<br />REVISTA BIMESTRAL<br />DE LLUBÍ<br />Suplement especial<br />Pare Jõan Llabrés i Ramis<br />ED...
<br />REVISTA BIMESTRAL<br />DE LLUBÍ<br />Suplement especial<br />Pare Jõan Llabrés i Ramis<br />EDITA:<br />ASSOCIACIÓ<br />CULTURAL UDOL<br />Dipòsit legal: PM-235-Î993<br />EQUIP DE REDACCIÓ:<br />Jaume Alomar Serra<br />Pere Calafat i Vieh<br />Caterina Gelabert i Perelló<br />Bieí Gelabert Í Perelló<br />Esperança Llompart i Vanrell<br />Maria Antònia Molines<br />i Ramis<br />Xisca Munar i Ferrer<br />Xesc Perelló i Felani<br />Pere Planes i Martorell<br />FOTOGRAFIA:<br />Pere Planes i Martorell<br />HAN COL·LABORAT:<br />Fra Nicolau Sastre<br />Mateu Monserrat Pastor<br />Jaume Alzamora Bisbal<br />Miquel Jaume Campaner<br />Gabriel Janer Manila<br />J. Mascaró Passarius<br />Jordi Vallespir Soler<br />ASSESSORAMENT<br />LINGÜÍSTIC:<br />Sílvia Ribes i Nicolau<br />Imprimeix:<br />BTlRRENA, S.A.<br />TEL: 55 52 12<br />C/ Pintor Joan Gris, n° 2<br />MANACOR<br />El pare Llabrés a Udol<br />Sr. Director de la revista llubinera UDOL:<br />Vaig rebre l'exemplar de la vostra i nostra revista, en la que hi incloíeu un<br />article meu, que vos va arribar de mans d'en Miquel Jaume, de Llubí, i que tin-<br />guéreu l'atenció d'incloure'l a l'UDOL. Em va agradar la vostra ocurrència.<br />Gràcies per aquesta atenció.<br />En tene un grapat més que he anat escrivint en els temps lliures, que són<br />molts, ara que estic jubilat em sobra molt de temps. Si n 'hi ha cap que vos<br />agradi el podeu publicar. Teniu tots els drets que vos cédese. Jo som llubiner i<br />em sent llubiner. Dins les meves venes hi corre sang llubinera i amb molt de<br />gust. A Llubí hi vaig passar la meva infantesa, i per Llubí donaria un ull de la<br />cara, si fos precís.<br />Malgrat no vos conegui personalment tene molt bones referències vostres i<br />n'estic baves de la revista que duis entre mans, perquè em demostra l'amor<br />que teniu pel nostre poble.<br />Moltes gràcies i en coses que sien bones, manau feines a vostre afm. i amic.<br />Pare Joan Llabrés Ramis, franciscà.<br />VIDA I OBRA<br />Fra Joan Llabrés Raniis, TOR<br />El dia 10 de gener de 1919, naixia a<br />Llubí en Joan, fill de Bartomeu Llabrés<br />Ramis i de Catalina Ramis Perelló. Era<br />el més petit de quatre germanes. Després<br />d'uns anys de costura al poble ingressà a<br />La Porciúncula als 11 anys (1930). Vestí<br />l'hàbit franciscà el 15 de juliol de 1934 i<br />professà els primers vots el 5 de desem-<br />bre de 1935. Va fer la professió solemne<br />el dia 2 de desembre de 1941 a La Por-<br />ciúncula. Rebé les diverses ordes sagra-<br />des que l'encaminaven cap al presbiteral<br />a Ciutadella, Menorca. Igualment a Ciu-<br />tadella, en mans del bisbe Mns. Barto-<br />meu Pasqual, rebé l'Orde del ministeri<br />sacerdotal dia 19 de desembre de<br />1943.<br />Va estudiar les Humanitats, La Filo-<br />sofia i la Teologia al convent franciscà<br />de La Porciúncula. De jove estudià, tam-<br />bé, pintura amb D. Pere Barceló de Be-<br />lles Arts. Participà directament a la<br />"Guerra Civil Espanyola" al front na-<br />cional d 'Extremadura . Als 20 anys,<br />(1940) abans de ser ordenat sacerdot es<br />va rompre les cames i quedà sense poder<br />doblegar els genolls. En dispensa espe-<br />cial va poder ser ordenat sacerdot, encra<br />que limitat en el seu apostolat, es va de-<br />dicar en cos i ànima a l'ensenyament.<br />Especialment es dedicà a les Ciències<br />Naturals, al Llatí sobre tot a l'Art i la<br />Cultura. I dins l'art es va sentir captivat<br />per les cultures més antigues. Arrel de<br />les seves excavacions, estudis i investi-<br />gacions dins el camp de l'Arqueologia,<br />fundà el Museu de La Porciúncula l'any<br />1965, del que ha estat conservador i di-<br />rector fins al dia de la seva partida cap a<br />Déu Pare. Recordem un breu paràgraf<br />escrit per ell mateix: "/ encara més amb<br />la bullentor de la sang dins les venes,<br />sentia la passió i l'amor per tot lo nos-<br />tro, per les nostres arrels. I muntarem el<br />Museu de La Porciúncula, que deixarem<br />per als nostres hereus. Les futures gene-<br />racions es cuidaran de ponderar el seu<br />valor".<br />Va ser rector i superior del Seminari<br />de La Porciúncula durant els trienis<br />1958-61 i 1961-64. A més de l'ensenya-<br />ment, des dels anys 1943 i 1976 (43<br />anys) es dedicà a la direcció espiritual<br />dels seminaristes. Des que es retirà de<br />l'ensenyament s'ha dedicat més intensa-<br />Tot un adíete a l'arqueologia<br />ment a l'estudi i a les publicacions, com<br />també a la conservació i manteniment<br />del Museu. Des de l'any 1985 formava<br />part de la Comissió d'Artesania de Bale-<br />ars de la Conselleria de Comerç i Indús-<br />tria, com a assessor.<br />El desembre de l'any passat (1993)<br />celebrà les noces d'or de la seva ordena-<br />ció sacerdotal.<br />Aquests darrers mesos es va anar se-<br />riosament minvant la seva salut, essent<br />hospitalitzat per dues vegades, amb pro-<br />blemes de cor i pulmons, fins que el Pare<br />Déu l'ha volgut cridar a prop seu a la vi-<br />gília de St. Francesc, dilluns dematí, dia<br />3, als 75 anys de vida, 59 de vida religio-<br />sa i 51 de ministeri sacerdotal.<br />Com a escriptor, a més de molts<br />d'articles i estudis a la premsa i a revis-<br />tes, té una quinzena de llibres publicats.<br />Destaquem uns quants:<br />Bibliografía.<br />1950. * "Pequeño devocionario del Se-<br />minarista Seráfico". La Porciúncula.<br />Ciutat de Mallorca.<br />1955. *"PUNTOS". Breves insinuacio-<br />nes para preparar, por la noche, la "me-<br />ditación para mañana". La Porciúncula<br />1955. Pro manuscrito, 241 pags.<br />1962. * "La Porciúncula". Organo del<br />Seminario Seráfico de la T.O.R. de S.<br />Francisco. Suplemento de "El Heraldo<br />de Cristo". De enero de 1962 a junio de<br />1963. 16 números.<br />1968. * "S'APERITIU". Orgue d'humor<br />fratern i casolà, que sona i que sonarà<br />sempre que tengui vent a ses manxes.<br />Per a llegir-se durant un bon dinar de<br />companyerisme. Pastat, enfornat i cuit a<br />La Pla.- Llabrés (1968-72). Aquest petit<br />butlletí era traduït al castellà amb el nom<br />de "Sobremesa. Boletín interconventual<br />de noticias. Provincia Española de la<br />T.O.R.".<br />1972. * "Una vida a I'hora zero". No-<br />cions d'Endrocrinologia i de Genética.<br />Assaig de divulgació científica. (Suple-<br />ment destinat als alumnes del curs cin-<br />què de Ciències Naturals del Batxillerat).<br />Col.legi-Seminari La Porciúncula - Ciu-<br />tat 1972. Fols 103 (pro manuscrit).<br />1973. * "La Necròpolis del Primer<br />Bronce Mallorquín de Ca Na Vidriera".<br />Palma de Mallorca. (Colee.: Estudis Mo-<br />nogràfics del Museu de La Porciúncula,<br />1). Ciutat de Mallorca 1973. Treball<br />guardonat per la Fundació William J. Br-<br />yant. Publicat per a "Trabajos de Prehis-<br />toria". Madrid. Vol. 35/1978 / 337-370)<br />1975. * "Una Necròpolis rural de la<br />Ciudad Romana de Pollentia, Mallorca,<br />s. / de nuestra era y primeras décadas<br />del II". (Colee.: Estudis Monogràfics del<br />Museu de La Porciúncula, 2). Ciutat de<br />Mallorca 1975.<br />1976. * "Aportación al estudio de la ce-<br />ràmica común postmedieval de Mallor-<br />ca".<br />* "La nave tordo-romana del Cap<br />Blanc, Mallorca, del s. Ili de nuestra<br />era". (Colee.: Estudis Monogràfics del<br />Museu de La Porciúncula, 3). Ciutat de<br />Mallorca. Treball presentat en el V Con-<br />grés Internacional d'Arqueologia Sub-<br />marina, celebrat a Lipari, Sicília.<br />1977. * "La ceràmica popular en Ma-<br />llorca". (Colee.: Estudis Monogràfics<br />del Museu de La Porciúncula, 4). Ciutat<br />VIDA I OBRA<br />de Mallorca 1977. (Ensayo sobre la Ce-<br />rámica Común Mallorquina de los últ i-<br />mos cinco siglos).<br />* "Els llums en la història de Mallor-<br />ca, estudi sobre els diferents mitjans<br />d'il·luminació emprats per les nostres<br />cultures mediterrànies". (Colee.: Estudis<br />Monogràfics del Museu de La Porciún-<br />cula, 5). Ciutat de Mallorca 1977.<br />1979. * "Els nostres antics metal.lúr-<br />gics ", a "Els Vents del món " de Pere<br />Riutord. Agost 1979.<br />1980. * "El pebre bord", a Lluc, n° 691/<br />1980/53-54.<br />* "Estampes del nostre Col·legi" a la<br />Revis ta Escolar "La Porciúncula",<br />1980-83. I amb el títol "Estampes de La<br />Porciúncula", a S'UNIÓ DE S'ARE-<br />NAL, n° 18/Dic. 1988.<br />1980-86. "Els nostres Arts i Oficis d'an-<br />tany". Vols. I - VII: Estudis Monogràfics<br />del Museu de La Porciúncula. Ciutat de<br />Mallorca. (En col·laboració amb Jordi<br />Vallespir Soler, catedràtic de la U.I.B.):<br />* Els nostres arts i oficis d'antany.<br />Vol I, en el que figuren els oficis: De la<br />mar, els Revellers i els Menestrals del<br />fang. (Colee.: Estudis monogràfics del<br />Museu de La Porciúncula, 6) 1980. Tra-<br />duït a l'alemany.<br />* Els nostres arts i oficis d'antany.<br />Vol II, en el que es descriuen els oficis:<br />De la pell i del cuiro, del calçat, de les<br />fibres i dels teixits, i del vestit. (Colee.:<br />Estudis monogràfics del Museu de La<br />Porciúncula, 7). 1981.<br />* Els nostres arts i oficis d'antany.<br />Vol. III, que tracta dels Oficis: De l'ali-<br />mentació, hostatge i ¡iluminado i cale-<br />facció. (Colee.: Estudis monogràfics del<br />Museu de La Porciúncula, 8). 1982<br />* Els nostres arts i oficis d'antany,<br />Vol. IV, on s 'estudien les feines Del<br />camp, la ramaderia i la caça. (Colee.:<br />Estudis monogràfics del Museu de La<br />Porciúncula, 9). 1983.<br />* Els nostres arts i oficis d'antany,<br />Vol. V, on es tracta dels Menestrals i ar-<br />tesans de la pedra, de la fusta, ferro i si-<br />milars, paper i vidre. (Colee.: Estudis<br />monogràfics del Museu de La Porciún-<br />cula, 10). 1984.<br />* Els nostres arts i oficis d'antany,<br />Vol VI, dedicat al Comerç, al transport i<br />als menestrals de la seca. (Colee.: Estu-<br />Podem veure dos grans germans.<br />dis monogràfics del Museu de La Por-<br />ciúncula, 11). 1985.<br />* Els nostres arts i oficis d'antany,<br />Vol VII, en el que s'estudien els temes<br />Salut i malaltia, vida i mort, servicis per-<br />sonals i a domicili, altres oficis i arts se-<br />cretes. (Colee.: Estudis monogràfics del<br />Museu de La Porciúncula, 12). 1986.<br />1971-81. *Trcballs entregáis al "Diario<br />de Mallorca": Pescador (1) i (11); Pira-<br />tes i Corsaris; Selleter i Baster; -Inter-<br />viu- a J. Llabrés i J. Vallespir sobre<br />l'obra: "Els Arts i Oficis d'antany"; Els<br />Adobadors de Pells; Els Balladors (I),<br />(U) i (lli) (Cfr. Els Cossiers de Montuïri,<br />LLUC, 1978, n" 682, 26 (68); Els Xere-<br />miers; Els Sonadors; Els Terrissers; Els<br />Gerrers; Els Ollers; Siureller.<br />1982. * "Guía de la Artesanía de Bale-<br />ars":. Minister i d ' Indús t r ia i Energia i<br />Consell General Interinsular de Balears.<br />Palma de Mallorca 1982. 227 pags.<br />* "Nomenclatura de la nostra cerà-<br />mica popular" a Revista LLUC, n° 704 /<br />jul.-ag./ 1982/ 3-6.<br />* "Els santets" a Revista LLUC, n°<br />704/Jul-Ago./ 1982/21-22<br />1983. * "Una necròpolis romana de<br />ÀGER POLLENTINUS". Estudio de los<br />materiales, I. Sa Portella. Excavacions<br />1957-1963. Pollentia, 3, 1983, pp. 303-<br />365. En col·laboració amb A. Arribas<br />Palau.<br />* "... Temps enrere" a la Revista Es-<br />colar "La Porciúncula", 1983-84. I a<br />S'UNIÓ DE S'ARENAL, N° 16/ Nov.<br />1988; n° 17/dic. 1988; n° 19/ 1989.<br />1984. * "Guia del Museu de La Porciún-<br />cula". Traduïda al cas te l là , anglès ,<br />francès i alemany.<br />* "La Artesanía en Baleares" en<br />"Artesanías en España". Ministerio de<br />Industria y Energía. Madrid 1984. Págs.<br />73-92.<br />1985. * Entrades de diverses veus per a<br />I'"Enciclopedia de Mallorca": Bauza<br />Gayà, Antoni; Cabot Rosselló, Salvador;<br />Caldentey Vidal, Joan; Caldentey Vidal,<br />Miquel; Cerdà Colom, Pere Joan; Co-<br />lom Mateu, Miquel; Fornés Femenies,<br />Francesc; FRANCISCANS DE LA<br />T.O.R.; Cari Jaume, Llorenç; Genester<br />Serra, Rafel; Ginard Bauzà, Rafel; HE-<br />DALDO DE CRISTO, el; Llabrés Ramis,<br />Joan; Mateu Estarelles, Gregori; Nico-<br />lau Roig, Damià, PORCIÚNCULA, LA;<br />Salvà Salvà, Bartomeu; Rigo Cañelles,<br />Arnau; Ripoll Salvà, Antoni; Tous Gayà,<br />Miquel; Vidal Monserrat, Miquel.<br />1988. * "La nostra platja", a s'UNIÓ<br />DE S'ARENAL, n° 8/ Jul. 1988 i n° 9/<br />Agost 1988.<br />* "El carrilet de s'Arenai", a<br />S'UNIÓ DE S'ARENAL, n° 10/ sept.<br />1988.<br />* "El Foner Balearic" , a S'UNIÓ<br />DE S'ARENAL, n° 16/ Nov. 1988; n°<br />17/Dic. 1988.<br />1989. * "El darrer cureller" a S'UNIÓ<br />DE S'ARENAL, n° 22/ 1989.<br />* "Herbolari", a S'UNIÓ DE<br />S'ARENAL, n" 26/ 1989.<br />* "El tramvia i el dirigible", a<br />S'UNIÓ DE S'ARENAL, n° 30/ 1989.<br />* "Rudiments de la nostra llengua".<br />Col·laboració a la revista mensual de<br />s'Unió de s'Arenai. Des del num. 31, de<br />novembre de 1989, al núm. 46, de febrer<br />de 1991.<br />* "Els Pil.lariners regalen a la<br />Parròquia una imatge del seu Patró,<br />Sant Francesc", a S'UNIÓ DE S'ARE-<br />NAL, n" 3\/no\. 1989/24-25.<br />1990. * "Estimem i respectem la natu-<br />ra" a S'UNIÓ DE S'ARENAL, n° 40/<br />Agost 1990 (Editorial)<br />* "Peixeters ", a S'UNIÓ DE S'ARE-<br />FACÈCIES D'UN AL.LOT PUCER<br />NAL, n° 41/Sept. 1990.<br />* "Els nostres infants", a S'UNIÓ DE S'ARENAL, n°<br />42/Oct. 1990 (Editorial).<br />* "Estimem els nostres vellets", a S'UNIÓ DE S'ARE-<br />NAL, n° 43/ Nov. 1990 (Editorial)<br />* "Ferrocarriler (I), a S'UNIÓ DE S'ARENAL, n° 44/<br />Dic. 1990.<br />1991. * Un 'calvàrium' excepcional", a S'UNIÓ DE<br />S'ARENAL, n° 44/ Gener 1991.<br />"Refranys i dites populars". Col·laboració a la revista<br />mensual S'Unió de s'Arenai. Des del núm. 47, de març de<br />1991, al núm. 63, de juliol de 1992.<br />1993. * "Pregó per les festes de Sant Feliu de Llubí". Pro-<br />nunciat a l'Església parroquial de Sant Feliu de Llubí dia 1<br />d'agost de 1993.<br />1994. * "Facècies d'un al.lot pucer". Autobiografia amb<br />estampes literàries. Començats a publicat a les Revistes<br />S'Unió de s'Arenai i UDOL de Llubí, aquest any. Publicats<br />una dotzena i escrits uns quaranta, per tant més de la meitat<br />inèdits.<br />*"La Porciúncula, historia viva de s'Arenai". Pregó per<br />les festes de Sant Cristòfol de s'Arenai. Llegit a l'Església<br />parroquial de Ntra. Sra. de la Lactància de s'Arenai, juliol<br />de 1994. Presentació de D. Mateu Monserrat Pastor, tinent<br />de batle d'educació i cultura de Llucmajor.<br />En aquesta relació manquen algunes col·laboracions als<br />diaris i revistes de Mallorca sobre cultura popular, arqueolo-<br />gia, artesania, història... Entre els inèdits és digne de desta-<br />car el tom VIII de Els nostres Arts i Oficis d'antany en que<br />se recolleix la definició d'un miler d'oficis i l'índex de<br />l'obra completa.<br />PREMIS<br />*1973: Premi "Luis R. Amorós" concedit per la Societat<br />Arqueològica Lui.liana, de la Fundació William J. Bryant.<br />*1990: La Ràdio Popular - COPE- li atorgà de la "P" de<br />Populars 90 (26 Nov. 1990)<br />A Fra Joan Llabrés i Ramis, li hem d'agrair i lloar els<br />seus talents com a investigador, estudiós de l'art, escriptor<br />de la llengua mallorquina i amant de la nostra cultura autòc-<br />tona. És digne de lloança l'exemple de paciència i resigna-<br />ció amb que va dur la creu del sofriment, com també, volem<br />destacar el seu esperit religiós i franciscà en que ajudà a<br />molts de futurs frares i sacerdots a donar les seves primeres<br />passes cap a la vida religiosa i ministerial.<br />El dia 5 d'octubre, a l'església franciscana de Ntra. Sra.<br />dels Àngels de La Porciúncula es celebrà l'Eucaristia-fune-<br />ral en el seu sufragi. Presidí Fra Antoni J. Roldan, vicari<br />provincial, acompanyat de nombrosos sacerdots concélé-<br />brants, religiosos, familiars, amics i coneguts de Fra Joan<br />Llabrés i Ramis, tor.