ucre<br />Obra Cultural Balear - Sant Joan Març 1996 - n ú m . 189<br />;_á«i , *i<br />^_i**SSr,. *...
ucre<br />Obra Cultural Balear - Sant Joan Març 1996 - n ú m . 189<br />;_á«i , *i<br />^_i**SSr,. *\ , **'-*»? >» . ,? '< .v> v. ???**« r-*tu.<br />rjTJ' . >?. '; »<br />'j*<ri* ? ^1*<br />"<br />'- f¿'*? " ' *<br />p--;:^"x-i.'^f 'vsjl$$l'i<br />' ? ,v ' .' |<br /> w - ' ? "?? \-"/ > ' "',' ? ^,» ?".<br />r'-/-^':''-;^--^;<, »W^V.iFV . '^-* >*, ife».^. ;'^^w^f,v^Ae: ;^ ;;§ ;<y ,^  g^.*fi, ^ ;*^f>;; y?í<br />^ Ì r~ ^ '^ j>j. .^ >? -^ ^ ^^Mfc> p^- ^^-'i1'»«<br />Jfc'* *\ *<br />?«sS.fee«., Il<br />r ^r><br />mel i sucre<br />MEL I SUCRE. Març, núm. 189. Butlletí informatiu de<br />l'Obra Cultural Balear a Sant Joan.<br />Local social: carrer de Ramon Llull, 48. 07240<br />Sant Joan (Mallorca).<br />Consell de redacció: Guillem Florit, Joan Sastre,<br />Joan Font, Joan Moratinos, Miquel Company.<br />Tirada actual: 500 exemplars.<br />Disseny de Ia capçalera: Jaume Falconer<br />Coberta i contracoberta: muntatge a partir de<br />fotografies de Guillem Florit Marió<br />Dipòsit legal: PM. 49/1983<br />EIs articles publicats a Ia revista expressen únicament l'opi-<br />nió dels seus autors.<br />EIs articles originals s'han d'entregar abans de dia 18 del<br />mes en curs.<br />Nota: S'adverteix als possibles lectors de MeI i sucre que<br />aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir Ia<br />sensibili tat dels esperits no acostumats.<br />EN AQUEST NÚMERO HI TROBAREU<br />? Notícies locals<br />? ? 01, per Falconer<br />? Fotos d'antany, per G. Sànchez<br />? Ajuntament, per J. Sastre<br />? Qui motarà o parlarà, pedra marbre<br />tornarà, per Es Saig<br />? El president Jordi Pujol m'ho va dir<br />l'estiu passat, quan érem d'excursió, per<br />M. Company<br />? Carta oberta a Miquel Gayà i Sitjar, per T.<br />Seguí<br />? La Premsa Forana informa<br />? Garbes del P. Ginard (4). Setmana Santa i<br />Pasqua, per J. Estelrich<br />? MeI i sucre, dolcet, dolcet, per J. Bauçà<br />? Meteorologia, per M. Company i M.I<br />Alzamora<br />? Bon profit<br />? Ressenya de Miquel Gayà i Sitjar. Una<br />trajectòria de serenitats estètiques, per J.<br />Estelrich<br />? Al nostre benvolgut poeta Miquel Gayà i<br />Sitjar, per B. Matas<br />? El plaer de beure, per F. Grimalt<br />? Agenda<br />X =^Ei consell de redacció<br />es reunirà dia 28 de març,<br />a les 21 h, aI casal social.<br />EIs col·laboradors<br />hi estau convidats<br />NOTA DE REDACCIO<br />Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides<br />pel cont ingut d'aquesta revista, tenen a Ia seva<br />disposició una secció de «Cartes al Director» que admet<br />escrits que complesquin les següents condicions:<br />? L'extensió màxima és un foli mecanografiat a dos<br />espais.<br />? Les cartes han d'anar signades per l'autor, quc ha<br />de ser identificable.<br />mel i sucre<br />NOTICIES LOCALS<br />L·ifestiï del Quart Diumenge congregà gran quantitat de gent tant al santuari de Consolació com al recinte de lafira. EI bon temps en/ou un deh<br />protagonistes.<br />- S'ha celebrat el tradicional romiatge del Quart Diumenge. El dissabte 9 es va fer el primer<br />acte de Ia festa, una projecció de cinema dins Ia campanya Cent Anys de Cinema, organitzada pel<br />Consell Insular de Mallorca. El dissabte següent hi va haver un partit de futbol, una exposició amb<br />fotos dels betlems que prengueren part en el concurs per Nadal, una exposició de dibuixos fetes pels<br />nins de l'escola i ball de saló al local de Ia tercera edat. El diumenge 17 hi va haver els actes més<br />importants: l'ofrena de flors, Ia missa, una amollada de coloms, ball de bot, Ia fira (que enguany s'ha<br />ampliat amb animals), l'actuació de Ia banda de música d'Algaida i una representació teatral.<br />- El 14 de febrer, que els botiguers en diuen el dia dels enamorats, va venir l'equip mòbil del<br />Banc de Sang a fer Ia recollida que du a terme periòdicament. L'assistència de donants no va ser<br />gaire elevada.<br />- El primer diumenge de març tengueren lloc les eleccions generals. A nivell estatal, Ia<br />qüestió era saber quina victòria aconseguiria el Partit Popular i quina desfeta patiria el PSOE. A<br />nivell local, només interessava veure si es mantenia l'hegemonia aclaparadora del PP i com es<br />repartien les miques els altres partits.<br />Tres partits, justament els representats a l'Ajuntament, PSM, UM i PP, varen convocar<br />mítings. Se'n varen haver de suspendre dos per falta de concurrència. El PP, a més, va organitzar un<br />sopar de les bases, que va destacar, sobretot, per absències de militants destacats, i va fer propaganda<br />al mercat dels dijous, demostrant una vegada més que és el partit en més bona forma a Sant Joan.<br />mel i sucre<br />EIs resultats varen ser els previsibles (PP 739, PSOE 196, PSM 128, IU 34, EV 20, UM 37,<br />ERC 12). Les úniques sorpreses, relatives, són Ia pujada del PSOE (hi ha qui l'atribueix en part a<br />vots de pensionistes), Ia baixada anunciada (però tanmateix espectacular) d'Unió Mallorquina i una<br />baixada més moderada del PSM (aquesta seria també responsable, segons els analistes aficionats,<br />d'una part de Ia pujada del PSOE).<br />PeI que fa a Espanya, ja ho sabeu: el PP ha guanyat, tal com tothom pronosticava, però no<br />amb l'amplitud que hauria volgut i ara haurà de cercar suports parlamentaris per poder governar. EIs<br />tertulians i periodistes que havien suspirat durant mesos pel triomfdel PP estan de dol i atribueixen<br />Ia sorprenent resistència del vot socialista a sectors de població reaccionaris. Es a dir, que Sant Joan<br />s'ha convertit en un inesperat niu de gent moderna<br />a l'avantguarda del segle XXI.<br />- Enguany es compleixen cent anys d'ençà de<br />l'aparició de les Rondalles mallorquines, d'en<br />Jordi des Racó, pseudònim de mossèn Antoni<br />Maria Alcover, que va ser conegut també com<br />"apòstol de Ia llengua". Aquesta obra és el besí<br />seller indiscutible de Ia literatura mallorquina<br />d'aquest segle i va scr el primer contacte amb Ia<br />llengua escrita de generacions senceres. El<br />centenari és una bona excusa per rellegir les<br />Rondalles, o per descobrir-les. L'editorial MoII i<br />les institucions autonòmiques tenen previst un<br />seguit d'actes per celebrar l'esdeveniment.<br />Les Rondaiex mallorquines compleixen el seu centenari. Vet aquí un<br />dels cents de dibuixos que les il·lustren.<br />- El 17 de febrer el Diario de Mallorca es feia<br />ressò de Ia protesta de pagesos vilafranquers pel<br />mal estat del camí de Son Ramon, que diuen que<br />ha provocat quatre accidents. Aquest camí pertany al nostre terme municipal però l'empren<br />majoritàriament veïns (i votants) vilafranquers. Aquests acusen el nostre Ajuntament de no dedicar<br />recursos al manteniment del camí; el nostre batle diu que l'any passat hi va gastar 400.000 pessetes;<br />el batle de Vilafranca parla novament d'ampliar el seu terme municipal. Sigui com sigui, Ia foto que<br />acompanya l'article demostra que el camí necessita mà de mestre.<br />- La consergeria de Ia Casa de Cultura, que va lligada a l'explotació del bar, està en mans de<br />Ia jove Hermosinda Marino, filla del conegut Rafa. Aquest i sa mare Ii ajuden en Ia feina.<br />POUS ? CISTERNES ? SIQUIES ? DEMOLICIONS<br />FEINES AMB COMPRESSORS ? RETRO<br />MINIEXCAVADORES<br />Çabriet Çayà Morià<br />Cooperativa, 5-7<br />Tel.: 64 78 69. Mòbil: 908 53 58 76<br />07260-PORRERES<br />A BANCAMARCH<br />C/de Mestre Mas, 11<br />Tel.: 52 60 66<br />07240 Sant Joan<br />mel i sucre<br />- Dia 10 de febrer, represen-<br />tants de Ia Premsa Forana visitaren<br />les instal·lacions de Ia Caixa de Bale-<br />ars "Sa Nostra". Començaren amb un<br />partit de futbol amb empleats de<br />l'entitat. Després visitaren Ia nova<br />seu de Ia caixa, a Son Fuster, i anaren<br />a dinar al Centre de Cultura del carrer<br />de Ia Concepció de Palma. Durant el<br />transcurs del dinar, Ia Caixa de Ba-<br />lears obsequià Ia Premsa Forana amb<br />un quadre.<br />- El rector de Sant Joan ha<br />provocat una mica de terratrèmol dins<br />el Consell Parroquial, amb Ia decisió<br />de vetar-hi l'accés a les persones amb càrrecs polítics. Això va afectar directament Joan Matas,<br />Peremaiol, regidor de l'Ajuntament, queja no forma part del Consell. Es veu que el capdavanter de<br />Ia parròquia vol dur fins a les darreres conseqüències Ia divisió estricta entre l'Església i l'Estat. No<br />sabem si aquests canvis també afectaran els actes a què assisteixen les autoritats municipals amb<br />caràcter oficial.<br />5« Nostra obsequià l'Associació de Premsa Forana amb un quadre, amb motiu de Ia<br />visita que va retre a les instal·lacions d'aquesta entitat d'estalvi.<br />- Per tal d'afrontar les despeses de Ia processó del Divendres Sant, els organitzadors han<br />muntat una rifa d'electrodomèstics. Una manera lloable de fer diners. Més poc lloable és, però, que<br />les paperetes estiguin fetes en castellà, com si no<br />tenguéssim una llengua, ni fos emprada per una<br />majoria aclaparadora de santjoaners.<br />- EIs arbres del carrer de Consolació, pensats<br />per embellir, tenen exactament l'efecte contrari i<br />enllegeixen horriblement el passeig. L'Ajuntament<br />se n'ha temut i té el projecte d'arrabassar-los. Ara,<br />en lloc de substituir-los per arbres autòctons (com<br />per exemple lledoners), de bons resultats contras-<br />tats, hi volen sembrar palmeres americanes. Espe-<br />rem que s'ho repensin i no tornin aficar el rem.<br />A més, continua endavant el projecte de fer el cè-<br />lebre «camí pedestre» entre Son Juny i Consolació.<br />L'Ajuntament vol sembrar palmeres americanes al passeig de<br />Consolació.<br />JAUME SASTRE BAUZA<br />Llanterner i Pintor<br />C/ de Josep Rosselló i Ordines<br />Tel.: 52 65 53<br />Sant Joan<br />niel i sucre<br />l^<br />Li Rua d'enguany es va celebrarl'horabaixa, d'aquesta numera les disfresses pogueren ser molt més lluïdes i visl<>xes..