ucre<br />Obra Cultural Balear - Sant Joan Novembre / 1996 - n 197<br />nieì i sucre<br />MELI SUCRE...
ucre<br />Obra Cultural Balear - Sant Joan Novembre / 1996 - n 197<br />nieì i sucre<br />MELI SUCRE. Novembre, num. 197. Butlletí informa-<br />tiu de l'Obra Cultural Balear a Sant Joan.<br />Local social: carrer de Ramon Llull, 48. 07240<br />Sant Joan (Mallorca).<br />Consell de redacció: Guillem Florit, Joan Sastre,<br />Joan Font, Joan Moratinos, Miquel Company.<br />Tirada actual: 500 exemplars.<br />Disseny de Ia capçalera: Jaume Falconer<br />Coberta: Fotografia de Ia festa de Sant Cristòfol cap<br />a finals dels anys 50 d'Antoni Sastre. Idea i mun-<br />tatge de J. Font<br />Contracoberta: Fotografia de G. Florit. Idea i<br />muntatge de J. Font<br />Fotografies de G. Florit, J. Sastre i J. Font<br />Dipòsitlegal: PM.49/1983<br />EIs articles publicats a Ia revista expressen únicament l'opinió dels<br />seus autors.<br />EIs articles originals s'han d'entregar ahans de dia 18 del mes en<br />curs.<br />Nota: S'adverteix als possibles lectors de MeI ¡ sucre que aquesta<br />revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir Ia sensibil i tat<br />dels esperits no acostumats.<br />4díbr<br />EN AQUEST NÚMERO HI TROBAREU<br />? Notícies locals<br />? ? 08, per J. Falconer<br />? Ajuntament, per J. Sastre i F. Nicolau<br />? Aclariment, per J. Sastre<br />? Garbes del P. Ginard (11). Noces i<br />enterraments, per J. Estelrich<br />? Excursió, per J. Moratinos i J. Sastre<br />? MeI i sucre, dolcet, dolcet, per J. Bauçà<br />? Meteorologia, per M. Company i M.<br />Alzamora<br />? Pobres segrestats, per B. Matas<br />? Al fill de Joan Moratinos i Neus Bordoy, el<br />nostre nét, per C. Jaume<br />? Dedicat al director de sa Banca March i Ia<br />seva senyora, pares d'una preciosa colleta<br />de bessons: nin i nina, per C. Jaume<br />? Agenda<br />^<br />^<br />El consell de redacció<br />es reunirà dia 27 de novembre,<br />a Ies 21 h, al casal social.<br />EIs col·laboradors<br />hi estau convidats<br />^\<br />J<br />NOTA DE REDACCIÓ<br />Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides<br />pel contingut d'aquesta revista, tencn a Iu seva<br />disposició una secció de «Cartes al Director» que admet<br />escrits que complesquin les següents condicions:<br />? L'extensió màxirna és un foli mecanografiat a dos<br />espais.<br />? Les cartes han d'anar signades per l'autor, que ha<br />de scr identificable.<br />mel i sucre<br />NOTICIES LOCALS<br />Per Tots Sants, el cementeri queda prou enjoiat per rebre Ia visita de totes les persones que hi pugen per tal de retre homenatge al seus difunts.<br />- El dia de Tots Sants el cementeri es va omplir de visitants, que aprofitaren Ia diada per<br />recordar-se dels parents i amics difunts i dur flors a les seves tombes. Com és habitual, pocs dies<br />abans, l'Ajuntament havia fet un repàs al recinte. Netejaren i adobaren els petits desperfectes que<br />s'havien acumulat d'ençà del dia de Tots Sants de l'any passat.<br />- Unajoia de l'arxiu municipal de Sant Joan necessita una restauració urgent. L'any 1864,<br />Pere d'Alcàntara Peña va aixecar el PIa parcel·lari del terme de Sant Joan. Es un llibre de gran format<br />que mostra els trossos en què es dividia el nostre foravila fa cent trenta anys, abans que començassin<br />els establiments massius de les grans possessions. També mostra altres detalls com ara camins<br />(pensau que un problema greu que es dóna a molts de pobles i que sens dubte ens afectarà qualque<br />dia és el tancament de camins per part dels qui se'n declaren propietaris; tenir documentats els<br />camins del segle passat és una ajuda inestimable per aturar les pretensions abusives). El gran interès<br />del llibre fa que meresqui ser conservat en bon estat. Al llarg dels anys, sobretot per causa de l'ús,<br />s'ha anat deteriorant, fins al punt que es fa imprescindible restaurar-lo. Tècnics del Consell de<br />Mallorca estan avaluant el cost que suposaria aquesta restauració, que s'espera que es podrà dur a<br />terme ben aviat.<br />? Una família de santjoaners acull durant un mes una nina txetxena de tretze anys, de nom<br />Petimat Temirbieva. Un grup de cinquanta al'lots de Txetxènia han vengut a passar un mes a<br />mel i sucre<br />Mallorca. Com sabeu, aquesta antiga república soviètica ha patit una guerra sagnant amb Rússia.<br />Molts de països europeus han convidat nins txetxens per donar-los una mica de conhort. La nina que<br />ha vengut a Sant Joan va ser rebuda amb tots els honors a Ia Casa de Ia Vila, on va ser obsequiada<br />per al'lots santjoaners de Ia seva edat, i passarà un mes amb Ia família d'en Joan Calderer.<br />- Pocs dies abans de<br />Tots Sants es va enllestir el<br />marge de Ia dreta del camí del<br />cementeri. L'obra, que s'ha<br />fet en un temps breu atesa Ia<br />seva importància, té una gran<br />qualitat i segons els entesos és<br />un marge fet com els d'un<br />temps. La gentada que visità<br />el cementen va tenir ocasió<br />d'admirar-la, tot i que no<br />faltaren els descontents que<br />diuen (ho deuen haver somiat)<br />que el poble té mancances<br />més peremptòries que Ia d'un<br />marge de pura planta.El mari>e de Consolació és una bona mostra de com cal fer una pare! de pedra.<br />- El 14 de novembre va tenir lloc a Ia Casa de Cultura una conferència sobre "EIs drets<br />humans i els nins als països en guerra", a càrrec de Maria Vazquez, presidenta de Ia Creu Roja de<br />Sóller i col·laboradora de l'Oficina de Drets Humans del Ministeri d'Afers Estrangers. Va ser una<br />conferència organitzada per Ia Mancomunitat del PIa amb Ia col·laboració de l'Ajuntament de Sant<br />Joan.<br />- La Penya Motorista de Sant Joan celebra enguany el quarantè aniversari. Amb aquest<br />motiu ha organitzat una exposició que permet seguir Ia ja llarga història d'aquesta associació, a<br />través de fotos, retalls de premsa, programes d'actes, etc. L'exposició s'ha muntat al número 3 del<br />carrer del Mestre Mas (veinat de Can Fiol) i està oberta els diumenges.<br />- Ara que s'ha tancat l'any agrícolaja és possible fer-ne un balanç. La producció de cereals<br />ha estat molt bona; Ia d'ametles ha estat fluixa (curiosament havien retut més aquests anys passats,<br />molt més eixuts que l'actual); les fruites i les hortalisses han estat retents, pel que fa a Ia quantitat,<br />però el preu no ha acompanyat.