coCM01<br />m<br />fì<br />M3L I SUCRE, num- 26 Agôst<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obr...
coCM01<br />m<br />fì\<br />M3L I SUCRE, num- 26 Agôst<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a Sant<br />Joan, per als socis.<br />PORTADA . - Festa d'estiu<br />Tothom que vulgui col·laborar<br />que faci de veure algú de 1'e-<br />quip de treball.<br />Local social - C/ Nou - 6<br />Tirada actual - 80 exemplars<br />EX AQUESTA REVISTA III TROBAREU<br />- Notícies locals arribades a<br />aquesta redacció fins al moment<br />de cloure aquest número.<br />- Bases per un estudi de les eines<br />de l'horta mallorquines, per Biel<br />Massot i Muntaner.<br />- Bestiari: La gallina i el gall,<br />coneixements i curiositats sobre<br />aquest animal domèstic, per Joan<br />Moratinos, Josep Roig, Joan Morey<br />i altres.<br />?^<br />- Excés de calor, glosada per Bàr-<br />bara Mates Sastre sobre l'estiu<br />d 'enguany.<br />- Evolució de l'agricultura des de<br />1.939 fins a l'actualitat, per Mi-<br />quel Company Florit.<br />- Morbo: un virus raaleít que ataca,<br />composició gràfica- literària, per<br />Joan Morey Company.<br />- Un exemplar de "La nostra ful·la"<br />i un altre de "La Pandilla", fulls<br />informatius de grups diferents del<br />nostre poble, aportació de Clement<br />Picornell Bauçà.<br />- Aquest mes fa, constatació<br />del que passà a Sant Joan anys en-<br />rera, per Miquel Gaià Mates.<br />- Apunts de flora: estudi sobre<br />les gramínies, per Josep Roig i<br />Bauçà.<br />- fiigua i xifres, demandes agríco-<br />les, per Joan Roig.<br />Trinxet<br />Ganivet de butxaca, de fulla corba i plegadís.<br />S'empr'a per tallar branques petites i especialment per<br />enceltsr. Fig - 4<br />Tru-ixell a<br />Es una espècie de pala gran, un caixó de fusta amb un<br />mànec que se maneja com el manti de l'arada. Dues anelles laterals<br />permeten junyir- ho a la cavalleria.<br />Serveix per anivellar terrenys de suoerfície melt des-<br />igual o per .omplir els clots que hi hagi. Fig - 5<br />Xapa<br />£s parescut a l'aixada però més petita i amb el tal'l més<br />estret. Ssrviaix per cavar,' tallar llenya, stz. Fiç -t<br />Xapeta. xaoó o xaoclina<br />Es una aixada de fulla estreta. Fig- 7<br />Serveix per cavar les alantes, llevar herbes, etz<br />Xorrae<br />Té la fu l la ccrba i un m à n e c .<br />S 'emora per podar i emneltar. Fig - 3<br />Volant<br />Es u n a falç grossa i ampla -sense d e n t s , es a dir de fu-<br />lla llisa. S 'emcra per segar a l fa ls , blat , he rba , stz<br />3al anca<br />Enca ra qus ne sigui una eina, sí és u r. ccmel srrer t d ' u n<br />parell d'elles ( ganxos, esterrossadors, cilindaro, etz, ) j a que se rve ix<br />per juny i r - les a la blstia.<br />Es un bastí n rov i s t de trss anellss ( dues a cada cestat<br />i l 'al tra e n m i g de Is par t coosada a les al tres d u e s ) Les l a t e ra l s se<br />j u n t e n a l 'e ina i la cent ra l a la bístia.<br />Zilin d re<br />Es u n í p e d r a - causa, tal lada en f o r m « , c i l índr ica , *mb<br />des f o r a t s laterals, or. hi va un sucort rectangular de ·r·-3ta que al li-<br />mita en" tot al seu. «ntorn.<br />Serveix per esclafar els terrossos una vegada<br />llaurada la terra.<br />n?n<br />a£^ =<br /><£/ (W)<br />§ ®£©Í|IÍIÍ<br />sa g a l l i n a<br />lou i fa sol<br />a gallina fa un ou<br />enmig de quatre palles,<br />té es cul que li cou<br />La gallina ( Callus gallus ), au domesticada per l'homs<br />des de temps immemorials, per aprofitar la carn ( que fa bon brou, so-<br />bretot si la gallina es vella }, els ous i les plomes. Se creu que la<br />raça domèstica prové de la gallina Hankiva, originària d 'Àsia.<br />Es un animal poc intel·ligent, un simóla papar és c=paç<br />de fer anar al aire tot un galliner i fer por al gall que moments abans<br />ens envestia a picades. De fet se diu "gallina" a un home covard.<br />Se reprodueix per ous, qua i'hone aprofita pel 2su con-<br />sum. A travers del temps h = seleccionat races ponedores ( n'hi ha rue<br />n'arriben a possr més de 2CC a l'any ). Les fa viure dirs çranres es-<br />tretes i de mala manera, l'únic aue in teressa é?, l'ou. A cer ta psrt<br />del món, la sofisticació ha arribat a tel punt cu» s 'ha acorsaçui t cue<br />la closca de i'ou sigui molt fluixa i així, qusr Is gallina l '~a erst ,<br />i es g a l l<br />Es gall de Son Burgués canta,<br />es de Son Perxa respon,<br />es de Son Gurgut diu com<br />i es dea Calderers comanda<br />i amb uns procediments especials,<br />l'ou rodola que rodola fins que queda en-<br />capsetat en un recipient paral.lelepipädic:<br />com si fos una capsa de sardines.