I<br />7<br />%l| ...V'<br />"S'l, JQ-A; HW.-.V<br />'lH^A/ t 1 » ' ' i v v l i ' ' ' n<br />!i9...
I<br />7<br />%l| ...V'<br />"\\S'l\,\ JQ-A; HW.-.V<br />'lH^A/ t 1 » ' ' i v v l i ' ' ' n<br />!i9<br />MEL I SUCRE, num - 19 Gener<br />1.982. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a Sant<br />Joan, per als socis.<br />Portada - Sant Antoni<br />Tothom que vulgui col·laborar<br />que faci de veure algú de l'e-<br />quip de treball.<br />Tirada actual : 80 exemplars<br />Girant fulles hi trobareu:<br />- Notícies locals, sobre el que<br />succeeix a"l poble per 1"*O.C.B.<br />- Escrit per a una amiga, poe-<br />ma de Miquel Bauçà que ens<br />parla d'una amistat ideal en-<br />tre els dos sexes.<br />- Apèndix a la bibliografia<br />sobre el nostre poble, per Mi- '<br />quel company Florit.<br />- En Biel Company en el seu<br />article COOPERATIVA ens expli-<br />ca el que és i el funcionament<br />d'una entitat d'aquest tipus.<br />Cosme Nigorra Piol parla<br />d'una identificació entre les<br />construccions per vivenda i el<br />paisatge i la idiosincràcia<br />del poble.<br />- Aquest mes fa .... ,ressenya<br />del que passà a Sant Joan fa<br />una sèrie d'anys, per Miquel<br />Gaià Mates.<br />- La pesseta, la moneda espa-<br />nyola 1.868-1.975, per Amador<br />Gaià i Joan Morey.<br />- Bestiari, original,estudi de<br />l'home per Joan Moratinos, Pep<br />Roig, Joan Morey i altres.<br />=i=Í=l=l=i=i=i-l===¿=s£=i=a=¿=i=<br />Els reis varen dur carbó i juguetes per a tots.<br />Aquests reis s'han motoritzats perquè no usaren bísties, per<br />venir, sinó que arribaren amb tractors moderns.<br />Astronomia: la lluna tengué un eclipse total<br />que no se tornarà a repetir fins d'aquí a 18 anys, segons infor-<br />mació dels mitjans de comunicació social.<br />?- Meteorologia: els mes de gener ha tengut una<br />temperatura mitja superior a la normal del mes, de, 8 graus, i<br />encara no ha plogut a bastament. No és suficient pel sembrat<br />per créixer així com toca.<br />?? Sant Antoni: Molts de fogarons i poca animació<br />en general. El dia del Sant, Carroces i beneïdes, que a pesar<br />de la brusca, sortiren al carrer.<br />Se fa un adobament a la llunyana estació de's<br />tren, de Sant Joan, amb uns objectius desconeguts de moment.<br />Casetes: Pareix que als nous dirigents del fut-<br />bol no els hi han agradat l'estructuració de les casetes ante-<br />riors, per això n'han construïdes unes de noves.<br />?? Voleibol: Males notícies pels aficionats locals<br />a aquest deport. L'equip femení de Sant Joan va sofrir una con-<br />tundent derrota per 0 - 3 davant l'equip petrer.<br />S'ha oberta la "Biblioteca del Pare Ginard" amb<br />el següent horari: de les 17'30 h. a les 1$'30 h. de dilluns<br />a divendres, i els dissabtes de les 10h. a les 12h.<br />?? Per sí no vos n'heu donat compte aquest és el<br />primer bo lietí d'enguany.<br />O.C.B. de Sant Joan<br />l|£5|T=||R=A=UNA=AiMIGA<br />A tu sempre meva amiga A ell, apareixes tu<br />ara et vull rewordar asseguda i parlant<br />amb la teva cara garrida consolant les meves penes<br />com esqueix d'un dolç cel blau i donant-me claretat<br />A tu que donaves alegria Recordant el troc de vida<br />a la meva soledat viscut a ne'1 teu costat<br />i dins el fred d'.un món en guerra dolça i embriagadora<br />a mi me mostraves amistat meva amiga sempre seràs.