<br />POUS ? CISTERNES ? SIQUIES ? DEMOLICIONS<br />FEINES AMB COMPRESSORS ? RETRO<br />MINIEXCAVADORES<br />Çaèriet Çayà üvCorCà<br />Cooperativa, 5-7<br />Tel.: 64 78 69. Mòbil: 908 53 58 76<br />07260-PORRERES<br />A BANCAMARCH<br />C/de Mestre Mas, 11<br />Tel.: 52 60 66<br />07240 Sant Joan<br />mel i sucre<br />- A final del mes passat es va obrir<br />un camí nou a Sant Joan. El carrer de Ia<br />Princesa, que fins ara s'aturava una mica<br />més amunt del carrer de Mestre Mas, ara<br />arriba al carrer de Tramuntana (el que<br />parteix de devora el transformador que hi ha<br />al capdamunt del carrer de Fra Lluís Jaume).<br />La iniciativa d'obrir el carrer ha estat dels<br />veïns. Ara esperen que l'Ajuntament se'n<br />faci càrrec i el doti de les infraestructures<br />necessàries (asfalt, clavegueram, voravies,<br />etc.). L'Ajuntament ja ha manifestat Ia seva<br />postura favorable a Ia pretensió dels veïns i<br />mirarà d'aconseguir una ajuda del PIa<br />d'obres i serveis del Consell de Mallorca. Després de molls d'anys d'espera, Ia perllongació delcarrer Princesa és una realitat.<br />- La Biblioteca Pública P. Rafel Ginard ha anunciat eI seu horari d'hivern. EIs dilluns,<br />dimecres i divendres estarà oberta de 5 a 7 de l'horabaixa. EIs dijous i dissabtes, de 10 a 1 del matí.<br />- El Govern Balear ha posat en marxa el projecte Mirall, que promet una milionada,<br />concretament 12.000 milions, per a Ia reforma dels nuclis històrics dels pobles del PIa. EIs plans<br />anteriors, Leader i 5B, varen ser acollits amb entusiasme pels responsables municipals, però com que<br />a Ia fi tot va acabar en no-res, aquesta vegada es mostren desconfiats. Una crítica que es fa al Projecte<br />és que està orientat a l'embelliment dels pobles, quan el que fa més falta són inversions per<br />revitalitzar econòmicament Ia zona.<br />- L'estranya actuació d'un àrbitre al partit Sant Joan-Barracar ha posat de manifest Ia mala<br />formació que pateix Ia majoria d'aquest col·lectiu. Jesús Muñoz Infante, que arbitrava aquell partit,<br />va enviar un jutge de línia als vestidors abans que acabàs el partit. Diu que ho va fer perquè el públic<br />molestava el linier i no Ii deixaven fer Ia seva feina adequadament. Tanmateix, aquest tipus<br />d'actuació no està permesa pel reglament. El Col'legi d'Àrbitres farà passar una prova als seus<br />afiliats per aconseguir que, com a mínim, no cometin errades en qüestions purament tècniques.<br />? La Guàrdia Civil va haver d'espanyar un vidre de Ia sala on hi ha el caixer de Sa Nostra,<br />perquè una dona hi havia quedat tancada i no podia sortir. Es veu que amb Ia pluja Ia porta va revenir<br />i no hi havia manera d'obrir-la.<br />EL VOSTRE POU DE FRANC<br />(Si no trobam aigua)<br />Us garantim l'aigua, si no és així<br />el pou no us costarà res.<br />Us ho feim de franc<br />SERVICIOS DE AGUAS<br />SUBTERRÁNEAS<br />PALMA, SL L·l^UI<br />TELEFONS:<br />60 50 75 - 909 32 56 30<br />Si no trobam aigua només haureu de pagar<br />el carburant emprat<br />JAUME SASTRE BAUZA<br />Pintor<br />C/ de Josep Rosselló i Ordines<br />Tel.: 52 65 53 / 907 32 66 07<br />Sant Joan<br />incì i sucre<br />- Uns lladres varen entrar durant Ia matinada del 14 al 15 de<br />novembre a Ca Na Mates i se'n dugueren una certa quantitat de<br />diners, sembla que no massa elevada. El matí del 16, a primera<br />hora, Ia Guardia Civil va anar a escorcollar una casa del carrer de<br />l'Ermità, on viuen uns externs. Encara que Ia gent va associar els<br />dos fets, pareix que no tenen relació, ja que, segons va publicar el<br />Diario de Mallorca, un dels habitants d'aquella casa fou detingut<br />aucsat d'estar relacionat amb una banda organitzada de tràfic de<br />drogues sintètiques a Ia part forana.<br />- La Cooperativa va ser víctima també d'un robatori. EIs lladres<br />se'n dugueren coses de menjar. Li va passar igual a Arnau Bronder, a<br />qui escuraren una conservadora que té a una casa devers el pou Nou.<br />- Sant Joan té un valor oficial de 2.391 milions de pessetes,<br />segons les darreres valoracions cadastrals. D'aquests milions, 2.113<br />corresponen a les finques urbanes i 277 a les rústiques. Aquests<br />valors no tenen gaire importància absoluta, però si una gran<br />importància relativa. Si es divideix el valor entre el nombre<br />d'habitants, surten 1.420.000 pessetes per persona. Això és dues<br />vegades i mitja menys que Ia mitjana de Mallorca (3.638.000).<br />També és més baix que els valors mitjans dels sis pobles que confronten amb Sant Joan (en milers de<br />pessetes: Petra, 1.971 ; Vilafranca, 2.241 ; Porreres, 2.331 ; Montuïri, 2.272; Llorito, 2.021 ; Sineu, 2.220).<br />- La Parròquia de Sant Joan ha publicat el seu calendari pastoral per al curs 96-97,<br />juntament amb les parròquies solidàries de Montuïri, Porreres i Algaida. Hi ha un programa de<br />Una d/ma externa va quedar tancada al caixer<br />de Sa Nostra i Ia guàrdia mil va haver<br />il'es|>aimir un vidre per tal que en pogués<br />sortir.<br />m W t<> £1 TEU WILMOM?<br />SflPS DE$ DE WfW EXfSTEW?<br />SflPS CUE SfQMflCfl?...<br />BEN flVíflT HO POW$$ $flBER<br />SI TENIU<br />FOTOGRAFIES<br />ANTIGUES<br />(anteriors als anys setanta)<br />feis-ho saber a<br />Gracià Sànchez<br />Hem començat una nova secció:<br />FOTOGRAFIES<br />;<br /> D'ANTANY<br />mel i sucre<br />formació cristiana per a tots,<br />amb el títol «Celebrar Ia fe.<br />Sagraments, signes de vida<br />cristiana», que es repartirà<br />entre les quatre parròquies. A<br />cadascuna hi haurà també un<br />curset prematrimonial (el de<br />Sant Joan començà el 30 de se-<br />tembre). EIs baptismes es po-<br />dran celebrar el primer diu-<br />menge de cada mes (tret del<br />març, que és quaresma), o bé<br />dins Ia missa dominical de les<br />deu i mitja. Cada dimarts, hi ha<br />catequesi infantil a Ca les<br />Monges. També hi ha catequesi<br />juvenil per als qui es vulguin<br />confirmar i catequesi per a<br />pares i mares. La penitència se<br />celebrarà el 21 d'octubre, el 21<br />de desembre, el 22 de març i el<br />23 d'agost. EIs dissabtes i<br />diumenges vespre hi haurà<br />missa a les 7 (hivern) o a les 8<br />(estiu). EIs diumenges dematí<br />continuarà Ia tradicional missa de les deu i mitja. A Consolació, els diumenges hi haurà missa a les<br />quatre i mitja (hivern) o a les sis (estiu).