<br />Pere el procès natural no és<br />aquest, sind que la gallina fa un niera a un lloc arrecerat<br />i quan hi té una vintena d'ous, se "posa",-comença a cloquejor, s'estu-<br />fa i cova: toma lloca. Des cap de 21 dies ( si la gallina havia con-<br />viscut amb galls ) neixen els pollets ( sempre hi ha cus niais, o sia<br />no fecundats ) que san nidífugs: tot d'una surten del niu i vsr darre-<br />ra la lloca a cercar qualque cuc devers el femer o la bassa. També els<br />agraden els cereals, les fruites, herbes, segà,... mengen de tot.<br />Com les danès aus tenen un bec que les serveix per beu-<br />re i menjar, ¡'.''hi ha que s'acostumen a menjar ous i se'ls talla el bec<br />d'abaix. L'aliment, una vegada ingerit passa al ^avatx, on = e reblaneix<br />desprès segueix el procés digestiu al ventrell ( massa T,uscuic?5 }, als<br />intestins i acata a la cloaca, qu=» com els rèptils 4s ccnducte excretar<br />urinari - sexual.<br />Al c?o tenen una cresta vermella i carúnculas facials,<br />que en al cas del gall són -nés grosses, i que juntament amb les niâmes<br />de colors atractius li serveixen com a sínbols de domini jerarc-jic i<br />per fer l'àeta a les femelles. Tamcé tenen esperons al tars , eîtiiets<br />srrb els que feren al seus contrincants quan ss barallsn. Hi ha races<br />mésbaralledisses que les altrss. A l'home li agreda organitzar bregues<br />de galls, que ja se coneixien en temps dels crees.<br />Van a jeure en pondre's el sol damunt branques d'arbres,<br />lleryers o damunt un garrot al galliner. S'aixequen a trenc d'alba amb<br />benes cantades del gall. Saben velar poc, a pesar de tot se'ls sol eix_§<br />lar per què na fugin, ¿maten diferents rencus, els galls qui- qui- ri-<br />quic, i les: gallines esqueinen ( qu*s- que- qusc ) cloquegen ( cec- ce-<br />coc ), segons haçir, post un ou, es tracti d'arreplegar els pellets, e<br />altres causes. £ls pollets petits, piulen. Per altra banda la macona<br />quan les cridà per dar- los menjar diu: tites; tites; titas;....<br />Apleguen diferents malalties: pipida ( davall la llen-<br />gua ) que no les deixe menjar, pois ( se bolquen per dins la pels per<br />llevar- ¡¿e'ls ). A vegades entre elles se piquen fins a matar- se.-<br />Damunt el bec tenen dos orificis respiratcis. La vista<br />naît lateralitzada. A cada costat del cap els timpans dels cfdes. Fer<br />reconèixer la pollada, se fien més del renou que de le vista. Mo suen,<br />i a l'estiu tiren vapor d'aigua per la boca.<br />A Mallorca, abans hi havia quatre races autòctones de<br />gallines. Després a'anaren introduint altres d'estrangeres. Les quica-<br />raquines san petites i volen rr.olt.<br />La cultura mediterrània, des de semore ha prestat aten-<br />ciS a aquest animal. Del que han sortit innumerables llegendes, sueers-<br />ticions, jocs,... Cal destacar:<br />- Les seves entranyes servien per llegir v^<br />els oracles.<br />- L'aigua on beuen gallines, si la<br />toquen, produeix fies.<br />- Joc de la "çalinorba" (gallina cega)<br />- Tirar a in*es gall, amb pedres<br />fins que el maten.<br />- Corregudes del gall<br />r~ r" ,<br />1 11\{\<br />i<br />1 i :<br />¡ i<br />1 !<br />' *t!<br />» i i»¡ '<br />?1 í i! ' 'i \ M<br />w<br />rP7^''' & <br />Sj-1<br />\<br />1/<br />yp<br />ífé7^/^ V ^ hK ^ ^< KvX WON v^Í^QQ ON<br />- Els galls vells posen aus petits. Si se'ls col·loca a un fe-<br />mer neix un basilisc o una serp, que se menjarà l'amo, si 1 '_§<br />nimal l'afina primer que ell, o morirà si l'amo veu primer a<br />1'animal.<br />- Si un ca s'acostuma a merjar gallines, se'l posa dins un sac<br />amb un parell de gallines velles, se dina al sac un oarell ¿s<br />fortes sacsades, i així li fugen les ganes de menjar- ne.<br />- Pràctiques de bruixeria amb gallines negres.<br />- Si el gall canta abans de les dotze de la nit és senyal de cari<br />vi de temps.<br />- Si canta a deshora de la nit, assenyala desgràcies.<br />- A certes regions, hi ha diferents mimologismes per interpre-<br />tar el cant del gall i de les gallines.<br />Els colors dominants a les plomes de l'aviram són: nsçre,<br />blanc, ros, favat<br />Es gall de Son puig és mort<br />d'anar darrera gallines,<br />i jo, de mirar fadrines,<br />he romàs amb so coll tort.<br />rft&rfâ<br />"§/*U^sh ) , vVv^ '(<br />s*<\^<br />o>ì$O<br />W-> '^\<br />-<br />/<br />. / ~P<br />j o a n mara -<br />t incs, joseo<br />rciç, J e a n mo-<br />rev i altrss<br />/-^ ?