<br />- Com cada any, se celebraren els Darrers Dies amb dues rues. Per una part, l'escola<br />organitzà Ia rueta escolar, el Dijous Llarder, en què participaren els alumnes (els més menuts fent<br />comparsa), els mestres i alguns pares. La rua per a tothom es féu el dissabte horabaixa (no el vespre,<br />com es feia tradicionalment). La participació va ser notable, tant de fresses individuals com de<br />comparses i carrosses. La festa acabà amb una mica de refresc i el repartiment de premis. El darrer<br />dia abans d'entrar a Ia Quaresma, com ja és<br />tradicional, va tenir lloc l'Enterro de Ia Sardina,<br />que enguany es va veure acompanyat per flòbies<br />de neu; durant tota Ia vetlada l 'aigua, Ia neu i el<br />fred intens foren els protagonistes juntament amb<br />Ia Sardina de Ia festa que clou aquests dies de festa<br />i esbarjo.<br />- Entrant a Sant Joan, devora el taller d'en Tià<br />Baró, deveu haver vist una gran nau en<br />construcció. Es propietat dels dos socis de Ia<br />Fusteria Bauçà, n'Arnau Bauçà, Feleu, i en Biel<br />Jaume. Es una bona notícia que les indústries<br />locals vagin a més i hagin d'ampliar el negoci.<br />Ara, Ia dispersió de locals industrials posa en<br />evidència Ia falta de previsió i d'interès de l'Ajuntament. En lloc de fer un polígon industrial quan<br />era hora, s'ha esperat a tenir el desgavell actual, queja no té remei. Les indústries s'han escampat<br />per totes les foranes del poble (carretera de Petra, carretera de Vilafranca, carretera de Palma, Baix<br />Les flòbies de neu acompanyaren Ia sortida de l'Enterro de Ia Sardina 96.<br />¿K 77Ia Caixa77<br />A G E N C I A D E<br />S A N T J O A N<br />Carrer Bellavista, 38 Tel.:526078<br />PLANTERS i ORNAMENTALS PLANTERS<br />NICOLAU<br />C/ de Ramon LIuII, 52<br />07240 Sant Joan<br />Tel.: 56 03 46<br />52 61 87 (part.) ORNAMENTALS<br />mel i sucre<br />de Ia ViIa). Evidentment, Ia culpa no és dels propietaris<br />d'aquestes instal·lacions, sinó del mal cap de l'Ajuntament,<br />incapaç de Ia planificació més elemental.<br />- L'altre dia, es va canviar Ia senyalització de les<br />carreteres que travessen el nostre poble. Curiosament, els<br />indicadors que han posat dins Ia vila són exactament iguals<br />que els que posen als descampats, és a dir, un pal d'alumini<br />vertical amb les fletxes al capdamunt. El mal és que aquests<br />senyals fan molta més nosa que els senyals antics i són més<br />antiestètics. De tota manera, s'ha de dir a favor seu que són<br />més clars i més entenedors que els vells.<br />- El fred i Ia neveta de aquestes setmanes passades<br />han fet caure una gran part dels ametlons. Enguany que el<br />problema de Ia sequera dels darrers anys semblava que<br />s'havia esvaït i que Ia collita tornaria ser bona, aquesta nova Lanovasenyalílicafaqueekfomnstrobinmésficilment<br />inclemència meteorològica Ia pot fer minvar considera- elcamíquehandeseguirperarribaralseudestí.<br />blement.<br />- EIs lladres entraren a Ia Renault i també a diverses cases particulars. De Ia casa Renault<br />se'n dugueren alguns doblers en metàl·lic i xecs, que no pogueren cobrar. El robatori va passar a<br />migdia, quan els propietaris i empleats eren a dinar.<br />- Sembla que els al·lots de Sant Joan no hauran d'anar a Manacor per fer els primers cursos<br />d'ESO. La idea inicial del MEC va topar amb l'oposició de l'Assocació de Pares i dels mestres, que<br />més tard també fou assumida per l'Ajuntament de Sant Joan, que demanava que s'acceleràs Ia<br />POSAU ELS FEMS DINS LES BOSSES<br />Per al vidre, paper i ferralla<br />emprau els contenidors especials<br />La recollida es farà els<br />dimarts, dijous i diumenges al vespre<br />AJUNTAMENT DE SANTJOAN<br />SI TENIU<br />FOTOGRAFIES<br />ANTIGUES<br />(anteriors als anys setanta)<br />feis-ho saber a<br />Gracià Sànchez<br />Hem començat una nova secció:<br />FOTOGRAFIES<br />D'ANTANY<br />mel i sucre<br />Miquel Gaya<br />il<imint les<br />^rufies pel seu<br />nomenament<br />ci>mafill<br />predilecte i per<br />riit>mentuge<br />que Ii ha retut<br />el poble de<br />Sant Joan.<br />construcció del nou institut de Sineu i que, com<br />a solució provisional, es repartissin els al·lots<br />pels pobles de veinat. La Mancomunitat del PIa<br />ha fet costat a les demandes de l'Ajuntament.<br />A Ia torrada dels «feiners» de Ia<br />Parròquia el dia 18 de febrer, els diferents<br />grups de servei a l'Església santjoanera triaren<br />els seus representants al Consell Parroquial i, el<br />dia 25, es triaren els representants de Ia<br />feligresia.<br />El dia 1 de març, amb Ia presidència del<br />Vicari Espiscopal de zona, mossèn Sebastià<br />Salom, es va consti tuir el nou Consell<br />Parroquial de Pastoral que tindrà una durada de<br />quatre anys.<br />El Consell quedà format de Ia forma<br />següent:<br />Rectors solidaris:<br />Antoni Riutort Fullana<br />Bartomeu Tauler Valens<br />Onofre Torres Ramis<br />Representant de les Germanes de Ia<br />Caritat: sor Catalina Picó<br />Neteja Parròquia: Franciscà Font Bauçà<br />Neteja Consolació: Antònia Gayà Gayà<br />Catequesi: Maria MagdalenaJaume Nigorra<br />Progrés de fe: Angela Riera Puig<br />Litúrgia: sor Maria Bennàssar<br />Matrimoni de pastoral familiar: Joan Serra-Margalida Bou<br />Cor Parroquial: Maria Montserrat Company Bauçà<br />Comissió econòmica: Joan Jaume Nigorra<br />Escoltes: Joana Oliver Matas<br />Representant feligresia: Francesc Alzamora Bauçà<br />Per designació: Joan Nigorra Gayà<br />Catalina Gayà Bauçà que fou anomenada secretària.<br />SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY, 3.000 ptes.<br />Nom:<br />Cognoms:<br />Carrer: núm.:<br />Població: cp:<br />Banc o Caixa: oficina<br />carrer: núm. de compte:..<br />Feu arribar aquesta butlleta a qualsevol<br />membre de l'equip de redacció o enviau-la a:<br />MEL I SUCRE Sant Joan, Ramon LIuII, 48<br />firma<br />8<br />mel i sucre<br />- Aquest mes Ia Banca March ha<br />obsequiat, mitjançant els seus habituals<br />sortejos de promoció que realitza entre<br />clients, n'Antoni Matas Bauzà, Molondro,<br />amb una cafetera exprés, na Margalida<br />Company Gaya, amb unajoc d'estovalles<br />i n'Antònia Florit Antich amb un lot de<br />bany.<br />- Enguany, una part dels actes de<br />Ia festa del Quart Diumenge han estat<br />dedicats a l'homenatge a Miquel Gayà i<br />Sitjar, concretament Ia presentació de Ia<br />seva biografia, una taula rodona d'estudi-<br />osos de Ia seva obra, el nomenament com<br />a fill predilecte i una exposició biblio-<br />gràfica. El primer premi del certamen<br />poètic Verge de Consolació a partir<br />d'aquesta edició es coneixerà com Premi<br />Miquel Gayà i Sitjar. A l'acte de presentació<br />del llibre hi hagué parlaments de Josep<br />Estelrich, Carles Costa, Joan Maimó (autor<br />de Ia biografia), el biografiat i el director<br />general de Política Lingüística, Joan Barceló<br />Buríxó. L'acte es va cloure amb una actuació<br />de Ia Coral dels Antics Blavets de Lluc, que<br />interpretaren, entre altres coses una peça amb<br />text poètic de Miquel Gayà, Ruta dels cims.<br />A l'acte de nomenament com a fill il·lustre hi<br />va haver parlaments d'autoritats polítiques i<br />eclesiàstiques. Va cloure Ia vetlada l'actuació<br />de Ia Coral Universitat de les Illes Balears,<br />que entre d'altres també interpretà un<br />fragment del poema de Gayà Sitjar, Ruta dels<br />cims, amb música del pare Martorell de<br />Montuíri.<br />Carles Costa presentà Ia biografia sobre Miquel Gayà escrita per Joan Maimó,<br />Josep Estelrich, Tiirricano, parlà en nom del Col·lectiu Teranyines.<br />que n 'és ledilor. i Joan Barceló en nom ile Ia Direcció General de Política<br />Lingüística del Govern Balear.<br />El batle, Gabriel Mora,<br />lliurant a Miquel Gayà el<br />pergamí en què el nomenen<br />fill predilecte.<br />Pere Rosselló, Joan Mas i Vives, Miquel<br />Company, Damià Pons i Nicolau DoIs<br />intervingueren a Ia taula rodona que el<br />col·lectiu Teram'ines organitzà sobre<br />l'obra de Miquel Gayà i Sitjar.<br />ïfllfli .<br />MALLORCA<br />Hlpcr$Cetttro<br />PROMO(ION VALIDA PEL 20 AL 28 PE MARZO<br />SEPIA LIMPIA<br />CONCELAPA<br />mel i sucre<br />Sant Joan a 3 de març de 1996<br />jT<br />Sant Joan a 4 de març de 1996<br />11<br />me/ i sucre mel i sucre<br />J^^OTOS N T A N Y<br />7urant Ia segona República el govern va dur a terme una àmplia reforma<br />escolar. Un dels punts que va canviar d'una forma més radical fou el de<br />l'ensenyament de Ia religió, és a dir que les escoles passaren a ser laiques. De tota<br />manera Ia República deixà una porta oberta per als pares que vulguessin educar<br />els seus fills amb un acusat accent religiós. A Sant Joan, com a molts de llocs de<br />Mallorca, es va fundar una escola privada, darrera Ia qual s'hi amagava Ia<br />parròquia.<br />'a fotografia que aquest mes us mostram, feta a principis dels anys 30,<br />recorda els nins que anaven a l'escola privada de Sant Joan, situada al carrer<br />Major, just davant l'actual Ajuntament on actualment és Can Gorreta. Per poder<br />anar-hi, els pares havien de pagar dos duros mensuals, tal com ens recorda el<br />nostre informador.<br />Gracià Sànchez<br />1. Miquel Bauz$i,des'Almudaina<br />2. Bernadí Gayà, Escolti<br />3. Toni Buu/.à, Queixal<br />4. ? (sembla que era de fora poble)<br />5. Pep Matas, Bitfalí<br />6. Joan Mesquida, Salex<br />I. Francesc Mas, Pagès<br />8. Amador Bau/.à, AinaJor<br />9. Joan Juan, de sa Rara/<br />K). ?<br />I I . MiquelFiol,fVra//)<7<br />12. Ramon Gayà, l)on Ramon<br />13. ?<br />14. PepMatas,AM/i/// '<br />15. Joan Company, pare Company<br />16. FrancescoGuillemFíVTO<br />17. Mateu Bau/.à, Escolà<br />18. Miquel Bau/.à, Gonella<br />19. Mateu Català, de Son Fluixà<br />20. Gabriel Ferriol, Ferriol<br />21. Toni Sastre, Curro<br />22. Francesc Barceló, Pirrís<br />23. Toni Company, Mena<br />24. Pep Bau/.à, Malas<br />25. Miquel Company Bauzà, Mena<br />26. Francesc Mieras, de Can Feleu<br />27. Joan Jaume, Jortlanet<br />28. Amador Bau/.à, pare Amador<br />29. Andreu Bau/.