REVISTA BIMESTRAL DE LLUBÍ Suplement especial Pare Jõan Llabrés i Ramis EDITA:...


REVISTA BIMESTRAL
DE LLUBÍ


Suplement especial
Pare Jõan Llabrés i Ramis


EDITA:
ASSOCIACIÓ


CULTURAL UDOL


Dipòsit legal: PM-235-Î993


EQUIP DE REDACCIÓ:
Jaume Alomar Serra
Pere Calafat i Vieh


Caterina Gelabert i Perelló
Bieí Gelabert Í Perelló


Esperança Llompart i Vanrell
Maria Antònia Molines


i Ramis
Xisca Munar i Ferrer
Xesc Perelló i Felani


Pere Planes i Martorell


FOTOGRAFIA:
Pere Planes i Martorell


HAN COL·LABORAT:
Fra Nicolau Sastre


Mateu Monserrat Pastor
Jaume Alzamora Bisbal


Miquel Jaume Campaner
Gabriel Janer Manila
J. Mascaró Passarius
Jordi Vallespir Soler


ASSESSORAMENT
LINGÜÍSTIC:


Sílvia Ribes i Nicolau


Imprimeix:


BTlRRENA, S.A.
TEL: 55 52 12


C/ Pintor Joan Gris, n° 2
MANACOR


El pare Llabrés a Udol


Sr. Director de la revista llubinera UDOL:
Vaig rebre l'exemplar de la vostra i nostra revista, en la que hi incloíeu un


article meu, que vos va arribar de mans d'en Miquel Jaume, de Llubí, i que tin-
guéreu l'atenció d'incloure'l a l'UDOL. Em va agradar la vostra ocurrència.
Gràcies per aquesta atenció.


En tene un grapat més que he anat escrivint en els temps lliures, que són
molts, ara que estic jubilat em sobra molt de temps. Si n 'hi ha cap que vos
agradi el podeu publicar. Teniu tots els drets que vos cédese. Jo som llubiner i
em sent llubiner. Dins les meves venes hi corre sang llubinera i amb molt de
gust. A Llubí hi vaig passar la meva infantesa, i per Llubí donaria un ull de la
cara, si fos precís.


Malgrat no vos conegui personalment tene molt bones referències vostres i
n'estic baves de la revista que duis entre mans, perquè em demostra l'amor
que teniu pel nostre poble.


Moltes gràcies i en coses que sien bones, manau feines a vostre afm. i amic.


Pare Joan Llabrés Ramis, franciscà.




VIDA I OBRA


Fra Joan Llabrés Raniis, TOR
El dia 10 de gener de 1919, naixia a


Llubí en Joan, fill de Bartomeu Llabrés
Ramis i de Catalina Ramis Perelló. Era
el més petit de quatre germanes. Després
d'uns anys de costura al poble ingressà a
La Porciúncula als 11 anys (1930). Vestí
l'hàbit franciscà el 15 de juliol de 1934 i
professà els primers vots el 5 de desem-
bre de 1935. Va fer la professió solemne
el dia 2 de desembre de 1941 a La Por-
ciúncula. Rebé les diverses ordes sagra-
des que l'encaminaven cap al presbiteral
a Ciutadella, Menorca. Igualment a Ciu-
tadella, en mans del bisbe Mns. Barto-
meu Pasqual, rebé l'Orde del ministeri
sacerdotal dia 19 de desembre de
1943.


Va estudiar les Humanitats, La Filo-
sofia i la Teologia al convent franciscà
de La Porciúncula. De jove estudià, tam-
bé, pintura amb D. Pere Barceló de Be-
lles Arts. Participà directament a la
"Guerra Civil Espanyola" al front na-
cional d 'Extremadura . Als 20 anys,
(1940) abans de ser ordenat sacerdot es
va rompre les cames i quedà sense poder
doblegar els genolls. En dispensa espe-
cial va poder ser ordenat sacerdot, encra
que limitat en el seu apostolat, es va de-
dicar en cos i ànima a l'ensenyament.
Especialment es dedicà a les Ciències
Naturals, al Llatí sobre tot a l'Art i la
Cultura. I dins l'art es va sentir captivat
per les cultures més antigues. Arrel de
les seves excavacions, estudis i investi-
gacions dins el camp de l'Arqueologia,
fundà el Museu de La Porciúncula l'any
1965, del que ha estat conservador i di-
rector fins al dia de la seva partida cap a
Déu Pare. Recordem un breu paràgraf
escrit per ell mateix: "/ encara més amb
la bullentor de la sang dins les venes,
sentia la passió i l'amor per tot lo nos-
tro, per les nostres arrels. I muntarem el
Museu de La Porciúncula, que deixarem
per als nostres hereus. Les futures gene-
racions es cuidaran de ponderar el seu
valor".


Va ser rector i superior del Seminari
de La Porciúncula durant els trienis
1958-61 i 1961-64. A més de l'ensenya-
ment, des dels anys 1943 i 1976 (43
anys) es dedicà a la direcció espiritual
dels seminaristes. Des que es retirà de
l'ensenyament s'ha dedicat més intensa-


Tot un adíete a l'arqueologia


ment a l'estudi i a les publicacions, com
també a la conservació i manteniment
del Museu. Des de l'any 1985 formava
part de la Comissió d'Artesania de Bale-
ars de la Conselleria de Comerç i Indús-
tria, com a assessor.


El desembre de l'any passat (1993)
celebrà les noces d'or de la seva ordena-
ció sacerdotal.


Aquests darrers mesos es va anar se-
riosament minvant la seva salut, essent
hospitalitzat per dues vegades, amb pro-
blemes de cor i pulmons, fins que el Pare
Déu l'ha volgut cridar a prop seu a la vi-
gília de St. Francesc, dilluns dematí, dia
3, als 75 anys de vida, 59 de vida religio-
sa i 51 de ministeri sacerdotal.


Com a escriptor, a més de molts
d'articles i estudis a la premsa i a revis-
tes, té una quinzena de llibres publicats.
Destaquem uns quants:


Bibliografía.


1950. * "Pequeño devocionario del Se-
minarista Seráfico". La Porciúncula.
Ciutat de Mallorca.


1955. *"PUNTOS". Breves insinuacio-
nes para preparar, por la noche, la "me-
ditación para mañana". La Porciúncula
1955. Pro manuscrito, 241 pags.


1962. * "La Porciúncula". Organo del
Seminario Seráfico de la T.O.R. de S.
Francisco. Suplemento de "El Heraldo
de Cristo". De enero de 1962 a junio de
1963. 16 números.


1968. * "S'APERITIU". Orgue d'humor
fratern i casolà, que sona i que sonarà
sempre que tengui vent a ses manxes.
Per a llegir-se durant un bon dinar de
companyerisme. Pastat, enfornat i cuit a
La Pla.- Llabrés (1968-72). Aquest petit
butlletí era traduït al castellà amb el nom
de "Sobremesa. Boletín interconventual
de noticias. Provincia Española de la
T.O.R.".


1972. * "Una vida a I'hora zero". No-
cions d'Endrocrinologia i de Genética.
Assaig de divulgació científica. (Suple-
ment destinat als alumnes del curs cin-
què de Ciències Naturals del Batxillerat).
Col.legi-Seminari La Porciúncula - Ciu-
tat 1972. Fols 103 (pro manuscrit).


1973. * "La Necròpolis del Primer
Bronce Mallorquín de Ca Na Vidriera".
Palma de Mallorca. (Colee.: Estudis Mo-
nogràfics del Museu de La Porciúncula,
1). Ciutat de Mallorca 1973. Treball
guardonat per la Fundació William J. Br-
yant. Publicat per a "Trabajos de Prehis-
toria". Madrid. Vol. 35/1978 / 337-370)


1975. * "Una Necròpolis rural de la
Ciudad Romana de Pollentia, Mallorca,
s. / de nuestra era y primeras décadas
del II". (Colee.: Estudis Monogràfics del
Museu de La Porciúncula, 2). Ciutat de
Mallorca 1975.


1976. * "Aportación al estudio de la ce-
ràmica común postmedieval de Mallor-
ca".


* "La nave tordo-romana del Cap
Blanc, Mallorca, del s. Ili de nuestra
era". (Colee.: Estudis Monogràfics del
Museu de La Porciúncula, 3). Ciutat de
Mallorca. Treball presentat en el V Con-
grés Internacional d'Arqueologia Sub-
marina, celebrat a Lipari, Sicília.


1977. * "La ceràmica popular en Ma-
llorca". (Colee.: Estudis Monogràfics
del Museu de La Porciúncula, 4). Ciutat




VIDA I OBRA


de Mallorca 1977. (Ensayo sobre la Ce-
rámica Común Mallorquina de los últ i-
mos cinco siglos).


* "Els llums en la història de Mallor-
ca, estudi sobre els diferents mitjans
d'il·luminació emprats per les nostres
cultures mediterrànies". (Colee.: Estudis
Monogràfics del Museu de La Porciún-
cula, 5). Ciutat de Mallorca 1977.


1979. * "Els nostres antics metal.lúr-
gics ", a "Els Vents del món " de Pere
Riutord. Agost 1979.


1980. * "El pebre bord", a Lluc, n° 691/
1980/53-54.


* "Estampes del nostre Col·legi" a la
Revis ta Escolar "La Porciúncula",
1980-83. I amb el títol "Estampes de La
Porciúncula", a S'UNIÓ DE S'ARE-
NAL, n° 18/Dic. 1988.


1980-86. "Els nostres Arts i Oficis d'an-
tany". Vols. I - VII: Estudis Monogràfics
del Museu de La Porciúncula. Ciutat de
Mallorca. (En col·laboració amb Jordi
Vallespir Soler, catedràtic de la U.I.B.):


* Els nostres arts i oficis d'antany.
Vol I, en el que figuren els oficis: De la
mar, els Revellers i els Menestrals del
fang. (Colee.: Estudis monogràfics del
Museu de La Porciúncula, 6) 1980. Tra-
duït a l'alemany.


* Els nostres arts i oficis d'antany.
Vol II, en el que es descriuen els oficis:
De la pell i del cuiro, del calçat, de les
fibres i dels teixits, i del vestit. (Colee.:
Estudis monogràfics del Museu de La
Porciúncula, 7). 1981.


* Els nostres arts i oficis d'antany.
Vol. III, que tracta dels Oficis: De l'ali-
mentació, hostatge i ¡iluminado i cale-
facció. (Colee.: Estudis monogràfics del
Museu de La Porciúncula, 8). 1982


* Els nostres arts i oficis d'antany,
Vol. IV, on s 'estudien les feines Del
camp, la ramaderia i la caça. (Colee.:
Estudis monogràfics del Museu de La
Porciúncula, 9). 1983.


* Els nostres arts i oficis d'antany,
Vol. V, on es tracta dels Menestrals i ar-
tesans de la pedra, de la fusta, ferro i si-
milars, paper i vidre. (Colee.: Estudis
monogràfics del Museu de La Porciún-
cula, 10). 1984.


* Els nostres arts i oficis d'antany,
Vol VI, dedicat al Comerç, al transport i
als menestrals de la seca. (Colee.: Estu-


Podem veure dos grans germans.


dis monogràfics del Museu de La Por-
ciúncula, 11). 1985.


* Els nostres arts i oficis d'antany,
Vol VII, en el que s'estudien els temes
Salut i malaltia, vida i mort, servicis per-
sonals i a domicili, altres oficis i arts se-
cretes. (Colee.: Estudis monogràfics del
Museu de La Porciúncula, 12). 1986.


1971-81. *Trcballs entregáis al "Diario
de Mallorca": Pescador (1) i (11); Pira-
tes i Corsaris; Selleter i Baster; -Inter-
viu- a J. Llabrés i J. Vallespir sobre
l'obra: "Els Arts i Oficis d'antany"; Els
Adobadors de Pells; Els Balladors (I),
(U) i (lli) (Cfr. Els Cossiers de Montuïri,
LLUC, 1978, n" 682, 26 (68); Els Xere-
miers; Els Sonadors; Els Terrissers; Els
Gerrers; Els Ollers; Siureller.


1982. * "Guía de la Artesanía de Bale-
ars":. Minister i d ' Indús t r ia i Energia i
Consell General Interinsular de Balears.
Palma de Mallorca 1982. 227 pags.


* "Nomenclatura de la nostra cerà-
mica popular" a Revista LLUC, n° 704 /
jul.-ag./ 1982/ 3-6.


* "Els santets" a Revista LLUC, n°
704/Jul-Ago./ 1982/21-22


1983. * "Una necròpolis romana de
ÀGER POLLENTINUS". Estudio de los
materiales, I. Sa Portella. Excavacions
1957-1963. Pollentia, 3, 1983, pp. 303-
365. En col·laboració amb A. Arribas
Palau.


* "... Temps enrere" a la Revista Es-


colar "La Porciúncula", 1983-84. I a
S'UNIÓ DE S'ARENAL, N° 16/ Nov.
1988; n° 17/dic. 1988; n° 19/ 1989.


1984. * "Guia del Museu de La Porciún-
cula". Traduïda al cas te l là , anglès ,
francès i alemany.


* "La Artesanía en Baleares" en
"Artesanías en España". Ministerio de
Industria y Energía. Madrid 1984. Págs.
73-92.


1985. * Entrades de diverses veus per a
I'"Enciclopedia de Mallorca": Bauza
Gayà, Antoni; Cabot Rosselló, Salvador;
Caldentey Vidal, Joan; Caldentey Vidal,
Miquel; Cerdà Colom, Pere Joan; Co-
lom Mateu, Miquel; Fornés Femenies,
Francesc; FRANCISCANS DE LA
T.O.R.; Cari Jaume, Llorenç; Genester
Serra, Rafel; Ginard Bauzà, Rafel; HE-
DALDO DE CRISTO, el; Llabrés Ramis,
Joan; Mateu Estarelles, Gregori; Nico-
lau Roig, Damià, PORCIÚNCULA, LA;
Salvà Salvà, Bartomeu; Rigo Cañelles,
Arnau; Ripoll Salvà, Antoni; Tous Gayà,
Miquel; Vidal Monserrat, Miquel.


1988. * "La nostra platja", a s'UNIÓ
DE S'ARENAL, n° 8/ Jul. 1988 i n° 9/
Agost 1988.


* "El carrilet de s'Arenai", a
S'UNIÓ DE S'ARENAL, n° 10/ sept.
1988.


* "El Foner Balearic" , a S'UNIÓ
DE S'ARENAL, n° 16/ Nov. 1988; n°
17/Dic. 1988.


1989. * "El darrer cureller" a S'UNIÓ
DE S'ARENAL, n° 22/ 1989.


* "Herbolari", a S'UNIÓ DE
S'ARENAL, n" 26/ 1989.


* "El tramvia i el dirigible", a
S'UNIÓ DE S'ARENAL, n° 30/ 1989.


* "Rudiments de la nostra llengua".
Col·laboració a la revista mensual de
s'Unió de s'Arenai. Des del num. 31, de
novembre de 1989, al núm. 46, de febrer
de 1991.


* "Els Pil.lariners regalen a la
Parròquia una imatge del seu Patró,
Sant Francesc", a S'UNIÓ DE S'ARE-
NAL, n" 3/no. 1989/24-25.


1990. * "Estimem i respectem la natu-
ra" a S'UNIÓ DE S'ARENAL, n° 40/
Agost 1990 (Editorial)


* "Peixeters ", a S'UNIÓ DE S'ARE-




FACÈCIES D'UN AL.LOT PUCER
NAL, n° 41/Sept. 1990.


* "Els nostres infants", a S'UNIÓ DE S'ARENAL, n°
42/Oct. 1990 (Editorial).


* "Estimem els nostres vellets", a S'UNIÓ DE S'ARE-
NAL, n° 43/ Nov. 1990 (Editorial)


* "Ferrocarriler (I), a S'UNIÓ DE S'ARENAL, n° 44/
Dic. 1990.


1991. * Un 'calvàrium' excepcional", a S'UNIÓ DE
S'ARENAL, n° 44/ Gener 1991.


"Refranys i dites populars". Col·laboració a la revista
mensual S'Unió de s'Arenai. Des del núm. 47, de març de
1991, al núm. 63, de juliol de 1992.


1993. * "Pregó per les festes de Sant Feliu de Llubí". Pro-
nunciat a l'Església parroquial de Sant Feliu de Llubí dia 1
d'agost de 1993.


1994. * "Facècies d'un al.lot pucer". Autobiografia amb
estampes literàries. Començats a publicat a les Revistes
S'Unió de s'Arenai i UDOL de Llubí, aquest any. Publicats
una dotzena i escrits uns quaranta, per tant més de la meitat
inèdits.


