l<br />?«*,<br />mv ! V v i<br />^vYjí!vrHv¿ ( . l t i f ! , rf v-7,<br />??lW'l"··wí...
l<br />?«*,<br />m\\v ! V v i<br />^\vY\\jí!vrHv¿\ \ \ \ ( . \ l t i f ! , rf v-7,\<br />??lW'l"··wí5ilt? !.i|l i H/!/ í i ,' ' / / ( \ V<br />uV/l \ / , ' -i i " \ x i /? ¡(<br />v ns25<br />EN AQUESTA REVISTA HI TROBAREU<br />MEL I SUCRE, foum - 25 Juliol<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a Sant<br />Joan, per als socis.<br />PORTADA .- La mariana sega<br />Tothom que vulgui col.laborar<br />que faci de veure alçú de l'e-<br />quip de treball<br />*<br />Local social - C/ Nou - 6<br />Tirada actual ? 60 exemplars<br />- ¡Noticies locals, sobre el que<br />succeeix al poble, per 1*0.C.E.<br />- Aqusst mes fa,.... ressenya dsl<br />que passà a Ssnt Joan fa una sè-<br />rie d'anys, per Miquel Gaià Mates,<br />- Dones astrals, topada eritica-<br />nocturna, en tercera fase, oel<br />nostre amic Miquel Beuçà Bonet.<br />- Bestiari: El dragà, animal re-<br />pugnant i maleft per la nostre<br />cultura, per Joan Moratinos Jau-<br />me, Josep Roig Bauçà, Joan Morey<br />Comnany i altres.<br />- Sardenya, visió globalitzada<br />d'aquesta illa Mediterrània de<br />l'Estat Italià, per Josep Roig<br />i Joan Morey.<br />- Apunts de flora: el rotaboc,<br />breu estudi i característiques<br />més importants, per Josep Roig<br />Bauçà.<br />-"Romans Vell", romanç alguerès<br />que no és més que una mescla del<br />romansos mallorquins"Elan caflor"<br />i "Ses transformacions"<br />- Percentatge de terres cultiva-<br />des a les Balears, per illes i<br />pobles, recollit per Miquel Com-<br />pany Florit.<br />- Comunicat de l'Associació de la<br />Tercera Edat, pel seu correspon-<br />sal.<br />N O T I C I E S L O C A L S<br />? Durant els primers dies d'aquest mes de juliol Sant Joan i<br />tota Mallorca es varen veure afestats per una onada de calor com no<br />se'n recorda cap des d'abans de la guerea del 36. S'arribaren alcançar<br />al sol el 49,52 C i a l'ombra més de 35. Per altra banda com ja afir-<br />màvem el mes passat, la falta d'aigua ja és alarmant alhora que no ha<br />fat cap gota.<br />? Conseqüència d'aquests anormals fets meteorologies l'anyada<br />ha estat més bé pobra. Mig esplet i mitja butxaca.<br />? Les obres de la Plaç«a " Des Pes des Porcs " començades fa<br />un parell de mesos, actualment estan aturades, sense cap protecció pel<br />perill que representa per als al·lots jugar per devora un pou que no<br />té coll.<br />? A la fi i després de la reiterada insistència per part dels<br />santjoaners, s'ha eixamplat el pont del moll d'aigua, guanyant així<br />espai al torrent. Felicitam l'iniciativa. ? -<br />?- Gràcies a l'iniciativa d'un estol d'agències de viatges s'ha<br />organitzat una volta a Mallorca amb vaixell. Els qui s'hi pogueren ins-<br />criure disfrutaren de segur d'una bona excursió.<br />? Del 23 de Juny al 3 de Juliol es va realitzar una excursió a<br />l'illa mediterrània de Sardenya, organitzada per l'Estol Vidalba on hi<br />participaren una sèrie de socis i simpatitzants de l'D,C.B. de Sant<br />Joan.<br />-- A la fi s'han decidit a posar les faroles de la xarxa públi-<br />ca del llum al barri del Camp.<br />-? Fels qui no s'hagin temut el bolletí Mel i 5ubre entreu dins<br />el tercer any de feina.<br />Aquest dies passats han asfaltat el carrer Nou, el de les Trin_<br />xes i trossos d'altres. Ja era hora.<br />£1 passat 27 de Juny la Penya Motorista Sant Joan amb motiu<br />de la festivitat de Sant Cristòfol ( el seu patró ) organitzà unes be-<br />neïdes de carrosses de tracció mecànica.