à, Maiolí<br />30 Toni Mayol, Gorreta<br />31. Miquel Gayà, Peremales<br />32. Pep Pastor<br />33. Toni Jaume, de ses Trinxes<br />(Foto gentilesa de R. Soler)<br />C o o p e r a t i v a Agr í co l a<br />SANT JOAN<br />«cTbta casta de<br />productes del camp a<br />bon preu»<br />Carrer de Perra, s/n TcL: 52 63 24<br />Elèctrica<br />FEP DES SAIG<br />instal·lacions elèctriques<br />xarxes de baixa tensió<br />subministraments elèctrics<br />Consistori, 8 f 52 63 23<br />S a n t J o a n<br />12 13<br />mel i sucre<br />AJUNTAMENT<br />Resum de Ia Sessió Extraordinària de dia 8 de març de 1996. La sessió, que<br />estava convocada a les 8 del vespre, va començar a les vuit i quart. No hi varen<br />assistir els regidors Miquel Torrens (PP) i Francesc Nicolau (PSM), que justifi-<br />caren Ia seva absència.<br />1. Lectura i aprovació de l'acta de Ia sessió<br />anterior.<br />Va ser aprovada per unanimitat .<br />2. Nomenament defill predilecte.<br />La petició feta pel col·lectiu Teranyines en el<br />sentit de nomenar fill predilecte del pohle al<br />santjoaner Miquel Gayà i Sitjar ha seguit el seu<br />curs, Ia comissió informativa d'Assumptes<br />Generals proposa al PIe Ia resolució afirmativa<br />d'aquest expedient. La<br />proposta es va aprovar per<br />unanimitat, i es va acordar<br />nomenar Miquel Gayà i<br />Sitjar f i l l predilecte de<br />Sant Joan, col·locar el seu<br />retrat a Ia SaIa d'Actes de<br />l 'Ajuntament , i celebrar<br />acte solemne del nomena-<br />ment i lliurament del per-<br />gamí durant Ia commemo-<br />ració del Quart Diumenge.<br />Franciscà Company Matas: 2 vots.<br />Sebastià Mayol Estrany: 2 vots.<br />En blanc: 3 vots.<br />EIs resultats seran comunicats a les<br />instàncies pertinents, que nomenaran formal-<br />ment el titular designat per l'Ajuntament, i el<br />suplent que creguin més convenient, sense que<br />hagi de ser necessàriament un dels qui es pre-<br />sentaren, ja que cap dels dos compta amb Ia ma-<br />joria absoluta dels vots.<br />3. Elecció de Jutges de<br />Pau.<br />Hi va haver tres sol·licituds per cobrir les<br />places de Jutge de Pau i suplent. Es va decidir<br />fer l'elecció per votació secreta, i els resultats<br />foren els següents:<br />Joan Bauçti Nigorra: 6 vots per a Jutge titular.<br />Franciscà Company Matas: 3 vots per a suplent.<br />Sebastià Mayol Estrany: 2 vots per a suplent.<br />En blanc: 1 vot al Jutge i 2 al suplent.<br />Com que segons Ia llei és necessari que el<br />nomenat compti amb majoria absoluta, just es<br />va poder aprovar el nomenament de Joan Bauçà<br />Nigorra com a Jutge titular, i a proposta de Joan<br />Sastre (PSM) es va passar a una segona votació<br />per veure si es podia triar per majoria algun dels<br />dos altres candidats suplents. EIs resultats d'a-<br />questa segona volta foren:<br />Li Conselleria d'Agricultura pagarà el 707c del cost d'asfaltar<br />cl camí í/c/.v Quatre Vents.<br />4. Asfaltat del camí dels<br />Quatre Vents amb Ia col·la-<br />boració de Ia Conselleria<br />d'Agricultura.<br />S'exposà a Ia conside-<br />ració del PIe l'aprovació<br />del projecte «Condiciona-<br />ment del camí rural dels<br />Quatre Vents», de titulari-<br />tat municipal, amb un pres-<br />supost total de 5.233.82<br />ptes., i Ia seva execució<br />amb una subvenció de Ia<br />Conselleria d'Agricultura d'un 70% sobre el<br />cost total, que suposa 4.975.474 ptes. Va ser<br />aprovat per unanimitat.<br />5. Festa del Pa i del Peix i Fira del Quart<br />Diumenge.<br />El batle Gabriel Mora (PP) i el regidor Joan<br />Magro (PP) informaren superficialment el con-<br />sistori dels actes per celebrar aquests esdeveni-<br />ments. El consistori es va donar per assabentat.<br />6. Liquidació de recaptació executiva del 3r.<br />trimestre de 1995.<br />Secretaria comunicà que durant el tercer tri-<br />mestre de 1995 es varen recaptar en executiva<br />327.126 ptes., i es va acordar per unanimitat<br />aprovar Ia liquidació d'aquesta recaptació.<br />14<br />mel i sucre<br />7. Baixes de quotesfìscals.<br />Es tractava de donar de baixa a efectes<br />tributaris una sèrie de quotes fiscals dels<br />exercicis 1990-94, incobrables per diverses<br />raons. L'import total d'aquestes quotes és de<br />831.073 ptes. i es va acordar per unanimitat Ia<br />seva baixa.<br />8. Peticions de subvencions.<br />Es va acordar per unanimitat concedir les<br />subvencions següents:<br />- A les dues revistes locals: 100.000 ptes. a<br />cada una.<br />- Al grup organitzador de Ia Rua '96:<br />90.000 ptes. per a despeses.<br />- Al grup «Amics de Ia Sardina»: 70.000<br />ptes. per a l'Enterro.<br />- Al grup organitzador del «Davallament»:<br />100.000 ptes.<br />- Al Club Esplai de Sant Joan: 40.000 ptes.<br />per Ia banda de música de Ia processó del<br />«Davallament»<br />I, acabats els punts de l'ordre del dia, es va<br />aixecar Ia sessió a les 8.35 hores, vint minuts<br />després d'haver començat.<br />Joan Sastre<br />QVl MOTARA 0 PARLARA; PEDRA<br />MARBRE TORNARA!<br />El sanador Terneltes fa cara de mussol,<br />el senyor Setteter ha aghipit un urçol,<br />i l'enginyer Plomer vol esser consetter:<br />«El llop català es menja els bens i l'esqueller».<br />La gran nova proclamen: «Els bons mallorquins xerren,<br />mai no gosen parL·ir», per això els prohoms s 'erren,<br />ni Costa als seus sermons, niAlcover en rondattes,<br />ni Ia jaia Salvà bateren altres paUes<br />que fes del català, que no parkn elsfills<br />de tan doctes cervells mesells d'ordi i blats mills.<br />El sanador TerneUes mai no ha dit senyor avi<br />perquè el seu padrí vell era mossó poc savi,<br />el senyor SeUeter no motarà parauki<br />queforaster no sigui a Ia gran pairal taula,<br />i l'enginyer Plomer ha perdut els programes<br />per trobar Ia gatera entre lúbriques cames.<br />No és manca de cultura: és depravada agrura<br />fer una bona vega de l'alta llengua pura.<br />Vergonya cavatters, que voku d'un sol bot<br />que el vostre pobL·. sigui «d'es Credo, es darrer mot».<br />iador<br />Es Saig<br />.v enginys<br />15<br />mel i sucre<br />EL PRESIDENT JORDIPUJOL M'HO VA DIR<br />L'ESTIU PASSAT, QUAN ÉREM D'EXCURSIÓ<br />La vida, de vegades, ens sorprèn amb detalls<br />curiosos com el que ara us contaré.<br />El resultat de les eleccions ha estat a Sant Joan,<br />díriem, quasi normal; per una banda, l'increment de<br />vots del PP era previsible davant l'àtona perspectiva de<br />Ia resta de partits, PSM i UM, els quals, a Ia vegada,<br />tingueren un resultat discret, modest i, respecte d'UM,<br />quasi diria que testimonial. D'altra banda, el PSOE, que<br />era residual, es va avançar al PSM, que perd, els darrers<br />temps, una mica de credibilitat.<br />En definitiva, és un resultat, comja és habitual, que<br />confirma el panorama monocolor a Ia nostra vila. El<br />resultat, a nivell estatal, mostra Ia<br />fracassada majoria del PP, que<br />haurà de fer coalició amb CiU per<br />governar, perquè així havia de ser.<br />De fet, aquest resultat m'ho havia<br />confirmat, l'agost passat, en Jordi<br />Pujol.<br />L'estiu passat vaig fer una<br />sortida al Pirineu de Núria per tal de<br />descobrir alguns pobles de l'alta<br />muntanya i fer alguns cims. Alguns<br />santjoaners coneixen aquest pai-<br />satge millor que jo, i podríem<br />comptar altres tandes d'històries<br />d'aquests meravellosos paisatges.<br />Juntament amb un amic férem un<br />trajecte que començava a Puigcerdà ]<>rdi Pujol. Ia smi tl<ma i Miquel Company.<br />i, d 'allà caminant per Ia zona fran- Mena,almonestirdeMrial'estiupassat.<br />cesa ens enfilarem cap el Pas dels<br />Lladres, el Puigmal i el Puig de Finestrelles per fer un<br />bivac a 2.700 metres. La boira i el fort vent (o ventisca,<br />com Ii diuen per allà) són els protagonistes d'aquestes<br />altures, fins i tot a mitjant estiu. Després, Ia visita a<br />Núria, un santuari situat a 1970 metres, al qual just es<br />pot accedir a peu o amb tramvia i que juntament amb els<br />monesteris de Montserrat, Poblet, Ripoll, Sant Miquel<br />de Cuixà eren i, són encara ara, centres de culte i visita<br />de Catalunya. Llavors volguérem conèixer Queralbs,<br />Ribes de Freser i introduir-mos dins el món de Ia<br />gastronomia de Ia zona; finalment cap a Barcelona.<br />Després d'haver assolit un cim a l'alta muntanya, un<br />té Ia sensació d'haver aconseguit una mica de pau<br />interior, sobretot, després del que ens advertí, al meu<br />company i a un servidor, el president Pujol.<br />Al meu entendre, pocs homes tenen a l'Estat<br />espanyol Ia talla d'estadista com Jordi Pujol. Efec-<br />tivament, tan sols el coneixement global i general del<br />que l'envolta i, en conseqüència, del que vol fer,<br />conformen una personalitat admirable i amb tanta<br />capacitat per tenir un projecte de país. Allò, que a<br />alguns no agrada de Pujol, (és aquesta afirmació una<br />opinió virtual) és un ínfim retret del que ha aconseguit<br />per Catalunya: l'objectiu de Ia seva vida. Com si d'un<br />test es tractava, varem fer un intercanvi global del<br />coneixement geogràfic de Ia zona que trepitjàvem, per<br />valorar quina ruta havíem fet i quina era Ia millor per<br />seguir. El mateix coneixement<br />geogràfic ens manifestà respecte de<br />Ia nostra illa.<br />Pujol ens deia: «bon vent per<br />Mallorca; vénen bons temps per a<br />les Illes». El meu amic i jo<br />discrepaven de Ia seva apreciació.<br />Després d 'un parell de dies,<br />Canellas dimiteix i l'opció del PP<br />balear s'atreveix amb en Soler, el<br />qual fa, per primera vegada en Ia<br />història del PP al govern autonòmic,<br />d'avalador de Ia llengua catalana.<br />Mesos més tard, després d'uns re-<br />sultats electorals que vertebren el<br />vot a nivell estatal, Jordi Pujol ne-<br />gocia amb el PP per afavorir Ia go-<br />vernabilitat de l'estat, això sí, sem-<br />pre seguint el nostre consell: «si Ia<br />Marta Ferrusola fa excursionisme, ponting, ala delta,<br />rafting, seria convenient que n'Ana Botella deixàs de<br />banda una mica en José Mari». Pujol riu i Ia seva esposa<br />ens convida a practicar aquests esports. Cap a Ia<br />residència de Queralbs, Jordi Pujol i Ia seva esposa,<br />Marta Ferrusola, ens saludam afectuosament, mentre el<br />poble, «la massa de gent» se'ls hi aferra com si de Ia<br />Moreneta es tractàs, i les màquines de fotografia es<br />disparen per Ia primícia.