<br />Girant fulles hi trobareu:<br />M£L I SUCRE, num- '21 Març<br />1.982. Butlletí informatiu de<...
<br />Girant fulles hi trobareu:<br />M£L I SUCRE, num- '21 Març<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a Sant<br />Joan, per als socis<br />PORTADA - Claraboia de l'Es-<br />glésia de Consolació<br />Tothom que vulgui col·laborar<br />que faci de Teure algú de l'e-<br />quip de treball. ^<br />Tirada actual - 80 exemplars<br />- Notícies locals, sobre el que suc-<br />ceeix al nostre poble, per l'C.C.B.<br />- Consolació, ressenyes històriques<br />del santuari, per Joan Morey<br />- Parides d'amor i soletat, poema<br />pseud"o- neurc- eròtic, per Miquel<br />Bauçà.<br />?<br />- El món educatiu: un problema,^tema<br />prou actual que Amador Gaià treu<br />sobre la taula.<br />- Bestiari,, les rates, per Joan Mora-<br />tinos, Joan Morey, Pep Roig i altre»<br />i<br />- Aquest mes fa ..., ressenya del que<br />passà a Sant joan fa una sèrie d'anys<br />per Miquel Gaià M.<br />- Bases pt-r a un estudi de les eines<br />de l'horta mallorquines per Biel Mas-<br />sot i Muntaner.<br />- Apunts de flora: el pi, descripcions<br />generals, per Pep Roig bauçà.<br />- Festa des pa i es peix, comentari<br />del que succeí a la romeria, per<br />Miquel Company.<br />?NOTICIEU LOCALS<br />Dissabte dia 13 de Març, degut al 25 aniversari de la cadena<br />Rius, 450 estrangers se passejaren i menjaren per la vila<br />Dia IB la Caixa d'Estalvis " Sa Nostra " celebrà el centenari<br />de la seva fundació, hi va haver festa" per tothom.<br />El molí d'En Martí Gran ( al cap damunt del poble ) ja te un ger-<br />mà major: una torre de ciment porland que se veu de tot el terme.<br />Mn. Bartomeu Bauçà ha editat un llibret " Restauració del Santuari<br />de Consolació " que parla de les darreres obres realitzades els anys 60<br />dalt del puig.<br />Els terrossos tornen ésser més secs que un os. Durant els dies<br />que hem passat del mes en curs no ha plogut ni un litre d'aigua, la mala<br />anyada és segura.<br />Maquinària pesada pel camp de futbol. Se diu ( i sembla que és<br />vera -J que comencen les obres d'un nou col·legi de sis unitat- per E.G.b.<br />Dia 14 dels corrents un grup entusiasta de socis de l'C.C.B. de<br />Sant Joan partí de bon dematí cap al puig de Bonany.<br />" Març, marçot,<br />mata sa jaia<br />i sa jove<br />si pot "<br />Aínb onze setmanes d'any nou, catorze morts. Bona marxa, hem de<br />veure si s 'arregla.<br />Amb un programa d'actes semblant al dels anys passats, el quart<br />diumenge de quaresma, es celebrà a la nostra vila la romeria des pa i es<br />peix<br />?- Pel camí de Consolació hi ha hagut una sembrada d'eucaliptes.<br />En estar constipats hi podrem anar a cerca fulles per fer infusions.<br />-?? A la banda de ponent del Santuari de Consolació s'ha fet una<br />esplanada per facilitar l'aparcament de vehicles motoritzats.<br />? La primavera del 82, entrà el dia 21 del present mes, va coinci-<br />dir amb el quart diumenge de quaresma. Aq_uest dia les hores de claror són<br />les mateixes que les de sombra.<br />i<br />-?? Dia 27, el rellotges es faran avançar una hora, i així en durem<br />dues d'avançades al sol.<br />?<br />? NOTA ASTROLÒGICA<br />?