<br />O.C.E.<br />AQUEST .X £3 FA<br />- 83 anys: Del naixement del Fare Rafel Ginard Bauçà,<br />fill predilecta de 5snt Joan.<br />( 27G 07- 1.399 )<br />- 29 anys: de la mort al nostre poble de l'Ecònom<br />D. Francese Mas.<br />( 23- C7- 1.953 )<br />VVÌ<-. ".?-''>??-¿.'s.'.''--'.-. ?" V¿ T-". ?':.'' '.-?'"?'? '*'$<br />ffiäiiä^^.- '^::0,<br />- 3 anys: De l'elecció de Josep Estelrich Mieres<br />com a president de la Cooperativa Agrícola San.t Joan.<br />( - C7- 1.975 )<br />- 1 any: De l'aceptacio, per part de la Comissió<br />Municiaal de les obres de clavaguerat del Sector A, "des Camp"<br />" ~~¿"^r-' v '<br />^f-f-'ge** ( 3°- c7- 1-531 )<br />* ?~ir ; j<br />»Í Miquel Gaià Wats<br />D C K E S A S T R A L S<br />Grans vibracions sòniques m'han anunciat<br />la vençuda de les dones de l-'eternitat<br />que en vils cclors d'amor van snrevoltant<br />la terra rodona i els cúmuls de sanç.<br />La vibració arriba fins a les meves mens<br />que van pressurosas i totes cercant<br />a trobar la roba que IBS v?n deixant<br />i aviat, depressa ben nues ja estan.<br />Agaf un gran pit i vaig dépassant<br />les dolces carícies que he imeginat<br />a les nits funestes de la soletat<br />assegut en terra al llit del voltant.<br />Una nit un temps he assaciat<br />els baixos instints que m'han dominat<br />des de la romouda de la pubertat<br />fins a la venauda d'estrelles flotants.<br />* *<br />*<br />'?'algrat la complida del seu vell treball<br />les donas retornen al cel a cantar<br />^ les cent maravelles que et poden dorier<br />^<br />*<br />\<br />si tu bé les crides quan cansat ejtàs.<br />^ x^C^L<V -*X- , (^ >' <_s^^ wrX£- - ? V-¿V^^V-VO £S *-<br />^y^^Sr^^ > ^<br />? i { j ) ^. ^  / y¿¿¿-<br />- \<í . ^£^S\<br />\<br />\<br />Ifrlff/A j'-'í,<br />! i / !'<br />? ?llj/f'f<br />?' r i<br />ï . /,/<br />^TT^^^-^ ?', ^ **?^-^<br />íilfrU.^^^^?^^^l? ./.?'/."?' f/p/ff'u ? '??'?''<br />- , $'/'/}//' /c'.^4 ;<br />f ? /-'«Ç I f í /': Vi. /' / . j~>/,/ ' ,7U'Wf&Í^<br />SÄ<br />g d $ c -ru y i<br />es d r a g ó<br />" Na Tonina Molinera<br />i En Fernat Corredor<br />encalgaven un dragó<br />per damunt una figusra"<br />£1 dragó ( Tarantola Maurita-<br />nica ) es un animal rèptil: ros-<br />sega la panxa per en térra. Té<br />quatre cames curtes acabades amb<br />ungles;,aixa li serveix per enfilar-<br />se pels arbres, marges, parets,...,<br />i par la esma de alguna persona.<br />Des de s°mpre ha estat un<br />animal repugnant: fa por a la gent.<br />Per assustar als al·lots, se deia que<br />els dragons s'aferraven ten fort a la pell<br />que per llevar-los s'havia d'aplicar un fe-<br />rro calent.<br />Si se les agafa per la coa, tenen un<br />mecanisme que la romp i així poden fugir i eviten mals pitjors. La coa<br />%<br />després de rompuda, degut als músculs anellats, continua amb moviments<br />serpentiformes durant uns instants, això segurament ha donat lloc a una<br />altra llegenda: "la coa del dragà, una vegada llevada de l'animal -e<br />transforma amb una serp ". El dragó, després d'haver perdut aquest mem-<br />bre el pot tornar regenerar una o dues vegades.<br />Se'l pot veure, sobretot a l'es-iu i de nit, aferrat per<br />una paret, aproo d'un llum, per caçar papallons, moscarts', . . . La llengua<br />és carnosa i a la boca tenen dsntetes qu= las serveixen per mossegar i<br />A Is part inferior dels dits té uns<br />replegaments de la pell que actuen a manera de ven-<br />toses, que juntament amb les fines ungles, li per-<br />met desplaçar- se, sense cap dificultat, per parets<br />llises, ja sigui cap per avall o per amunt.