n 22<br />MEL I SUCRE, num 22 Abril<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a...
n 22<br />MEL I SUCRE, num 22 Abril<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a Sant<br />Joan, per als socis.<br />PORTADA - Molí d'En Martí Gran,<br />?visió globalitzada.<br />Tothom que vulgui col·laborar<br />que faci de veure algú de l'e-<br />quip de treball.<br />Local social - C- Nou - 6<br />Tirada actual - 80 exemplars'<br />EN AQUESTA REVISTA HI TROBAREU:<br />- Editorial, una visió crítica de<br />les construccions que tenim al vol-<br />tant del poble.<br />- Notícies locals, sobre el que suc-<br />ceeix al nostre poble<br />- Assaig, estudi retrospectiu - pros-<br />pectiu dels medis de transport so-<br />cial, sobretot la bicicleta, per<br />Xavier Moratinos Jaume.<br />«<br />- Bases per a un estudi de les eines<br />de l'horta mallorquines, per Biel<br />Massot i Muntaner.<br />- Sa vergonya que no és meva, breu<br />explicació de la'panoràmica urbanís-<br />tica de Sant Joan, per Amador Bauçà.<br />- Aquest mes fa.... , ressenya del<br />que passà a Sant Joan fa una sèrie<br />d'anys, per Miquel Gaià Mates.<br />-"Ofrena de flors", poema ple de<br />colorit i de bones olors amb el que<br />Na Bàrbara Mates guanyà el primer<br />premi local del certamen de poesia,<br />VERGE DE CONSOLACIÓ d'enguany.<br />- Conscienciació ciutadana sobre la<br />toponímia tradicional, informe sig-<br />nat per un caramull de noms.<br />- En M.C.J. ens dóna una visió apoca-<br />líptica de l'urbanisme del poble de<br />Sant Joan.<br />- Bestiari, es cabrum, bestiar orat<br />i incontrolat, per Joan Moratinos,<br />Joan Morey, °ep Roig i altres.<br />- Apunts de flora, les orquídies,<br />per ?ep Roig Bauçà.<br />EDITORIAL<br />De cop i volta, a Sant Joan li ha sortit uri bony al ca?<br />damunt del poble, devora el " Molí d'En Martí Gran ".<br />Una torre disforja, de base quadrada i un munt de metres<br />d'altura, desde fa uns mesos destroça l'indret més característic del .po-<br />ble, com a fent befa del vell i esvelt molí que fins ara dominava el<br />panorama de Sant Joan.<br />En aquesta Mallorca nostra, els desgavells urbanístics,<br />provocata per l'especulació, la manca de visió política, l'horterisme<br />i la vulgaritat, han assolit característiques d'apoteosi. À pocs indrets<br />del món, un poble ha tolerat impunement que interessos del més pur es-<br />til colonial destrossin la morfologia de la terra i hipotequin el seu<br />futur. Perb a Mallorca tot és diferent. Pareix qus se proven a veure<br />qui fa el desbarat més gros.<br />El més curiós és, però, que malgrat el grau de sensibi-<br />lització popular respecte a la naturalesa i a la planificació econòmi-<br />ca, la política de l'administració, és exactament la que es va seguir<br />als anys 60 i 70: donar carta blanca a qualsevol especulació, permetre<br />els atemptats urbanístics més escandalosos, donar suport a la misèria<br />moral i imaginativa.<br />Perquè la construcció d'aquesta torre ha comptat amb<br />totes les bendicions i permisos del nostre ajuntament, que per lo vist<br />li importa molt poc la conservació del patrimoni arquitectònic i<br />paisagístic de Sant Joan.<br />^uan, en una situació de normalitat, les a/utoritats lo-<br />cals haurien d'ésser les qui fent ús del seny i sentit comú, respectes-<br />sin i fessin respectar essencials normes de salvaguarda i conservació<br />del nostre poble, resulta que el perill de contravenció està en el pro-<br />pi Ajuntament.<br />L'època del nefast " desarrollisme " périclitât als anys<br />70 a tota Mallorca, a Sant Joan tot just acaba de començar.<br />_N_0_T_I_C_I_E_S _L_Q_g_A_L_S<br />? Fa més d'un any que l'O.C.B. envià a l'Ajuntament un estudi<br />sobre el canvi de nom dels carrers i places del poble.. El consisto-<br />ri amb aquest temps ( més que prudencial ) no s 'ha dignat en fer cap<br />tipus de declaració i manifestació al respecte.<br />?