-~~\ /?\<br />E X CE S D E C A L O R<br />L'estiu del vuitanta dos<br />ha fet suar l'entretela<br />amb ennigulats o en sol<br />feinejant i en barca en vela.<br />Tant sols ha estat avantatjós<br />per els taverners i els dragons<br />que a l'ombra han pogut fer feina<br />sens camisola i calçons.<br />Mentres que el foraviler,<br />el pagès o l'hortolà<br />bé s 'han cansat de suar<br />per poder guanyar un dobler.<br />Oh, Sant Bernat gloriós<br />vos que ho soleu refrescar<br />per enguany, posau la mà<br />ja que sou tant generós<br />ha estat pesat com la grava<br />per totora aquest estiu<br />la terra ha estat com caliu<br />i casi teba la mar brava<br />Però prest espassarà<br />jo crec que serà així<br />el renou del paperi<br />i el Dimoni que vendrà.<br />Ruixades i tempesta<br />ja mos ho refrescarà<br />tota la pols se'n durà<br />i alleujats férem festa.<br />3 . M. S .<br />EVOLUCIÓ DE 1/ AGRICULTURA DES DE 1.939 FINS A L'ACTUALITAT<br />L'evolució des de 1.939 de l'agricultura ha estat condi-<br />cionada per una qüestió fonamental: la co-nsolidació del modus de pro-<br />ducció capitalista a nivell d'estat, la qual no ha vinguda a partir de'<br />la clàssica reforma agrària sinó mitjant un ràpid desenvolupament in-<br />dustrial amb l'ajuda del capital estranger i una forta emigració de la<br />població rural.<br />En quant a l'estructura agrària i més concretament al<br />grau de concentració de la propietat de la terra estam en una situació<br />parescuda a la de la República amb un canvi important: el de la sus-<br />titució de la classe aristòcrata ciutadana que vengui llurs finques<br />?^<br />a la burgesia local.<br />Arreu arreu ens trobam en que si exceptuam alguns cul-<br />tius com els d'horta, l'ametller, la patata i l'albercoquer la resta<br />ni permet abrigar esperances de rentabilitat. Així mateix amb la ra-<br />maderia, que essent rentable i malgrat que Mallorca sia deficitària en<br />carn, la importació de carns congelades impide ix obtenir ganancias que<br />es podrien esperar. Avui per avui es necessita una sempenta com la<br />que la Societat d'Amics del País va donar a finals del segle XVII.<br />L'agricultura i la ramaderia necessiten unes profundes transformacions<br />ja que el camp està descapitalitzat.<br />A l'ull anam observant punts que incideixen en la oiarxa,<br />com poden ésser: la baixa utilització agrària de les terres, el qual<br />valor es conta avui més pel seu aspecte mobiliari que pel seu ús agrari<br />la parcel.lació és un problema que condiciona el desenvolupament de les<br />explotacions agràries, incrementant- se als darrers anys degut a la<br />demanda de terrenys per segones residències.<br />Al cap i a la fi., el que es necessita és una bona po-<br />lítica agrària que sàpiga aprofitar les circunstancies del mercat, tant<br />interior com al turisme.<br />Miquel Company Florit<br />Xota: Es posa en coneixement de tots els socis que si a qualcú li fal-<br />ta algun exemplar de la revista Mel i Sucre que ho digui als<br />col·laboradors de la mateixa.<br />UTILITZACIÓ AGRICOLA DEL SOL A SANT JOAN<br />1.860 1.960<br />Secà He s % He's *t'/?><br />Cereals i<br />lleguninoses<br />Ametller<br />Garrover<br />Figuera<br />01 i-VPFa.W J« A. T v* X Cb<br />Vinya<br />Noguers<br />2.373,5ü<br />23,79<br />14,74<br />288,74<br />13 32?i J f J *?<br />352,14<br />3.37^ , v i<br />- 77,04<br />0,77<br />0,48<br />9,40<br />0 43w , *T J<br />- 11,41<br />- 0 10W y -i- W<br />TT1 _, , , J ?*?»»! ?<br />? rruitais<br />1.146,69<br />752,19<br />1.73,09<br />909,30<br />54,38<br />/11 O Q4 j , ¿0<br />- 36,87<br />- 24,19<br />5,56<br />- 29,21<br />- 1,74<br />^<br />I -i r\,39<br />fleguiu Hes % Hes s*aIa<br />Cereals<br />hortalisses<br />Fruitals<br />Moreres<br />Alameda<br />3,02<br />12,08<br />2,84<br />1,78<br />- 20<br />- 48,40<br />- 18,40<br />- 11,78<br />32,63 1,04<br />Font: utilització agrícola del sol a Mallorca, per Pere Salvà i Tomàs<br />a la revista Mayurq_a.<br />ASSEMBLEA ANUAL<br />Es convoca a tots els socis a l'assemblea anual ordinària,<br />q_ue tendra lloc al _local social C/ Nou - 6, a les 10 del vespre del dia<br />3 de setembre de 1.982.<br />Orde del dia:<br />- Renovació de la junta directiva<br />- Estat de comptes, resum anual.<br />? Programació d'activitats a fer fins cme acabi la temporada.<br />- Informe sobre 1'alquiler del local.<br />E S T I U<br />què és ?<br />està aquí ?<br />auè fa ?<br />on viu ?<br />i surt ?<br />que corr ?<br />i dorm ?<br />és gros ?<br />i vell ?<br />és llsig ?