<br />- L'Ajuntament de Sant Joan i l'Associació de Comerciants-PIMEM estudien Ia instal·lació<br />d'una àrea de serveis que donaria resposta a les futures necessitats de sòl industrial. Les dues parts<br />creuen que el lloc més adient seria devora Ia carretera de Vilafranca. EIs botiguers, però, afegeixen<br />que no hauria de ser gaire enfora del nucli urbà. El mal d'aquesta iniciativa és que s'ha fet molt tard,<br />quan Ia majoria de les empreses ja s'han instal·lat. Actualment hi ha naus industrials a les tres<br />carreteres que surten de Sant Joan (Petra, Vilafranca i Palma). La majoria són de construcció recent,<br />cosa que fa que els propietaris no pensin de cap manera a mudar-se de lloc.<br />- El tercer carril de Ia carretera de Manacor que s'ha construït recentment entre el Pinaró i Son<br />Comelles genera greus dificultats per accedir d'una part a l'altra del camí d'Horta. Aquest camí és molt<br />transitat pels pagesos (com sabeu, el nostre terme municipal s'estén molt per aquella zona). Abans<br />podien travessar Ia general, però ara han de fer una gran marrada per canviar de sentit. El batle ha<br />demanat solucions al conseller de Foment, però es veu que el remei no és fàcil. Una de les propostes<br />seria fer un túnel, però tendria l'inconvenient que s'inundaria fàcilment i, a més, seria molt costós.<br />- L'Ajuntament, en col·laboració amb el CIM, ha organitzat un curset de natació on poden<br />prendre part tots els nins interessats. Les classes es faran cada dissabte a Ia piscina climatitzada<br />d'Inca. El preu és de 4.000 pessetes per tot el curs, més una assegurança obligatòria de 460. Això no<br />inclou el transport, que cadascú s'haurà de procurar privadament.<br />Eh Dansaires d'lluro, entre d'altres,foren els encarregats d'amenitzar Ia vetladafolclòrica en<br />commemoració de l'aniversari d'Aires de Pagesia.<br />mel i sucre<br />Alguns camins del nostre terme han sofert un canvi considerable, ja que les millores quant a voreres i paviment han estat notables. Sembla que les<br />autoritats aimpetents han |>o.satfil a l'agulla per tald'evitar torrentades i inundacions,<br />- Les institucions públiques de les nostres illes han adesat una sèrie de camins al voltant<br />Sant Joan. A Ia zona de Ia Bastida, han eixamplat i engravat alguns camins, i han adobat i ampliat<br />Ia síquia que va ran ran. Precisament, a Ia Bastida hi ha moviment de construcció, diuen si per<br />dedicar-se a l'agroturisme. D'altra banda, els antics amos ("Xicotes") han deixat Ia possessió. EIs<br />nous amos, diuen, seran magribins.<br />- Un grup de 36 pensionistes han passat una quinzena de dies a Salou (a Ia costa Daurada),<br />dins el programa "Vacances tercera edat" organitzat per l'Inserso. De cada any, els nostres jubilats<br />tenen més ganes de passejar-se i s'apunten en nombre creixent a aquests viatges socials.<br />- La pluviometria d'enguany és un fet excepcional, si Ia comparam amb Ia que estàvem<br />acostumats a tenir els darrers anys, ja que a hores d'ara hem superat considerablement Ia mitjana<br />estimada com a idònia a Ia nostra vila (uns 600 l/m2). Tot el que plgui d'aquí a final d'any a tot<br />Mallorca no farà res més que omplir el aqüífers que les darreres dècades hem buidat d'una manera<br />brutal i potser els dirigents del Govern Balear se sentiran avergonyits de continuar amb el transport<br />d'aigua potable de Tarragona que actualment encara realitzen.<br />- El passat diumenge dia 20 d'octubre es va celebrar Ia festivitat de les Verges. Hi va haver<br />serenates a discrecció i vàrem poder veure alguns jovenel·lons que passejaven un clavell que,<br />suposam, varen regalar a les seves amiguetes. També els músics del grup Aires de Pagesia varen<br />recórrer els carrers i s'aturaren davant algunes cases on teòricament, i mentre no es demostri el<br />contrari, hi habiten verges. Durant els dies precedents no faltaren els bunyols, tant pel que fa a Ia<br />parada habitual que fan les germanes Carteres com laja habitual bunyolada de l'escola.<br />- Durant aquest mes passat s'ha posat una capa asfàltica en alguns dels nostres carrers:<br />8<br />mel i sucre<br />Palma, Bellavista, Parres, Desert... Com<br />haureu pogut observar i patir, si és que<br />gosau caminar per damunt les voreres<br />que hi ha per Ia nostra vila, sembla com<br />si anàssiu per les muntanyes russes de<br />qualsevol parc d'atraccions. Segur que<br />més d'un heu estat a punt de fotre de<br />grapes. L'únic culpable és l'Ajunta-<br />ment, ja que no hi ha cap altre lloc a<br />Mallorca en què el Consitori no marqui<br />quines han de ser les directrius que<br />s'han de seguir per realitzar les voreres.<br />Només esdevé a Sant Joan que cadascú<br />faci el que trobi, ja els nostres dirigents<br />no saben què han de fer i, a més, segons<br />d'on ha girat el vent han fet alçar les<br />voreres, han fet construir siquioles o han<br />deixat que els veinats no les aixecassin.<br />En poques paraules, no tenen ni ordre ni<br />concert, no han sabut fer el que era més<br />lògic: cada sèrie d'anys cal llaurar l'as-<br />falt per tal de trobar el fort del carrer.<br />Sant Joan és un caos: voreres altes, voreres baixes i siquioles. Alguna cosa més??El 6 de desembre, a les 8 del<br />vespre al Saló de Sessions de l'Ajunta-<br />ment, es presentarà el llibre EIs malnoms de Sant Joan (segles XIV-XX). En són autors Francesc<br />Canuto, Josep Estelrich, Joan Font, Joan Moratinos i Mateu Sastre. L'obra, resultat d'una llarga labor<br />individual i de més d'un any de feina col·lectiva, és el recull exhaustiu i sistemàtic de tota Ia<br />informació disponible sobre malnoms a les fonts escrites i orals de Sant Joan. Conté, per això, tant<br />els malnoms actuals com els que han duit els nostres avantpassats. A més de Ia relació de malnoms<br />amb els llinatges associats hi ha un estudi genèric, històries relacionades amb els portadors de molts<br />de malnoms, les explicacions de molts d'ells, gloses, un estudi sobre els tractaments tradicionals, etc.<br />Presentarà l'acte Francesc Canuto. Hi intervendrán Mateu Sastre i Cosme Aguiló i Adrover. Aquest,<br />expert reconegut en temes de toponímia i antroponímia, és l'autor del pròleg del llibre.<br />7K"laCaixa77<br />A G E N C I A DE<br />S A N T J O A N<br />Carrer Bellavista, 38 Tel.:526078<br />PLANTERS i ORNAMENTALS PLANTERS<br />NICOLAU<br />C/ de Ramon LIuII, 52<br />07240 Sant Joan<br />Tel.: 56 03 46<br />52 61 87 (part.) ORNAMENTALS<br />MALLORCA<br />HlpcrïCeatro<br />0 C 0 o<br />- SL o- CD 0 P3 O- H^ <br />?