or u/ü V (x s »"i |||<br />MEL I SUCRE, num- 20 Febrer<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />L'Obr...
or u/ü V (x s »"i |||<br />MEL I SUCRE, num- 20 Febrer<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />L'Obra Cultural Balear & Sant<br />Joan, per als socis.<br />PORTADA - " Es fressot"<br />Tothom que vulgui col·laborar<br />que faci de veure algú de l'e-<br />quip de treball.<br />Tirada actual - 80 exmplars<br />Girant fulles hi trobareu:<br />- Notícies locals, sobre el que<br />succeeix al poble per l'O.C.3.<br />- Aquest mes fa ...., ressenya del<br />que passà a Sant Joan fa una sèrie<br />d'anys, per Miquel Gaià Mates.<br />- Temps de bulla, glosât sobre<br />els darrers dies de carnestoltes,<br />per Bàrbara Mates Sastre<br />- Moneda a Mallorca, Edat Mitjana i<br />Moderna, ( sistema oficial i"sis-<br />tema popular ) per Amador Gaià i<br />Joan Morey.<br />- Sa farinera Nova, petita història<br />d'una de les indústries que tin-<br />gué el seu apogeu a la primera<br />meitat del segle actual, per Ama-<br />dor Gaià.<br />-"El agro" en Mallorca, article de<br />l'amo En Toni des Calderers, apor-<br />tació de Miquel Company Florit.<br />- Bestiari,- original estudi del<br />ca per Joan Moratinos, Joan Morey,<br />Pep Roig i altres.<br />- Evolució de la població a Sant<br />Joan 1.900 - 1.970, per Miquel<br />Company Florit<br />- Apunts de flora, l'ametler, des-<br />cripció general, per Pep Roig.<br />ií=ô T I C I E S L O C A L S<br />El diari Mallorca publicà aquest mes una notícia on es donava una<br />relació de socis de l'O.C.B. als pobles, entre altres coses. A Sant<br />Joan ens atribuïa 58 quan en realitat som 68 ( de moment )<br />??? Malgrat la derrota que sofrí l'equip femení de voleibol da-<br />vant el Petra, segueix amb la seva bona campanya. Endavant ¡<br />?<br />~«_ El gendre des Calderers ( Ministre de treball i Seguritat So-<br />cial ), Rodríguez Miranda, va venir a sopar a Can Tronca convidat<br />per l'U.C.D. illenca.<br />,_ Durant aquest dies es pot veure el començament de .la instai.<br />lacio de la nova xarxa de llums públics per tots els indrets del<br />poble.<br />??? Pel dijous Harder i darrers dies de 'carnestoltes es deixaren<br />veure quatre"fresses" i "fressots" pels carrers de la vila.<br />?? A la fiiii ;¡i¡, hi ha dos palms de saó. Del dia 12 al 20 de<br />Febrer es contaren 58mm d'aigua. Alabat sia Déu.<br />? Acabades les obres 'del magatzem de la Coop. Agrícola Sant Joan<br />les seves activitats es desenvolupen devora el Pou Llarg.<br />O.C.B. de Sant Joan<br />a2iÍll=JliI===Ia=¿=¿¿¿¿<br />6 anys: Dal relleu al poble de Sant Joan, del<br />batle D. Francesc Company Baucà, després de sis anys de mandat,<br />deixà el lloc a D. Joan Barceló Mates.<br />( 1 - 2 - 1976)<br />194 anys: Del neixement a Sant Joan del ?.<br />francese Barceló i Gaià, frare lletanista, autor d'un parell<br />?<br />de llibres.<br />(8 - 2 - 1788)<br />1 any: Del sust (susto) al poble de Sant Joan,<br />al igual q.ue en els demés pobles espanyols, a causa del famós<br />23 F.<br />(23 - 2 - 1981)<br />??- 7 anys: Que es va morir D. Jordi Ernest Miró<br />Algueró, secretari de la vila, a l'edat de 60 anys.<br />(14 - 2 - 1975)<br />40 anys: Que l'Ajuntament de Palma de Ma-<br />llorca, acordà rotular un carrer de Ciutat amb el nom de "Fray<br />Luís Jaume".<br />(27 - 2 - 1942)<br />159 anys: Del nombrament de Mestre de pri-<br />meres lletres, de la vila, al Diaca Dn. Francesc Gaià.