<br />? Desitjam que la nova xarxa de llums públic es completi d'una<br />vegada, ja que àe cada 2 per 3 vespres hi ha un estol de barris sen-<br />se llum.<br />? Amb els doblers que l'ajuntament gasta en vidres per la farola,<br />es podria invertir .en posar d'una vegada el tantes vegades esmentat<br />pedrís que la rodetgi ( o en llevar la farola )<br />?? Pa unes setmanes va tenir lloc el congrés d'U.C.D. per elecció<br />de la aova junta directiva local. Va sortí elegit com a nou president<br />«<br />en Sebastià Florit. En horabona.<br />? Dia 4 del mes en roda la Coral de Sant Joan i la Coral Murta;<br />de Ciutat donaren un concert a l'Església parroquial que recreà els<br />oïdes dels presents. Un sol regidor present a l'auditori.<br />-? Malgrat el temps de crisi moral que pateix la societat moderna,<br />la Sang va sortir pels carrers de la nostra vila el dijous sant, al<br />compàs de la música sacra, típica de la Setmana Santa<br />? Un costum que no passa, la dels quintos del nostre poble, que<br />com cada any en fan de les seves. Entre les més importants cal desta?<br />car: encalçades i corregudes, aigua, ous, presa del pi, gent fora<br />calçons, trastos enmig de la plaça,.... Cantaren, panades el dilluns<br />de Pasqua.<br />? El local del "cine" pareix que passarà a ésser propietat de<br />l'ajuntament, que hi vol fer un lloc d'esplai per la gent de la ter-<br />cera edat de la vila.<br />? Durant el més de Març i abril fins 1 'hora de redactar aquestes<br />retxes, a Sant Joan ha caigut 118,4mm d'aigua. Xo ha estat suficient<br />per fer rajar síquies i torrents.<br />? Dia 17 dels corrents, al saló de l'Ajuntament, tingué lloc<br />una projecció de d'una pel·lícula referent a festes del poble.<br />? La Plaça Nova encara continua amb aquest rètol, L* Ajuntament<br />no se deu haver temut.<br />? ? Dia 25 d'Abril tingué lloc la Trobada de Corals, que es cel.<br />lebrar a Inca a l'església de Santa Maria la Major a on hi acudí<br />entre moltes d'altres la Coral de Sant Joan.<br />-Els al·lots de 7 é i 8é de l'escola de Sant Joan anaren a una<br />excurssió de fi de curs per Barcelona, Saragossa ( Monestir de Pedra )<br />i Andorra.<br />~ Dia 25 d'abril pel circuit del Revellar hi va-haver un trial<br />per motos.<br />? La Penya Motorista de Sant Joan organitza una excurssió a<br />Lourdes.<br />? Pel barri de la Plaça, dia 21 i 22 d'Abril, les faroles noves<br />dels carrers varen ésser provades i il,luminaren teòricament la tran-<br />quil nit primaveral.<br />A S S A I G<br />Es de veure con canvien els temps. Abans, pels anys 60-70<br />ningú hauria dit que les bicicletes tornarien ressurgir d'una ma-<br />nera com és ara.<br />Amb l'arribada dels cotxes al poble (a la massa) ja pa-<br />reixia que s'havia acabat per a sempre això d'anar amb bicicleta,<br />que això de fer esforç ja estava passat de moda, que un litre de<br />petroli ens podia transportar allà on fos.<br />I malgrat això, ha canviat, o van canviant aquestes i-<br />dees. Basta anar a Ciutat per comprovar que els bicicleters cada<br />cop són més abundosos; ja hi ha ciutadans que tenen carrils espe-<br />cials per anar en bicicleta, ja s'estan denunciant els perills<br />que corren degut al poc mirament i sentit de superioritat dels<br />automobilistes, etc. etc.<br />£n poques paraules, que no està tan arraconat com sem-<br />blava aquest simple artilugi, sinó que es va cap a una progressi-<br />va renaixença i modernització (pensem en els excel·lents models<br />que han. sortit al comer.ç,que ja "quasi corren'* fora remar).<br />I 4s que la bicicleta ofereix uns avantatges que mai<br />no oferirà cap artilugi de la nova tècnica, per sofisticat que<br />sigui. En primer lloc, per la seva senzillesa: una bicicleta és<br />una màquina tan senzilla com perfecta. No gasta ai contamina, és<br />de fàcil aparcament (avui en dia tan difícil), és ràpida per a<br />distàncies curtes, a ¡nés d'obligar a fer exercici, cada vegada<br />més absent dins la vida moderna i a la vegada convenient per als<br />sedentaris cossos humans.