^f f^fty^UiffJSUSXZSf^··Sf^eKJJf^.'^^·f.!. J.."ï.'y^ gA'-J<"·V.···a:7TT^^ "V;l·'X·.'l·..^ ·^<br />J'j Ses coses claras i es xocolate espès<br />Suposam que ses noticies.que posareu s'.altre semana demunt «El Republicano» referent a<br />n' es camí que T'amo Antoni va fer axemplar, les deguéreu agafar fent s' endiot devés sa Casa de la:<br />Vila. Es de suposar que quant diguereu que s' Ajun tament s' havia gastat un milenar de pessetes,<br />haviau'vist totes ses factures ¿he?. Però sabem ben qert'que li pegareu a les fosques; garrotades de<br />cego,' com deia mestre Pagès de sa Henderá. Convé qu' anau alerta a publ icar noticies que no si-<br />guen veres, encare que sabem qu' es se vostre tactique enganar el poble, cem moites vegades heu<br />fetv..LA PANDILLA, que solsamcnt se publique per desfer els vostres embuis, esplicará als saii-<br />juanés el fet tal com es. Si voleu poreu molt bé recordar que aqueix amo qu' ha fet axemplar el<br />revolt, fa algun temps que va proposar s" arreglas sa carretera que va de cap a Son Gual, ell mateix<br />fé gestions, per dur I1 obra a 1' enfront; conseguí, després d' haver parlat amb i' engine Parietti ,<br />que posasen a la seva disposició dos peons-caminers. i ell de sa seua butxaca, pagava els jornals<br />de dos hornos diàriament, i quant va haver feta aqueixa millora, bestregué tots eïs gestos, e;s qui<br />p' el tracte corresponian a 1' Ajuntament , qu' eran 210 pessetes, i els qui corresponian a ell, altres<br />210, total 420 pessetes. Teniu això en compte.<br />Después s' arreglà es camí de «Son Tei»; ell havia d' omplir el camí i l' Ajuntament fer el marge;<br />i resultar que l' amo íé arreglar el camí i també bestregué el marge, que va costar 2CO pessetes;<br />resultant, sixí que l' Ajuntament l' hi davia en total 410 pessetes. L' amo Antoni proposà a i1 A j u n -<br />tament qui si volien arreglar el revoit, podrien invertir amb els gastos les 410 pessetes que li de-<br />visa.-i el lotai puíe a unes 450 pessetes; de mar.era que tacarán a J' Aiuntarcení-unes 40 pessetes.<br />Si voleu factures netes, disapte qui vé les vos porem donar clares. ¿Qué vol-en assustar es> pr-" i..<br />amb aqueix milenar de pessetes, mestre...?<br />Un escritor, en Pérez de Ayala, ha posat amb escena un drama anomenat *A. M. D. G.», qu' es<br />una critique calumniosa i repugnant contra els jésuites i els seus col-legits d' ensenyança , i foren<br />moltes les protestes contra" aqueix esperpento teatral. ? I sabeu qui es aqueix senycr Pérez de<br />Ayala? Pues un individuo qu' es va educar dins ses escoles d'es jésuites, serse p a g a r íes , 1 cn¿e -<br />nyaren i feren homo.<br />¡Quina ingratitut!<br />P' el nostre poble pasture un mestre, especialiste amb costs de ciment a r m a t i que també de-<br />clama melodramas contra sa relligió i els seus ministres, i parla de milions que cobrava es clero,<br />etc , etc. Senyor mestre de paleta amb pretensions de leguleyo amb això demostrau que no s a b e u<br />lo que vos pescau, i si voleu que vos ho demostrem estam dispots a demostrarvossó. I no e s t au<br />empegueit mestre de picapedré, viure i menjà demunt els catòlics i descapdellâ tan in jus te r r e n r<br />contra l'Església i vomitar tanta clerofobia? Viviu dins una zona de molte frescure.<br />Ar ¿O s<br />Un ínáiviíatto que vol justícia, pero p' els altres.?A ses eleccions generrls per - d i p ú t a l o<br />hsi va haver un subjecte, que mestre Tiá coneix ben molt, que per votar estave apun ta t z r. c^<br />distrit de sa Sini, i per râlions que devian esser molt fortes i perqué tenía bó amb una perso; .a ?. .