<br />Es un animal típicament mediterrani,<br />si bé, es troba a certes illes del Pacífic, segurament<br />hi arribà amb els vaixells dels colonitzadors europeus.<br />Hi ha dues espècies de dragó, que e Mallorca se citen com<br />a dragó negre ( Tarantola mauritanica ) i el dragó d'ombra ( Hemidactylus<br />turcinus ). El més corrent és el primer, i a vegades se confonen.<br />Emeten diferents renous sobretot un gec- gec- gec,i si<br />se'ls estreny, cisquen. Els mascles se barallen entre ells per dominis<br />territorials.<br />Per defensar- se dels predadors, a més de l'artilugi de la<br />coa, fugen, si paren i mosseguen. Els moixos no van de dragons, i si se<br />n'engoleixen qualcun hi fan la pell.<br />Temps passat, no massa enfora, a la possessió de Son Va-<br />quer s'hi estrenà una nova tècnica " d'esbucar balls " (fet corrent a<br />n'aquells dies ): enmig del ball hi escamparen un esbart de dragons. D'a-<br />questa feta sorti una glosada que se va fer popular al nostre poble. Es<br />la seçflent:<br />w<br /> Madona de Son Vaquer,<br />ja pareu sortir aviada,<br />que sa vostra filla té<br />una dragona aferrada.<br />O<br />agafar, però no poden mastegar.<br />Tenen doa1 ulls exteriors amb pupil·la vertical, i tres<br />parpelles: dues com els mamífers ( una contra l'altra ) i una tercera<br />de costat, dita membrana nictitant ( com les gallines ). k l'encèfel<br />tenen un tercer ull pineal ( no comunica amb l'exterior ), reste dels<br />avantpassats rèptils de l'era secundària.<br />Tenen una cloaca que comunica a l'exterior per un xap<br />transversal, situat a la part inferior entre el cos i la coa. A més<br />d'aparell excretor també és aparell sexual. Les femelles posen ous a<br />un lloc assoleiat, a principis d'estiu, des cap de tres o quatre mesos *<br />neixen els petits que ja saben desfer- se'n per slls mateixos.<br />Els adults poden arribar a una longitud d'uns 15 cm.<br />Tenen el cos recobert d'escates de diferents tamanys segons la part<br />del,cos. Són de color variable: la part superior de gris clar a negros,<br />i la part ventral blanquinosos. Aquestes escates formen la seva pell<br />que és seca i que muden periòdicament.<br />Són animals de sang freda, és a dir, el seu cos se posa<br />a la temperatura ambient, per això durant l'hivern entren en letargia,<br />i les podem trobar darrera una porta, davall una teula, dins un forat,..<br />Mo se mouen ni mengen fins que tornen arribar els dies assolsiats de<br />?><br />la primavera.<br />Dins la ment popular sempre hi ha covat l'idea de que<br />a llocs inhòspits hi surten animalots ferests,<br />entre ells, serpotes, porcs senglars, dracs,...<br />i així a moltes rondalles hi podem llegir:<br />" I-heu de creure i pensar i pensar<br />i creure que de dins aquella covota<br />hi sortia un drac. Animalot ferest<br />Treia fum pes nas i foc pes<br />queixals, i cada any "<br />per Joan Moratinos<br />Pep Roig<br />Joan y.orey<br />i altres<br />/\_<br />A sa serra de Son Oms,<br />una farola han posada<br />per pegar qualque Humada<br />a s 'enterro d'es dragons.<br />Un tal Miquel Garrover,<br />com de Son Vaquer venia,<br />deia an es qui coneixia<br />que en Francesc Perdut tenia<br />vint dragons dins un paner. -<br />De Sant Joan eren molts,<br />i de Montufri, trenta;<br />no pegaren cap sempenta,<br />però tiraren dragons.