<br />També la bicicleta permet una percepció molt més gran<br />del medi; és molt distinta una excursió o passeig amb cotxe o amb<br />bicicleta; és clar que amb cotxe passes i passes i no te fixes<br />més que en les gasolineres, mentres que en bicicleta pots conèi-<br />xer bé per alla a on passes.<br />La bicicleta, combinada amb uns eficients transports<br />públics per a distàncies llargues podrien arribar a ser els trans<br />ports del futur.<br />francese x. moratinos jaume<br />TRAVALLENGUES<br />\<br />una. figuera bordissotenca, Voleu que vos mostr una cançó,<br />qui serà que la desbordissotencarà? que està feta dins Eivissa ?:<br />- Jo la desbordissotencara - una post llenegadissa<br />perquè desbordissotencar jo sé. amb un llenegadissador.<br />'-?- Ram usat, sac arnat, suro amb ham<br />? Dins cap cap cap lo que cap dins aquest cap.<br />- Què te creus, què te crec ?<br />- Pujar fa suar i qui no ho cregui que ho vagi a cercar<br />- Cards verds taquen, secs piquen<br />- Plou poc, però que lo que plou, plou prou.<br />- Si no poses sal an es frit serà fat<br />- Rellamps que rellampagueja.<br />POPULARS<br />BA§g§^ ggg-AJ^ Ï-g§I?I-Sg-I^ §-ÍI^ i§_glgOgIA fe^ LLOgSglpS<br />Per Biel Massot i Muntaner<br />- Broca.- Ss una eina en forma de fulla, generalment d'os,<br />un poc còncava, juntada a un mànec que per la part contrària sol<br />tenir-hi una fulla de ganivet.<br />Serveix per a separar l'escorça del tronc de l'arbre<br />i posar la muda de l'empelt, u - t - i - 4<br />- Càvec.- Espècie d'aixada que té la fulla ampla a la part<br />anterior i estreta a la posterior, de manera que resulta de for-<br />ma trapezial o triangular.<br />El gros i serveix per a fer solcs, omplir senalles, etc.<br />El petit serveix per a cavar, especialment faves. fl--2-4<br />- Caveguell.- De forma parescuda a un càvec, però amb la<br />fulla més estreta amb ales molt petites o sense.<br />Es de mànec més curt que el càvec i es pot manejar amb una<br />sola mà.<br />Serveix per a cavar.<br />- Caveguet.- Espècie de càve.c de fulla estreta i curta. Se-<br />ria una variant de caveguell.<br />Serveix per a llevar herbes i entrecavar.<br />- Dalla o faucella.- Consisteix en una fulla d'acer general-<br />ment corbada, de quatre o cinc pams de llarga, posada al cap d'un<br />mànec més llarg que s'agafa amb les dues mans.<br />Serveix per a segar sense que el segador s'hagi d'acotar.<br />- Destral.- Consisteix en una fulla vertical tallant i un<br />mànec de fusta. Serveix per a tallar llenya, podar, etc. Q-\0<br />- Escala.- Està formada per dos pals llarguers on van encai-<br />xats transversalment els travessers que formen els escalons. Els<br />llarguers s'ajunten a la part superior formant angle agut, i amb<br />ells el pal que serveix per a aguantar l'escala, con si fos de<br />tisores. El travesser superior s'allarga, arquejat, més enfora<br />del llarguer dret, formant un ganxo, per a penjar el paner dins<br />el qual es col·loca la fruita que es va recollint.<br />S'empra per a recollir fruita i podar.<br />/^\<br />A4AWLMA* H<br />Lámina G.<br />S A V E R G O N Y A Q U E N O £ 'S M E V A<br />Molt sovint m'alegrava, orgullós, de mostrar es poble<br />als meus amics externs. Un poble pel que no pareixia haver passat es<br />temps, al qual es progrés no l'havia afectat urbanísticament. Tenia<br />es mateix encant que hi podiem veure a ses fotos d'anys enrera.<br />Però es temps han canviat, i sa gent només entén es<br />progrés en funció des seus interessos econòmics, oblidant es canvis<br />culturals que comporta. Uns interessos privats han deteriorat s 'es-<br />tètica des nostre poble, tot un símbol. Que hi vendrà darrera ?. Quan<br />es futur el tenen es pedacers i es venedors d'aigùa, poca cosa hi po-<br />des fer.<br />Ara només sent vergonya pels qui no en tenen, si bé<br />esper des futur una cosa millor. No sou vosaltres de sa meva opinió ?