^<br />Els planetes del Sistema Solar es disposaren aquest aes en conjun<br />ció, agrupant-se dins un mateix quadrant tridimensional. Se creia<br />que això provocaria un augment gravitacional: res d'això va passar.<br />? Quan va sortir Xa Carol, tothom se'n va anar de la pista de ball<br />?? La Plaça N7ova té problemes de rotulació, ja que aínb el període<br />d'un any ha canviat de nom més de cinc vegades, ja veurem corn acabarà.<br />© n ¡sy iL ÍA i^ m<br />n<br />^/1/ïïN i i i' ü W/ /Lr '<br />u ' V A '<br />^ESSE.^.YES HI3TCRiqu-:S DE CGXSCLACIC<br />========= =========== sas ==========<br />- Foc després de la Conquesta (1.229), daTunt el puig<br />anomenat ara de Consolada hi havia una Capelleta.<br />- A 1.299, per un decret s'independitzava l'església de<br />Sant Joan de la de Santa Maria de Sineu.<br />- A 1.3CC el rei Jaume II fundà 11 viles a Yallorca, en-'<br />tre elles la de Sant Joan, situada dins al tsrme de la Eastida, on està<br />actualment.<br />- La primitiva església de Consolació, a més de la seva<br />pròpia funció, servia com a refugi i defensa contra els atacs ds corsj<br />ris; així ho demostren les espitlleres de la paret més antiga dsl san-<br />tuari.<br />- A principis del segle XV, l'església resultava petita<br />i es resolgué fer-ne una altra enmig del poble.<br />- A 1.572 se troba el primer testimoni escrit que paris<br />de Nostra Senyora de Consolació.<br />- A 1.534 se crea a Consolació una escola de Humanitats<br />i primeres lletres.<br />- Neix dins el poble la llegenda de la trobada de la i-<br />matçe de la r"are de Deu per un pastar mero de l'alqusria ds Solanda.<br />3i bé t'ins l'any 1.7S2 na se troua cap document imprés al respects. La<br />llegenda originà la romeria "de pa i es peix" ( quart diumenge de qua-<br />resma ) que ha perdurat fins els nostres dies.<br />- Al segle XVII ( a 1.324 ) hi havia un ermità.<br />?<br />- Al segle XVII I se va fer una reforma a Consclaci f : les<br />bòvedes de mig punt de l'intericr i la cisterna san d 'aquest tsmss.<br />- A l'any 1.312 hi havia una escola<br />- De 1.959 a 1.966 se va fer la darrera reforma.<br />consolació<br />?^i\ .W\ïvA(\S\N^v.s r.Ví'íK,<br />f - ' < » ' \<br />^ J<br />Reproducc ió d ' u n inores de 1.752, que r e p r e s e n t a 2! tro-<br />b a m e n t de la imatge de la Mare de Deu de Consolada dins la soca d ' u n<br />vell ul lastre, per un pas to re t moro de l ' a lquer i a de Solanda.<br />T a m b é es pot observar l ' an t ic caTií de o u j a d a al puig des<br />del pob le , l 'escala, 1 *an t i c_ora to r i i un arc de mig p u n t a un cos ta t<br />dal ou ig /potser sigui la farttetaque a c tua lmen t enca ra hi és )<br />BIBLIOGRAFIA .-<br />"El Santuario de (Vuestra Señara de Consolación " '; ãaspar iVunar Cliver<br />"Restauració del Santuari de Consolaci^ " Mn. B.-.rtcmeu Hauçà.<br />Jean rorey Ceme any<br />PARIDES D"AMOR SOLZTAT<br />Nina tu ets dona<br />a sa qual no tene el dret d'estimar<br />més, si tu vols<br />un nou amor podem començar<br />perquè saps bé<br />que sempre t'estimaré.<br />Estàs enamorada,<br />d'un físic exuberant<br />més tu saps bé<br />que això no serveix per res<br />ja que per res<br />per res pot contar.<br />dus dintre del teu cor<br />una calentor impressionant<br />i et creus que jo<br />som un pobre returat<br />i és que estic ple<br />ple d'excitació<br />Miquel Baucà<br />Quan tot sol em vaig trobar<br />tristement jo vaig pensar<br />en lo poc que jo tenia<br />en lo amargat que vivia<br />i en que no tenia amor.