<br />Miquel Bauçà<br />Pot ésser que la rialla<br />sigui per el meu cant<br />però si com sempre és zalesta<br />molt ben vinguda serà<br />Ella farà que de sobte<br />tothom es senti canviat<br />que s'oblidin dels seus odis<br />i que sols regni la pau<br />Ella farà que la lluna<br />nosaltres podem agafar<br />i que les meves esperances<br />es facin realitat<br />Per tot això meva amiga<br />cluc els ulls i em traslat<br />a un món de nova alegria<br />mai pels homes trepitjat<br />APÈNDIX A LA BIBLIOGRAFIA SOBRE EL NOSTRE POBU¿<br />PARLAMENTS. FULLETINS. MONOGRAFIES. ARTICLES, TREBALLS I LLIBRES<br />- El regadío en Sant Joan, treball d'investigació, 1978. B.P.M.<br />Amador Gaià Bauçá, Francesc X. Moratinos, Cosme J. Nigorra-.<br />- La rilla de- Sant Joan (Mallorca) a su compatricio, el misio-<br />nero protomártir de San Diego. Fra Lluís Jaume.. O.F.M.II Cente-<br />nari del martirio. 5 - 11 -75. Diversos autors. Tipologia Nue-<br />va Balear. 1976.<br />- El paisatge a Mallorca, leàtures mallorquines. Imp. Gràfiques<br />Nueva, 1979. Climent Picornell i Bauçà.<br />- Malnoms de Sant Joan, treball d'investigació, 1978. Joan Font<br />Roig.<br />- Estudi de la vegetació natural al terme de Sant Joan.treball<br />d'investigació, 1978. B.P.M. Diversos autors.<br />- Estudi sociològic de la població de Sant Joan, treball d'in-<br />vestigació, 1978, B.P.M. Diversos autors.<br />- El agro en Mallorca. Miscelánea Balear dedicada a Antoni M*<br />Alcover 1929-32, Imp. Viuda de S. Piza, 1933. Antoni Oliver<br />des Calderers.<br />- Com voteu el santjoaners (petita crònica electoral), treball<br />d'investigació, B.P.M. Diversos autors.<br />- Exploradores de España, tropa de Sant Joan. Diario de opera-<br />ciones del jefe de tropa. José Rosselló Ordino<br />- Aportación al estudio de la geología de la región central de<br />Mallorca. Imp. Atlante. 1954. José Rosselló Ordines<br />- Imatges del record. Poemes .Gràfiques Miramar. 1975. Miquel<br />Gaià Sitjar.<br />- Estructura agrària de Sant Joan, treball d'investigació. Di-<br />versos autors.<br />- Es mestre, esqueixos d'una vida. Document biogràfic sobre<br />Guillem Messene. Francesca Bosch.<br />He volgut presentar tot allò que essent material<br />bibliogràfic servesqui per conèixer la producció realitzada<br />per autors de la vila i externs sobre aspectes concrets i ge-<br />nerals del poble. He sintetitzat de tot lo recollit els temes<br />més diversos i amplis quedant dintre del sac reculls de mate-<br />rials d'autors nascuts a la vila nostra. Així com anem reco-<br />llint férem més àmplia la nostra font bibliogràfica per a la<br />investigació venidera.<br />Miquel Company Florit.<br />Sant Antoni de Viana<br />és el desset de Gener,<br />venturós aquell que té<br />la dSna que no l'enganya<br />Sant Antoni els doblers<br />ja les mos poreu donar,<br />perquè enguany hem d'arribar<br />més enfora que els demés.<br />Comunicat de darrera hora;<br />- VISCA SANT ANTONI!!!! han arribat 10.000 pts de<br />s «Ajuntament i 40.00CyO pels altres, MORTA NA LINDA,<br />MOS FAN SA PELL ! ! ! !.<br />C=0_0_P=E=R=A=T=I=V=A<br />Voldria explicar quatre punts sobre cooperativisme<br />q.ue, al-meu entendre i déduit de parlar amb diferents pagesos,<br />crec que no estan massa clars.<br />Primer Què és una cooperativa?<br />Segon Qui formen la cooperativa?<br />Tercer Bases del funcionament de la cooperativa.<br />Quart Objectius i fins a curt, mig i llarg plac.<br />- Una cooperativa és al temps un grup de pagesos creat<br />per aconseguir els articles necessaris, (abonos, insecticides,<br />fungicides...), pel camp, més barats i una empresa per la comer-<br />cialització dels seus productes. Més encara, és una empresa de<br />necessitat, factible i rentable en temps de crisi.