*"La Porciúncula, historia viva de s'Arenai". Pregó per
les festes de Sant Cristòfol de s'Arenai. Llegit a l'Església
parroquial de Ntra. Sra. de la Lactància de s'Arenai, juliol
de 1994. Presentació de D. Mateu Monserrat Pastor, tinent
de batle d'educació i cultura de Llucmajor.


En aquesta relació manquen algunes col·laboracions als
diaris i revistes de Mallorca sobre cultura popular, arqueolo-
gia, artesania, història... Entre els inèdits és digne de desta-
car el tom VIII de Els nostres Arts i Oficis d'antany en que
se recolleix la definició d'un miler d'oficis i l'índex de
l'obra completa.


PREMIS


*1973: Premi "Luis R. Amorós" concedit per la Societat
Arqueològica Lui.liana, de la Fundació William J. Bryant.


*1990: La Ràdio Popular - COPE- li atorgà de la "P" de
Populars 90 (26 Nov. 1990)


A Fra Joan Llabrés i Ramis, li hem d'agrair i lloar els
seus talents com a investigador, estudiós de l'art, escriptor
de la llengua mallorquina i amant de la nostra cultura autòc-
tona. És digne de lloança l'exemple de paciència i resigna-
ció amb que va dur la creu del sofriment, com també, volem
destacar el seu esperit religiós i franciscà en que ajudà a
molts de futurs frares i sacerdots a donar les seves primeres
passes cap a la vida religiosa i ministerial.


El dia 5 d'octubre, a l'església franciscana de Ntra. Sra.
dels Àngels de La Porciúncula es celebrà l'Eucaristia-fune-
ral en el seu sufragi. Presidí Fra Antoni J. Roldan, vicari
provincial, acompanyat de nombrosos sacerdots concélé-
brants, religiosos, familiars, amics i coneguts de Fra Joan
Llabrés i Ramis, tor.


Al cel sia.


Fra Nicolau Sastre, tor.


Sa Baldufa
Quan vaig complir els


quatre anys o abans, ma
mare em dugué a ca les
Monges, per a començar
la costura. Amb un bave-
ro nou, ben emmidonat i
planxat, jo no em trobava
dins el meu cosset de tan-
ta alegria. Allà les bones
monges f ranciscanes ,
amb cura i atencions de
mare, es cuidaven dels
menuts estudiants, que
ocupàvem el temps pin-
tant esborranys, aprenint
les lletres de l'abecedari,
jugant i cantant. Quina
paciència la d'aquelles
monges, que ens ensenyaren les
primeres lletres.


A l'arribar als set anys me
canviaren d'escenari i vaig in-
gressar a l'escola pública de
Llubí baix la direcció de Don
Ramón Martínez Piqueros, que
per a mi i molts d'altres fou un
bon mestre. Malgrat de ser fo-
raster parlava molt bé el ma-
llorquí i som molts els que
n'estam orgullosos d'ell per lo
bé que ens va ensenyar. Del cor
em va sortir un esplai ample i
profund, quan vaig veure im-
presa una làpida de marbre a un
dels carrers de la vila, en agraï-
ment a la bona feina feta entre
el jovent del poble. Ben meres-
cuda aquesta pòstuma distinció
a un dels homes il·lustres que
tenguérem a Llubí. A ell dec
les primeres lletres, que vaig
aprendre en la meva infantesa.


Però no tot era estudiar i
llegir. Matemàtiques, Gramàti-
ca castellana, Història, Geogra-
fia, Dibuix i Caligrafía, de tot
ens ensenyava aquell bon Mes-
tre. Però també ens sobrava
temps per a jugar en el pati
com al carrer abans d 'obrir
l'escola.


Jo duia entre cella i cella
una baldufa. Molts dels meus
companys en tenien. I jo per-
què no n'havia de tenir una? A


ca nostra dins el rebost hi tení-
em una xícara de test on hi ha-
via quatre doberets: tot ferro o
millor calderilla. De plata no
n'hi hagué mai, érem de famí-
lia pobra i de plata em vérem
poca.


Un dia, ben decidit, me'n
vaig dur deu cèntims -una peça
grossa, perquè era el preu de la
baldufa. Al capdamunt del ca-
rrer de l'escola hi havia una
tenda o botiga, Ca'N Madó
Bet-Maria, i allà vaig anar a
comprar-la. Era el lloc més avi-
nent. Jo tot content perquè ja
tenia una baldufa com els al-
tres.


Han passat un munt d'anys
i encara no m'ho he sabut ex-
plicar. A la mestressa de la bo-
tiga li mancà temps per anar a
dir-ho a ma mare, t en in t en
compte que ca nostra està a
l'altre cap del poble. Lo cert és
que ma mare, quan vaig entrar
a ca nostra, a So'n Ramis, me
va demanar noves de la baldu-
fa. Ja n'estava ben enterada.
Manco mal que no ho prengué
malament i com a càstic me
prohibí sortir a jugar al carrer
com els altres dies. I fin i tot
me digué: No ho diré a ton pa-
re. Una mare és una mare!


Joan Llabrés Ramis




PREGONER


Presentació del pregoner de les festes
de Sant Cristòfol 1994


El pòrtic de les tradicionals i populars festes de Sant
Cristòfol es torna a vestir de solemnitat amb la celebració del
pregó, que enguany és l'onzè.


Un esplet de personaliats amb un ventall de temes, si un
interessant l'altre també, han aconseguit formar un fons do-
cumental amb una extensa i variada bibliografía de s'Arenai
que abans no tenia i que mai no hauria tengut si no hagués
estat per aquests pregons.


Amb el seu temari hem tengut ocasió de conèixer i també
estimar un poc més s'Arenai, ja que les coses i les persones
com més es coneixen més s'estimen.


El pregó és la convidada a la festa que s'aprofita per fer
palès algun aspecte de l'entorn i es converteix en una peça
clau de la mateixa festa. Avui, tal volta més que mai, quan el
tràfec ens ofega i les preocupacions ens envolten, les festes
del poble són un ver motiu de retrobament, i no sols de les
persones, sinó també d'afectes, tradicions i amistats entre la
gent de tota classe i condició, i són, així mateix, un mitjà per
participar i compartir gaubances i espiat.


Enguany ha tocat fer aquest onzè, pregó, per bona llei, a
una personalitat eficient i estimada de tothom. Ell ha trepit-
jat, ha cavat i escorcollat per tot l'entorn arenaler, i ha acon-
seguit, tros a tros, bastir un monument-museu, testimoniatge
de la nostra multisecular cultura.


Endut per l'amor al que és nostrat, ha volgut també dei-
xar constància escrita d'uns interessants retalls de les nostres
tradicions, Í tota aquesta feina, està envoltada de la més ge-
nuïna humilitat franciscana. És el pare Joan Llabrés Ramis,
de la Porciúncula.


En ell concorren quatre facetes que posen de relleu la se-
va personalitat científica i literària:


1. El professor, 43 anys com a professor del col.legi-se-
minari franciscà de la Porciúncuia, amb qui vaig tenir ocasió
de compartir tasques escolars durant alguns anys, i on també
fou superior de la comunitat, el disposen per dur a terme la
seva missió com a vertader artesà de la pedagogia en la for-
mació d'un alumnat amb capacitat i eficiència.


2. L'arqueòleg. Diligent investigador de tot el cabal del


nostre passat amb les seves exploracions directes i de prime-
ra mà, ha bastit un dels museus d'arqueologia, etnologia i
numismàtica més importants de Mallorca, el qual, enmig
d'aquest corrent turístic de la zona, constitueix un vertader
pol de cultura admirat i aplaudit per nadius i forans.


3. L'autor d'Els nostres arts i oficis d'antany. Enciclopè-
dia obra que recull aquest tresor del treball artesà dels nos-
tres avantpassats que avui ja no existeix engolit pel temps i
la història, Í que restaria per sempre dins l'oblit si no fos per
autors de la sensibilitat del P. Joan Llabrés, que el redesco-
breix i l'ofereix a les noves generacions com a base de la
nostra tradicional cultura en la seva evolució.


4. Publicista. Un bon nombre de monografies sobre te-
mes d'arqueologia i ceràmica, com també estudis sobre la
nostra llengua i refranys populars, arrodoneixen la seva obra
com a autor.


No són suficients aquestes petites pinzellades per definir
i presentar la personalitat del nostre pregoner, puix que po-
dríem omplir fulls i més fulls i esmerçar hores enumerant
obres, fets i mèrits del P. Joan Llabrés, però crec que sí són
una petita semblança demostrativa dels seus quefers.


Aquests quatre aspectes vénen a ser com a baules que
tanquen un cercle on la vida, l'afecció, el treball i la constàn-
cia, junts amb la seva vocació religiosa franciscana, han for-
jat una personalitat que mereix tota la nostra admiració i
agraïment.


Escoltem, doncs, el pregó, però no el pregoner, puix que
poderoses causes impedeixen que pugui ser entre nosaltres.
Però mitjançant el lector, en Tomeu Sbert Barceló, que sabrà
trametre'ns la seva saba, gaudirem d'un text i un tema de re-
llevant importància per al nostre Arenal.


Cal agrair al P. Joan Llabrés que el seu pregó enriqueixi
aquest fons bibliogràfic i documental queja té s'Arenai, for-
mat per tots aquests pregons. Potser hi faltava el d'avui.


Mateu Monserrat Pastor
Juliol de 1994.


Pregó de les festes
de Sant Cristòfol
Patró de S'Arenai


Molt Honorables Autoritats,
Benvolguts amics arenaler s.


Enguany m'ha tocat a mi pagar els plats de la festa. Els meus
amics, En Jaume Al/.amora i En Tomeu Sbert m'han demanat tan-
tes vegades, que les el pregó de les festes arenalenques, que en-
guany he estat empegueït de dir-los que no. L'amistat que m'uneix
a ells m'ha fet tombar el coll.


Sé que bastants de vosaltres em coneixeu. Per si de cas he cre-
gut oportú fer la autoprcsentació amb tota senzillesa i germanor.
Som el P. Joan Llabrés i Ramis, nat a Llubí, l 'any 1919 i resident a
La Porciúncula, des de fa 64 anys. Per lo tant em sent arenaler per-
què La Porciúncula pertany a S'Arenai, com tots sabeu. Per tant em
consider un dels veterans del poble.


Vos pue afegir que gairebé casi vaig néixer dins un (avar puix




que fins a mitja hora abans, ma mare, amb
un estol de jornaleres, estrecavava faves a
una de les nostres finques, per cert ran de
la via del tren, entre S'Empalme i Sineu.
En un moment donat, la meva mare
s'acostà a la padrina i li digué a cau d'ore-
lla:


- Mu mare, la cosa s'acosta i me n'hau-
ria d'anar a ca nostra i no sé si hi arribaré a
temps.


- Au idò, li digué sa mare, la padrina
Apolònia, jo t'acompanyaré, no vui que
te'n vagis tota sola. I girant-se a les jorna-
leres els digué. I voltros, dones en passar
es vagonet d'ets obrers d'es tren, aplegau
ses eines i cap a Llubí manca gent, perquè
a noltros mos ha sortit una feineta.


I prengueren el bobiot cap al poble a
peu, com és de suposar. Camina caminaràs
i cap envant te faràs. Feien hora per llego. I
a la fi arribaren a ca nostra. La tia Catalina,
veïnada nostra, falaguera com una titina,
corregué a cercar la comare que en un tres i
un no-res ja fou a ca nostra. La cosa no po-
gué anar millor. Quan les jornaleres torna-
ren de la feina, passaren per ca nostra, ja
que era el camí obligat i jo ja havia nat.


- Vaja, una feina més bona que teníeu.
Quin infant més garrii, digueren elles. Pa-
reix un angelet!


Ma mare bé, jo beníssim i el meu pare
tot baves. I és que les mares d'antany eren
fortes, valentes, tallades de lluna i de bon
llenyam. La meva infantesa fou semblant a
la dels altres al.lots del poble. A l'edat co-
rresponent vaig anà a costura a les monges
franciscanes i més tardet ja vaig ingressar a
l'escola pública, on vaig aprendre les pri-
meres lletres.


Als 10 anys vaig venir a La Porciuncu-
la, era l ' any 30, on ja hi tenia el meu
germà, En Toni, que també és franciscà i
que ha exercit l'opostolat, com a Rector a
New York, i ara es troba, també jubilat, a
La Porciúncula.


Acabats els estudis de les Humanitats
Clàssiques als setze anys vaig vestir l 'hàbit
franciscà i vaig començar els estudis prò-
piament de la carrera sacerdotal. Un cop
acabats els estudis i després de dir missa
nova els superiors me destinaren a l'ensen-
yança a La Porciúncula mateixa, cosa a
què vaig decicar-me per espai de 43 anys
fins que m'arribà la jubilació, que és el cer-
t i f icat oficiós de què ja ets vell, que és
quan tens més ganes de fer feina.


Les assignatures a què em vaig dedicar
foren les Ciències Naturals, el Llatí i sobre
tot a la Història de l'Art i de la Cultura.
Aquesta darrera ciència m'hi vaig dedicar
gairebé tot el temps. Em captivaven les


Ens deixa bocabadats amb el seu pregó.


nostres velles arrels: La cultura fenícia i
púnica, la grega i la romana, la musulmuna
i naturalment també la catalana, que totes
elles passaren per les Balears i les Illes la
Pitissa i la Ofiussa noms les posaren els fo-
ceus procedents de l'Anatòlia i que conei-
xem actualment amb el nom d'Eivissa i
Formentera, que significaven l'illa dels
pins i l'illa de les serpents respectivament.
Totes elles ens deixaren la seva imprompta
i de les que en som fills i hereus. I empesos
per la passió de les nostres arrels vàrem
muntar el Museu de La Porciúncula, que
els nostres hereus podran valorar. Més en-
cara, no satisfets ens posàrem a escriure. Ja
duc setze llibres publicats a més d'un cara-
muli d'articles a la premsa.


Ja vos he dit al principi que vaig in-
gressar a La Porciúncula l'any 1930. I crec
que estic en condicions de recordar-vos
com era Ca'n Pastilla, la Platja i el mateix
Arenal, vists amb els meus uis d'al.lot. Ja
diu la nostra gent: No vos fieu dels uis dels
petits que tot ho veven. I com a membre de
La Porciúncula, he cregut escaient parlar-
vos de la nostra història i de la història del
nostre pinar que potser alguns de vosaltres
ignoreu, perquè el nostre territori forma
part viva de S'Arenai.


Crec que no hi serà de més recordar
quins foren els primitius veïnats que ten-
guérem a La Porciúncula, l'any 1914 quan
compràrem la nostra finca. Ran del camí
que duu de La Porciúncula a Ses Cadenes,
en ple pinar hi vivia un vell capità de navi-
li, que feia la vida dins una cabina d'una
nau, que ell mateix hi va muntar, més soli-
tari que la una. Era poc topadís i fins i tot
ni en sabíem el nom. Diu l'adagi popular:
No vos fieu de pedra rodona, de ca que no
lladra ni d'homo roig. I ell tenia els cabells
rojos.


A poca distància i en el mateix pinar hi
vivia - i encara hi ha la caseta, Es Senyo-
ret, si bé el seu nom era Don Jeroni que
havia estat cantant d'òpera barata. Duia la
seva vida, arreglant els jardins i els rame-
llers que li envoltaven la casa. Un dels nos-
tres estudiants li va fer una glosada de la
qual sols record la primera estrofa:
Es Senyoret
és un homonet
molt especial.
Està 'segudet
a un tabulet
devora es portal.


La canyissada li clarejava ferm. Però
era un bon home que sempre estava dispost
a fer un favor i donar una mà a qui la ne-
cessitas. Més tard comprà la finca l'Amo
En Bernat Fred i ara és d'un dels seus he-
reus. L'amo En Bernat va treure l'arena de
tota la seva finca, un grapat de quarterades,
venent-la per a material de construcció, era
més estret de l'abril. Sempre tenguérem un
bon veïnatge.


I tirant cap al nord hi ha Ca'n Morei,
que és un grup familiar de cases. Tots els
que les habiten són germans o parents, amb
qui sempre hem llescat el pa de la vertade-
ra amistat. El fundador va ser l'Amo En
Guil lem Es Municipale!, perquè ocupà
aquest càrrec un bon grapat d'anys. Era
trencador de mares i va fer unes coves im-
menses, que darrerament serveixen com a
barbacoa. La seva dona, Madò Martina, era
de molt bona pasta. Tengueren un esplet de
fills molt bons amics nostres.