<br />*?-.<br />Mes, de prompte em succeí<br />?**<br />que vaig recordar i sentir<br />la presència misteriosa<br />d'una bella i bona jove<br />La qual, consolant-me, em va dir<br />ja no visquis amargat-,<br />vine amb mi i tu veuràs<br />com et fuig prest l'amargura<br />I així fou amb alegria<br />la meva singladuria<br />i entrava dintre l'amor<br />En quant al resultat, fou<br />que en vers d'enarbotadura<br />hi hagué solament polució<br />|L_J^ N==EEüCAT|U_j:_UN_^ yyyyí|^ lA<br />Aquest tema dins el nostre poble ha estat motiu de<br />crítiques (quasi totes negatives), de enemistats, de política,<br />de veure qui aguantarà més, de perjudicar els nins, de allunyar<br />les relacions entre l'-APA i els mestres, etc.<br />La culpa no la vol ningú, però tots la tenim; i l'ú-<br />nica cosa que hem de tenir bel clar és: ¿Com perjudicar menys<br />el món infantil que els majors mai hem sabut comprendre? (Ja no<br />xerr de com ajudar a l'atl.lot).<br />Es difícil trobar una sortida justa, però és fàcil ac-<br />ceptai la realitat. Avui dia és freqüent sentir dir: "El temps<br />és or". Segons pareix els adults no tenen temps per a preocupas-<br />se dels problemes dels nins, del seu comportament, dels seus sen-<br />timents, emocions, etc. Tampoc solen ésser freqüents les relacions<br />entre pares i fills i es té molt poc en compte la seva opinió.<br />Tot això ho solem deixar en mans de l'escola, criticant-<br />la si el seu fill no brilla dins el món escolar.<br />Tots hi tenim que dir: "voldria més suprimir l'esport"<br />"actualment no s'ensenya"<br />"no saben posar disciplina"<br />"ja no s'ensenya a respectar", etc<br />?A<br />/<br />N^ -^ r^ r^r^& &S:/&y ) Á ï '<?**\ ^.'feo'^ C^ O^V^ x^ ~~~^^<br />/-?'' A->''/>?'\\ ''~5 -^\ -. ?-- ~^ '> '??:'-?<br />??L^ / /r^<br />*r ^^  '-- ! ^<br />''j, ,, s's ,-?'"" >'''??'<br />Es trist haver d'arribar fins aquí, però crec que cri-<br />ticant no s'arregla el problema.<br />Hem pensat que tenim una Associació de Pares que podria<br />ajudar molt a solucionar el problema educatiu i no empitjorar-lo.<br />Sense cap dubte l'esport escolar ha estat un dels pro-<br />blemes més greus. ¿Per què?<br />Per aiJtò trob interessant que ens aturàsim a pensar<br />certes preguntes:<br />m___ ¿ és beneficiós o perjudicial l'esport a l'escola?<br />??? ¿ es donen les mateixes oportunitats a tots els<br />nins per a l'esport, o hi ha certs sectors marginats?<br />?? L'ensenyança, ¿és l'única finalitat de l'escolaí<br />¿Per què relacionar els suspensos amb l'esport?<br />" ?-?' Realitzar una excursió, ¿és realment tirar els<br />doblers o és positiu de cara al nin?<br />Si solament s'elegeix un grup per participar a<br />competicions, pensam .amb els no elegits?<br />?? La televisió, ¿té que veure en la bona marxa de<br />l'al.lot?<br />¿Seria interessant dur un pedagog que explicas,<br />a tots els pares i principalment als representants de L'Associa-<br />ció, la missió i objectius d'una bona educació?<br />La màquina d'escriurà, la calculadora, etc, són<br />positives per a l'aprenentatge?