<br />- Madona de Son Vaquer,<br />¿ què vàreu fer d'es dragons ?<br />- En férem botifarrons<br />per com es gendre vengué.<br />Un drago com un almud<br />trobaren dins un paper,<br />madò Morta ja no té<br />cap cabell en es puput.<br />An es pastor de Maià ?<br />li va saber molt de greu<br />que a un ball qui era seu,<br />dragons hi varen tirar.<br />Es dematins s'arromanguen<br />per anar a munyir dragons.<br />De Sant Joan eren molts,<br />iVontuiri i Vilafranca.<br />Un barco esteranger<br />per dins Maià se negava<br />de tan carregat que anava<br />d'es dragons de Son Vaquer.<br />Es una glosada de Sant Joan.recollida pei pare Rafel Ginard.<br />fO KAM O,"<br />V ' ,^  /<br />^!^j<br />»llíHfl<br />NqiMtvtioPÍ y A-CflWflSI ;,<br />W<3/*i<br />^55-r5 ue¿<br />4 i>UNTD 4PCI / (T<br />DE4U19 <-î^-*<br />4 i." / w d R M f l R R<br />1-134*<br />/7^pr! r 'J<br />^<br />I<br />S<br />Alguer ( Alghero ), ciutat portuaria i marinera Eitua.-<br />da al NC de l'illa de Sardenya. Va pertenèixer a la corona d'Arano<br />( igual que la major part de l'illa ) des de 1.323 fins a 1.713.<br />Actualment té uns 4C.CGO habitants. 5'hi cot distin-<br />guir un barri vell, aTurallat des de temps catalans, on hi ha un nu-<br />cli d'uns 14.0CC h que encara conserva la parla catalana ( dialecte<br />alguerès ), si bé bastant contaminada per l'italià. Dir''s la ciutat<br />vella els carrers conserven els nom catalans que així-hi estan rotu-<br />lats. La 5eu és tanbé dels temps catalans.<br />L'Alguer, i l'illa en general, mantingué contactes<br />comercials amb les Balears, .a l'Edat '-'itjana i í-'oderna. La costa de<br />l'Alguer ás fenr.osa pel coral.<br />Sardenya és una illa mediterrània, entre Còrsega i Si-<br />cília, que pertany a l'estat italià, ïs unes sis vegades nés extensa<br />que Xallorca. Té quatre províncies, i les seves capitals són; Sàs=er<br />( Sassari ), Càller ( Cagliari ), fluoro i Cristano.<br />El relleu és vell i molt erosionat, a nivell general<br />és un terreny bastant ondulat, destaca en aquest sentit el massís<br />del Gennarçentu on hi ha les màximes cotes de l'illat Punta Spira de<br />1.629 m i La Marmara de 1.834 m. Així i tot hi ha algunes plenes ne<br />nassa extenses.<br />Se dón = el cultiu de vinya i olivera, cereels i algunes<br />terres de regadiu ( blat rie les Indies i hortalisses ) a la vera de<br />qualque riu, poc imcortents en quant a extensií. Hastart de terreny<br />es deixa sense cultivar per aprofitar la prada on hi pasturen ramats<br />de bous. El surer és un cultiu molt estès i és la font d'una artesania<br />i comerç en suro.<br />Per les faldes de les muntanyes i valls altes dels mas-<br />3Í3OS hi pasturen molts i grans ramats d'ovelles i a les parts més in-<br />hòspites, cabres. Mesclats amb aquests ramats s'hi pot veure qualque<br />ase i alguna guarda de porcs amb fesonomia de senglar.<br />No hi vérem ni ametllers, ni figueres, ni garrovers, ni<br />arbres fruiters en general. Com a vegetació espontània scbressurt l'al-<br />zina i a llocs més alts i humits el roure i el castanyer. El pi no apa-<br />reix més que a les dunes marines. En general és una illa pobre en quant<br />a vegetació d'arbres, i aquests dies d'estiu ofereix un aspecte bastant<br />trist.<br />Com a fauna silvestre no coneguda a les Balears cal des-<br />tacar: gralles ( au cosmopolita ) cucales, águila tréncelos ( desapare-<br />guda ) porcs senglars, cérvols i muflons, sargantanes, insectes ( en-<br />tre ells cal destacar unes formigues gegantes ).