<br />la taula del distrit de 1' Escola, suplica que l' apuntasen a n' aquell distrit, amb la prom?&:i t:e - : ~ r -<br />se de baixa a l' altre; pero considerant ell después que no importava darse de baixa R s' a l t re , ;<br />uns qu' es dnren compte d' es piper de íú> vivo que s' estave trabaiant, i vegeu t qv¡<: - e mari iobra<br />no i iiavia anat bé, troba convenient quedar a n' es distrit ahont estave p r imerament .<br />^os. mestre Tiá, que voleu anar per sa llei, que li írobau a n' aquest fet?, i això qu era uii ?-:?<br />l esj.iîrrc, jo l' hauria avisat si...<br />Un coix i en sa car.ic rompm:^<br />Ti'>. Rosselló. ? Porretas<br />v e r e m a<br />El rafm és el fruit del cep a de la parra ( Vitis vinifera )<br />format per un conjunt de baies sucoses rodones o rodonenques, pedicel.la-<br />des, agrupades al volt d'un eix ramificat. A travers dels segles s'han «anat<br />seleccionant diferents varietats, entre elles podem destacar:<br />Raïm de taula Ra"im de cup Rafm xerec<br />batista<br />blanc<br />calop<br />vermell<br />mescateli<br />valvasia<br />aigordenter<br />d'esperà de gall<br />de grans de jueu<br />magdalena<br />mamella de monja<br />senyal de gall<br />alacantí<br />boal<br />cagat<br />*<br />cabelis<br />callat<br />escursac<br />garballassa<br />giro<br />granatxa<br />jaumillo<br />joanillo<br />w an t on e grò<br />agramusser<br />alicambuixer<br />aleluia<br />fogoneu<br />formigó<br />lloseta<br />manses<br />massaca<br />moll<br />tintorer<br />ull de llebre<br />pansai<br />mondragó del llibre " Els nostres<br />rosaqui arts i oficis d'antany "<br />sabater<br />sansa<br />valent<br />CANÇONS DE VE3EMAR<br />Com un homo està espanyat,<br />li maten una gallina.<br />I jo vull conrar sa vinya<br />més rebent que l'any passat.<br />Vermadors de Son Guineu<br />¿ teniu por de sa roada ?<br />En Beraat Massac menava<br />s'ego blanca i anava a peu,<br />Noltros venim de vermar<br />de part damunt Son Seguí<br />al·lotes, tot es camí<br />mos devertim de sonar.<br />Som un tall de vermadors<br />i som de Binissalem<br />i sempre duim es cistell<br />ben ple de reim amorós.<br />Venim de sa Vinya Roja<br />i hem deixat es samalers;<br />an es riostras samadera<br />los tenim per poca cosa.<br />Demà me'n vaig a veremar;<br />¿ vols que t'envii una ullada ?<br />Si no en trob cap de espada,<br />des meus ulls la te puc donar.<br />Naîtras venim de sa vinya<br />i no porem arribar.<br />Avui mos han duit una nina<br />i anit l'hem de batiar<br />sense padrí ni padrina<br />ni vicari ni escola.<br />Del Cançoner popular de<br />Mallorca, P. Rafel Ginard<br />APUNTS DE FLORA: EL BLAT<br />El blat és segurament el més antic dels ceraals cultivats<br />per l'home, i un del primers productes amb el quals inicià l'agricultura.<br />A la península Ibèrica aquest cultiu començà a extendre's a partir d'uns<br />4.000 anys a de C.<br />Des de la revolució del Neolític fins als nostres dies<br />l'home l'ha anat seleccionant i fomentant el cultiu d'espècies i va-<br />rietats d'aquesta planta, els fruits de la qual passarem a esser la base<br />de la nostra alimentació.<br />Descobriments arqueològics i altres estudis han permès de¿<br />creure un poc la història de la vida d'aquesta gramínea, història que ha<br />donat origen als blats actuals que l'home cultiva.