<br />Amador Bauçà<br />à2fiüSAiffi|3ï_ZA_i.<br />- 8 anys: Que la vila d'Artà proclamà Fill Adoptiu el<br />Pare Rafel Ginard Baucà,<br />(5 - 4 - 1974)<br />- 3 anys,: de les eleccions-municipals, sortint elegits<br />6 membres del U.C.D.; 2 dels Independents i 1 del C.D.<br />(3 - 4 - 1979)<br />^^ í^a^ i^ i^ i^ ï^ ^17« -, ' *-',-^a?T~v-J^ríVi-ÏTT»»"*-»-????%rj_·l«".·*·^ ,·J. '-,'~ ? r"? .v -.^ -..: ¿>. ? :g^urr.JOAi.^ .,.<br />W&èStoTwsSvi*$&të '--'«?5 - :ÄB. "ipa^^^life^A' ?*<br />K^ ra^ S^^ ^le.^ »;/'»yíW^ Kíiíssí-^ aaft-" 2tí» '-piiiijCt *·ArM«£*i·.»fife.>í·=* .»^ f1*-, -,<br />^^ ^^ S^^ ^^ ;^^ _^ v<br />- 119 anys:Del naixement al predi d'Els Calderers, de<br />l'amo Antoni Oliver, fill il.lustre de Sant Joan.<br />(11 - 4 - 1863)<br />- 118 anys:De la compra per part de l'Ajuntament de<br />Sant Joan dels terrenys allà on està ubicat la Casa Consistorial<br />i Dependències del Jutjat de Pau.<br />(26 - 4 - 1864)<br />- 2 anys: del naixement al poble de Sant Joan de la re-<br />vist» "Mel i Sucre», bolletí informatiu de l'Obra Cultural Balear<br />a Sant Joan.<br />- 4 - 1980)<br />Abril de 1982<br />M. Gaià.<br />* ^  *.<br />OFRENA DE FLORS<br />Al bell mig de l'Illa aimada<br />el rostre casal està<br />dalt baixeta muntanyola<br />per més bé poder pujar.<br />I en la rostra festa gran<br />0 Verge Mare i Senyora,<br />pujarà a enramar-vos<br />el pelegrí que us adora.<br />Els menuts aquí vindran<br />amb les flors de tota classe<br />per Vos ja mai serà massa<br />als peus les TOS deixaran.<br />Hi haurà clavells i roses<br />1 també pèsols d'olor<br />la flor de ginesta blanca<br />carn a símbol de dolçor.<br />Les ros rull anomenar<br />perquè sé que ho desitjau<br />geranis, rauma florida<br />i el sedós lliri blau.<br />Margalides de color<br />blanques i color de rosa;<br />els lleramans no hi fan nosa<br />pareix que us donen claror.<br />També la flor d'ametler,<br />rióles de bona olor,<br />fresselies de tot color,<br />i el florit rioler.<br />Lema: Baladre<br />Tots són perfums i color<br />sia per Vós un deliri<br />ros oferim de tot cor<br />flors de baladre i el lliri.<br />I la flor de romaní<br />amb l'heura verda i blanca<br />tampoc als ramells hi manca<br />la mimosa i jaramí.<br />Gladiols i tulipans,<br />anemones, francesillas<br />flor de lila i bocambílies<br />us han ofert els infants.<br />Les roselles i els cascais<br />també per ras s'engalanen<br />i amb el seu color rermell<br />amor per a tots ros demanen.<br />Aquestes flors tan senzilles<br />acolliu-les amb amor;<br />dau-nos com a recompensa<br />part de la rostra dolçor.<br />Ja sé que no us planyereu<br />a compartir rostra gràcia,<br />com sempre donau la mà<br />en el que riu en desgràcia.<br />A tot el que amb Vós confia<br />ompliu de consol i amor<br />com més vell o petit sia.<br />del mal alliberau-lo.<br />B. M. S.<br />El? sotasignats, professor? o investigadors eie l'arsa de le?<br />ciències onomàstiques que hem participât en el VIP Col·loqui<br />d'Onomàstica, celebrat oi monestir de lo Real de Palma, després<br />I<br />d'une? jornades de fructífera convivència en què hera pogut; ex-<br />pressar i discutir l'estat de Tes nostres investigacions i estu-i<br />di? sobre lo materia, considerara que no podem cloure el dit Col.<br />í<br />loqui sense exposar a l'oninió' publica de Mallorca i dels Països<br />Catalan? la nostra ferma convtccio que en aquests moment? que<br />amplis sectors del nostre poble treballen pel recobrament de la<br />nostra identitat col.iectiva, el? topònims i antropònims« tradicio-<br />nal? són part essencial d'aquesta identitat. Per això volem fer<br />una crida a-tots els ciutadans i molt especialment a les autoritats<br />pertinents perquè facin1 tot "Ilo que estigui en les seves a a n s<br />per defensar i promoure ela topònims tradicionals, en llur<br />grafia correcta, així com per impulsar la retolació en le nostra<br />llengua i amb els noms tradicionals i.populars de places i<br />carrer?. Així mateix consideram una tosca urgent difondre la<br />consciència de la necessitat d'inscriure els nom's de pile en<br />tot? el? document? oficiala en la nostra llengua catalana.