<br />(12 - 2 - 1823)<br />11 anys: De la donació per part de L'Es-<br />tat a l'Ajuntament de Sant Joan d'un solar per l'ampliació del<br />Pes Públic Municipal. «.<br />(13 - 2 - 1971)<br />726 anys: Que el Rei Jaume I concedí al<br />seu capità Joan Baucà privilegi de franquesa de drets, tant<br />per ell com pels seus descendents, per tant totes les famílies<br />Bauçà estaven exemptes dels imposts universals.<br />(8 - 2 - 1256)<br />?? 1 any: De la presentació del "Refranyer<br />Popular de l'Illa de Mallorca (II Tom) de Dn. Miquel Fuster.<br />( - 2 - 1981)<br />Febrer 1982<br />Miquel Gaià.<br />NOTA - Tots els socis haurien de donar el carnet a qualsevol col.<br />laborador de la revista, per assumptes burocràtics.<br />Sa Corema passarà,<br />així com es darrers dies,<br />a Pasqua hi haurà novies<br />i tots anirem a ballar<br />Diuen que di.jous que ve<br />és es dijous des compares<br />i llavors es de ses comares<br />i s'altre es dijous Harder,<br />POPULARS<br />T E M P S D E B U L L A<br />Carrosses i fogarons<br />vàrem fer per Sant Antoni<br />i torrant botifarrons<br />acompanyats del dimoni.<br />I amb el so de la ximbomba<br />roncant o fent rup-a-rup<br />i sa botella de sue<br />que mos raren dar a Can Tronca,<br />I pel carrer de Ciutat<br />a dins es Centro entràrem<br />de cantar mos esclatàrem<br />i vàrem moure un glosât.<br />Des Centro a Can Company<br />cantant lo que bé mos ve<br />i dient al taverner : ??<br />que l'any que ve com enguany.<br />Facem sa volta rodona<br />per posar-mos bé de panxa<br />ens hem d'aturar a sa Granja<br />i ballarem una estona.<br />Llavors cap a Ca Na Mates<br />a beure un bon cafetet<br />que ho és de bo ben calentet<br />i facem "gasto" de, sabates.<br />Corrent o anant a peu<br />de foguerea en foguero<br />pa 'i sobrassada torrada<br />i qualque botifarra.<br />També una fulla de col<br />per sa ximbomba sonar<br />més tard mos hem d'aturar<br />a beure a Can Fiol.<br />Inflats com ses xeremies<br />i ben calents d'aigoardent<br />cantem alegrant sa gent<br />ben prest són es darrers dies<br />Ja és aquí es dijous jarder<br />i cantem amb alegria<br />facem festa així com sia<br />i ja mos veurem l'any que ve.<br />Molts d'anys B.M.S<br />.vÇf.îJA A f/ALLC^CÄ , EDAT MITJANA I MODERNA<br /> pgr A m_ d c r Gai& <br />( Histsma oficial- real ) ¿<br /> Jc-n f,;crsy<br />Caries II i Fslio V<br />31,13 grs d'or<br />^<br />en monedas de ^*1/<br />\/.<br />1 unç a<br />2 unça<br />1/4 unça<br />« 8 escuts<br />? 4 escuts<br />s. 2 escuts<br />4,1 6çrs a partir de Felip II ( 1.595 )<br />en monedes de 1 sscut i 1/2 escut ("dursts d'or")<br />3.5 çrs 3eis Catòlics i Carles I<br />en monedes de i ducat i 1/2 ducat<br />3,85 çrs -*de Jaume II (1.276) a Joan ÎI (1.479)<br />amb un equivalent a 16 reals de plata (variacls)<br />en mcnedss de 2, 1, 1/2, 1/4 ' reals.<br />variable sagcns l'èczca<br />t<br />3 dcblers a 16 diners » 22 malles<br />ds Jaume II a Isabel II<br />an monedes de 8, 4, 2, 1, 1/2, 1/4, 1/9<br />» 3 dcblers = 6 diners » 12 Talles<br />encunyades per Felip V s. 1.722 1 Lluis I- l.?24<br />?* s 2 dinars = 4 malles<br />encunyats a partir de Jaume II<br />' -s31:'. £3 3 : £':S-T>= 2 malles<br />! ^<br />^encunyades p^r Jaume II, Son<br />i Fera IV ( 1.7.7i - 1.397 )<br />a partir de Jaume II<br />a xo, Jau-*« III<br />SISTEMA MCKETA3I PCPULA.a A MALLC 3CA<br />( Edat Mitja i Moderna.)