<br />Estudis realitzats científicament han demostrat que l'es-<br />port fomenta el desenvolupament físic i psíquic del nin. Tots els<br />països europeus ens superen en "aquest aspecte. La finalitat pri-<br />mordial de l'escola és la d'educar al nin, però sense oblidar qtie<br />l'educació té les bases dins la mateixa família.<br />Els pares poden cooperar perfectament arnb 1.'escola mit-<br />jançant l'Associació de Pares; però tinguent en compte, que cer-<br />tes qüestions corresponen únicament als mestres.<br />L'excursionisme, el teatre infantil, el diàleg, l'ex-<br />pressió corporal, la mímica, la música, etc també ajuden a l'e-<br />ducació de l'al.lot.<br />Em agradaria qu.e tots els pares ho recapacitasin per<br />a una millor tasca educativa.<br />Amador Gaià.<br />t£?S&?<br />'? T^<br />( Mus musculus )<br />Ratolí domèstic<br />Tot pot esser,<br />menos sa perdiu tornarcol<br />i que une rata faci es niu<br />dins sa coa d'un moix viu "<br />per Joan .'-'crstinos, Fep 3cig,<br />Joan IVorey i al t res.<br />RATCLI DCXE5TIC<br />Desde fa molt de tsmps s'ha associat als habitacles hu-<br />mans. Li agrada estar per devers rebosts, cuines i fer el niu p-er en hi<br />ha roba, llana, teixits,.... ( roperos, matalassos,..)<br />Més petit que el ratolí de camp i més oscur. Poblador<br />antic de les Balears, segurament introduït pels homes talaiòtirs. Un«<br />subespécie ás salvatge i viu pel camp.<br />Es un animal rosegador, com ratas, conills, liseras,..<br />sempre han de roscar par desgastar els incisius en continu creixement;<br />la -tècnica és la següent: afitoren les dues dents superiors a un su-<br />oort i anb les inferiors, com si fossin una llima, van llavorant. D ' a-<br />questa manera treuen els bessons de durs pinyols ( ametles, avallanes,.)<br />Dels sentits, el millor ás l'olfacte. Visió lataralit-<br />zada, el que origina certa deficiència par observar d'apre?, això està<br />compensat per les vibrises tàctils ( mcstatxos ) que li permeten, per<br />exemple, calcular l'amplitud d'un forat.<br />El seu pitjor anemic ás el moix i els humans ( algunes<br />dones se posen histèriques en veure'l )<br />ÍÃTCLI DE C¿MF<br />>'és gres que el domèstic<br />i de cclcrs terrosos. ,= ct arriba:<br />a tenir IZcm de llargària sensa<br />la eoa. Li agrada entrar nsr dins<br />les casstss as forsvila i llocs<br />on hi ha aliments ( fruita, "i-<br />í&*~*& >^<br />( Aaodemus sylvaticui<br />Ratolí de c=mo<br />cues, ametles, csrs-als,...) i sol fer destrossa.<br />Fa si niu per din forats o' galerias excavadas en terra,<br />paren arribar a tenir més de 1 m de profunditat.<br />Originari d'Asia, arribà a Europa abans qua la rata tra-<br />çinera. £is seus enemics naturals -nés importants sin mcstsls, oiibss,<br />mussols, ganetes, Deixes, marts,...<br />K^i^<br />_^0i* mm*ry i ' j<br />\ iíïSS r^^ eòtC<br />. j&T".^ '^ ^ V .'^ ^ í^'Cï·'^ ^ í^^ Ei.S'^ i-ji^ -'^ íKf^ -·'v^\d£ap< --^ '^ ^^ S^ip^ s^?^ ^^ 'îiasSt<br />9ATA nAGINESA<br />( iattus rattus )<br />Cricinària d'Asia,<br />arribà a Eurooa a l'Edat<br />iVitjana. Segurament va es-<br />ser la transmisora de totes<br />les pestas que assolaren el-<br />continent en temps medievals,<br />ja que tant la traginera com<br />la rata de clavaguera partici-<br />pen amb la transmisiá de la pasta bubónica, tifus, ràbia, celera, ie-<br />ora, disenteria, tuberculosi,..<br />' Li açrsda viure pal camp, però també ha colcnitzat pables<br />i ciutats. Es mclt ágil i sol frequentar.sostres i taulades, també gra-<br />ners i llocs de sacs, on fa maig.