<br />Al cel sia.<br />Fra Nicolau Sastre, tor.<br />Sa Baldufa<br />Quan vaig complir els<br />quatre anys o abans, ma<br />mare em dugué a ca les<br />Monges, per a començar<br />la costura. Amb un bave-<br />ro nou, ben emmidonat i<br />planxat, jo no em trobava<br />dins el meu cosset de tan-<br />ta alegria. Allà les bones<br />monges f ranciscanes ,<br />amb cura i atencions de<br />mare, es cuidaven dels<br />menuts estudiants, que<br />ocupàvem el temps pin-<br />tant esborranys, aprenint<br />les lletres de l'abecedari,<br />jugant i cantant. Quina<br />paciència la d'aquelles<br />monges, que ens ensenyaren les<br />primeres lletres.<br />A l'arribar als set anys me<br />canviaren d'escenari i vaig in-<br />gressar a l'escola pública de<br />Llubí baix la direcció de Don<br />Ramón Martínez Piqueros, que<br />per a mi i molts d'altres fou un<br />bon mestre. Malgrat de ser fo-<br />raster parlava molt bé el ma-<br />llorquí i som molts els que<br />n'estam orgullosos d'ell per lo<br />bé que ens va ensenyar. Del cor<br />em va sortir un esplai ample i<br />profund, quan vaig veure im-<br />presa una làpida de marbre a un<br />dels carrers de la vila, en agraï-<br />ment a la bona feina feta entre<br />el jovent del poble. Ben meres-<br />cuda aquesta pòstuma distinció<br />a un dels homes il·lustres que<br />tenguérem a Llubí. A ell dec<br />les primeres lletres, que vaig<br />aprendre en la meva infantesa.<br />Però no tot era estudiar i<br />llegir. Matemàtiques, Gramàti-<br />ca castellana, Història, Geogra-<br />fia, Dibuix i Caligrafía, de tot<br />ens ensenyava aquell bon Mes-<br />tre. Però també ens sobrava<br />temps per a jugar en el pati<br />com al carrer abans d 'obrir<br />l'escola.<br />Jo duia entre cella i cella<br />una baldufa. Molts dels meus<br />companys en tenien. I jo per-<br />què no n'havia de tenir una? A<br />ca nostra dins el rebost hi tení-<br />em una xícara de test on hi ha-<br />via quatre doberets: tot ferro o<br />millor calderilla. De plata no<br />n'hi hagué mai, érem de famí-<br />lia pobra i de plata em vérem<br />poca.<br />Un dia, ben decidit, me'n<br />vaig dur deu cèntims -una peça<br />grossa, perquè era el preu de la<br />baldufa. Al capdamunt del ca-<br />rrer de l'escola hi havia una<br />tenda o botiga, Ca'N Madó<br />Bet-Maria, i allà vaig anar a<br />comprar-la. Era el lloc més avi-<br />nent. Jo tot content perquè ja<br />tenia una baldufa com els al-<br />tres.<br />Han passat un munt d'anys<br />i encara no m'ho he sabut ex-<br />plicar. A la mestressa de la bo-<br />tiga li mancà temps per anar a<br />dir-ho a ma mare, t en in t en<br />compte que ca nostra està a<br />l'altre cap del poble. Lo cert és<br />que ma mare, quan vaig entrar<br />a ca nostra, a So'n Ramis, me<br />va demanar noves de la baldu-<br />fa. Ja n'estava ben enterada.<br />Manco mal que no ho prengué<br />malament i com a càstic me<br />prohibí sortir a jugar al carrer<br />com els altres dies. I fin i tot<br />me digué: No ho diré a ton pa-<br />re. Una mare és una mare!<br />Joan Llabrés Ramis<br />PREGONER<br />Presentació del pregoner de les festes<br />de Sant Cristòfol 1994<br />El pòrtic de les tradicionals i populars festes de Sant<br />Cristòfol es torna a vestir de solemnitat amb la celebració del<br />pregó, que enguany és l'onzè.<br />Un esplet de personaliats amb un ventall de temes, si un<br />interessant l'altre també, han aconseguit formar un fons do-<br />cumental amb una extensa i variada bibliografía de s'Arenai<br />que abans no tenia i que mai no hauria tengut si no hagués<br />estat per aquests pregons.<br />Amb el seu temari hem tengut ocasió de conèixer i també<br />estimar un poc més s'Arenai, ja que les coses i les persones<br />com més es coneixen més s'estimen.<br />El pregó és la convidada a la festa que s'aprofita per fer<br />palès algun aspecte de l'entorn i es converteix en una peça<br />clau de la mateixa festa. Avui, tal volta més que mai, quan el<br />tràfec ens ofega i les preocupacions ens envolten, les festes<br />del poble són un ver motiu de retrobament, i no sols de les<br />persones, sinó també d'afectes, tradicions i amistats entre la<br />gent de tota classe i condició, i són, així mateix, un mitjà per<br />participar i compartir gaubances i espiat.<br />Enguany ha tocat fer aquest onzè, pregó, per bona llei, a<br />una personalitat eficient i estimada de tothom. Ell ha trepit-<br />jat, ha cavat i escorcollat per tot l'entorn arenaler, i ha acon-<br />seguit, tros a tros, bastir un monument-museu, testimoniatge<br />de la nostra multisecular cultura.<br />Endut per l'amor al que és nostrat, ha volgut també dei-<br />xar constància escrita d'uns interessants retalls de les nostres<br />tradicions, Í tota aquesta feina, està envoltada de la més ge-<br />nuïna humilitat franciscana. És el pare Joan Llabrés Ramis,<br />de la Porciúncula.<br />En ell concorren quatre facetes que posen de relleu la se-<br />va personalitat científica i literària:<br />1. El professor, 43 anys com a professor del col.legi-se-<br />minari franciscà de la Porciúncuia, amb qui vaig tenir ocasió<br />de compartir tasques escolars durant alguns anys, i on també<br />fou superior de la comunitat, el disposen per dur a terme la<br />seva missió com a vertader artesà de la pedagogia en la for-<br />mació d'un alumnat amb capacitat i eficiència.<br />2. L'arqueòleg. Diligent investigador de tot el cabal del<br />nostre passat amb les seves exploracions directes i de prime-<br />ra mà, ha bastit un dels museus d'arqueologia, etnologia i<br />numismàtica més importants de Mallorca, el qual, enmig<br />d'aquest corrent turístic de la zona, constitueix un vertader<br />pol de cultura admirat i aplaudit per nadius i forans.<br />3. L'autor d'Els nostres arts i oficis d'antany. Enciclopè-<br />dia obra que recull aquest tresor del treball artesà dels nos-<br />tres avantpassats que avui ja no existeix engolit pel temps i<br />la història, Í que restaria per sempre dins l'oblit si no fos per<br />autors de la sensibilitat del P. Joan Llabrés, que el redesco-<br />breix i l'ofereix a les noves generacions com a base de la<br />nostra tradicional cultura en la seva evolució.<br />4. Publicista. Un bon nombre de monografies sobre te-<br />mes d'arqueologia i ceràmica, com també estudis sobre la<br />nostra llengua i refranys populars, arrodoneixen la seva obra<br />com a autor.<br />No són suficients aquestes petites pinzellades per definir<br />i presentar la personalitat del nostre pregoner, puix que po-<br />dríem omplir fulls i més fulls i esmerçar hores enumerant<br />obres, fets i mèrits del P. Joan Llabrés, però crec que sí són<br />una petita semblança demostrativa dels seus quefers.<br />Aquests quatre aspectes vénen a ser com a baules que<br />tanquen un cercle on la vida, l'afecció, el treball i la constàn-<br />cia, junts amb la seva vocació religiosa franciscana, han for-<br />jat una personalitat que mereix tota la nostra admiració i<br />agraïment.<br />Escoltem, doncs, el pregó, però no el pregoner, puix que<br />poderoses causes impedeixen que pugui ser entre nosaltres.<br />Però mitjançant el lector, en Tomeu Sbert Barceló, que sabrà<br />trametre'ns la seva saba, gaudirem d'un text i un tema de re-<br />llevant importància per al nostre Arenal.<br />Cal agrair al P. Joan Llabrés que el seu pregó enriqueixi<br />aquest fons bibliogràfic i documental queja té s'Arenai, for-<br />mat per tots aquests pregons. Potser hi faltava el d'avui.<br />Mateu Monserrat Pastor<br />Juliol de 1994.<br />Pregó de les festes<br />de Sant Cristòfol<br />Patró de S'Arenai<br />Molt Honorables Autoritats,<br />Benvolguts amics arenaler s.<br />Enguany m'ha tocat a mi pagar els plats de la festa. Els meus<br />amics, En Jaume Al/.amora i En Tomeu Sbert m'han demanat tan-<br />tes vegades, que les el pregó de les festes arenalenques, que en-<br />guany he estat empegueït de dir-los que no. L'amistat que m'uneix<br />a ells m'ha fet tombar el coll.<br />Sé que bastants de vosaltres em coneixeu. Per si de cas he cre-<br />gut oportú fer la autoprcsentació amb tota senzillesa i germanor.<br />Som el P. Joan Llabrés i Ramis, nat a Llubí, l 'any 1919 i resident a<br />La Porciúncula, des de fa 64 anys. Per lo tant em sent arenaler per-<br />què La Porciúncula pertany a S'Arenai, com tots sabeu. Per tant em<br />consider un dels veterans del poble.<br />Vos pue afegir que gairebé casi vaig néixer dins un (avar puix<br />que fins a mitja hora abans, ma mare, amb<br />un estol de jornaleres, estrecavava faves a<br />una de les nostres finques, per cert ran de<br />la via del tren, entre S'Empalme i Sineu.<br />En un moment donat, la meva mare<br />s'acostà a la padrina i li digué a cau d'ore-<br />lla:<br />- Mu mare, la cosa s'acosta i me n'hau-<br />ria d'anar a ca nostra i no sé si hi arribaré a<br />temps.<br />- Au idò, li digué sa mare, la padrina<br />Apolònia, jo t'acompanyaré, no vui que<br />te'n vagis tota sola. I girant-se a les jorna-<br />leres els digué. I voltros, dones en passar<br />es vagonet d'ets obrers d'es tren, aplegau<br />ses eines i cap a Llubí manca gent, perquè<br />a noltros mos ha sortit una feineta.<br />I prengueren el bobiot cap al poble a<br />peu, com és de suposar. Camina caminaràs<br />i cap envant te faràs. Feien hora per llego. I<br />a la fi arribaren a ca nostra. La tia Catalina,<br />veïnada nostra, falaguera com una titina,<br />corregué a cercar la comare que en un tres i<br />un no-res ja fou a ca nostra. La cosa no po-<br />gué anar millor. Quan les jornaleres torna-<br />ren de la feina, passaren per ca nostra, ja<br />que era el camí obligat i jo ja havia nat.<br />- Vaja, una feina més bona que teníeu.<br />Quin infant més garrii, digueren elles. Pa-<br />reix un angelet!<br />Ma mare bé, jo beníssim i el meu pare<br />tot baves. I és que les mares d'antany eren<br />fortes, valentes, tallades de lluna i de bon<br />llenyam. La meva infantesa fou semblant a<br />la dels altres al.lots del poble. A l'edat co-<br />rresponent vaig anà a costura a les monges<br />franciscanes i més tardet ja vaig ingressar a<br />l'escola pública, on vaig aprendre les pri-<br />meres lletres.<br />Als 10 anys vaig venir a La Porciuncu-<br />la, era l ' any 30, on ja hi tenia el meu<br />germà, En Toni, que també és franciscà i<br />que ha exercit l'opostolat, com a Rector a<br />New York, i ara es troba, també jubilat, a<br />La Porciúncula.<br />Acabats els estudis de les Humanitats<br />Clàssiques als setze anys vaig vestir l 'hàbit<br />franciscà i vaig començar els estudis prò-<br />piament de la carrera sacerdotal. Un cop<br />acabats els estudis i després de dir missa<br />nova els superiors me destinaren a l'ensen-<br />yança a La Porciúncula mateixa, cosa a<br />què vaig decicar-me per espai de 43 anys<br />fins que m'arribà la jubilació, que és el cer-<br />t i f icat oficiós de què ja ets vell, que és<br />quan tens més ganes de fer feina.<br />Les assignatures a què em vaig dedicar<br />foren les Ciències Naturals, el Llatí i sobre<br />tot a la Història de l'Art i de la Cultura.<br />Aquesta darrera ciència m'hi vaig dedicar<br />gairebé tot el temps. Em captivaven les<br />Ens deixa bocabadats amb el seu pregó.<br />nostres velles arrels: La cultura fenícia i<br />púnica, la grega i la romana, la musulmuna<br />i naturalment també la catalana, que totes<br />elles passaren per les Balears i les Illes la<br />Pitissa i la Ofiussa noms les posaren els fo-<br />ceus procedents de l'Anatòlia i que conei-<br />xem actualment amb el nom d'Eivissa i<br />Formentera, que significaven l'illa dels<br />pins i l'illa de les serpents respectivament.<br />Totes elles ens deixaren la seva imprompta<br />i de les que en som fills i hereus. I empesos<br />per la passió de les nostres arrels vàrem<br />muntar el Museu de La Porciúncula, que<br />els nostres hereus podran valorar. Més en-<br />cara, no satisfets ens posàrem a escriure. Ja<br />duc setze llibres publicats a més d'un cara-<br />muli d'articles a la premsa.<br />Ja vos he dit al principi que vaig in-<br />gressar a La Porciúncula l'any 1930. I crec<br />que estic en condicions de recordar-vos<br />com era Ca'n Pastilla, la Platja i el mateix<br />Arenal, vists amb els meus uis d'al.lot. Ja<br />diu la nostra gent: No vos fieu dels uis dels<br />petits que tot ho veven. I com a membre de<br />La Porciúncula, he cregut escaient parlar-<br />vos de la nostra història i de la història del<br />nostre pinar que potser alguns de vosaltres<br />ignoreu, perquè el nostre territori forma<br />part viva de S'Arenai.<br />Crec que no hi serà de més recordar<br />quins foren els primitius veïnats que ten-<br />guérem a La Porciúncula, l'any 1914 quan<br />compràrem la nostra finca. Ran del camí<br />que duu de La Porciúncula a Ses Cadenes,<br />en ple pinar hi vivia un vell capità de navi-<br />li, que feia la vida dins una cabina d'una<br />nau, que ell mateix hi va muntar, més soli-<br />tari que la una. Era poc topadís i fins i tot<br />ni en sabíem el nom. Diu l'adagi popular:<br />No vos fieu de pedra rodona, de ca que no<br />lladra ni d'homo roig. I ell tenia els cabells<br />rojos.<br />A poca distància i en el mateix pinar hi<br />vivia - i encara hi ha la caseta, Es Senyo-<br />ret, si bé el seu nom era Don Jeroni que<br />havia estat cantant d'òpera barata. Duia la<br />seva vida, arreglant els jardins i els rame-<br />llers que li envoltaven la casa. Un dels nos-<br />tres estudiants li va fer una glosada de la<br />qual sols record la primera estrofa:<br />Es Senyoret<br />és un homonet<br />molt especial.<br />Està 'segudet<br />a un tabulet<br />devora es portal.<br />La canyissada li clarejava ferm. Però<br />era un bon home que sempre estava dispost<br />a fer un favor i donar una mà a qui la ne-<br />cessitas. Més tard comprà la finca l'Amo<br />En Bernat Fred i ara és d'un dels seus he-<br />reus. L'amo En Bernat va treure l'arena de<br />tota la seva finca, un grapat de quarterades,<br />venent-la per a material de construcció, era<br />més estret de l'abril. Sempre tenguérem un<br />bon veïnatge.<br />I tirant cap al nord hi ha Ca'n Morei,<br />que és un grup familiar de cases. Tots els<br />que les habiten són germans o parents, amb<br />qui sempre hem llescat el pa de la vertade-<br />ra amistat. El fundador va ser l'Amo En<br />Guil lem Es Municipale!, perquè ocupà<br />aquest càrrec un bon grapat d'anys. Era<br />trencador de mares i va fer unes coves im-<br />menses, que darrerament serveixen com a<br />barbacoa. La seva dona, Madò Martina, era<br />de molt bona pasta. Tengueren un esplet de<br />fills molt bons amics nostres.<br />Mirant cap a la tramuntana hi havia<br />Ca's Porrerenc. El cap de la família era<br />Mestre Pep porrerenc sempre amb la bro-<br />ma a la boca, més divertit que unes castan-<br />yetes. Es cuidava de ses seves terres. De<br />molt bon caràcter, mai tengué cap enemic.<br />Just feia mal al pa i a la sobrassada, ah, i al<br />bòtil de vi. En guard un bon record.<br />El darrer veïnat era Es Vecino, així en<br />castellà, que ocupava la finca que més tard<br />es digué Ca'n Verdera. En temps enrera<br />havia fet ses Amériques i com que tenia<br />quatre dobberets comprà aquestes sis quar-<br />terades. Volgué venir a La Porciúncula a<br />presentar-se com a veïnat nou. Ara serem<br />vecinos i com que no en sabíem ni me ni<br />perdiu, li diguérem Es Vecino així a se-<br />ques.<br />I com que ve con l'anell al dit, vos ne<br />contaré una que ens va passar fa una bona<br />pila d'anys. A La Porciúncula entre altres<br />hi vivíem el P. Carbonell que era Guillem i<br />jo que som Joan. La festa la fèiem en dies<br />consecutius, els 24 i 25 de juny, i la fèiem<br />a mitja nit entre els dos dies. Aquell any<br />ens va passar per s'escudeller disparar dos<br />coets un per cada sant, a la primera i a la<br />darrera bataiada de les dotze de la nit, que<br />és quan les festes s'ajunten.