<br />el sents ?<br />què diu ?<br />com és ?<br />el conec ?<br />qui és ?<br />se 'n an i rà ?<br />i quen ?<br />ho sabré ?<br />- 8 2<br />- no ho sé<br />- ara ve<br />- res bo<br />- sus eauí<br />- de tard<br />- me f u i g<br />- mai j eu<br />- com jo<br />- com tu<br />q u a l q u e p ic<br />- ben mclt<br />- no res<br />- fa por<br />- ben seçur<br />- ho seps<br />- si vull<br />- molt srest<br />- t'ho diré<br />'M&L<br />joan moray company<br />& <br />© V<br />CKAJÍ?!<br />vlü<br />P-«}<br />í ;<br />l:' í<br />V. '<br />:i<br />n /^i^ N í^ ???.!n?S exb;nr-':' m!-u- P(fiS¿¿aE¿¿j v^i¿/ ?¿?i/ xju-iJ ^M<br />£*%<br />-T/x;»-*<br />A3<br />¿?!a<br />"ti<br />??-j -.<br />i;<br />^L·j^ u.·ï-u^y<br />) /*?>,<br />i *. ;f\<br />i -**;..*¡i « ~<br />PROPAGANDA ELECTORAL<br />RÉP L IC-AS í f» »GOSES BE GASA Y OE FGilÀ GAS;<br />De los republicanos se habla a menudo, por<br />parte de algunas genres, con muy mala ¡mención.<br />Hay quien no repara nada en mentir.- ¡Nosotros<br />protestamos de estos procedimientos! Si se quiere<br />combatir al «Centre Republicà» hágase en buen<br />hora/pero no calumniando ni mintiendo. »No le-<br />vantarás falsos testimonios ni mentirás», dice un<br />mandamiento de [a Ley. de Dios.<br />Dice uno:?De los republicanos federales a los<br />comunistas no .hay mucha diferencia. ¡Mentira!<br />Los republicanos son totalmente contrarios al co-<br />munismo.. Los republicanos, federales tienen unos<br />cuantos ministros en ¿I Gobierno actual y uno de<br />los peores enemigos de- los comunistas es el Go-<br />bier»?.. ? ?<br />? Dice otro:?Miradlos a esos republicanos. Po-r<br />nen petardos a la puerta de la residencia de los<br />Jesuítas y después dicen que no van "contra la<br />Iglesia. Quieren suponer con estas palabras quie-<br />nes las pronuncian que todos los republicanos son<br />capaces de poner petardos o, cuando menos,<br />todos están.conformes con que los pongan. Una<br />calumnia. ¡Y esto no es cierto! Quien incendia los<br />conventos, o pone petardos es siempre un exalta-<br />do, un loco, un malvado. Un mal republicano, un<br />enemigo de la República que no comprende que<br />con su acción hace más daño que provecho a la<br />República espartóla.' ?'? '?<br />¿Es que porque- haya un hombre en Alcudia,<br />por ejemplo, que roba una gallina, vamos a decir<br />quetodos'los hombres de Alcudia son unos la-<br />drones de gallinas? ¿Es que porque en Sóller, otro ?<br />ejemplo, un hombre se emborracha cada sábado<br />diremos que todos los hombres de Sóüerson unos<br />borrachos? ¿No serían esto tonterías y disparates?<br />Pues un dispárale parecido es decir que todos los<br />republicanos son capaces de poner un petardo o<br />cometer algmia barbaridad semejante ¿urque hay<br />un exaltado capaz de hacerlo.<br />Un amigo d<e i¿i verdad.<br />-**-^ »->a>«:-<br />Els republicans federals tenen e! seu programa<br />.una cosa que pot esser t'interessi molí: l'impost<br />progresiu. Això vol dir què, tant a la' matrícula<br />com en el consum ha de pagar molt si qui re molr.<br />ha~de pagar poc el qui té poc i no ha Je pagar res<br />el qui no té res. Si un homo no te res més qu'ai<br />seu jornal per a viur2 no pagarà cap ce:ui:n o yo-<br />gará-molt poc; si un homo te 00 mil duros pagarà,<br />per exemple, 50 duros; si un altre re 100 mil uuros<br />en pagarà 200.<br />. S3 3 33<br />Ara si un homo te terres o cases, com per van-<br />fura teniu vos, no s'en dilibera de la matrícula ni<br />dei consum: els cobrador -al fr oben sempre. Er<br />'canvi, si un aure te 40 ó 60 mil duros en po.per<br />d'Estat no paga cap cer.tim. ¿Trobes tu que això<br />es-just? Vora per els federals i ajudaràs a treure<br />aqueixa injusticia que ;e perjudica.<br />SS 28 S3 .<br />Si un homo que viu del se» jornal paca IO pes-<br />setes de consum, un altre mol ric hauria dz pacar<br />unes quantes mils pessetes, 'pagant a proporció.<br />¿No'es veritat? Ido be. Hi ha pobles coir, el nostro<br />anon-no passen de 10 les persones que paguen<br />més de 100 pesseres. I aquí, a Sant Juan. ¿subs<br />qu'es lo que passa? Una cosa semblant.<br />SS 23 SB<br />? Si els republicans novells diuen que les coses<br />que vol fer la República son rant bones, ¿perqtic<br />no les leren ells quanr governaven essent monar-<br />quies?<br />S S S8<br />Cü<br />?t'l-<br />Ésser republicà, encara que se ?ia rci'iiL<br />«derechista» o «centrista», o «verguista». voi<br />es:-cr demòcrata.<br />I esser aeir>òcì\ud no «>s no mes, u'irse Jinic tic<br />la srem lici poble Iniix solsincni pernuá c''.:~n: L/.