lns23<br />MEL I SUCRE, num 23 Maig<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a...
lns23<br />MEL I SUCRE, num 23 Maig<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a Sant<br />Joan, per als socis.<br />PORTADA - abella xuclant el<br />néctar d'una flor<br />Tothom que vulgui col·laborar<br />que faci de veure algú de l'e-<br />quip de treball<br />Local social - C/ Nou - 6<br />EN AQUESTA üEVISTA HI TROBAREU<br />- Notícies locals, sobre el que suc<br />ceeix al poble<br />- Aquest mes fa,... ressenya del<br />que passà a Sant Joan fa una sèrie<br />d'anys, per Miquel Gaià Mates.<br />- Amor, poema de Na Bàrbara Mates ?<br />que ens parla d'un tema d'un tema<br />etern i natural com és l'amor.<br />- Bases per un estudi de les eines<br />de l'horta mallorquines, per Biel<br />Massot i Muntaner.<br />- L'Associació de la Tercera Edat<br />ens informa de la darrera activi-<br />tat realitzada per aquest grup<br />santjoaner.<br />- En Miquel company Florit, en el<br />seu article parla de la problemà-<br />tica que afecta al camp de Mal loi:<br />ca.<br />- Bestiari, l'abella,estudi d'a-<br />quest insecte aínb la seva "perfec-<br />ta"organització social, per Joan<br />Moratinos, Pep Roig,|oan Morey i<br />altres.<br />- Mort al meu llit i Fuita noctur-<br />na, introducció a l'eternitat de<br />l'ànima humana, per Miquel Bauçà<br />Tirada actual - 80 exemplars<br />N O T I CI E S L O C A L S<br />- A la Plaça del " pes des porcs " ( pesador ) hi han fet un pou<br />pel centre, amb una profunditat de més de 30 palms, amb vista a les<br />reformes que hi ha de fer.<br />- La gent del barri del camp den Fiol es queixa, ja que les obres<br />d'infraestructura: llum, clavegueram, asfaltat,.... solen fer- se més<br />tard, en referència a altres zones del poble.<br />- Dia 1 de Maig, els jubilats de l'associació de la tercera edat<br />feren una excursió per la zona de la costa de llevant i migjorn.<br />- Pel Maig tonen: tots els que ho hagin de menester ja ho saben.<br />- La placa de la Plaça Nova ha tornat canviar de nom: un altre pic<br />és Plaza de Franco.<br />- Dia 22 de Maig a Sóller e's celebrà la V Trobada de Corals infan-<br />tils de Mallorca, on hi ha pres part la de Sant Joan.<br />- Els " quintos ", el dia 22 organitzaren el seu ball tradicional<br />i hi va haver sarau per tothom qui en va voler i un ball de pinyol<br />vermell.<br />- Dia 15 començà el cicle de conferències referents a Cultura Po-<br />pular de Mallorca, organitzat pel Centre Cultural. Se fa cada dissabte<br />al saló d'actes de 1 'Ajuntament.<br />- Dues tormentes primaverals, una el dia 18 i s'altre el dia 23,<br />se contabilitzaren una vintena de litres. Sien benvinguts.<br />AQUEST MES FA^ ^<br />16 anys : De la bendició de les obres (de la<br />Restauració) del Santuari de Nostra Senyora de Consolació.<br />(8 - 5 - 1966)<br />1 any: De la presentació al nostre poble de les<br />"juventuts centristes".<br />(8 - 5 - 1981)<br />americanes<br />212 anys: Que Frai Lluís Jaume arribà a terres<br />(29 - 5 - 1770)<br />65 anys: De la realització per part de la "Ca-<br />ja Rural de San Juan" de la primera "Fiesta de la Agricultura"<br />(15 - 5 - 1917)<br />CAJA BIL'HAI, 3D3E 8AJf JUAíí<br />" -M<br />ÎPÏJEîiTA ¡DIS JLA A«HaiCUJÏ,TTL'aA 11317<br />?? 