<br />Palma, 3 d'abril de 1982<br />fSLTl* -^"SwíS* *?£=£* 'l<br /><:.l7-<Z ?'?¿v V i c » w / ¿AMU.5IÎ<br />!¿-^,> U 33 7 6^<br />í «.j^ i« ^^t y ,^J -<br />' r b^j-^i&'z<br />\ W.H^A' »/;/. -<br />i(\ ^tv'l íHwj.íílL \/f/ /,///><br />;4 íw«j H^rv^ ¿^  ûthU ^  /. frWZP&'<br />^ X--.:'^  ^5 (???<? ' N /í<br />* li\ ??^ "?¿^ ?^»A'U_,.--5,*r?5'3'- '-/ lüT ¿¿i<br />. 'L +Y'í)^' '.,- ¿^¿?ZZ&^'i >"? ' ' J ^<br />' ^ Lf^^ -, ' -.-"*^ _ l lf ~-iT "^<br />4i.ooó. io/<br />flll/w. ï /tj/nw/a«/«-<br />r+Autif<br />D.U.I. JÍlíto^f<br />J74¿?9?t -HA*m<br />s H w/<br />- tAíító^<br />S c f t Ó A J - f t C f l W ^ t ^ S ^?'¿triíl<br />-'&rZZríbi* *j \ Wi; >/*,,*< t*-'1"* C " / V 3 ^Ov.-,<br />?- -^rfe61 - - -'**?? '"'"'?r &** %**' ^  \ 7 Vj8?,VííP / ? // > -Wri.-M-^ -' AM/.C. uoao^vl<br />S> /? ^  ^  ? \\ . ^ ^ ^ S ^r^^ fctuA^ " Vr? ^ ^ y<br />/ * ^_^^^-^?«? /1,»<br />C»¿fil¿t. 8't>t¿wt<br />"?' ïïfZit<br />->-?:<br />" 'ÍÍ/X/.U<br />^^J^/<br /> /?<br />// ,<br />. ' . i / ! . . A .-. ¡ M i . ??; yo-10:'J¡« (J ,..|··vv_ivi,·,i/i t,w> -'.L·^-·x/.v,., , i \,", U<br />?? ^-~- - , i Vii 'r, ^  '>a S<br />t*2ltl.lk<br />?í/. riracór Rao^C/ó'<br />i^lif^.^s) nVi'T""-6?<br />Í^.Vc; F R ¿-' \X U V.L A /t1???<br />^2 °¡ ?0 / -5T-<br />^ i Ü l'C-i viv.'î KfìtfARO<br />~l ? \<*,<.\ A , / :<br />, > > . ( , ¡. ^^  ^<br />/<br />"'~'\ !1 ti-/?<iW /<. ' ' . ' ' - - lj/*?fj- t''/<br />....Un dia , e un poble del que no direm el nom oer evitar malea intar-<br />prstaciona per questions de similitud , sense cao tipus da presentació ofi-<br />cial , va esclatar una de tantas d'aqüestes idees folles que concerta allò<br />que en diuen "progrés" . Aquesta vegada ho va far en forma de monstre de ci-<br />ment , per no variar segurament la línea de la història actual . Havia sortit<br />el monstre i pareixia cosa de bruixots , ja que , pel que semblava , ningú<br />sebia res d'all j però ell anava creixent más i més , i més lleig tomava ,<br />1 «és embrutava l'entorn , més engegava l'ull cao a un altre indret .<br />La gent dal poble demanava què era al que passava , oerò ningú era caoaç<br />(i als que ho aren no s'atrevien) de donar explicacions ; tampoc es feien gai-<br />re indagacions per saber-ho , perquè Ja s'estava acostumat a oue pessassin co-<br />ses d'aquestes . Un deia que eren coses del proorés , un altre que pareixia<br />un arbr« d« Nadal i adornava »oït el poble , quina visió del futur que tenen<br />els bruixots ! ; opinions molt diverses com vèlm .<br />També* hi havia aquells qua mal estan d'acord en res , oue tot d'una Ja<br />satán cridant , qu* no saben valorar las coses . I aquests , qua com per tot<br />eren un grup «oït definit , duits més que res per la curiositat , veren anar<br />a vourw al monstre , i quan varen ser devora , es varen assustar molt ; de<br />proo encara semblava molt més poderes , tant , que ells quedaven insignifi-<br />cants al sau costat . Naturalment no entenien perquè la gent accentava aquest<br />procés dm tornar més petits cada dia . Aviat sa n'adonaren de què anava la co-<br />sa ; hi havia provea evidents de què eren homes com ells i no bruixots als au-<br />tors d'aquell desgavell . Decidiran dir-ho a tot el ooble ; anaren a l'Ajun-<br />tament on ni tan sols varan ser rabuta i posaren cartells d'informació par<br />tot el poble . Però tot va ser per no ras ; ningú als va fer cas i estan lo-<br />cos ! , deien , qua els tanquin-al quartalillo í' ,. Comprengueren que Ja se<br />sabia per què s'havia fet acuall monstre ; no era cosa de bruixots , no , més<br />bé d'humans .