<br />Es a la zona de l'Orient Proper on s'ha pogut seguir els<br />esdeveniments de l'evolució que experimentà aquesta planta. Allà a unes<br />excavacions arqueològiques d'una aldea de la vall del Tigris i Eufrates<br />es trobaren grans quantitats de grans de blat que pertanyien a cultius<br />humans molt antics, sembla que d'uns 7.000 anys a dC. I s'observà que<br />aquests grans són parescuts als que produeixen blats silvestres que cre-<br />ixen per allà ( concretament a les del Trit'ícum broeticum i a les del<br />Triticum diccoroides ).<br />Seguint amb aquesta descripció, fa uns 10.000 anys creix-<br />ien, en aquella zona, com encara ara, unes espècies silvestres de blat<br />( entre elles les esmentades anteriorment ) que tenen la particularitat<br />de posseir unes espigues i espiguetes que se rompen de manera natural i<br />el vent així n'escampa les llavors. .Entre aquestes espècies unes sols te-<br />nen el número bàsic de cromossomes ( 14 ), són el Triticum broeticum i el<br />Triticum speltoides. Però, se sap, que del creuaiaent accidental d'aques-<br />tes dues espècies anteriors es formà un híbrid fèrtil, el Triticum dicco-<br />roides; aquest blat ja tenia duplicat el número de cromossomes ( 28 ), pe-<br />rò encara posseia per a l'home l'inconvenient de que els grans eren fàcil-<br />ment escampats pel vent. No obstant això, varietats d'aquest blat i dels<br />anteriors que tenien l'espiga resistent i n'er possible recollir els grans<br />foren seleccionades i cultivades pels primitius agricultors com testifiquen<br />aquells descobriments arqueològics.<br />Però el curs d'evolució del blat no acaba aquí, sembla que<br />sobre el 3.000 a de C. s'originaren uns nous blats que triplicaren el nú-<br />mero de cromossomes ( 42 ). Aquests foren conseqüència del creuament tam<br />bé accidental entre el Triticum diccoroides cultivat i un altra gramínia<br />salvatge: el Triticum tauschii. Un. d'aquests blats és el triticum aesti-<br />vum, així sortí un blat d'espigues més poblades i per tant més productiu.<br />En el moment de la seva aparició, l'home seleccionà per a cultivar-la, con<br />cretament aquelles varietats en que l'espiga no les caia. Aquest tipus de<br />blat t amb triple número de cromossomes s'anà extenguent per tot el món,<br />abandonant-se les espècies més simples i d'ell deriven les varietats ac-<br />tuals. El nombre d'aquestes ha augmentat considerablement en els nostres<br />dies: sols a Espanya se cultiven unes 60 varietats de blat i als EEUU so-<br />brepassen les 2CO.<br />Entre les espècies de blat principals cal esmentar: el Tri-<br />ticum aestivum ( blat escoat, blat xeixa ) té l'aresta curta i és un dels<br />blats panificables més comuns. Se cultiva extensament per la zona tempe-<br />rada. El Triticum durum que és un dels blats durs, d'arestes llargues i<br />del qual se n'obté farina per a pastes.<br />Les varietats tradicionals de blat cultivades a Mallorca<br />són:<br />Blat barba: fluix i amb aresta<br />barba blanc: fluix i amb aresta<br />" pillo: fluix i amb aresta<br />argelí ( o angelí ) : fluix, amb aresta i de color vermellós<br />valencià canya plena: fluix, amb aresta i també vermellós<br />" valencià canya buida: " " "<br />" xeixa: fort i sense aresta<br />Blat mort: fluix i amb aresta<br />" mollar: fluix i amb aresta<br />" den Baó: fort i mitja aresta<br />" florenci aurora: fort i sense aresta<br />" florenci: fort i sense aresta<br />Lsquema representatiu del creuament de »les diferents va-<br />rietats de blat:<br />14 cromossomes Triticum boeticum ? T.speltoides T. tauschii<br />28 cromossomes Triticum diccoroides<br />V<br />42 cromossomes Triticum aestivum<br />Josep Roig Bauçà<br />