<br />Els coets eren de l ' any anter ior i<br />crèiem que serien estantissos. Vàrem treu-<br />re sort sobre quin dels dos personatges<br />havia d'aguantar la canya del coet. Però<br />no ens posàrem d'acord, i sucant el suc<br />del cervell decidírem que lo millor era<br />col.locar el coet damunt el seient de pe-<br />dra i la respatlera del mateix en el terrat<br />de col.legi.<br />El P. Carbonell amb més ínfules que<br />el primatxer de la Seu i amb el foguer<br />amb la mà, esperava que sonàs la pri-<br />mera bataiada de les dotze. Arribà l'ho-<br />ra zero i calam foc a la metxa del coet<br />que rompé en un torrent d'espires i de<br />fum, com si fos l'actual Cap Canyave-<br />ral... Allò era una cosa mai vista. Però<br />prengué tan malament que el coet no<br />tengué altre lloc on anar a esclatar<br />que damunt la soll de Ca's Vecino.<br />Allò va ser Papocaüpsi en petit, per-<br />què era un coet de set trons, que produí una<br />explosió tremebunda com podeu suposar.<br />L'amo que dormia t ranqui l · lament i<br />més assustat que un cuc, tement un desem-<br />barc de turcs o altra cosa pitjor, pega bot<br />del l l i t , s'abraona a l'escopeta de dos ca-<br />nons i en camicia sortí defora, mirà, cercà,<br />trescà tot el corral... Però tot de bades. Sols<br />va trobar el ca que estava arrufat com un<br />caragol davall la grípia del cavall. El segon<br />coet, és clar, no ens atrevírem a pegar-li<br />foc.<br />S'Arenai, a primeries d'aquest segle,<br />era un Mocarro compost d'un grapat d'am-<br />bostes de cases mig escampades, on alguns<br />llucmajorers benestants hi malpassaven<br />unes poques setmanes a l'estiu.<br />En aquelles saons els nostres paratges<br />eren gairebé solitaris i la platja un vertader<br />desert. Materialment no hi havia ni camí ni<br />carrera. No havia arribat encara la febre de<br />banyar-se a les nostres aigües blaves i<br />transparents. Mancaria encara un caramull<br />d'anys per arribar les massives onades de<br />cares rosses i de cabells daurats que, avui<br />en dia, afamagades de sol i de iode, baixen<br />del septentrió per tombar-se damunt les<br />nostres arenes immaculades, per a torrar-<br />s'hi talment gambes a la planxa. Llavors<br />no. La naturalesa era totalment verge.<br />Al començament de la platja, si veníeu<br />de Ciutat, hi trobàveu Ca'n Pastilla, que te-<br />nia una dot/.ena de cases o dues només.<br />Però tot i essent pocs els veïns, els tram-<br />vies elèctrics hi descarregaven tres o quatre<br />voltes al dia, uns escassos passatgers. La<br />platja era deserta i llarga, uns cinc quilò-<br />metres. En ella sols hi havia tres cases.<br />Una era Ses Fontanelles, la segona Ca'n<br />Moner i la tercera... encara no hi era. Així<br />de solitari era el nostre paratge.<br />Hem dit Ses Fontanelles, a la sortida de<br />Ca'n Pastilla. I el nom li ve d'una fonteta<br />d'aigua dolça que brollava d'entre unes<br />penyes i que es perdia dins la mar i que ac-<br />tualment està coberta per l'asfalt de la ca-<br />rretera. Jo, d'al.lot, he tengut l'ocasió de<br />beure'n i era aigua bona. El progrés l 'ha<br />coberta per a sempre.<br />No volem dir amb això que no s 'h i<br />veiés qualque persona banyant-se a la mar<br />amb la vestimenta pròpia de l'època. Amb<br />les clàssiques reixes blanques i blaves com<br />les d'una zebra, d 'un dit d'amplada, que<br />sols deixaven al descobert la meilai del<br />braços, el coll i dels genolls en avall. Amb<br />un poc de bona sort podíeu trobar-vos amb<br />alguns pagesos, quan havien acabat les<br />messes, amb la bístia i el carro que entrava<br />dins l'aigua fins que aquesta li arribava tai<br />de la panxa. També les bístics tenen dret a<br />rentar-se al manco una volta a l 'any.<br />Corregueren els anys i l 'evolució arribà<br />també a la nostra terra. L'any 1933 es va<br />fer la carretera, la subhas ta de la qua l<br />guanyà Mestre Antoni Boleno, de Llucma-<br />jor, de llinatge Mut. I així pogueren ja edi-<br />ficar-se algunes de les cases de la primera<br />línia. I la gent començà a aparèixer a la<br />nostra plalja sobre tot els diumenges d'es-<br />tiu, lois ells de la noslra contrada, cercant<br />refrescar-se en els rigors de la canícula.<br />Llavors, sense esperar ni un minut més,<br />les nostres autorilats civils, sempre zeloses<br />Arbre genealògic de la família<br />Llabrés-Ramis.<br />del bon orde i del bon nom programaren, a<br />l'entrada de s'Arenai, més en concrei a la<br />banda drela del Torrem dels Jueus, 1res<br />zones ben delimitades, vainades l 'una de<br />l'altra per als diferents usuaris de les nos-<br />tres aigües jurisdiccionals. La primera es-<br />tava reservada al sexe femení. Seguia en<br />direcció cap a Ciutat la zona per als ho-<br />mes i a continuació venia la Icrccra que<br />estava destinada... a les bísties(!). Així<br />de separats els 1res grups, amb el corres-<br />ponent rètol, maldament les bíslies no<br />sapigucssin llegir.<br />Molt abans però de lo que cslam dient,<br />les dues poblacions esmentades- S'Are-<br />na l i Ca'n Pas t i l la - , moll abans de<br />construir la carrclera de què hem par-<br />lat, no hi havia ni fins i lot un mal ca-<br />mí. Però per salvar aquesta distància<br />teníem Es Carrilet de S'Arenai d 'un<br />sol vagó, que va ser durant un munt d'anys<br />una ver tadera i n s t i t u c i ó , que quan e ls<br />alumnes de La Porciúncula havíem d'anar<br />de vacacions, els avisaven i l 'enganxaven<br />un segon vagó de remolc. El nostre carrilet<br />feia el trajecte a una quinzena de metres de<br />la mar i anava propulsat per un motor de<br />benzina, que vos resplendia dins el cervell.<br />Una dolça i suau tremolor us invadia les<br />cames i cl cos sencer, per 1er més entrelen-<br />gul el viatge. Al cap i a la fi ho agraícu<br />perquè vos llevava la son i així podieu ad-<br />mirar millor el paisatge i les meravelloses<br />posies de sol.<br />Quan jo vaig venir l 'any 30 per ingres-<br />sar a La Porciúncula, no podeu imaginar-<br />vos la profunda impressió que va invadir el<br />meu cor, quan vaig veure la mar, de passat<br />Ca'n Pastilla. Allò era immens i mai vist i<br />vaig d i r a mon pare:<br />- Mun pare, i això què és lanía d'aigo?<br />- Això és la mar.<br />- Això és la mar? Quanta d'aigo...<br />- I si vessis sa que hi davall...!<br />Es Carrilet de s'Arenai era un trenet<br />domèstic, pacífic i sense pretensions que<br />amb greu d i f i cu l ta t mai sobrepassava els<br />40 per hora, malgrat que els majors d'edat<br />creguessin que aquella velocitat vertigino-<br />sa era prou temerària, perquè corríem el<br />perill d'esclafar-nos contra les primeres ca-<br />ses de S'Arenai. Cada dia vos hi podíeu<br />trobar amb Ics malcixcs cares. I com que<br />ningú mai no tenia pressa ni d'anada ni de<br />venguda, era prou comprensible que es-<br />paràssim a què hi fóssim tots.<br />Què tenia que veure si Madò Antonina<br />no havia acabat de planxar-se les (aldeies i<br />8<br />l'havíem d'esperar una mica? O si Mestre<br />Pere, amb els mostatxos caragolats que<br />semblaven emmidonats, que venia aferrat a<br />un grandiós covo d'alatxa, que encara bo-<br />tava de fresca? O Madò Miquela que arri-<br />bava amb una descomunal senalla d'horto-<br />lissa com cada dissabte? O Na Rosa, fresca<br />i falaguera com una titina, que mai no aca-<br />bava d'empiular-se, perquè havia d'anar a<br />Ciutat a comprar-se unes sabates noves per<br />anar a unes noces? Tot això eren motius<br />més que raonables i era ben clar que haví-<br />em d'esperar una estona.<br />Un personatge del nostre carrilet -era<br />tota una institució- era el cobrador del pas-<br />satge. Nomia Eloi i un dels nostres estu-<br />diants li va fer unes gloses que comença-<br />ven així:<br />N'Eloiet de S'Arenai,<br />amb aquell bavero gris.<br />Tracta a tothom d'animal<br />i fuma sense permís.<br />D'aquesta manera el nostre trenet fami-<br />liar feia i desfeia el camí que hi ha d'aquí a<br />Ca'n Pastilla i de Ca'n Pastilla aquí. Tres<br />pics cada dia feia el trajecte i a l'arribada a<br />Ca'n Pastilla teòricament tocava transbor-<br />dar la gent i la mercaderia als esmentats<br />tramvies elèctrics. I deim això, perquè, a<br />voltes, segons l'humor de tramviari, aquest<br />ens feia la mala passada de partir cap a<br />Ciutat, quan el nostre carrilet sols li man-<br />caven vint passes per arribar. Aquest petit<br />contratemps no girava el ventre a ningú,<br />perquè ningú tenia gens de pressa i podien<br />optar entre retornar a S'Arenai o a esperar<br />el pròxim tramvia, que arribaria dues hores<br />més tard. L'amo de La Sirena, un cafè, te-<br />nia un bon cor i ens deixava seure al seu<br />establiment mentre prenguéssim una copa<br />de suc o un caté ben calent.<br />Perquè vegeu el grau de tolerància i de<br />familiaritat del nostre trenet vos diré que el<br />conductor desiara es prenia el dret d'aturar<br />el vehicle per pegar un bot fins a l'aigua -<br />unes 20 passes només- d'on aplegava uns<br />quants tions o branques que el temporal ha-<br />via tret damunt l'arena. Ell necessitava<br />llenya per encalentir-se a la foganya i fer el<br />sopar. En feia un feix, el fermava i a peu<br />ben segur, i amb parsimònia patriarcal, re-<br />tornava al trenet, el col.locava en el lloc<br />que fes manco nosa al passatge i llavors, a<br />tot gas, per rescabalar el temps perdut,<br />tornàvem a partir. Creis-me si un dia teníeu<br />pressa era millor partir a peu,<br />Vos hi afegiré que els enginyers que<br />muntaren la línia fèrrea, practicaren un<br />desviament, poc més poc manco davant on<br />ara hi hA Ses Meravilles, on el carrilet po-<br />dia esperar l'altre que venia de Ca'n Pasti-<br />S'Arenal fou el seu segon poble.<br />lla. Sincerament no vaig veure emprar mai<br />aquest desdoblament de la via.<br />I com que tot en aquest món té fi,<br />s'acabava el viatge i amb ell la tertúlia fa-<br />miliar. Havíem arribat bé, bons i sans. El<br />trenet tenia les cotxeres poc més poc man-<br />co davant el mateix Club Nàutic.<br />Ja hem dit més amunt que en un princi-<br />pi, S'Arenai tenia dues o tres ambostes de<br />cases, unes mirant a la mar, les altres enfi-<br />lades al carrer de Sant Cristòfol i les altres<br />a la carretera mi l i ta r . El poble tenia tres<br />cafès, si mal no ho record, sinó em corret-<br />giu voltros mateixos, Ca'n Lluc, Ca's Bas-<br />ter i Ca n'Espirut on els vespres els pesca-<br />dors i més enrere els trencadors de mares<br />hi jugaven un truc i buidaven uns quants de<br />tassons d'aigordent. Ca Na Grina era cafè i<br />botiga, i Ca Sa Poblera tenia estany i cafè<br />tots ells en el mateix carrer de Sant Cristò-<br />fol. Fins i tot els arenalers tengueren una<br />fàbrica d'electricitat, petitona, perquè el<br />poble necessitava pocs quilovats. Es troba-<br />va a lo que és ara la plaça de Maria Cristi-<br />na, segons tene entés.<br />Les cases semblaven fetes totes elles<br />amb el mateix patró. Una ampla porxada<br />davant la casa, sostinguda per unes gruixa-<br />des pilastres de mares -la regió de S'Arenai<br />n'és rica amb aquesta pedra- com encara<br />se'n poden contemplar a la regió alta del<br />poble.<br />Els nostres avantpassats construiren<br />una església preciosa encara que petita,<br />però suficient per a la gent d'aleshores.<br />Està dedicada a la Mare de Déu de la<br />Lactància. Les monges de la Caritat ben<br />prest aixecaren un convent per a les neces-<br />sitats espir i tuals i materials de la nostra<br />gent, i sobre tot dels malalts i dels infants.<br />Aqueix era, al meu parer, l 'Arenal de<br />fa 64 anys. Res de gratacels, que escarrin-<br />xen la panxa de les nuvolades i que han<br />empetitit els carrers. Res d'hotels ni restau-<br />rants ni de sales de festa ni rètols llumino-<br />sos. A S'Arenai que jo vaig trobar fa 64<br />anys tot era pau i serenor.<br />Hi havia també, per lo darrer, la Illeta<br />dels republicans, que es trobava assentada<br />sobre les mateixes roques de la mar, poc<br />després de passar el pont del Torrent dels<br />Jueus, i que modernament es va enderrocar<br />per fer l 'Avinguda Miramar i que tempo-<br />ralment fou parada de taxis de S'Arenai,<br />que són els de Llucmajor. No dubt que<br />mots de vosaltres ignorau l'origen i el co-<br />mençament de La Porciúncula, que forma<br />part de S'Arenai. I jo com a franciscà on hi<br />he residit per espai de 64 anys estic en con-<br />dicions de contar-vos i em pertoca a mi<br />parlar-vos un poc de la seva història, no<br />massa llunyana.<br />El pinar, on es troba edificat el Col·legi<br />de La Porciúncula, és tan sols una petito-<br />na part del que era, fa cent anys, el Pinar<br />de So'n Sunyer que era tan extens que<br />arribava des de S'Arenai fins al Torrent de<br />Ca'n Pastilla, amb una profunditat de tres o<br />quatre quilòmetres. La seva vegetació era,<br />aleshores, tan espessa que es tornava gaire-<br />bé imprenetrable, essent un lloc preferit per<br />als contrabandistes que, trabucant llurs bar-<br />cades de mercaderies prohibides sobre<br />l'arena de la mar, protegits per l'espessa<br />fosca de la nit, aquí hi tenien el seu refugi<br />més segur.<br />El nostre vell pinar podria contar-nos<br />milers d'històries, llargues i apassionades<br />de carabiners perseguint aquests contraban-<br />distes que, darrere cada mata, hi tenien un<br />amagatall ben segur. Quantes nits tenebro-<br />ses, esqueixades pels llamps fugissers i<br />trencades per les bales dels carabiners que<br />siulaven per damunt el seu cap, i ells espe-<br />rant que passas la tempesta de plom i de<br />foc, amb la saca de tabac al coll per arribar<br />al seu amagatall. De petits encara fórem a<br />temps d'aficar-nos dins aquests secrets, ex-<br />cavats dins l'arena fluixa i fàcil. La major<br />part d'ells ja buits, i a voltes estibáis de ta-<br />bac, peces de recanvi de maquinària, i a<br />voltes armes. Els cabells se'ns posaven de<br />puntes.<br />Totes aquestes terres formaven part de<br />la dilatada possessió de Son Sunyer, el sen-<br />yor Antoni Roten i Gual amb les cases sen-<br />yorials a poques passes del Pii.lari, prop de<br />2.000 quarterades, que perteneixia al Mar-<br />quès de Campo Franco. Fa prop de cent<br />anys es començà la parcel.lació d'aquest<br />latifundi, en vistes a la seva venda a parti-<br />culars. Així s'establiren aquestes rodalies<br />que, un cop treta a garriga, es convertia en<br />horts i terres de conradís.<br />I ara guaitem dins el passat, no massa<br />llunyà. Dia 11 de juny 1893, a la ciutat de<br />Llucmajor i a T església mallorquina li nas-<br />qué una petita llocada venturera. De Déu<br />era el nieró i de la Verge els favors del cel,<br />que la feren goixar i multiplicar-se. Ens re-<br />ferim a la diminuta confraria franciscana,<br />composta pel P. Antoni Ripoll, el P. Barto-<br />meu Salvà, el P. Agustí Puigserver, Fra Jo-<br />an Garau, Fra Bartomeu Clar i Fra Miquel<br />Canyelles de mal nom Mestre Miquel Ros-<br />set, que era fuster d'ofici, que es reunien<br />damunt la sacristia del que fou convent de<br />fra menors, expulsats l'any 1835, quan<br />l'exclaustració de tots els religiosos d'Es-<br />panya. Enguany hem celebrat el centenari<br />d'aquesta restauració en festa a tots els<br />nostres convents.<br />La petita germandat repartia el temps<br />entre la feina, els resos, davant un quadre<br />de la Verge Immaculada a la sala de ses<br />rajoles, i també a l'ensenyament de la doc-<br />trina cristiana als infants de la vila. Heu de<br />pensar i creure que, més pobres que un ru-<br />pit, no necessitaven ni clau ni pany, tam-<br />mateix no tenien res de valor: unes poques<br />cadires de bova, unes taules de fusta, uns<br />llits d'estidora i unes màrfegues de palla i a<br />la cuina unes poques olles, unes greixone-<br />res i quatre cassolins. Poc més poc manco<br />això era tot quant tenien.