<br />> moneda imaginària del poble que mai va<br />ésser encunyada<br />1 lliura = 2C sous<br />Amoneda popular que només va esser encunyada<br />par Ferran VII a principis del s'agls XIX<br />1 sou = 6 dealers = 12 diners = 24 malles<br />^encunyades nemes per FelipV i Lluis I<br />1 treseta = 3 doblers = 6 diners = 12 malles<br />^ 1 dobler = 2 diners = 4 malles<br />^ 1 diner = 2 malles<br />El canvi de lliures i sous mallorquins a reals de piata<br />i d'or, o a ducats i escuts d'or, és difícil de determinar i varia si<br />seu vslor secans les épcques. Al segle XVII 1 resi de plata = 2 sous<br />A l'edat fitj a 1 real d'or = 24 sous ( un poc más de 1 lliura )<br />L'any dotze feren es seus<br />l'any tretze,ses tresetes,<br />l'any catorze, ses pessetes<br />i l'any quinze, ss duros nous<br />¿m au»<br />2C seus cr» F e r r a n VII<br />?£SS i ?><br />'?'Sí. "*¡~> ?? '.fi?-- ,*.* ?W-iS/-W, ;;%,TH^ ?<br />1 sou ¿?. l ' = n y 1.512<br />:? X"/--rì'K<br />E N C U K Y A C I G k S DE ,VCNc3£S DE M A L L O R C A<br />1 u n g a d ' o r - dobla de 8<br />Carles II<br />¿Ïïva^./"VA, "Ñ**¿¿<br />,C,."_-o»f ,-.-."»Eira®WA*y;U3/y '<br />..'>.<br />aVKTH<br />uSL\í'' Si<br />1/2 jnça d 'or - dobló de 4<br />Carles I I<br />xSÄ-8<br />/®<br />1/4 d'unça d'or - dobla<br />Carles II<br />W v u<br />C;V>V'"^V- ?-!<_?' -v/<br />l escut d'or<br />Carlas II<br />1/2 escut d'or<br />Carles II<br />1 ducat d'cr<br />Ferran II<br />1/2 ducat d'or<br />Carles I<br />PK* ^ 'â<br />* ìSSJgfa<br />^.f-rV^fei:^<br />^U¿t?¿ ?^*:<br />l rsäl d ' c r<br />rere I V<br />Ä<br />TJÍ.tS?«£«i/<br />,^J^v^ckM<br />1/2 real d'cr<br />Pere IV<br />1/4 reel d'or<br />Fer^ IV<br />MLT-.'cDES D£ MALLC3CA<br />4 reals de plata<br />Carlea I<br />^tfvtr^<br />-stOlfTfSAiíA<br />,** '/Í.1J<br /> , A><br />syvvc<br />f^V^«'1 >/§<br />^*4¿?P i^-<br />2 reals de plata<br />Carles î<br />l real de p la ta<br />?Jaume I I<br />..íá^ fe<br />OSWAí'í ?'V^*.^yt-SÍ?\-'-^ XÍ^ M:..^A'rnf^ :Lü<br />1/2 real plata<br />Pere IV<br />1/4 real plata<br />Fers IV<br />I/S real de plata<br />Joan I<br />m.<br />uiner<br />Jaume II<br />.-íiS^ tev XT^ "*^<br />?A^ S^^ v^ /T:^ ">f*e*'j3-y^ g^ . ,^ rWw4><br />Treseta<br />Felip V<br />:<j**Sv v-^rK<br />'¿¿-¿¿!^ /ffri/%<br />^|ri;^ li^ra<br />'v^n^ X'rj'gy<br />Malla<br />Jaume lì<br />30 scus = " 1 pese du<br />F-rrsn V I I<br />*? r* lf<br />»»?3?.1». ,',<SE'Sra ^í 5fl*iÜ a«\i<br />Dobler<br />Alfcrs II<br />^<br />^^9^^&^ ^ -<br />5 pessetes =" 1 pese<br />Ferran VI I du""<br />S A F A R I N E R A N O V A<br />Es va fundar per davers l'any 1920, i acuesta idea<br />sorgí de L'amo En Pep Boveta, que feia poc havia arribat de<br />Bons Aires i tenia ganes d'invertir la fortuna feta allà.<br />Es va aplegar amb En Bernadí de S'Almudaina, que<br />era un home provinent de fimília bastant reiniinarada.<br />No va esser un projecte entre ells dos, sinó que<br />també hi participaren altres accionistes del poble.<br />Començaren a construir el "buc" amb ciment duit de<br />Manacor, i ho feren aquí (situació actual) ja que "Sa Pedre-<br />ra" era propietat de l'amo En Bernadí. També es va fer el<br />primer forn i les vies de la vagoneta, per poder transportat<br />més còmodament les pedres.<br />Aviat hagueren de posar una altra vagoneta, ja que<br />una era emprada per dur les pedres crues fins al forn, mentre<br />que l'altra transportava pedres cuites fins a 1'estrucadora.<br />Les vagonetas eren empeses per una o dues persones.<br />Al cap d'un parell d'anys els dos'principals accio-<br />nistes es discutiren i l'assumpte acabà amb un plet, que gua-<br />nyà l'amo En Pep Boveta, però amb la condició que solament sen<br />podia dur la pedra (deixant la terra) de "Sa Pedrera". Morí<br />l'amo En Pep i les accions passaren a la seva dona. Poc a poc<br />s'aduenyà de quasi tota la fàbrica ja que comprà "Sa pedrera"<br />al s'En Bernadf.