Mirant cap a la tramuntana hi havia
Ca's Porrerenc. El cap de la família era
Mestre Pep porrerenc sempre amb la bro-
ma a la boca, més divertit que unes castan-
yetes. Es cuidava de ses seves terres. De
molt bon caràcter, mai tengué cap enemic.
Just feia mal al pa i a la sobrassada, ah, i al
bòtil de vi. En guard un bon record.


El darrer veïnat era Es Vecino, així en
castellà, que ocupava la finca que més tard
es digué Ca'n Verdera. En temps enrera
havia fet ses Amériques i com que tenia
quatre dobberets comprà aquestes sis quar-
terades. Volgué venir a La Porciúncula a
presentar-se com a veïnat nou. Ara serem
vecinos i com que no en sabíem ni me ni
perdiu, li diguérem Es Vecino així a se-
ques.


I com que ve con l'anell al dit, vos ne
contaré una que ens va passar fa una bona
pila d'anys. A La Porciúncula entre altres
hi vivíem el P. Carbonell que era Guillem i
jo que som Joan. La festa la fèiem en dies
consecutius, els 24 i 25 de juny, i la fèiem
a mitja nit entre els dos dies. Aquell any




ens va passar per s'escudeller disparar dos
coets un per cada sant, a la primera i a la
darrera bataiada de les dotze de la nit, que
és quan les festes s'ajunten.


Els coets eren de l ' any anter ior i
crèiem que serien estantissos. Vàrem treu-
re sort sobre quin dels dos personatges
havia d'aguantar la canya del coet. Però
no ens posàrem d'acord, i sucant el suc
del cervell decidírem que lo millor era
col.locar el coet damunt el seient de pe-
dra i la respatlera del mateix en el terrat
de col.legi.


El P. Carbonell amb més ínfules que
el primatxer de la Seu i amb el foguer
amb la mà, esperava que sonàs la pri-
mera bataiada de les dotze. Arribà l'ho-
ra zero i calam foc a la metxa del coet
que rompé en un torrent d'espires i de
fum, com si fos l'actual Cap Canyave-
ral... Allò era una cosa mai vista. Però
prengué tan malament que el coet no
tengué altre lloc on anar a esclatar
que damunt la soll de Ca's Vecino.
Allò va ser Papocaüpsi en petit, per-
què era un coet de set trons, que produí una
explosió tremebunda com podeu suposar.


L'amo que dormia t ranqui l · lament i
més assustat que un cuc, tement un desem-
barc de turcs o altra cosa pitjor, pega bot
del l l i t , s'abraona a l'escopeta de dos ca-
nons i en camicia sortí defora, mirà, cercà,
trescà tot el corral... Però tot de bades. Sols
va trobar el ca que estava arrufat com un
caragol davall la grípia del cavall. El segon
coet, és clar, no ens atrevírem a pegar-li
foc.


S'Arenai, a primeries d'aquest segle,
era un Mocarro compost d'un grapat d'am-
bostes de cases mig escampades, on alguns
llucmajorers benestants hi malpassaven
unes poques setmanes a l'estiu.


En aquelles saons els nostres paratges
eren gairebé solitaris i la platja un vertader
desert. Materialment no hi havia ni camí ni
carrera. No havia arribat encara la febre de
banyar-se a les nostres aigües blaves i
transparents. Mancaria encara un caramull
d'anys per arribar les massives onades de
cares rosses i de cabells daurats que, avui
en dia, afamagades de sol i de iode, baixen
del septentrió per tombar-se damunt les
nostres arenes immaculades, per a torrar-
s'hi talment gambes a la planxa. Llavors
no. La naturalesa era totalment verge.


Al començament de la platja, si veníeu
de Ciutat, hi trobàveu Ca'n Pastilla, que te-
nia una dot/.ena de cases o dues només.
Però tot i essent pocs els veïns, els tram-
vies elèctrics hi descarregaven tres o quatre
voltes al dia, uns escassos passatgers. La


platja era deserta i llarga, uns cinc quilò-
metres. En ella sols hi havia tres cases.
Una era Ses Fontanelles, la segona Ca'n
Moner i la tercera... encara no hi era. Així
de solitari era el nostre paratge.


Hem dit Ses Fontanelles, a la sortida de
Ca'n Pastilla. I el nom li ve d'una fonteta
d'aigua dolça que brollava d'entre unes
penyes i que es perdia dins la mar i que ac-
tualment està coberta per l'asfalt de la ca-
rretera. Jo, d'al.lot, he tengut l'ocasió de
beure'n i era aigua bona. El progrés l 'ha
coberta per a sempre.


No volem dir amb això que no s 'h i
veiés qualque persona banyant-se a la mar
amb la vestimenta pròpia de l'època. Amb
les clàssiques reixes blanques i blaves com
les d'una zebra, d 'un dit d'amplada, que
sols deixaven al descobert la meilai del
braços, el coll i dels genolls en avall. Amb
un poc de bona sort podíeu trobar-vos amb
alguns pagesos, quan havien acabat les
messes, amb la bístia i el carro que entrava
dins l'aigua fins que aquesta li arribava tai
de la panxa. També les bístics tenen dret a
rentar-se al manco una volta a l 'any.


Corregueren els anys i l 'evolució arribà
també a la nostra terra. L'any 1933 es va
fer la carretera, la subhas ta de la qua l
guanyà Mestre Antoni Boleno, de Llucma-
jor, de llinatge Mut. I així pogueren ja edi-
ficar-se algunes de les cases de la primera
línia. I la gent començà a aparèixer a la
nostra plalja sobre tot els diumenges d'es-
tiu, lois ells de la noslra contrada, cercant
refrescar-se en els rigors de la canícula.


Llavors, sense esperar ni un minut més,
les nostres autorilats civils, sempre zeloses


Arbre genealògic de la família
Llabrés-Ramis.


del bon orde i del bon nom programaren, a
l'entrada de s'Arenai, més en concrei a la
banda drela del Torrem dels Jueus, 1res
zones ben delimitades, vainades l 'una de
l'altra per als diferents usuaris de les nos-
tres aigües jurisdiccionals. La primera es-
tava reservada al sexe femení. Seguia en
direcció cap a Ciutat la zona per als ho-
mes i a continuació venia la Icrccra que
estava destinada... a les bísties(!). Així
de separats els 1res grups, amb el corres-
ponent rètol, maldament les bíslies no
sapigucssin llegir.
Molt abans però de lo que cslam dient,
les dues poblacions esmentades- S'Are-
na l i Ca'n Pas t i l la - , moll abans de
construir la carrclera de què hem par-
lat, no hi havia ni fins i lot un mal ca-
mí. Però per salvar aquesta distància
teníem Es Carrilet de S'Arenai d 'un


sol vagó, que va ser durant un munt d'anys
una ver tadera i n s t i t u c i ó , que quan e ls
alumnes de La Porciúncula havíem d'anar
de vacacions, els avisaven i l 'enganxaven
un segon vagó de remolc. El nostre carrilet
feia el trajecte a una quinzena de metres de
la mar i anava propulsat per un motor de
benzina, que vos resplendia dins el cervell.
Una dolça i suau tremolor us invadia les
cames i cl cos sencer, per 1er més entrelen-
gul el viatge. Al cap i a la fi ho agraícu
perquè vos llevava la son i així podieu ad-
mirar millor el paisatge i les meravelloses
posies de sol.


Quan jo vaig venir l 'any 30 per ingres-
sar a La Porciúncula, no podeu imaginar-
vos la profunda impressió que va invadir el
meu cor, quan vaig veure la mar, de passat
Ca'n Pastilla. Allò era immens i mai vist i
vaig d i r a mon pare:


- Mun pare, i això què és lanía d'aigo?
- Això és la mar.
- Això és la mar? Quanta d'aigo...
- I si vessis sa que hi davall...!
Es Carrilet de s'Arenai era un trenet


domèstic, pacífic i sense pretensions que
amb greu d i f i cu l ta t mai sobrepassava els
40 per hora, malgrat que els majors d'edat
creguessin que aquella velocitat vertigino-
sa era prou temerària, perquè corríem el
perill d'esclafar-nos contra les primeres ca-
ses de S'Arenai. Cada dia vos hi podíeu
trobar amb Ics malcixcs cares. I com que
ningú mai no tenia pressa ni d'anada ni de
venguda, era prou comprensible que es-
paràssim a què hi fóssim tots.


Què tenia que veure si Madò Antonina
no havia acabat de planxar-se les (aldeies i


8




l'havíem d'esperar una mica? O si Mestre
Pere, amb els mostatxos caragolats que
semblaven emmidonats, que venia aferrat a
un grandiós covo d'alatxa, que encara bo-
tava de fresca? O Madò Miquela que arri-
bava amb una descomunal senalla d'horto-
lissa com cada dissabte? O Na Rosa, fresca
i falaguera com una titina, que mai no aca-
bava d'empiular-se, perquè havia d'anar a
Ciutat a comprar-se unes sabates noves per
anar a unes noces? Tot això eren motius
més que raonables i era ben clar que haví-
em d'esperar una estona.


Un personatge del nostre carrilet -era
tota una institució- era el cobrador del pas-
satge. Nomia Eloi i un dels nostres estu-
diants li va fer unes gloses que comença-
ven així:
N'Eloiet de S'Arenai,
amb aquell bavero gris.
Tracta a tothom d'animal
i fuma sense permís.


D'aquesta manera el nostre trenet fami-
liar feia i desfeia el camí que hi ha d'aquí a
Ca'n Pastilla i de Ca'n Pastilla aquí. Tres
pics cada dia feia el trajecte i a l'arribada a
Ca'n Pastilla teòricament tocava transbor-
dar la gent i la mercaderia als esmentats
tramvies elèctrics. I deim això, perquè, a
voltes, segons l'humor de tramviari, aquest
ens feia la mala passada de partir cap a
Ciutat, quan el nostre carrilet sols li man-
caven vint passes per arribar. Aquest petit
contratemps no girava el ventre a ningú,
perquè ningú tenia gens de pressa i podien
optar entre retornar a S'Arenai o a esperar
el pròxim tramvia, que arribaria dues hores
més tard. L'amo de La Sirena, un cafè, te-
nia un bon cor i ens deixava seure al seu
establiment mentre prenguéssim una copa
de suc o un caté ben calent.


Perquè vegeu el grau de tolerància i de
familiaritat del nostre trenet vos diré que el
conductor desiara es prenia el dret d'aturar
el vehicle per pegar un bot fins a l'aigua -
unes 20 passes només- d'on aplegava uns
quants tions o branques que el temporal ha-
via tret damunt l'arena. Ell necessitava
llenya per encalentir-se a la foganya i fer el
sopar. En feia un feix, el fermava i a peu
ben segur, i amb parsimònia patriarcal, re-
tornava al trenet, el col.locava en el lloc
que fes manco nosa al passatge i llavors, a
tot gas, per rescabalar el temps perdut,
tornàvem a partir. Creis-me si un dia teníeu
pressa era millor partir a peu,


Vos hi afegiré que els enginyers que
muntaren la línia fèrrea, practicaren un
desviament, poc més poc manco davant on
ara hi hA Ses Meravilles, on el carrilet po-
dia esperar l'altre que venia de Ca'n Pasti-


S'Arenal fou el seu segon poble.


lla. Sincerament no vaig veure emprar mai
aquest desdoblament de la via.


I com que tot en aquest món té fi,
s'acabava el viatge i amb ell la tertúlia fa-
miliar. Havíem arribat bé, bons i sans. El
trenet tenia les cotxeres poc més poc man-
co davant el mateix Club Nàutic.


Ja hem dit més amunt que en un princi-
pi, S'Arenai tenia dues o tres ambostes de
cases, unes mirant a la mar, les altres enfi-
lades al carrer de Sant Cristòfol i les altres
a la carretera mi l i ta r . El poble tenia tres
cafès, si mal no ho record, sinó em corret-
giu voltros mateixos, Ca'n Lluc, Ca's Bas-
ter i Ca n'Espirut on els vespres els pesca-
dors i més enrere els trencadors de mares
hi jugaven un truc i buidaven uns quants de
tassons d'aigordent. Ca Na Grina era cafè i
botiga, i Ca Sa Poblera tenia estany i cafè
tots ells en el mateix carrer de Sant Cristò-
fol. Fins i tot els arenalers tengueren una
fàbrica d'electricitat, petitona, perquè el
poble necessitava pocs quilovats. Es troba-
va a lo que és ara la plaça de Maria Cristi-
na, segons tene entés.


Les cases semblaven fetes totes elles
amb el mateix patró. Una ampla porxada
davant la casa, sostinguda per unes gruixa-
des pilastres de mares -la regió de S'Arenai
n'és rica amb aquesta pedra- com encara
se'n poden contemplar a la regió alta del
poble.


Els nostres avantpassats construiren
una església preciosa encara que petita,
però suficient per a la gent d'aleshores.
Està dedicada a la Mare de Déu de la
Lactància. Les monges de la Caritat ben
prest aixecaren un convent per a les neces-
sitats espir i tuals i materials de la nostra
gent, i sobre tot dels malalts i dels infants.


Aqueix era, al meu parer, l 'Arenal de


fa 64 anys. Res de gratacels, que escarrin-
xen la panxa de les nuvolades i que han
empetitit els carrers. Res d'hotels ni restau-
rants ni de sales de festa ni rètols llumino-
sos. A S'Arenai que jo vaig trobar fa 64
anys tot era pau i serenor.


Hi havia també, per lo darrer, la Illeta
dels republicans, que es trobava assentada
sobre les mateixes roques de la mar, poc
després de passar el pont del Torrent dels
Jueus, i que modernament es va enderrocar
per fer l 'Avinguda Miramar i que tempo-
ralment fou parada de taxis de S'Arenai,
que són els de Llucmajor. No dubt que
mots de vosaltres ignorau l'origen i el co-
mençament de La Porciúncula, que forma
part de S'Arenai. I jo com a franciscà on hi
he residit per espai de 64 anys estic en con-
dicions de contar-vos i em pertoca a mi
parlar-vos un poc de la seva història, no
massa llunyana.


El pinar, on es troba edificat el Col·legi
de La Porciúncula, és tan sols una petito-
na part del que era, fa cent anys, el Pinar
de So'n Sunyer que era tan extens que
arribava des de S'Arenai fins al Torrent de
Ca'n Pastilla, amb una profunditat de tres o
quatre quilòmetres. La seva vegetació era,
aleshores, tan espessa que es tornava gaire-
bé imprenetrable, essent un lloc preferit per
als contrabandistes que, trabucant llurs bar-
cades de mercaderies prohibides sobre
l'arena de la mar, protegits per l'espessa
fosca de la nit, aquí hi tenien el seu refugi
més segur.


El nostre vell pinar podria contar-nos
milers d'històries, llargues i apassionades
de carabiners perseguint aquests contraban-
distes que, darrere cada mata, hi tenien un
amagatall ben segur. Quantes nits tenebro-
ses, esqueixades pels llamps fugissers i
trencades per les bales dels carabiners que
siulaven per damunt el seu cap, i ells espe-
rant que passas la tempesta de plom i de
foc, amb la saca de tabac al coll per arribar
al seu amagatall. De petits encara fórem a
temps d'aficar-nos dins aquests secrets, ex-
cavats dins l'arena fluixa i fàcil. La major
part d'ells ja buits, i a voltes estibáis de ta-
bac, peces de recanvi de maquinària, i a
voltes armes. Els cabells se'ns posaven de
puntes.


Totes aquestes terres formaven part de
la dilatada possessió de Son Sunyer, el sen-
yor Antoni Roten i Gual amb les cases sen-
yorials a poques passes del Pii.lari, prop de
2.000 quarterades, que perteneixia al Mar-
quès de Campo Franco. Fa prop de cent
anys es començà la parcel.lació d'aquest
latifundi, en vistes a la seva venda a parti-
culars. Així s'establiren aquestes rodalies




que, un cop treta a garriga, es convertia en
horts i terres de conradís.


I ara guaitem dins el passat, no massa
llunyà. Dia 11 de juny 1893, a la ciutat de
Llucmajor i a T església mallorquina li nas-
qué una petita llocada venturera. De Déu
era el nieró i de la Verge els favors del cel,
que la feren goixar i multiplicar-se. Ens re-
ferim a la diminuta confraria franciscana,
composta pel P. Antoni Ripoll, el P. Barto-
meu Salvà, el P. Agustí Puigserver, Fra Jo-
an Garau, Fra Bartomeu Clar i Fra Miquel
Canyelles de mal nom Mestre Miquel Ros-
set, que era fuster d'ofici, que es reunien
damunt la sacristia del que fou convent de
fra menors, expulsats l'any 1835, quan
l'exclaustració de tots els religiosos d'Es-
panya. Enguany hem celebrat el centenari
d'aquesta restauració en festa a tots els
nostres convents.