<br />Passat un temps començaren a construir-se cases molt suntuosas envoltant<br />el monstra , sense cap tipus d'ordenació , tal com oareixia a la gent ; aviat<br />hi va haver tota una urbanització que va far que en ooc tamos arribessin cot-<br />xes «oït luxosos amb gent que no parlava la mateixa llengua que la gent del<br />p«ble c Una comoanyla estrangera , pegant molt bé , va muntar una cadena de<br />llocs de consumició aprofitant que la gent del pobla as deixava enganar .<br />Tan sola un grapat de folls als feia la punyeta , pera no preocupaven gai-<br />re , eren pocs i no podien far gairebé rea ; de1 fet , en poc tamos , tots<br />se n'anaren a viurà a altres parts.<br />La torre acuella feia d'abestador d'aigua potable a tot aouell comole-<br />xe pue s'havia muntat i l'aigua de la pluja no bastava perouè tothom pocués<br />canviar cada dia l'aigu» al seu safareig o dutxar-se una hora com fan els<br />rlcots , La gent que havia quedat del poble creia fer molts de doblars , pe-<br />rò anaven molt errata , ells l'única cosa que feien era ajudar a la compa-<br />nyia estrangera amb la seva me d'obra , però del negoci res de res , ni un<br />punyetaro benefici .<br />Però un dia....ve començar a minvar la vaca de l'aigua , i aviat es va<br />acabar tot . Con va acabar , no ho sa , encara no hi hem arribat , però ens<br />ho podem imaginar..,..<br />A Sant Joan també ha sortit un d'aouests monstres terribles . Facem tot<br />?1 que sigui necessari peroue no passi el mateix que en aouell poble del con-<br />ta . Som a temps d'aturar-ho . O no ?<br />No a les decisions de l'Ajuntament sense consultar al poble.<br />No més atemptats an nom de la democràcia,<br />Prou aprofitament d'unes eleccions manipulades.<br />Qua l'Ajuntament es faci car ruc del cost de l'enderrocament de l'obra.<br />Micuel<br />g ? £ $ I £ H i<br />La cabra es un mamífer remugant. Aquesta característica<br />consisteix en que l'animal emmagatzema grans quantitats d'aliments dins<br />la panxa sense roeçar i d_esprés, tranquilarrsnt ela regurgiten en forma<br />de petites pilotes i el :masteauen ben mastegats(remuguen ). Fer això<br />l'estfmac està dividit en quatre compartiments ; rurren, reticle, llibret<br />sa<br />i<br />C *~\ r^iT^c^ciLJL cd,<br />( Capra hircus )<br />i quali, cada un d'ells sotmet l'aliment a un determinat procés digestiu.<br />Els animals remugants, pel seu tamany i la bona carn són<br />presa desitjada dels predadors. L'adaptació digestiva no seria més que<br />una adaptació" evolutiva que permet recollir de la forma més ràcida pos-<br />sible aliments a camp obert, per després retirar-se a lloc seçur per r_e<br />mugar. També permet aprofitar gran varietat de plantes per aliment.<br />Certs individus, que perden el remue, se moren.<br />Domesticat per l'home desde temps immemorials per aoro-<br />fitar la carn ( molt gustosa si és tendre ) i la llet ( bona però bas-<br />tant concentrada ). La introducció a Mallorca data dels temos talaiòtics.<br />Va comoetir amb el Myctraeus ( coral fòssil mallorquí )i segurament aju-<br />dà a la seva extinció".<br />Guardades quasi semcre en gruos. Alguns elements ( les<br />actuals caoresmuntanyolea] s ' assalvatj aren , colonitzant els llocs més<br />inhòsoits de la Serra de Tramontana. Fer anar d'un lloc a l'altre emoren<br />uns caminois oberts per elles mateixes anomenats camins de cabra.<br />Abans, a f-allorc^, era corrent que cada r'amília pagesa<br />tingués al naneo un= cabra que provela de llet i dos o tre.s caorits per<br />ventrada anual als seus propietaris. El braguéramb dues mamelles, en p£<br />sició inguinal ( adaptació evolutiva d'animal cerrador ) arriben a esser<br />uns bons penjarois, a vegades se'ls posa un talee per desmamar ( si la<br />guarda és mixt«, cabres- ovelles ) els mens.<br />Mengen tota classe da pla£<br />tes ( deixen les venenases ) que<br />arrabassen amb las dents. Així<br />esqueixen ulls i tanyades ten-<br />dres dels arbres que estan al<br />seu abast. Poden arribar a des-<br />truir pinars i alzinars: a Ca-<br />brera mentres hi hagué cabres<br />no hi va haver pins.<br />Tenen dues banyes. No<br />són més que rscubriments còj:<br />nis de dos ossos frontals.