<br />La coa és més llarga que la resta del ces. Vclt prolí-<br />fiques, f = n un oarell* de ventrades cada any. Fot arribar a un cairn de<br />llarga ( sansa la coa ) i a pesar uns 2CC çrs.<br />Poren menjar 1/3 del seu propi pes cada dia. Sexualment<br />sin madures ais 2 mesos de vida. El oerícde de zel dura de ó a 1C hores<br />i en tenen de 3 a 5 anuals. Té 5 parells da glàndules mamaries.<br />Els seus enemics, a més de l'home amb tots s'ls seus ar-<br />tilugis són les rates de clavaruera ("tonos''), ratas cellsrdes, moixos,<br />cans, mcstals, marts, genetes, alibes,...<br />i/Ja<br />^ *<br />( Rattus norvégiens )<br />3ATA DE CLAVAGUERA<br />R A T A DE CIUTAT<br />3ATA D'ALBUFîîA<br />" TC FC "<br />Es un coTpstidcr<br />directe da l'home. S'ha<br />sabut aprofitar dels me-<br />dis creats per la socie-<br />tat moderna: clavegueres,<br />voreres de camins, terrants i síquies brutes, solars abandonats, cara-<br />?nulls de fems , . . . .<br />5e pot dir que encar no ha acabat el seu procés expan-<br />siu, sobretot pel camp ( de cada vegadan'hi ha més ). Desplaça la tra-<br />çinera, a pesar de que aquesta ás més àgil i té avantatges a carp obert<br />i pels llocs alts.<br />Es moderna a Eurcpa, fins a 1.727 ( degut a un terra-<br />trèmol ) no atravessa massivement el riu Volga; a 1725 arriba a Angla-<br />terra ( per les cardes d'amarre dels vaixells ); a l.T92 se la veu a<br />Paris; a principis del segle XIX a la península; a les Baisars segu-<br />rament no hi arriba fins a finals del segle XIX.<br />Fel camp viu dins galeries excavaries an tarra, en hi fa<br />els nius. Es la més prolífica de totes les rates, i per així sorgeixen<br />en poc temps mutacions que estan immunitzades contra als verins i met-<br />zines per destruir els seus efectius. £1 millor sistema p=r matar una<br />rata ( a més de la típica bastonada ) ás dar- li çuix mesclat amb els<br />aliments, que quan revê li produeix hemorràgia interna.<br />'?és grossa que la traçinera, pot pesar més de mig Kçr<br />Si viu per l'alcufara i s'alimenta<br />d'arris, la seva carn té bon<br />gust ( diuen que és menja<br />de reis ). Tenen la coa<br />més curta i çruixada que<br />la tracinera, orelles més<br />petites. Sis parells de<br />glàndules mamaries.<br />Viuen =n clans fa-<br />miliars, a vegades de més<br />de cent individus, ss coneixen entre elles per l'olor ( cada clan té un<br />olor característic ). Si un element extrany entra dins el crup, el ma-<br />ten. A vegades ss produeixen lluites a mort entre diverses famílies.<br />s'"<br />Viuen a un territori proni, no melt eros, que coneixen a<br />la Derfeccic. Segueixen uns itineraris per desplaçar- se, això les per-<br />met escapar ràpidament delà seus perseguidors. Heli^itan les fronteres<br />?<br />amb l'orina. Dins el grup familiar hi ha dues categories: 'els dominants<br />i els dominats.<br />Fa vida de nit. Són carnívores, vegetarianes, depredador<br />res,...; amb aquesta falta d'especialització està la clau del seu èxit.<br />Com les altres rates, emet diferents renqus, sobretot<br />ciscos. La varietat albina serveix com a rata de laboratori.<br />RATA CELLA3DA<br />(.Vallorca)<br />3ATA SARDA<br />(Menorca)<br />3ATA ULLADA C<br />D E S A C O A B L A N C A<br />( F e r m e n t e r a )<br />( Elicmys quercinus )<br />S'ha trobat aquesta, rata a diversos jaciments talaiòtics.