<br />P^<br />3<br />^o 0<br />)<br />^<br />1<br />P<br />u<br />T<br />3 O 0^ r><br />& S" O P n P<br />?fe ^<br />1 3 & SL H^ W <>? <i<br />*<br />(D »4<br />mel i sucre<br />AJUNTAMENT<br />Resum de Ia sessió ordinària de dia 12/11/96. La sessió va començarpuntualmenta<br />les 8 del vespre, amb l'assistència de 6 regidors. No assistiren Joan Matas (PP),<br />Francesc Nicolau (PSM) i Amador Bauçà (UM), tots tres per causajustificada.<br />1. Lectura i aprovació de l'acta de Ia sessió<br />anterior.<br />L'acta es va aprovar amb una rectificació<br />proposada per Joan Sastre (PSM).<br />2. Recepció definitiva de les obres d'asfaltat del<br />Camídels Calderers i cancel·lació de Ia garan-<br />tia de Ia contracta.<br />Ha transcorregut un any des de Ia finalització<br />d'aquesta obra, i en vista que no ha tengut<br />desperfectes fora del comú, i<br />que tots els informes són<br />favorables, Ia comissió in-<br />formativa pertinent proposa<br />al PIe fer Ia recepció defi-<br />nitiva, i cancel·lar Ia garan-<br />tia, tot retornant Ia quantitat<br />dipositada a l'efecte. La<br />proposta es va aprovar per<br />unanimitat.<br />v<br /> Vr>v/ 'S*r<br />??^-i , ?? <'.^M''-*iT''*:T'<br />« ? - '. **<br />3. Informe del Projecte de Ia<br />Variant de Vilafranca (car-<br />retera C-7l5, Palma-Cala<br />Rajada)<br />Una vegada estudiat<br />aquest projecte, gran part del<br />qual afecta terres del terme<br />municipal de Sant Joan,<br />l'Ajuntament ha decidit fer dues propostes que<br />creu revertiran en benefici dels santjoaners, que<br />afecten als accessos i sortides de Ia carretera.<br />Són aquestes:<br />?Que es tengui en compte que Ia nova<br />carretera afecta terrenys conreats; per tant, s'han<br />de preveure accessos i sortides que permetin el<br />trànsit de maquinària agrícola pels camins<br />rurals.<br />?Que es faci una rotonda al creuer de Ia<br />carretera que puja cap a Sant Joan, per facilitar<br />l'accés i Ia sortida dels vehicles que venguin del<br />poble, o hi vagin.<br />Lifiança de l'asfultal del camídels Calderers Im tornat al<br />contractista, Ja que tot està en regla.<br />Es va aprovar per unanimitat remetre<br />aquestes propostes a l'autoritat pertinent.<br />4. Aprovació de Ia liquidació de recaptació<br />executiva durant el 2n trimestre de 1996.<br />Es tractava de donar Ia conformitat a aquesta<br />liquidació, proposada pel Servei de Recaptació<br />de Tributs de Ia Conselleria d'Economía i<br />Hisenda del Govern Balear, que ha resultat amb<br />un saldo a favor de l'Ajuntament de 163.616<br />ptes. Es va aprovar per<br />unanimitat.<br />5. Modificació, per a ¡997,<br />de les ordenances fiscals<br />municipals de les taxes per<br />serveis de clavegueram i de<br />recollida de fems.<br />Aquestes taxes han de<br />servir per fer front als<br />4.804.259 ptes. que costarà<br />aquest servei a l'Ajuntament<br />durant 1997, i Ia Comissió<br />de Comptes i Hisenda<br />proposa una puja de les<br />actuals d'aproximadament<br />un 50%. Traduït a pessetes,<br />quedarà d'aquesta manera:<br />Vivendes habitades o habitables : 4.950 ptes.<br />Vivendes no habitables : 3.000 ptes.<br />Restaurants : 19.800 ptes.<br />Tendes i bars : 8.250 ptes.<br />Altres locals comercials, industrials o<br />professionala : 5.000 ptes.<br />Així mateix, Ia taxa de conservació del servei de<br />clavegueram serà de 600 ptes. per connexió.<br />Tot això tenint en compte que, amb aquesta puja<br />del 50%, Ia recaptació encara serà deficitària en<br />prop d'un milió de pessetes, que haurà d'absor-<br />12<br />mel i sucre<br />bir l'Ajuntament a compte del seu pressupost<br />general.<br />Joan Sastre (PSM) va fer notar que això pas-<br />sava per no haver adaptat aquestes taxes anual-<br />ment, i que si, en comptes de tenir-les congelades<br />des de 1992 ençà, s'haguessin anat apujant un<br />poc cada any (per exemple l'IPC), ara no<br />s'hauria d'apujar aquest 50% exagerat, i<br />possiblement l'Ajuntament podria dedicar aquest<br />milió de pessetes a altres millores o inversions.<br />El punt es va aprovar per unanimitat.<br />6. Modificació de crèdits del vigent Pressupost<br />Municipal.<br />Es tractava d'un tràmit rutinari, proposat per<br />secretaria, per tal d'ajustar els pressuposts de<br />cara a preparar el tancament a 31 de desembre.<br />Passat el punt a votació, es va aprovar per<br />unanimitat.<br />El batle va aixecar Ia sessió un poc passades<br />les vuit i mitja.<br />Joan Sastre i Francesc Nicolau<br />ACLARIMENT<br />En referència a Ia informació apareguda al resum de Ia<br />sessió ordinària de 1'1 d'octubre, que fa menció a una<br />reclamació de danys per un accident de circulació<br />(vegeu el punt l l è del resum), Fafectat Martí Bauçà<br />Ginard, Molondro, ens ha demanat que donem una<br />explicació de com va ser l'accident, perquè els lectors<br />tenguin coneixement de per què va fer Ia reclamació.<br />El dia dels fets l'afectat pujava amb el seu R-6 pel<br />carrer Major i a l'altura del carrer Belisari es va aturar<br />per deixar passar un vehicle que davallava. Quan estava<br />a punt de reemprendre Ia marxa, un Ford Festa que<br />sortia del carrer Belisari Ii va esbucar Ia porta de<br />darrera de Ia dreta. El conductor del Ford Festa va<br />assumir Ia culpa, però quan va anar a donar part a<br />l'assegurança, va resultar que al cantó del carrer Belisari<br />amb el Major no hi va haver cap indicador d'Stop, i,<br />com que sortia de Ia dreta, encara que entràs a una via més important, tenia preferència. Per això mestre Martí<br />es va haver de carregar amb Ia culpa i amb el cost de Ia reparació, i, aconsellat per l'advocat de Ia seva<br />assegurança, va reclamar aquesta quantitat a l'Ajuntament per no tenir aquest cap de cantó degudament<br />senyalitzat.<br />Joan Sastre<br />Convendría que l'Ajuntament tengués més esment amb les senyals de<br />tràfic de dins Ia vila que no són allà on pertoca.