<br />Nosaltres, per Ia nostra banda, pretenem que el<br />nostre poble canviï seguint consells teòrics; Pujol, fa<br />estona, sap com tractar el poble i, F1 d'abril vinent, dirà<br />al president Soler el que convé fer per garantir una<br />aliança de govern a nivell estatal.<br />Miquel Company Florit<br />16<br />mel i sucre<br />Carta oberta dirigida a Miquel Gayà i Sitjar<br />amb motiu del seu ben guanyat<br />nomenament com a<br />FiIl Predilecte de Ia Vila de Sant Joan<br />Benvolgut senyor i amic,<br />Ara farà 34 anys ?jo en tenc altres tants,<br />d'edat? que vos vaig enviar els meus primers<br />versos. A Ia carta vos deia: «A partir d'avui, si<br />vostè no hi té cap inconvenient, jo em tindré<br />com alumne seu; per consegüent, malgrat que<br />en els temps actuals tots siguem esclaus del<br />rellotge, esper que vostè contestarà les meves<br />cartes i versos com un mestre d'escola. Es a dir,<br />dient-me totes les faltes (que n'hi haurà moltes!)<br />per petites que siguin.» Era el dia 13 de maig de<br />1962.<br />Així va ser i així ha estat durant tots aquests<br />anys. Jo, de professió mestre d'escola, em vaig<br />«matricular com alumne vostre». Avui reconec<br />que he resultat ser un alumne no massa<br />espavilat. Emperò sí puc i vull dir que vós fóreu,<br />i sou encara, més que un mestre per a mi. Vós<br />fóreu sempre com un pare que ajuda el seu fill a<br />fer els deures. I ho heu fet sempre com un pare<br />amorosívol, però rigorós i exigent, tal com<br />pertoca, a fi d'assolir una mínima seguretat<br />interior i poder caminar per l'empinada sendera<br />de Ia Poesia.<br />Si un dia em vàreu dir, com amic, que<br />«moriria en Ia impenitència final del meu amor<br />a Ia Poesia», també és ver que, fa una vintena<br />d'anys, quan presentàreu el meu primer poemari<br />L'Amor en Quart Creixent, al Club Pollença, el<br />Dia del Llibre de 1977, vàreu dir: «Benvinguts<br />siguin entre nosaltres, aquesta nit, el poeta i Ia<br />seva arqueta de llum!».<br />El 1982 va sortir el meu segon aplec de<br />versos Un Llorerpera Costa i Llobera, del qual<br />en sou dedicatari conjuntament, del llibre i d'un<br />dels poemes.<br />Fa una dotzena d'anys, per aquestes saons,<br />poc més o manco, al Cercle de Belles Arts de<br />Ciutat, vos vaig dedicar aquest sonet:<br />L'ATZUR IL·LUMINAT<br />(A Miquel Gayà, mestre meu, amb una forta abraçada)<br />Per Ia RUTA DELS CIMS anam fent via,<br />caminant enlairats vers Ia claror,<br />amb pas alleugerit. Jamai, ni enyor<br />ni recança deturi l'alegria<br />del pas que de biaix feim cada dia.<br />Volem arribar amunt, amb il·lusió,<br />per plantar dalt del cim nostre penó<br />com penyora d'esforç i coratgia.<br />Avui, a Ia complida quarantena<br />del vostre cant novell i esperançat,<br />mostrant una volada ampla i serena,<br />rebeu el piulejar d'un captivat<br />que cerca l'alt camí de Ia carena<br />mirant cap a L'ATZUR IL·LUMINAT.<br />(22defebrerde 1984)<br />Donant mil gràcies al director de MeI i Sucre<br />per acceptar que empri Ia revista com altaveu,<br />ara vull fer sonar el meu flabiol amb força, no<br />per desplegar un ventall de versos i lloances ben<br />merescudes a favor de les vostres trajectòries<br />humana, ètica, i estètica pels camins de Ia vida i<br />de les nostres lletres. Això ho fan plomes més<br />qualificades que Ia meva.<br />Jo només vull dir, públicament i a cor obert:<br />GRÀCIES, MESTRE!<br />Toni Seguí Bennàssar<br />Port de Pollença, març de 1996<br />17<br />mel i sucre<br />La Premsa Forana informa<br />EIs passats dies 9 i 10 de març es varen<br />celebrar a l'Illa de Menorca els actes comme-<br />moratius del dia de les Illes Balears. Aquests<br />actes es varen compartir entre Maó i Ciutadella.<br />Hi eren presents el President de Ia Comunitat<br />Autònoma de les Illes Balears, Cristòfol Soler,<br />Ia Presidenta del Consell Insular de Mallorca, el<br />President del Consell Insular de Menorca i el<br />Vicepresident del Consell Insular d'Eivissa i<br />Formentera, juntament amb els components del<br />Govern Balear. El dissabte dia 9, després de<br />dinar, el President Soler va fer una roda de<br />premsa convocant als diferents mitjans de<br />comunicació que allà hi estàvem presents. En<br />aquesta roda de premsa es tractaren diversos<br />temes d'actualitat. Així i tot, el President Soler<br />va dir que un dels objectius d'aquesta legislatura<br />era Ia transferència de més competències del<br />Govern Central a l'Autonòmic i del Govern de<br />les Illes als diferents Consells Insulars. Quant a<br />l'aniversari de l'Estatut d'Autonomia va dir que<br />s'havia d'aconseguir una festa més popular i<br />menys institucional, incrementant el sentiment<br />de poble a nivell social, civil i cultural i cercar<br />els punts en comú de les diferents Illes que<br />conformen Ia Comunitat Autònoma.<br />El mateix dissabte hi va haver un concert a<br />l'Església dels Socors de Ciutadella, ofert per<br />l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears<br />"Ciutat de Palma" dirigida per Philippe Bender,<br />Ia capella Davidica de Ciutadella dirigida per<br />Gabriel Barceló Martí, acompanyats al piano<br />per Kiev Portella, interpretant música de<br />Beethoven, Tomàs L. de Victoria i de Francis<br />Poulenc, el concert va ser excel·lent i va tenir un<br />final apoteòsic amb l'obra de Beethoven<br />titulada «Fantasia per a piano, cor i orquestra».<br />El diumenge 10 de març hi va haver una mis-<br />sa solemne concelebrada a l'església de Santa<br />Maria de Maó i presidida pel Bisbe de Menorca.<br />Al migdia es va celebrar l'Acte Institucional<br />i lliurament de Ia Medalla d'Or de Ia Comunitat<br />Autònoma de les Illes Balears al Sr. Josep<br />Mascaró Pasarius. Aquest acte es va celebrar<br />dins el marc del formidable Saló Gòtic de l 'A-<br />juntament de Ciutadella de Menorca. Hi inter-<br />vingueren l'Il·lm. Sr. Gabriel Allés Vázquez,<br />Batle de l'Ajuntament de Ciutadella de Menor-<br />ca; l 'Hble. Sr. Cristòfol Triay Humbert, Presi-<br />dent del Consell Insular de Menorca, el MoIt<br />HbIe. Sr. Joan Huguet Rotger, President del Par-<br />lament de les Illes Balears, el Sr. Josep Mascaró<br />Pasarius, i el MoIt HbIe. Sr. Cristòfol Soler i<br />Cladera, President de Ia Comunitat Autònoma<br />de les Illes Balears. DeI parlament del President<br />Soler cal remarcar les següents paraules:<br />"Pensam que és recomanable instituir, com ho<br />hemfetfins ara, lafesta de l'autonomia. No de-<br />bades és Ia fita més notable de Ia història polí-<br />tica de les Balears des de molts de segles encà. "<br />Així mateix va remarcar el fet autonòmic i<br />cercar els punts d'unió entre les diferents illes.<br />Jaume Taberner i Magí Ferriol,<br />Associació de Premsa Forana de Mallorca<br />Josep Mascaró Pasarius, Medalla d'Or de Ia CAIB<br />A proposta del president del Govern Balear,<br />l'executiu aprovà dia 15 de febrer passat Ia<br />concessió de Ia Medalla d'Or de Ia Comunitat<br />Autònoma a Josep Mascaró Pasarius pels seus<br />mereixements intel·lectuals, d'investigació i<br />salvaguarda de Ia toponímia de les Illes Balears,<br />i per Ia contribució dels seus treballs a Ia defen-<br />sa, catalogació i concreció del llegat arqueolò-<br />gic de les nostres Illes.<br />Josep Mascaró Pasarius, nat a Alaior<br />(Menorca) l 'any 1923, està considerat com una<br />de les principals autoritats en el camp de Ia in-<br />vestigació arqueològica i toponímica de les illes<br />Balears.<br />De formació autodidacta, Mascaró Pasarius<br />ha duit a terme una important labor investi-<br />gadora tant a Mallorca com a Menorca. La seva<br />incansable recerca I i ha permès descobrir<br />18<br />gravats rupestres, dòlmens, pujols<br />fortificats i reductes prehistòrics<br />costaners, així com restes de noves<br />taules.<br />La seva obra intel·lectual ha<br />aportat a Ia cultura de les nostres<br />illes importantíssims repertoris<br />complets, inventaris, catàlegs i<br />sistematitzacions taxonòmiques<br />d'un valor cultural incalculable.<br />De Ia seva obra ingent, Mascaró<br />Pasarius destaca el Corpus de<br />toponímia de Mallorca i el Mapa<br />General de Mallorca, obres a les<br />quals va dedicar deu anys de Ia<br />seva vida.<br />Són nombrosos els premis que<br />Mascaró Pasarius ha guanyat al<br />llarg de Ia seva vida. En destacam<br />el Jaume I d'investigació de l'Institut d'Estudis<br />Catalans, aconseguit en dues ocasions en 1957 i<br />1983; el Ciutat de Palma (1962); el Josep Puig i<br />Cadafalch d'Arqueologia (1964); el Joan Ramis<br />i Ramis de l'Ateneu de Maó (1968); el<br />d'Arqueologia Balear Luis R. Amorós (1972) i<br />el SanchisGuarner(1989).<br />Josep Mascaró Passaríus rebé Ia medalla d'orde les illes Balears<br />que concedeix el Govern Balear<br />Mascaró Pasarius és actualment membre de<br />Ia Real Acadèmia de Ia Historia y de las Bellas<br />Artes de San Fernando amb seu a Madrid, de Ia<br />Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià<br />de Palma i també de l ' Inst i tut Menorquí<br />d'Estudis.<br />Trobada de revistes de premsa forana<br />El passat 16 de març es va fer a Ia seu de Ia<br />revista Fent Carrerany una trobada de revistes<br />de l'Associació de Ia Premsa Forana. La idea<br />era intercanviar impressions i maneres de fer<br />feina. La utilització dels diversos sistemes<br />informàtics, així com Ia manera de confeccionar<br />una revista varen ser els punts que es tractaren,<br />tot per tal de millorar Ia qualitat de les diverses<br />publicacions presents a Ia Trobada.<br />A les 10 del matí es trobaren a Ia Plaça des<br />Pou de Maria, delegacions de les revistes:<br />Ariany, Llum d'Oli (Porreres), Flor de Card<br />(Sant Llorenç), Veu de Sóller, CaIa Millor 7<br />(Son Servera), Udol (Llubí), Santa Margalida,<br />MeI i Sucre (Sant Joan), Dies i Coses (Calonge),<br />Bona Pau (Montuïri) i els de Fent Carrerany de<br />Maria que actuaren d'amfitrions.