<br />MEL I SUCRE, Num- 24 Juny<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l"0bra Cultural Balear a San...
<br />MEL I SUCRE, Num- 24 Juny<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l"0bra Cultural Balear a Sant<br />Joan, per als socis.<br />PORTADA - Festa del Solstici<br />d'estiu<br />Tothom que vulgui col·laborar<br />que faci de veure algú de l'e-<br />quip de treball<br />Local social - C- Nou - 6<br />EN AQUESTA REVISTA HI TROBAREU<br />.--?'<br />- Notícies locals, sobre el que suc-<br />ceeix al poble, per l'O.C.B.<br />- Temps de messes, poema de Bàrbara<br />Nates que parla del que fan els<br />pagesos en aquest temps.<br />- Comunicat de l'Associació de la<br />Tercera Edat, que parla de les se-<br />es activitats.<br />Bestiari, la puça estudi d'aquest<br />petit animaló i les seves guitze-<br />ries, per Joan Moratinos, Pep Roig,<br />Joan Morey i altres.<br />- Aquest mes fa,.... ressenya del<br />que passà a Sant Joan fa una sèrie<br />d'anys, per Miquel Gaià Mates.<br />- Foto-retrospectiva, visió amb<br />imatges del teatre santjoaner, per<br />Miquel Company Florit.<br />- Esport, comentari de la victòria<br />de l'equip de voleibol de Sant<br />Joan a nivell provincial, per Cati<br />Bauçà i altres.<br />- PROGRAMACIÓ D'UNA VERTADERA SET-<br />MANA D'INTRODUCCIÓ AL MEDI, esquema<br />de la feina que es pot fer durant<br />una setmana per conèixer realment<br />Mallorca, amb gràfica adjunta. Tret<br />de la revista "Es Camell" - Lluc,<br />Juliol- 80, i firmat per ES CABRUM<br />Tirada actual - 80 exemplars<br />N O T I CI E S L O C A L S<br />- Per segona vegada consecutiva, l'equip femení de voleibol s'ha<br />proclamat campió de Balears guanyant al " Virgen de la Esperanza ", per<br />un tanteig de 3- o. Des d'aquí l'enhorabona a les jugadores i al seu<br />entrenador.<br />- L'estiu és aquí i encara esperam que plogui. Enguany el nivell<br />dels pous davalla i no puja i just tindran aigua aquells que tenen un<br />pou de ven forta. Per acabar- ho de fotre les plantes assedegades pa-<br />reix que estan condemnades a morir calcinades davall un bater de sol<br />que torra el cul a les llebres.<br />- La nova plaça del Camp comença a prendre forma. Allà on hi havia<br />un corralet ple d'arbres fruiters, ara hi ha una planada intransitable<br />plena de pedrotes. Ara vc-rem què serà per fer aquest Ajuntament nostro.<br />- Vista la inviabilitat d'un jardiaet enmig de la plaça Nova, l'A-<br />juntament s'ha decidit a poser- hi una cosa més sòlida. La farola que<br />hará fera llum groguenca presidirà la plaça des d'un pòdium octogonal<br />de pedra picada i a més la defensarà dels possibles atacs automobilís-<br />tics. ? ?<br />- Dins el local de l'O.C.B. hi ha fet el cau un drac gros, que treu<br />foc pels queixals i fum pel nas, i en el corral hi té un caramull<br />d'ossos de les seves víctimes. S'agrada sobretot d'al.lots petits.<br />? No seria gens de. més que l'Ajuntament fés una consulta popular<br />abans de posar el nom a la plaça que està per obrir- se.