La petita germandat repartia el temps
entre la feina, els resos, davant un quadre
de la Verge Immaculada a la sala de ses
rajoles, i també a l'ensenyament de la doc-
trina cristiana als infants de la vila. Heu de
pensar i creure que, més pobres que un ru-
pit, no necessitaven ni clau ni pany, tam-
mateix no tenien res de valor: unes poques
cadires de bova, unes taules de fusta, uns
llits d'estidora i unes màrfegues de palla i a
la cuina unes poques olles, unes greixone-
res i quatre cassolins. Poc més poc manco
això era tot quant tenien.


Creis-me: se'n f loria poc de pa en
aquella casa i casi mai ni es posaven ni de
mitja panxa. No obstant la nierada creixia
de cada dia i prest estengueren les ales,
fundant el convent d'Artà (1897), el de
Ciutat (1906), el d'Inca (1909) i el de Cura
(1913).


Però els frarets necessitaven un lloc on
estudiassin els al.lots, que fos gran per có-
rrer i sa per la seva salut. En un principi
pensaren els nostres superiors comprar Ca
S'Hereu, dit també Son Julià, que està a
quatre passes de Llucmajor i que ara perte -
neix a un Jeque moro. Però sortiren incon-
venients i del projecte no se'n cantaren ni
galls ni gallines.


I mirau de quina manera els locals que
ara tenim a La Porciúncula foren adquirits
pels nostres superiors majors. És una histo-
rieta fàcil senzilla. La vos contaré. L'any
tirurany vivia un senyor anomenat l'amo
Agustí Catany, de mal nom Jaquetó, que
manejava els diners a palades. A primeries
d'aquest segle va comprar 610 quarterades
del Pinar de So'n Sunyer, perquè -pensava
ell- allò era una xeripassa mai vista i ja se
sap s '(ligo l'han d'aplegar quan plou.


Passaren dies, mesos i anys i els comp-


tes li sortiren errats. Sense sebre com i per-
què un dia els duros començaren tornar-li
pessetes i les pessetes peces de quatre. To-
tal que s'endeutà amb el Banco Agrícola,
Industrial y Comercial de Llucmajor
que es va incautar de tots els seus béns i
per tant també del Pinar.


Era aleshores el Caixer de l'esmentada
entidat bancària D. Pere Salvà, germà del
nostre Pare Salvà, que era el Provincial. Un
bon dia n'hi parlà: -Mira, Tomeu, li digué,
ara ho teniu massa bé per comprar i fer el
vostre seminari. "El pinar de So'n Sunyer
és del Banc i podeu comprar-ne tot lo que
vos convengui ".


Es posà fil a l'agulla, vengueren a veu-
re-ho i aquests paratges els agradaren a ca-
ramull, si bé no a tots, perquè ja se sap mai
plou a gust de tots. I la cosa passà envant.
Després d'obtenir el vist-i-plau de la Santa
Seu es va fer la compra, total 33 quartera-
des, que ens costaren un petrussí: 13.200
pessetes, ni una més ni una manco, que els
bons frarets hagueren de manllevar i no po-
gueren tornar fins a l'any 1930. És que
dins el serró no n'hi havia ni una de blan-
ca. Però Déu va proveir. L'escriptura pú-
blica es féu el dia 3 de març de 1914. Ja te-
níem lloc per a muntar el seminari per als
nostres estudiants.


Direm, en línies, que les sis quarterades
de conreu que miren cap a ciutat i que fo-
ren de Ca's Vecino i posteriorment de Ca'n
Verdera, les tornàrem a vendre i en
compràrem altres tantes a la banda del pi-
nar que mira cap a Ses Cadenes.


En el pinar que vàrem comprar sols hi
havia una edificació prou indudimentària.
Era Sa Caseta d'es Caçadors, que ja no
existeix i que es trobava exactament davant
la porteria de la comunitat. Allà per espai
de molts anys, el senyor i els seus convi-
dats hi acabaven les seves caçades amb un
arròs brut, una torrada de llebres o una de-
liciosa pella de conill amb ceba, servit da-
munt una ampla taula de granel artificial.
Allà es cloïa la vetlada amb una sessió de
joc de cartes, on més d'un jugador hi fon-
gué tota la seva fortuna.


Una cisterna a un racó, una cuina peti-
tona com el call de la mà, i un rebost amb
el seu soterrani, i unes diminutes habita-
cions on hi malpassaven la nit, si es feia
tard o es posas de mal temps. Defora un
parral que mai va ser generós, un forn, un
corrale! i poques coses més hi trobaren els
primers moradors de la caseta. Prest els
nostres frarets hi muntaren unes habita-
cions més i hi feren una petita capella, on
s'hi deia missa els diumenges, per això al
torreó-espadanya, on s'hi hissava la bande-


ra els dissabtes per anunciar que hi hauria
missa el sendemà.


Atravessava els nostre antic pinar vell
Camí de Muntanya, que venia de Sa To-
rre i anava fins a Massanella. Servia per
passar el bestiar de llana d'una possessió a
l'altra, ja que totes dues eren del mateix
senyor. Era un de tants de camins transhu-
mants, que tenien l'origen en l'edat mitja-
na... Atravessava el nostre camp de futbol i
es dirigia cap, al Pii.lari on hi ha encara
l'anomenat Camí de Muntanya.


Quin nom li havien de posar? no dubta-
ren gens els nostres majors. La batiaren
amb el mateix nom que sant Francesc va
posar al primer convent-xibiu, a Assis, que
era un racó que els benmedictins cediren al
nostre Fundador. Aquest nom fou i és La
Porciúncula que vol dir Porció petita o
trosset menut. La primera pedra de la nos-
tra Porciúncula es va posar dia 23 de febrer
de 1922.
(Els Pioners)


Avui per als arenalers és la festa gran,
es posa la cara dels diumenges tira la casa
per la finestra, i posa l'olla gran dins la pe-
tita. És Sant Cristòfol. Quina cosa li hem
de demanar al sant en la seva festivitat?


Jo en primer lloc li demanaria que se'n
cuidi dels nostres vellets i dels malalts.
Que els doni força i valentia en els seus
anys. Que no es trobin dins la soletat, sinó
que se sentin estimats i enrevoltats dels
seus f i l l s i parents. La soledat és molt
amarga. Ells han donat ja el seu fruit, que
els joves han herevat. Que Déu els benees-
qui a tots.


En segon lloc li demanaria que tengui
l'esment als al.lots i als joves i a les joves,
perquè vagin pel bon camí. Que proteges-
qui els marginats i als que no tenen feina.
Que sien honrats per ésser, el dia de demà,
persones de profit per a la societat.


Que es cuidi dels nostres taxistes, ja
que n'és el patró, i de tots els conductors
de cotxe, que recordin les normes cíviques
quan estiguin al volant. Que s'acabin els
accidents a les vies públiques.


I també que ens beneesqui els turistes,
que se sentin com a casa seva, amb les
atencions que ells esperen i que Déu mana,
i que tenguin ganes de tornar els anys veni-
dors.


I finalment que ens beneesqui a tots els
arenalers i arenalcres, que sapiguem i vol-
guem viure en pau i alegria, tots com a ger-
mans. Val més un punt d'alegria que una
torre de diners.


S'Arenai 1994


P. Joan Llabrés Ramis, T.O.R.


10




COL·LABORACIONS


El pare Llabrés, 50 anys de franciscà
i 63 cP arenaler


Com m'agradaria avui tenir la
fluidesa de ploma del bon escriptor
o la melosa poesia en que conver-
teix la seva prosa el nostre germà
arenaler, el franciscà Pare Pere Joan
Llabrés i Ramis . Però hauré de
prescindir d'ambdues i treure forces
de flaquesa per contar-vos avu i
amics, i d 'una manera molt cúrtela
el que pensam d'aquest l l ub ine r
afmcat des de la seva infància a la
nostra contrada.


Per començar i malgrat ell arrufi
les celles, creim i és obligació es-
campar-ho als quatre vents que per
noltros el Pare Llabrés és una per-
sona extraordinària. Un fora de sè-
rie per moltes coses de les quals,
amb el vostre permís, n'analitzarem
qualcuna.


No és que sia la persona més an-
tiga del nostre poble, ni tampoc la
de més edat, si bé du camí, bon ca-
mí, per optar un dia no massa l luny
als dos títols, que només el temps,
emperò, concedeix d 'una manera
totalment gratuïta.


El nostre personatge, la nostra
figura que volem dur avui a les pla-
nes és un cos ple d 'humil i ta t que
vessa per tots els seus caires huma-
nitat, perquè abans ha mamat de la
doctrina del Sant d'Asís totes aque-
lles virtuts que solen tenir els qui
vesteixen l ' h àb i t del nostre Pare
Sant Francesc.


El nostre franciscà, hereu de frares de
la mateixa orde i predecessor també d'al-
tres del mateix col·lectiu religiós, el pas-
sat dia 19 de desembre va fer les noces
d'or de la seva ordenació sacerdotal.
Cinquanta anys d'una vida un tant varia-
da, degut a la diversitat de la seva tasca
en aquest mig segle.


Quan encara era un jovenet Déu el va
voler provar i li va aturar el bon pas que
duia. Segons diu ell mateix "el va travar
curt com un cabritei". La seva tasca
apostòlica va sofrir un canvi radical i es
va entregar en cos i ànima a la docència,
formant nous apòstols seguidors de Sant
Francesc i també creant i cnaltinl l'espc-


l nu vida dedicada a la cultura.


rii de lantíssims d'alumnes que per les
seves aules passaren. Però, l 'home in-
quiet, volenl fer amb la seva inleligència
lo que ses seves cameles Irencades no li
deixaven fer, es dedica a la recerca de les
coses noslres estimades i recopila i cerca
i tresca i treu a llum les coslums mallor-
quines convertides per ari i encanl dels
anys en nobles tradicions. I amb la seva
curolla per donar als allres els coneixe-
ments que va adquirint trepitjant camins
i carreranys de pobles, possessions, llocs
i demés indrets de la nostra roqueta, dó-
na a llum mullilud de ireballs convenus
en publicacions que enriqueixen lot lo
nostrat.


I així neix el Museu de La Por-
ciúncula, una vertadera joia, que fa
només un parell de mesos varen le-
nir l'honor i la oporlunilal de recó-
rrer amb el Pare Llabrés, l'aulor. I
afloren lambé, com a fons ufanes
que no poden aguanlar més en la
fosca, els 7 loms dels Noslres Aris i
Oficis d 'an tany, quedant inèdit el
vuitè i l'índex de tols. Una obra que
ademes d'esser un Iresor del conei-
xement de la manera de viure dels
nostres padrins és una llepolia difí-
cil d'igualar per la seva lectura, lai
és la "poèlica prosa" en que escriu
l'estimat Pare Llabrés.


Perdonau-mos, benvolgut Pare
Llabrés, si avui i aquí en aquesl po-
bre treball no donam preferència a
la notícia dels 50 anys de la vostra
ordenació, que això tol sol ja és te-
ma i moliu més suficienl per sortir a
les fulles de la noslra Revisla que
vos lanl estimau. Però és que hem
volguí resaltar la vostra gran tasca
d'erudit, de científic, d'anlropòleg,
d'escriplor, de meslre que això i
més sou vós Parc Pere Joan Llabrés.
Pels qui feim s'Unió mereixeu Pare
Llabrés ésser nomenal persona
il.lustre del noslre poble. I només
per no esser-ho, poble em referesc,
per no lenir Ajunlamenl propi, per
dependre sempre, oh gran desgrà-
cia, dels veïnals fa que el que si a
Ciutat funciona la regiduría de cul-


lura tal com perloca, s'han d'inleressar
per aquell senzill franciscà i grans mèrits
han rehuí oficial reconeixença.


Permeteu-me amics de Llubí, que vos
pregui que desperteu i que mireu si dins
el vostre poble han nascut molts de nins
amb els mèrits de Iota mena que pol de-
moslrar que lé el voslre i noslre amic.


A una allra plana vos oferim alguns
dels treballs que el Pare Joan Llabrés i
Ramis, llubiner de naixemenl i arenaler
d'adopció ha publicat.


Jaume Alzamora Bisbal.


11




El lloc de Fra Joan Llabrés en la historia
de l'antropologia mallorquina


Recentment s'ha publicat Una historia
de la antropologia balear en la qual l'au-
tor, Sebastià Trias Mercant, ha proporcio-
nat el marc general per situar i donar sentit
a les múltiples i variades investigacions
que s'han fet en el camp d'aquest discipli-
na (1). L'objectiu d'aquest article és expli-
car el lloc que ocupen els treballs del P. Jo-
an Llabrés i Ramis en aquesta història.


L'antropologia, la ciència general que
estudia l'home des de totes les perspectives
possibles, se sol dividir en tres grans bran-
ques: l'antropologia biològica (que tracta
de la constitució física de l'home, de la se-
va evolució i adaptació natural), l'antropo-
logia cultural i social (que estudia els cos-
tums, les activitats i les institucions huma-
nes) i l'antropologia filosòfica (que refle-
xiona sobre la idea que té l'home de si ma-
teix)


La incursió del P. Llabrés en el camp
de l'antropologia biològica es redueix a
l'anàlisi de les restes humanes trobades en
les excavacions arqueològiques i a la di-
vulgació de les nocions bàsiques d'Endo-
crinologia i la Genètica a les classes de
Ciències Naturals quan en fou professor a
La Porciúncula. Quant a l'antropologia fi-
losòfica mai no presentà d'una manera or-
ganitzada la idea d'home que, d'una mane-
ra implícita orienta els seus treballs des-
criptius sobre l'artesania, els costums labo-
rals i els oficis. La principal aportació de
Fra Joan Llabrés es troba en les investiga-
cions que féu amb col·laboració amb Jordi
Vallespir sobre els nostres arts i oficis
d'antany i aquesta recerca cal situar-la en
el marc de l'antropologia cultural i, més
concretament, en el camp de l'etnologia.


L'etnologia és l'estudi dels trets cultu-
rals d'una àrea geogràfica determinada.
Després d'un període d'observacions ingè-
nues i espontànies sobre el comportament
humà l'etnologia se constitueix com a
ciència al segle XIX per raó de les observa-
cions sistemàtiques i la recopilació organit-
zada de materials . La primera etapa
d'aquesta ciència és purament descriptiva i
es base en l'afany col·leccionista d'uns ma-
terials que en etapes posteriors hauran de
ser classificats, analitzats i explicats.


A Mallorca, com a Catalunya, el primer
estadi de l'etnologia s'inspira en un model
folklorista de caire romàntic que pretén,
principalment a partir de la compilació de


la literatura oral, trobar en la tradició popu-
lar el més característic del poble mallorquí.
Tomàs Aguiló i Cortès (1775-1856), Ma-
rian Aguiló i Fuster (1825-1897) i Antoni
M1 Alcover (1862-1932) són els principals
representants d'aquest corrent que té els
seus origens en l'esperit de la Renaixença i
que es manifesta en revistes costumistes
com L'ignorància (1874-1885), La Roque-
ta (1887-1901) i altres. La gran síntesi
d'aquesta primera etapa la realitza l'Arxi-
duc Lluís Salvador (1847-1915) l'obra del
qual, amplíssima, ha estat interpretada com
el testimoni nostàlgic del procés d'esvaï-
ment, provocat per la incipient industrialit-
zació, d'una cultura agrària primitiva.


El primer terç del segle XX no hi ha
cap obra monumental comparable a Y Aplec
de Róndales Mallorquines de Mossèn Al-
cover o Die Balearen de l'Arxiduc. És
l'època -afirma Trias- de les revistes et-
nogràfiques (2), com Es Pagès Mallorquí,
Sa Llonja, Llevant i el Tresor dels Avis,
aquestes dues darreres fundades i dirigides
per Andreu Ferrer Ginard (1887-1975), la
figura més principal d'aquest període. En
la seva obra podem constatar un tret carac-
terístic d'aquesta segona etapa de l'etnolo-
gia mallorquina: el col·leccionisme folklo-
rista, que privilegiava la literatura oral, es
complementa amb una reflexió teòrica i un
intent de sistematització i anàlisi de tots els
fenòmens que constitueixen la cultura po-
pular.