<br />homo troba un ioni/ilcr r?¡ cnrrvr o cihis un f.;.s_-.''-<br />no, si es en lenìp^ d'eieccioub, (i\a ci'c.. .¿r cr<br />rerr.ps d'ciccciotiiO. eLs ili ¡>«*r- un toc ceifiuni i ' - . - -<br />P«i li!.<br />Esser demòcrata es governar la Casa de la Viin<br />per elecció del poblé, no teñir cap carree public<br />sense qu'el poble, amb el seu vot, Khi hagri donat.<br />{Aqueixa es la vertadera democràcia!<br />Això es tant cert com que un bon republicà pot<br />anar al ce!, si. ademes de bon republicà, es una<br />bona persona i compleix amb els manaments d'i<br />l'Iglesia. Dií sia amb tots els respeites.<br />38 a 93<br />Tu, que llegeixes la present fulla, ¿has pensat<br />alguna vegada que, per els senyors de la Casa<br />de la Vila, faries encara tanta poca vasa com has<br />feta durant trenta anys si el Comitè Republicà no<br />hagués duit la República a Sant Joan?<br />¿Sabs que, encara que no votis p'els republi-<br />cans federals, es a n'els republicans federals que<br />ru has d'agrair el qu'els altres es recordin de que<br />tu ets a n'el mon ara que venen eleccions? Si els<br />federals no alcen la bandera republicana me pa-<br />reix, germà, que haguessis passai uns quants anys<br />mes sense votar.<br />jConvè qu'heu fenguis present a n'aixòl<br />as a as<br />Quant hi hagi eleccions per concevais a n'el<br />poble, d «Centre Republicà» elegirà en Junta Ge-<br />neral els homes que trobi millors per dur a la Casa<br />de la Vila. Els candidats serán eis que vulguin els<br />adherits, o sia, ela socis.<br />»Teniu present, republicai<br />F. G. B. ?<br />t^i^> t^TiO,r<î^ vrîrîri?VV^îiV%**<br />TÍ^^L ^ O ^<br />nistro, eres lú quien saldrá beneficiado? ¿Si ahorra<br />unos cuantos puñados de millones, quien sino íú<br />se llevará la ganancia?<br />33 a 88<br />Si a las próximas Cortes Constituyentes van<br />los mismos hombres de ¡os tiempos de leí Monar-<br />quía, aunque vayan disfrazados de republicanos,<br />no habremos ganado nada con z\ cambio te. ¡a<br />corona con- el gorro frigio. No basta decirse re-<br />publicano. Hay que pensar y sentir en republicano,<br />hay que ser republicano de corazón más que de<br />nombre.<br />Un hombre que estaba fuertemente enamorado<br />de la Monarquía no se enamora en dos semanas<br />dz !a República. ¡Desconfía, amigo, de esos repu-<br />blicanos! ¡Debajo del gorro frigio llevan la co-<br />rona real!<br />. se a as<br />Azaña ha suprimido de una vez 37 regimiciiíos<br />de infantería y í 7 de caballería.<br />El ejército español constaba de más de 21.000<br />jefes y oficiales; con la reforma hecha por Azcña<br />tendrá solamente cerca de 5.000, o sean 15.000<br />menos que antes.<br />Con sus reformas ahorrará Azaña a España<br />200 millones de pesetas, cada año.<br />De infantería habís en Mallorca 2 coroneles,<br />ahora habrá 1; 6 tenientes coroneles, ahora habrá<br />1; 8 comandantes, ahora 5; 52 capitanes, ahora 14;<br />. -ió 'oficiales, ahora 23.<br />¿No crees que Manuel Azaña se merece tu<br />voto?<br />A. B. M.<br />Azaña, el ministro de la guerra español que se<br />presenta para ser diputado por las Baleares, ha<br />llevado a cabo sin meter ningún ruido, una de las<br />reformas militares más importantes que se han<br />hecho en Europa en muchos años. ¡Se trata nada<br />menos que de meter en los cuarteles a los milita-<br />res, a esos que durante tanto tiempo se han metido<br />en todas partes menos en el cuartel! Como quien<br />no da importancia a la cosa, manda muchos jefes<br />y oficiales a sus casas y reduce los regimientos.<br />De esta manera ha conseguido dos cosas: ?<br />Ahorrar 200 millones de péselas por año a la<br />Nación.<br />Quitarles aquella gran fuerza que les daba el<br />sentirse los amos de Eapsña.<br />Téngase presente que algunos periódicos ex-<br />tranjeros han reconocido a Azañs como uno de<br />loa mejores gobernantes de España.<br />A ¿se hombre ie presentan pau diputado por<br />las ¡slus Baleares y, por lo tanto, por San Juan,<br />los republicanos fedéreles.<br />Á¿i'o crees tú. iecror, que votando la cnndida-<br />? .ira cié Manuel Azüña. hombre capaz, b'isn m¡-<br />jiiiv. ri.i;-í*r.!-í -Zavcild !7 - P-jirr.c.<br />¿3 v.^<br />í'? i Î .*<br />*'. 'l k -^<br />"<br /> J<br /> fe*<br /><=»?.03 fm £"ì -T:^t- í \.*~* r^", i ! ; J<br />.ui £~^> VA*» .-i h ,'..t<br />rr^sf.-.l ? i ?a<br />DE<br />if<br />< f- t - i :j ? ? ? r<br />.::=- NÍ¿«' -I^i- V^- - j ? ? ' '<br />->? *ii.<br />f} /r* /-r-N.