<br />Creis-me: se'n f loria poc de pa en<br />aquella casa i casi mai ni es posaven ni de<br />mitja panxa. No obstant la nierada creixia<br />de cada dia i prest estengueren les ales,<br />fundant el convent d'Artà (1897), el de<br />Ciutat (1906), el d'Inca (1909) i el de Cura<br />(1913).<br />Però els frarets necessitaven un lloc on<br />estudiassin els al.lots, que fos gran per có-<br />rrer i sa per la seva salut. En un principi<br />pensaren els nostres superiors comprar Ca<br />S'Hereu, dit també Son Julià, que està a<br />quatre passes de Llucmajor i que ara perte -<br />neix a un Jeque moro. Però sortiren incon-<br />venients i del projecte no se'n cantaren ni<br />galls ni gallines.<br />I mirau de quina manera els locals que<br />ara tenim a La Porciúncula foren adquirits<br />pels nostres superiors majors. És una histo-<br />rieta fàcil senzilla. La vos contaré. L'any<br />tirurany vivia un senyor anomenat l'amo<br />Agustí Catany, de mal nom Jaquetó, que<br />manejava els diners a palades. A primeries<br />d'aquest segle va comprar 610 quarterades<br />del Pinar de So'n Sunyer, perquè -pensava<br />ell- allò era una xeripassa mai vista i ja se<br />sap s '(ligo l'han d'aplegar quan plou.<br />Passaren dies, mesos i anys i els comp-<br />tes li sortiren errats. Sense sebre com i per-<br />què un dia els duros començaren tornar-li<br />pessetes i les pessetes peces de quatre. To-<br />tal que s'endeutà amb el Banco Agrícola,<br />Industrial y Comercial de Llucmajor<br />que es va incautar de tots els seus béns i<br />per tant també del Pinar.<br />Era aleshores el Caixer de l'esmentada<br />entidat bancària D. Pere Salvà, germà del<br />nostre Pare Salvà, que era el Provincial. Un<br />bon dia n'hi parlà: -Mira, Tomeu, li digué,<br />ara ho teniu massa bé per comprar i fer el<br />vostre seminari. "El pinar de So'n Sunyer<br />és del Banc i podeu comprar-ne tot lo que<br />vos convengui ".<br />Es posà fil a l'agulla, vengueren a veu-<br />re-ho i aquests paratges els agradaren a ca-<br />ramull, si bé no a tots, perquè ja se sap mai<br />plou a gust de tots. I la cosa passà envant.<br />Després d'obtenir el vist-i-plau de la Santa<br />Seu es va fer la compra, total 33 quartera-<br />des, que ens costaren un petrussí: 13.200<br />pessetes, ni una més ni una manco, que els<br />bons frarets hagueren de manllevar i no po-<br />gueren tornar fins a l'any 1930. És que<br />dins el serró no n'hi havia ni una de blan-<br />ca. Però Déu va proveir. L'escriptura pú-<br />blica es féu el dia 3 de març de 1914. Ja te-<br />níem lloc per a muntar el seminari per als<br />nostres estudiants.<br />Direm, en línies, que les sis quarterades<br />de conreu que miren cap a ciutat i que fo-<br />ren de Ca's Vecino i posteriorment de Ca'n<br />Verdera, les tornàrem a vendre i en<br />compràrem altres tantes a la banda del pi-<br />nar que mira cap a Ses Cadenes.<br />En el pinar que vàrem comprar sols hi<br />havia una edificació prou indudimentària.<br />Era Sa Caseta d'es Caçadors, que ja no<br />existeix i que es trobava exactament davant<br />la porteria de la comunitat. Allà per espai<br />de molts anys, el senyor i els seus convi-<br />dats hi acabaven les seves caçades amb un<br />arròs brut, una torrada de llebres o una de-<br />liciosa pella de conill amb ceba, servit da-<br />munt una ampla taula de granel artificial.<br />Allà es cloïa la vetlada amb una sessió de<br />joc de cartes, on més d'un jugador hi fon-<br />gué tota la seva fortuna.<br />Una cisterna a un racó, una cuina peti-<br />tona com el call de la mà, i un rebost amb<br />el seu soterrani, i unes diminutes habita-<br />cions on hi malpassaven la nit, si es feia<br />tard o es posas de mal temps. Defora un<br />parral que mai va ser generós, un forn, un<br />corrale! i poques coses més hi trobaren els<br />primers moradors de la caseta. Prest els<br />nostres frarets hi muntaren unes habita-<br />cions més i hi feren una petita capella, on<br />s'hi deia missa els diumenges, per això al<br />torreó-espadanya, on s'hi hissava la bande-<br />ra els dissabtes per anunciar que hi hauria<br />missa el sendemà.<br />Atravessava els nostre antic pinar vell<br />Camí de Muntanya, que venia de Sa To-<br />rre i anava fins a Massanella. Servia per<br />passar el bestiar de llana d'una possessió a<br />l'altra, ja que totes dues eren del mateix<br />senyor. Era un de tants de camins transhu-<br />mants, que tenien l'origen en l'edat mitja-<br />na... Atravessava el nostre camp de futbol i<br />es dirigia cap, al Pii.lari on hi ha encara<br />l'anomenat Camí de Muntanya.<br />Quin nom li havien de posar? no dubta-<br />ren gens els nostres majors. La batiaren<br />amb el mateix nom que sant Francesc va<br />posar al primer convent-xibiu, a Assis, que<br />era un racó que els benmedictins cediren al<br />nostre Fundador. Aquest nom fou i és La<br />Porciúncula que vol dir Porció petita o<br />trosset menut. La primera pedra de la nos-<br />tra Porciúncula es va posar dia 23 de febrer<br />de 1922.<br />(Els Pioners)<br />Avui per als arenalers és la festa gran,<br />es posa la cara dels diumenges tira la casa<br />per la finestra, i posa l'olla gran dins la pe-<br />tita. És Sant Cristòfol. Quina cosa li hem<br />de demanar al sant en la seva festivitat?<br />Jo en primer lloc li demanaria que se'n<br />cuidi dels nostres vellets i dels malalts.<br />Que els doni força i valentia en els seus<br />anys. Que no es trobin dins la soletat, sinó<br />que se sentin estimats i enrevoltats dels<br />seus f i l l s i parents. La soledat és molt<br />amarga. Ells han donat ja el seu fruit, que<br />els joves han herevat. Que Déu els benees-<br />qui a tots.<br />En segon lloc li demanaria que tengui<br />l'esment als al.lots i als joves i a les joves,<br />perquè vagin pel bon camí. Que proteges-<br />qui els marginats i als que no tenen feina.<br />Que sien honrats per ésser, el dia de demà,<br />persones de profit per a la societat.<br />Que es cuidi dels nostres taxistes, ja<br />que n'és el patró, i de tots els conductors<br />de cotxe, que recordin les normes cíviques<br />quan estiguin al volant. Que s'acabin els<br />accidents a les vies públiques.<br />I també que ens beneesqui els turistes,<br />que se sentin com a casa seva, amb les<br />atencions que ells esperen i que Déu mana,<br />i que tenguin ganes de tornar els anys veni-<br />dors.<br />I finalment que ens beneesqui a tots els<br />arenalers i arenalcres, que sapiguem i vol-<br />guem viure en pau i alegria, tots com a ger-<br />mans. Val més un punt d'alegria que una<br />torre de diners.<br />S'Arenai 1994<br />P. Joan Llabrés Ramis, T.O.R.<br />10<br />COL·LABORACIONS<br />El pare Llabrés, 50 anys de franciscà<br />i 63 cP arenaler<br />Com m'agradaria avui tenir la<br />fluidesa de ploma del bon escriptor<br />o la melosa poesia en que conver-<br />teix la seva prosa el nostre germà<br />arenaler, el franciscà Pare Pere Joan<br />Llabrés i Ramis . Però hauré de<br />prescindir d'ambdues i treure forces<br />de flaquesa per contar-vos avu i<br />amics, i d 'una manera molt cúrtela<br />el que pensam d'aquest l l ub ine r<br />afmcat des de la seva infància a la<br />nostra contrada.<br />Per començar i malgrat ell arrufi<br />les celles, creim i és obligació es-<br />campar-ho als quatre vents que per<br />noltros el Pare Llabrés és una per-<br />sona extraordinària. Un fora de sè-<br />rie per moltes coses de les quals,<br />amb el vostre permís, n'analitzarem<br />qualcuna.<br />No és que sia la persona més an-<br />tiga del nostre poble, ni tampoc la<br />de més edat, si bé du camí, bon ca-<br />mí, per optar un dia no massa l luny<br />als dos títols, que només el temps,<br />emperò, concedeix d 'una manera<br />totalment gratuïta.<br />El nostre personatge, la nostra<br />figura que volem dur avui a les pla-<br />nes és un cos ple d 'humil i ta t que<br />vessa per tots els seus caires huma-<br />nitat, perquè abans ha mamat de la<br />doctrina del Sant d'Asís totes aque-<br />lles virtuts que solen tenir els qui<br />vesteixen l ' h àb i t del nostre Pare<br />Sant Francesc.<br />El nostre franciscà, hereu de frares de<br />la mateixa orde i predecessor també d'al-<br />tres del mateix col·lectiu religiós, el pas-<br />sat dia 19 de desembre va fer les noces<br />d'or de la seva ordenació sacerdotal.<br />Cinquanta anys d'una vida un tant varia-<br />da, degut a la diversitat de la seva tasca<br />en aquest mig segle.<br />Quan encara era un jovenet Déu el va<br />voler provar i li va aturar el bon pas que<br />duia. Segons diu ell mateix "el va travar<br />curt com un cabritei". La seva tasca<br />apostòlica va sofrir un canvi radical i es<br />va entregar en cos i ànima a la docència,<br />formant nous apòstols seguidors de Sant<br />Francesc i també creant i cnaltinl l'espc-<br />l nu vida dedicada a la cultura.<br />rii de lantíssims d'alumnes que per les<br />seves aules passaren. Però, l 'home in-<br />quiet, volenl fer amb la seva inleligència<br />lo que ses seves cameles Irencades no li<br />deixaven fer, es dedica a la recerca de les<br />coses noslres estimades i recopila i cerca<br />i tresca i treu a llum les coslums mallor-<br />quines convertides per ari i encanl dels<br />anys en nobles tradicions. I amb la seva<br />curolla per donar als allres els coneixe-<br />ments que va adquirint trepitjant camins<br />i carreranys de pobles, possessions, llocs<br />i demés indrets de la nostra roqueta, dó-<br />na a llum mullilud de ireballs convenus<br />en publicacions que enriqueixen lot lo<br />nostrat.<br />I així neix el Museu de La Por-<br />ciúncula, una vertadera joia, que fa<br />només un parell de mesos varen le-<br />nir l'honor i la oporlunilal de recó-<br />rrer amb el Pare Llabrés, l'aulor. I<br />afloren lambé, com a fons ufanes<br />que no poden aguanlar més en la<br />fosca, els 7 loms dels Noslres Aris i<br />Oficis d 'an tany, quedant inèdit el<br />vuitè i l'índex de tols. Una obra que<br />ademes d'esser un Iresor del conei-<br />xement de la manera de viure dels<br />nostres padrins és una llepolia difí-<br />cil d'igualar per la seva lectura, lai<br />és la "poèlica prosa" en que escriu<br />l'estimat Pare Llabrés.<br />Perdonau-mos, benvolgut Pare<br />Llabrés, si avui i aquí en aquesl po-<br />bre treball no donam preferència a<br />la notícia dels 50 anys de la vostra<br />ordenació, que això tol sol ja és te-<br />ma i moliu més suficienl per sortir a<br />les fulles de la noslra Revisla que<br />vos lanl estimau. Però és que hem<br />volguí resaltar la vostra gran tasca<br />d'erudit, de científic, d'anlropòleg,<br />d'escriplor, de meslre que això i<br />més sou vós Parc Pere Joan Llabrés.<br />Pels qui feim s'Unió mereixeu Pare<br />Llabrés ésser nomenal persona<br />il.lustre del noslre poble. I només<br />per no esser-ho, poble em referesc,<br />per no lenir Ajunlamenl propi, per<br />dependre sempre, oh gran desgrà-<br />cia, dels veïnals fa que el que si a<br />Ciutat funciona la regiduría de cul-<br />lura tal com perloca, s'han d'inleressar<br />per aquell senzill franciscà i grans mèrits<br />han rehuí oficial reconeixença.<br />Permeteu-me amics de Llubí, que vos<br />pregui que desperteu i que mireu si dins<br />el vostre poble han nascut molts de nins<br />amb els mèrits de Iota mena que pol de-<br />moslrar que lé el voslre i noslre amic.<br />A una allra plana vos oferim alguns<br />dels treballs que el Pare Joan Llabrés i<br />Ramis, llubiner de naixemenl i arenaler<br />d'adopció ha publicat.<br />Jaume Alzamora Bisbal.<br />11<br />El lloc de Fra Joan Llabrés en la historia<br />de l'antropologia mallorquina<br />Recentment s'ha publicat Una historia<br />de la antropologia balear en la qual l'au-<br />tor, Sebastià Trias Mercant, ha proporcio-<br />nat el marc general per situar i donar sentit<br />a les múltiples i variades investigacions<br />que s'han fet en el camp d'aquest discipli-<br />na (1). L'objectiu d'aquest article és expli-<br />car el lloc que ocupen els treballs del P. Jo-<br />an Llabrés i Ramis en aquesta història.<br />L'antropologia, la ciència general que<br />estudia l'home des de totes les perspectives<br />possibles, se sol dividir en tres grans bran-<br />ques: l'antropologia biològica (que tracta<br />de la constitució física de l'home, de la se-<br />va evolució i adaptació natural), l'antropo-<br />logia cultural i social (que estudia els cos-<br />tums, les activitats i les institucions huma-<br />nes) i l'antropologia filosòfica (que refle-<br />xiona sobre la idea que té l'home de si ma-<br />teix)<br />La incursió del P. Llabrés en el camp<br />de l'antropologia biològica es redueix a<br />l'anàlisi de les restes humanes trobades en<br />les excavacions arqueològiques i a la di-<br />vulgació de les nocions bàsiques d'Endo-<br />crinologia i la Genètica a les classes de<br />Ciències Naturals quan en fou professor a<br />La Porciúncula. Quant a l'antropologia fi-<br />losòfica mai no presentà d'una manera or-<br />ganitzada la idea d'home que, d'una mane-<br />ra implícita orienta els seus treballs des-<br />criptius sobre l'artesania, els costums labo-<br />rals i els oficis. La principal aportació de<br />Fra Joan Llabrés es troba en les investiga-<br />cions que féu amb col·laboració amb Jordi<br />Vallespir sobre els nostres arts i oficis<br />d'antany i aquesta recerca cal situar-la en<br />el marc de l'antropologia cultural i, més<br />concretament, en el camp de l'etnologia.<br />L'etnologia és l'estudi dels trets cultu-<br />rals d'una àrea geogràfica determinada.<br />Després d'un període d'observacions ingè-<br />nues i espontànies sobre el comportament<br />humà l'etnologia se constitueix com a<br />ciència al segle XIX per raó de les observa-<br />cions sistemàtiques i la recopilació organit-<br />zada de materials . La primera etapa<br />d'aquesta ciència és purament descriptiva i<br />es base en l'afany col·leccionista d'uns ma-<br />terials que en etapes posteriors hauran de<br />ser classificats, analitzats i explicats.<br />A Mallorca, com a Catalunya, el primer<br />estadi de l'etnologia s'inspira en un model<br />folklorista de caire romàntic que pretén,<br />principalment a partir de la compilació de<br />la literatura oral, trobar en la tradició popu-<br />lar el més característic del poble mallorquí.<br />Tomàs Aguiló i Cortès (1775-1856), Ma-<br />rian Aguiló i Fuster (1825-1897) i Antoni<br />M1 Alcover (1862-1932) són els principals<br />representants d'aquest corrent que té els<br />seus origens en l'esperit de la Renaixença i<br />que es manifesta en revistes costumistes<br />com L'ignorància (1874-1885), La Roque-<br />ta (1887-1901) i altres. La gran síntesi<br />d'aquesta primera etapa la realitza l'Arxi-<br />duc Lluís Salvador (1847-1915) l'obra del<br />qual, amplíssima, ha estat interpretada com<br />el testimoni nostàlgic del procés d'esvaï-<br />ment, provocat per la incipient industrialit-<br />zació, d'una cultura agrària primitiva.<br />El primer terç del segle XX no hi ha<br />cap obra monumental comparable a Y Aplec<br />de Róndales Mallorquines de Mossèn Al-<br />cover o Die Balearen de l'Arxiduc. És<br />l'època -afirma Trias- de les revistes et-<br />nogràfiques (2), com Es Pagès Mallorquí,<br />Sa Llonja, Llevant i el Tresor dels Avis,<br />aquestes dues darreres fundades i dirigides<br />per Andreu Ferrer Ginard (1887-1975), la<br />figura més principal d'aquest període. En<br />la seva obra podem constatar un tret carac-<br />terístic d'aquesta segona etapa de l'etnolo-<br />gia mallorquina: el col·leccionisme folklo-<br />rista, que privilegiava la literatura oral, es<br />complementa amb una reflexió teòrica i un<br />intent de sistematització i anàlisi de tots els<br />fenòmens que constitueixen la cultura po-<br />pular.<br />Des de fi de la guerra civil (1939) fins<br />a la dècada dels 70 l'ambient no és massa<br />propici per a una ciència que es veu obliga-<br />da a parlar dels temes propis en una llen-<br />gua forastera i que redueix tot el que és<br />autòcton de Mallorca a la categoria de typi-<br />cal per a satisfer la superficial curiositat<br />dels turistes. Amb tot i això hi ha aporta-<br />cions disperses prou importants com les<br />d'Antoni Mulet Comila (1887-1966), Fran-<br />cesc Bonafe Barceló (nascut l'any 1908),<br />Antoni Calmés Riera (1907-1989) i, sobre-<br />tot, de Rafel Ginard Bauzà (1899-1976),<br />autor del Cançoner Popular de Mallorca,<br />la més completa compilació de lletres de<br />cançons feta en els Països Catalans i una<br />de les més extenses del món.