<br />Després varen anar al lloc on Ia gent de<br />Maria confecciona Ia seva revista i se'ls va mos-<br />trar l'equip informàtic que permet Ia seva ela-<br />boració. El processador de textos utilitzat, el<br />programa de maquetació i el sistema d'emma-<br />gatzemar imatges, etc foren alguns dels temes<br />que es varen veure durant Ia trobada.<br />Després de Ia reunió de feina tots els presents<br />feren cap al restaurant Ses Tarragonès, on rema-<br />taren Ia feina amb un bon arròs brut i una cuixa<br />de me de primera qualitat. EIs vinets de Petra<br />també foren presents a Ia Trobada. No cal dir<br />que lajornada, a pesar del mal temps, va ser ben<br />profitosa.<br />19<br />mel i sucre<br />Una visita a Son Fuster.<br />L'APFM va ser convidada pel departament de Comunicació de Sa Nostra<br />El passat 10 de febrer va tenir lloc una<br />trobada entre l'APFM i Sa Nostra, organitzada<br />pel departament de Relacions Institucionals i<br />Comunicació. La visita s'emmarca dins Ia<br />col·laboració que duen a terme ambdues entitats<br />des de fa temps.<br />En aquest sentit,<br />Ia jornada es va<br />iniciar amb un<br />partit de futbol, dis-<br />putat al Poliespor-<br />tiu Germans Esca-<br />las de Palma entre<br />els equips de Sa<br />Nostra i el de l'A-<br />PFM. Abans d'i-<br />niciar l'encontre, el<br />president de Sa<br />Una de les actiovitats que Ia Premsa Fommi va dur a terme en Ia seva visita a S<m Fuster<br />fou un partit de futbol contra l'equip de Sa Nostra.<br />les publicacions coneguérem de prop els trets es-<br />sencials de Ia nova seu. Entre altres coses, se'ns va<br />mostrà un vídeo on a nivell general es resumia Ia<br />història dels 113 anys de Sa Nostra, que va comen-<br />çar amb un capital de 44.600 pessetes l'any 1882,<br />sent president<br />Antoni M. Sbert<br />i Borràs i el pri-<br />mer director Ale-<br />xandre Rosselló.<br />Amb els anys,<br />Sa Nostra ha mo-<br />dernitzat les ins-<br />tal·lacions i els<br />serveis que té a<br />disposició del<br />públic, destacant<br />l'Obra Social i<br />Nostra ens va lliurar una indumentària de color<br />morat que llueix l'anagrama de l'APFM i el de Sa<br />Nostra a Ia màniga. Hem de dir que en el nostre<br />equip hi havia una sèrie d'infiltrats de Sa Nostra,ja<br />que a darrera hora no hi érem tots. El matx va ser<br />espectacular i una mica enganyos,ja que l'equip de<br />Sa Nostra ens va derrotà per 7 a 2.<br />Finalitzat el partit, vàrem fer una visita a les<br />instal·lacions de l'edifici de Serveis Centrals, on<br />Cultural. Actualment Sa Nostra té 169 oficines, de<br />les quals 50 estan a Ia part forana de Mallorca i un<br />planterde 1021 empleats.<br />Finalment, es va cloure Ia trobada amb un dinar<br />que va tenir lloc al Centre de Cultura del carrer<br />Concepció. Ja a les acaballes del dinar, el president<br />de Sa Nostra ens va lliurar una litografia que ser-<br />virà per vestir les parets de Ia seu de l'Associació.<br />CIM: convenis puntuals<br />DeI Gabinet de Premsa del CIM, ens faciliten<br />les següents informacions referents a convenis<br />puntuals que poden ser d'interès pels santjoaners.<br />En el PIa d'Obres i Serveis corresponent a<br />l'any 1996, aprovat el desembre passat s'acordà<br />fer una inversió de 2.000 milions de pessetes.<br />En aquest sentit, Ia inversió prevista per Sant<br />Joan, corresponent a pavimentació de carrers, és<br />de 10.000.000 pessetes, de les que el CIM<br />n'aportarà 8 milions.<br />D'altra s'ha creat el Consorci d'Informàtica<br />dependent del CIM, que té per objectiu Ia<br />informatització dels ajuntaments integrats dins<br />el CIM. En aquest ordre, es pretén, de cara a<br />l'any 1996, Ia integració unificada de tots els<br />padrons municipals i iniciar els tràmits per a Ia<br />digitalització dels cadastres municipals.<br />Fins al moment, el Consorci d'Informàtica<br />està integrat per 36 ajuntaments.<br />També corresponent al 95, es firmà un con-<br />veni entre el CIM i Ia Unió de Pagesos per a<br />desenvolupar un programa de millora de l'ex-<br />plotació agrària a Mallorca que consisteix<br />principalment en Ia canalització d'informació<br />sobre les polítiques comunitàries de les zones<br />rurals i Ia gestió i tramitació d'aquests progra-<br />mes que compten amb importants dotacions<br />econòmiques. L'aportació del CIM és del 50% i<br />el muntant econòmic restant prové de diferents<br />programes europeus.<br />20<br />delee<br />IUes Balears<br />M e n o r c a , m a r ç 1 9 9 6<br />Lliurament de Ia<br />Medalla d'Or<br />de Ia Comunitat<br />Autònoma de les<br />Illes Balears,<br />a I1II-Im. Sr. Josep<br />Mascaró Pasarius.<br />I V E A R I<br />COMUNITAT AUTONOMA<br />DE LES ILLES BALEARS<br />mel i sucre<br />GARBES DEL P. GINARD (4)<br />Transcripció i notes de Josep Estelrich i Costa<br />DeIs manuscrits inèdits del P. Rafel Ginard transcrivim algunes notes disperses sobre Ia Setmana<br />santa a Sant Joan. Es refereixen als primers anys del segle que ja s'acaba. Ho deduïm de Ia<br />descripció quefa de Ia processó dels Dotze sermonsfins a Consolació, processó que es vaferper<br />darrera vegada l'any 79/5.<br />Bona part d'aquestes notes podrien ser records de Ia seva infància, ja que ell mateix va ser<br />escolanet de Ia parròquia i pogué viure ben de prop aqueixes jornades. Es tracta d'apunts<br />esquemàtics sobre els actes més destacats de Ia Setmana santa santjoanera: l'Ofici dels Rams, els<br />Dotze sermons, el Fas, les processons del Dijous i Divendres sants i el sermó del quaresmer a l'Ofici<br />matinal del dia de Pasqua.<br />Eren uns actes que comptaven amb Ia participació activa de molta gent: els dotze apòstols, el<br />grup del Bon Jesús i les cucuies, els portadors de banderes i penons, imatges i tabernacles, escolans<br />ifusters per muntar Ia Casa santa i el simulacre del Calvari per al Davallament, i per posar i llevar<br />teles morades i muntar l'endomassada que cobria totes les parets de l'església, per al dia de<br />Pasqua, i les monges i dones que disposaven l'ornamentació adient per a cada un dels dies més<br />significats d'aquella setmana. Tota aquesta legió de col·laboradors eren mobilitzats i dirigits pels<br />dos obrers del Bon Jesús, responsables de l'Obreria del Santíssim Sagrament de Ia qual depenia<br />l'organització i elfinançament de Ia Setmana santa.<br />Per a Ia millor intel·ligència d'algun punt que podria resultarper a qualcú un poc confús,<br />ens hem permès introduir dins el text del P. Ginard algunes paraules, que van entre claudàtors.<br />S E T M A N A S A N T A I P A S Q U A 1<br />Dia del Ram.<br />El dia del Ram ja havien posat el velum<br />templi [el vel del temple}, que eren tres teles de<br />roba penjades a Ia volta de l'altar major, de<br />l'església anterior. La primera tela, Ia que<br />estava més amunt, representava Ia Cena. La<br />segona tela tenia el Bon Jesús en oració dins<br />l'hort de Getsemaní, amb els apòstols dormits,<br />l'àngel que davallava duent el calze, i uns quant<br />jueus, un d'ells anomenat enfaldons curts, amb<br />una capa tall de genolls, que duia el fanal. La<br />tercera tela era Ia que feia pont per davall, i duia<br />Ia creu, Ia llança, Ia corona d'espines, Ia canya<br />amb una esponja, els claus, Judes amb Ia bossa<br />dels diners, una columna amb un gall i una<br />cadena de ferro; feia dues carotes a dreta i<br />esquerra, que representaven el sol i Ia lluna.<br />L'església quedava fosca, perquè [el velum]<br />tapava Ia claraboia [que hi havia a Ia part<br />superior del presbiteri]. Abaix, a les columnes<br />de l'altar major, hi havia les banderes dels<br />judios. Eren dues, i una representava Io mateix<br />que Ia tercera tela; l'altra duia un parell de<br />judios amb espasa, el sol i Ia lluna, Ia columna2.<br />Anaven a cercar un parell de dies abans, una<br />carretada d'olivera per fer els rams amb les<br />branques millors. Solia anar, i hi va encara ara,<br />molta gent a l'ofici, i tothom volia ram i en<br />donaven a tots sense pagar. Ara fa un parell<br />d'anys que és a l'oferta de Ia missa quan es dóna<br />el ram. Uns no l'empleen per res. Altres en posen<br />a les seves peces de terra, un bocí a una branca<br />de figuera. En posen a les finestres per resguar-<br />dar dels llamps. Diuen que les paumes són be-<br />neïdes, i per això, un dia de llamps, n'hi havia<br />que posaven Ia granera dreta al portal del corral<br />o del carrer, o enmig del corral. Hi posaven Ia<br />granera més vella perquè les noves les planyien.<br />L'entrada de Ia processó dins l'església era<br />una irrupció de naturalesa, de verd. EIs infants<br />anaven ufanosos amb el seu ram o branca espes-<br />sa de verd o amb Ia palma brodada. EIs homes,<br />que bona estona de Ia processó duien el capell<br />posat, llavors el se treien. Un tremolar de pal-<br />22<br />mel i sucre<br />mes grogues que, si les vinclen, fan una bella<br />espina de peix o aletes de peix, matasselva, oli-<br />vera, llorer, ullastre, que s'assembla a l'olivera i<br />és peu bo d'olivera. El vibrar de les palmes té<br />una graciosa remor de membre viu, i pareix que<br />Ia palpitació de Ia sang se Ii incorpora.3<br />Es dia del Ram, Ia Passi,<br />cada any Ia solen cantar.<br />A s'estimada vaig dar<br />aigo beneita de Graci.<br />El capvespre feien Ia vera creu i després els<br />Dotze Sermons.^ Hi solia anar molta gent als<br />dotze sermons. EIs feien pel carrer, on hi havia<br />rajoles amb làmines [de les estacions] dels<br />Passos. Un jove reforçat feia de Bon Jesús,<br />encadenat, amb Ia cara tapada per una cabellera<br />i Ia creu a l'espatla; anava descalç i feia renou<br />de cadenes a cada passa. Feien de Bon Jesús per<br />promesa, i pagaven per fer-hi. Hi havia cinc<br />cucuies: un qui menava el Bon Jesús, els dos<br />lladres, que figurava que anaven fermats, el cor-<br />neter i el Cirineu. Duien una cadira de capellà,<br />de repòs, per pujar-hi el predicador en predicar.