<br />Segons els. grans estudiosos de problemes agraris, és<br />l'únic remei a la pobre i desamparada situació del pagès, car<br />l'individualisme empresarial, äi b'é té les avantatges del lliu-<br />re comerç i la iniciativa pròpia, es veu contínuament retallat<br />pels intermediaris i majoristes degut a la poca capacitat de<br />presió d'un pagès totsol.<br />Una cooperativa és al fi un grup de gent que forma<br />una empresa agrària per obtenir avantatges enfront del sistema<br />econòmic vigent.<br />- La cooperativa la formen els socis. Ells són els<br />vertaders amos de l'empresa, haguent escollit uns representants<br />davant l'administració per a efectes de gestió. Endemés els es-<br />tatuts de tota cooperativa recullen el principi de portes ober-<br />tes a tothom.<br />Això és un poc teoria demagògica, lo que a la pràcti-<br />ca ens serveix de poc. En definitiva una cooperativa la fan tots<br />els socis i quan realment s'ha de formar és a partir d'haver<br />pagat la quota. Ho dic pels que creuen que tot és com al cinema,<br />que en haver pagat l'entrada tot ho fan els altres; a una coope-<br />rativa és ben distint: - Tendirem cooperativa si la feim entre<br />tots.<br />De la mateixa manera tendríem teatre, el nou magatzem<br />ens hauria costat menys, etc.<br />- Com havíem dit la cooperativa manten el principi de<br />portes obertes, ara bé, a aquest dret correspon un deure, la<br />cooperativa exigeix el principi d'exclusivitat, el soci ha de<br />girar-ho tot mitjançant la cooperativa. Tant comprar com vendre.<br />- Els objectius de tota cooperativa són l'estalvi de<br />diners per part del pagès/soci, no tant l'augment del capital<br />social com feria tota S.A. (societats anònimes), la seguretat<br />d'uns preus pels productes del camp, (aixb és acursar el risc<br />de la venda), acabar amb la importació incontrolada de produc-<br />tes de fora que el que fan és abaratir els nostres propis, la<br />desaparició de majoristes i intermediaris que són els que, vo-<br />luntària o involuntàriament, és queden el benefici net del tre-<br />ball del pagès i arribar a una reforma agrària convenientment<br />actualitzada.<br />Una cosa que record, a Espanya es fan al llarg d'un<br />any,80, (vuitanta), cursets sobre cooperativisme destinats als<br />gerents de dites empreses, mentre que, a una regió de França,<br />en tres mesos s'en fan 40.000 (quarant mil), destinats al pagès<br />senzill. Crec que vol dir qualque cosa.<br />Abans de la signatura una qüestió als socis de la coo-<br />perativa, que pensau fer erab el magatzem? Com i per què l'em-<br />pleareu?<br />Aquestes qüestions no van dirigides als que d'una ma-<br />nera directa hi han fet feina, (vuit, dotze), car aquests bé<br />que ho saben, sinó als que només n'han parlat pels cafés i que<br />mai han assistit a una assemblea. Pensau-ho.<br />biel company.<br />Pareix que la societat humana necessita de cada vega-<br />da més, la innovació de noves tècniques per a fer ús d'unes co-<br />moditats que tots coneixem, com per exemple els "electre-domès-<br />tics", rentadores, televisions, ràdios, estufes, etc.<br />À tot aquest progrés, se li veu clarament un caire po-<br />sitiu, però analitzant-lo un poc, també li trobaríem factors<br />negatius. Un d'ells, i que engloba a tots els altres és que in-<br />fluencia a la persona i no la facilita a sentir-se ni a*relacio-<br />nar-se amb la seva condició humana. Un exemple molt clar que<br />plasma lo dit, és la televisió. Aquest aparell que està tantes<br />d'hores amollat (a més de fer-mos mal psíquicament i físicament),<br />dificulta el diàleg i comunicació entre les persones. Inclus,<br />quan algú xerra, a vegades el fan .callar perquè els demés no<br />el poden seguir.