5 anys: Que 21 agrupacions corals es reuniren<br />a la nostra villa per celebrar la V Diada de Cant Coral.<br />(29 - 5 - 1977)<br />41 anys: Que l'Ajuntament de Sant Joan acordà<br />celebrar un certamen històric-literari, el dia 20 de Gener de<br />cada any.<br />(22 - 5 - 1941)<br />101 anys: De la mort d'en Miquel Oliver i Gaià;<br />de 14 anys, fill de l'amo d'els Calderers; que va morir fermat<br />i arrosegat darrera un ase quan el duia a abeurar al pou de la<br />Cigonya.<br />(10 - 5 - 1881)<br />40 anys: Que el misioner P. Francesc Mestre Bau-<br />çà, va cantar la seva primera missa al poble de Sant Joan.<br />(30 - 5 - 1942)<br />16 anys: Va ésser el darrer dia que la Mare de<br />Déu de Consolació rebé" el cult dels Santjoaners dins la cape-<br />lla del Roser, a la Parròquia de Sant Joan, degut a la restau-<br />ració de l'Església de Consolació.<br />(8 - 5 - 1966)<br />41 anys: Que corresponent amb la feste de l'As-<br />censió del Senyor, va tenir lèoc a la nostra villa la solemne<br />bendició de una creu del terme, col·locada a l'encreuament del<br />camí de Petra i el de Son Baró.<br />(22 - 5 - 1941)<br />?? 1 any: Que després de una renyida lluita amb un<br />parell de contrincants, l'equip femení de voleibol de Sant Joan<br />es va proclamar campió de les Balears.<br />(31 - 5 - 1981)<br />Maig 1982<br />Miquel Gaià.<br />Per juny, sa falç an es puny<br />per Maig a segar vaig.<br />A M O R<br />Lema: Vouverivou<br />Senzillament amor<br />tendrá paraula endolcida<br />plaent i joiosa amiga<br />tu ets conhort en moti dolor<br />Amor, confiï sempre amb tu<br />mai falles en ma fatiga<br />i amb el cor mig esqueixat ?<br />m'atén i no em castiga<br />Amor, que en la dolça vida<br />omples mon cor afamagat<br />fes que estigui assassiat<br />i que estimi sensa mida<br />Amor en vers 1 'estimat<br />del ser humà que suspira<br />que el record mai pot borrar<br />quan viu penant i delira<br />Amor esperançador<br />que apagues l'enveja de l'ira<br />1'egoisme i la mentida<br />desterres nostra tristor<br />amor, que en deixes gaudir<br />de la més pura alegria<br />vessant mon cor l'armonia<br />pels meus amics recollir<br />Amor q_ue desperts desitg<br />en mi, i ganes de pau,<br />transparent com el cel blau<br />quiet sensa fer trepig.<br />Amor jo sent dins el cor<br />com murmull dins la muntanya<br />cercant l'enginyosa manya<br />per escoltar son resor<br />Amor d'un cor que desitja<br />estimar fort qui no estima<br />oferint al que escatima<br />i sens fer cas qui el trepitja.<br />Amor,, lluitant i estimant<br />i alliberant l'esclavatge<br />dels més pobres i oprimits<br />i espergint-los aostre es"tatge<br />Amor me serena i em conforta<br />quan tant de dolor ens fa envellir<br />ben units per l'amor que en conhorta<br />amb. el somriure penós de pelegrí.<br />Amor amb nous camins d'esperança<br />brufant els cors en la rosada de l'amor<br />i moguts per l'amoraosa recordança<br />dx un càntic nou que ens allibara de foscor<br />Amor amb el somriure d'un infant<br />quan desborda l'abraçada d'una mare<br />i va brollant dels seus ulls dolça mirada<br />quan son vouverivou li va cantant<br />Amor compartint el goig i la tristesa<br />que el meu clam arribi al cor dels més petits<br />amb un càntic de pau i fermesa<br />i apartant als malvats empedernits<br />Amor, venc pel camí sempre amb tu<br />desitjós d'una aurora lluminosa<br />i amb el clam de la veu més afanosa<br />aniré assassiant mon cor dijú.