Des de fi de la guerra civil (1939) fins
a la dècada dels 70 l'ambient no és massa
propici per a una ciència que es veu obliga-
da a parlar dels temes propis en una llen-
gua forastera i que redueix tot el que és
autòcton de Mallorca a la categoria de typi-
cal per a satisfer la superficial curiositat
dels turistes. Amb tot i això hi ha aporta-
cions disperses prou importants com les
d'Antoni Mulet Comila (1887-1966), Fran-
cesc Bonafe Barceló (nascut l'any 1908),
Antoni Calmés Riera (1907-1989) i, sobre-
tot, de Rafel Ginard Bauzà (1899-1976),
autor del Cançoner Popular de Mallorca,
la més completa compilació de lletres de
cançons feta en els Països Catalans i una
de les més extenses del món.


La institucionalització de l'antropolo-
gia, lenta però ja molt fecunda, a partir de
la implantació dels estudis universitaris a
Mallorca (1967) caracteritza l'estat actual


de l'antropologia. L'ampliació de la recer-
ca a nous camps permet omplir, encara que
no d'una manera exhaustiva, els capítols
més importants d'aquesta ciència: rela-
cions de parentiu, alimentació, estit, tecno-
logia, costums, festes, mites, religiositat
popular, refranys, música, dansa, jocs,
etc... Aquesta proliferació de recerques va
acompanyada de la consolidació de la mu-
seografia i la formació de nous museus
com la Secció Etnològica del Museu de
Mallorca (instal·lada a Muro des de la seva
creació l'any 1965), el Museu de Lluc que
també té una secció etnològica, i el Museu
de La Porciúncula amb tres seccions: Ar-
queologia, Etnologia i Numismàtica.


EI fundador, director i conservador del
Museu de la Porciúncula ha estat, des de la
seva creació l'any 1965, Fra Joan Llabrés.
La secció d'Etnologia conté una important
col·lecció de ceràmica (3) i de vidres artís-
tics, valuoses peces d'art sacre i objectes
relacionats amb la casa i la feina (utillatge
de cuina, llums (4), llànties i fanals, man-
xes de ferrer, jous, eines per a la indústria
de cànyom i de lli, ormeig per elaborar xo-
colata, etc...) (5).


El Museu, tot i ésser una part important
de l'obra del Pare Llabrés, és només un
complement a la principal aportació que ha
fet a l'etnologia de Mallorca. Ens referim a
la monumental obra en set volums Els nos-
tres arts i oficis d'antany que mereix estar,
al costat del Cançoner del Pare Ginard,
com físicament està (6), i de les Rondaies
d'en Jordi des Racó.


Els nostres arts i oficis d'antany ( 1980-
1986), escrita amb col·laboració amb Jordi
Vallespir, és l'obra costumista més impor-
tant que s'ha escrit a les Balears els darrers
20 anys. Sebastià Trias la qualifica encerta-
dament com estudi etnohistòric (7) ja que
la descripció que es fa des de l'observació
directa se completa amb la documentació
històrica. La metodologia utilitzada i l'es-
tructura interna dels capítols de l'obra fan
que hi trobem qualque cosa més que una
simbiosi d'història i etnologia.


Els elements que trobem en els distints
apartats que presenten els arts i els oficis
són:


*Record d'una vivència o experiència
personal.


*Referències en la literatura popular.
Terminologia


12




Fins ara set volums, encara en falta un.
*Funció i organització social
*Descripció d'eines o instruments labo-


rals.
*Il.lustracions
*Documentació històrica
*Entrevista
*Rcflexió sobre la conducta humana.
Aquest esquema, encara que no el tro-


bem plasmat a tots els capítols de tots els
volums, és el que guia l'exposició merave-
llosament embastada per un estil fresc i
planer que sovint té un aire de saborosa na-
rració costumista.


Quant a l'orientació metodològica és
digne d'esmentar la influència de Marcel
Mauss (1872-1950) del qual el Pare Lla-
brés coneixia la Introducció a l'Etnografia
(8). L'objecte mateix d'estudi escollit exi-
geix la visió global que Mauss postulava
per a la recerca etnogràfica ja que els arts i
els oficis d'antany són fets socials totals...
que en certs casos posen en acció la totali-
tat de la societat i de les seves ins t i tu-
cions... són fenòmens a la vegada jurídics,
econòmics, religiosos i, fins i tot, estètics...
(9) És lògic, per tant, que seguís les seves
indicacions metodològiques:


L'observació superficial és perillosa.
No hi ha que "creure ". No hi ha que creu-
re que se sap perquè s'ha vist; no hi ha
que assumir cap prejudici moral. No hi ha


que astorar-se de res. Ni deixar-se endur
per l'avorriment...


Hi ha que escollir els testimonis amb
molta cura...


Hi ha que col·leccionar i catalogar ob-
jectes. L'objecte és, en molts casos, la pro-
va millor d'un fet social; un catàleg d'or-
meigs màgics és, per exemple, un dels mi-
llors mitjans per elaborar una bona classi-
ficació de ritus...


Hi ha que intentar l'objectivitat en el
relat i en l'observació mateixa. S'ha de dir
"el que se sap, tot el que se sap i res més
que el que se sap", evitant les hipòtesis
històriques o de qualsevol altre tipus, que,
a més de perilloses, són inútils...


No hi ha que descuidar cap detall...
S'ha d'estudiar la lexicografia, la rela-


ció entre els noms i els objectes, els fenò-
mens jurídics...


En relatar els fets observats s'ha de
cercar la claredat i la sobrietat".


L'etnohistòria de Els nostres arts i ofi-
cis d'antany respon a l'ideal renaixentista
d'un poble que se recobra a si mateix tot
recobrant la seva llengua i la seva cultura.
L'objectiu és salvar, en la mesura en què
sigui possible, l ' immens i ric patrimoni
perdut o a punt de desaparèixer per a sem-
pre, que constitueix la història de l'artesa-
nia i l'organització social dels oficis. En


aquest sentit se retorna a la nostàlgia
romàntica de l'objecte que caracteritza
l'obra de l'Arxiduc, però aquest sentiment
se conjuga amb la voluntat de cercar en la
cultura material, en la vida econòmica i la
tecnologia, l'espiritualitat col·lectiva ma-
llorquina. L'estudi de la cultura material
amb aquest plantejament, que és un altre
punt de contacte amb l'antropòleg francès
Marcel Mauss, semblava destinat a ser duit
a terme per un marxista. Que el realitzà,
però, fou un frare franciscà que va viure els
anys de la infantesa com un al.lot pucer
que sabia des de sempre que de la feina,
sempre de la feina, surt el profit i l'alegria.


1. Trias Mercant, S. Una historia de la an-
tropologia balear. Ed. Boixareu Università-
ria. Barcelona. 1992.


2. Trias. Op. cit. pàg. 43.


3. El P. Llabrés ha estat un dels millors co-
neixedors de la ceràmica antiga i moderna
de Mallorca com demostren els seus estu-
dis Aportación al estudio de la ceràmica
común postmedieval de Mallorca (1976) i
La ceràmica popular en Mallorca. Aporta-
ción al estudio de la misma en los últimos
cinco siglos (1977).


4. Cf. Llabrés. Els llums en la història de
Mallorca (1977)


5. Veure J. Llabrés. Guia del Museu de La
Porciúncula. Palma de Mallorca. 1984.
Traduïda al castellà, anglès, francès i ale-
many.


6. Els manuscrits del Pare Llabrés es tro-
ben just al costat dels del Pare Ginard a
l'arxiu de La Porciúncula a cura de Fra Ni-
colau Sastre, que fa una labor encomiable
de conservació del llegat artístic i literari
dels franciscans.


7. La etnohistòria és una branca de l'antro-
pologia que té l'objectiu de reconstruir la
història de la cultura a partir de materials
etnogràfics, arqueològics i documentals.


8. Mauss, M. Introducción a la Etnografia.
Ed. Istmo. Madrid 1971.


9. Marcel Mauss. "Essai sur le don", a So-
ciologie et Anthropologie. PUF, París,
1960.


10. Mauss. Introducción... pp. 15-17.


Miquel Jaume i Campaner.


13




In memoriam
He llegit just ara les memòries del temps de la infantesa que el


P. Joan Llabrés va escriure i publicar en forma de breus capítols a
les pàgines d'aquesta revista. Les he tornat a llegir des de la distàn-
cia fatídica que ens ha traçat la Mort. Crec que, en algun moment,
quan tot just començava a publicar-les, n'hi vaig fer un comentari:
li vaig dir que valia la pena que les continuas, que em recordaven
les proses de "La minyonia d'un infant orat" de LI. Riber. No sé si
les meves paraules li serviren d'estímul; però m'agradaria haver
contribuït a la creació d'un text que m'encanta: l'esplèndida histò-
ria d'una infantesa rústega i austera, abeurada d'una llacor entran-
yable: la llengua del poble, el bell catalanesc de Llubí.


Però no solament la llengua és de Llubí, també ho és l'escenari
sobre el qual "l'al.lot pucer" viu la seva facècia, ho són els camps i
els marges, els arbres, els camins, la festa.


Ens explica que l'infant de qui ens parla "era el caganiu de la
barquera", que el seu naixement quasi "s'esdevingué dins un fa-
var", que "les mares d'antany eren fortes, valentes i tallades de llu-
na", que "de temps immemorial, els fruits naturals i espontanis de
la naturalesa, que el propietari no sembra ni conra, són de domini
públic..."


És una veu que ens parla dels paisatges que configuraren la se-
va infantesa: els raïms que penjaven del parral de can Demés "tal-
ment els salamons de l'església", "sa Canastreta" on féu el primer
pecat: un pecat petit, el pecat de fumar d'amagat, els jocs amb la
baldufa, els camins vells, el campanar, els lledoners d'es Born, es
Socost... Perquè el paisatge no solament és un tros de mapa, un te-
rritori. També pot ser un color, l'ombra d'un pi, el record d'una
posta de sol, un torrent que s'alça, el perfum de la terra després de
la pluja.


En la memòria del P. Joan Llabrés s'hi ajunten totes aquestes
memòries. Però no són altra cosa més que l'expressió de l'amor
que sentia pel seu poble. Un amor que manifestava a través d'un
paisatges i unes atmosferes que li tenien el cor robat.


Gabriel Janer Manila
Llubí, hivern de 1994.


El P. Joan Llabrés Ramis:
un home irrepetible


El P. Joan Llabrés Ramis no sols fou un religiós de profunda es-
piritualitat i fe, sinó un etnòleg eminent, un arqueòleg perspicaç,
documentat i feiner; i també un escriptor infatigable sobre arqueo-
logia i folklore de Mallorca.


Mai no podrem agrair-li prou tota una vida -la seva-, consagra-
da a Déu i a la cultura del seu país -el nostre-.


El poble mallorquí, amb la seva mort ha perdut una de les seves
personalitats més relevants i carismàtiques, més singulars i irrepeti-
bles.


Com a prova tenim dues -entre moltes- grans realitzacions del
P. Joan Llabrés Ramis. Una és la sèrie de set volums "Els nostres
arts i oficis d'antany", en col·laboració amb Jordi Vallespir Soler,
una obra caudal, un pou sense fons del tema de l 'enunciat, del que
és la més important aportació documental.


La segona gran realització del P. Llabrés és la fundació del Mu-
seu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, on hi
ha arreplegat molts materials testimonis de la nostra cultura i del
nostre passat.


Fundació que anava aparellada amb les seves excavacions ar-
queològiques, modèliques en tots els sentits, de les que són prova
esplèndida, les que va fer a Ca na Vidriera (Palma) i a s'Albufera
d'Alcúdia.


Per altra part, el seu llibre "La ceràmica popular en Mallorca.
Aportación al estudio de la misma en los últimos cinco siglos" y
"Els l lums en la història de Mallorca", són, "su credencial para pa-
sar al parnaso de los inmortales", com s'ha dit. Jamai un premi
d'arqueologia com el "Lluis R. Amorós" que li concedí en 1973
The William J. Bryant Foundation havia estat tan merescut.


Però per damunt de tot, en la meva modesta opinió, sobre la se-
va saviesa com a arqueòleg i com a etnòleg, està la seva senzillesa,
la seva bonhomia, la seva humilitat que el fan digne deixeble de
Sant Francesc d'Asís i amic insubstituïble i per a sempre recordat
amb afecte, respecte i admiració.


J. Mascaró Passarius
De les Reals Acadèmies de la Història i de Belles Arts.


S Ptt'niio de Auiueoliifœt .Balear <l,iiH K. AnwrAs v • Amonte- luíníank)
por: Mr...WíIliamJ. ..Bryant conesrxinclieme al año I (>7Í ristsítfcí
oforgstlo por "la lunla <k- Gobierno de. la Soctelad Arqueológica "


Jïilitiïa ai ¡'qcirií Juan Hlabrís líamís.


Pol̂ -s n ,:,- fíx-íi' 'Jí- í'l^


:
- fe . . . .


Darrer premi que obtingué: "El premi popular".


14


Premi d'Arqueologia Balear "Luis R. Amorós y Amorós:




Joan Llabrés i el joc
de la investigació


Tardor de 1978
Cercava un tema per a una investigació, a ser possible del camp de


la literatura popular i de les seves relacions amb l'educació. Un bon
dia ho vaig comentar al P. Joan Llabrés i d'aquesta i d'altres xerrades
referides a la cultura popular i sobre la progressiva desaparició del nos-
tre patrimoni cultural, en sorgiren projectes diversos, un dels quals es
materialitzà, més tard, en Els nostres arts i oficis d'antany.


Acaballes de 1978
-Jordi! Saps què és un odrer? i un orxeller? Coneixes les eines del


mestres d'aixa? Fa uns dies em regalaren una espadella pel Museu,
saps per a què servia? Tu que ets mig pagès, sabràs qui eren els coco-
vers i els oguers, o no?


-I vos P. Joan, sabeu quins eren els treballadors d'una possessió
d'antany i quina era la seva jerarquia? No fa gaire, anant d'excursió,
em vaig topar amb un senyor major que m'explicà tot un seguit de co-
ses ben interessants sobre la feina dels nevaters i també de les sitges i
els carboners.


-Saps què et dic? Quan aquestes persones majors es morin, se'n
duran amb ells tot un llegat lingüístic i cultural que es perdrà per sem-
pre més. Molts d'oficis i no menys feines estan desapareixent o meca-
nitzant-se i perden el seu caràcter artesanal, sobretot des de l'arribada
del turisme: teixidor, picaroler, xeremier, tafoner, selleter, cordador
d'olles, trinxeter, traginer, palloler, calciner, roter, cartoner, alambiner,
filater...


Principis de 1979
-Apunta, Jordi!: clavan, blanquer, cuireter, baster, seller, bosser o


tirater, albadiver, aluder, assaonador, camusser, pellisser, guadamassi-
ler, calatraví... Tots aquests són oficis relacionats amb la pell, què et
sembla?


-Jo també n'he recollits un grapat del món del teixit: paraire, vellu-
ter, trencador de cànyom, teixidor d'estopa, tintorer de drap, llatrera,
corder, granerer.


Gairebé com si fos un joc, cada vegada que ens vèiem intentàvem
aportar noms de feines i oficis que l'altre desconegués. "-Tens lluque-
ter?", "-i tu, has apuntat flequer?.." Mentres, anàvem afegint noms al
nostre llistat. Ben aviat en tenguérem uns centenars. Hi dúiem unes
messions que no és de dir! Bruixot, missatge, estraperlista, adroguer,
bastaix, torner, caminer, marxando, queixaler i dentista, manescal i sa-
nador, comare i fosser... El joc seguí una bona temporada i el repte ca-
da cop era més difícil però, alhora, més estimulant.


Passats els cinc-cents, ens començàrem a demanar què podríem fer
amb tot aquell carriportal. A més, ben aviat no ens conformàrem en re-
collir noms. En volíem més. Ens interessaven les eines i els estris, les
categories i els sinònims, els oficis i els artesans, els d'avui i sobretot
els d'antany, les feines temporeres i les de tot l'any... La nostra curiosi-
tat semblava no tenir fi.


Posàrem fil a l 'agulla i iniciàrem una fase de recerca d'informació
sobre cadascun dels oficis del nostre llistat. El Diccionari Català Va-
lencià Balear (DCVB) i el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul.lia-
na (BSAL) foren porgats, d'entrada, amb un sedàs ben fi. El caramull
de notes anava augmentant. I així transcorregué un any llarg.