<br />La institucionalització de l'antropolo-<br />gia, lenta però ja molt fecunda, a partir de<br />la implantació dels estudis universitaris a<br />Mallorca (1967) caracteritza l'estat actual<br />de l'antropologia. L'ampliació de la recer-<br />ca a nous camps permet omplir, encara que<br />no d'una manera exhaustiva, els capítols<br />més importants d'aquesta ciència: rela-<br />cions de parentiu, alimentació, estit, tecno-<br />logia, costums, festes, mites, religiositat<br />popular, refranys, música, dansa, jocs,<br />etc... Aquesta proliferació de recerques va<br />acompanyada de la consolidació de la mu-<br />seografia i la formació de nous museus<br />com la Secció Etnològica del Museu de<br />Mallorca (instal·lada a Muro des de la seva<br />creació l'any 1965), el Museu de Lluc que<br />també té una secció etnològica, i el Museu<br />de La Porciúncula amb tres seccions: Ar-<br />queologia, Etnologia i Numismàtica.<br />EI fundador, director i conservador del<br />Museu de la Porciúncula ha estat, des de la<br />seva creació l'any 1965, Fra Joan Llabrés.<br />La secció d'Etnologia conté una important<br />col·lecció de ceràmica (3) i de vidres artís-<br />tics, valuoses peces d'art sacre i objectes<br />relacionats amb la casa i la feina (utillatge<br />de cuina, llums (4), llànties i fanals, man-<br />xes de ferrer, jous, eines per a la indústria<br />de cànyom i de lli, ormeig per elaborar xo-<br />colata, etc...) (5).<br />El Museu, tot i ésser una part important<br />de l'obra del Pare Llabrés, és només un<br />complement a la principal aportació que ha<br />fet a l'etnologia de Mallorca. Ens referim a<br />la monumental obra en set volums Els nos-<br />tres arts i oficis d'antany que mereix estar,<br />al costat del Cançoner del Pare Ginard,<br />com físicament està (6), i de les Rondaies<br />d'en Jordi des Racó.<br />Els nostres arts i oficis d'antany ( 1980-<br />1986), escrita amb col·laboració amb Jordi<br />Vallespir, és l'obra costumista més impor-<br />tant que s'ha escrit a les Balears els darrers<br />20 anys. Sebastià Trias la qualifica encerta-<br />dament com estudi etnohistòric (7) ja que<br />la descripció que es fa des de l'observació<br />directa se completa amb la documentació<br />històrica. La metodologia utilitzada i l'es-<br />tructura interna dels capítols de l'obra fan<br />que hi trobem qualque cosa més que una<br />simbiosi d'història i etnologia.<br />Els elements que trobem en els distints<br />apartats que presenten els arts i els oficis<br />són:<br />*Record d'una vivència o experiència<br />personal.<br />*Referències en la literatura popular.<br />Terminologia<br />12<br />Fins ara set volums, encara en falta un.<br />*Funció i organització social<br />*Descripció d'eines o instruments labo-<br />rals.<br />*Il.lustracions<br />*Documentació històrica<br />*Entrevista<br />*Rcflexió sobre la conducta humana.<br />Aquest esquema, encara que no el tro-<br />bem plasmat a tots els capítols de tots els<br />volums, és el que guia l'exposició merave-<br />llosament embastada per un estil fresc i<br />planer que sovint té un aire de saborosa na-<br />rració costumista.<br />Quant a l'orientació metodològica és<br />digne d'esmentar la influència de Marcel<br />Mauss (1872-1950) del qual el Pare Lla-<br />brés coneixia la Introducció a l'Etnografia<br />(8). L'objecte mateix d'estudi escollit exi-<br />geix la visió global que Mauss postulava<br />per a la recerca etnogràfica ja que els arts i<br />els oficis d'antany són fets socials totals...<br />que en certs casos posen en acció la totali-<br />tat de la societat i de les seves ins t i tu-<br />cions... són fenòmens a la vegada jurídics,<br />econòmics, religiosos i, fins i tot, estètics...<br />(9) És lògic, per tant, que seguís les seves<br />indicacions metodològiques:<br />L'observació superficial és perillosa.<br />No hi ha que "creure ". No hi ha que creu-<br />re que se sap perquè s'ha vist; no hi ha<br />que assumir cap prejudici moral. No hi ha<br />que astorar-se de res. Ni deixar-se endur<br />per l'avorriment...<br />Hi ha que escollir els testimonis amb<br />molta cura...<br />Hi ha que col·leccionar i catalogar ob-<br />jectes. L'objecte és, en molts casos, la pro-<br />va millor d'un fet social; un catàleg d'or-<br />meigs màgics és, per exemple, un dels mi-<br />llors mitjans per elaborar una bona classi-<br />ficació de ritus...<br />Hi ha que intentar l'objectivitat en el<br />relat i en l'observació mateixa. S'ha de dir<br />"el que se sap, tot el que se sap i res més<br />que el que se sap", evitant les hipòtesis<br />històriques o de qualsevol altre tipus, que,<br />a més de perilloses, són inútils...<br />No hi ha que descuidar cap detall...<br />S'ha d'estudiar la lexicografia, la rela-<br />ció entre els noms i els objectes, els fenò-<br />mens jurídics...<br />En relatar els fets observats s'ha de<br />cercar la claredat i la sobrietat".<br />L'etnohistòria de Els nostres arts i ofi-<br />cis d'antany respon a l'ideal renaixentista<br />d'un poble que se recobra a si mateix tot<br />recobrant la seva llengua i la seva cultura.<br />L'objectiu és salvar, en la mesura en què<br />sigui possible, l ' immens i ric patrimoni<br />perdut o a punt de desaparèixer per a sem-<br />pre, que constitueix la història de l'artesa-<br />nia i l'organització social dels oficis. En<br />aquest sentit se retorna a la nostàlgia<br />romàntica de l'objecte que caracteritza<br />l'obra de l'Arxiduc, però aquest sentiment<br />se conjuga amb la voluntat de cercar en la<br />cultura material, en la vida econòmica i la<br />tecnologia, l'espiritualitat col·lectiva ma-<br />llorquina. L'estudi de la cultura material<br />amb aquest plantejament, que és un altre<br />punt de contacte amb l'antropòleg francès<br />Marcel Mauss, semblava destinat a ser duit<br />a terme per un marxista. Que el realitzà,<br />però, fou un frare franciscà que va viure els<br />anys de la infantesa com un al.lot pucer<br />que sabia des de sempre que de la feina,<br />sempre de la feina, surt el profit i l'alegria.<br />1. Trias Mercant, S. Una historia de la an-<br />tropologia balear. Ed. Boixareu Università-<br />ria. Barcelona. 1992.<br />2. Trias. Op. cit. pàg. 43.<br />3. El P. Llabrés ha estat un dels millors co-<br />neixedors de la ceràmica antiga i moderna<br />de Mallorca com demostren els seus estu-<br />dis Aportación al estudio de la ceràmica<br />común postmedieval de Mallorca (1976) i<br />La ceràmica popular en Mallorca. Aporta-<br />ción al estudio de la misma en los últimos<br />cinco siglos (1977).<br />4. Cf. Llabrés. Els llums en la història de<br />Mallorca (1977)<br />5. Veure J. Llabrés. Guia del Museu de La<br />Porciúncula. Palma de Mallorca. 1984.<br />Traduïda al castellà, anglès, francès i ale-<br />many.<br />6. Els manuscrits del Pare Llabrés es tro-<br />ben just al costat dels del Pare Ginard a<br />l'arxiu de La Porciúncula a cura de Fra Ni-<br />colau Sastre, que fa una labor encomiable<br />de conservació del llegat artístic i literari<br />dels franciscans.<br />7. La etnohistòria és una branca de l'antro-<br />pologia que té l'objectiu de reconstruir la<br />història de la cultura a partir de materials<br />etnogràfics, arqueològics i documentals.<br />8. Mauss, M. Introducción a la Etnografia.<br />Ed. Istmo. Madrid 1971.<br />9. Marcel Mauss. "Essai sur le don", a So-<br />ciologie et Anthropologie. PUF, París,<br />1960.<br />10. Mauss. Introducción... pp. 15-17.<br />Miquel Jaume i Campaner.<br />13<br />In memoriam<br />He llegit just ara les memòries del temps de la infantesa que el<br />P. Joan Llabrés va escriure i publicar en forma de breus capítols a<br />les pàgines d'aquesta revista. Les he tornat a llegir des de la distàn-<br />cia fatídica que ens ha traçat la Mort. Crec que, en algun moment,<br />quan tot just començava a publicar-les, n'hi vaig fer un comentari:<br />li vaig dir que valia la pena que les continuas, que em recordaven<br />les proses de "La minyonia d'un infant orat" de LI. Riber. No sé si<br />les meves paraules li serviren d'estímul; però m'agradaria haver<br />contribuït a la creació d'un text que m'encanta: l'esplèndida histò-<br />ria d'una infantesa rústega i austera, abeurada d'una llacor entran-<br />yable: la llengua del poble, el bell catalanesc de Llubí.<br />Però no solament la llengua és de Llubí, també ho és l'escenari<br />sobre el qual "l'al.lot pucer" viu la seva facècia, ho són els camps i<br />els marges, els arbres, els camins, la festa.<br />Ens explica que l'infant de qui ens parla "era el caganiu de la<br />barquera", que el seu naixement quasi "s'esdevingué dins un fa-<br />var", que "les mares d'antany eren fortes, valentes i tallades de llu-<br />na", que "de temps immemorial, els fruits naturals i espontanis de<br />la naturalesa, que el propietari no sembra ni conra, són de domini<br />públic..."<br />És una veu que ens parla dels paisatges que configuraren la se-<br />va infantesa: els raïms que penjaven del parral de can Demés "tal-<br />ment els salamons de l'església", "sa Canastreta" on féu el primer<br />pecat: un pecat petit, el pecat de fumar d'amagat, els jocs amb la<br />baldufa, els camins vells, el campanar, els lledoners d'es Born, es<br />Socost... Perquè el paisatge no solament és un tros de mapa, un te-<br />rritori. També pot ser un color, l'ombra d'un pi, el record d'una<br />posta de sol, un torrent que s'alça, el perfum de la terra després de<br />la pluja.<br />En la memòria del P. Joan Llabrés s'hi ajunten totes aquestes<br />memòries. Però no són altra cosa més que l'expressió de l'amor<br />que sentia pel seu poble. Un amor que manifestava a través d'un<br />paisatges i unes atmosferes que li tenien el cor robat.<br />Gabriel Janer Manila<br />Llubí, hivern de 1994.<br />El P. Joan Llabrés Ramis:<br />un home irrepetible<br />El P. Joan Llabrés Ramis no sols fou un religiós de profunda es-<br />piritualitat i fe, sinó un etnòleg eminent, un arqueòleg perspicaç,<br />documentat i feiner; i també un escriptor infatigable sobre arqueo-<br />logia i folklore de Mallorca.<br />Mai no podrem agrair-li prou tota una vida -la seva-, consagra-<br />da a Déu i a la cultura del seu país -el nostre-.<br />El poble mallorquí, amb la seva mort ha perdut una de les seves<br />personalitats més relevants i carismàtiques, més singulars i irrepeti-<br />bles.<br />Com a prova tenim dues -entre moltes- grans realitzacions del<br />P. Joan Llabrés Ramis. Una és la sèrie de set volums "Els nostres<br />arts i oficis d'antany", en col·laboració amb Jordi Vallespir Soler,<br />una obra caudal, un pou sense fons del tema de l 'enunciat, del que<br />és la més important aportació documental.<br />La segona gran realització del P. Llabrés és la fundació del Mu-<br />seu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, on hi<br />ha arreplegat molts materials testimonis de la nostra cultura i del<br />nostre passat.<br />Fundació que anava aparellada amb les seves excavacions ar-<br />queològiques, modèliques en tots els sentits, de les que són prova<br />esplèndida, les que va fer a Ca na Vidriera (Palma) i a s'Albufera<br />d'Alcúdia.<br />Per altra part, el seu llibre "La ceràmica popular en Mallorca.<br />Aportación al estudio de la misma en los últimos cinco siglos" y<br />"Els l lums en la història de Mallorca", són, "su credencial para pa-<br />sar al parnaso de los inmortales", com s'ha dit. Jamai un premi<br />d'arqueologia com el "Lluis R. Amorós" que li concedí en 1973<br />The William J. Bryant Foundation havia estat tan merescut.<br />Però per damunt de tot, en la meva modesta opinió, sobre la se-<br />va saviesa com a arqueòleg i com a etnòleg, està la seva senzillesa,<br />la seva bonhomia, la seva humilitat que el fan digne deixeble de<br />Sant Francesc d'Asís i amic insubstituïble i per a sempre recordat<br />amb afecte, respecte i admiració.<br />J. Mascaró Passarius<br />De les Reals Acadèmies de la Història i de Belles Arts.<br />S Ptt'niio de Auiueoliifœt .Balear <l,iiH K. AnwrAs v • Amonte- luíníank)<br />por: Mr...WíIliamJ. ..Bryant conesrxinclieme al año I (>7Í ristsítfcí<br />oforgstlo por "la lunla <k- Gobierno de. la Soctelad Arqueológica "<br />Jïilitiïa ai ¡'qcirií Juan Hlabrís líamís.<br />Pol^ -s n ,:,- fíx-íi' 'Jí- í'l^<br />:<br /> - fe . . . .<br />Darrer premi que obtingué: "El premi popular".<br />14<br />Premi d'Arqueologia Balear "Luis R. Amorós y Amorós:<br />Joan Llabrés i el joc<br />de la investigació<br />Tardor de 1978<br />Cercava un tema per a una investigació, a ser possible del camp de<br />la literatura popular i de les seves relacions amb l'educació. Un bon<br />dia ho vaig comentar al P. Joan Llabrés i d'aquesta i d'altres xerrades<br />referides a la cultura popular i sobre la progressiva desaparició del nos-<br />tre patrimoni cultural, en sorgiren projectes diversos, un dels quals es<br />materialitzà, més tard, en Els nostres arts i oficis d'antany.<br />Acaballes de 1978<br />-Jordi! Saps què és un odrer? i un orxeller? Coneixes les eines del<br />mestres d'aixa? Fa uns dies em regalaren una espadella pel Museu,<br />saps per a què servia? Tu que ets mig pagès, sabràs qui eren els coco-<br />vers i els oguers, o no?<br />-I vos P. Joan, sabeu quins eren els treballadors d'una possessió<br />d'antany i quina era la seva jerarquia? No fa gaire, anant d'excursió,<br />em vaig topar amb un senyor major que m'explicà tot un seguit de co-<br />ses ben interessants sobre la feina dels nevaters i també de les sitges i<br />els carboners.<br />-Saps què et dic? Quan aquestes persones majors es morin, se'n<br />duran amb ells tot un llegat lingüístic i cultural que es perdrà per sem-<br />pre més. Molts d'oficis i no menys feines estan desapareixent o meca-<br />nitzant-se i perden el seu caràcter artesanal, sobretot des de l'arribada<br />del turisme: teixidor, picaroler, xeremier, tafoner, selleter, cordador<br />d'olles, trinxeter, traginer, palloler, calciner, roter, cartoner, alambiner,<br />filater...<br />Principis de 1979<br />-Apunta, Jordi!: clavan, blanquer, cuireter, baster, seller, bosser o<br />tirater, albadiver, aluder, assaonador, camusser, pellisser, guadamassi-<br />ler, calatraví... Tots aquests són oficis relacionats amb la pell, què et<br />sembla?<br />-Jo també n'he recollits un grapat del món del teixit: paraire, vellu-<br />ter, trencador de cànyom, teixidor d'estopa, tintorer de drap, llatrera,<br />corder, granerer.<br />Gairebé com si fos un joc, cada vegada que ens vèiem intentàvem<br />aportar noms de feines i oficis que l'altre desconegués. "-Tens lluque-<br />ter?", "-i tu, has apuntat flequer?.." Mentres, anàvem afegint noms al<br />nostre llistat. Ben aviat en tenguérem uns centenars. Hi dúiem unes<br />messions que no és de dir! Bruixot, missatge, estraperlista, adroguer,<br />bastaix, torner, caminer, marxando, queixaler i dentista, manescal i sa-<br />nador, comare i fosser... El joc seguí una bona temporada i el repte ca-<br />da cop era més difícil però, alhora, més estimulant.<br />Passats els cinc-cents, ens començàrem a demanar què podríem fer<br />amb tot aquell carriportal. A més, ben aviat no ens conformàrem en re-<br />collir noms. En volíem més. Ens interessaven les eines i els estris, les<br />categories i els sinònims, els oficis i els artesans, els d'avui i sobretot<br />els d'antany, les feines temporeres i les de tot l'any... La nostra curiosi-<br />tat semblava no tenir fi.<br />Posàrem fil a l 'agulla i iniciàrem una fase de recerca d'informació<br />sobre cadascun dels oficis del nostre llistat. El Diccionari Català Va-<br />lencià Balear (DCVB) i el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul.lia-<br />na (BSAL) foren porgats, d'entrada, amb un sedàs ben fi. El caramull<br />de notes anava augmentant. I així transcorregué un any llarg.