<br />FONTANEWA i FERREWA<br />J. COMPANY<br />Instal·lació de banys í<br />de calefacció central<br />Llanterneria engeneral<br />Ferreria<br />C/ Consolació, 1 7. Sant Joun<br />IeI. 52 62 77<br />R E S T A U R A N F - B A R<br />_r^ssa<br />Cto.Manacor-lnc*.km 9 TeI. 830246 PETRA<br />13<br />niel i sucre<br />GARBES DEL P.GINARD(11)<br />Transcripció i notes de Josep Estelrich i Costa<br />Hi ha dos esdeveniments que fan de cada persona, fins de Ia més modesta i<br />ignorada, Ia protagonista per uns dies de Ia vida social i pública de Ia vila: són el<br />casament i Ia mort; una part més o manco nombrosa de veïns participa en els actes<br />que se 'n segueixen, i el nom dels protagonistes corre de boca en boca. Aquests actes<br />estan sotmesos a un «ritual» no escrit, però sí ben determinat per unes normes<br />tradicionals que el poble mateix ha anat creant al llarg dels segles i va modificant al<br />pas del temps. A través de Ia documentació històrica i de Ia memòria de les persones<br />majors es pot reconstruir elprocés d'evolució d'aquests esdeveniments que tan sovint<br />es repeteixen dins Ia vida d'un poble. El P. Rafel Ginard dóna notícies, en el text que<br />avui reproduïm, dels costums que regulaven cent anys enrere elfesteig i les noces, i<br />y<br />les exèquies i l'enterrament. Es una estampa de Ia vida quotidiana de Ia segona mitat<br />del segle XIX i primeres dècades del segle actual, molt semblant a Ia d'èpoques<br />anteriors, però prou diferent de Ia dels nostres dies. L'investigador ens va deixar<br />aquesta descripció en l'estil concís i directe dels seus informadors.<br />NOCES I ENTERRAMENTS 1<br />Noces<br />El festeig. Primer, s'ho miraven d'enfora. El<br />passeig era pel carrer o pels caps de cantons. En<br />tocar Avemaries2 les al·lo-<br />tes havien d'esser a ca se-<br />va, o si no, una galtada a<br />cada galta, de sa mare.<br />ElIs, abans de fer l'entra-<br />da, havien de demanar per<br />acompanyar, però no podi-<br />en passar el portal. Dema-<br />naven entrada a Ia casa<br />quan les relacions se for-<br />malitzaven. En tocar Ia<br />queda3 ja havien d'esser a<br />festejar perquè, acabat de<br />tocar Ia queda, no obrien.<br />Dins Ia casa sempre hi<br />havia qualcú que feia Ia<br />vetla. Lo final el sogre anava a demanar l'al·lo-<br />ta, devers dos mesos abans del casament, el<br />capvespre o el vespre. El qui festejava era a Ia<br />casa. S'usava fer un present; el feia el sogre: un<br />anell, unes recades, una pulsera, una joia o<br />cadeneta; era costum. Solien fer un poc de<br />refresc, quatre galletes, coca o ensaïmada.<br />El maneig de Ia casa i el llit i els mobles els<br />posava ell. Un llit amb màrfega, damunt posts.<br />La màrfega era nova, omplida de palla llarga,<br />fresca, aplegada a l'era. El cap de casa posava Io<br />de Ia cuina.<br />ElIa posava Ia caixa i Ia<br />caixada. Si tenia poca<br />roba, posaven garbons4<br />perquè estufàs. L'adrès de<br />roba del casament solia<br />esser d'ells. Cadascú duia<br />de ca seva els llençols que<br />els donaven. Elles se soli-<br />en fer roba per tota Ia vida:<br />se feien camises, faldetes<br />blanques, faldetes de llista<br />de panyo, faldons que eren<br />de llana teixida en casa, i<br />com que Ia peça no feia<br />l'altària de Ia dona, hi po-<br />saven uns alts. Llavors uns<br />«faldons abrigadors», més<br />gruixats, roba més closa per posar-se pel cap i<br />sortir al carrer. I lligaven els faldons. Duien fal-<br />dons, gonelles, gipó, rebosillo, mocador del cap<br />i mocador pel coll, i el manto tenia blens o<br />flocadura.<br />14<br />ineì i sucre<br />El casament. Se solien casar prest, en bon mati.<br />Convidaven poca gent. No hi havia badocs per<br />mirar. Per anar a casar-se, elles se posaven Ia<br />manta amb vel o Ia manta amb randa, que era<br />més antiga, tot negra, de seda, o de tamis, i<br />pareixien com a monges. N'hi havia que se<br />propassaven a dur un munt d'or. ElIs potser<br />manllevarien sabates o capell.<br />Deixaven propina per l'escolà: un bòtil de vi<br />i un pa, i ho posaven damunt sa banca del batle.<br />Això a principis de segle.<br />En el refresc donaven bescuit, dolcetes amb<br />grans d'anís, paciències (galletes ovalades però<br />llises), i per suc, doble anís (anissat d'ara),<br />resolis, aiguardent. El refresc el feien de drets.<br />Tots felicitaven els nuviis: «Que pogueu estar<br />molts d'anys plegats, com Josep i Maria». I els<br />feien obsequis: regalaven una sobrassada, un<br />camaiot, un paner de flors, obsequis de poca<br />importància.<br />Passaven Ia l luna de mel sense sortir de Sant<br />Joan. Es Bomber se va casar en temps de segar,<br />i a les 5 del matí ja era a segar. «Tanmateix,<br />deia, què hem de fer aturats?». A mig dia, un<br />poc de pa i sobrassada i figues seques, i el<br />vespre dues sopes esquives o solleriques, amb<br />poca substància, sopes de ca.<br />No celebraven ni bodes d'or ni de plata.<br />Casaments de viudos<br />Un viudo vei s'és casat,<br />ja no pot fer cosa bona<br />perquè té sa seva dona<br />qui seu en es seu costat.<br />Quan se casava un viudo Ii feien serenates.<br />Entrada de fosca començaven i fins a mitja nit .<br />Cantaven i sonaven bidons de llauna, ximbom-<br />bes, corns, picarols i tota casta d'instruments<br />sense afinar, per tota Ia vila. I foc, molt de foc,<br />davant Ia casa dels nuviis; tions de figueres de<br />moro, tot el rotam,5 socots, olles plenes de con-<br />cert. Tres dies durava. A un, fins i tot Ii arranca-<br />ren Ia sínia i Ia llenya que tenia devers Gossau-<br />ba, i Ia hi dugueren per cremar. Era una revetla.<br />En trobar ocasió l'aprofitaven per divertir-se.<br />N'hi havia que s'ho prenien bé: obrien les<br />portes, parlaven amb els que feien foc i els<br />convidaven a beure.<br />Enterraments<br />Quan havien de vetlar un mort a Ia casa, els<br />parents duien suc i tabac per convidar els<br />vetladors. En els albats feien un fogaró davant Ia<br />casa del nin mort i menjaven faves torrades; el<br />padrí del nin pagava les faves per torrar a Ia gent<br />que vetlava. En el cementeri, a Ia Casa de<br />l'Obra,6 hi havia quatre baüls comuns: un pels<br />homes i un per les dones, de color negre, i un<br />pels fadrins i un pels nins, de color de cel. Se<br />feien molt pocs baüls, a vegades no en feien cap<br />de tot l'any. Un baül valia devers 18 ptes. i així<br />i tot no en feien. EIs enterraven amb un llençol,<br />el més aldà de Ia casa.<br />El vicari Tronca, Bernadí Font Ferriol,7 va<br />anar a dur el combregar a Ia dona d'en Dominè<br />dels Bous, que estava en el Puig de Bonany. No<br />queda ningú d'aquesta gent. L'acompanyaven,<br />d'escolanets, mestre Andreu Petré i l'amo en<br />Biel París, o Brindat, majoral de Sant Martí, en<br />temps que era escolà mestre Mateu Escolà.<br />El carretó no pogué arribar per falta de<br />camí, i s'aturaren a son Gurgut. 1 llavors, tocant<br />el colís,8 partiren a peu.<br />FE&Kiei3rciA.