<br />B M.S.<br />BASES PER UN ESTUDI DE LES EINES DE L'HORTA MALLORQUINES<br />Esterrossadors . -<br />Es un conjunt de fustes o bigues gruixades, estirades per<br />un o dos animals<br />Serveix per esclafar els terrossos del camp que s'ha de-<br />cultivar. Fig - 1<br />Estisores de podar. -<br />Estisores grosses, de mides variables, que serveixen per<br />podar o empeltar.<br />Faig .-<br />Es una eina d'acer o de ferro, dentada, corbada en setni-<br />circumferència.<br />Serveix per segar herba, alfalç,... Fig - 2<br />Falcó.-<br />Eina que té la mateixa forma que la fai ç perb de fulla més<br />petita i rabassuda.<br />S'empra per segar herba.<br />Forca .-<br />Eina formada per una peça de fusta o ferro amb un parell<br />de pues, confegida a un mànec generalment de fusta.<br />Serveix, entre altres coses, per ajudar a la falç i al<br />falcó a tallar herbes, sobretot espinoses. Fig - 3<br />Ganxos .-<br />Abarca dos significats diferents, (fig -4 ) :<br />a) Amb la mateixa disposició que l'aixada. Es un instrument<br />amb pues de ferro i mànec de fusta. S 'empra per aplanar la<br />terra.<br />b) Consisteix amb una sèrie de travessers amh pues de ferro<br />juntes a altres travessers, formant una espècie d'engrae-<br />llat. També se li diu rampins. Serveix per aplanar la te-<br />rra una vegada llaurada.<br />Gatzoll .-<br />Es una espècie de falç, de cuvatujra més pronunciada, col.<br />locada damunt un mànec més o manco llarg.<br />Serveix per excecallar i netejar les branques altes dels<br />arbres. Fig - 7<br />Gavilans o arpiots . -<br />N'hi ha de dues formes. Fig 5 - 6<br />a) Amb la forma del càvec format per la confegitura de dues-<br />aixades primes<br />b) Igual que l'anterior però provist d'una fulla de tall ver-<br />tical.<br />S'empren per cavar i arrancar herbes.<br />9[<br />'J<br />r<br />f<br />y<br />s<br />lï<br />V? <<br />JUUUUULiX<br />~\nr^  nnnnJ -v<br />¿ ,1 A A<br />y\ í /t 1 * 1 t A A r\r44^44^<br />LJLJL_J<br />. u U i 0 , n o u u ;.<br />A ! . A... Jl .,\ .. -U.<br />.A \ . 1<br />fl i] fl í) U s U U U U ü «,<br />9<br />V/<br />\<br />?<br />u<br />Biel Massot i Muntaner<br />DE SANT JOAN<br />ASSOCIACIÓ DE LA TERCERA EDAT<br />Memorable excursió sa que realitzaren, el Primer de Maig, els<br />jubilats d'aquesta associació, els estatuts de la qual foren .recent-<br />ment aprovats per la Superioritat. .<br />Pel matí, es va recórrer bona part de l'encantadora costa del<br />Llevant mallorquí.<br />Santanyí, Cala Figuera.<br />Porto- Petro, Cala d'Or i Porto- Colom.<br />e- _<br />Diñada i descans, al Santuari de la Verge de. Sant Salvador.<br />I, a Felanitx, un dels principals objectius: visita al " Hogar<br />de pensionista de la Seguritat Social " que causà als visitants un .<br />vertader impacte, despertant un viu desig de prender- lo com a model<br />i mirai, per la fundació de un altre semblant a Sant Joan. Agraïm,<br />com es mereix, el detallat informe i conseis amb que mos honrà el<br />seu Vice- President, D. Joan Prohens.