<br />- Per la festa del solstici d'estiu: Sant Joan, a nivell oficial,<br />a la nostra vila no se fera cap tipus de programació, però a pesar de<br />tot volem doanr una relació de tradicions antiquíssimes per si qualcú<br />se sent temptat a fer- les:<br />? Si se tiren dins la niar el dia de Sant Joan, quan surt el<br />sol, ja no estan malalts de tot l'any.<br />? Quan una fadrina en tengui alguns que la guerngen i vol<br />saber qui l'estima més, el dissabte de Sant Joan agafa tantes<br />carxofes com pretendents tengui, les dóna nom a cada una i les<br />ha de posar damunt la finestra de la seva cambra. L'endemà<br />" TEMPS DE MESSES "<br />Perquè no ragen, estan trists els aubellons<br />i les síquies i torrents estan polsosos;<br />el pagès posa aviaant els caveions<br />perquè sos seraenters verds tots ja són rossos.<br />Quan el sol briüa entre bellumes el matí<br />i els engana- pasto-rs canten contents,<br />rosses espigues van dansantals quatre vents<br />amb el so de l'enyorança que el segador ha de collir.<br />I en mans calloses afeixugat porta una gerra<br />amb l'aigua fresca per a calmar la seva set<br />tresca que tresca, amb la falç fa la gavella<br />convida a beure els segadors.<br />Ell va agafant i fent garbes les gavelles<br />i amb el vencill fa la berruga així com vol<br />va deleitant sos ulls amb les roselles<br />que ja es desfullen per la calentor del sol<br />Bàrbara Mates i Sastre<br />ASSOCIACIÓ DE LA TERCERA EDAT<br />Diumenge dia 30 de maig aquesta Associació organitzà<br />una passejada a Lluc, a on es va dinar. La tornada fou pel Port de<br />Pollença, Alcúdia i Can Picafort.<br />Des d'antic, molts de santjoaners anaven a Lluc per<br />Cinquagesma, a vegades en carro i altres a peu.<br />Enguany un grup nombrós tingueren ocasió de menjar- se<br />les panades a Lluc recordant que també eren molt bones les d'altre<br />temps.<br />dematí, en sortir el. sol ha d'obrir la finestra, i la carxafa<br />més florida, correspondrà al nom del pretendent que més l'es-<br />tima.<br />? El nom del primer home que saluda a una fadrina el dia de<br />Sant Joan, el dematí, serà el mateix de l'enamorat que tindrà<br />aquella fadrina.<br />? Si tenen pigues per la cara i el temps de sortir el sol el<br />dia de Sant Joan, se les freguen amb fulles de parra borda ro-<br />sada, les pigues se'n van.<br />? Si en sortir el sol el dia de Sant Joan sembren llavor de<br />col, l'endemà ja és nada.<br />? Si volen cercar aigua, el dia de Sant Joan a sortida de sol,<br />s'han d'ajeure en terra dins el tros de terra on volen trobar-<br />la, girats cap al sol i el redolet de terra que hi veuen sortir<br />baf, allà hi ha aigua per fer un pou.<br />- Trencant l'alba el dia de Sant Joan, les falgueres floreixen<br />i abans de sortir el sol fan la llavor; el que en pugui agafar<br />una i la posa dins un canonet de plata, se converteix en un<br />dimoni boiet i li poden fer fer lo que volen.<br />Nit de Sant Joan, nit tot clarendera.<br />Joves i donzelles salten la foguera:<br />" Sant Joan florit, Sant Joan granat,<br />mostrau- nos l'estrella de l'enamorat.<br />? Enramellar les cases, fer bauxes i foguerons durant tota<br />la nit.