<br />Sembla que a cada nucli de població a travers del temps,<br />s'hi ha anat consolidant un vestit diferenciat; el de les dores consis-<br />teix en f?=lda llarga, de tela gruixada, guardapits, canisa brodada, mo-<br />cador pel cap, cabells atrunyellats i col·locats a la nuca. Els colors<br />dominants: blanc» vermell, groc, carabassa,... Els homes, que antiga-<br />ment la majoria eren pastors, tenen un vestit apropiat a la seva feina,<br />realitzada sobretot a la muntanya: fortes botes amb paraneus de pell,<br />calçons gruixe'-s, guardapits, gorra pel cap i bossa de pell a l'esque-<br />na. Actualment encsra se poren veure, sobretot pels pobles de muntanya,<br />dones de mitja edat i velles, ataviades amb el vestit tradicional.<br />La llengua autòctona és el sard, d'origen remanie. L^o-<br />ficialÁAs l'italià que tothom coneix, i que juntament amb l'slçuerès<br />són les tres llengües que se parlen a Sardenya.<br />Arreu de l'illa s'hi aixequen uns 7.CCC nuraghis, són<br />una espècie de talaiots construits per una cultura que be va desenvo-<br />lupar entre 1.7CC A.C. i 700 D.C. A l'entorn d'aquests nuraçhis s'hi<br />estenien els poblats, alguna dels quals encara es conserven. Sembla és-<br />ser aquesta, una cultura més evolucionada que la talaictica Balear, p=r<br />la seva perfecció arquitectònica. Cal destacar el Pou 5açrat, compara-<br />ble a la perfecció que presenten les millors obres arquitectòniques i<br />d'enginyeria d'aquell tamps.<br />També cal destacar la zona arqueològica de Tharros, 2Í-<br />tua-íc: s la península del Sinis, en ...'hi t upsrpc.- sr, sis reîtr:?. d- dus3<br />cultures: la Fùrie-. { IE ciu*.at integrava el triar.rle' estratègic: Cc.r-<br />tago - Eivissa - Tharros ) i després le roTsra.<br />La. Serd'-r, y e actual encara ne h= rebut l'ÍTpécts ¿el tu-<br />risme mas£ifieat de centre- Europa. La zone litoral conferva l'estat<br />naturai mclt poc deteriorat. Llargues i estenses plstges sense Hotsl's<br />ni cïp tious d'urbanització, 'i bé hi ha certes ren-E an cue je s'ha<br />iniciat aquest tipus d'explotacif.<br />La gent rt de raça mediterrània, d'estatur? f^itj -r =,<br />predominen si- cabells i pell escures i d'uns trets facials prsconi-<br />nantment eçradesos.<br />A l'eixida del portal<br />si entrar á Barcelona<br />he trobat la mia senyora,<br />j ah si'l pare lo sabía ¡<br />de la pell mia què'n faria 1<br />sabatstas á mon çermà:<br />juga, jugueta, no velen jugà.<br />Pastor sard tocant e(L<br />fubiol devore un nu<br />pep roiç i joan morey<br />AFLf .TS DE FLC~A EL RD T A P C C<br />f) O<br />Esp. Lonicera Implexa<br />Fam. Csprifoliacies<br />"¿ £uè en direm de la bellesa d'aquast arbu"t de tiges<br />llargues,sarmentosas, penjant quasi sempre per les roques i parets,<br />amb aquestes fulles en embut, i per flors aquestes tromaetes odorants,<br />groguenques o purpurines, que criden els petits insectes perquè ven-<br />guin a xuclar- los la seva mel ?"<br />Per les voreres, parets i dins els alzinars, comunitat<br />de la qual hi forma part, hem pogut observar des de finals de f'ai g a<br />principis de Juliol, ben florit, aconseguint Is bsllesa piena, l'ar-<br />bust que descriuen les frases anteriors: el rotaboc, morè- selva o xu-<br />cla- mel.