<br />Amb el Moiment Nacional la fàbrica es va veure para-<br />litzada més d'un any, per falta de personal.<br />Època esplendorosa i posterior retrocés de la fàbrica<br />L'època del mares fou triomfar el ciment mallorquí<br />i també a aquesta empresa. Va arribar a tenir fins a 14 obrers T<br />Es construiren altres dos forns. Actualment solament en funcio-<br />na un.<br />Entre l'any 1960 - 70 es feien uns 1300 sacs de ci-<br />ment cada dia (d'uns 27 kg) que es repartia per Manacor, Palma<br />Vilafranca, Sant Joan, etc.<br />Actualment la cifra ha baixat a uns 350 sacs.<br />Funcionament.<br />Esquema d'un forn<br />.22. ^SLVV.^.<br />W!//,/MA ¿6/p> ?Hoc. à'e*ïr*<t* ¿4.\s"+&T*. r ;±[f c r u u. .r<br />&*^r*-?-ïa<br />S'hi tiren pedres i<br />carbó mineral conjun<br />tament. £1 carbó pro<br />ve de Sineu.<br />Per buidar el forn<br />estiren uns ferros<br />que hi ha abaix i<br />comença a caure ma-<br />terial cuit.<br />La capa de les pedres<br />sol esser d'un pam.<br />Damunt hi posen unes<br />quaranta senalles de<br />carbó.<br />Quan es cuit no es treu tot, ja que si es deixa apa-<br />gar després és molt mal d'encendre.<br />Es solen fer unes quatre fornades per setmana.<br />.-£-?"?*<br />_ ?<br />HESZZEZZa '-fW*\ \o n o o o /í y f<br />1 \ç tíe 0 o o o r<br />\0 0 0 o o ¿»ü Oi\-Qoci* ° 0/<br />\ °u° « «" /?* ° 1 ~\cas a 0 *_j¿jj<br />f* « ?^o ? 0 r/<br />«.».vbo'<br />» ç «.Ari j<br />_-<br />¿e. sorti^* ^ 3 "<br />«?và'W/'d/.r c «¿fr<br />fluixa.<br />No tota la pedra serveix, sinó qu-e ha d'esser pedra<br />Funcionament<br />?Quan treien la fornada, el material caia directament<br />dins una vagoneta que el duia a 1'estrucadora, fent les pedres<br />a troços. Encara calents, els troços passaven a les moles que<br />en un principi eren de pedra, però les hagueren de canviar per<br />un molí de martells, degut a que la calentor de les pedres les<br />feia crivellar.<br />Abans els motors marxaven en gas profre (clovelles<br />d'ametlla, llenya, etc) que més tard es reemplaçaren per un<br />motor elèctric.<br />A aquesta cimentera també es feia farina, tant_.pel<br />cansum humà com per animals.<br />Pareix clar que l'ús del port-land ha deixat a un<br />racó el típic ciment mallorquí.<br />Amador Gaià.<br />- -ï*** --*? -.- ?<br />?^^ ílT ?>?? .-4^ --<br />-? Jr:-* .T "? -<br />« E L A G R O » E N M A L L O R C A<br />Es sin duda una de las principales riquezas, la que se- ha<br />desarrollado en esta isla en el cuarto de siglo que hemos trans-<br />currido, con la aplicación de maquinaria y abonos químicos al<br />cultivo de sus tierras.<br />En estas labores debe mencionarse por el trabajo que ha<br />prestado, entre otros muchos, don Pedro J. Gili, que fue un<br />introductor entusiasta de los abonos químicos y a quien debemos<br />los agricultores muy valiosos consejos, precisamente cuando<br />andábamos a oscuras sin conocimiento alguno, o con muy escaso<br />bagaje, de su aplicación racional a los cultivos variados de secano<br />y regadío. Era entonces el Sr. Gili al frente esta Sección, que la<br />Casa A LZ AMOR A HERMANOS tenía montada en su renombrado<br />Comercio en Palma, el consultor de la mayor parte de agriculto-<br />res de Baleares, que anhelaban romper la rutina heredada de sus<br />mayores o encauzar de un modo racional los cultivos, adaptán-<br />doles los abonos químicos y U maquinaria; participando también<br />en estas labores el Ingeniero Agrónomo don Francisco Satorras<br />(e. p. d.), con su buen colaborador don José Fernández.