<br />Pedro Mestre<br />PORTES BASCUlANTS -:- BARRERES<br />BALCONS -:. FERRO RUSTIC<br />FERRERiA A6RiCOLA -:- AUTOMATISMES<br />C/. Jaume Mai Noqu*ra. 23<br />TtIt. 52 65 1 1 - 5 2 60 63 07240 SANT JOAN<br />Ferreteria<br />cle Sant «Joan<br />C/. de Palma, 17 ? 0724 - SANT .]()AN<br />Tel.: 52 65 33<br />VENDA D'EINES, DE PINTURES,<br />DE MAQUINÀRIA, BRICOLATGE<br />15<br />mel i sucre<br />- Sen Dominé ?deia l'escolanet. I el sen<br />Dominé no sortia. Llavors surt el sen Dominè i<br />diu, en veure'ls per dins el conró, fora camí,<br />perquè no havien trobat el tirany:<br />- Voltau.<br />I el vicari Tronca en esser devora Ii diu:<br />- An el Bon Jesús no Ii diuen: Voltau!<br />Després del combregar, el vicari Tronca Ii diu:<br />- La vostra dona està xereca. Podríem parlar<br />del funeralet.<br />- Res de funeralet. Una missetaja basta.<br />- Però deveu tenir qualque cosa -, en veure que<br />estirava tant.<br />- MoIt primet, molt primet.<br />No quedaren a res. Per ventura en va sortir<br />amb una «missa sagrada». La dona se va morir.<br />El sen Dominè agafà els quatre veïnats i partiren<br />amb sa morta, cap a Sant Joan. Quan són devers<br />son Sanctos, pensen que no duen Ia clau del<br />cementeri. Posen Ia morta al porxo del pou de<br />son Sanctos, als rentadors, i van a cercar Ia clau<br />a cas rector Thomàs.9<br />- Venim per Ia clau del cementeri: Ia dona del<br />sen Dominè és morta.<br />- Be, digué el rector, vos esperarem a<br />can Ferro o a can Denteta (allà on<br />desemboca Ia carretera de Vilafranca a<br />Sant Joan, de front) amb so clero. Digau<br />quina hora hi sereu.<br />? Ca, i noltros ja Ia tenim a son Sanctos.<br />El xiprer del cementeri el sembraren<br />l'any 1903, i hi va provar. A cada banda<br />de portal del cementeri vell10 hi<br />sembraren palmeres, de les quals només<br />n'ha surat una, Ia que està dins el fluix del<br />terraplè.<br />Dins Ia Casa de l'Obra feia com un<br />escalfapanxes, amb dos canelobres i amb<br />un Sant Crist. Tot vell, repulsiu, brut,<br />polsós, ple de mascarades de ciris; el<br />fosser no estava per emblanquinar. Quan<br />no enterraven el mort el mateix dia, el<br />fosser tot sol el vetlava a Ia Casa de<br />l'Obra. Posava un sac de palla en terra, i<br />devora el mort dormia. Amb dues<br />pessetes ja se considerava pagat.<br />Fossers. Era mal mirat l'ofici de fosser. La gent<br />els feia amples.<br />En Bernadí Pericàs, fosser, feia cada any un<br />poc de vi. I per trepitjar els raims se posava les<br />varques, per escrúpols. Es que Ia feina de fosser<br />Ia feia descalç. Li deia «vi de marca». Però una<br />filla, Na Marsala, ho digué més clar a un que Ii<br />preguntà:<br />- I aquest vi?<br />- Es diferent d'ets altres. Es vi de varca.<br />Mestre Guiem de Vilafranca, també fou fos-<br />ser, i no tenia por dels morts. Vivia a una de les<br />cel·les de Consolació que tenen finestra dins el<br />cementeri." Així mateix anava a cavar, per fer<br />quatre jornals.<br />? No teniu por des morts?<br />- No, no. EIs vius. Aquests que venen cami-<br />nant fan por, però els qui me duen, no.<br />En cavar fosses posava el pa en terra, i entre<br />cavegada i cavegada, pegava bocinades. Tot surt<br />de Ia terra.<br />16<br />mel i sucre<br />Llavors va ser fosser en Miquel Bo, i estava<br />a Ia caseta d'es Coterno.<br />Llavors va ser-ho «Es Fosser», que va penjar<br />les nines. Era un home gran, temible, forçarrut.<br />Havia vingut a Ia vila per fer marges a Sa<br />Bastida i en el cementeri nou. Vivia en Es<br />Ravellar, a una caseta que està en Es Quatre<br />Vents. Hi estigué tres o quatre anys. Era viudo i<br />tenia dues nines, de 9 i 13 anys. Jugaven pes<br />Ravellar; feien caramelles (elles deien «xere-<br />mietes») d'ordi, i perquè sonassin, per fer-les<br />l'embocadura, amb l 'ul l de l'ordi arrancat se<br />feien una creu al front, apretant Ia boquilla. Així<br />sonava Ia caramella, però poc temps i en collien<br />una altra. Feien naufraig sense voler.<br />El fosser volia casar-se però, amb les nines,<br />l'al·lota no el volia. EIl es va decidir a eliminar-<br />ies. Era el dia del Corpus. Les dues nines havien<br />anat a Ia processó, i després de penjar-les ell<br />davallà al poble, plorant i dient:<br />- M'han mort les nines.<br />El poble estava tot alarmat. Pujaren a Ia<br />caseta. Una nina estava penjada a una figuera.<br />L'altra no Ia trobaven i ell «no sabia» a on era.<br />De tot d'una ja varen creure que era ell. D'ell<br />ningú tenia res que dir. Mai havien dit si les<br />maltractava. Pot ser les estrangulà i llavors les<br />penjà. No pogueren provar que fos ell.<br />Després va ser fosser en Tomeu Clenxí.12<br />Sempre se passetjava amb un sac. Replegava<br />galines, una col, un rellotge. Lo seu era robar<br />galines. De vegades qualcú Ii deia:<br />- Me falten dues galines, Tomeu.<br />- Vaig passar, i ses galines feien qüe-qüec. No<br />ho negava. Les galines les venia.<br />NOTES<br />1<br /> GINARD BAUÇÀ, R. Manuscrits inèdits. APSJ, 29.3.1, 8. 52-57; 29.3.2. 1 1 - 1 3 , 25, 41, 66-69.<br />2<br /> A posta de sol.<br />-<br />1<br /> A les nou deI vespre, d'hivern, i a les nou i mitja, d'estiu.<br />4<br /> Manats de sarments o de branques primes d'altres plantes.<br />5<br /> Trastos de fusta, romputs o inservibles.<br />6<br /> S'anomenava «Casa de l'Obra» l'edifici construït dins el cementeri per depositar'hi el cadàver des del moment de Ia<br />conducció fins que arribava l'hora d'enterrar-lo.<br />7<br /> Vase rv i ca r ideSan t Joan (1873-1887) i després rectori arxiprestd ' Inca(l887-1914).<br />8<br /> El «colís», pronunciat a Sant Joan «culís», era una campaneta un poc més grossa que les normals, que l'escolà tocava<br />pels carrers del poble i per foravila quan acompanyava el capellà que duia Ia comunió a un malalt. El seu nom correcte<br />és «corís», perquè també s'emprava dins l'església per avisar els capellans que eren en el cor (una tribuna damunt el<br />portal major del temple) quan començava l'ofici. Aquest costum encara es manté per avisar Ia gent que espera per Ia<br />plaça que comenci Ia missa.<br />9<br /> El Rnd. Miquel Tomàs i Contesti, rector de Sant Joan de 1887 a 1901).<br />10<br /> Aleshores entraven al cementeri per l'esplanada de Consolació; encara s'hi veuen dos portals tapiats.<br />1 1<br /> L'any 1900, a petició de l'ajuntament, el bisbe cedí l 'ús d'una de les celJes del santuari per habitació del fosser<br />(Vegeu ESTELRICH COSTA. J. El Pujol de Consolació de Sant Joan. Monografies santjoaneres, 2. Mallorca, 1993,<br />pàg.75).