<br />Tot aquest progrés també s'ha fot present en el sec-<br />tor de la construcció, el qual espenya el paisatge urbanístic<br />típic de cada regió, ja que se construeixen els edificis amb<br />les mateixes tècniques per tot.<br />Cada societat fomenta la seva vida segons les seves<br />rels amb les quals està ubicada. Es una cosa semblant a un ar-<br />bre, que estera condicionat a molts de factors, com són el cli-<br />ma, la terra, l'aigua, etc. Amb la societat passa el matéis cas,<br />que quan aquestes rels comencen a decaure, se por esbucar tot.<br />Pixem-nos un poc amb el tipus de paisatge urbanístic de diferents<br />nacionalitats, regions o inclus localitats. Si heu viatjat un<br />poc, ho haureu pogut comprovar: els tipus de cases de Mallorca<br />difereix amb molts d'aspectes al de les d'Eivissa o de Menorca;<br />i si heu tengut ocasió d'anar a parts més allunyades,' encara di-<br />fereixen més.<br />Quan aquestes diferències comencen a deixar d'exis-<br />tir, podem dir que a causa del progrés se despersonalitza la<br />cultura prbpia, cosa que sembla hauria d'esser al contrari.<br />El cas més aprop que tenim és el del nostro poble.<br />Les cases que se construeixen amb estil modern, que n'hi ha<br />moltes, difereixen molt de la nostra realitat. Es a dir, una<br />casa a estil modern, tant podria estar ubicada a Ciutat com a<br />S'Arenai (sense ofendre als "ciutadans" ni "arenelesos"), a pe-<br />sar de que també espenyen tot el contexte de les altres cases<br />del poble.<br />Com a conseqüència d'això, hi ha pobles en concret,<br />que el seu ajuntament ha dictaminat unes normes, segons les<br />quals no se poden "espenyar" fatxades d'algunes cases, perquè<br />l'estil típic no se vagi desmoronant tant fàcilment. Â pesar de<br />tot, aquesta solució no basta, no és massa vàlida. Es necessari<br />que a nivell personal cadascú sapi apreciar el gust per a la<br />cultura pròpia, i no s'hauria d'esperar a haver de recorrer a<br />què el poder se pronunciï damunt el poble.<br />COS-ME NIGORRA<br />0^<br />r<br />^<br />o^<br />o<br /><J- .¿r<br />.30<br />/<br />~C?"<br />1<br />Ò i1 .<br />* -<br />L :<br />'"O".<br />? t<br />? i<br />k -*<br />? ?<br />jga r^| ^ /_<br />' . "^  'n ",.<br />- ./<br />r i<br />? ? ? , ^- -«5-<br />;_i^_J) . ?. ^ __..<br /> m<br />/<br />AQUEST MES PA<br />- 23 anys: Que es varen començar les obres de la nora<br />carretera per anar a Consolació.<br />(6-1-1959)<br />- 3 anys: Que va sortir elegida la primera directiva<br />de l'actual Societat de Caçadors de Sant Joan.<br />(20-1-1979)<br />- 399 anys: Que es va fundar la primera escola publi-<br />ca al poble de Sant Joan, emprant les cases velles del Santua-<br />ri de Nostra Senyora de Consolació.<br />(6-1-1583)<br />Consolació abans de la restauració<br />? 40 anys: de la realització del I Certamen Històric-<br />Lliterari, organitzat per l'Ajuntament de Sant Joan.<br />(20-1-1942)<br />- 6 anys: De la celebració de la seva primera missa,<br />al poble de Sant Joan del Rvd. D. Jordi Gaià Estelrich.<br />(20-1-1976><br />- 30 anys: Que l'Ajuntament de Sant Joan va comprar<br />els terrenys corresponents al Fes Públic Municipal.<br />(30-1-1952)<br />- 167 anys: Del nombrament, de Mestre de primeres<br />lletres, a Dn. Guillem Gaià, Prevere de la Parròquia de Sant<br />Joan.