<br />Digne final fou l'assemblea que es celebrà en el col·legi dels<br />PP. Teatins, en que, la que ha estat, fins el present, Comissió Gestii<br />ra, va exposar detalladament, la gestió realitzada i a realitzar,<br />que va ésser aprovada per aclamació. Per aclamació, també, fou ele-<br />gida la mateixa Gestora cora a Junta de l'Associació .<br />Enhora bona als organitzadors, en qui tenim posada tots, la<br />nostra confiança, en la seguretat de que procuraran, com saben<br />ferho, pel benestar del pensionistes, i , amb ells, de tot el poble.<br />Sant Joan, 2 de Maig del 82<br />' ^¿£3H<br />? .<br /> ; ·:?>·vK-S;:fïia|<br />' > ' ??'. "..',- '¡»i*"' *<br />??:'??<br /> i,:í:^f:.-.~if·\'·i·f.<br />' ? ?- -íïi.»'-V>' ..-j*'<br />?- u v:.·Aiít:·fl :?*_-:<br />^<br />WS8' 'r'VííWr·f·'1 ??'Saáfc.% J vvf - ;<br />f<br />*'& &?%m& &aBFm:<br />??? ,>: r<:r ,',?: ìt^ -^«A*s^-;;?'?-;." .A^Atf^ArS^i^'í<br />3^£ts3fäH»4^ &RP& L¥V-<br />. --.^ ?- .wV-"-'»"<br />- ; . -: ní'Jl :2ìi-:~yr-f - :<br />- ";7-->'*"--::'-: :^^ · ' '->- - ? '?-í^ijggj<br />-..-,---.. r^;>BL4&Aaï?r*^iiilSíÊ-ífiSS^F^íifcí* q<br />AL CAMP MALLORQUÍ NO HI UÀ DOBLERS<br />Molt sovint quan analitzam la problemàtica que es viu en<br />el sector agrari feim menció al baix grau de capitalització que es pa-<br />teix, per explicar la baixa productivitat de l'agricultura en referència<br />als altres sectors de producció.<br />Avui, és de tots conegut el retràs de l'agricultura mallo£<br />quina respecte d'altres regions basant- nos sempre en causes o factors<br />d'ordre intern ( comparant les estructures agràries de diversos països<br />i nacions ) i també causes d'ordre extern ( reflectint les pressions<br />de la societat cap a aquest sector per subsanar els processos inflacio-<br />nistes que es pateixen ) . Entre els factors d'ordre intern cal citar:<br />? Condicions desfavorables del medi natural: deficiència<br />en nitrats, fòsfor i matèries orgàniques. Dèficit aquifer.<br />? excés de població activa agrària i envellida.<br />? excessiva i desigual distribució de les explotacions<br />i un sistema de propietat ineficient. Per altra part, un increment i pr£<br />liferació de segones residències amb fins totalment aliens i perjudicials<br />per a l'activitat agrària. La terra es considera més un bé immobiliari<br />que com un bé productiu.<br />? baixa capitalització agrària ( la renda agrària està<br />per baix del 30$ ) i defients sistemes de comercialització ( interessos<br />d'intermediaris )<br />? rettàs tècnic i baix nivell de capacitat empresarial<br />dels pagesos.<br />? ? el cost de la insularitat que grava el cost de nombrosos<br />factors productius, alhora que actúa de "freno" de cap a mercats exteriors<br />? inoperància de la política econòmica- social, que en<br />molts de casos no té en compte el fet insular.<br />Entre els factors externs citam:<br />? deficients inversions de capital en aquest sector, pre-<br />ferint els camins de la comercialització i industrialització.<br />? el mercat està dominat per companyies multinacionals<br />per manca de control oficial ( dominació en la formació de preus de ferti-<br />litzants, insecticides, etz, )<br />A tot això s'hi ha d'afegir le limitacions que tenen els<br />mateixos pagesos alhora d'associar-se. Essent el cooperativisme el possible<br />remei a la postració agrícola, ha estat anulat en molts de casos pel con-<br />trol de mercat que exerceix el capital central i individualista.