<br />Es la más camperola i arboríccra de totes les rates. A ,vallorce viu a<br />terrenys on hi abunda la veçetscif anomenada Cleo- Ceratonicn ( ullastre-<br />garrover ). Fa els nius per damunt els arbres i a vegades aorcfita els<br />nius d'aus, scbretot el de garrid.<br />A altres parts ( en fa més fred ), la rata celiarda en-<br />tra en letargia durant l'hivern.<br />Té la coa llarga, acabada amb pinceu, adactaciá que li<br />sermet -nanicbrar amb facilitat per damunt els arbres. A la cara, se-ncla<br />que hi du una careta, per la cl=pa negra devora cada ull ( d'aquí ve el<br />seu nom<br />Es més a=res=iva Cus la rat= traginarà i si tá occrtuni-<br />tat se la men-'a.<br />MES FA<br />???- 270 anys: Que el rector i la comunitat de pres-<br />biters acolleixen a Miquel Joan Mates amb l'obligació de tocar<br />l'orgue a la parroquia de Sant Joan.<br />(5 - -3 - 1.712)<br />ral infantil.<br />2 anys: De la presentació a Sant Joan de la co-<br />(16 - 3 - 1980)<br />9 anys: De la inauguració a Sant Joan de la pis-<br />ta polideportiva i parc infantil, ubicat al barri d'es carap.<br />(11 - 3 - 1973)<br />i ^i , -<br />*??'*"" ^ «^Vfea.t·^ ·"**^ ít~ r?*<br />L^^^a f^-^ J? §?·»·aac^gg*C\>ifef&^ f?>~~.J&.- '?|T^| Y *?- --- _- --.--¿^ - - mm.~f<br />;^.-«<L V .. , . . - , .? -tLAT?*<br />^fciífer^<br />aar-ã^j- - ?^??¿f··i.rrr?<·*··L*~· ?'?<br />?? 6 anys: Que la coral de Sant Joan va donar el<br />primer concert al nostre poble, fou a la festa del Pa i Peix,<br />a l'Oratosi de Consolació.<br />(28 - 3 - 1976)<br />1 any: De la presentació al públic del llibre<br />"Llinatges i malnons de Sant Joan" de Miquel Florit.<br />(28 - 3 - 1981)<br />6 anys: Que el Governador Civil designà al<br />Batle de Sant Joan, D. Joan Barceló Mates, Delegat del Go-<br />vern en el municipi.<br />(1 - 3 - 1976)<br />?-. io anys: Que es va celebrar el I Certamen Poètic<br />a la Mare de Déu-àe Consolació.<br />(12 - 3 - 1972)<br />4 anys: De la creació de la banda de cornetes<br />i tambors del Centre Cultural de Sant Joan.<br />(12 - 3 - 1978)<br />?? 5 anys: De la inauguració del Museu Parroquial,<br />situat a les tribunes del Temple de Sant Joan.<br />(27 - 3 - 1977)<br />?? 8 anys: Que D. Joan Jaume Nigorra, el qual era<br />tesorer, va ésser nombrat en assemblea de socis, nou presideat<br />de la Penya Motorista de Sant Joan, a causa de la mort de Q..<br />Miquel Fiol.<br />(2 - 3 - 1974)<br />55 anys: Que es va col.locar la primera pedra,<br />del que avui és el nostro temple Parroquial; allà on hi treba-<br />llaren tots els feligresos de Sant Joan, baix la tutela del Rdo<br />Sr. Mas.<br />(6 - 3 - 1927)<br />Març de 1982<br />Miquel Gaià.<br />§ASì^_?hH_A_UN_gSTyDI^_D£^LgS_gINES=D^GRTA^MALLQR£U^NES<br />per Biel Massot i Muntaner<br />- Aixada o xada .- La més usual a Mallorca és la de fulla estreta. Es<br />una eina doble, ja que per una part té tall horitzontal, i per altra-<br />part el tall vertical o punta.<br />Serveix per cavar, especialment a "terrenys rocosos; ta-<br />llar arbusts, fer clots per arbres, etz.<br />- Arada .- Instrument compost essencialment peça on va fixa la relia,<br />i de l'espigó, on va junyid l'animal que tira.<br />Serveix per remoure i girar la terra abans de sembrar.