<br />(17-1-1815)<br />- 75 anys: Se va celebrar en el poble de Sant Joan<br />la apertura de la nova oficina de farmàcia del farmacèutic D.<br />Climent Gaià.<br />(14-1-1907)<br />- 5 anys: De la proposta en assemblea de la funda-<br />ció a Sant Joan de l'escola de dances del Teleclub.<br />(23-1-1977)<br />Gener -82<br />Miquel Gaià.<br />L A P E S S E T A<br />or<br />L'origen del nom pesseta és un poc confiïs, si bé la<br />teoria més encertada és que abans la gent anomenava pecetes d<br />a monedes petites d'aquest metall (escuts, \ escuts, ^  reals,<br />i reals d'or) i això originà el posterior nom de pesseta.<br />Monedes derivades de la pesseta<br />En plata (5 gr) Govern provisional, Alfons<br />XII, Alfons XIII de 1869 a<br />1905<br />República - 1933<br />En temps de la Guerra Civil tant la part nacional com<br />la republicana feren entregar la plata i encunyaren moneda de<br />llautó o coure. A les Balears els consells municipals de Menor-<br />ca encunyaren en llautó monedes de 5 ets, 10 ets, 1 pts i 2'5pts.<br />En coure-estany (3'5 gr) Franco-1944,47,53,63,66<br />Joan Carles I - 1975, 80.<br />En coure-estany Franco 1953<br />En plata (10 gr) Govern provisional, Alfons<br />XII i Alfons XIII de 1869 a<br />1905<br />50 cts=2 reals En plata (2'5 gr) Govern provisional, Alfons<br />XII, i Alfons XIII de 1869 a<br />1926<br />En coure-níquel (4 gr) Franco - 1949-63<br />En alumini (l gr) Franco - 1966<br />En alumini (1 gr) Joan Carles I - 1975-80<br />25 ets de pesseta = 1 real<br />En coure-níquel (7 gr) Alfons XIII - 1925-27.<br />Govern de Burgos 1937.<br />{***$) y$ 3?r(?^wiy) pá?<br />t^Vhy g} "J «4<br />(»»"n^ |^W<br />-ÍÏ<br />(BB. «4») jvtrd «fmw ?<br />1-^3) 'wvnmrYM - TV*»»» ' *W J.Î<br />? ? Q 4<br />(US.<br />1<br />*^)<br /><»y»w ^yww l<br />[m^) (*»*v& <br />^nwJ^ /I^M --««»> '-«pwií ><br />ww»vnip4ní ww<br /> /<br />»»*^V/<br />1<br />'T " J >/w*»)JWr /WïWjd V ,<br />(jEX-^fO<br />q*^ ^»wJ^<br />^ia <"^tí) '^TV irwvwl J(ir*^ ^^<br />Tr "H'<br />Ç^iBSSHd<br />U"V<br />s:h-<V-z:/vuo<br />=1-*£<br /> <br />'<br />«alo<br />1:;?^-<br /><<br />=4<br />«<br />t<br />-<br />i<br />?H<br />:o<br />'O<br />n^<br />r<br />20 ets de pesseta<br />En plata (l gr) Govern Provisional 1896-70<br />10 ets de pesseta = 4 ets d'escut = 4 dècimes de real<br />En coure (10 gr) Govern Provisional i Alfons XII<br />de 1870 a 79.<br />En coure-alumini (2 gr) Franco 1940,41,45,53.<br />En alumini (o'75 gr) Franco 1959 ("canet")<br />5 ets de pesseta ~ 2 ets d'escut = 2 dècimes de real ("canet")<br />En coure (5 gr) Govern Provisional i Alfons XII<br />de 1870 a 79<br />En coure-alumini (I125 gr) Franco 1940,41,45,53.<br />2 ets de pesseta ("canet")<br />En coure (2 gr) Alfons XIII 1904,05,11,12<br />1 cèntim de pesseta (canet)<br />En coure (1 gr) Govern Provisional 1870. Alfons<br />XIII, 19.11, 12, 13.<br />joan morey<br />amador gaia<br />ASSEMBLEA<br />Se convoca a tots els socis per dia 19 de Febrer del<br />82 a les 22'30 h. amb el següent ordre del dia:<br />- Renovació junta directiva.<br />- Aprovació de la memòria de l'any passat.<br />?<br />- Avantprojecte del pressupost vinent.<br />- Activitats.<br />T* Fregs i preguntes.<br />cjaao<br />Wert baleario<br />A pesar d'esser l'espècie<br />mês moderns delí. mamífers ( l'antiguitat<br />de l'homo sapiens no arriba a 15G.CCC<br />anys ) és la que millor s'ha adaptat al<br />medi terrestre.