<br />Primavera de 1979<br />Encara seguíem amb la mateixa brusca i de cada vegada hi està-<br />vem més engrescats. Ara, a més de la recerca bibliogràfica, també ens<br />interessàrem per la informació oral de les persones majors i d'aquelles<br />que havien estat treballant durant molt de temps en un o altre ofici.<br />Teníem mitja dotzena de fitxers i més de vint carpetes amb infor-<br />macions i documents i un bon grapat de cintes magnetofòniques enre-<br />gistrades quan creguérem arribada l'hora d'ordenar-ho una mica. As-<br />sajàrem diversos tipus de classificacions fins que ens decidírem per or-<br />denar-ho per famílies d'artesans, oficis i feines. El que havíem iniciat<br />com un joc començava a reunir les característiques pròpies d'una in-<br />vestigació etnogràfica.<br />Estiu de 1979<br />Assabentats de la nostra feina de formiguetes, alguns companys de<br />la ceba ens suggeriren la conveniència de donar a conèixer el fruit de<br />les nostres recerques. No acabàvem de veure clar que aquests temes<br />poguessen tenir interès per a massa gent. Però se'ns presentà la possi-<br />biliat de tantejar l'acceptació del públic mitjançant la publicació d'al-<br />guns treballs en el Diari de Mallorca i no ho desaprofitàrem. En sorti-<br />ren una vintena, arrodonits amb uns dibuixos del P. Joan, que tengue-<br />ren una acollida prou acceptable, atenent-nos als comentaris d'amics i<br />de coneguts, tot s'ha de dir. D'aquesta experiència en sortirem encara<br />més animats a seguir-hi treballant i començàrem a plantejar-nos serio-<br />sament la possibilitat de publicar-ho.<br />Si abans hi estarem engrescats, ara encara ens hi afanyàrem molt<br />més. Sabíem el que volíem i teníem molt clares quines havien de ser<br />les directrius del nostre treball. La fonamentació bibliogràfica i docu-<br />mental s'havia de contrastar amb un treball de camp acurat i seriós. El<br />llenguatge havia de ser planer i entenent, no ens volíem adreçar única-<br />ment als lletraferits sinó a tothom que estigués interessat per la nostra<br />cultura. Informar i entretenir, però sobretot divertir, com ens divertíem<br />nosaltres tot resseguint el joc que havíem començat ja feia gairebé dos<br />anys.<br />Tardor de 1980<br />Es publica el primer volum dels Nostres arts i oficis d'antany. La<br />primera fita estava posada. I també el repte de continuar la feina que<br />tot just acabàvem d'iniciar. La nostra amistat anava creixent de la ma-<br />teixa forma que anàvem duent fulls a la imprempta i s'afermà d'idènti-<br />ca manera que el mestre impressor relligava els volums. I així fins al<br />setè, que es publicà l'any 1986.<br />Dissabte de Sant Francesc de 1994<br />El P. Joan ens ha deixat. Quedava sense acabar un vuitè volum: un<br />recull de tots els noms d'arts i oficis apareguts en els volums anteriors,<br />amb una breu explicació. Si hi ha ocasió, un dia s'enllestirà. Sigui com<br />sigui, els qui el coneixerem estam segurs que el seu record perviurà,<br />com la feina dels savis artesans.<br />Jordi Vallespir JVadal de 1994<br />Nota<br />En la nostra darrera visita a La Porciúncula hem tingut<br />Poportunitat de conèixer Fra Jordi Coll Mut (nascut a Lloseta<br />l'any 1914} que des del mes de maig torna viure a Mallorca<br />després d'haver regit durant 48 anys l'Església de Sant Benet a<br />New York. El P. Jordi ha estat un dels més íntims amics<br />d'infància i jóvintut del P. Llabrés, amb el qual mai no va; per-<br />dre et contacte pistolar quan estaren separats en l'espai Per<br />això és la persona més idònia per escriure un perfil de la perso-<br />nalitat del seu amic coral, cosa que hagués pogut fer si ens ha-<br />guéssim posat en contacte amb ell roes aviat. De tota manera,<br />ens ha dit que pel proper número d'Udol tindrà llesta la sem-<br />blança de Fra Joan, que no dubtem que serà entranyablement<br />emotiva per aquells que restirnàrem.<br />15<br />AJUNTAMENT<br />DE LLUBÍ<br />L'AJUNTAMENT DE LLUB<br />US DESITJA<br />— UN FELIÇ 1995 —<br />Consell Insular<br />de Mallorca<br />El Consell Insular de<br />Mallorca desitja als<br />Donants de Sang tota la<br />pau i felicitat per a<br />aquestes festes de Nadal,<br />així com un any 1995 ple<br />de vida, germanor i<br />solidaridat, agraint a la<br />Germandat la seva intensa<br />i desinteressada activitat<br />al llarg de 1994.<br />M^/^^Í^SÍ.<br />GERMANDAT DE<br />DONANTS DE SANG<br />DE MALLORCA<br />17<br />ENTRE GLOP I GLOP<br />»•••De les manualitats.<br />al coneixement de la natura i,<br />Fa molt temps ja que existeix a Llubí el club<br />d'Esplai encara que en els seus inicis no s'ano-<br />menàs així les activitats i els objectius eren els ma-<br />teixos: que l'Esplai es consolidà més tard. Però ara,<br />en els nostres dies, els nins i nines demanen altres<br />coses. Les manualitats que es feien a l'Esplai ara es<br />fan a l'escola amb els mestres; els nins ja no volen<br />estar tancats a una sala lent el que fan de di l luns a<br />divendres. Així doncs l'esplai ha de canviar i s'ha<br />d'adaptar a les noves necessitats dels fills d'una<br />societat cada vegada més complexe. De tota aques-<br />ta problemàtica i de les arrels de l'esplai ens parla-<br />ren l'altre dia tots els joves que composen el grup<br />de monitors del Club d'Esplai de Llubí.<br />Primer de tot parlàrem amb els monitors més<br />veterans, que quan eren petits veieren el naixement<br />del Club d'Esplai que ara porten endavant. En Da-<br />mià Perelló, en Pere Planes, en Jaume Alomar fo-<br />ren de les primeres generacions que pogueren gau-<br />dir d'un temps de lleure que a l'hora els educava<br />per a la tolerància, la no violència, el respecte cap<br />els altres, a conèixer la natura que els envoltava...<br />Els nins d'aquells anys tenien una educació molt<br />estricta, encara sota el règim del General Franco.<br />Era impensable fer coses divertides, com les ma-<br />nualitats que es fan ara, en temps de classe. Així<br />doncs, l'objectiu de l'Esplai era clar, els nins ha-<br />vien de divertir-se.<br />Després de tots aquests anys encara existeix i té<br />molta força cl Club d'Esplai. Llubí fou un dels primers pobles<br />on es començaren a realitzar activitats d'aquest tipus i la pri-<br />mera trobada dels primers esplais que començaren a sorgir<br />també es va fer a Llubí. Després es va formar el G.D.E.M. que<br />tenia una certa llibertat a l'hora de realitzar activitats per als<br />nins ja que és un club regit per l'Església.<br />Deixant de banda cl que era l'Esplai els monitors ens par-<br />laren de la problemàtica de l'Esplai a les acaballes del segle<br />XX. Aquest any s'han proposat fer un canvi dins la dinàmica<br />del Club. Tot el que es faci s'ha de 1er perquè als nins els<br />agrada i per educar-los dins l 'àmbit rural i en els costums pcr-<br />Quinfred!, estrenyen elculet<br />duts del nostre poble.<br />El Club d'Esplai d'aquest any està format per més de cin-<br />quanta al.lots i onze monitors. Ells són Damià Perelló, Miquel<br />¿ladera, Francesc Perelló, Bel Bcrgas, Caterina Gelabert, Jau-<br />me Alomar, Pere Planes, Maria Huguet, Toni Gelabert, An-<br />dreu Pericas i Pere Bergas. A més també hi ha tres al.Iotes<br />(Paula Guardiola, Xisca Bcrgas i Catalina Vidal) que els aju-<br />den i que en propers cursos seran monitores. Aquest curs serà<br />diferent als d'altres anys; es faran més excursions, acampades,<br />sortides a les rodalies del poble, gincanes... i no tots els dis-<br />sabtes es podan 1er activitats, sovint només es podran fer cada<br />Á ELECTRO ALOMAR£A Muntatges elèctrics • Assessoria Tècnica<br />Carretera de Valldemossa,8 • Tel. 2O O9 1 2 • O7O1O CIUTAT<br />18<br />quinze dics.<br />Molta gent es demana qu in tipus de gratificació rep el mo-<br />nitor fent aquesta tasca per als nins del poble. Segons tots la<br />millor gratificació és veure que s'ho passen bé, que aprenen a<br />apreciar les coses més senzilles i els vells jocs a què jugaven<br />els nostres avis i ara romanen en l 'oblit. Si al nin li agrada tor-<br />narà cada dissabte a l'Esplai amb ganes de fer coses i ells es<br />sentiran molt ben recompensats. Sovint la feina del monitor no<br />és gens agraïda i no es pensa en les hores de treball que supo-<br />sa mantenir un Esplai en plena activitat. Has de saber captar<br />l'atenció del nin i ésser un amic més.<br />El perill més gran que hi ha és que les activitats escolars<br />desfassin totalment la funció bàsica de l'Esplai i per això s'han<br />fet algunes activitats en conjunt i es procurarà no repetir les ex-<br />Dur un Esplai endavant suposa moltes hores<br />de feina i dedicació, no només són les dues<br />hores del dissabte.<br />Els nins dels nostres dies ja no es diverteixen<br />fent el que es feia a l'Esplai fa vint anys<br />Estan contents, són monitors molt juganera<br />periències dels nins.<br />L'objectiu bàsic del Club d'Esplai<br />queda doncs ben definit. S'ha d'ensenyar<br />al nin a compartir i a conviure amb els al-<br />tres essent tolerant i solidari, estimant la<br />natura, conèixer el seu medi cultural i na-<br />tural... i tot això amb activitats i experièn-<br />cies divertides.<br />En els primers mesos d 'aquest<br />"nou esplai" ja s'ha organitzat una acam-<br />pada, diverses sortides, una gincana per<br />fer-los conèixer les possessions que ens<br />envolten... Tenen preparada una cançó per<br />presentar-la a la "Mostra de cançó infan-<br />t i l " d ' a q u e s t a n y , o r g a n i t z a d a p e l<br />G.D.E.M., i a més estan pensant en fer un<br />festival per Ics festes de Sant Feliu. Els<br />pares també jugaran un paper important<br />en cl nou model d'Esplai. Només ens cal<br />encoratjar a aquests joves perquè seguei-<br />xin amb aquesta gran tasca i recordar als nins que encara es<br />poden apuntar al Club d'Esplai, la matrícula es oberta.<br />Esperança Llompart i Vanrell<br />M" Antònia Molines i Ramis<br />TINTORERIA - RENTADURIA<br />Mercat des Tenis<br />Juan Crespí, 13<br />Local 4<br />Tel. 45 48 98<br />Los Geranios<br />Sta. Catalina de Siena<br />Local 10<br />Tel. 71 3874<br />PALMA DB MALLORCA<br />ÏÏ<br />52 24 61<br />52 21 30<br />c )<br />D J<br />^ (908)<br />MÓVIL 53 36 80<br />C/. Sta. Margalida, 16<br />LLUBÍ<br />19<br />CONTAU-NOS LA VOSTRA AVENTURA<br />L'aventura inoblidable<br />Com en altres anys per aquestes dates, alguns membres<br />del G.E.L1. (Grup Espeleo Llubí) hem tornat a emprendre una<br />excursió-aventura fora de la nostra illa.<br />En la part alta de la conca del riu Esera, en la vall de Bc-<br />nasc es troba el massís de la Maladeta, el més destacat dels Pi-<br />rineus. El conjunt de les seves grans glaceres, els seus impo-<br />nents pics, els seus llacs salvatges i a més, els seus complicats<br />barrancs formen el millor quadre dels Pirineus. En destaca el<br />Pic Aneto, el més alt dels Pirineus amb 3404 metres, d'ample<br />cim i vertcnts escarpades de roques granítiques.<br />Per pujar-hi té diferents rutes i nosaltres ens vàrem inclinar<br />per la seva cara Nord. En la part més alta del riu Esera, on aca-<br />ba la carretera, hi ha una zona d'acampada controlada; és aquí<br />on s'inicia la nostra aven-<br />tura.<br />Després de muntar les<br />tendes de campanya per<br />passar la nit vàrem anar a<br />visitar la cascada i el fo-<br />rau d'Aiguallut; es tracta<br />d'una depressió en forma<br />d'olla a la qual es precipi-<br />ten després d'una espec-<br />tacular cascada les aigües<br />procedents de les glaceres<br />de l 'Aneto i de part del<br />massís de la Maladeta<br />amb la particularitat que<br />les aigües discorren per<br />un riu subterrani d'uns 4<br />km. i reapareixen en els<br />anomena t s Güc l l s del<br />Joucu a la Vall d'Aran.<br />Pel matí ben prest ens<br />preparam per la nostra<br />pujada. El nostre primer<br />objectiu era arribar al re-<br />fugi de la Renclosa situat<br />a 2.140 m. sobre cl nivell<br />del mar i ja des d'allà envestir cl fort rost de roques granítiques<br />cap a l'anomenat Portilló inferior del cim de la Renclosa a<br />2.761 m. des d'on es té una formidable vista del cim de l'Ane-<br />to i de la seva glacera. Duini unes quatre hores de dur camí as-<br />cendent per la qual cosa decidim que és un bon moment per<br />berenar. Després d'un merescut descans iniciam la marxa cap<br />al Portilló superior (2850 m.); una vegada superat, discorrem<br />paral.Iclament a l'extensa glacera no sense abans equipar Ics<br />botes amb grampons per caminar amb seguretat damunt del<br />gel ja que la inclinació és molt accentuada.<br />Quan arribam al més alt de la glacera, la crcuam en diago-<br />nal i pujam cap al coll de Corona de 3198 m. Primer per un<br />empinai rost de neu i després per un tartera tant o més empi-<br />nada, arribam al conegut i temut pas de Mahoma, una cresta<br />horitzontal d'uns 30 m. de longitud, formada per grans blocs<br />de pedra, amb una impressionant caiguda vertical a tots dos<br />costats.<br />Sense cap dubte un dels llocs més exposats de tota la puja-<br />da, encara que fàcil de superar amb una corda que proporcio-<br />na cert alivi psicològic. Finalment, el cim del pic Aneto (3.404<br />m.), on hi ha una gran creu d'alumini col·locada pel Centre Ex-<br />20<br />Eren quatre, on és el quart.<br />cursionista de Catalunya i una columna amb una imatge de la<br />Verge col·locada per muntanyencs aragonesos, així com di-<br />verses plaques i adhesius de diferents classes i, des d'ara, un<br />adhesiu de la Coordinadora en Defensa de les aigües de Sa<br />Marineta.<br />Després de menjar i d 'un bon descans, iniciam cl descens<br />que en un principi fou ràpid, ja que amb l'ajuda d'un imper-<br />meable disposat a manera de trineu, descendírem en uns mi-<br />nuts tota la rampa de neu que tants d'esforços ens costà de pu-<br />jar. Després atravessarem la glacera amb els grampons i pio-<br />lets i subjectats amb una corda a la cintura, ja que la zona per<br />on decidírem baixar era plena d'escletxes, havent d'anar aler-<br />ta de no caure-hi, ja que poden arribar a tenir desenes de me-<br />tres de profunditat.<br />Així i tot, després<br />de t r e p i t j a r una<br />d'aquestes esclet-<br />xes coberta de neu,<br />el cap de la cordada<br />hi caigué encara<br />que sense majors<br />conseqüències que<br />una nafra a la mà<br />per mor d 'un dels<br />grampons.<br />Superada la gla-<br />cera, arr ibàrem al<br />Port i l ló superior i<br />des d'allà, en l'orla<br />baixada, al refugi<br />de la Renclosa; ja<br />només ens restava<br />mitja hora de baixa-<br />da f i n s a la zona<br />d'acampada.<br />Foren quasi dot-<br />ze hores de camí i<br />esforç marcats per<br />un sol radianl que<br />en passar per la glacera, amb cl reflex de la neu, fou com si ha-<br />guéssim eslat a la platja amb la cara al sol durant tot el dia. Fou<br />una aventura inoblidable que qualque dia esperam repetir.<br />Grup Espelo Llubí<br />mes blanca<br />lavanderia<br />Avinguda San Vicenç<br />¡II n r«<br />Tel. i Fax: 8G OO 65<br />MUSICA<br />Los Astros<br />Ens caldria recordar que entre els<br />anys 60-70 a Mallorca hi va haver una<br />explosió de grups musicals que marca-<br />ren una època important, malgrat fessin<br />versions de grups nacionals i internacio-<br />nals.<br />A l'any 68 en el nostre poble es reu-<br />niren uns quants amics amb motivacions<br />musicals; això va 1er que es pogués for-<br />mar un grup conegut com els "Astros".<br />Aquest nom va sorgir un vespre quan<br />seien davall un taronger on parlaven<br />dels seus somnis musicals. Aquest grup<br />estava format per en Toni Figuerola<br />(vocalista), en Xisco "de can Vell" (con-<br />trabaix), en Guillem "de Corbera" (ba-<br />teria), Tòlbl "Troguct" (guitarra) i To-<br />meu "Molinera" (teclats).