<br />Un home feia de respatler i el predicador Ii<br />posava les mans sobre les espatles.<br />Començaven dins l'església. Hi feien el<br />primer sermó, amb Ia Sentència d'En Ponç Pilat.<br />Era Ia primera estació. Al carrer d'enmig n'hi<br />feien quatre, d'estacions. La segona al cantó de<br />Can Tronca. La tercera a cal sen Tonió, on hi<br />havia una làmina dels Passos. La quarta, a Ia<br />Casa de Ia Vila, on hi havia una altra làmina,<br />desapareguda com l'anterior, amb motiu de fer<br />Ia casa nova i Ia SaIa nou. D'aquí Ia Puríssima Ii<br />sortia al bon Jesús pel carrer de l'amo'n Joan<br />[carrer Consistori]. L'altra estació dins el carrer<br />Reliquiari de<br />Iu Veracreu,<br />d'argent<br />fuetejat.<br />Documentat<br />ei Ì634.<br />d'enmig era a can Gana, i encara hi ha el pas<br />quint. Aquí sortia el Cirineu de dins una casa,<br />amb una corretja pel cos i una destral aguantada<br />a Ia corretja. I pegava tres cops a Ia creu. A can<br />Ferro hi havia una altra estació, passat el carrer<br />Tort i a Ia mateixa banda. No hi havia Verònica.<br />Pujaven per l'escala [de Consolació]. EIs<br />dotze sermons acabaven damunt l'escala, se-<br />gons diu mon pare. I el darrer sermó, dins l'es-<br />glésia, ja era del Davallament o Enterro. En<br />haver acabat, cadascú se n'anava del pas que<br />volia, però les caperutxes i el Bon Jesús amb Ia<br />creu, tup a tup per l'escala, Cirineu, trompeter,<br />cadenes, tabernacles amb Ia Verònica,5 Ia<br />Puríssima, passos amb jueus, corrien per avall,<br />en unes corregudes èpiques a veure qui primer<br />F^BKf*I3rci^<br />Pedro Mestre<br />PORTES BASCUUNTS -:- BARRERES<br />BALCONS -;- FERRO RUSlIC<br />FERRERIA A6RlCOLA -:- AUTOMATISMES<br />C/. Jaume Mai Noqusra. 23<br />TiIt. 52 65 11 - 52 60 63 07240 SANT JOAN<br />cl^  Saxxt <Joan<br />C/. de Palma, 17 ? 0724 - SANT JOAN<br />Tel.: 52 65 33<br />ENT<br />VENDA D'EINES, DE PINTURES,<br />DE MAQUINÀRIA, BRICOLATGE<br />23<br />mel i sucre<br />La Casa santa, mtintada per al Dijous sanl, a l'església velia. En Ia<br />part superior es veu Ia tercera tela del Velum templi. (Fotofeta<br />devers l'any /9/0per D. Antoni Fernàndez. Cortesia de D" Teresu<br />Fernàndez. Campos.)<br />era al poble, encalcant els al·lots per fer-los por.<br />Fins que els feren desvestir allà dalt per evitar<br />aquest espectacle.6<br />El fas7<br />El peu dels ciris del fas sostenia quinze ciris,<br />catorze de cera groga i el del mig, blanca; Ii<br />deien sa marilla. El ciri blanc del mig, Ia ma-<br />ri l la , el mudaven dimecres, dijous i divendres<br />sant, i l'enviaven a Ciutat |per obsequiar algu-<br />nes famílies importants]. En anar a fer el salpàs,<br />davant Pasco, a les cases de foravila, donaven<br />un tros de ciri groc o unes coquetes de cera<br />vermella amb una insígnia de Ia Passió, que<br />feien els cerers. Aferraven les coquetes a les<br />portes, contra els llamps. Les deien Cera del<br />Corpus. Amb el temps és segur que també<br />donaven d'aquestes coquetes per dins Ia vila. Hi<br />havia cases que en tenien. Anava acaçat. Era un<br />privilegi. [Solen dir:] Aquest té cera del Corpus.<br />El Dijous Sant, estimada,<br />vos posareu avinent<br />que vos tenc de 1er un present<br />d'una eandela daurada.<br />EIs al·lots anaven a comprar un/i/.v. Miraven<br />i compraven, si era mascle: si, posat dret amb el<br />cap gruixat a dalt, feia Ia volta; si quedava just<br />tombat, si era fluix, deien que era femella. Les<br />nines compraven roncadores.<br />Processons del Dijous ¡ Divendres sants<br />Vedat el so metàl·lic de les campanes, toquen<br />les maçoles per [tocar] migdia i per les funcions.8<br />El Dijous duen Ia Sang en processó pel<br />poble. Hi van els apòstols. A l'església ocupen<br />un lloc d'honor davant Ia bancalada, vestits<br />d'unes robes talars de colors, verd, vermell,<br />morat. Acompanyen Ia Sang el dijous, i el Bon<br />Jesús mort el divendres. A Ia processó del Mati-<br />nal duen un ram de flors. Hi van també dos<br />números de Ia Guàrdia Civil.<br />Ara fan d'Apòstols els quintos de l'any.<br />Aquests dies van per les possessions i els donen<br />pollastres per fer un dinar les festes de Pasqua.<br />Organitzen Ia capta de las panades. Se reuneixen<br />a qualque casa i hi posen pins. EIs ho prenen.<br />La processó del Divendres Sant pujava a<br />Consolació.9 Si feia vent, els llums que duia Ia<br />gent s'apagaven. Sort que se feia tard i ja hi havia<br />lluna. Això abans de modificar Ia Setmana Santa,<br />quan Ia funció de l'església se feia el matí. Al<br />poble antigament no hi havia cap piquet de claror<br />pels carrers. Feien foguerons [durant Ia processó]<br />i encara en fan, al poble i a Consolació, i lluny,<br />dins migjorn. EIs moliners il·luminaven amb<br />closques de caragol les antenes dels molins. Així<br />ho feu el pastor de Solanda...10 Quan Ia processó<br />pujava per les voltes del camí vell de Consolació<br />amb llums i música, era bo anar a guaitar des de<br />l'Escaleta. Sentien cantar o resar salms peniten-<br />cials i, a Io millor, dos mussols que se responien,<br />uns cans que lladraven dins Ia nit...<br />Gloses de Pasqua<br />En el campanar, l'escolanet toca amb tot el<br />cos. De tot el cos n'ha fet campana. L'orgue. EIs<br />24<br />mel i sucre<br />apòstols sobre l'altar major amb el ramell. La<br />processó pel carrer regat. L'emoció de les gloses.<br />A Sant Joan hi ha Ia costum de fer [el<br />predicador] unes cançons per a Pasqua. Una<br />costum simpàtica, però que posen el coremer<br />entre espasa i paret. Que no hi hagués cap<br />paraula que no fos popular o, al menys,<br />entenedora pel poble. Aquest era el propòsit; era<br />posar-me traves, dificultats. Però Ia poesia, que<br />no ho és una carrera d'obstacles a saltar amb<br />airosa agilitat?"<br />El camp tots els anys reviu<br />i a ressuscitar ens convida.<br />i a què fruit i nostra vida<br />com una vall de reguiu.<br />Fins aquí som estats pobres,<br />davant Déu. de bones obrcs<br />i amb gran baldor de pecats.<br />El món. Ia carn i el dimoni<br />poden fer de testimoni<br />dels mals passos que hem donats.<br />La nostra boca murmura,<br />llança Ia paraula impura<br />i empra un llenguatge d'infern.<br />més Ia sang de l 'Anyell corre<br />i les nostres culpes borra,<br />si a Déu no feim més l 'extern.<br />El Sant Crist de Ia Sang. imatge que presideix Ia processó del<br />Dijous Sant (Foto de Jeroni Juan).<br />Molts anys! per tots, goig i festa.<br />Que als arbres, llegum i aresta<br />Déu encamini a bon port.<br />Pau i salut que no cansa,<br />cristians sense mudança<br />i el cel després de Ia mort!<br />26marc 1959<br />NOTES<br />I .GINARD BAUÇA. R. Manuscrits inèdits. APSJ. 29.3.1.fs. 32. 39. 41:29.3.2. f. 77; 29.3.3. fs. 23-25. 29, 39; 29.3.7. fs. 30-39.<br />2. Aquestes dues banderes obrien les processons de Ia setmana santa i s'anomenaven les vexil·les perquè estaven posades a cada banda del presbiteri durant<br />Ia quinta setmana de quaresma i Ia setmana santa, temps en què es cantava l 'h imne Vexil·la Keifis prodeunl. «els estendards del Rei avancen». Encara es<br />poden veure en el museu parroquial, núm. de catàleg 162.<br />3. Després de Ia processó dels rams seguia Ia missa, en Ia qual tres capellans, col·locats davant tres faristols, cantaven Ia Piixsio. Ia narració evangèlica de Ia<br />passió i mort de Jesús.<br />4. La Veracreu és un reliquiari que conté un trosset molt petit de fusta que, segons tradició, prové de Ia mateixa creu on va ser clavat Jesús. Ks troba en el<br />museu parroquial, núm. 090. Durant Ia quinta setmana de quaresma i Ia setmana santa, u l'ofici de Vespres que es cantava cada dia, es donava Ia benedicció<br />amb Ia Veracreu. BIs Dotze Sermons era l'exercici del viacrucis, predicat pels carrers, en una processó que anava de l'església parroquial a Consolació. Les<br />ceràmiques de les estacions estaven plantades, pels carrers del poble a Ia fatxada de certes cases, i pel camí de Consolació a unes pilastres de marès.<br />5. Aquesta és l 'única notícia que coneixem de què es dugués a Ia processó dels Dot/e sermons un tabernacle de Ia Verònica. Unes retxes més amunt el P.<br />Ginard diu: No hi havia Verònica.<br />6. Alguns elements d'aquesta processó es poden veure encara en el museu parroquial: Ia corona d'espines (núm. 059) i Ia creu (núm. 221 ) del qui representava<br />en Bon Jesús, les vestes de les cucuies (núm. 172), dues llanternes de llauna que acompanyaven Ia creu processional (núm. 196) i dues llanternes grosses de<br />tela que precedien el grup representatiu del Bon Jesús amb Ia creu (núm. 224).<br />7. L'Ofici delf(is. dit també Ofici de tenebres, era el cant de Matines i Laudes que es feia a les esglésies l'horabaixa del dimecres, dijous i divendres sants.<br />En el presbiteri es col·locava un candeler en forma triangular, anomenat tenehrari. amb quin/e ciris, catorze de cera groga i un de cera blanca, que eren<br />apagats gradualment durant l'ofici. Quan només restava encès el ciri blanc, aquest era amagat davall o darrera l 'altar major, quedant l'església en tenebres.<br />Llavors els preveres feien un estrèpit, pegant cops damunt els bunculs del cor. EIs nins i nines del poble acudien en massa a l'església al final<br />de l'ofici per unir-se a l'estrèpit del cor: els nins amb ehfasxos, branques o coes de fasser, amb els quals pegaven damunt les lloses de les<br />tombes que hi havia a l'església vella, i les nines amb roncadores, que a Sant Joan anomenaven també rndellex. El tenebrari es pot veure en<br />el museu parroquial, núm. 223.<br />8. Les maçoles, també anomenades inatraques, són un instrument de fusta, en forma de roda, posat en el campanar per subst i tuir les campanes,<br />quan aquestes emmudeixen des del Glòria del dijous sant fins al Glòria de dissabte sant o de Ia vetla pasqual.