<br />Asi pasaban los tiempos y empezaron a emplear abonos y<br />algunas máquinas los que el entusiasmo o necesidades obligaban<br />a variar el paso de uno a otro cultivo. No tardaron en percibir el<br />resultado, y fue ul, que a la par que aumentaban los productos,<br />en mayor número fueron los que se sumaban al nuevo ejército de<br />modernos agricultores, que tuvieron la necesidad de agruparse<br />para mejorar su situación con el perfeccionamiento de aplicaciói<br />de abonos, compra en común de éstos y otros elementos qm<br />aportar al nuevo cultivo, en vista de los sorprendentes resultados<br />que obtenían los que más y mejor los empleaban. Merece citarse<br />el nombre del que fue uno de loe primeros que logró un cultivo<br />intenso por mediación de dichos elementos modernos en- el<br />predio «Son Brondo» de este término de San Juan: el nunca<br />bien llorado don Francisco Camps y Oliver (e. p. d.), que siem-<br />pre practicó un cultivo verdaderamente racional con resultados<br />altamente provechosos.<br />Las necesidades de agrupación iban aumentando de tal modo<br />que no tardaron en cristalizar debido a los esfuerzos y buena<br />voluntad de los principales colonos y propietarios de este término<br />municipal, a las muy activas campanas del citado y nunca olvi-<br />dado Sr. Gili y al desinterés y entusiasmo del muy simpático e<br />ilustrado don José Maria .Jiménez, entonces Director de la<br />Sucursal del <Banco de Espaaa> en Palina de Mallorca, que<br />a pesar del fantasma de la solidaridad mutua lograron implantar<br />una de las primeras Cajas Rurales en España, sistema REIF-<br />FEI.SEX, en escritura, del 23 de agosto de 1003.<br />La labor de esta Entidad fue muy fecunda para la aplicación<br />de abonos químicos, maquinaria agrícola, insecticidas, productos<br />enolósicoa, simiescos, etc., etc., y elaro-est.-ï que- sa adquisición<br />en común en poco tiempo la llevó a proveer de dicho material a<br />buena parte de nuevos Sindicatos y amisos particulares de las<br />Baleares, conocedores de la pureza y garantía de todos sus pro-<br />ductos: para lo cual fue necesario estender su radio de acción,<br />admitiendo socios de distintas poblaciones, y no pudieiido dar<br />satisfacción a las muchas demandas de productos de los que no<br />podían ser socios, por causas que no es del caso explicar, se tuvo<br />que pagar una crecida contribución inUuatrial varios aãos, como<br />expendedores comerciales.<br />Para muestra de lo que acabamos de citar pondremos a conti-<br />«EL AGKO» ¿S X1LLORCA 117<br />Abonos químico* importados Valor de los abonos importado*<br />en las Baleares en los saos des ? directamente por esta Caja Rurali<br />u ??^^,^?m ? "T ' '<br />Aio« Kilogramo« Aio« Poc«««<br />1901 74,773<br />1902 . 269,067<br />1903 550,901 1903 20.338«<br />1904 724,000 1904 7.401<br />1905 704,474 1905 15.618-<br />1906 1.059,682 1906 25.264<br />1907 2.526,000 1907 28.198<br />1908 . 3.824,852 1908 85.998<br />'909 ' 6.179,0ë3 1909 201.117<br />Por los datos anteriores puede juzgarse ei desarrollo que tomó<br />la importación de abonos en Baleares y al propio tiempo el de la<br />«Caja Rural de San Juan» en su mediación, alcanzando en 1909<br />una cifra no inferior a dos mil toneladas de abonos; lo que la<br />pouía en el caso de intervenir una tercera parte de dichos pro-<br />ductos importados en Baleares, y de ahí la importancia que<br />adquirió en toda ilallorca y especialmente en San Juan y sus<br />alrededores, donde tenia su cuna.