<br />" Donzella eixerida<br />que en té enamorat,<br />de murta florida<br />té el llindar enramat"<br />" Baixen amb llur dalla<br />tots els segadors,<br />balla que te balla<br />Sant Joan Pelós "<br />POPULARS<br />De darrera hora: L'A.P.A. i claustre de Professors organitza la "Festa<br />del sol que balla "<br />g « $ c } & y.i<br />una puça<br />( Pulex irritans<br />La puça és un insecte afanípter. El cos està dividit en:<br />- CAP, on hi té els ulls simples i l'aparell per xuclar sang.<br />? TRONC, hi té tres parells cames articulades que acaben amb<br />i<br />ungles als dits i petites cerres, per no caure. Les dues da-<br />rreres són més llargues i li serveixen per botar: és l'animal<br />que més bota de tot el món.<br />- ABDOBEN , està dividit en deu segments.<br />Els insectes, degut a que en l'estat adulte tenen el<br />cos recobert de quitina ( espècie de closca ), en la fase de desen-<br />volopament sofreixen metamorfosi complicada per evitar que l'animal<br />hagi de sortir de la seva protecció i fer- ne una altra de nova.<br />La metamorfosi de la puça passa per les següents fases:<br />ou- larva ( dins la brutor ) - nimfa - insecte adulte.<br />Les puces parasititzen els animals mamífers per xuclar-<br />los la sang. La boca disposa d'uns estilets per perforar la pells. Quan<br />fan aquesta operació inoculen de la seva saliva, que produeix la típi-<br />ca picor, i transmeten malalties , entre elles la pesta.<br />El seu tamany varia entre 1 - 2 mm . L'higiene és el<br />principal enemic d'aquests petits insectes.<br />Tenen el cos comprimit lateralment ( apte per circular<br />entre pèls i prendes de vestir ) . Per matar-les se les esclafa amb les<br />ungles del dit gros.<br />Són amics corals de paparres, polls i xinxes. Els mamí-<br />fers que pateixen el seu parasitisme se'n cuiden d'esplugar- se de tant<br />en tant. L'esplugada és un fet social dins el grups socials més evolu-<br />cionats ( sobretot moneies ). També dins els grups humans més primi-<br />tius: se produïen vertaderes mortandats de puces.<br />Simi esplugant a un altre<br />Dins les rondalles mallorquines se parla molt sovint<br />de l'esplugada. A una d'elles " Sa rondaya des Boch ", un rei demanava<br />a una al·lota garrida, on era el seu gema, i ella per confondre'1 li<br />contestà:<br />" Es meu germà és a caçar, i deixa sa caça morta i torna<br />sa viva".<br />El rei quedà despistat amb aquesta resposta.<br />El dimoni són ses puces,<br />un animal tan petit !<br />Se colguen amb ses fadrines<br />i jo, que som gran, no puc.<br />.Al·lot pucer. era una expressió corrent dins el nostre-<br />llenguatge, que indica que els al.lots estaven carregats de puces. Els<br />*<br />llocs me's corrents de criadors de puces a les cases de pagesia eren els<br />sostres ( dormitori de moixos, porquerets, missatges,... ), femers, gà-<br />bies de conills,...<br />Viuen poc temps però són molt prolífiques, posen grans<br />quantitats d'ous dels que arriben a surar un vertader exèrcit d'insec-<br />tes adults, que esperen que qualque mamífer s'hi acosti per botar- hi<br />damunt i continuar el cicle.<br />Animals ben adaptats al seu medi. Bons sentits en gene-<br />ral, sobretot vista i olfacte. Són de color rogenc. Les agrada més l'es-<br />tiu que no l'hivern.<br />HI HA MOLTES MANURES DE MATAR PUCES ï<br />A un ca magre no li falten puces<br />Bona nit<br />caragol frit,<br />que te piqui una puça<br />tota sa nit.