<br />9. Lu funció del Davallament es feia a l'església parroquial, i Ia imatge del cos mort de Jesús era pujada a Consolació i dipositada damunt l 'al tar<br />major de l'oratori, on era encensada pel rector, simbolitzant Ia sepultura. En el museu parroquial es pot veure Ia imatge de Jesús mort i Ia llitera,<br />ara restaurada, amb què era portada u Consolació (núm. 025) i els claus de Ia crucifixió i el rètol de l ' INRI (núm. 060).<br />10. Es coneguda Ia llegenda de Ia trobada de Ia imatge de Ia Mare de Déu de Consolació per un pastor moro de Solanda que se la 'n va dur a<br />les cases on va amagar-la, i Ii tenia encès un l lumet d'oli, fet amb una closca de caragol.<br />11. Segueixen les gloses fetes pel P. Ginard per al matinal del dia de Pasqua de l 'any 1959, en què va ser el quaresmer.<br />25<br />mel i sucre, dolcet, dolcei:<br />UNA VEGADA MÉs, el PP de Ia nostra vila ha<br />demostrat esser l'única formació política que,<br />avui per avui, està en disposició de moure les<br />seves bases per guanyar unes eleccions sense<br />passar pena. Era l'únic partit que controlava les<br />meses amb una abundosa representació d'inter-<br />ventors, que controlaven que Ia votació es fes<br />amb normalitat i, per ventura, qualque cosa més.<br />EIs altres partits no aconseguiren mobilitzar<br />ningú. Començ a demanar-me si Sant Joan no ha<br />entrat en un procés d'involució política, que ens<br />pot dur amb el temps a una candidatura única,<br />cosa que democràticament seria un desastre, pe-<br />rquè moriria l'essència<br />del joc democràtic: con-<br />trast d'opinions, diàleg<br />entre distintes ideologies<br />i, sobretot, control del<br />poder per part de l'oposi-<br />ció (Ia falta de control<br />caracteritza precisament<br />les dictadures). EIs resul-<br />tats d'aquestes eleccions<br />es poden interpretar de Ia<br />següent forma: el PP ha<br />tocat sostre, el PSM ha<br />perdut moltS de VOtS (a Ei manteniment de Iu gran quantitat d'edificis i instal·lacions<br />manteniment és tota una gran notícia. De totes<br />maneres, vull deixar ben clar als meus lectors (i<br />al batle) que un manteniment fet més quotidia-<br />nament costaria els mateixos doblers (o més<br />pocs i tot) i el nostra no donaria aquesta impres-<br />sió de permanent abandó.<br />favor sobretot del PSOE, propietatdelnostreAjuntamentésunaautènticahipolecaperal<br />segurament pel «vot *?P?*«P»*'-<br />út i l») i UM ha quedat reduïda als vots dels<br />incondicionals. Si Ia gent progressista (o<br />almenys no conservadora) de Sant Joan no fan<br />qualque cosa ben aviat, l'hegemonia del PP a Ia<br />vila està assegurada. EIs polítics del PP de<br />Mallorca (i els de tot Espanya) poden prendre<br />mostra dels santjoaners. Llavors, sí que podran<br />treure Ia granera i Ia pala i agranar «la carrera».<br />VAiG LLEGlR AL diari una notícia que em va<br />fer entendre que l'Ajuntament ha cedit a Correus<br />un espai públic entre l'Escola de les Nines (on hi<br />ha instal·lades les oficines) i el centre sanitari. No<br />he pot confirmar els termes d'aquesta notícia,<br />però em preocupa el que es podria fer si fos vera.<br />L'escola de les nines és un<br />edifici arquitectònicament<br />singular, actualment en<br />procés de restauració. Si<br />Correus decideix fer, al<br />terreny presumiblement<br />cedit, una construcció<br />adossada a l'escola i al<br />centre sanitari, no vull ni<br />pensar el «bunyol» que<br />quedaria, des del punt de<br />vista estètic, perquè és<br />gairebé impossible casar<br />dues construccions tan<br />distants en l'estil i en el<br />temps.<br />A LA Fi l'Ajuntament ha fet cas de les meves<br />súpliques constants dels darrers quatre o cinc<br />anys: he pogut veure obrers municipals que<br />arreglen les ja revelles i rovellades faroles de<br />l 'enllumenat públic. Les repinten, canvien<br />vidres romputs i arreglen i amaguen les conne-<br />xions. Que un ajuntament com el nostre, de<br />ronyó clos, decideixi invertir (per al batle, «gas-<br />tar») uns quants doblerets del seu superàvit en<br />Ja he dit moltes vegades que una de les grans<br />hipoteques que té l'Ajuntament de Sant Joan de<br />cara al futur és l'excés de patrimoni que té en<br />forma d'edificis públics o instal·lacions (escor-<br />xador, escola de les nines, quarter de Ia Guàrdia<br />Civil, Casa de Cultura, edifici de Ia tercera edat,<br />pista de tennis, piscina...). Es per això que crec<br />que no s'ha de desaprofitar Ia possibilitat (si<br />existeix) de llogar o cedir a una altra adminis-<br />tració pública (com ara Correus) un edifici<br />municipal (l'escola de les nines, per exemple).<br />Així aconseguiríem matar tres ocells d'un tro:<br />evitar que es construeixin innecessàriament més<br />edificis públics, deixant abolir els actuals, que el<br />manteniment de l'edifici no costi res a l 'Ajun-<br />tament, i conservar un servei dins el poble.<br />Joan Humà<br />26<br />mel i sucre<br />METEOROLOGIA<br />Dia<br />1<br />9<br />3<br />4<br />5<br />6<br />7<br />8<br />9<br />10<br />H<br />12<br />13<br />14<br />15<br />16<br />17<br />18<br />19<br />20<br />21<br />22<br />23<br />24<br />25<br />26<br />27<br />28<br />29<br />30<br />31<br />Temperatura<br />Max<br />14<br />16<br />15<br />15<br />I l<br />14<br />14<br />14<br />14<br />li<br />14<br />13<br />18<br />1 1<br />9<br />1 1<br />15<br />15<br />15<br />8<br />6<br />8<br />12<br />16<br />15<br />15<br />16<br />13<br />16<br />13,3<br />Min<br />9<br />9<br />5<br />6<br />4<br />4<br />4<br />7<br />2<br />5<br />4<br />2<br />7<br />4<br />5<br />5<br />3<br />2<br />7<br />2<br />O<br />_2<br />- I<br />O<br />1<br />5<br />5<br />7<br />3<br />3.9<br />Precipitació Cel Vent Fenòmens<br />dominant observats<br />1 1A<br /> tapat llevant<br />2.6 1/4 tapat mestral ven t f lu ix<br />'-* clar ponent<br />' ? ' 2/4 tapat variable<br />2/4 tapat mestral<br />3/4 lupai mestral vent moderat<br />2/4 tapat ponent ¡ ventfluix<br />1 /4 tapat mestral vent fort<br />clar variable<br />2/4 tapat ponent<br />0.3 2/4 tapat ponent<br />clar ponent<br />1,6 clar ponent<br />4.6 tapat gregal I vent f luix<br />3/4 tapat gregal vent f lu ix<br />1 /4 tapat gregal<br />c lar variable<br />clar llebeig<br />0,5 c l a r variable<br />7, 1 tapat tramuntana<br /> neu<br />1 .8 3/4 tapat mestral neu<br />1 /4 tapat ' mestral<br />I clar mestral<br />clar llebeig<br />1/4 tapat variable<br />9,0 3/4 tapat variable<br />} K tapat variable<br />3/4tapat gregal<br />c lar gregal<br />50,3<br />Mes: febrer Any: 1996<br />Estació: Revista Mel i Sucre de Sant Joan de Mallorca<br />Fonts: Guillem Company, Miquel Alzamora i Miquel<br />Company<br />-'?6 I Precipitaciópareial<br />14. 1 j Precipitaciópareial<br />1 4.6 I<br />50.3 I Precipitaciótotal<br />La tradició popular sol atorgar al mes de<br />gener Ia fama de ser el mes més fred de l'hivern;<br />d'això s'encarrega Ia sabiduria popular quan diu<br />que i d'altres coverbos similars. Però, si hi ha<br />un mes regularment fred sol ser el febrer. De fet,<br />enguany hem tingut un febrer 2° més fred que el<br />gener.<br />El mes de febrer s'ha caracteritzat per Ia<br />presència de dies freds, amb temperatures<br />baixes i molt baixes, que durant els dies 20, 21 i<br />22 donaren valors mínims inferiors als 0 graus,<br />com es veu a Ia taula adjunta.<br />La pluja caiguda durant el mes de febrer ha<br />estat normal, però que afegit a les quantitats<br />acumulades donen un balanç hídric positiu.<br />Malgrat que el I r semestre de l'any 1995 va ser<br />una mica sec, l'any agrícola 95-96 resultà ser<br />d'allò més humit i mogut. Des de setembre de<br />1995 fins ara duim recollits les següents dades:<br />setembre<br />octubre<br />novembre<br />desembre<br />gener<br />febrer<br />60,6<br />70,1<br />102,5<br />46,8<br />100,8<br />50,3<br />que suma un total de 431, més que el total de<br />l'any 1995. La pluja recollida durant el mes de<br />febrer ha estat Ia següent, destacant els 17,4<br />litres del dia 1, provocats pel temporal de<br />llevant:<br />dia 1<br />dia 2<br />dia 3<br />dia 4<br />dia 11<br />dia 13<br />17,4<br />2,6<br />0,5<br />1,1<br />0,3<br />1,6<br />27<br />mel i sucre<br />dia 14<br />dia 19<br />dia 20<br />dia 2 1<br />dia 26<br />dia 27<br />TOTAL<br />4,6<br />0,5<br />7,1<br />1.8<br />9,0<br />3,8<br />50,3<br />ha estat resultat d'aquella dita que fa bo l'any<br />que diu puta és el gener, més puta és el febrer, ja<br />que ha estat un mes de pinyol vermell i que, al<br />mateix temps, ens ha ofert contrasts destacats,<br />com va ser Ia neu i gelades, per una banda, i dies<br />clars amb l'atmosfera neta, per altra.<br />En resum, el comportament del mes de febrer Miguel Company i Miquel Alzamora<br />Cercam fotografies que facin referència ai temps (nevades,<br />llamps, cap de fiblons...) i a ia meteorologia i, també, aquelles que s/en conseqüència dels<br />seus efectes (inundacions, torrentades, calabruixades...).<br />Si qualcú en té, m'ho podria comunicar.<br />MlQUEL COMPANY<br />2W fin&fct<br />*Wt<ic<%nn0*t4> #, fa ynaeíta,<br />Ingredients: mig quilo de macarrons, dos pots de tonyina, dos ous, tomàtiga, ceba, sal i oli.<br />Preparació: Posau els macarrons a bull ir durant uns quinze minuts; en ser cuits els colau i els passau<br />per aigua freda.<br />Bulliu dos ous. Feis un sofregit de ceba i tomàtiga, quan estigui daurat afegiu-hi els dos pots de<br />tonyina i els macarrons; remenau-ho tot fins que estigui ben mesclat i a continuació tallau-hi els dos<br />ous durs a trocets ben petits.<br />Podeu posar-hi unes fulletes de moraduix si vos agrada el seu gust.<br />@6tixete& cte fi&tiaat*e wwUdeà,<br />Ingredients: cuixetes de pollastre, peres, pomes, oli, sal, pebre bo i una copa de vermut o vi sec.<br />Preparació: Rentau les cuixetes de pollastre i salau-les. Dins una greixonera les anau component una<br />devora l'altra, i per damunt posau-hi un poquet de pebre bo, l'oli necessari, Ia sal i mig tassó d'aigua.<br />Enfornau-ho i Ii teniu fins que casi estiguin rostides les cuixes.<br />A continuació pelau les peres i les pomes, xapau-les de mig en mig i componeu-les dins Ia<br />greixonera. Pot ser quasi a Io darrer del rostit ja que Ia fruita cou molt aviat. Al final regau-ho amb<br />una copa de vermut o vi sec.