<br />12<br /> Bartomeu Bonet Bauzà, Clenxí, morí als 61 anys, a 18 d'abril de 1950.<br />T,Cproper dia 6 de desemBre<br />a Ces 20 h, a Ca sala de, plens de C'2Ljuntament de Sant Joan,<br />presentació delvolum 5è de les ^Monografies santjoaneres:<br />T,Cs malnoms de Sant Joan. Segles XlV-XX.<br />ï(i Intervendrán: ?. Canuto, Cosme Rguiló i üvLateu Sastre<br />17<br />mel i sucre<br />BIBLIOTEQUES DE MALLORCA<br />Centre Coordinador<br />Biblioteca de Sant Joan<br />%t ajw wiï ià m<br />¿otíéttàaiïíétMé<br />Ïfyàfa Swt ferç PiM<br />vtiàwfaméM,<br />fy^ÏM&pàtiaM<br />¿àfatwfatw<br />Consell Insular<br />de Mallorca<br />? 18 =^?<br />mel i sucre, dolcet, dolcet<br />Pareix que el govern municipal del nostre<br />Ajuntament s'ha proposat arribar a l'estat ideal<br />de qualsevol polític dins una democràcia: que<br />no el critiquin, sobretot els mitjans de comuni-<br />cació. L'inconvenient, en el cas del nostre Ajun-<br />tament, és que el batle ha triat el sistema més<br />perjudicial per al poble de Sant Joan: no fer res,<br />no envestir a cap projecte<br /> (<br />amb visió de futur, no fer<br />cap inversió en infraestruc-<br />tura que permeti, a mitjà<br />termini, un mínim desenvo-<br />lupament econòmic del po-<br />ble i de les seves empreses.<br />Es conformen amb obres<br />pseudofaraòniques, com el<br />marge de Consolació, queja<br />estan bé per a ajuntaments<br />que tenen cobertes les seves<br />necessitats en infraestruc-<br />tures productives. En el cas<br />del nostre poble, però,<br />aquestes no existeixen. Un<br />Potser v'i(Wna més arreglar el que tenim en Uoc d'envestir a<br />projectes fa ròn ics.<br />El Partit dels Honrats, que ara governa quasi<br />pertot, sembla que té un ciuró negre a Sant Joan.<br />El govern municipal del mateix partit que<br />predicava honradesa enfront de corrupció,<br />malversació i evasió fiscal, s'atreveix a<br />autoritzar quotidianament pagaments de feines i<br />serveis a empreses que presenten com a factura<br />un paperet qualsevol, sense<br />cap tipus d'identificació, ni<br />control legal. Evidentment,<br />això va en detriment dels<br />santjoaners que s'han hagut<br />de retratar davant Hisenda<br />amb una llicència fiscal, i<br />que han pagat i paguen tots<br />els seus imposts, uns im-<br />posts que al seu torn són els<br />que mantenen el pressupost<br />de l'Ajuntament. O sia, els<br />que permeten que els fun-<br />cionaris municipals cobrin i<br />que el batle pugui fer les<br />poques obres que fa, fins i<br />polígon de serveis per a les empreses, una via de<br />circumval·lació per a vehicles pesats, promoció<br />turística, són exemples de projectes que, a Ia<br />llarga, repercutirien en l'economia del poble.<br />Arribarà que enyoraré l'exbatle, el Sr.<br />Mesquida, que almanco tenia i posava en<br />pràctica projectes i idees, que llavors eren<br />criticats o criticables, o no. Almenys donava<br />tema per parlar i qualque cosa es feia.<br />tot les obres pseudofaraòniques. I el batle ho<br />hauria de mirar, d'on Ii surten els doblers que<br />administra. Tant de pecat hi ha en malgastar els<br />doblers com en deixar-ne d'ingressar per<br />deixadesa.<br />Joan Bauçà<br />SUBSCRIPOO PER UN ANY5 3.000 pte& <br />Nom:<br />Cognoms:<br />Carrer: núm.:<br />Població: cp:<br />Banc o Caixa: oficina<br />carrer: núm. de compte:..<br />Feu arribar aquesta butlleta a qualsevol<br />membre de l'equip de redacció o enviau-la a:<br />MEL I SUCRE Sant Joan, Ramon LIuII, 48<br />firma<br />19<br />mel i sucre<br />METEOROLOGIA<br />«EL FRED DE L'OCTUBRE MATA EL CUC I L'ORUGA»<br />I>i:i<br />1<br />2<br />3<br />4<br />3<br />5<br />7<br />S<br />» ><br />IO<br />1 I<br />I 2<br />13<br />I 4<br />1:5<br />1(S<br />I V<br />IS<br />19<br />20<br />"> I<br />22<br />23<br />24<br />23<br />2(S<br />27<br />2S<br />2l-><br />3O<br />3 1<br />T<empei*i*tui*Ei<br />IVTax<br />27<br />24<br />20<br />22<br />23<br />I 5<br />14<br />2O<br />2 1<br />22<br />22<br />2 1<br />22<br />22<br />I f t<br />18<br />20<br />23<br />23<br />2 1<br />23<br />23<br />23<br />23<br />23<br />22<br />22<br />21<br />23<br />1 8<br />19<br />21,0<br />IVIiIi<br />1 3<br />14<br />I 1<br />10<br />S»<br />7<br />«<br />IO<br />8<br />I O<br />IO<br />8<br />1 1<br />1 2<br />1 2<br />9<br />«<br />IO<br />1 1<br />1 1<br />I O<br />I I<br />1 O<br />14<br />5<br />1<br />2<br />1<br />2<br />3<br />7<br />l(>,5<br />F>rt?i-i|iitì»oió<br />o,6<br />S3, 6<br />1 I ,5<br />7,5<br />0, 3<br />2,0<br />1 7,8<br />28,4<br />1 27,7<br />c:*ii<br /><_- l í i r<br />1/4 tapat<br />o I a i*<br />elar<br />3/4 tapat<br />tapat<br />tíipat<br />2/4 tapat<br />olar<br />1 /4 tapat<br />1 /4 input<br />1 /-\ tapa!<br />3/4 (àpat<br />tapat<br />tapat<br />1 /4 tapat<br />c- lar<br />olar<br />e 1 a i"<br />olar<br />olar<br />olar<br />clar<br />1 /4 tapat<br />2/4 tapat<br />3/4 tapat<br />tapat<br />2/4 lapat<br />1/4 tapat<br />1 /4 tapat<br />olar<br />Viïiit<br />(lc>iiiiii;iiit<br />variahle<br />t ram LI n t an a<br />t ramuntana<br />tra ITI LI n tan a<br />traniLiiìtixna<br />traiTiLiiitana<br />tramuntana<br />montrai<br />mostrai<br />mostrai<br />>iroHul<br />yiogal<br />Sretínl<br />t ra m un t an ¿l<br />mostrai<br />polloni<br />variatole<br />mostrai<br />Ot »no nt<br />polloni<br />polloni<br />poriorit<br />mostrai<br />mostrai<br />mostrai<br />mostrali<br />polloni<br />variatole<br />uro>ial<br />tramuntana<br />Ktnòinens<br />observats<br />vont lluí x<br />vont il Lii x<br />tormenta<br />vc-m \~\\i\ ^<br />OO'rUBKK 1 VMft. IVIeI i Suore de Sant Joan . !Vlicjuel >Vlzaiiioi-*t, (¿uillem Company, [V1ic|uel C^omp any<br />Aquesta tardor es caracteritza per Ia varia-<br />bilitat dels fenòmens atmosfèrics. Sense haver-<br />hi Ia virulència d'altres anys, Ia tardor 96 ha<br />tingut de tot.<br />Durant Ia primera quinzena d'octubre hem<br />tingut un temps desbaratat que dugué aigua, fred<br />i mestral, Ia presència del qual coincidí amb el<br />final del període de pluja. La segona quinzena<br />es va caracteritzar, per contra, pel bon temps i el<br />vent de ponent i mestral, Ia qual cosa va fer que<br />algú presagiàs un estiuet per sant Martí, «per<br />sant Martí, enceta el cup i tastà el vi».<br />Durant el mes d'octubre s'han recollit 127,7<br />litres/m2 que es recolliren durant Ia primera<br />quinzena del mes, que han servit per a Ia feina de<br />Ia saor. Així i tot, el torrent d'Horta embestí i el<br />cabdal ja no s'aturat amb les pluges de novembre.