<br />Joan Moratinos<br />Josep Roig<br />Joan Morey i altres<br />AQUEST MES FA<br />- 60 anys: De la solemníssima inauguració del "Cen-<br />tre Catblic de Sant Joan"<br />(24 - 6 - 1922)<br />- 1 any: Que sorprenentament el poble de Sant Joan<br />es va veure invadit per una multitud de gent, degut a l'actua-<br />ció al nostre poble de l'Orquestra Platería, i organitzat pels<br />quin-tos.<br />(17 - 6 - 1981)<br />- 104 anys: Del neixament a Manacor del Hdo Sr. D. Fran-<br />cesc Mas Galmes, que va significar tant pel poble de Sant Joan.<br />(22 - 6 - 1878)<br />- 1 any: De la inauguració del camp de motocrós del<br />"Revellar", a càrrec de la Penya Motorista Sant Joan.<br />(7 - 6 - 1981)<br />- 76 anys: Que en els Calderers es va celebrar una gran<br />festa agrícola amb homenatge als Reis d'Espanya Don Alfons XIII<br />i D* Victoria Eugènia, amb motiu de la s-eva boda celebrada dies<br />anteriors.<br />(4 - 6 - 1906)<br />RECUERDO ;.'.<br />d p i «<br />EXSEPíCtOSOÓPI 73 Ci T? 5 C O SL A<br />al predio "E!s Calderes" de San Juan<br />verifírmUí el I Junio tic lOOft m« motivo de Ifl Iwxlu<br />;<br />'':\:í:" ' '"? ' . S. M. e! Rey D. Alfonso XIII ;<br />- 1 any: Que per pri-<br />mera vegada a la nostra<br />(parròquia es ra celebrar<br />l'ordenació d'un capellà,<br />D. Bartomeu Pastor Oliver,<br />ja que abans es feia a la<br />Catedral de la Diócessis.<br />(28 - 6 - 1981)<br />- 162 anys: Que l'Ajuntament de Sant Joan va nombrar<br />al màrtir Sant Sebastià patró i advocat de peste, fam i tot mal<br />contagiós d'aquesta vila, com a consecuencia de haver-se decle-<br />rat a aquesta illa la peste bubònica.<br />(23 - 6 - 1820)<br />- 716 anys: De la mort de Mon. Ramón Torrella, primer<br />bisbe de Mallorca.<br />( - - 6 - ItíO)<br />- 25 anys: De la realització d'una festa per inaugurar<br />oficialment la Penya Motorista de Sant Joan, a pesar de que ja<br />feia dos anys que actuava. /2_ , 1957)<br />- 6 anys: De la inauguració de la red de altaveus, per<br />facilitar les informacions als santjoaners.<br />(19 - 6 - 1976)<br />- 14 anys: Que el que llavors era ministre de Informa-<br />ció i Turisme, Sr. Fraga, entregava el televisor al Teleclub co-<br />marcal de Sant Joan.<br />(16 - 6 - 1968)<br />- 12 anys: Que un grup de simpatitzants del deport ju-<br />venil va fundar el Club Atlètic San Juan.<br />?=??*- -3tf?·'*^rr ~* 'j"g'»i*'.'."«yy»^ ff^ ; 'inf**? ??!<br />( _ _ 6 - 1970)<br />Juny 1982<br />M. Gaià<br />wfcjd rfjr>wfr (wyirrh ^r^<br />0<br />^ ry ?y -wapcQ-<br />ft N ww v*? vvpw^ wf ^^ -i^ r W7^ r^^opry cywno^<br />'JlTfö^-V ? -VHOQ^JpW$ -V -»^vpWjT^V<br />^^op ^r^ ***ir+ w I^rf3· v ^f^ ^<br />¿<br />-<br />~<br />XD<br />sr<br />^ _ ^<br />' TQ^Tl V ?^v'^i^ vyy^t^ -ery^M^ 3^<br />i "r 4 f f h<br />^rvjxiclv^ ^»?JWt X^^f ^m? ^^>Vr ^rvar^jqyj<br />of*j<irt±rrt (SW QfïL^ irp f"3~*K&v -rfiQvjcWTft ' ^WA>Ö<br />>||TrxAc^?4 y <^« (<br /> io<br />jf<br />w>fl<br />^s ^f "»^y?)^ ^,, Tfj*m*u<br />E S P O R T<br />C.N.M. Sant Joan, campió de Balears per segon any con-<br />secutiu de voleibol escolar femení. Al Poliesportiu "Príncipes<br />de España" s'han disputat les finals territorials "Esport Esco-<br />lar Segon Nivell 1982", entre els distints sectors de Mallorca<br />i campions de Menorca i Eivissa.