<br />Obra de la «Caja Rural de San Juan* fue también la implan-<br />tación en esta Isla de <La Fiesta de la Agricultura» el día 15 de<br />mayo de cada aúo, honrando a San Isidro labrador, en cuyo día<br />se estudiaban los resultados de aplicación de abonos y maquina-<br />ria que tantos beneficio!? ha dado y estA dando a la Agricultura<br />Mallorquína.<br />El arado braband y los abonos' han hecho el milagro de tri-<br />plicar las cosechas, especialmente en la región de San Juan,<br />Villafranca, Petra. Montuiri, y alrededores, debido al mejor<br />cultivo de las tierras y a la aplicación racional de los abonos<br />?juimicos en ellas.<br />La tan repetida «Caja Rural» en 1919 codio ei paso ai naciente<br />«Sindicato Agrícola Católico y Caja Rumi de .San Juan» afiliado<br />n la «Federación Agricola Católica Balear» y ha secundado,<br />afianzado y agrandado enormemente 'a acción, bajo la cual puede<br />i c rse que todo San Juan se cobija a satisfacción de todos.<br />? H«flK» ttieko que Jo» pnxluctus se bau Irfpiíeutio'iifebfdo a ia<br />asociación y trabajos culturales en los campos: no es menos<br />cierto que los gastos siguen parecida ascensión y ponen el agri<br />cultor en una verdadera lucha. Para vencer en ella se imponen<br />las Cooperativas, que deben ser las Entidades del porvenir, parc<br />lo cual deben prepararse todos los agricultores que agrupados<br />con intensidad y buena fe lograrán implantarlas en breve con<br />resultados favorables al bien común, que debe ser la aspiración<br />de todos.<br />Aîrrcmo OUVEH<br />da CiMtrtt<br />San Juau (Mallorca)<br />" Bona vida té es ca<br />si li donsn menjar d'hora,<br />bona vida tá sa nora<br />si la deixen comandar "<br />es ca<br />El ca ( canis f_a-<br />rriliaris ) és un dels .<br />mamífers més intel·ligents,-<br />domesticat per l'hcme "'-^<br />caçador i ramader del Paleolític<br />i Neolític.<br />La seva reproducció" ha estat manipulada per l'hcme per<br />obtenir noves races esteses, arreu del man, de diferents característi-<br />ques. El seu tamany varia des de ccm el puny fins a més gres que una<br />persona. Races típiques de Mallorca san; ca de bcu( extingit ), ca rnà,<br />/eivissenc, de bestiar, llebrer, eriçoner ( paladar negre ), ca bufà,<br />ca¡ barret....<br />3ol eí'er un animal de vida miserable, així he confirmen<br />certes exprss-- inns populars com: " pallissa de ca ", " vida de ca ",<br />" sope = de ca ", " a ca magre no li falten puces ".... Molts d'elis fe_r<br />mats a una cadena perpètua, o vagabundejant pels carrers de grans ciu-<br />tats. Si tornen assalvatjats fan tala a guardes d'cvelles.<br />Els parenti més pròxims d=l ca sir. als llops i sis licaon;<br />( cans caçadcrs d'Africà ). Si viuen lliurament, en grups, tenen un =<br />estructuració jeràrquica b^n dslim-itada per uns casts i posicicns de<br />?<br />la cua que indiquen Is pcsició" dins el grup.<br />La j-ararcuitzacií rrigina bregues ( inclus a rccrt } en-<br />tre ?-?!= Báseles dominants. Aquestes lluites han estat manipulades per<br />l'hrme que organitzava oregues de cans a de C£.ns i llpps. Al ca se li<br />posa un collar de ferro ( inclus amb nues ) pel celi ser evitar cus si<br />seu contrari li talli la jugular.<br />El ca, igual qua sis sltras prsda-<br />dors, sap per instint que el can-<br />tra vital d'un ser suparicr és al<br />cap ( al ccr està massa amagat ) .