<br />Es, en sfscte, un arbustet sarmentos que forme ncmfaro-<br />ses tanyades o tiges de 1 - 2 metres de llargària. T* fulles tot l'any<br />i aquestes sin senceres i fartes ( com a plastificades per a resistir<br />el clima dur estival: calent i sec ), un poc lljentss per dsnunt i<br />blanquinoses per davall; observades a contrallum es descobreix que te-<br />nen el marge transparent. Les fulles superiors, encera, teren la cs-<br />racterística d'estar unides de dues en dues per la base, les sltres e¿<br />tan directament unides a la tija, en posició oposada.<br />En el centre e-dues flors scldacíes s'hi di?ccben en<br />grup les flors. Aquentes, sn"els darrers meaes de la primsvera i prin-<br />cipis d'estiu atavien anb colcrs púrcures, rrsses i çrrcs la olanta i<br />ne sols la dis tingusixen a.Ts aquest nnu ves'it tirí .ams el dsrprsre-<br />ment d'una olor exquisida, sooretot de nit. ''o Is pretensió seva però,<br />amb a uest elements ornanentals atreure la nostra at=ncia, encara qus<br />her acansegussquin, sina Is dels petits insectes. Aqussts le? transpar-<br />taran^de flor en flor, el pol.Ien a car.vi de deixar- se xuclar si néc-<br />tar per ells. Les flors san llargues i primes, en forma de tub que a-<br />caba en dos llavis, sembla una petita trompeta, com diu la descripció<br />inicial ( és a la base d'aquest tub on segnçuen el néctar que molts<br />hauran xuclat de nins, d'aquí el nom de xucla- mel ). De dins el tub<br />treuen el cap els estams i estil. Les flors fecundades esdevenen pe-<br />tites baies que contenen les llavors.<br />Acuesta planta té algunes propietats medicinals, desta-<br />quen aquestes: el xarop o l'infusió de les seves fulles són astringents<br />( restrenyen ); els fruits són diuretics ( afavoreixen l'orina ). De<br />les flors se n'obté mucílaç ( Substància viscosa )<br />N'anca dir que el nom de rotaboc sembla que ve de la ca-<br />pacitat que té la planta de fer eructar i afavorir l'evacuació i l'exr<br />pulsió de gasos estomacals. Concretament es conta que un boc estava<br />empatxat ( amb .el ventre tancat ) i per això li donaran d'acuesta pla_n<br />ta, al Cop de poc temps va rompre amb rots, curant- se d'aquesta malal-<br />tia.<br />*<br />Són de la mateixa família: el llorer bord o marfull, els<br />évols ( qus serveixen per donar color al vi )<br />josep roig b auç à<br />TO PAK s VELL<br />=============<br />Mariner, bon mariner,<br />que Deu vos donca bonansa,<br />vist haveu i conegut<br />el meu amador de Fransa 1<br />- Jo l'he vist i conegut<br />y sa hont se troba en eix dia<br />y l'estan ar«3 casant<br />ab la princesa de Hungria.<br />Son set anys que l'he esperat,<br />altres set l'espero encara,<br />y si dintre'set no vé,<br />monja me troba posada,<br />menja dal monestir ssnt<br />que te'l nom de Santa Clara.<br />? £i vos vos poséssiu monja,<br />ell se posarà fraret,<br />y vos prenderá confessant;<br />y cslleuvos vos, la bella,<br />que jo sa lo vostre amant.<br />Si vos féssiu ançuileta,<br />ell se faré pescador,<br />y vos prenderé pescant;<br />y calleuvos vos, la bella,<br />que jo so lo vostre amant.<br />Si vos féssiu orinella,<br />eli se farà cassador,<br />y vos prenderá cassant;<br />y calleuvos vos, la bella,<br />que jo s6 lo vostre amant.<br />Romanç alguerès, Eduard Toda i Giïell<br />Festivitat de £gnt Joan<br />fiSSCCIACIC DE LA TERCERA EDAT<br />f-'olt agradable Molt agradable resultà pels nnstros vellets, la Festa-<br />Homenatçe que se'ls dedicà, en el local de Ca'n Tronca, enquadrada en<br />la Festa del Sol que balla«<br />Patrocinada per 1 ' Excel. lentis.cim A i unt ament<br />Crcs"it2ada per l'Associació de Pares i Clcu¿trs de crrressers<br />Costaiada per la Caixa d'Estalvis. '* îa f-'os tra ". amb col.la-<br />boracitS de Trinaranius.