<br />La primera vegada que varen sortir<br />públicament va ésser damunt el "palco"<br />de sa plaça de Llubí, l 'any 69 per les<br />festes de Sant Feliu. Això es pogué rea-<br />l i tzar , perquè el grup que tocava els<br />deixà els instruments. Aquesta nit de<br />verbena fou l'empenta per poder seguir<br />la seva trajectòria.<br />Un factor important va ésser l'ac-<br />ceptació que tcngueren de tot el poble,<br />encara queja tenien un bon nombre de<br />fans, que assistien als seus assatjos que<br />es feien a la portassa d'en Tòfol Rosse-<br />lló. La sort que tengueren és que en<br />aquells moments hi havia molta deman-<br />da pel "boom" turístic. Això els ajudà a<br />què poguessin comprar els instruments<br />necessaris i poder tenir millor qualitat<br />musical.<br />A part de Ics seves actuacions en els<br />llocs turístics com el "Cortijo" on els<br />pagaven 500 pta. per nit , i on es diver-<br />tien molt, cosa molt important per ells;<br />diversió, risc, aventures, etc..., també<br />tingueren l'oportunitat de tocar a la sala<br />Rex. Aleshores era un lloc on actuaven<br />C/. Plaça de la Carretera rrl - Llubí - Tel. 85 70 19<br />Ostres! Los Astros.<br />importants músics com en Julio Iglesias,<br />Camilo Sesto, etc.<br />El seu tipus de música eren versions<br />del Pop-Comercial, nacional i interna-<br />cional. L'única cançó seva era un "paso<br />doble" escrita pel seu professor de mú-<br />sica Alfonso Vázquez.<br />A causa del naixement de tants de<br />grups musicals la televisió va fer un pro-<br />grama musical presentat per n'Alfredo<br />Amestoi. El "manager" dels "Astros"<br />era en Pep (Cabo) que va enviar una<br />maqueta i varen ser seleccionats per<br />anar al programa. Va ésser un dia de<br />festa per a tot el poble.<br />L'altra cara de la moneda varen és-<br />ser les dificultats que tingueren a causa<br />de què alguns estudiaven i altres treba-<br />llaven. Els pares no els feien costat en<br />les seves ambicions com a grup, troba-<br />ven que eren massa joves. Això va fer<br />que no durassin tot el temps que els ha-<br />gués agradat a tots els seguidors.<br />Aquest grup podria ser un exemple<br />per fer reflexionar i donar ànims a tots<br />els joves amb ganes de fer activitats mu-<br />sicals o de qualsevol caire artístic.<br />Endavant amb les vostres ambi-<br />sicions!<br />Xisca Munar.<br />21<br />ESPORTS<br />Entrevista a dos juvenils<br />L'equip de juveni ls ha començat la temporada bastant ma-<br />lament, molts dels jugadors que varen començar ja no hi ju-<br />guen, molts d'altres han sofert algunes lesions durant la tem-<br />porada, hi ha partits que només han pogut ser dot/.c, això su-<br />mat a la inexperiència dels jugadors que són molt joves i no<br />havien jugat mai són els principals problemes que es troben<br />aquests jugadors i entrenadors.<br />Hem volgut 1er unes quantes preguntes a dos dels jugadors<br />més veterans de l'equip i que l 'any passat ja jugaven i saben de<br />què va la cosa i les diferències amb l 'any passat.<br />Són en Joan Pons Bauçà i en Biel Perelló Bennassar.<br />-Quines diferències trobau de l 'equip d 'enguany respecte<br />al de l 'any passat?<br />Joan Pons (JP): Enguany hi ha més dedicació, però l 'any<br />passat mirant els jugadors un per un hi havia mes qualitat.<br />Bici Perelló (BP): La plantil la d'enguany és mes inexper-<br />ta però s'ho pren més seriosament i té rnés ganes de jugar.<br />-I respecte als equips contraris?<br />JP: Segons jo molt poques, trob que hi ha un poc més de<br />categoria.<br />BP: Suposant que jugam a una categoria més alta són més<br />regulars, no hi ha tanta diferència.<br />-Hi ha bon ambient entre la planti l la?. I entre la p lan t i l l a i<br />els dos entrenadors?<br />JP: Es bastant bo llevat d'alguna discussió a causa de l'or-<br />gull d'alguns. Està bastant bé però podria ser mil lor .<br />BP: L'ambient que hi ha entre els jugadors és bo, som<br />company encara que a vegades no ho pareixi. Entre els entre-<br />nadors també hi ha bona relació.<br />-Què trobau que falta a l 'equip i que és el que li sobra?<br />JP: Li falta experiència i un poc més de qualitat. De sobrar-<br />li no li sobra res, bé, sí, un poc menys de vida nocturna.<br />BP: No sobra res. I què ens manca?, posats a demanar un<br />Laudrup, un Nadal...<br />-Són molt durs els entrenaments i quantes vegades entre -<br />nau per setmana?<br />JP: Els entrenaments són bastant fluixos, qualque vegada<br />quan te'n vas a casa pareix que no has entrenat. Entrenam<br />dues vegades per setmana.<br />BP: Entrenam dues vegades per setmana, i a vegades hi ha<br />qualque entrenament que surt del normal.<br />-Trobau que ve molt poca gent a vcurc-us?<br />JP: Si hi ha vegades que ens pensam que jugam a fora<br />camp.<br />BP: Crec que la majoria del poble no en fa cas del que pas-<br />sa al futbol i més els diumenges al matí.<br />-Com trobau que podríeu rendir mes als partits, o sigui<br />quins són els factors que influeixen els diumenges en els par-<br />tits?<br />JP: Podríem, rendir més si estàsscm més forts i fóssim tots<br />els diumenges al partit i els dissabtes el vespre no sortissem<br />fins tan tard.<br />ORIGINAL<br />BAR<br />EL SEU<br />LLOC<br />DE<br />TROBADA<br />AL<br />PORT D'ALCUDIA<br />I<br />A<br />PALMA<br />Vine!<br />Passeig Marítim, 27 - Tel. 45 45 69 - Palma - C/ Artà, 38 - Tel. 54 72 32 - Pt. Alcúdia<br />22<br />BP: Dormint mes hores el ves-<br />pre i anant a entrenar més vegades<br />per setmana, però no som profes-<br />sionals.<br />-Creis que influeix no haver<br />jugat mai?<br />JP: Moltíssim perquè hi ha ve-<br />gades que no ens sabem col.locar<br />ni al mig del camp.<br />BP: Crec que és cl problema<br />mes gran d'aquest equip.<br />-Pot in f lu i r també que l 'equip<br />sigui molt jove i que hi hagi pocs<br />jugadors de la temporada passada?<br />JP: Bastant, a causa de que ja<br />ens començàvem a entendre i ara<br />hem de començar de bell nou i so-<br />bre això hi recau la inexperiència<br />dins cl camp.<br />BP: El pas a la categoria juve-<br />nil provinent de cadet és molt fort.<br />Els jugadors de la temporada pas-<br />sada no sabíem aguantar la pilota,<br />no la sabíem tocar i ara hi ha juga-<br />dors que han passat directament a<br />juvenil i ens trobam amb cl mateix<br />problema.<br />-Quina és la vostra posició al<br />camp i de què vos agradaria jugar?<br />JP: Juc a darrera, de lliure i no la canviaria per cap altra po-<br />sició.<br />BP: Solc jugar de davanter encara que cm seria igual jugar<br />a qualsevol lloc del camp.<br />Una plantilla guanyadora<br />-Quin és cl jugador que més vos agrada?<br />JP: Ara per ara no n'hi ha cap.<br />BP: Ara per ara no teñe cap ídol dins cl futbol professional.<br />I posats a triar diria a Laudrup.<br />Antoni Gelabert.<br />Resultats CDA Llubí<br />JUVENILS<br />30 d'octubre:<br />Llubí, 1 - J. Bunyola, 4<br />Gol: Antoni Tugorcs.<br />13 de novembre:<br />Espanya, 7 - Llubí, O<br />20 de novembre:<br />Llubí, O - Felanitx, 1<br />4 de desembre:<br />S'Horta, 4 - Llubí, O<br />11 de desembre:<br />Llubí, 1 - Santa Maria, 5<br />Gol: Andreu Huguet.<br />18 de desembre:<br />Xilvar, 9 - Llubí, 1<br />Gol: Bici Perelló.<br />TERCERA REGIONAL<br />30 d'octubre:<br />Llubí, 1 - Binissalem, O<br />Gol: Xesc Torrens.<br />I de novembre:<br />Llubí, 1 - Peguera, 1<br />Gol: Llorenç Llabrés (p)<br />6 de novembre:<br />Palmanyola, 4 - Llubí, O<br />13 de novembre:<br />Llubí, 1 - Gènova, 3<br />Gol: Bici Darder.<br />20 de novembre:<br />Son Pizà, 0 - Llubí, 3<br />Gols: Biel Vidal, Llorenç Guardiola,<br />Damià Perelló.<br />27 de novembre:<br />Escolar, 5 - Llubí, 1<br />Gol: Biel Vidal.<br />4 de desembre:<br />Llubí, O - Beta, O<br />II de desembre:<br />Sóller, O - Llubí, 1<br />Gol: Llorenç Llabrés.<br />18 de desembre:<br />Llubí, 2 - Can Picafort, O<br />Gols: Xcsc Torrens, Antoni Gelabert.<br />EQUIP BENJAMÍ PENYA<br />BLAUGRANA LLUBÍ<br />29 d'octubre:<br />Porreres, 13 - P.B.Llubí, 1<br />Gol: Tomeu Serra<br />5 de novembre:<br />P.B.Llubí, O - Campos, 10<br />12 de novembre:<br />Olímpic de Manacor, O - P.B. Llubí, O<br />19 de novembre:<br />P.B. Llubí, O - APA Ramon Llull, 10<br />26 de novembre:<br />Montuïri, 9 - P.B. Llubí, O<br />3 de desembre:<br />P.B. Llubí, O - J. Sallista, 14<br />10 de desembre:<br />S. Maria, 8 - P.B.Llubí, O<br />17 de desembre:<br />Margaritense, 5 - P.B. Llubí, 1<br />Gol: Martí Amengual (p)<br />23<br />ÌÌTTÌT TATTAÍTPO f\BIBLIOTEQUES D LLORCA<br />Centre Coordinador<br />NOVETATS EN VÍDEO<br />-De la col·lecció "Habitat, los secretos de<br />la naturaleza":<br />1.- Grandes construcciones, morfolo-<br />gia y tipos de alas.<br />2.- Aves no voladoras, tipos de crías<br />de pájaros.<br />3.- Picos de las aves, morfología, nidi-<br />ficación.<br />-Debat mèdic sobre els residus sòlids ur-<br />bans de Mallorca.<br />-Matisse.<br />-Secretos y misterios del Titànic, Hinden-<br />burg.<br />-Seguint les passes d'Arlequí.<br />-Cultures antigues del Mediterrani<br />(d'Egipte a Roma. L'imperi romà)<br />-Michael Jordan's<br />-Extra tarrestre.<br />-NO-DO. Uns historia pròxima.<br />-Nostradamus.<br />-De la col·lecció "Historia de los grandes<br />mundiales":<br />L- La explosión del fútbol.<br />2.- La explosión de la técnica.<br />3.- La explosión de la fuerza.<br />-Pelé "el rey". El verdadero "Fútbol To-<br />tal".<br />-Col·lecció d'Art:<br />l.- Bechtold, Irriguible, Tur Costa.<br />2.- Cries & Whispers.<br />3.-Antoni Ribas (1845-1911)<br />-De la col·lecció "Tu cuerpo y el deporte:<br />1.- Musculatura, ritmo respiratorio.<br />2.- Sistema circulatorio, aumento del<br />rendimiento.<br />3.- Aparato locomotor, dominio de re-<br />flejos.<br />-Biografía Josep Maria Llompart poeta.<br />-Miró<br />-Educació sexual:<br />-Pubertat i reproducció.<br />-Concepció i contracepció.<br />-Malalties venèries.<br />-Les eines:<br />-L'home i les eines<br />-Les eines i la tècnica.<br />-Les eines i les màquines.<br />CONSELL INSULAR DE MALLORCA<br />OPINIÓ<br />Embroils<br />Projectarem la malèvola ràbia sobre els vanidosos retro-<br />grades... Tanmateix no ens podem queixar.<br />*E1 record del tremolor de les velles i gastades vagonetes<br />de tren segur que aquests darrers dies ens han vengut a la<br />memòria.<br />La vella esperança es complirà, les dues vies paral·leles en-<br />corbataran la nostra ruralia per fer més a més la tornada a les<br />nostres llars caloroses. És una promesa ambiciosa però realis-<br />ta que està a la volta de la cantonada, apressurau-vos a comprar<br />el bonotrcn.<br />*UNA CRIDA ALS BRUTS: vosaltres homes i dones que<br />embrutau la nostra contrada, no faccu que ens hàgim d'aver-<br />gonyir del que és nostre. Dur botelles de vidre als contenidors<br />pel reciclatge és un pas endavant, però deixar-lcs fora i enterra<br />són dues passes enrera. Sou els responsables de l'olor putre-<br />facta que es genera. Degotissos, pixades de ca, mosques, im-<br />mundícies de microbis, colònies de bactèries, troços de vidre...<br />Pensau en els vostres fills i en l'exemple que donau.<br />*Aquesta és una carta que vàrem rebre a la nostra sec-<br />ció. Nosaltres no necessàriament hem d'estar d'acord amb<br />el seu contingut, però hem cregut oportú donar-la a conèi-<br />xer: Senyor Uliana, som un grapat d'amics que hem seguit en<br />delit i hem esperat cntussiasmats a cada revista la vostra sec-<br />ció. Nosaltres creim que ha arribat l'hora de demanar o exigir<br />f* \\<br />un canvi en les programacions televisives nadalenques. Estam<br />cansats que any rera any ens empestissin amb pel·lícules sen-<br />timentals i ploraneres que encara que a vegades volen donar un<br />cert missatge no fan més que emmascarar la realitat i donar fal-<br />ses esperances a joves com nosaltres. Entre altres coses perquè<br />no som ni eixerits ni tenim un cos voluminós o atlètic, ens<br />afaïtam i ens rentam un pic per setmana, ens fa peresa rentar-<br />nos les dents, segur que mai se'ns apareixerà un pare Noel i no<br />trobarem l'amor de les nostres vides fent coa a uns grans ma-<br />gatzems, en poques paraules som una espècie de fracassats pel<br />que fa a les exigències de la societat. Per aquestes i altres co-<br />ses que seria massa llarg exposar-lcs volem que es programin<br />per la "tele", la caixa amiga, pel·lícules realistes i que no en-<br />ganin la gent, ni crein un món de fantasia que a la llarga pot es-<br />devenir traumàtic. Amb rotunditat dcmanam que s'emetin te-<br />lefilms tipus Perros Callejeros, o es reposi la sèrie del Capita<br />Enciam. Gràcies.<br />* Amics i amigues, tots descendents d'un avant passat co-<br />mú, no faceu mal bé els nostres boscs aquests dies de Nadal per<br />engalarnar les vostres cases. Gaudir la natura no és empreso-<br />nar-la. Abans que vos entri una dèria talla-arbres crònica cal-<br />mau els nervis, una infusió apropiada o una troncada al cap són<br />bon remei. Sortiu a la muntanya dia i nit, passejau amunt i<br />avall sense descansar, llavors veureu que sou animals de ciutat<br />i que aquell lloc no és el vostre, només aleshores sabreu que el<br />lloc d'un pi tampoc és ca vostra. Reflexionau-ho, ells vos ho<br />agrairan<br />...Almanco fóra bell no haver nat. Però existeix i calla.<br />També ho fóra morir, però no gosa.<br />I, cop en sec, ja al cim del desencant, s'adona<br />que la bellesa és allí, just de cercar-la.<br />Miquel Àngel Riera.<br />Uliana Marx<br />Forn<br />Ca'n Ramon<br />Carrer Sa Carretera, 49<br />Tel. 522177<br />LLUBÍ<br />TALLER MECÀNIC<br />JOAN ALOMAR<br />Reparacions en general. Venda de<br />Mobylettes, Vespes, Derbi, Puch,<br />bicicletes i cotxes.<br />C/. Ma Perelló, s/n • Tel. 52 22 88 • LLUBÍ<br />25<br />OPINIÓ<br />Duros a quatre pessetes<br />Si durant tot l 'any som convidats a comprar coses, hi ha un<br />temps en què aquesta insistencia es l'a més pesada i marcjado-<br />ra. És ara, damunt les festes de Nadal i dels reis, quan són<br />molts els qui intenten fer-nos cl cuc de l'orella malalt amb pro-<br />pagandes i oferies, amb lanta barra, que ens volen 1er creure<br />que ens donen duros a quatre pessetes fins arribar al súmmum<br />de vincular la nostra pròpia felicitai a la compra de lai o qual<br />producte.<br />Molts de nosaltres, per no dir tots, proclamam la nostra l l i -<br />bertat i independència, i volem ésser crítics enfront de moltes<br />situacions i ideologies, i si no anam vius, quedam atrapats i<br />embarriolats per aquestes veus de la sirena que ens cngatusscn<br />amb els seus cants de felicitat falsa i efímera.<br />No hi ha dubte que necessitam coses i hem de comprar-les.<br />No hi ha dubte que podem -i devem- satisfer alguns gusts, in-<br />necessaris si voleu, però lícits i humans. No hi ha dubte que els<br />nostres nins han d'esperar amb il.lusió l'arribada dels Reis ca-<br />rregats de juguetes i presents. Tot això està moll bé, però<br />d'aquí a oferir-nos la felicitat lligada al consumisme i a segons<br />quines compres, hi va com de mi al rei.<br />Que vu l l dir amb tot això? En primer lloc que hem de ser<br />crítics segons cl sentit ple d'aquesta paraula, i així podríem<br />parlar de porgar, triar, examinar, judicar, sospesar, etc. quali-<br />tats i defectes, pros i conlres, de Ics idees, de Ics doctrines i<br />opinions, de les persones i les seves paraules i actuacions; dit<br />clar i llampant, seria no combregar amb rodes de molí. I això<br />val en Iotes Ics situacions i circumstàncies de la vida: quan ens<br />hem de decidir per una cosa o altra, quan escoltam els polítics,<br />sien del signe que sien, quan llegim els diaris o revistes, quan<br />miram la televisió, etc.<br />En segon lloc, això ens faria més lúcids i clarividents a<br />l'hora de prendre una determinació i d'aquesta manera no ani-<br />ríem amb cl darrer que ens parla. Tenir en compte això és im-<br />portant ferm, precisament quan som bombardcjats amb tants<br />de caramulls de paraules que ens vénen de tantes direccions<br />que, si no anam vius ens embullam i perdem cl nord, o prenim<br />un camí equivocat o quedam mans fentes sense 1er res per<br />ningú .