Primavera de 1979
Encara seguíem amb la mateixa brusca i de cada vegada hi està-


vem més engrescats. Ara, a més de la recerca bibliogràfica, també ens
interessàrem per la informació oral de les persones majors i d'aquelles
que havien estat treballant durant molt de temps en un o altre ofici.


Teníem mitja dotzena de fitxers i més de vint carpetes amb infor-


macions i documents i un bon grapat de cintes magnetofòniques enre-
gistrades quan creguérem arribada l'hora d'ordenar-ho una mica. As-
sajàrem diversos tipus de classificacions fins que ens decidírem per or-
denar-ho per famílies d'artesans, oficis i feines. El que havíem iniciat
com un joc començava a reunir les característiques pròpies d'una in-
vestigació etnogràfica.


Estiu de 1979
Assabentats de la nostra feina de formiguetes, alguns companys de


la ceba ens suggeriren la conveniència de donar a conèixer el fruit de
les nostres recerques. No acabàvem de veure clar que aquests temes
poguessen tenir interès per a massa gent. Però se'ns presentà la possi-
biliat de tantejar l'acceptació del públic mitjançant la publicació d'al-
guns treballs en el Diari de Mallorca i no ho desaprofitàrem. En sorti-
ren una vintena, arrodonits amb uns dibuixos del P. Joan, que tengue-
ren una acollida prou acceptable, atenent-nos als comentaris d'amics i
de coneguts, tot s'ha de dir. D'aquesta experiència en sortirem encara
més animats a seguir-hi treballant i començàrem a plantejar-nos serio-
sament la possibilitat de publicar-ho.


Si abans hi estarem engrescats, ara encara ens hi afanyàrem molt
més. Sabíem el que volíem i teníem molt clares quines havien de ser
les directrius del nostre treball. La fonamentació bibliogràfica i docu-
mental s'havia de contrastar amb un treball de camp acurat i seriós. El
llenguatge havia de ser planer i entenent, no ens volíem adreçar única-
ment als lletraferits sinó a tothom que estigués interessat per la nostra
cultura. Informar i entretenir, però sobretot divertir, com ens divertíem
nosaltres tot resseguint el joc que havíem començat ja feia gairebé dos
anys.


Tardor de 1980
Es publica el primer volum dels Nostres arts i oficis d'antany. La


primera fita estava posada. I també el repte de continuar la feina que
tot just acabàvem d'iniciar. La nostra amistat anava creixent de la ma-
teixa forma que anàvem duent fulls a la imprempta i s'afermà d'idènti-
ca manera que el mestre impressor relligava els volums. I així fins al
setè, que es publicà l'any 1986.


Dissabte de Sant Francesc de 1994
El P. Joan ens ha deixat. Quedava sense acabar un vuitè volum: un


recull de tots els noms d'arts i oficis apareguts en els volums anteriors,
amb una breu explicació. Si hi ha ocasió, un dia s'enllestirà. Sigui com
sigui, els qui el coneixerem estam segurs que el seu record perviurà,
com la feina dels savis artesans.


Jordi Vallespir JVadal de 1994


Nota
En la nostra darrera visita a La Porciúncula hem tingut


Poportunitat de conèixer Fra Jordi Coll Mut (nascut a Lloseta
l'any 1914} que des del mes de maig torna viure a Mallorca
després d'haver regit durant 48 anys l'Església de Sant Benet a
New York. El P. Jordi ha estat un dels més íntims amics
d'infància i jóvintut del P. Llabrés, amb el qual mai no va; per-
dre et contacte pistolar quan estaren separats en l'espai Per
això és la persona més idònia per escriure un perfil de la perso-
nalitat del seu amic coral, cosa que hagués pogut fer si ens ha-
guéssim posat en contacte amb ell roes aviat. De tota manera,
ens ha dit que pel proper número d'Udol tindrà llesta la sem-
blança de Fra Joan, que no dubtem que serà entranyablement
emotiva per aquells que restirnàrem.


15




AJUNTAMENT
DE LLUBÍ


L'AJUNTAMENT DE LLUB
US DESITJA


— UN FELIÇ 1995 —




Consell Insular
de Mallorca


El Consell Insular de


Mallorca desitja als
Donants de Sang tota la


pau i felicitat per a
aquestes festes de Nadal,


així com un any 1995 ple


de vida, germanor i


solidaridat, agraint a la


Germandat la seva intensa


i desinteressada activitat


al llarg de 1994.


M^/^^Í^SÍ.


GERMANDAT DE
DONANTS DE SANG


DE MALLORCA


17




ENTRE GLOP I GLOP


»•••De les manualitats.
al coneixement de la natura i,


Fa molt temps ja que existeix a Llubí el club
d'Esplai encara que en els seus inicis no s'ano-
menàs així les activitats i els objectius eren els ma-
teixos: que l'Esplai es consolidà més tard. Però ara,
en els nostres dies, els nins i nines demanen altres
coses. Les manualitats que es feien a l'Esplai ara es
fan a l'escola amb els mestres; els nins ja no volen
estar tancats a una sala lent el que fan de di l luns a
divendres. Així doncs l'esplai ha de canviar i s'ha
d'adaptar a les noves necessitats dels fills d'una
societat cada vegada més complexe. De tota aques-
ta problemàtica i de les arrels de l'esplai ens parla-
ren l'altre dia tots els joves que composen el grup
de monitors del Club d'Esplai de Llubí.


Primer de tot parlàrem amb els monitors més
veterans, que quan eren petits veieren el naixement
del Club d'Esplai que ara porten endavant. En Da-
mià Perelló, en Pere Planes, en Jaume Alomar fo-
ren de les primeres generacions que pogueren gau-
dir d'un temps de lleure que a l'hora els educava
per a la tolerància, la no violència, el respecte cap
els altres, a conèixer la natura que els envoltava...
Els nins d'aquells anys tenien una educació molt
estricta, encara sota el règim del General Franco.
Era impensable fer coses divertides, com les ma-
nualitats que es fan ara, en temps de classe. Així
doncs, l'objectiu de l'Esplai era clar, els nins ha-
vien de divertir-se.


Després de tots aquests anys encara existeix i té
molta força cl Club d'Esplai. Llubí fou un dels primers pobles
on es començaren a realitzar activitats d'aquest tipus i la pri-
mera trobada dels primers esplais que començaren a sorgir
també es va fer a Llubí. Després es va formar el G.D.E.M. que
tenia una certa llibertat a l'hora de realitzar activitats per als
nins ja que és un club regit per l'Església.


Deixant de banda cl que era l'Esplai els monitors ens par-
laren de la problemàtica de l'Esplai a les acaballes del segle
XX. Aquest any s'han proposat fer un canvi dins la dinàmica
del Club. Tot el que es faci s'ha de 1er perquè als nins els
agrada i per educar-los dins l 'àmbit rural i en els costums pcr-


Quinfred!, estrenyen elculet


duts del nostre poble.
El Club d'Esplai d'aquest any està format per més de cin-


quanta al.lots i onze monitors. Ells són Damià Perelló, Miquel
¿ladera, Francesc Perelló, Bel Bcrgas, Caterina Gelabert, Jau-
me Alomar, Pere Planes, Maria Huguet, Toni Gelabert, An-
dreu Pericas i Pere Bergas. A més també hi ha tres al.Iotes
(Paula Guardiola, Xisca Bcrgas i Catalina Vidal) que els aju-
den i que en propers cursos seran monitores. Aquest curs serà
diferent als d'altres anys; es faran més excursions, acampades,
sortides a les rodalies del poble, gincanes... i no tots els dis-
sabtes es podan 1er activitats, sovint només es podran fer cada


Á ELECTRO ALOMAR£A Muntatges elèctrics • Assessoria Tècnica
Carretera de Valldemossa,8 • Tel. 2O O9 1 2 • O7O1O CIUTAT


18




quinze dics.
Molta gent es demana qu in tipus de gratificació rep el mo-


nitor fent aquesta tasca per als nins del poble. Segons tots la
millor gratificació és veure que s'ho passen bé, que aprenen a
apreciar les coses més senzilles i els vells jocs a què jugaven
els nostres avis i ara romanen en l 'oblit. Si al nin li agrada tor-
narà cada dissabte a l'Esplai amb ganes de fer coses i ells es
sentiran molt ben recompensats. Sovint la feina del monitor no
és gens agraïda i no es pensa en les hores de treball que supo-
sa mantenir un Esplai en plena activitat. Has de saber captar
l'atenció del nin i ésser un amic més.


El perill més gran que hi ha és que les activitats escolars
desfassin totalment la funció bàsica de l'Esplai i per això s'han
fet algunes activitats en conjunt i es procurarà no repetir les ex-


Dur un Esplai endavant suposa moltes hores
de feina i dedicació, no només són les dues
hores del dissabte.


Els nins dels nostres dies ja no es diverteixen
fent el que es feia a l'Esplai fa vint anys


Estan contents, són monitors molt juganera


periències dels nins.
L'objectiu bàsic del Club d'Esplai


queda doncs ben definit. S'ha d'ensenyar
al nin a compartir i a conviure amb els al-
tres essent tolerant i solidari, estimant la
natura, conèixer el seu medi cultural i na-
tural... i tot això amb activitats i experièn-
cies divertides.


En els primers mesos d 'aquest
"nou esplai" ja s'ha organitzat una acam-
pada, diverses sortides, una gincana per
fer-los conèixer les possessions que ens
envolten... Tenen preparada una cançó per
presentar-la a la "Mostra de cançó infan-
t i l " d ' a q u e s t a n y , o r g a n i t z a d a p e l
G.D.E.M., i a més estan pensant en fer un
festival per Ics festes de Sant Feliu. Els
pares també jugaran un paper important
en cl nou model d'Esplai. Només ens cal
encoratjar a aquests joves perquè seguei-


xin amb aquesta gran tasca i recordar als nins que encara es
poden apuntar al Club d'Esplai, la matrícula es oberta.


Esperança Llompart i Vanrell
M" Antònia Molines i Ramis


TINTORERIA - RENTADURIA


Mercat des Tenis
Juan Crespí, 13


Local 4
Tel. 45 48 98


Los Geranios
Sta. Catalina de Siena
Local 10
Tel. 71 3874


PALMA DB MALLORCA


ÏÏ
52 24 61
52 21 30


c )
D J


^ (908)
MÓVIL 53 36 80


C/. Sta. Margalida, 16
LLUBÍ


19




CONTAU-NOS LA VOSTRA AVENTURA


L'aventura inoblidable
Com en altres anys per aquestes dates, alguns membres


del G.E.L1. (Grup Espeleo Llubí) hem tornat a emprendre una
excursió-aventura fora de la nostra illa.


En la part alta de la conca del riu Esera, en la vall de Bc-
nasc es troba el massís de la Maladeta, el més destacat dels Pi-
rineus. El conjunt de les seves grans glaceres, els seus impo-
nents pics, els seus llacs salvatges i a més, els seus complicats
barrancs formen el millor quadre dels Pirineus. En destaca el
Pic Aneto, el més alt dels Pirineus amb 3404 metres, d'ample
cim i vertcnts escarpades de roques granítiques.


Per pujar-hi té diferents rutes i nosaltres ens vàrem inclinar
per la seva cara Nord. En la part més alta del riu Esera, on aca-
ba la carretera, hi ha una zona d'acampada controlada; és aquí
on s'inicia la nostra aven-
tura.


Després de muntar les
tendes de campanya per
passar la nit vàrem anar a
visitar la cascada i el fo-
rau d'Aiguallut; es tracta
d'una depressió en forma
d'olla a la qual es precipi-
ten després d'una espec-
tacular cascada les aigües
procedents de les glaceres
de l 'Aneto i de part del
massís de la Maladeta
amb la particularitat que
les aigües discorren per
un riu subterrani d'uns 4
km. i reapareixen en els
anomena t s Güc l l s del
Joucu a la Vall d'Aran.


Pel matí ben prest ens
preparam per la nostra
pujada. El nostre primer
objectiu era arribar al re-
fugi de la Renclosa situat
a 2.140 m. sobre cl nivell
del mar i ja des d'allà envestir cl fort rost de roques granítiques
cap a l'anomenat Portilló inferior del cim de la Renclosa a
2.761 m. des d'on es té una formidable vista del cim de l'Ane-
to i de la seva glacera. Duini unes quatre hores de dur camí as-
cendent per la qual cosa decidim que és un bon moment per
berenar. Després d'un merescut descans iniciam la marxa cap
al Portilló superior (2850 m.); una vegada superat, discorrem
paral.Iclament a l'extensa glacera no sense abans equipar Ics
botes amb grampons per caminar amb seguretat damunt del
gel ja que la inclinació és molt accentuada.


Quan arribam al més alt de la glacera, la crcuam en diago-
nal i pujam cap al coll de Corona de 3198 m. Primer per un
empinai rost de neu i després per un tartera tant o més empi-
nada, arribam al conegut i temut pas de Mahoma, una cresta
horitzontal d'uns 30 m. de longitud, formada per grans blocs
de pedra, amb una impressionant caiguda vertical a tots dos
costats.


Sense cap dubte un dels llocs més exposats de tota la puja-
da, encara que fàcil de superar amb una corda que proporcio-
na cert alivi psicològic. Finalment, el cim del pic Aneto (3.404
m.), on hi ha una gran creu d'alumini col·locada pel Centre Ex-


20


Eren quatre, on és el quart.


cursionista de Catalunya i una columna amb una imatge de la
Verge col·locada per muntanyencs aragonesos, així com di-
verses plaques i adhesius de diferents classes i, des d'ara, un
adhesiu de la Coordinadora en Defensa de les aigües de Sa
Marineta.


Després de menjar i d 'un bon descans, iniciam cl descens
que en un principi fou ràpid, ja que amb l'ajuda d'un imper-
meable disposat a manera de trineu, descendírem en uns mi-
nuts tota la rampa de neu que tants d'esforços ens costà de pu-
jar. Després atravessarem la glacera amb els grampons i pio-
lets i subjectats amb una corda a la cintura, ja que la zona per
on decidírem baixar era plena d'escletxes, havent d'anar aler-
ta de no caure-hi, ja que poden arribar a tenir desenes de me-


tres de profunditat.
Així i tot, després
de t r e p i t j a r una
d'aquestes esclet-
xes coberta de neu,
el cap de la cordada
hi caigué encara
que sense majors
conseqüències que
una nafra a la mà
per mor d 'un dels
grampons.


Superada la gla-
cera, arr ibàrem al
Port i l ló superior i
des d'allà, en l'orla
baixada, al refugi
de la Renclosa; ja
només ens restava
mitja hora de baixa-
da f i n s a la zona
d'acampada.


Foren quasi dot-
ze hores de camí i
esforç marcats per
un sol radianl que


en passar per la glacera, amb cl reflex de la neu, fou com si ha-
guéssim eslat a la platja amb la cara al sol durant tot el dia. Fou
una aventura inoblidable que qualque dia esperam repetir.


Grup Espelo Llubí


mes blanca
lavanderia


Avinguda San Vicenç
¡II n r«


Tel. i Fax: 8G OO 65




MUSICA


Los Astros
Ens caldria recordar que entre els


anys 60-70 a Mallorca hi va haver una
explosió de grups musicals que marca-
ren una època important, malgrat fessin
versions de grups nacionals i internacio-
nals.


A l'any 68 en el nostre poble es reu-
niren uns quants amics amb motivacions
musicals; això va 1er que es pogués for-
mar un grup conegut com els "Astros".
Aquest nom va sorgir un vespre quan
seien davall un taronger on parlaven
dels seus somnis musicals. Aquest grup
estava format per en Toni Figuerola
(vocalista), en Xisco "de can Vell" (con-
trabaix), en Guillem "de Corbera" (ba-
teria), Tòlbl "Troguct" (guitarra) i To-
meu "Molinera" (teclats).


La primera vegada que varen sortir
públicament va ésser damunt el "palco"
de sa plaça de Llubí, l 'any 69 per les
festes de Sant Feliu. Això es pogué rea-
l i tzar , perquè el grup que tocava els
deixà els instruments. Aquesta nit de
verbena fou l'empenta per poder seguir
la seva trajectòria.


Un factor important va ésser l'ac-
ceptació que tcngueren de tot el poble,
encara queja tenien un bon nombre de
fans, que assistien als seus assatjos que
es feien a la portassa d'en Tòfol Rosse-
lló. La sort que tengueren és que en
aquells moments hi havia molta deman-
da pel "boom" turístic. Això els ajudà a
què poguessin comprar els instruments


necessaris i poder tenir millor qualitat
musical.