<br />La pluja corresponent a l'any agrícola ha<br />estat Ia següent:<br />febrer<br />març<br />abril<br />maig<br />juny<br />juliol<br />agost<br />setembre<br />octubre<br />50,3<br />36,0<br />71,6<br />67,9<br />49,6<br />0,0<br />49,4<br />52,7<br />127,7<br />una<br />gener 100,8<br />que suma un total de 600 litres/m2.<br />En definitiva, dues quinzenes diferents,<br />plujosa i humida i l'altra seca i ventosa.<br />D'altra banda, com a nota anecdòtica, haureu<br />vist que el Diari de Balears reprodueix les<br />temperatures i Ia pluja, si n'hi ha, de Ia nostra<br />vila, informació que, des del principi, els facilita<br />en Miquel Alzamora.<br />Miquel Company i Miquel Alzamora<br />20<br />mel i sucre<br />POBRES SEGRESTATS<br />De Ia terra on havies arrelat<br />arrabassant tes arrels pures<br />lluny d'horitzó i sol tan aficat<br />entre parets en greu aire i foscures<br />tes pensaments d'angúnies han tallat<br />amb ritme estricte de penúries<br />I amb feixuguíssim cansament<br />sens desviar Ia mirada<br />amb solitud i sentiment<br />i llibertat esglaiada<br />comptant dies en turment<br />i l'esperança trencada.<br />Tot penserós i callat<br />lluitant en neguit el viure<br />en vida vius enterrat<br />sense plaer ni un somriure<br />incòmode i mal 'vesat<br />amb foscor sense temps lliure.<br />Pot ser Ia batalla acabi<br />car és Ia teva inquietud<br />i el teu agònic calvari<br />sens culpa i ple de virtud<br />tot de dol el teu diari<br />penós dins el que has viscut.<br />UlIs clucs tots plens de claror<br />amb l'esperança frustrada<br />ton cor pels teus ple d'amor<br />de nit i de matinada<br />el dia ple de foscor<br />i entre els malvats Ia jornada.<br />Aquesta inhumana gent<br />fora sang i sense cor<br />el seu Déu és el turment<br />i Ia tortura son tresor<br />d'on sevuir vengui el vent<br />viuen per Ia plata i or.<br />Bàrbara Matas<br />AL FILL DE JOAN MORATINOS I NEUS BORDOY,<br />EL NOSTRE NET<br />Aquest novell hereder<br />farà el nom pel seu padrí<br />l'anomenaran des d'ara<br />Arnau en bon Mallorquí<br />Guardau-lo-mos Sant Antoni<br />que pugi robust i sa<br />i que amb ses altres dues nétes<br />les vegem créixer i medrar.<br />I que el seu Àngel de Ia guarda<br />mai les deixi de sa mà<br />dues nines i un nin<br />mos sentim de meravella.<br />Més no podem desitjar<br />que els guiï de bona estrella<br />i els guardi de travelar.<br />Catalina Jaume de Calicant<br />DEDICAT AL DIRECTOR DE SA BANCA MARCH<br />ILA SEVA SENYORA,<br />PARES D'UNA PRECIOSA COLLETA DE BESSONS: NINININA<br />Protegesqui vostres vides<br />i ses des vostres tres successors<br />Aquests tres fill que teniu<br />tresor de Ia vostra vida<br />siguin sa vostra alegria<br />i també sa des seus padrins<br />i els guiï per bons camins<br />externs de Ia seva vida.<br />Com rossinyols d'alegria<br />a l'arbre dels pensaments<br />seran aquests innocents<br />per voltros de nit i dia<br />que ses ànsi's i desvels<br />que de petits vos daran<br />se convertesquin en goigs<br />es temps que sobrevendrán.<br />Catalina Jaume de Calicant<br />21<br />Associació de Iu Premsa Forana de Mallorca<br />E D I C I O N S<br />DOCUMENTA BALEAR<br />Anys<br />W<br />lJnivcrsitat(lek's<br />llles Balears<br />p r e s e n t e n<br />^- ç«***<br />BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ A LA COL·LECCIÓ LA GUERRA CIVIL A MALLORCA POBLE A POBLE<br />Cognoms Nom<br />Adreça CP Població<br />Província Telèfon<br />Desitj subscriure'm a Ia col·lecció LA GUERRA CIVIL A MALLORCA POBLE A POBLE,<br />per Ia qual cosa faré efectiu l'import de 1.275 ptes/exemplar (PVP 1.500 ptes) mitjançant:<br />ü Gir postal<br />Ll Oficina Documenta Balear Pas d'en Quint, 5 ent. 3 07001 Palma Tel. 71 81 23<br />J Associació de Ia Premsa Forana de Mallorca<br />J Domiciliació bancària (ompliu les dades del compte bancari)<br />Els agrairé que paguin amb càrrec al<br />Num,aaaaaaaa<br />Banc o Caixa<br />Adreça entitat<br />els rebuts que, en concepte de subsc<br />Signatura<br />neu c/c o llibreta<br />QQ aaaaaaaaaa<br />ipció, els presenti DOCUMENTA BALEAR,<br />Data<br />mel i sucre<br />Agenda-Novembre<br />Natalicis<br />Arnau Moratinos Bordoy (3-XI-96)<br />Defuncions<br />Rosa Esquirol Miró (7-VIII-1910/29-X-1996)<br />Francisca-Aina Oliver Oliver (26-XII-1905/10-X-I1996)<br />Noces<br />Apotecaries de guàrdia<br />Diumenges<br />Dia 24: Porreres<br />Dia 1 des.: Sant Joan<br />Dia 8: Vilafranca<br />Dia 15: Ariany<br />Dia 22: Montuïri<br />Dia 29: Petra<br />Horari d'autobús<br />Sant Joan-Palma-Sant Joan: 7.50 h; 13.00 h; 15.20 h;<br />16.2()h; 18.20h; 19.30(diesfeiners).<br />Sant Joan-Palma-Sant Joan: 8.25 h; 10.00 h; 18.25 h;<br />19.30h(diesfestius).<br />Horari d'assistència mèdica<br />Centre sanitari: 8 h - 13.00 h (de dil luns a divendres).<br />PAC de Vilafranca: resta d'hores.<br />Horari de farmàcia<br />Hivern: de 10 h a 13.30 h / de 17 h a 20 h<br />Estiu: de 10 h a 13.30 h / de 17.30 h a 20.30 h<br />Horari de misses<br />20 h (dies feiners) / 10.30 h i 20 h (dies festius)<br />Consolació: 18 h<br />Telèfons d'interès<br />Bombers: 085 / 55 00 80<br />Centre Sanitari: 52 63 1 1<br />GESA: 5541 11<br />Ajuntament: 52 60 03<br />Apotecaria: 52 62 52<br />Centre meteorològic: . .26 46 10<br />Guàrdia Civil: 56 00 27<br />OCB: 72 32 99<br />PAC (Vilafranca): 56 05 50<br />Ambulàncies Balears . .55 40 75<br />UrgènciesUVI 061<br />Telèfon d'emergència . .112<br />PoliciaNacional . . .091<br />El temps<br />Pluviometria<br />Octubre Dia 2<br />Dia 5<br />Dia 6<br />Dia 7<br />Dia 10<br />Total mes<br />G. Company<br />6,6<br />53,6<br />11,5<br />7.5<br />0,3<br />127,7<br />Dia 13 2,0<br />Dia 14 17,8<br />Dia 15 28,4<br />Total acumulat: 644,3 Um2<br />La lluna<br />Plena de dia 1 a dia 3<br />Minvant de dia 4 a dia 11.<br />Nova de dia 12 a dia 18<br />Creixent de dia 19 a dia 25<br />Plena de dia 25 a dia 30<br />Efemèrides<br />NOVEMBRE DEL 76 A SANT JOAN<br />? La revista Sant Joan, que editava el Teleclub, va dedicar<br />una àmplia informació sobre el pare Rafel Ginard.<br />? Al Teleclub s'hi feren un cursos d'estudis agrícoles.<br />OCTUBRE DEL 86 A SANT JOAN<br />? Guillem Gayà va deixar Ia presidència de l'APA de Sant<br />Joan, després de nou anys. Fins aleshores havia estat<br />l 'únic president. El substituí Petra Walkowiak.<br />? Dia 29 es va presentar a Can Tronca el llibre Històries i<br />memòries, de Miquel Gayà i Sitjar..<br />Gracià Sànchez<br />23<br /><br />