<br />Sol viure en grups ben<br />organitzats on cada espècimen té el seu<br />lloc ben concret. Hi ha unes normes que<br />hem ha»de complir. Diferents posicions<br />j eràrquiques' de peder i que els elements<br />manifesten externament de moltes i va-<br />riades maneres ( gests, adorns, sienes,..)<br />Darrerament cubreix el seu<br />cos amb robes, pells, teixits,... per<br />prot?gir-se de l=s inclemències del tsmps,<br />per adornar, per marcar posicions socials,<br />j- que les proteccions naturals ( pell i<br />pèl ) han perdut les propietats que ini-<br />cialment tenien.<br />Originàriament<br />er^ un animal bàsicament vege-<br />tarià, però quan aprengué a ca-<br />çar i domesticar animals se convertí en el pitjor predador que ha co-<br />lonitzat la superfície de la terra. Per la seva culpa s'han extingit<br />o estan en perill d'extinciá moltes espècies d'altres animals. La se-<br />va població s'estima en más de 4.GCG milioas d'efectius distribuïts<br />erreu del min: la supervivència està assegurada, l'únic perill d'ex-<br />tinció radica en la pròpia tendència autodestructora ( li agrada juçar<br />a la guerra per matar als seus germans ) i en l'ús incontrolat d'ele-<br />ments mortífers { nuclears .-ocre tot ).<br />La intel·ligència, una de les rrés sofisticades que se C2<br />neixen ( degut al gres i evolucionat cervell ), li ha permès arribar<br />a un alevat grau de tecnicisme, que si per una part ha e^tst profites<br />^-Jvìào<br />h. sapiens<br />per altre banda juga amb l'¿niquilació de la vida soore la terra.<br />S'sgrupa par parelles.( masele i femella ) que seien<br />viure dins uns habitacles anomenats cases, aquestes s'agrupen en nu<br />elis de poblacií ( pobles i ciutats ) cada vegada més grcssos. Bas»<br />tants han superat 1= carrera dels 1C milions d'individus.<br />Els seus medis da comunicació sen prou complexes. El me<br />important enc¿ra ás el llenguatge verbal articulât, si bé no és uni-<br />versal per tota l'espècie ( ha evolucionat de diferents maneres serons<br />la comunitat d'origen ). Empra riues cames per caminar ( cada vecada<br />inventa artiluçis per evitar-ho ) i dos braçOs amb dues mans<br />Eosquimans del Kalahari<br />caçant un òrix<br />per manejar eines. Dels sentits, el<br />més desenvolupat és la vista ( frental i<br />estereoscópica ). La pell, de diferents colors,<br />sob'retot blancs o negra.<br />Sempre s'ha sentit superior als altres sers vius i per<br />això li costa admetre que és un animal com els demés . Creia que ha-<br />via estat creat directament pels déus: des dels principis els adora i<br />rendeix culte.<br />La complicada organització vociai a que es veu sotmès<br />l'obliga a fer unes feines per aconseguir uns dcblers que li perme-<br />tran adquirir ( a més del necessari per subsistir ) articles o pro-<br />ducte- secundaris de luxe i confort: estrany costum úrica en tct ei<br />min animal conegut.<br />Joan Xoratincs Jau' e<br />P=p loig 3auç2<br />Jean f-'crey Company<br />i sltres<br />QU<br />AD<br />RE<br /> <br />E<br />V<br />CL<br />UT<br />IÜ<br /> <br />D<br />E <br />L<br />A <br />"<br />B<br />E<br />5T<br />I<br />A<br />"<br /> <br />E<br />N <br />E<br />L<br />S <br />D<br />A<br />R<br />R<br />E<br />R<br />E <br />4 <br />M<br />I<br />L<br />I<br />C<br />hS<br /> <br />D<br />'<br />A<br />N<br />Y<br />S<br />o<br /> <br />«<br />s<br />Ä x<br />r u^ 1<br />3<br />W<br />f-<br />«,<br />.<br />5^<br />=><br />C<br />«<br /> <br />~<br />s-<br />e<br /> <br />e<br />s<br />"<br /> <br />%<br />-<br />;<br /> <br />5<br />il<br />?e<br />=> r<br />s«<br />^<br />