<br />D'ells se'n fan manses de<br />trinxats, pintes, ....<br />L'aparell digestiu pro-<br />dueix uns excrements negres i<br />rodons característics que han<br />enganyat ' més d'un al.lot<br />ingenu, pensant que eren con-<br />fita o belles.'<br />De la pell d'una cabrida se'n pot fer un sac de xsremies,<br />un sarró, un tamborino,... Dels ossos dels potons davanters " els ossos J1<br />'instrument de percussió mallorquí.<br />Els bocs ( mascles de les cabres ), a més de tenir les<br />banyes més llargues i gruixades, teneflbarbó i desprenen una olor intensa,<br />degut a glàndules tegumentarios perineals ( davall la coa }. Aquesta olor<br />serveix per delimitacions territorials, atracció sexual, reconeixement<br />individual...<br />En estat salvatge, el boc dominant té un harem ds cabres<br />i se baralla a sucades amb sis altres bocs per delimitar posicions je-<br />ràrquiques. Als domèstics, a vsçadss se'ls posa un davantalst, si el<br />pastar val que no cubresqui les femelles.<br />El cabrum és un bestiar orat i mal de csntrolar, per això<br />als individus indòmits se'Is trava.<br />Són animals artiodàctils, ss a dir, els dits dels potons<br />s'han desenvolupat en número par.<br />" Una cabra estudiava<br />per cursar es batxiller,<br />i un boc fent d'espardenyer<br />a bicicleta qualcava "<br />per Joan Horatinrs, Pep aoig,<br />Joan Morsy i altres.<br />Tenen la coa curta. £1 colors dominants del pèl sin el<br />negre, el blanc, el marró i ros. Eons sentits en general, sobretot oïda<br />i olfacte. Llis misteriosos, mirada diabolica, no de bades el ooc és el<br />símcol més emprat en les pràctiques de bruixeria.<br />Als mascles, quan sin petits, per esterilitzar- los se'la<br />pica, o sia, s'esclafa l'embrió del que posteriorment serien els òrgans<br />sexuals; a pesar, de tot, si l'operació no es fa bé, qualcun aferra.<br />F*er munyir les cabres s'utilitza la ferrada ( recipient<br />cilíndric de fusta o de test ). Alguna cabra mal criada té per costum,<br />quan la munyen, aixar o cagar dins"sa ferrada ".<br />Hi ha cabres que tenen dos mamellons: .. davall el coll<br />Per Pasqua, als pobles de Mallorca, perdura l'antiquíssim<br />costum jueva de matar un cabrit per fer- ne panades«<br />Si estan en guarda, pel coll se'ls penja un picarol prin-<br />cipalment a les cabres. El renou d'aquest aparell serveix per mantenir la<br />cohesió dins el grup familiar.<br />Com tot animal remugant no té claus a la boca i les crestes<br />de la corana dels molars tenen forma de mitja lluna.<br />Emeten uns renous característics: Beeeee ¡ ( bslen }<br />Per defensar- se, envesten a sucades.<br />£-0<br />APUNTS DE FLORA - LES ORQUÍDIES<br />s*'<br />Constitueixen un grup de plantes molt nombrós, una<br />de les famílies de vegetals més grosses, Hi ha unes 28.000<br />espècies censades en el món ( alguns botànics afirmen<br />que n'existeixen unes 35.000 ). A Mallorca en trobam<br />unes 35 espècies, a més de les -varietats d'algunes d^elles.<br />Aquest conjunt de vegetals formen una de les més so-<br />fisticades creacions de la naturalesa. Han donat gran nu<br />mero de formes, i colors, i olors, emprats com a reclam<br />i també com a trampa d'insectes principalment, per acón<br />seguir el que .realment les interessa: per perpetuar-<br />se a sí mateixes. l han multiplicat les possibilitats<br />de sobreviure adaptant-se a diferents hà-<br />bitats. Per aquestes reaccions tan comple-<br />xes, un tendeix a atribuir-les una conduc-<br />ta quasi animal, ben bé se la pot qualifi-<br />car de picarà, tramposa i seductora.<br />Un gran nombre d'elles viven a les<br />zones intertropicals, són les orquídies<br />exòtiques de les quals tots n'hem sentit<br />parlar. Es aquesta una zona de vegetació<br />k<br />exuberant - la selva ?