<br />?!?.? ^«¿J^ Vv¿>"'<br />S é W «-inM £ïfXç^_A,i 9 9<br />lËSfSSSSJm<br />V a r I e d aí<br />L' intel-lectual «Pages de Ca-AIicant» en el «Republicano» de día 10 d' octubre<br />dona una definició, (i suposam que se va treure tot es suc), ce io qu' es un «ca-<br />cique», i com heureu lletgit diu qu' un cacique es: un subjecte amb una corpora<br />d' elefant i un cervell de moscardi. ¡Vaja una definició! ¡Tira d' esquena a qual-<br />sevol! Pero estam segurs que-va haver de sua bastant. Segons sa vostra definició,<br />«Pagès», resulta que a bastants de federals sanjuanés les cau moi t bé el nom dû<br />cacique, perquè tots quants sou teniu el cervell mes petit qu' un moscardi, i ai'<br />guns també sa panxa bastant grossa. Així es que per tot hi ha caciques, pero si<br />els nostros van a dues dotzenes un velló, els vostres, si les treis a n1 el mercat,<br />ni regalats el se voldran.<br />Els sanjuanés porem estar sa'tisfets ¿e ses escoles que tenim, perquè se porcn<br />contar entre ses bones de Mallorca; pero es una llástime que cualqun deis qui<br />les dirijexen se dediqui mes â <:-osas, per les quals sa posat malament c IE b ¿1 po-<br />ble, que a 1' ensenyança dels atlots.<br />Mos diuen de Madrid que s' instanci qu' enviareu es des deA-en ta l y comparse<br />demanant sa disolució de sa Guardia Civil, no s' ha rebuda; s' han fetes averi-<br />guacions i pareix que dit document no sortí de Palma: tengué es paradero allá<br />ahont van molts de papers d' un particular.<br />¿I com es, mestre Tia, que teniu tan avorrida sa Benemérita i s' a l t re día<br />quant tocaren es morros a n' es vostre confrare des Mo'ins, vàreu fer cames tot-<br />duna per ferla venir? ¡Ja heu sou tremendo! Els caciques, segcns vos, de San<br />Juan vos tenen una por ¡;¡Casi tanta com a n' es dimoni de sa festa!!!<br />Escoltau «Pages de Ca-Alicant ¿Encare no coneixeu es nostro Batic? Per mi<br />vos pica un poc lo que vos va dir es «Pages de Son Garrové»; pero vos heureu<br />de gratar tot sol.<br />Resposta histórica.?Diuen que per mostra basta un botó. Perqué vejeu ido sa<br />cultura dels nostros federals, i aixó qu' era un des millorcts: escoltau ï a resposta<br />que dona a un que li preguntava: ¿Qu' es aixó de diputats? I ell amb tot es seu<br />seny, después d1 haverhi pensat una estona, l i-respongué: Aixó de d ipu ta t s , e-<br />una cosa com guardias cíviques. ¡¡¡Bravo!!! Valent resposta, lo rnés digne c' un<br />federal sanjuaner.<br />L A T. Tïr ^-a i M Jfc^ i: i» ^ i--<br />Tip. Ro«sclió. ? Porrera^<br />AQUEST. MES PA<br />- 6 anys: "Que es produeix el relleu en el Jutjat Muni-<br />cipal; els Srs Miquel Gual i Rafel Jaume succeeixen en el lloc de jut-<br />ge i fiscal als Srs Francesc Bauçà i Joan Bauçà, respectivament.<br />( 28-08 - 1.976 )<br />- 4 anys: De la consternació al poble de Sant Joan al<br />igual dels demés pobles cristians per la mort del Papa Pau VI<br />(06-08- 1.978 )<br />- 3 anys: Mor a la vila D.Joan Julià Gaià "Es Murer",<br />a 1'edat de 76 anys.<br />( 30-08- 1.979 )<br />- 37 anys: Del naixement de l'entitat esportiva "U.DV<br />San Juan ", gràcies al esforç de D. Miquel Fiol i D. Joan Julià, tin-<br />guent el domicili al carrer Mestre'Mas n2 1, i jugant els partits al<br />camp de Gossauba.<br />"^?.-????<br />:<br />* : ^  «..<br />~* :*--:.*;tïi;<br />**<br /> r<br />'-- ".."J¿í-'*5Kv?<br />.^-ii^ T-iv^<br />- ? .¿.-J-i--*.-.<?.»,¿¿?*za»ji^ ---.-fej¿..-.¿¿i<br />- 43 anys: De la vinguda de D. Francesc Mas com a Ecò-<br />nom de la vila<br />( 29- 08 - 1.939 )<br />- 1 any: De la bendicio per el Rvd Gabriel Ferriol del<br />nou bar de Can Tronca.<br />( 22 - 08 - 1.981 )<br />- 2anys : Que l'Ajuntament de Sant Joan va adquirir els<br />terrenys de Son Juny, a on està ubicat el camp de futbol.<br />( 29 - 08 - 1.980 )<br />O @¿Q & ><br />fe£gì r\$&^£)><br />.y<br />CTfefeWK<br />T T I l~ì , /- ~^P<br />- 43 anys: De ia bendicio solemne de la nova església<br />parroquial construïda gràcies a l'esforç de molts de santjoaners.<br />( 29 - OS - 1.939 )<br />- 35 anys: Del primer partit de futbol al camp de» Son<br />Juny, enfrontant- se el' U.D. San Juan i el Montuïri,_ empatant C- O<br />'( 29- 08 - 1.947 )<br />- 79 anys: Que es va firmar l'escriptura de la consti-<br />tució de la "Caja Rural de San Juan " una de les primeres fundades a<br />Espanya, gràcies a la col·laboració i entrega de l'amo Antoni des Cal-<br />derers.<br />(23 - 08 - 1.903 )<br />- 26 anys: De la realització de la primera excursió de<br />la Penya Motirista Sant Joan, essent la seva meta el Port de Pollença<br />i Formentor.