<br />Ara bé, quan s'ha fet l'anàlisi dels possibles factors o<br />causes que ha contribuït al colapsament del problema agrari, s'han de cer-<br />car le» determinacions per on es pot dirigir l'activitat agrària mallorqui-<br />na, si bé s'ha de fer referència a un possible millorament actual en quant<br />a planificació agrària i territorial. Entre les bases o determinacions a<br />seguir hem de fer esment a:<br />? la institució familiar havia estat fins ara la unitat<br />de producció, malgrat no respongués als canons de l'economia capitalista.<br />Aquesta institució hauria de sofrir una reforma, substituïnt-la per 1 'em-<br />presa agrícola de retabilitat i dimensió òptimes.<br />? modificació de les estructures que impideixen una produc-<br />ció competitiva i increment de quant asseguri la millor competència.<br />-- creació de condicions econòmiques externes que faciliten<br />la relació ràpida entre zones de producció i de consum mitjant sistema de<br />transports i espais especialitzats.<br />? potenciar els gastos dedicats a la investigació agrària<br />i determinar els preus de garantia dels productes subjectes als mateixos,<br />abans d'iniciar- se la campanya.<br />? reconversió dels plans per a la millora dels rendiments<br />cerealistes, per a la reestructuració del sector frutícola i dels cultius<br />baix plàstic.<br />L·ii conclusió, el que es necessita és una bona política ec£<br />nòmica elaborada i gestionada des de la Conselleria d'Agricultura i una<br />inversió da capital per part de l'administració.<br />Un dels incovenients que pateix l'agricultura mallorquina<br />és que no presenta plans de concentració parcel·laria o zones de reguiu<br />nacional, conservació de suïs, etz, alhora que repercuteixen sobre la<br />distribució de les inversions del presupost estatal.<br />De no ésser així el pagès no ho fera.<br />Miquel Company Florit<br />- La agricultura de les Balears. Conselleria d'Economia i Hisenda<br />Patrocinado por Banca March. 1.981.<br />? Del campo a la ciudad. Sánchea Jiménez, José<br />Modos de vida rural y urbana. Salvat Temas clave 1.982<br />- Empresario Balear, n2s 42, 51.<br />ENDEVINALLES<br />Rodó, rodó i enmig té un mainelló<br />Dos punxentos, dos lluentos quatre tripo- trapos i un arruixador<br />de mosques<br />Una senyora ben ensenyorada que sempre va en cotxe i sempre va<br />banyada<br />Una olla de fusta, una tapadora de carn i sense destapar l'olla<br />les tallades a dedins se 'n van<br />Milindrango va empinat, mil i tants el segueixen, tots van de<br />vermell, manco en milindrango vell.<br />L'abella és un insecte<br />viu en eixams, col·loca les bresques fetss de cera<br />dins forats de paret, marges, soques,... o dins el rusc (casera) que<br />l'home li té preparat.<br />Les bresques estsn fetes de cera: substància vegetal que<br />les obreres produeixen per una glàndula abdominal i les constructores les<br />col·loquen en forma hexagonal per fer les cel·les que serveixen de re-<br />bost i lloc de cria. Per aconseguir la simetria i perfecció geomètrica<br />es valen dels ocels situats a la part superior del cap en posició trian-<br />gular.<br />Dins l'eixam hi hg tres categories socials:<br />LA 3EINA, Is seva ú.nica missió és pesar ous. 