<br />Hi ha diverses variants amb diferents formes i usos:<br />- Arada prima o romana - Es la més usual i la més "senzilla.<br />Està formada per: espigó, cameta, dental, manti, orelles, re-<br />lia, telera i reteler. S'empra especialment per entrecavar i<br />eixarcolar faver. ( Làmina D - 2, D- 3 )<br />- Arada de tres solcs - Està composta per tres relies i ser='~.<br />veix per entrecavar amb més rapidesa. També se diu de "ca-<br />var faves ". ( Làmina C- 2 )<br />- Arada siquiera - La seva estructura és la mateixa que l'a-<br />rada comuna, amb l'única diferència de dur, fixades a les<br />orelles, dues planxes de fusta que permeten fer crestalls<br />molt regulars. S'empra per obrir solcs estrets de reguiu a<br />greixoses de l'horta. ( Lamina D-l )<br />? Arada amb rodes ? Es la moderna arada amb pales amples i<br />provista de rodes per un millor maneig i tracció.<br />- Arada amb pales ^  Té estructura d'arada romana però amb<br />la relia ampla i movible.<br />- Conxes - Baldament sia una espècie d'esterrossadors comnle-<br />ixen el mateix fi que les arades. La seva fornia és la d'una<br />arada múltiple amb les relies dispostes paral·lelament en<br />grups de dos o tres.<br />- Crestallera - No és pròpiament una arada, però s'inclou<br />al mateix grup per complir el mateix fi que l'arada siquiera.<br />Serveix per aixecar els crestalls on se sembra l'alfals.<br />( làmina C- 1 )<br />'d enjoie-i<br />x^<br />/~<br />V>e><br />"O »ujiuyi<br />APUNTS DE FLORA<br />Sspècie - Pinus halepensis<br />Fam. - Pinacles<br />L·l pi blanc és un arbre ben familiar a tots. Vesteix d'un<br />to verd apagat durant tot l'any moltes zones del nostre paisatge. El<br />trobam arreu de l'illa de Mallorca i de tot l'arxipièlag. El podem veure<br />créixer des de la vorera de la mar fins a mil metres a la muntanya.<br />L·l tronc, vertical moltes vegades, pot arribar als 20 m<br />d'alçada. Sol créixer dret a la muntanya i al pla, adoptant formes allaj: ?<br />gades i còniques dins els boscs, però se torça i fins i tot arriba a<br />jeure's completament a. la vorera de la mar per esquivar tot quan pot<br />l'acció abrassiva de l'ambient salí. Lliure de pressions i solitari pren<br />una dimensió d'arbre generosa amb una copa grossa i rodona.<br />Les fulles, que tenen forma d'agulla, van de dues en dues<br />i solen tenir uns dos anys de vida. Una deformació relacionada amb aques-<br />tes, i segurament observada per tots, és la que se'n diu. " empelt de<br />bruixa ", consistent en què una porció d'arbre creix de manera més densa<br />en forma d'esfera: està produïda per un fong paràsit.<br />Durant aquests dies, darrers de l'hivern i primers de la<br />primavera, el pi ha tret gran quantitat de flors masculines, que se pre-<br />senten reunides en grups o inflorescències. El vent les espolsa el pol.<br />Ien que en forma de núvol groc és escampat i fet arribar a les pinyes<br />o flors femenines. Fecundades aquestes, la pinya farà créixer els pinyons<br />que no seran madurs fins a la tardor de l'any següent, els quals són<br />extesos pel vent gràcies a una aleta que tenen.<br />A més del foc, un altre enemic molt important del pi és<br />la processionària, 1'oruga de la papallona Thaumetopea pitvocampa. que<br />malgrat que hagi estat perseguida per molts de mitjans, així i tot ha<br />fet d'anys considerables en el nostre arxipièlag.