<br />( 19 - 08 - 1.956 )<br />- 2 anys: De l'h-rneuatge a Sant Joan a l'escola de<br />" Cans Guia " per invidents, contant amb la presència del president<br />del Consell, Sr Jeroni Alberti.<br />( 31- 08 - 1.9SO )<br />- 66 anys: De la compra per part de l'Ajuntament d'un<br />troÇ el cementeri de Consolació.<br />( -23 - 08 ¿ 1.916 )<br />APUNTS DE FLORA : LES GRA.MINIES<br />l//<br />Es una de les famílies de plantes més importants de la<br />Terra, sobretot per a l'home. Se'n coneixen unes 8.000 es-<br />AVI,<br />C ;V! i\ rWi 1<br />v;*yi ¡<br />A<br />v ^ 'Y' :YvTMV' ;<br />\\O- ^ i /i<br />i'M/>?wv - ft<br />í \ '*1 / '<br />V^ ;//y - wMli^iw^Í^/ ' ' / \ rVlA /<br /><x/ >'n/¿tt. \M/,<br />\ "0 ^<br /> ? %/ú ^<y>.k/ii. rrv/ >. tf/.<br />l^\1<br /> ¡y ?<^ m<br />?Fam. Graminies<br />Gen. T r i t i c um<br />Blat<br />' rv»v<br />pècies. A Mallorca en podem ob-<br />servar unes 132, sense comptar<br />varietats de les mateixes.<br />Aquesta família té una gran<br />importància econòmica ja que in-<br />clou el grup de plantes que ano-<br />menam cereals - base de l'aliment<br />de quasi tots els grups humans -<br />i importants herbes de pastura -<br />base de la ramaderia de moltes^<br />zones.<br />Constitueixen les gramínies<br />el principal grup de plantes deter_<br />minants dels paisatges coneguts<br />pels noms de pradera, sabana i e^<br />tepa; paisatges que ocuparen gran<br />extensió ja en el Terciari i fou<br />on hi evolucionaren un gran nom-<br />bre d'animals com el perissodàc-<br />tils ( cavalls ).<br />La major part de les gramí-<br />nies són plantes herbàcies, que<br />tenen tiges cilíndriques i ordi-<br />nàriament buides, fulles llargues<br />i primes amb els nirvis paral·lels,<br />sobre la pell d'aquestes s'hi sol<br />acumular un poc de sílice.<br />Són plantes anemòfiles, és<br />a dir que per a poLiinitzar-se<br />aprofitan la força del vent i no<br />els insectes. Aquesta adaptació<br />es correspon amb la forma i<br />disposició de les flors: són petites i nombroses, no tienen colors ni<br />parts atraients; les flors estan bastant simplificades - quasi cons-<br />ten solament dels elements imprescindibles - , solen tenir, com a nor-<br />ma general, tres estams i un ovari, amb 1 - 2 ò 3 estigmes plomosos<br />per a millor aplegar el pol·len, que sold donarà un gra de fruit des-<br />prés d'haver madurat i unes escates de protecció.<br />Aquestes flors, difícils de veure, no es presenten so-<br />litàries sinó que es reuneixen en nombre d'una o vàries en espiguetes,<br />que a la vegada s'agrupen per a formar el que en deirn espigues.<br />ELS CEREALS<br />Dins la família de les graniínies sobresurt el grup dels<br />cereals, constàtuit per: Blat, ordi, blat de les índies, arròs, blat<br />mill, civada, sègol i sorgo bàsicament. A l'home^ el cultiu d'aquestes<br />gramínies, des de fa, les primeres, aproximadament uns 9.000 anys, li<br />va possibilitar l'obtenció d'un aliment òptim per ésser conservat. A-<br />questa seguretat d'aliment li va permetre, -aleshores, desenvolupar,<br />en aquells temps prehistòrics, importants cultures urbanes tant en el<br />Vell com en el Nou continents. Basada en el blat sortí la de Mesopota-<br />mia ( per l'arqueologia se sap que aquí ja es cultivava el blat fa uns<br />9.000 anys A.C. ), Egipte, etz.; temps després, a partir del Paleolí-<br />tic Superior, es cultivaven a Europa el blat i l'ordi i posteriorment,<br />dins l'edat del Bronze i del Ferro, la civada i el sègol. Muntades so-<br />bre el blat de les índies aparegueren cultures a Mèxic i Amèrica Cen-<br />tral, on sembla que s'hi cultivà des del sisè mil·lenari abans de C.<br />Per altra part pareix que l'arròs, el cereal dels països tropicals i<br />subtropicais, es cultiva des de fa mils d'anys a Àsia sudoriental;tque<br />el blat mill i el sorgo provenen de les regions àri-<br />des, d'Àsia oriental, la India i Africa.<br />Cal destacar que l'home des del pri-<br />mer moment ha anat seleccionant i cultivant aquelles<br />essècies de cereals que més avantatges li han donat<br />^<br />escates<br />N<br />,v<br />f-'/***<br />?/ {/YI A. estigmes<br />/7 ' x xv \ 'V *'< ?'O^/ÒO/ w A ?<br />>/-<;. \ i v ?<br />? \ < " ^<br />v<br />. ?> . x-l -<br />1<br /> ' S" f*i ^s' / '<br />, -^¿^^-." r s -J '<br />,?-- -ovari<br />?