A part de Ics seves actuacions en els
llocs turístics com el "Cortijo" on els
pagaven 500 pta. per nit , i on es diver-
tien molt, cosa molt important per ells;
diversió, risc, aventures, etc..., també
tingueren l'oportunitat de tocar a la sala
Rex. Aleshores era un lloc on actuaven


C/. Plaça de la Carretera rrl - Llubí - Tel. 85 70 19


Ostres! Los Astros.


importants músics com en Julio Iglesias,
Camilo Sesto, etc.


El seu tipus de música eren versions
del Pop-Comercial, nacional i interna-
cional. L'única cançó seva era un "paso
doble" escrita pel seu professor de mú-
sica Alfonso Vázquez.


A causa del naixement de tants de
grups musicals la televisió va fer un pro-
grama musical presentat per n'Alfredo
Amestoi. El "manager" dels "Astros"
era en Pep (Cabo) que va enviar una
maqueta i varen ser seleccionats per
anar al programa. Va ésser un dia de
festa per a tot el poble.


L'altra cara de la moneda varen és-
ser les dificultats que tingueren a causa
de què alguns estudiaven i altres treba-
llaven. Els pares no els feien costat en
les seves ambicions com a grup, troba-
ven que eren massa joves. Això va fer
que no durassin tot el temps que els ha-
gués agradat a tots els seguidors.


Aquest grup podria ser un exemple
per fer reflexionar i donar ànims a tots
els joves amb ganes de fer activitats mu-
sicals o de qualsevol caire artístic.


Endavant amb les vostres ambi-
sicions!


Xisca Munar.


21




ESPORTS


Entrevista a dos juvenils
L'equip de juveni ls ha començat la temporada bastant ma-


lament, molts dels jugadors que varen començar ja no hi ju-
guen, molts d'altres han sofert algunes lesions durant la tem-
porada, hi ha partits que només han pogut ser dot/.c, això su-
mat a la inexperiència dels jugadors que són molt joves i no
havien jugat mai són els principals problemes que es troben
aquests jugadors i entrenadors.


Hem volgut 1er unes quantes preguntes a dos dels jugadors
més veterans de l'equip i que l 'any passat ja jugaven i saben de
què va la cosa i les diferències amb l 'any passat.


Són en Joan Pons Bauçà i en Biel Perelló Bennassar.
-Quines diferències trobau de l 'equip d 'enguany respecte


al de l 'any passat?
Joan Pons (JP): Enguany hi ha més dedicació, però l 'any


passat mirant els jugadors un per un hi havia mes qualitat.
Bici Perelló (BP): La plantil la d'enguany és mes inexper-


ta però s'ho pren més seriosament i té rnés ganes de jugar.
-I respecte als equips contraris?
JP: Segons jo molt poques, trob que hi ha un poc més de


categoria.
BP: Suposant que jugam a una categoria més alta són més


regulars, no hi ha tanta diferència.
-Hi ha bon ambient entre la planti l la?. I entre la p lan t i l l a i


els dos entrenadors?
JP: Es bastant bo llevat d'alguna discussió a causa de l'or-


gull d'alguns. Està bastant bé però podria ser mil lor .


BP: L'ambient que hi ha entre els jugadors és bo, som
company encara que a vegades no ho pareixi. Entre els entre-
nadors també hi ha bona relació.


-Què trobau que falta a l 'equip i que és el que li sobra?
JP: Li falta experiència i un poc més de qualitat. De sobrar-


li no li sobra res, bé, sí, un poc menys de vida nocturna.
BP: No sobra res. I què ens manca?, posats a demanar un


Laudrup, un Nadal...
-Són molt durs els entrenaments i quantes vegades entre -


nau per setmana?
JP: Els entrenaments són bastant fluixos, qualque vegada


quan te'n vas a casa pareix que no has entrenat. Entrenam
dues vegades per setmana.


BP: Entrenam dues vegades per setmana, i a vegades hi ha
qualque entrenament que surt del normal.


-Trobau que ve molt poca gent a vcurc-us?
JP: Si hi ha vegades que ens pensam que jugam a fora


camp.
BP: Crec que la majoria del poble no en fa cas del que pas-


sa al futbol i més els diumenges al matí.
-Com trobau que podríeu rendir mes als partits, o sigui


quins són els factors que influeixen els diumenges en els par-
tits?


JP: Podríem, rendir més si estàsscm més forts i fóssim tots
els diumenges al partit i els dissabtes el vespre no sortissem
fins tan tard.


ORIGINAL
BAR
EL SEU
LLOC


DE
TROBADA


AL
PORT D'ALCUDIA


I
A


PALMA


Vine!
Passeig Marítim, 27 - Tel. 45 45 69 - Palma - C/ Artà, 38 - Tel. 54 72 32 - Pt. Alcúdia


22




BP: Dormint mes hores el ves-
pre i anant a entrenar més vegades
per setmana, però no som profes-
sionals.


-Creis que influeix no haver
jugat mai?


JP: Moltíssim perquè hi ha ve-
gades que no ens sabem col.locar
ni al mig del camp.


BP: Crec que és cl problema
mes gran d'aquest equip.


-Pot in f lu i r també que l 'equip
sigui molt jove i que hi hagi pocs
jugadors de la temporada passada?


JP: Bastant, a causa de que ja
ens començàvem a entendre i ara
hem de començar de bell nou i so-
bre això hi recau la inexperiència
dins cl camp.


BP: El pas a la categoria juve-
nil provinent de cadet és molt fort.
Els jugadors de la temporada pas-
sada no sabíem aguantar la pilota,
no la sabíem tocar i ara hi ha juga-
dors que han passat directament a
juvenil i ens trobam amb cl mateix
problema.


-Quina és la vostra posició al
camp i de què vos agradaria jugar?


JP: Juc a darrera, de lliure i no la canviaria per cap altra po-
sició.


BP: Solc jugar de davanter encara que cm seria igual jugar
a qualsevol lloc del camp.


Una plantilla guanyadora


-Quin és cl jugador que més vos agrada?
JP: Ara per ara no n'hi ha cap.
BP: Ara per ara no teñe cap ídol dins cl futbol professional.


I posats a triar diria a Laudrup.


Antoni Gelabert.


Resultats CDA Llubí
JUVENILS
30 d'octubre:
Llubí, 1 - J. Bunyola, 4
Gol: Antoni Tugorcs.
13 de novembre:
Espanya, 7 - Llubí, O
20 de novembre:
Llubí, O - Felanitx, 1
4 de desembre:
S'Horta, 4 - Llubí, O
11 de desembre:
Llubí, 1 - Santa Maria, 5
Gol: Andreu Huguet.
18 de desembre:
Xilvar, 9 - Llubí, 1
Gol: Bici Perelló.


TERCERA REGIONAL


30 d'octubre:
Llubí, 1 - Binissalem, O
Gol: Xesc Torrens.


I de novembre:
Llubí, 1 - Peguera, 1
Gol: Llorenç Llabrés (p)
6 de novembre:
Palmanyola, 4 - Llubí, O
13 de novembre:
Llubí, 1 - Gènova, 3
Gol: Bici Darder.
20 de novembre:
Son Pizà, 0 - Llubí, 3
Gols: Biel Vidal, Llorenç Guardiola,
Damià Perelló.
27 de novembre:
Escolar, 5 - Llubí, 1
Gol: Biel Vidal.
4 de desembre:
Llubí, O - Beta, O
II de desembre:
Sóller, O - Llubí, 1
Gol: Llorenç Llabrés.
18 de desembre:
Llubí, 2 - Can Picafort, O
Gols: Xcsc Torrens, Antoni Gelabert.


EQUIP BENJAMÍ PENYA
BLAUGRANA LLUBÍ
29 d'octubre:
Porreres, 13 - P.B.Llubí, 1
Gol: Tomeu Serra
5 de novembre:
P.B.Llubí, O - Campos, 10
12 de novembre:
Olímpic de Manacor, O - P.B. Llubí, O
19 de novembre:
P.B. Llubí, O - APA Ramon Llull, 10
26 de novembre:
Montuïri, 9 - P.B. Llubí, O
3 de desembre:
P.B. Llubí, O - J. Sallista, 14
10 de desembre:
S. Maria, 8 - P.B.Llubí, O
17 de desembre:
Margaritense, 5 - P.B. Llubí, 1
Gol: Martí Amengual (p)


23




ÌÌTTÌT TATTAÍTPO fBIBLIOTEQUES D LLORCA
Centre Coordinador


NOVETATS EN VÍDEO


-De la col·lecció "Habitat, los secretos de
la naturaleza":


1.- Grandes construcciones, morfolo-
gia y tipos de alas.


2.- Aves no voladoras, tipos de crías
de pájaros.


3.- Picos de las aves, morfología, nidi-
ficación.
-Debat mèdic sobre els residus sòlids ur-
bans de Mallorca.
-Matisse.
-Secretos y misterios del Titànic, Hinden-
burg.
-Seguint les passes d'Arlequí.
-Cultures antigues del Mediterrani
(d'Egipte a Roma. L'imperi romà)
-Michael Jordan's
-Extra tarrestre.
-NO-DO. Uns historia pròxima.
-Nostradamus.
-De la col·lecció "Historia de los grandes
mundiales":


L- La explosión del fútbol.
2.- La explosión de la técnica.


3.- La explosión de la fuerza.
-Pelé "el rey". El verdadero "Fútbol To-
tal".
-Col·lecció d'Art:


l.- Bechtold, Irriguible, Tur Costa.
2.- Cries & Whispers.
3.-Antoni Ribas (1845-1911)


-De la col·lecció "Tu cuerpo y el deporte:
1.- Musculatura, ritmo respiratorio.
2.- Sistema circulatorio, aumento del


rendimiento.
3.- Aparato locomotor, dominio de re-


flejos.
-Biografía Josep Maria Llompart poeta.
-Miró
-Educació sexual:


-Pubertat i reproducció.
-Concepció i contracepció.
-Malalties venèries.


-Les eines:
-L'home i les eines
-Les eines i la tècnica.
-Les eines i les màquines.


CONSELL INSULAR DE MALLORCA




OPINIÓ


Embroils
Projectarem la malèvola ràbia sobre els vanidosos retro-


grades... Tanmateix no ens podem queixar.
*E1 record del tremolor de les velles i gastades vagonetes


de tren segur que aquests darrers dies ens han vengut a la
memòria.


La vella esperança es complirà, les dues vies paral·leles en-
corbataran la nostra ruralia per fer més a més la tornada a les
nostres llars caloroses. És una promesa ambiciosa però realis-
ta que està a la volta de la cantonada, apressurau-vos a comprar


el bonotrcn.
*UNA CRIDA ALS BRUTS: vosaltres homes i dones que


embrutau la nostra contrada, no faccu que ens hàgim d'aver-
gonyir del que és nostre. Dur botelles de vidre als contenidors
pel reciclatge és un pas endavant, però deixar-lcs fora i enterra
són dues passes enrera. Sou els responsables de l'olor putre-
facta que es genera. Degotissos, pixades de ca, mosques, im-
mundícies de microbis, colònies de bactèries, troços de vidre...
Pensau en els vostres fills i en l'exemple que donau.


*Aquesta és una carta que vàrem rebre a la nostra sec-
ció. Nosaltres no necessàriament hem d'estar d'acord amb
el seu contingut, però hem cregut oportú donar-la a conèi-
xer: Senyor Uliana, som un grapat d'amics que hem seguit en
delit i hem esperat cntussiasmats a cada revista la vostra sec-
ció. Nosaltres creim que ha arribat l'hora de demanar o exigir


f* \


un canvi en les programacions televisives nadalenques. Estam
cansats que any rera any ens empestissin amb pel·lícules sen-
timentals i ploraneres que encara que a vegades volen donar un
cert missatge no fan més que emmascarar la realitat i donar fal-
ses esperances a joves com nosaltres. Entre altres coses perquè
no som ni eixerits ni tenim un cos voluminós o atlètic, ens
afaïtam i ens rentam un pic per setmana, ens fa peresa rentar-
nos les dents, segur que mai se'ns apareixerà un pare Noel i no
trobarem l'amor de les nostres vides fent coa a uns grans ma-
gatzems, en poques paraules som una espècie de fracassats pel
que fa a les exigències de la societat. Per aquestes i altres co-
ses que seria massa llarg exposar-lcs volem que es programin
per la "tele", la caixa amiga, pel·lícules realistes i que no en-
ganin la gent, ni crein un món de fantasia que a la llarga pot es-
devenir traumàtic. Amb rotunditat dcmanam que s'emetin te-
lefilms tipus Perros Callejeros, o es reposi la sèrie del Capita
Enciam. Gràcies.


* Amics i amigues, tots descendents d'un avant passat co-
mú, no faceu mal bé els nostres boscs aquests dies de Nadal per
engalarnar les vostres cases. Gaudir la natura no és empreso-
nar-la. Abans que vos entri una dèria talla-arbres crònica cal-
mau els nervis, una infusió apropiada o una troncada al cap són
bon remei. Sortiu a la muntanya dia i nit, passejau amunt i
avall sense descansar, llavors veureu que sou animals de ciutat
i que aquell lloc no és el vostre, només aleshores sabreu que el
lloc d'un pi tampoc és ca vostra. Reflexionau-ho, ells vos ho
agrairan
...Almanco fóra bell no haver nat. Però existeix i calla.
També ho fóra morir, però no gosa.
I, cop en sec, ja al cim del desencant, s'adona
que la bellesa és allí, just de cercar-la.
Miquel Àngel Riera.


Uliana Marx


Forn
Ca'n Ramon


Carrer Sa Carretera, 49
Tel. 522177


LLUBÍ


TALLER MECÀNIC
JOAN ALOMAR


Reparacions en general. Venda de
Mobylettes, Vespes, Derbi, Puch,


bicicletes i cotxes.


C/. Ma Perelló, s/n • Tel. 52 22 88 • LLUBÍ
25




OPINIÓ


Duros a quatre pessetes
Si durant tot l 'any som convidats a comprar coses, hi ha un


temps en què aquesta insistencia es l'a més pesada i marcjado-
ra. És ara, damunt les festes de Nadal i dels reis, quan són
molts els qui intenten fer-nos cl cuc de l'orella malalt amb pro-
pagandes i oferies, amb lanta barra, que ens volen 1er creure
que ens donen duros a quatre pessetes fins arribar al súmmum
de vincular la nostra pròpia felicitai a la compra de lai o qual
producte.


Molts de nosaltres, per no dir tots, proclamam la nostra l l i -
bertat i independència, i volem ésser crítics enfront de moltes
situacions i ideologies, i si no anam vius, quedam atrapats i
embarriolats per aquestes veus de la sirena que ens cngatusscn
amb els seus cants de felicitat falsa i efímera.


No hi ha dubte que necessitam coses i hem de comprar-les.
No hi ha dubte que podem -i devem- satisfer alguns gusts, in-
necessaris si voleu, però lícits i humans. No hi ha dubte que els
nostres nins han d'esperar amb il.lusió l'arribada dels Reis ca-
rregats de juguetes i presents. Tot això està moll bé, però
d'aquí a oferir-nos la felicitat lligada al consumisme i a segons
quines compres, hi va com de mi al rei.


Que vu l l dir amb tot això? En primer lloc que hem de ser
crítics segons cl sentit ple d'aquesta paraula, i així podríem
parlar de porgar, triar, examinar, judicar, sospesar, etc. quali-
tats i defectes, pros i conlres, de Ics idees, de Ics doctrines i
opinions, de les persones i les seves paraules i actuacions; dit
clar i llampant, seria no combregar amb rodes de molí. I això
val en Iotes Ics situacions i circumstàncies de la vida: quan ens
hem de decidir per una cosa o altra, quan escoltam els polítics,
sien del signe que sien, quan llegim els diaris o revistes, quan
miram la televisió, etc.


En segon lloc, això ens faria més lúcids i clarividents a
l'hora de prendre una determinació i d'aquesta manera no ani-
ríem amb cl darrer que ens parla. Tenir en compte això és im-
portant ferm, precisament quan som bombardcjats amb tants
de caramulls de paraules que ens vénen de tantes direccions
que, si no anam vius ens embullam i perdem cl nord, o prenim
un camí equivocat o quedam mans fentes sense 1er res per
ningú .


I ara arribam a una urgent conseqüència: No podem no 1er
res. Dins una societal on hi ha tant de quefer, on n 'hi ha tants
d'cnscnyorits que esperem que els ho donin tot fet, si som crí-
tics i lúcids, serem conscients i ens posarem en feina.