'eix d'una larva<br />*<br />normal col·locada dins una cel.la rsial i alimentada per una subs-<br />tància anomenada gelea reial. Pot viure un parell d'anys. Fer pri-<br />mavera surten a fer el vol nupcial, en si "que és fecundada per un<br />becat que mor de l'esforç. La fecundació li serveix per sempre. Dins<br />la casera names hi pat haver una reina, quan n'hi h-a més d'una l'e<br />?<br />ixam es divideix, surt una reina amb un grup de seguidores a viure<br />a una altra banda. Tenen un fiblà curvat amb el que -et m=tar obre-<br />res i altres rsines. Pot arribar a pesar 50DC ous diaris.<br />b) L£3 CE1E1ES, són les més nombroses, el seu núnero és variable<br />{poren ésser més de So.DDO dins l'eixam ) fan totes les feines menys<br />posar ous i fecundar la reina. Viuen un parell de mesos i canvien<br />de feina segons la jov, = ntut o experiència dels exemplars. Recollida<br />d'aliment ( néctar i pol·len ), llimpiesa, vigilància, construcció,<br />alimentar la reina i les larves...... A la part posterior de l'ab-'<br />dojesn tenen un fibló amb pues, que comunica amb glàndules verinoses:<br />quan piquen el deixen clavat, les produeix descarrament intestinal<br />i moren. Fer anar a cercar aliment t?nen un radi d'acció d'uns 2 Km<br />Bon sentit de l'orientació i de l'olfacte,per comunicar-se emnren<br />el llenguatge dels gests. Els dies que plou o que fa mal temps no<br />surten i fan feines d'interior.<br />¡Vantenen dins la casera una temoeratura bastant uni-<br />forme, el que aconsegueixen amb corrents d'aire i amb l'aigua que<br />han recollit.<br />CAP TC3AX AEDCKEN<br />ocelsi<br />ull comoost V<br />llenci.<br />mandíbula<br />ala exterior<br />a interior<br /><rfi-l<5<br />c) EL5 3EGCTS, són els mascles de la comunitat, '.sixen d'ous no<br />fecundats. Far la primavera, quan les reines surten a fer el v/cl<br />nupcial, abans se reuneixen 3 un llac comú amb tots els bécots.<br />Les reines comencen a volar per amunt i per amunt, els becots, da-<br />rrera darrera fins que un ( el més potent i més bona vista ) aga-<br />fa una reina i la fecunda i mor de l'esforç. Quan tetes les r-i-nes<br />»<br />estan fecundades, els altres tornen a le casera, però les guar-<br />dianes no els deixen entrar i moren.<br />Als begots sempre se'ls he acusat de paràsits i va-<br />gos.<br />Les abelles són insectes de metamorfosi complicada: de<br />cada ou col·locat dins una cel·la, neix una larva que després se con-<br />vertirà en nimfa i finalment ep insecte adulte.<br />^ecolleixen el néctar de les flrrs i el pol·len. ¿1 néc-<br />tar se transforma Mb mel que servirà d'aliment a tot l'eixam, també<br />el pol·len com a font protefaica. Als homes ( ja des de t=mps egiocis<br />i mesopotàmics ) els agrada la cria d'abelles per aprofitar la mel<br />com a alimant dolç i se'n cuida d'arreplegar-la per Maig i per Tots<br />Sants."<br />Els principals enemics de les abelles són els altres<br />insectes ( formigues, paoallones, bruñidora,.. ) i els insecticides.<br />Els homes no s'hi acosten gaire devers els eixams, ja que la picada<br />d'abella és dolorosa, va bé posar- hi orina, ceba, amoniac...