~ -i/ f><br />í/estams<br />\ flor<br />espiga espigueta<br />i així els cereals de cultiu se distingueixen dels silvestres - bastants<br />dels quals encara creixen a,certes regions de la terra - dels quals pro-<br />venen: per a produir un major nombre de grans i aquests de tamany ma$or,<br />per la pèrdua de la fragilitat que tenen aquells en els eixos de les espi-<br />guetes i espigues i per tenir, a vegades, els grans separats de les pelle-<br />tés que els enrevolten. Així, àrab aquesta selecció, iniciada fa mils d'anys,<br />l'home va obtenir d'aquestes plantes un rendiment major i una recol.lec-<br />cio més fàcil.<br />A Mallorca les gramínies més conegudes reben els següents<br />noms populars :<br />Llagrimera de v-iu<br />Cesquera<br />Canyame l<br />Canyet o " xordo "<br />Fenà o fenàs de cuques<br />Pota de gall<br />Blat mill<br />Moixos o moixó<br />Canya forastera<br />Espart<br />Escaiola<br />Agram d'olor<br />Cova de rata<br />Borró<br />Canya<br />Ganyet o canyot<br />- Càrrit»<br />- Faia<br />-? Cugula, civada de capellà, civada<br />forastera<br />- Pèl de ca<br />- Campanetes del Bon Jesús<br />- Fenàs reüll<br />- Jui, jull o zitzània<br />- Margai<br />- Blat de perdiu o bord<br />- Fletxes o ordi bord<br />- Civada<br />- Ocdi<br />- Blat<br />- Blat de les índies<br />- Arròs<br />¿ Com s 'ha de morir es margai<br />i cada dia se rova ?<br />¿ Cora ha alçada tanta coa<br />aquest dimoni de jai ?<br />A dins un goix de cugula<br />hi entraren segadors,<br />i trobaren un bou ros,<br />set cavalls i una mula<br />Josep Roig Baucà<br />DESLAKD3S AGRICOL3S.-<br />a: Serra Nord. b.- Dep. Central i "badia (Alcúdia).<br />c.- Ciutat d,- Campos,<br />e.--S. Llevant.<br />Demandes actuals.- a b o d e Total<br />Hm3/any 9.7 64 32 17.3 10.4 133.4<br />0 7.20 480 240 130 1% 100 0<br />Recursos que hi ha dintre els embassaments.<br />1,- embassaments construïts o projectats.<br />- embassaments Gorch Blau-Cuber 12 hm3 /any"<br />- embassament Aumedà 7.5 "<br />- Embassament Campanet ( amb "ufanes" ) 12-15 '*<br />TOTAL 31.5-35.5 ha3/any.<br />2.- embassamenta en estudi.<br />? embassaments L ' Of re-Orient 4 hm /any<br />- embassaments Temelles. ». 5-8 "<br />- embassaments L·luck. 6-12 "<br />- embassaments Artà (bombament) 3-4 "<br />TOTAL 18-28 hm3/ any.<br />Recursos aue actual ment van al mar (any).<br />1.- Serra Nord. (aportacions superficials (-hm3-), que van al mar<br />Torr, S. Jordi 8-12<br />Torr. Pareys 20-30<br />Torr. Soller .. 13-24<br />Torr. S. Ponça i Andra.itx. «. 1-5.<br />Reste 30-50.<br />TOTALs== 72-121.<br />1.- Serra Nord. aprofitable (hm3).<br />Torr. S. Jordi 3-4 hn3/any<br />Torr. Pareys 13-19 "<br />Torr.Sóller. 1-1.5 rt<br />Recursos que actualment van al mar (any)<br />Depressió Central. (Hsr).<br />Torr. Riera Bàrbara 1-2 faar/asy<br />Torr. G-rcs.... ..« 6-10 "<br />Torr. Na Borges 0-2<br />Torr. Son Real 2-6 M<br />Continus.<br />Torr. Son Baiilo ... ».2-5 Ear/any.<br />Torr. Aumedrà-Solleric 4-3 "<br />Torr..S. Miquel ...3-5 "<br />TOTAL 18-37 "<br />Depressió Central aprofitable (Hnr).<br />Torr. S. Miquel.. 3-5 Enr/any»<br />Serra de llevant Recursos que actualment van al mar (Her)<br />Tour. Canyamel... 5-8<br />Torr. Can Amer 1<br />Reste 9-14<br />Serra de llevant. aprofitable (Hur).<br />To*í. Caoyamel 1-2 Ear/any.<br />CONCLUSIÓ:<br />Recursos superficials bruts... 99-172 hm .<br />Recursos superficials aprofitables 26-43 hsr. ( 26-30$)<br />dels recursos bruts.<br />Recursos aprofitables: pous i fonts.<br />18 Recuses de la Serra Nord«<br />R. Bruts (hm3) ?.. Nets (r.m3).<br />Ufanes 18-21 1-2<br />Almadraba-Mortitx 29-33 20-3o<br />Escames Pollença 8- 9 « ? 3 4<br />Es Tremera.............. o?18....................14?17<br />Fuentes Sóller.......... 13?15.....???????????????11?15<br />Font Na Pere............ 1- 2, ..«,....<«<? 1-2<br />Font Vila 4- 5 3 -4<br />Calvià-Galatzó* 5- 6 4- 5<br />Na Burguesa. 5- 6.... 4- 5<br />Alará 4-5 4-5<br />Reste 15-20 5- 6<br />TOTAL... 117-141 ~70-95.<br />70 - 80# aprofitable.<br />2» Recursos aprofitables de la depressió Central<br />R. Bruts (hm0) R. nets<br />Pla S. Jord_...... 80-90 70-8C<br />Pla Inca- Sa Pobla 70-90 60-8C<br />Lluerna j or-Canpos 17?24...<br />La Marinata ..»23-38 «..<br />Serra Central 2- 3...<br />TOTAL 197-245..<br />80 $ Aprofitable.<br />? ? ? ? ? *<br />* ??? ?'?-<br />15-17<br />14-19<br />1- 2 _<br />..160-198<br />32 Recuros aprofitables a la Serra de Llevant.<br />R. bruts (hm-3) R. nets (hm3)<br />Zona Artà .6-9« 3-5.<br />w « lju»03r6&Ç ? * * ? ? * ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? / ^" J > ? / ? ? ? ? ? * ? ? · * * * · * · · · · · 2 *"*O ?<br />Felanitx 6-8' 6-8. -<br />Zona de la costa.......... 17?24....... t...........3?7.<br />Hest e 6-9 2-3.<br />TOTAL 40-60 19-31<br />70 ió Aprofitable.<br />Joan Dauçà P-o^g<br />