<br />& &C4, efoic#, de fie6ne& twtafo<br />Ingredients: Pebres vermells, farina, ous, sucre, llet, llevat, mantega, oli.<br />Preparació: Dins un recipient posau-hi tres ous, un tassó petit de llet i Ia resta d'oli, un tassó gros de<br />sucre. Bateu-ho tot plegat amb el túrmix o remenant amb l'espàtula, després afegiu-hi tres-cents<br />grams de farina i el llevat. Posau Ia pasta dins el motlle que abans haureu untat de mantequilla.<br />A part torrau els pebres, els pelau i feis-los tires llargues, i trempau-los d'oli i sal. Componeu les tires<br />damunt Ia pasta estesa dins el motle que ha de ser baix, no fondo. Passau-ho pel forn uns vint minuts,<br />donant-li un poc de grill.<br />Una vegada freda l'ensucrau de sucre en pols.<br />^ ^^^^= 28 ^=^<br />mel i sucre<br />Joan Maimó i Vadell: MIQUEL GAYA I<br />SITJAR. UNA TRAJECTÒRIA DE SE-<br />RENITATS ESTÈTIQUES. Sant Joan.<br />Col·lectiu Teranyines (Monografies sant-<br />joaneres,4). 1996, 121 pàg.<br />El proppassat dia 16 de març l'ajuntament de<br />Sant Joan va proclamar FiIl predilecte d'aquesta<br />vila el santjoaner Miquel Gayà i Sitjar, poeta<br />eminent i home de lletres, que en Ia seva plàcida<br />ancianitat veu reconegut el seu<br />servei fidel i constant a Ia<br />llengua i Ia cultura del nostre<br />poble, al llarg de tota Ia seva<br />vida.<br />En aquesta avinentesa, el<br />Col·lectiu Teranyines ha editat,<br />amb el suport de Ia Conselleria<br />de Cultura, Educació i Esports<br />del Govern balear i de l 'Institut<br />d'Estudis baleàrics de Ia ma-<br />teixa Conselleria, Ia biografia<br />de Miquel Gayà.<br />Joan Maimó i Vadell (Fe-<br />lanitx, 1921), llicenciat en Be-<br />lles Arts, ceramista, escultor i<br />pintor, professor que ha estat a<br />l'Escola d'Arts i Oficis i<br />professor i director de l'Institut Politècnic, i<br />autor també d'obres en vers i en prosa, és l'autor<br />d'aquesta obra, parella de Ia que va publicar<br />l'any 1990 del professor de Ia Universitat de<br />Cambridge, Joan Mascaró i Fornés. Bon<br />coneixedor de l'obra i de Ia persona de Gayà i<br />Sitjar, amb el qual ha mantengut llargues<br />tertúlies literàries i assídues converses amicals,<br />ens dóna «una imatge càlida, humana i tangible<br />°T<br />. | u , t n Maii)n> i VacK'<br />MIQUEL GAYAISITJAR<br />l i K i l r ; i j u ' l i i r i ; i dc serenitals cslèliqucs<br />L_<br />de l'home i del poeta», un retrat ben aconseguit<br />d'aquest literat honest i diligent que ha<br />recorregut Ia trajectòria de Ia sevaja llarga vida<br />servant una fidelitat exemplar als ideals<br />concebuts en Ia seva jovenesa i resistint les<br />vicissituds que s'han succeït al seu entorn, tant<br />en l'orde polític com en el literari, sense<br />concessions oportunistes.<br />Aquesta resistència, teixida de renúncies a un<br />èxit fàcil i remunerador, queda ben palesa en Ia<br />biografia de Joan Maimó, que perllonga fins als<br />nostres dies el fil d'aquelles<br />«Històries i Memòries» que<br />Miquel Gayà interrompé l'any<br />1954, oferint així una perspec-<br />tiva global del món literari ma-<br />llorquí i dels intents d'ofega-<br />ment i dels afanys pel ressor-<br />giment de Ia nostra cultura i Ia<br />nostra llengua en els dos<br />darrers terços del nostre segle.<br />Vet aquí un impagable ob-<br />sequi de Joan Maimó al poble<br />santjoaner que, amb aquestes<br />pàgines, escrites amb l'equa-<br />nimitat d'un biògraf rigorós i<br />documentat, i amb l'afecte<br />d'un amic i admirador, podrà<br />acostar-se un poc més a Ia<br />figura d'aquest nou FiIl predilecte de Sant Joan.<br />Unes pàgines que tots els santjoaners hauríem<br />de llegir, si volem conèixer les raons per les<br />quals Miquel Gayà figuraja, per sempre més, a<br />Ia galeria dels homes il·lustres de Ia nostra vila.<br />Josep Estelrich i Costa<br />FONTANERLViFERRimA<br />J. CUMi'ANY<br />Instal·lació de banys i<br />de calefacció central<br />Llanterneria en general<br />Ferreria<br />C/Consolació, 17. SantJoun<br />IeI. 52 62 77<br />R E S T A U R A N T - B A R<br />.^Sag.;%---'-.-y;ft*.<br />C U M a n . c o r - l n c a , k m 9 TeI. 830246 P E T R A<br />29<br />niel i sucre<br />Al nostre benvolgut poeta Miquel Gayà i Sitjar,<br />fill predilecte de Ia vila de Sant Joan, amb afecte<br />Em plau poder-me expressar<br />el que sent de vós mon cor<br />elsjous que heu sabut portar<br />feelment, cal teixits d'or<br />ferm, terra, mar i pinar<br />de Lluc, felguera i ressò.<br />Inspiram de vós Ia flaire<br />gaudint de l luny poesia,<br />sentint de hell nou dins l'aire<br />i d'aqueixa rodalia<br />melodies d'un cantaire<br />amb subtil suau harmonia.<br />Model dels poetes fins<br />on Déu Ia maina hi posà,<br />llumet blau dels peregrins<br />que a dins Ia fosca es veu clar<br />de les muntanyes els cims<br />i enmig dels núvols sou far.<br />Bàrbara Matas Sastre<br />EL PLAER DE BEURE<br />MERLOT<br />de Santa Catarina<br />oi- (-^s=SAJSTT<br />El cep Merlot és Ia principal varietat utilitzada<br />a St. Emilion (França), només amb aquesta petita<br />informació, no cal afegir gaire més coses per<br />averiguar que es tracta d 'una varietat<br />extraordinària, com també<br />ho són els vins que<br />s'obtenen en aquesta zona<br />bordelesa.<br />Fa uns deu anys, les<br />bodegues de Santa Cata-<br />r ina plantaren aquesta<br />varietat a Son Aloi, finca<br />de Ia seva propietat que es<br />troba al terme de Sence-<br />lles, obtenint-ne un bon<br />resultat, com així ho<br />demostra el seu monovarietal de Merlot. Tot i que<br />el cep presenta dificultats de quallat, com també<br />es demostrava en el seu sistema originari, es pot<br />dir que s'ha adaptat bé a Ia nostra illa.<br />La vinificació del Merlot en qüestió s'ha<br />realitzat al terme d'Andratx, on Santa Catarina té<br />les instal·lacions necessàries per a l'elaboració<br />dels seus vins, dirigides per Francesc Fibla (enò-<br />leg) i Josep Seguí (bodeguer). Aquest vi de<br />Merlot ha estat durant nou mesos en bóta de roure<br />americà i dos anys i mig en ampolla, té un color<br />robí amb reflexos teula. En nas ens presenta un<br />3Vl E Ft I^ O T<br />?-.i.Aïu mAi « ) Y |-:MH< >-ri-:i .i .Ai K j i'( m i-'i.( > n i A N < > i ' < j; i ' f^ l·l« > l ' i < 'H v i N K I >< >> ; V i t < n i i > : i ¿A | >!?: A N i > U A ' i x i rviAl ' l t l l l > t J < ' K < n - - S I ' A I N <!0 l iK<: M " I ! L > . ' . 7 I > M<br />v i N < > i > i o MiCKAui': HAi.i-:^>ith:H<br />7T> cI<br />interessant vental l d'aromes dels quals<br />destacarem els afruitats (groselles, albercoc), els<br />tocs d'espècies (pebre verd i canyella) i els de<br />tabac, vainilla i fumats, que delaten Ia bona<br />criança. En boca és fresc,<br />amb un contingut de<br />glicerina que Ii dóna<br />sensació avellutada i una<br />càrrega de tanins equilibra-<br />da, que dóna un final en<br />boca net i complex.<br />En definit iva, Santa<br />Catarina ha sabut aprofitar<br />els bons resultats que dóna<br />aquest cep, tant al seu lloc<br />d'origen com en cls<br />diferents llocs on ha estat implantat.<br />Aquest vi recomanat pot acompanyar des<br />d'uns caragols a un conill amb ceba, passant pels<br />clàssics embotits i formatges, i recordant que és<br />fantàstic amb una porcella rostida.<br />El preu del vi és d'unes 700 pessetes.<br />L'adreça de les bodegues de Santa Catarina és:<br />Cra. Andratx-Es Capdellà, km 4, i si estau<br />interessats a visitar-les, telefonau al 10 54 13.<br />Francesc Grimalt<br />l U V , V < > l .<br />30<br />mel i sucre<br />A g e n d a - M a r ç<br />Natalicis<br />Daniel Antich Colomar (31 -I-1996)<br />Defuncions<br />Maciana Antich Antich (15-11-1906 / 5-II-1996)<br />MargalidaBauzàFcrriol (5-XII-1912/26II-1996)<br />Noces<br />Martí Jaume Gayà / Antònia Barceló Garí (27-1-1996)<br />Apotecaries de guàrdia<br />Diumenges<br />Dia 17: Porreres<br />Dia 24: Sant Joan<br />Dia31: Vilafranca<br />Dia 7 d'ab.: Ariany<br />Dia 14: Montuïri<br />Dia 21: Petra<br />Horari d'autobús<br />Sant Joan-Palma-Sant Joan: 7.50 h: 13.00 h; 15.20 h;<br />16.20 h; 18.20 h; 19.30 (dies feiners).<br />Sant Joan-Palma-Sant Joan: 8.25 h: 10.00 h; 18.25 h;<br />19.30h(diesfestius).<br />Horari d'assistència mèdica<br />Centre sanitari: 10.30 h - 13.00 h (de d i l luns a divendres).<br />PAC de Vilafranca: resta d'hores.<br />Horari de farmàcia<br />Estiu: De 10 h a 13.30 h / De 18 h a 21 h<br />Hivem: De 10 h a 13.30 h / De 17 h a 20 h<br />Horari de misses<br />19 h (dies feiners) / 10.30 h i 19 h (dies festius)<br />Consolació: 16 h<br />Telèfons d'interès<br />Bombers: 55 00 80<br />Centre Sanitari: 52 63 1 1<br />GESA: 5541 1 1<br />Ajuntament: 52 60 03<br />Apotecaria: 52 62 52<br />Centremeteorològic: 264610<br />Guàrdia Civil: 56 00 27<br />OCB:<br />PAC (Vilafranca):<br />72 32 99<br />56 05 50<br />El temps<br />Pluviometria<br />Febrerr<br />dia 1<br />dia 4<br />dia 5<br />dia 6<br />dia 1 1<br />dia 13<br />dia 14<br />Total mes<br />Total acumulat:<br />G. Company<br />17,4<br />2,6<br />0,5<br />1,1<br />0,3<br />1,6<br />4,6<br />151,01/m2<br />dia 19<br />dia 20<br />dia 2 1<br />dia 26<br />dia 27<br />0,5<br />7,1<br />1,8<br />9,0<br />3.8<br />50,3<br />La lluna<br />Creixent de dia 1 a dia 5.<br />Plena de dia 6 a dia 12.<br />Minvant de dia 13 a dia 19.<br />Nova de dia 20 a dia 27<br />Creixent de dia 28 a dia 31<br />Efemèrides<br />MARÇ DEL 76 A SANT JOAN<br />?La revista TeIeclub tenia manca de col·laboracions i<br />aquell mes no va sortir.<br />MARÇ DEL 86 A SANT JOAN<br />? Dia 12 hi hagué un referèndum sobre l 'entrada<br />espanyola a l 'OTAN. A Ia nostra vila els resultats foren<br />232 Si i 292 No. Així hi tot hi entràrem.<br />? PeI Quart Diumenge s'inaugurà el Centre Sanitari,<br />amb Ia pertinent Ia visita del president Canellas.<br />? Segons una revista comarcal, el 48% dels carrers de<br />Sant Joan estaven sense asfaltar. Un poc exagerat, no ho<br />trobau?<br />Gracià Sànchez<br />31<br />Ng^<br />-<br />'"<br />,<br /> <br />«A<br />^<br />K<br />.<br />^<br /> ;<br />e*m<br />u<br />*<br />><br />N<br />i^<br />V<br />