<br />Gomene,^ l'acte e les 4 de la tsrd^, i consistí en l'sctuacid<br />de ELS VALLDEf'.CSA, que fersr. las delícies dsls assistents, qui? parti-<br />cip-.ren sn crrsn oart de bslls i cançons, s·'·b vertsd-r »ntusiespe.<br />£ls rostres majors, reberen un adequet obsequi, ~-r, conrrT.ors-<br />ci6 d'oQussts diada, que, c = da' any se repeteix am L T-ÓS atractiu i en-<br />tusiasme, i que de = itjam puguin rerovar, llarç^ment,* els rostros jubi-<br />lats: COT más i mSs bons, -rillor.<br />Municipio<br />SucmrtlcU canud«<br />Cul l iv i<br />xs ; r<br />,~:-~ \ , / ^ C 1 f ?<br /> ! Banyalbufar|V A O evi, \ «Binissalem<br />TERRA CULTIVADA<br />»IRCENTAtGÏ DEL OJinu RtSf ÍCTE AL TOTAL<br />DE LA TtHHA .-':fi"''<br />mr<br />~8?<br />Alaró<br />. Alaior ..<br />Alcudia<br />1<br /> Algaida<br />i Andratx<br />Artà<br />.ÄEÄV/7y-$A J£ä<br />lauf ** t. da Gr.<br />?Buger<br />Bunyola<br />Calvià<br />Campanai<br />Campos<br />Capdepera<br />Ciutadella<br />»Consell<br />Costitx<br />Deià<br />Escorça<br />j Esporles| Estellencs<br />Felanitx<br />Ferreries<br />Formentera<br />Fornalutx<br />i Eivissa<br />»Inca<br />Lloret .<br />Lloseta<br />Llubí<br />Llucmajor<br />Mano<br />Manacor<br />Mancor<br />Maria<br />? Marratxí<br />Mercadal<br />Montuirl<br />Muro<br />?! Palma<br />Petra<br />Pollença _<br />Porreres<br />Sa Pobla<br />Pulgpunyent<br />Sant Antoni<br />Sencelles<br />Sant Josep<br />Sant Joan<br />San Joan Baptist<br />Sant Llorenç<br />Sant Lluís<br />Santa Eugènia ....<br />Santa Eulàlia<br />Santa Margarida .<br />Santa Maria<br />Santanyí<br />Selva<br />Ses Salinea<br />Slneu<br />Sóller<br />Son Servera<br />Valldemossa<br />Es Castell<br />Vilafranca ..<br />Total Islas Baleares<br />Mallorca<br />Menorca<br />Eivlssa-Formentera<br />fj<br />r Civ~ < ? _ , v - ¿,^>\<br />60.81<br />67.29<br />44.55<br />81,44<br />26.61<br />38.23<br />29.18<br />95.86<br />88.84<br />33.49<br />30.51<br />53.14<br />76.47<br />54,30<br />59.08<br />99.38<br />79.50<br />54.92<br />3,12<br />43.39<br />32.93<br />80.91<br />53.39<br />34,75<br />30,46<br />74,90<br />85.19<br />71,75<br />48,72<br />79.86<br />62.87<br />55.90<br />7423<br />36,51<br />68,71<br />87.39<br />48.50<br />85.76<br />58.14<br />53.96<br />69.78<br />2225<br />77.46<br />63.61<br />29 J1<br />5122<br />81,58<br />46.70<br />85,53<br />21.09<br />70,79<br />67,48<br />68.86<br />6320<br />57,64<br />60.05<br />71.02<br />4922<br />6126<br />77.10<br />62.39<br />69,79<br />31.74<br />67.45<br />92.36<br />57,15<br />58.90<br />57.18<br />46.50<br />l ' i T - 2 .<br />? 39,19<br />32.71<br />55.45<br />18.56<br />73.39<br />61.72<br />70.82<br />4.14<br />11.18<br />66.51<br />69.49<br />46.86<br />23.53<br />45.70<br />40,92<br />0.62<br />20.50<br />45.08<br />96.88<br />56.61<br />67.07<br />19.09<br />. 46,61<br />65.25<br />69,54<br />25,10<br />14.81<br />28.25<br />51,28<br />20.14<br />37.13<br />44.10<br />25.77<br />63.49<br />31,29<br />12.S1<br />51.50<br />14.24<br />41.86<br />46,04<br />30.22<br />77.75<br />22,54<br />36.39<br />70.49<br />48.78<br />18.42<br />53.30<br />14,42<br />78.91<br />29.21<br />32.52<br />31,14<br />36.80<br />42.36<br />39,95<br />28.98<br />50.78<br />38.64<br />22.90<br />37.11<br />30.21<br />68.26<br />32.55<br />7,14<br />42,85<br />41.10<br />42.84<br />53,50<br />l«n» I4 W C d* G*<br />