<br />i per això l'ataquen per matar, si<br />bé, no directament ( par ésser dur<br />i resistent ) sí indirectament, a-<br />turant la?circulació1 de sang cap<br />al cervell rcmpent la jugular ri=l<br />coll.<br />\<br />Csmpixen els cantans, rs-<br />brsnques de portals ( per evitar-<br />ho hi posen flor de sofre ) i ro-<br />x%9L /V^áê<br />des de cotxe per delimitar territoris o par indicar el periods da zsl<br />( si sin cusses )<br />No tenen glándulas sudoríparas ( no<br />suen ), per així tenen sempre la punta del<br />nas frada i treuen la llengua ( si tenen ca-<br />lor o estan cansats ) per així transpirar<br />irillor.<br />De petits sár molt juguetes, se<br />tomben d'esquera perquè les facin pessi-<br />golles. Els grossos també ho fan, hi pixen,<br />però és ccm .a signe de submissií.<br />Beuen amb la llarcua, com als moixos.<br />Els agrada llepar les T.ans de les parscnes ami-<br />gues. Eons guardians i bons caçadors. En estat salvatge cacen per psrse-<br />.x fins que esgoten a la victime: an realitat sdn els millers corre-<br />dors de fons de la Naturalesa. Els peus acabats amb coixinets esmcrts'i-<br />dcrs i ungles romes i no retràctils.<br />Rotant barram carnisser ( claus, premclars i molars ben<br />adaotats ) que li permet rompre els ossos més forts z esqueixar las pells<br />més greixades. Si tenen axcás de menjar ( esses oocratot } 'les soler<br />guardar enterrats.<br />Ancestral »remic del mcix al q'us perserueix, meta i tar-<br />bé se'ls menja. Fer això els moixos, en veure un ca fugen ccm un llame.<br />5e aiu que ne distinçueixen bé els colors, si sentit vi-<br />\\<br />suai es deficitari, i más que "vsure" amo imatges visuals ( cem els ho-<br />mes i altres animals ) si seu cervell capta imatges olfactives<br /> t degut<br />al desenvolupament de l'olfacte que és un í = ls rriliors que es canaixsn<br />Sen sentit de l'orientada : si ens duim un ca annera de ca-seva,hi sap<br />tornar, baldament no haçui vist el camí.<br />A Sant Joan, al puig da 5ant Nafre, hi ha un penyasseçet<br />anomenat " es bot des cans ", per la quantitat animals rrorts de^penyats<br />a aquest lloc.<br />£ls noms más corrents sin f-.:acro i Linda. Si bé sa'ìs sci<br />cridar per : cus, quis, ... o amb un xiulo.<br />Emeten diferents renous segons l'estat d'ànim: lladren,<br />grinyolen, ploren,.«..<br />Les eusses, al llarg d'un any se posen sr zel dues vsç^-<br />de's, i .només ás receptiva dos dels deu dies .que dura el període. Són<br />prolífiques i solen u far una bona ventrada de quissons.<br />CA EIVISSENC<br />rr/MHj» m<br />ffi^7^<br />CA DE BESTIAR<br />CA LLE33E3 CA DE SCU<br />"A ca vell no facia cus, cus<br />Joan Mcra-incs<br />Pep Ariç<br />Jean Mcrey<br />T *? r-o c<br />ËTfo:<br /> <br />'<br /> jïïpi^;rf--gïïïï-|i:nF-):-!:<br />-<br /> g?<br />-<br /> <br />-j<br />_<br />±<br />_<br /> <br />?<br /> <br />:<br /> <br />*<br />?.::pi; f-;<br /> ^pir^rJirr'í<br /> '<br />LÍS<br />JlX<br />-LJO<br />E<br />:<br />.<br />.<br />.<br /> i-ïi+w<br />T<br />'<br />u<br />\<br />-<br />f<br /> <br />t<br /> <br />7<br />-1<br /> <br />-<br />=<br />s<br />rp<br />.¡^<br />: -<br />_<br />i<br />-<br />; .<br />i.-g<br />ps<br /> <br />:H<br />J:i<br />j!¿a<br />:;;;<br />IJ<br />LL^<br />iñ<br />i^J<br />lP^<br />-<br />"<br />-5<br />tí<br />-.<br />-:<br /> <br />-<br />áU<br />rf<br />.<br />M<br />i=H<br />T-ii<br />"H<br />. <br />I <br />'"<br /> <br />' <br />?<br />?<br />?<br />t?<br />-r<br />><br />-<br /> <br />?