<br />L'equip de Sant Joan primerament se proclamà campió<br />del sector de Montuïri, després tingué que eliminar el Villafran-<br />ca, campió de la zona de Manacor; seguidament va eliminar al<br />campió del sector de Llucmajor (Ses Salines), després passà a<br />Palma on el dia 28 tenia que enfrentar-se amb el campió del sec-<br />tor de Sa Pobla -i Artà, però aquests no es presentaren i el Sant<br />Joan va tornar guanyar.<br />El 29 se disputaren les semifinals:<br />Sant Joan - Monte Toro (Menorca)<br />N*. S. Esperanza - Portal Nou (Eivissa)<br />Els 2 guanyadors de cada partit es tenien que disputar<br />la final per el primer i segon lloc.<br />El Sant Joan guanya a Monte Toro per 3 - 0 (amb par-<br />cials de 15-8, 15-4, 15-4). Passant d'aquesta manera a la-final<br />el Sant Joan contra el"Virgen de la Esperanza" guanyant el Sant<br />Joan pel tanteig de 3 - O (amb parcials de 15-3, 15-0, 15-2).<br />En el tercer set, amb el partit quasi decidit l'entre-<br />nador trobà oportú fer jugar les reserves.<br />Alineació: Maria Munar; Cati Jaume; Cati Bauçà; An-<br />tònia Fontirroig; Margalida Company; Margalida Gomis; -(Antònia<br />Mates; Margalida Gaià; Maria Company; Margalida Bauçà).<br />Al final la capitana Cati Bauçà va rebre el trofeu en-<br />tregat pel senyor Domingo Martorell, Delegat del Consell Superior<br />de Esports, i medalles per a totes les jugadores i pel professor<br />Andreu Gelabert.<br />^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ HHMM^ HH^ B^ BBI Hi ha que felicitar a 1'en-<br />trenador i professor Andreu Ge-<br />labert per la seva laboriosa la-<br />'y^bor juntament amb les seves ju-<br />;s:<br />.> gadores .<br />Cati Bauçà i<br />altres .<br />:E^^^:'$*ÍÍ£'^&£*&^..<br />P R C G K fl f. - c I - D1 u A' fí V t R T /7 D Ê tf fî<br />-SETAif l /v ' f l O'I.v r ??? ? ? oc ?'. CIO ni- r-; £ 0 1<br />- ^ATÇTíIAL - , Una bicicleta i un sac<br />- COS_ES,QyE_.APBE^gR|U . -<br />Cercar carreteres senaa costes<br />Avorrir es camins sens« asfaltar o mal asfaltats<br />Ensumar ses ombres una hora a la rodona<br />Distinguir diferents tipus de paparres i moscarts i els seus<br />costums<br />Aprendre a castigar es cos<br />Formació de sa roada damunt es propi cos<br />Comprovar que a'aigua és el més important dels aliments<br />Un vocabulari nou i reduït : ses pipes, ses mani veles, es<br />crespella, es pinyons, es desarrollo, es marc, ses forques,.,.<br />Anar alerta a agafar "paj&ras"<br />A fer ses feines del cos sense estar aturat<br />Se tendra sempre present que la tasca es durà a terme amb<br />interdisciplinarietat.<br />.... i altres coses quo no s'aprenen a altra banda.<br />HORARI A SEGUIR DURANT LA SETHANA<br />===================================<br />Aixecar'se en sortir es sol i fer setanta Kms<br />S e r u ne. r i dinar- si lleu- a un lloc indeterminat<br />Fer setanta lluïs. abans d" arna car-s e es sol<br />Sopar i r.nar a dormir darrera una m<r.te.<br />i?2£5__<br /> = ~yey_'§__£reii=_ü£? jy-st<br />ES CABRUM<br />?l/VtíIcU9M)jd si3d<br />Itínfl 3dt/ IVJtíVnA/Tit * p ?<br />