<br />El pi ha tengut molts d'aprofitaments: la fusta per a la<br />construcció de naus, les branques per a fer foc, de la resina se n'ex-<br />treu la pega, i proporciona la trementina i el quitrà. Aquest serveix<br />per curar les bronquitis, les afeccions de la pell, les escròfules. El<br />decuit d'ulls tendres de pi és útil també contra la bronquitis, afeccions<br />de bufeta, aparell urinari i també és bo per a combatre la impotència.<br />A les Balears hi trobam altres dos pins:<br />El pi ver o pinyoner ( Pinus pinea ). A Mallorca i Me-<br />norca no és ben natural, i escàs. Més abundant a Eivissa on sembla que<br />hi és natural. La copa és fallosa i en forma de para- sol; els pinyols,<br />pels quals és apreciat, no són madurs fins a la tardor del 3er any.<br />L'altre pi és el Pinus ceciliae. El sis o set exemplars<br />que sols se coneixen d'aquest, van ésser descoberts fa uns anys a la<br />marina de Llucmajor ( dins la possessió de Son Alberti ). Té l'aspecte<br />d'un xiprer amb les branques creixent molt verticals. Podria esser un<br />endemisme.<br />Josep Roig Bauçà<br />F E S T A D E S P A I. Ë S P E I X<br />Com és habitual al quart diumenge de quaresma, el poble<br />de Sant Joan rendeix homenatge a la Mare de Deu de Consolació mitjant<br />la festa del pa i el peix. Aquesta, per raons quasi bé d'iniciativa,du-<br />rant els últims anys ha decaigut notòriament.<br />Dins. el programa d'actes hi ha que destacar els següents:<br />- Dissabte vespre hi hagué verbena per a tota la jovenea i qual-<br />que vellot.<br />- Diumenge dematí desfilada de cornetes i tambors, missa solemne<br />al santuari amb ofrena de flors a la Mare de Deu, ball de bot<br />a 1'explanada.<br />- Diumenge horabaixa, carreres de bicicleta amb una participació<br />d'ans 70 corredors. Passa- carrers per la banda de música de<br />Montuïri amb concert vora el jardí de Consolació.<br />Partit de futbol juvenil entre l'equip local i el de Ses Salines<br />Veredicte del certamen poètic Verge de Consolació<br />- El diumenge vespre hi hagué una altra verbena que no va tenir<br />tanta de concurrència com la del dissabte.<br />En definitiva, malgrat a que tot el programa fos idèntic<br />al dels altres anys, la poca assistència de públic es deu essencialment<br />a la forma i manera d'enfocar- ho pels nous organitzadors.<br />Miquel Company Florit<br />FOTOCOPIAS -<br />TODOS LOS TAMAÑOS<br />COPIAS PL Art O S<br />AMPLIADOS V REDUCIDOS<br />IMPRESOS<br />OF551I<br />FOTOCOPIAS<br />fä<br />iMPUrwf*<br />ipa<br />IÄ1 occ<br />'f*'<br />,íO<br />»i»»'£T*«.7J<br />¿i''<br />í?<br />. >»Xjv<br />Ã<br />mlj^QiJ^m ^QBKIV ^viicviiVH v«»<br />P/OLMOS.40<br />Sí?^ . etai'<br />r,-'"**"<<br />??/?/v*»:!<br />«===^5<br />^[«r^111 (X?/RUIZ DE ALDA, 13<br />i&Z»tirv ,* ¡f,***^<br />i//«WKVrnrvf<br />CuVI<br />l f lü ^<br />.1**'<br />vK<br />f<br />'Ví^<br />^<0<br />>"<br />l^^af *"éft«<br />rjrml<br />'A^<br />r T">,7*2J<br />..f!*!>.»<br />ÄN<br />^<br />V<br />«.%> «<br />f9i\<br />&/. K*-r*&L ^.<br />Sí111<br />^Sf-"3S,«toL·rfi ^<br />'«- »»-:<br />^<br />^<br />Sís'^<br />' ^T6*'<br />?A<br />4<br />ï?.~a K;.<br />rP<br />I.IÜ5<br />í>A'? toi"*?r^10<br />%<br />><br />^ )^Ítl« 4íU<br />Avi" /»»? ^*w<br />pr -«OW«"*'.'<br />?A /c, r '^dp:/^^fA^:<br />'RBsrr,«^<br />