<br />1<br />~<br />^<br />T<br />"?<br />''<br />?<br />¡ <br />;;^<br /> <br />-<br />^<br />-<br />t!<br />-<br /> <br />_<br />?<br />d<br />S<br />i:<br />r<br />-ä<br />::<br />rJ<br />rS<br />J<br />5<br />Ä<br />3r<br />«<br />ti <br />.<br />j<br />?<br />j^<br />--<br />y=<br />-:-<br />-|^<br />jj¿<br />^^<br />^^<br />^^<br />^i<br /> <br />-<br />^<br />ra<br />^<br /> <br />^<br />~<br />~<br />><br />c?<br />"<br /> <br />i^<br />^<br />'<br />? <br />?<br /> <br />?<br />-<br />?<br />' <br />?<br /> <br />tQ<br />^^<br />dS<br />~<br />~<br />~<br />Z<br />]^<br />.<br />£=<br />:: <br />r<br />-<br />í T<br />=<br />^=<br />^-<br />=<br />v<br />^<br />--<br /> <br />.<br />; <br />g=<br />=<br />T<br />^<br />\<br /> <br />"<br /> <br />_<br />Í^<br /> <br />' <br />"^<br />"^<br />J<br />l·<br />m<br />3-<br />1-<br />A P U N T S D_E F L O R A<br />.X*'<br />L' ametler és un arbre cultivat, a les Balears. No es<br />«<br />troben formes silvestres. Segurament arribà a les illes segles abans<br />de Crist, però de totes maneres, no és fins dins la segona mitat del<br />segle X.U., quan comença a constituir una característica essencial del<br />nostre paisatge.<br />Des del Gener , aquest arbre està vestint les seves<br />nues branques de la tardor amb belles flors. Núvols de pètals blancs,<br />els més, i roses alguns, donen al paisatge hivernenc d'aquestes set-<br />manes una nota de puresa indescriptible. Aquests apareixen tendres i<br />silenciosos enmig de la letargia de la terra.<br />Aquesta gosada precipitació de l'ametler dins 1'esta-<br />ció freda, ara bé, no és permesa sempre per la naturalesa i moltes<br />d'aquestes atrevides flors moriran abans de l'alegria de fructificar.<br />L'observació popular ho expressa en aquesta frase: " de flor de Ge-<br />ner no n'omplen paner ".<br />La flor no suporta temperatures inferiors a - 2,82C<br />mentres que l'ametló es perjudicat per temperatures inferiors a<br />- 1,1 2 C .<br />L'amèt1er així com també altres espècies de la mateixa<br />família cultivades per aquí: colonyer, nesprer, prunera, melicotoner,<br />albarcoquer...., són oriünds d'Àsia central i occidental, on s'hi tro<br />ben nombrosos tipus salvatges. Fenicis, hebreus, grecs, romans l'in-<br />troduïren i estengueren pel Mediterrani.<br />De les essències que contenen les flors se'n fabriquen<br />colònies.<br />Un comportament curiós de l'ametler i altres arbres<br />de la mateixa família és el de treure les flors abans de les fulles.<br />Hem trobat una bella llegenda que ens explica perquè<br />els ametlers traurien primer les flors:<br />Josep Roig Baucà<br />. LLEGENDA<br />Contaven es grecs q.ue^ . .\._y.,' \,<br />l-Uiï-Q'/M.Una princesa, Filis, anava a. sa glatja<br />a esperar es seu estimat, q_ue nav"iar\ "?<br />partit a sa guerra d<br />Ell s 'estorbava a tornar<br />de tristor. Però es<br />un ametler.<br />va<br />Quan ell arribà acaricià sa Is ca<br />d'aq.uell ametler. íï<br />I ella respongué a ses seves i<br />carícies i va rompre?eñ^vflors<br />per totes ses branq.<br />, «n ylc<br />/x?^N 1ranques. /^\<br />inetlar<br />( f r uru s. ari cd al u<br />Fam: îosacies<br />SE<br />C<Mi.<3tfl£R TAMMÂ70<br />AMPLIADAS*<br />e<br />«stfev«-« bAS<br />At MOMENTO<br />r^<br />FOÍOCuPISmiA<br />BOHIGfiS<br />FZStfTZALA POUCM YOffüWS UMí :<br />VRUíZde,flLDñ,13 V<br /><Z OLMOS.4O<br />Anunciamos Ui instalación de 2 Fabulosas<br />Rank Xerox 9.200<br />Considerada como la mejor y más completa<br />Fotocopiadora del mundo<br />