<br />I ara arribam a una urgent conseqüència: No podem no 1er<br />res. Dins una societal on hi ha tant de quefer, on n 'hi ha tants<br />d'cnscnyorits que esperem que els ho donin tot fet, si som crí-<br />tics i lúcids, serem conscients i ens posarem en feina.<br />Crítics, lúcids i conscients perquè no ens domini cl consu-<br />misme i en canvi ens obriguem a la solidaritat i al compartir.<br />Crítics, lúcids i conscients perquè no donem la raó -d'cntrada-<br />al qui cridi més fort o al qui més enlluerni amb discursos vans,<br />o al qui lengui més poder, sinó que donem suport als qui, sia<br />quin sia el lloc social que ocupen, realment s'afanyen treba-<br />llant per al bé de la comunital.<br />Crítics lúcids i conscients perquè no creguem, ningú se<br />cregui, cl millor i que ho fa loi bé, només pel fet de sortir da-<br />munt els diaris o perquè té la gent conlenla donant-li tol quan<br />dcsilja, sense destriar ni cercar les vertaderes conveniències<br />comunitàries, sinó que són els millors aquells qui es posen al<br />tall des de l'ombra i l 'anonimat, sense cercar recompenses ni<br />agraïments, i si al cas, per raó del càrrec, han de figurar i estar<br />enmig, això no els posa una bena davant els ulls, sinó que els<br />dóna coratge per entregar-sc amb cos i ànima a les responsa-<br />bil i ta ts contretes i assumides per desig de la majoria.<br />Amics, pcrdonau-mc si la cosa ha sortida llarga, però això<br />volia dir i això dic.<br />Bones festes de Nadal i molts d'anys a tots!<br />Joan Rosselló i Vaquer.<br />es tragí<br />CONFECCIÓ • ESPORT • PERFUMERIA<br />Traginers, ! LLUBÍ<br />26<br />Carnisseria<br />Castell<br />Plaça de l'Església • Tel. 52 20 59 • Llubí<br />POESIA<br />No hi estic d'acord<br />Per què no pot ser la llei<br />més justa i mes igual?<br />Per que el nostre remei<br />és tan descomunal?<br />Per què no són iguals<br />americans i africans?<br />Perquè som tan animals<br />nosaltres els humans?<br />Només vu l l la igualtat ,<br />que canviï la realitat,<br />que hi hagi solidaritat,<br />i, si pot ser, l l ibertat .<br />Per què uns tenen tant<br />mentre altres van tirant?<br />Per que uns no tenen res<br />i els altres sempre més?<br />No hi puc estar d'acord<br />amb la violència i la mort.<br />Nosaltres en tenim de sort,<br />som un país del nord.<br />No estic d'acord amb la nació<br />que mana tota la Terra,<br />i diu quina és la guerra<br />que pot crear indignació.<br />Vull que seguem companys<br />per molts i molts d'anys,<br />que ens llevem la idea amarga<br />d'una enemistat tan llarga.<br />Tots tenim cl dret de viure<br />sense por i sense fam.<br />Tots tenim cl dret de riure.<br />Bo de 1er, si ens rcspcctam.<br />Tenim més cara que esquena<br />si no ens solidarit/am,<br />si tenim la butxaca plena<br />quan ells es moren de fam.<br />Les religions amb brutalitat<br />fan costat a la natalitat.<br />Primer de tot Déu i Ala,<br />com mes nin mori més en nai-<br />xerà.<br />JP<br />JaTI^ILLt»<br />ASSEGURANCES GENERALS<br />GABINET DE GESTIÓ EMPRESERIAL<br />(ßeöcm -Perelló & Cía, &.TL.<br />Bisbe Uompart, 40 - INCA (Galeries Moli Veli)<br />Tel. 50 43 11 - Fax. 50 04 89<br />San Felio, 66 - LLUBÍ -Tel. 52 22 48<br />Cristòfol Riera i Solé, tardor del 94, mentre<br />els països "desenvolupats" romanen<br />impassi us davant les guerres d'Àfrica<br />(si no hi ha petroli no hi intervenen)<br />i la fam i la por controlen la població.<br />PORTES BASCULANTS<br />TUGORES<br />Manuals i automatitzades<br />Fusta nord, teka, PVC, xapa<br />Telèfon:<br />Taller: 52 24 14<br />CREU, 114<br />Fax. 522119<br />LLUBÍ<br />SÚPER BALSAR, 5.1.<br />N.I.F. B-07564610<br />SUPERMERCATS DISCOUNT<br />JAUME SUREDA ESTRANY<br />D.N.I. 41295317-J<br />AVDA. JAIME III, 37<br />OFICINA: TEL. 85 20 50 FAX. 85 20 50<br />Apt. Correus n° 6<br />07458 CAN PICAFORT<br />MALLORCA<br />Balears<br />27<br />BIBLIOTEQUES DE UUV/1<br />Centre Coordinador<br />Biblioteca Pública de L·lubí<br />Tel. 85 70 02<br />A la biblioteca hi ha un servei de préstec que permet<br />endur-se'n llibres i tenir-los a casa durant 1 o 2 setmanes.<br />Aquest servei és gratuït, només cal fer-se soci de la biblioteca,<br />i per això has de portar una fotografia carnet.<br />HORARI:<br />De dilluns a divendres de les 18 a les 20 hores.<br />Darrer dissabte de cada més de les 10 a les 13 hores.<br />Taller<br />de decoració<br />de capses<br />de cartró<br />(26 de novembre)<br />CONSELL INSULAR DE MALLORCA<br />CUINA<br />Porros al forn<br />Aquesta secció que iniciam de cuina no vol ésser una re-<br />copilació de receptes de plats dels nostres avis o de la nova<br />cuina amb plats sofisticats i amb productes que difícilment<br />trobarem a les botigues del nostre poble. La intenció és donar<br />uns consells per ajudar a fer ús dels productes de la Medi-<br />terrània perquè segons està demostrat són els millors per a la<br />nostra salut.<br />Per a l'elaboració d'aquesta primera recepta i d'altres, no<br />especificaré cl pes ni quantitats perquè la cuina o és una re-<br />cepta química o matemàtica. Cadascú ha de tenir la seva prò-<br />pia iniciativa o idea per emprar els ingredients que més li agra-<br />din, les proporcions que cregui o posar els productes que més<br />li convenguin.<br />Les verdures que són l'aliment més sa i recomanat seran<br />les protagonistes d'aquest primer plat. Per donar-li un toc nos-<br />tre les confitarem amb cl millor embotit de la nostra Illa.<br />INGREDIENTS:<br />-Porros. Que una vegada nets escaldarem o farem pegar un<br />petit bull.<br />-Bolets. Emprarem els que tenguem o poguem comprar<br />com esclata-sangs, gírgoles, blaves, xampinyons, etc... Si són<br />de consistència forta els courem un poquct, passats per la pa-<br />ella o un petit bull, si són més fluixos les hi posarem cruus.<br />-Tomàtiga. Farem una bona salsa amb gustct d'all, un xic<br />de vi i un poc de llorer.<br />oPQp^-u-e<br />»V,<br />-Sobrassada. En posarem al gust de cadascú, uns rotllanes<br />com si féssim coca dolça, tot un sostre si ens agrada molt o<br />com si fos formatge ratllat. Si no vos agrada la sobrassada o no<br />en podeu menjar podeu cobrir-lo amb pernil dolç o formatge.<br />També podeu fer les dues coses a la vegada.<br />ELABORACIÓ<br />Dins d'una palangana que pugui anar al forn col.locarem<br />un sostre de porros, després un de bolets, la salsa de tomàtiga<br />per damunt i la sobrassada com a final. Teniu en compte que si<br />la sobrassada és molt coenta, no vos heu de passar de coent<br />amb la salsa. Posarem la palangana al forn encalentit prèvia-<br />ment entre 20 i 30 minuts.<br />FERRERIA<br />Sa Carretera, 4O - Tel: 52 23 72 - LLUBÍ<br />TALLER<br />CAN RIERA SL<br />Taller mecànic<br />xapa i pintura<br />Servei públic de tansports amb grua<br />Carrer de la carretera,5 Tel. i Fax. 52 22 37<br />FOTOGRAFIA I VIDEO-CLUB<br />J O V E<br />C/Traginers, 55<br />Telèfon 52 25 78<br />07430 LLUBÍ<br />Perruqueria<br />Tomeu «Titina»<br />Home - Dona<br />Plaça des Mercat, 77<br />Tel. 52 00 47<br />Sineu<br />Tancat els dilluns i divendres<br />29<br />LA FUNDACIÓ<br />La Fundació La Caixa ens ha enviat aquesta informació:<br />Patrimoni 2001<br />Reunir la informació fotogràfica i documental indispen-<br />sable per a la creació d'un banc d'imatges, fàcilment acces-<br />sible, sobre els béns naturals i culturals de la humanitat, és<br />l 'objectiu d 'aquest projecte que neix promogut per la<br />UNESCO i produït per la FUNDACIÓ "LA CAIXA" amb<br />la col·laboració de l'Agencia GAMMA.<br />PATRIMONI 2001 produirà col·leccions de fotografia<br />d'alt rigor científic i qualitat estètica sobre els emplaça-<br />ments, els monuments, Ics obres d'art, etc., qualificats com<br />un valor universal, d'acord bàsicament amb els béns inscrits<br />a la Llista del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de la<br />UNESCO, sense prejudici, però, d'altres actuacions.<br />Els millors fotògrafs internacionals duen a terme en<br />molts països missions fotogràfiques dirigides per experts<br />reconeguts mundialment, els quals tenen al seu càrrec tant la<br />investigació i l'assessorament històric i científic com la ca-<br />talogació completa de les imatges obtingudes. És previst,<br />mes endavant, d'unificar la documentació històrica existent<br />sobre cada tema, per a la qual cosa caldrà, a més, investigar<br />els fons fotogràfics creats per professionals des dels inicis de<br />la història de la fotografia.<br />Finalment, com a concreció d'aquest banc d'imatges i<br />dades, es desenvoluparà un sistema i una moderna xarxa de<br />difusió internacional que utilitzarà les tecnologies punta per<br />a l'adquisició, l'emmagatzematge i la transmissió d'imatges.<br />La totalitat de les fotografies i els documents recollits, ai-<br />xí com els elements d'identificació i d'informació científi-<br />cament controlats que els acompanyaran, es digitalit/.aran<br />segons les tecnologies desenvolupades recentment per KO-<br />DAK, que també collabora en aquest projecte. Les dades<br />seran accessibles des de tot arreu del món gràcies a la xarxa<br />de telecomunicacions del tipus R.N.I.S. (Numeris), que pre-<br />veu utilitzar enllaços via satèl.lit a través d'Image Dirccte-<br />Group France Telecom, empresa col·laboradora amb la po-<br />sada en funcionament d'aquesta xarxa.<br />Biblioteques, universitats, insti tuts d'investigació, agen-<br />cies de premsa, diaris, revistes especialitzades, canals de te-<br />levisió i altres usuaris, podran disposar d'una documentació<br />de gran qualitat per poder il·lustrar estudis o reportatges en<br />un moment en què les riqueses de la humanitat sovint són<br />víctimes d'agressions per part de l'home i de la natura.<br />Antigua<br />Guatemala<br />Antigua Guatemala es conserva com un meravellós<br />exemple urbanístic dels assentaments colonials espanyols a<br />Amèrica. La ciutat es va construir segons l'esquema orto-<br />gonal que imposaven les normes reinaixentistes del segle<br />XVI, disposant els carrers de nord a sud i d'est a oest partint<br />de la plaça Major, espai que caracteritza les poblacions an-<br />tigues. Aquest sistema també va ser utilitzat en els centres<br />cerimonials de les ciutats maies: l'espai voltat pels edificis<br />mes importants que conformen cl centre administratiu de la<br />ciutat.<br />Pedró de Alvarado, tinent d'Hernán Cortés, va fundar la<br />primera capital de Guatemala -amb el nom de Santiago- el<br />27 de juliol de 1524 en cl centre cerimonial de la cort dels<br />cakchiquels, denominat Iximché. Els continus sismes i inun-<br />dacions que van afectar la ciutat al llarg dels segles XVI,<br />XVII i XVIII van obligar, després de quasi 1res centúries de<br />contínues reconstruccions, a buscar un assentament millor.<br />No obstant això, Antigua Guatemala continua essent un<br />lloc de cultura viva, on s'estableix una perfecta relació entre<br />la ciutat històrica i un ambient natural ben conservat. El seu<br />extens patrimoni monumental, amb quasi 50 complexos ar-<br />quitectònics abandonats, amb esglésies, convents, col·legis,<br />hospitals, la majoria en estat ruïnós, continua essent restau-<br />rat i conservat pels seus ciutadans, que mantenen viva la ciu-<br />tat.<br />L'exposició que ara presentem, Antigua Guatemala, és<br />una selecció de les fotografies obtingudes en la missió duta<br />a terme l'any 1992 per Koldo Chamorro, amb l'assessora-<br />ment de Víctor Sandoval, en aquesta ciutat centroamericana.<br />Foto<br />Planas<br />Plaça de la Carretera, 7<br />Tel. 52 21 76- Llubí<br />PERELLÓ<br />AUTOESCUELA<br />Bisbe Llompart, 111 - Enti9.<br />Telèfon: 50 28 64<br />07300 INCA (MALLORCA)<br />CLASSES TEÒRIQUES I PRÀCTIQUES PER L'OBTENCIÓ<br />DEL CARNET DE:<br />AUTOBÚS ARTICULAT<br />CAMIÓ<br />TURISME P/Sr£S PRÀCTIQUES<br />MOTOCICLETA Cira. Palma-Alcúdia<br />CICLOMOTOR Km 25 INCA<br />30<br />MORIR PER SER CÁTALA<br />A Lluís Companys<br />Només dues hores falten<br />perquè sigui afusellat<br />i tot per una bandera<br />amb quatre barres de sang.<br />Ja sé que ens l'han prohibida<br />però és que no la puc amagar<br />i menys quan molts companys que estimava<br />van perdre la vida per fer-la onejar.<br />Mossèn, per què em confessa,<br />si jo no he fet cap mal,<br />Mossèn, si tornés a néixer,<br />un altre cop la tornaria a portar.<br />Doncs la meva senyera<br />no és un drap mal pintat,<br />és el cor d'una Pàtria<br />per la qual a molts homes han matat.<br />Només una hora falta;<br />que ràpida ha passat.<br />Companys, n'estic molt feliç<br />aviat us tornaré a trobar.<br />I la petita de casa, germana meva,<br />ja ni me n'havia recordat,<br />passarà molt de temps perquè ens tornem a<br />veure<br />però la meva sang no volgué venjar.<br />Que una bandera no es fa en un dia,<br />una bandera no es canvia per galons,<br />una bandera es porta molt endins<br />i per una bandera jo hauré mort.<br />I en aquesta muntanya de Montjuïc,<br />a quants hauran matat?<br />Mireu a terra, a les parets, a tots costats<br />i ho veureu tot ple de taques de sang.<br />Tots lluiten per una Pàtria,<br />tots lluiten per un ideal,<br />enmig sempre la meva senyera<br />que ens l'han prohibida, però m'és igual.<br />Trepitjar descalç la meva terra<br />és l'últim desig que tinc,<br />doncs la porto tan endins<br />que vol sortir-se'n del pit.<br />Són les sis del matí<br />d'un moment a altre apareixeran,<br />Mí-te'ls! Ja són aquí,<br />preparats per a un funeral.<br />La guàrdia se m'emporta,<br />ja ha arribat el moment,<br />al darrera d'una tapida<br />com si fos un delinqüent.<br />A SUS PUESTOS<br />-Senyor, perdona aquests homes...<br />APUNTEN<br />-Que actuen enganyats.<br />FUEGO<br />-Per Catalunya! Visca la Llibertat!<br />"Grup musical Desperta ferro", 1976.<br />LLEGIU UDOL<br />Aquella que tot el món vol!<br />31<br />El teu esforç pot ajudar a protegir<br />el medi ambient<br />Seleccionant els fems i utilitzant els contenidors apropiats<br />Aprofita els Punts Verds<br />CONTENIDOR RECTANGULAR BLAU<br />Ç» tot tipus de paper.<br />preterentment d'oficina,<br />revistes, diaris<br />lÜI«« papers bruts, amb restes<br />•HO i1 de menjar, oli<br />CONTENIDOR RECTANGULAR BLAU<br />cartons de tot tipus,<br />doblegáis o tallats perquè<br />ocupin poc espai<br />Sí<br />No tetrabricks, perquè tenenuna làmina plastificada o<br />d'alumini a oins.<br />CONTENIDOR IGLU VERMEIL<br />C í roba i sabates que es puguin<br />tornar a utilitzar<br />roba bruta.<br />|l|O Sabates molt gastades.<br />CONTENIDOR IGLÚ PLATEJAT<br />Sí llaunes de begudes i deconserves<br />No altres obiectes metal lies<br />VIDRE BLANC<br />•-:;¿-<br />CONTENIDOR IGLÚ BLANC<br />fi botelles i pots de vidre<br />No<br />transparent sense els taps<br />taps ni bombetes<br />VIDRE DE COLOR<br />3t*ítftftt**<br />Sí<br />CONTENIDOR IGLÚ VERD<br />botelles de vidre no<br />transparent(verd,<br />ambre ) sense els taps<br />No taps ni bombetes<br />PILES DE BOTO<br />»Otti PILES<br />: BOTÒ<br />CONTENIDOR GROC<br />Sí<br />No<br />tan sols piles de bot6.<br />Els comerços poden<br />sol licitar un contenidor<br />propi que recollirà<br />l'Aiuntament<br />altres tipus de piles.<br />»ITRES PILES<br />CONTENIDOR GROC<br />C £ tots els altres tipus de piles<br />No<br />que no siguin de botó<br />piles de botó<br />OLI DOMÈSTIC<br />OU BE CVWA<br />CONTENIDOR QUADRAT TARONJA<br />A» L oh comestible que ft na<br />s'utilitza (d'oliva, soia,<br />flira-sol...)<br />I^ A ou de maquinària<br />OLI DE MOTOH5<br />M<br />.QAm^.n kuuU*<br />IW d« Madlotx« .<br />CONTENIDOR QUADRAT GRIS<br />Sí oh de maquinària.<br />No oli d'alimentació.<br />TRASTOS VELLS<br />CONTENIDOR METALL IC GROS<br />Sí<br />No<br />obietcs i trastos que ¡a no<br />s'unliuen Si sún molt<br />voluminosos és preferible<br />telefonar al servei rjratuït<br />de recollida<br />restes de jardineria.<br />*OF/*V<br />^ _ ,<br />PUNTS VERDS<br />v><br />CENTRES DE<br />RECOLLIDA<br />SELECTIVA DE<br />RESIDUS<br />Év un missatge del ^federiseli InsularWlM HO Mallorca per una Mallorca niús nela.<br />