<br />Al mes de ' aig eixamen, es a dir de la casera surten<br />les reines joces ( a venadas ert es^er la vella ) aconpanysdes de part<br />de les obreres i se posen a qualque lloc acrop ( arbres, parets, fo-<br />rats,... ) fins que troben un lloc millor i defiritiu, o fins que una<br />persona agafi l'eixam. Ln eixam que ha sortit d'un altre és de la per<br />sona que primer el vsu i el marca amb una senya ( se diu que si un<br />agafa un eixam marcat per un altre, li fuig ).<br />Si se junten dos eixams, les reines se barallen fins<br />que una mor. Les obreres a vegades també se barallen, per evitar-hc<br />va bé enfarinar-les, així<br /> 3e de=pi¿ten i ne ES coneixen entre siles.<br />3uan ae mclesta l'eixam, unes quantes obreres ( les<br />guardianes ) ataquen amb intimidació sonora a l'intrús i l'enc=lcer<br />firs que l'han picat, Solen anar al cep.<br />R E I K A O B R E R A B E G C T<br />/<br />CAPS AMB LA PRCBCSCI ESTESA<br />ulls<br />composts ccels<br />antena<br />í/<br />labium<br />andíbula<br />2 maxil·lars<br />^proboscide<br />curta<br />el labium està'<br />integrat amb els<br />dos maxil·lars<br />formant un llarg<br />tub pel qual si<br />néctar ás aspirad<br />cap a la boca<br />f<br />fibló de la reina<br />abdomen de "l'obrera i fibló<br />cama poste-<br />rior de la reina<br />no apte per el<br />transport del<br />ool.Ien<br />f<br />ulls composts<br />mclt grossos<br />' X<br />probòscide<br />curta<br />el begot<br />no té fiblí<br />cama posterior de<br />1'obrera, apte p-îr el<br />transport del pol.len<br />\<br />cama posterior<br />dal beçot no apte<br />per transportar el<br />pol·len<br />MORT AL MEU LLIT<br />La mort enrevolta<br />i cerca el camí<br />per arribar a l'onada<br />del meu esperit<br />Passa la finestra<br />i segueix cap a mi<br />rodola a la dreta<br />i torna a seguir<br />Sorgeix de repent<br />i em fa sentir<br />els somnis de vida<br />que han de venir<br />Es com una barca<br />com un pelegrí<br />que cerca la presa<br />an a qui ferir<br />Mai corre de pressa<br />i sap esperar<br />la venguda de l'home<br />que ha d 'agafar<br />I jo amb alegria<br />pobre de mi<br />esper la gran hora<br />en que he de partir<br />Miquel Bauçà<br />FUITA NOCTURNA<br />Les portes del temps de la nit he traspassat<br />i dintre un mar de fosca endiumenjat<br />en ciències profundes el cor m'he llevat<br />Mals del color de l'etern m'han acollit<br />dintre les rues vermelles del seu gran llit<br />i amb somnis de joia i de profusió<br />de la lluna rosada m'han fet el patró<br />Voltant amb els peus cap a un mirall<br />i sentint vestir- se els núvols de mort<br />darrera una pedra de caires d'or<br />un home planeja cercant amb gran plor<br />Una clau sobte un quadre de vidre i de marbre<br />sonen els himnes i mostren les mans<br />d'un cotxe que gira entorn de l'espai<br />abolint les lleis que uns aucells fan<br />La música transporta fins vora un infant<br />un ram gran de roses d'olor apestant<br />vegent les rialles que les joves fan<br />cercant entre els homes amb qui casar<br />Llums llampeguejants anuncien el fi<br />ma mare me crida per tornar partir<br />sortint de la glòria que és estat la nit<br />enfrontar-se a la vida i a mil nous perills.<br />S^<br />^ltl 'lt'** T- -<br />?l* * ?-<br />f<br />'"'""v<br /> ¿<br />r<br />fr Ã<br />\<br />mi<br />Ü<br />LINI il<br />í rrrnr~¡£<br />^¿^L¿?<<^<br />Q03<br />c^i " ¿£2^<br />C/. OLMOS, 40<br />PALMA DE MALLORCA.¡fit /f\ W% I A & £* m*m 4T% E MÀ LORCC O OIS T G ria TEL. 2159 es<br />*****<br />