- on la llum del sol<br />no arriba a il.lumar la terra. Per això han<br />reaccionat dins aquest hàbitat adaptant-se<br />a viure sobre les copes dels arbres, on<br />els raigs del sol les puguin arribar en la<br />quantitat necessària, a més tenen unes rels aerees i uns bulbs per mig<br />dels quals cullen i emmagatzemen la humitat i les substàncies nutritives.<br />A excepció de les regions desèrtiques i gelades, aques-<br />ta planta colonitza tota la resta del món. Entre noltros creixen dins<br />la terra, en general, són més petites que les tropicals, però tenen<br />també formes belles i interessants, i no poden viure penjades perquè<br />la humitat les és insuficient.<br />Malgrat que sigui un grup amb multitud de formes, totes<br />tenen unes característiques que se repeteixen respecte a la flor. Aque¿<br />ta sempre presenta tres sepals i tres pètals, l'inferior d'aquests és<br />més gros i adquireix la forma de "morro" ( label ). Es la part de la<br />Orphirs apifera - Beiera<br />Fam - Orquidàcies<br />"Per les rores d'un illot, ple d'orquídies de/sedaf"<br />¿Y<br />flor més cuidada i atraient a í /xA.<br />la vista, la que pren formes,<br />colors i té més elements refi-<br />nats: pot tenir zones amb pèls,<br />vellutades, reflectants, etz<br />En el centre de la flor s'hi<br />troben els òrgans de reproduc-<br />ció. La flor d'orquídia és l'ú-<br />nica que té units els òrgans<br />masculins i femenins, consti-<br />tuint un òrgan especial anome-<br />nat ginostem. Fecundad la flor,<br />formarà una capseta com a fruit,<br />que sol contenir millar de lla-<br />vors molt petites i tan lleuge-<br />res que el vent alça i trans-<br />porta sense cap problema. A, 1 'e_s<br />ser d'aquest tamany quasi micro¿<br />còpie, i contenir poques reserves alimenticios, necessiten de l'aju-<br />da d'uns fongs per a germinar la llavor.<br />Aquestes plantes' han desenvolupat i sofisticat de ma-<br />nera exigerada la flor per servir-se amb èxit, d'insectes, i fins i<br />tot, als trbpics, d'aucells, mosques,... que els transportin el pol.<br />Ien d'una flor a altre i així tenir assegurada la reproducció. Unes<br />emanen perfum de llimona, de canyella, de vainilla, de preba, o l'o-<br />lor de les violetes, del clavell o de les Hes o, per contra, la pu-<br />dentor de la carn morta, per atreure a uns o altres insectes. Algu-<br />nes flors tenen la forma dels mateixos insectes que transporten el<br />seu pol.Ien, així són d'astutes. ><br />Les del gènere Ophrys, de les quals se'n troben bas-<br />tants a Mallorca, tenen un mecanisme molt curiós de polinització.<br />Tenen, el label conformat de tal manera que amb l'olor que desprenen<br />sembla una abella femella. Aquesta atreu les abelles mascles que i-<br />nicien sobre el label la copulació, depositant al mateix temps la<br />flor sobre el cap de l'insecte uns saquets de pol·len» L'insecte els<br />transporta i els deixa en una segona flor al visitar-la.<br />Orphys espèculum - Sabateta del<br />Bon Jesús<br />Fam - Orquidàcies<br />Altres, també perseguint el fi de la polinització, s'han<br />convertit en vertaderes actrius desfressant- se a més d'abella, d 'or-<br />quí dia granot, orquídia - monea, orquídia- abellot, d'orquídia- ara-<br />nya, d'home penjat,...., de sandàlia de Venus.<br />Les que trobam per Mallorca reben noms populars com:<br />mosques grogues, sabate.tes del Bon Jesús o mosques blaves, mosques<br />vermelles, beiera, mosques petites, "satiricón manchado", flor de 1 'ho_<br />me penjat, clavell, " nido de ave ".<br />Dins el nostre terme s'hi poden trobar i admirar un<br />bon grapat d'elles, per els pinars, garrigues i camps incults. Flo-<br />reixen des del Gener fins al Juny.<br />?Actualment se'n cultiven bastants, principalment tro-<br />picals, dins hivernacles, de cara al comerç. Arreu del món existeixen<br />clubs d'orquidofília dedicats a l'estudi i col.lece ió d'aquest tipus<br />de flor a la qual sembla que se li rendeix cult a molts d'indrets de<br />la terra.<br />S?<br />ÇjP<br />**><br />cf 4<br />b<br /><*><br />DUU SANT JOAN AQUESTA MARXA 7777<br />