Crítics, lúcids i conscients perquè no ens domini cl consu-
misme i en canvi ens obriguem a la solidaritat i al compartir.
Crítics, lúcids i conscients perquè no donem la raó -d'cntrada-
al qui cridi més fort o al qui més enlluerni amb discursos vans,
o al qui lengui més poder, sinó que donem suport als qui, sia
quin sia el lloc social que ocupen, realment s'afanyen treba-
llant per al bé de la comunital.


Crítics lúcids i conscients perquè no creguem, ningú se
cregui, cl millor i que ho fa loi bé, només pel fet de sortir da-
munt els diaris o perquè té la gent conlenla donant-li tol quan
dcsilja, sense destriar ni cercar les vertaderes conveniències
comunitàries, sinó que són els millors aquells qui es posen al
tall des de l'ombra i l 'anonimat, sense cercar recompenses ni
agraïments, i si al cas, per raó del càrrec, han de figurar i estar
enmig, això no els posa una bena davant els ulls, sinó que els
dóna coratge per entregar-sc amb cos i ànima a les responsa-
bil i ta ts contretes i assumides per desig de la majoria.


Amics, pcrdonau-mc si la cosa ha sortida llarga, però això
volia dir i això dic.


Bones festes de Nadal i molts d'anys a tots!


Joan Rosselló i Vaquer.


es tragí
CONFECCIÓ • ESPORT • PERFUMERIA


Traginers, ! LLUBÍ


26


Carnisseria
Castell


Plaça de l'Església • Tel. 52 20 59 • Llubí




POESIA


No hi estic d'acord
Per què no pot ser la llei
més justa i mes igual?
Per que el nostre remei
és tan descomunal?


Per què no són iguals
americans i africans?
Perquè som tan animals
nosaltres els humans?


Només vu l l la igualtat ,
que canviï la realitat,
que hi hagi solidaritat,
i, si pot ser, l l ibertat .


Per què uns tenen tant
mentre altres van tirant?
Per que uns no tenen res
i els altres sempre més?


No hi puc estar d'acord
amb la violència i la mort.
Nosaltres en tenim de sort,
som un país del nord.


No estic d'acord amb la nació


que mana tota la Terra,
i diu quina és la guerra
que pot crear indignació.


Vull que seguem companys
per molts i molts d'anys,
que ens llevem la idea amarga
d'una enemistat tan llarga.


Tots tenim cl dret de viure
sense por i sense fam.
Tots tenim cl dret de riure.
Bo de 1er, si ens rcspcctam.


Tenim més cara que esquena
si no ens solidarit/am,
si tenim la butxaca plena
quan ells es moren de fam.


Les religions amb brutalitat
fan costat a la natalitat.
Primer de tot Déu i Ala,
com mes nin mori més en nai-
xerà.


JP


JaTI^ILLt»
ASSEGURANCES GENERALS
GABINET DE GESTIÓ EMPRESERIAL
(ßeöcm -Perelló & Cía, &.TL.


Bisbe Uompart, 40 - INCA (Galeries Moli Veli)
Tel. 50 43 11 - Fax. 50 04 89
San Felio, 66 - LLUBÍ -Tel. 52 22 48


Cristòfol Riera i Solé, tardor del 94, mentre
els països "desenvolupats" romanen


impassi us davant les guerres d'Àfrica
(si no hi ha petroli no hi intervenen)


i la fam i la por controlen la població.


PORTES BASCULANTS
TUGORES


Manuals i automatitzades
Fusta nord, teka, PVC, xapa


Telèfon:
Taller: 52 24 14


CREU, 114


Fax. 522119


LLUBÍ


SÚPER BALSAR, 5.1.
N.I.F. B-07564610


SUPERMERCATS DISCOUNT
JAUME SUREDA ESTRANY


D.N.I. 41295317-J
AVDA. JAIME III, 37


OFICINA: TEL. 85 20 50 FAX. 85 20 50
Apt. Correus n° 6


07458 CAN PICAFORT
MALLORCA


Balears


27




BIBLIOTEQUES DE UUV/1
Centre Coordinador


Biblioteca Pública de L·lubí
Tel. 85 70 02


A la biblioteca hi ha un servei de préstec que permet
endur-se'n llibres i tenir-los a casa durant 1 o 2 setmanes.


Aquest servei és gratuït, només cal fer-se soci de la biblioteca,
i per això has de portar una fotografia carnet.


HORARI:
De dilluns a divendres de les 18 a les 20 hores.


Darrer dissabte de cada més de les 10 a les 13 hores.


Taller
de decoració
de capses
de cartró
(26 de novembre)


CONSELL INSULAR DE MALLORCA




CUINA


Porros al forn
Aquesta secció que iniciam de cuina no vol ésser una re-


copilació de receptes de plats dels nostres avis o de la nova
cuina amb plats sofisticats i amb productes que difícilment
trobarem a les botigues del nostre poble. La intenció és donar
uns consells per ajudar a fer ús dels productes de la Medi-
terrània perquè segons està demostrat són els millors per a la
nostra salut.


Per a l'elaboració d'aquesta primera recepta i d'altres, no
especificaré cl pes ni quantitats perquè la cuina o és una re-
cepta química o matemàtica. Cadascú ha de tenir la seva prò-
pia iniciativa o idea per emprar els ingredients que més li agra-
din, les proporcions que cregui o posar els productes que més
li convenguin.


Les verdures que són l'aliment més sa i recomanat seran
les protagonistes d'aquest primer plat. Per donar-li un toc nos-
tre les confitarem amb cl millor embotit de la nostra Illa.


INGREDIENTS:
-Porros. Que una vegada nets escaldarem o farem pegar un


petit bull.
-Bolets. Emprarem els que tenguem o poguem comprar


com esclata-sangs, gírgoles, blaves, xampinyons, etc... Si són
de consistència forta els courem un poquct, passats per la pa-
ella o un petit bull, si són més fluixos les hi posarem cruus.


-Tomàtiga. Farem una bona salsa amb gustct d'all, un xic
de vi i un poc de llorer.


oPQp^-u-e
»V,


-Sobrassada. En posarem al gust de cadascú, uns rotllanes
com si féssim coca dolça, tot un sostre si ens agrada molt o
com si fos formatge ratllat. Si no vos agrada la sobrassada o no
en podeu menjar podeu cobrir-lo amb pernil dolç o formatge.
També podeu fer les dues coses a la vegada.


ELABORACIÓ
Dins d'una palangana que pugui anar al forn col.locarem


un sostre de porros, després un de bolets, la salsa de tomàtiga
per damunt i la sobrassada com a final. Teniu en compte que si
la sobrassada és molt coenta, no vos heu de passar de coent
amb la salsa. Posarem la palangana al forn encalentit prèvia-
ment entre 20 i 30 minuts.


FERRERIA


Sa Carretera, 4O - Tel: 52 23 72 - LLUBÍ


TALLER
CAN RIERA SL


Taller mecànic
xapa i pintura


Servei públic de tansports amb grua
Carrer de la carretera,5 Tel. i Fax. 52 22 37


FOTOGRAFIA I VIDEO-CLUB


J O V E
C/Traginers, 55
Telèfon 52 25 78


07430 LLUBÍ


Perruqueria
Tomeu «Titina»


Home - Dona


Plaça des Mercat, 77
Tel. 52 00 47


Sineu
Tancat els dilluns i divendres


29




LA FUNDACIÓ
La Fundació La Caixa ens ha enviat aquesta informació:


Patrimoni 2001
Reunir la informació fotogràfica i documental indispen-


sable per a la creació d'un banc d'imatges, fàcilment acces-
sible, sobre els béns naturals i culturals de la humanitat, és
l 'objectiu d 'aquest projecte que neix promogut per la
UNESCO i produït per la FUNDACIÓ "LA CAIXA" amb
la col·laboració de l'Agencia GAMMA.


PATRIMONI 2001 produirà col·leccions de fotografia
d'alt rigor científic i qualitat estètica sobre els emplaça-
ments, els monuments, Ics obres d'art, etc., qualificats com
un valor universal, d'acord bàsicament amb els béns inscrits
a la Llista del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de la
UNESCO, sense prejudici, però, d'altres actuacions.


Els millors fotògrafs internacionals duen a terme en
molts països missions fotogràfiques dirigides per experts
reconeguts mundialment, els quals tenen al seu càrrec tant la
investigació i l'assessorament històric i científic com la ca-
talogació completa de les imatges obtingudes. És previst,
mes endavant, d'unificar la documentació històrica existent
sobre cada tema, per a la qual cosa caldrà, a més, investigar
els fons fotogràfics creats per professionals des dels inicis de
la història de la fotografia.


Finalment, com a concreció d'aquest banc d'imatges i
dades, es desenvoluparà un sistema i una moderna xarxa de
difusió internacional que utilitzarà les tecnologies punta per
a l'adquisició, l'emmagatzematge i la transmissió d'imatges.


La totalitat de les fotografies i els documents recollits, ai-
xí com els elements d'identificació i d'informació científi-
cament controlats que els acompanyaran, es digitalit/.aran
segons les tecnologies desenvolupades recentment per KO-
DAK, que també collabora en aquest projecte. Les dades
seran accessibles des de tot arreu del món gràcies a la xarxa
de telecomunicacions del tipus R.N.I.S. (Numeris), que pre-
veu utilitzar enllaços via satèl.lit a través d'Image Dirccte-
Group France Telecom, empresa col·laboradora amb la po-
sada en funcionament d'aquesta xarxa.


Biblioteques, universitats, insti tuts d'investigació, agen-
cies de premsa, diaris, revistes especialitzades, canals de te-
levisió i altres usuaris, podran disposar d'una documentació
de gran qualitat per poder il·lustrar estudis o reportatges en


un moment en què les riqueses de la humanitat sovint són
víctimes d'agressions per part de l'home i de la natura.


Antigua
Guatemala


Antigua Guatemala es conserva com un meravellós
exemple urbanístic dels assentaments colonials espanyols a
Amèrica. La ciutat es va construir segons l'esquema orto-
gonal que imposaven les normes reinaixentistes del segle
XVI, disposant els carrers de nord a sud i d'est a oest partint
de la plaça Major, espai que caracteritza les poblacions an-
tigues. Aquest sistema també va ser utilitzat en els centres
cerimonials de les ciutats maies: l'espai voltat pels edificis
mes importants que conformen cl centre administratiu de la
ciutat.


Pedró de Alvarado, tinent d'Hernán Cortés, va fundar la
primera capital de Guatemala -amb el nom de Santiago- el
27 de juliol de 1524 en cl centre cerimonial de la cort dels
cakchiquels, denominat Iximché. Els continus sismes i inun-
dacions que van afectar la ciutat al llarg dels segles XVI,
XVII i XVIII van obligar, després de quasi 1res centúries de
contínues reconstruccions, a buscar un assentament millor.


No obstant això, Antigua Guatemala continua essent un
lloc de cultura viva, on s'estableix una perfecta relació entre
la ciutat històrica i un ambient natural ben conservat. El seu
extens patrimoni monumental, amb quasi 50 complexos ar-
quitectònics abandonats, amb esglésies, convents, col·legis,
hospitals, la majoria en estat ruïnós, continua essent restau-
rat i conservat pels seus ciutadans, que mantenen viva la ciu-
tat.


L'exposició que ara presentem, Antigua Guatemala, és
una selecció de les fotografies obtingudes en la missió duta
a terme l'any 1992 per Koldo Chamorro, amb l'assessora-
ment de Víctor Sandoval, en aquesta ciutat centroamericana.


Foto
Planas


Plaça de la Carretera, 7
Tel. 52 21 76- Llubí


PERELLÓ
AUTOESCUELA


Bisbe Llompart, 111 - Enti9.
Telèfon: 50 28 64


07300 INCA (MALLORCA)
CLASSES TEÒRIQUES I PRÀCTIQUES PER L'OBTENCIÓ
DEL CARNET DE:


AUTOBÚS ARTICULAT
CAMIÓ
TURISME P/Sr£S PRÀCTIQUES
MOTOCICLETA Cira. Palma-Alcúdia
CICLOMOTOR Km 25 INCA


30




MORIR PER SER CÁTALA
A Lluís Companys


Només dues hores falten
perquè sigui afusellat
i tot per una bandera
amb quatre barres de sang.


Ja sé que ens l'han prohibida
però és que no la puc amagar
i menys quan molts companys que estimava
van perdre la vida per fer-la onejar.
Mossèn, per què em confessa,
si jo no he fet cap mal,
Mossèn, si tornés a néixer,
un altre cop la tornaria a portar.


Doncs la meva senyera
no és un drap mal pintat,
és el cor d'una Pàtria
per la qual a molts homes han matat.


Només una hora falta;
que ràpida ha passat.
Companys, n'estic molt feliç
aviat us tornaré a trobar.


I la petita de casa, germana meva,
ja ni me n'havia recordat,
passarà molt de temps perquè ens tornem a
veure
però la meva sang no volgué venjar.
Que una bandera no es fa en un dia,
una bandera no es canvia per galons,
una bandera es porta molt endins
i per una bandera jo hauré mort.


I en aquesta muntanya de Montjuïc,
a quants hauran matat?
Mireu a terra, a les parets, a tots costats
i ho veureu tot ple de taques de sang.


Tots lluiten per una Pàtria,
tots lluiten per un ideal,
enmig sempre la meva senyera
que ens l'han prohibida, però m'és igual.


Trepitjar descalç la meva terra
és l'últim desig que tinc,
doncs la porto tan endins
que vol sortir-se'n del pit.


Són les sis del matí
d'un moment a altre apareixeran,
Mí-te'ls! Ja són aquí,
preparats per a un funeral.


La guàrdia se m'emporta,
ja ha arribat el moment,
al darrera d'una tapida
com si fos un delinqüent.


A SUS PUESTOS
-Senyor, perdona aquests homes...


APUNTEN
-Que actuen enganyats.


FUEGO
-Per Catalunya! Visca la Llibertat!


"Grup musical Desperta ferro", 1976.


LLEGIU UDOL
Aquella que tot el món vol!


31




El teu esforç pot ajudar a protegir
el medi ambient


Seleccionant els fems i utilitzant els contenidors apropiats


Aprofita els Punts Verds


CONTENIDOR RECTANGULAR BLAU
Ç» tot tipus de paper.


preterentment d'oficina,
revistes, diaris


lÜI«« papers bruts, amb restes
•HO i1 de menjar, oli


CONTENIDOR RECTANGULAR BLAU


cartons de tot tipus,
doblegáis o tallats perquè
ocupin poc espai



No tetrabricks, perquè tenenuna làmina plastificada o


d'alumini a oins.


CONTENIDOR IGLU VERMEIL


C í roba i sabates que es puguin
tornar a utilitzar


roba bruta.
|l|O Sabates molt gastades.


CONTENIDOR IGLÚ PLATEJAT


Sí llaunes de begudes i deconserves
No altres obiectes metal lies


VIDRE BLANC


•-:;¿-


CONTENIDOR IGLÚ BLANC
fi botelles i pots de vidre


No
transparent sense els taps


taps ni bombetes


VIDRE DE COLOR


3t*ítftftt**



CONTENIDOR IGLÚ VERD


botelles de vidre no
transparent(verd,
ambre ) sense els taps


No taps ni bombetes


PILES DE BOTO


»Otti PILES
: BOTÒ


CONTENIDOR GROC




No


tan sols piles de bot6.
Els comerços poden
sol licitar un contenidor
propi que recollirà
l'Aiuntament


altres tipus de piles.


»ITRES PILES


CONTENIDOR GROC


C £ tots els altres tipus de piles


No
que no siguin de botó


piles de botó


OLI DOMÈSTIC


OU BE CVWA


CONTENIDOR QUADRAT TARONJA
A» L oh comestible que ft na


s'utilitza (d'oliva, soia,
flira-sol...)


Î A ou de maquinària


OLI DE MOTOH5


M
.QAm^.n kuuU*
IW d« Madlotx« .


CONTENIDOR QUADRAT GRIS


Sí oh de maquinària.
No oli d'alimentació.


TRASTOS VELLS


CONTENIDOR METALL IC GROS




No


obietcs i trastos que ¡a no
s'unliuen Si sún molt
voluminosos és preferible
telefonar al servei rjratuït
de recollida
restes de jardineria.


*OF/*V
^ _ ,


PUNTS VERDS
v>


CENTRES DE
RECOLLIDA


SELECTIVA DE
RESIDUS


Év un missatge del ^federiseli InsularWlM HO Mallorca per una Mallorca niús nela.