de Mallorca 4<br />ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA<br />EL DIARI DELS MALLORQUINS<br />ANY XV. NÚMERO 346...
de Mallorca 4<br />ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA<br />EL DIARI DELS MALLORQUINS<br />ANY XV. NÚMERO 346 1 DE SETEMBRE DE 1996  PREU: 200 PTS anys 'leíais a Mallorca<br />de Mallorca<br />L'Estel a PradaTothom tanca files amb<br />Josep Palou i L'Estel de<br />Mallorca davant l'ABC<br />La denúncia interposada per Luis María Anson, director del diari neofeixista ABC, contra el nostre<br />col•laborador Josep Palou ha ocasionat una  àmplia resposta per part de lectors, simpatitzants i perso-<br />nalitats destacades d'arreu dels Països Catalans. Vegeu a les pàgines 10 i 11 una relació més àmplia<br />de les mostres de suport que han arribat al comité de defensa per la llibertat d'expressió.<br />A Prada hi havia estel.lades de totes les mides. Aquesta era la més grossa.<br />Félix Pons. Maria Antònia Vade!! Tomeu Penya. Josep Guia.<br />,<br />...,.<br />,t .4<br />y -<br />• <br />,<br />..-<br />,<br />.<br />941k<br />.<br />á<br />-:_,<br /> Lir.,› 1<br />...<br />,, k . .<br />„<br />yh, f<br />111<br />.<br />e<br />.<br />, ,<br />,<br />;1,41 j-,<br />Pasqual MaragalL<br /><br />Magda Oranich. Joaquim Ferrer.<br />ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA<br />EL DIARI DELS MALLORQUINS<br />Especial dedicat als termes de [PMen1192 i<br />tlint.teanyl. Si vos ha agradat, telefonau al<br />265005 i el vos enviarem cada quinze dies.<br />Jaume Sobre qués.<br />S VI IVI A li 1E<br />2 Foc i Fum<br />4 Espanya, mal negoci<br />5 L'esperit republicà<br />6 Els jueus als PP.CC.<br />8 Mahatma Gandhi<br />9 S'espanya Espanya<br />10 Llibertat d'expressió<br />12 Portoroig 1936<br />19 Parlem clar i llampant<br />20 La india a Mallorca<br />21 Cuina de na Tonina<br />22 Gloses<br />Jumo<br />Molts alumnes ens visitaren i conversaren amb nosaltres. Aquests són<br />mallorquins (el segon per l'esquerra és Antoni Martiáñez).<br />Josep Palou explicant el cas Anson als socis de La Brúixola.<br />Els nostres col«laboradors Jaume Sastre, Josep Palou i Antoni Martiáñez visita-<br />ren el mes passat la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que se celebra cada<br />any a Prada de Conflent (Catalunya Nord), on donaren a conèixer el  iité de<br />defensa per la llibertat d'expressió creat amb motiu de la denúnci  Luis<br />María Anson. Foren entrevistats a la ràdio, col•aboraren al diari de UCE i<br />assistiren a una reunió del col•lectiu La Brúixola, rebent àmplies mostres de<br />supon per tot arreu. Redacció (Fotos: Jaume Sastre) 12<br />Sis hores i una grua per tornar aixecar el bou.<br />Vine als sopars tertúlia del<br />Lobby per la independència<br />Tots els divendres de juliol i d'agost<br />}o. Restaurant Es Cós de Sineua les 21 hores<br />2 1 DE SETEMBRE DE 1996 191.11t411 de Mallorca  <br />Foc i<br /> Fum<br />MATEU JOAN I FLORIT<br />• Hem rebut diverses queixes de<br />gent amiga, referent a la portada<br />del darrer número de L'ESTEL,<br />on hi ha un grafit, fotografiat a un<br />carrer de Manacor, amb la canço-<br />neta que diu: "Amb la sang dels<br />forasters/ en farem tinta verme-<br />lla/ i pintarem pels carrers/ qua-<br />tre barres i una estrella." Nos-<br />altres volem puntualitzar que<br />aquesta estrofa, que es canta amb<br />la música de l'Himne Nacional<br />de Catalunya, no és escrita nostra<br />ni l'hem pintada a la paret del<br />camp de futbol de Manacor. Així<br />mateix, volem aclarir que no són<br />forasters a Mallorca aquells que<br />han vingut a fer feina, s'han inte-<br />grat i defensen aquesta ten<br />-a. Són<br />forasters els qui han vingut en pla<br />imperialista, en pla colonitzador,<br />en pla depredador. A aquests<br />darrers, barco!<br />• Visca Txetxénia lliure i sobira-<br />na! Muiren els imperialistes de<br />tot lo món! Els txetxens lluiten i<br />guanyen al segon<br /> exèrcit<br /> del<br />món. No volen viure com esclaus<br />i no hi viuran.<br />• La nostra admiració pels txet-<br />xens! La nostra admiració pels<br />bascos! La nostra admiració pels<br />irlandesos! La nostra admiració<br />per tots els pobles que lluiten per<br />la seva independencia!<br />• Els imperialistes espanyols<br />menyspreen de manera clara els<br />seus col•legues mallorquins:<br />n'Aznar arriba a Mallorca a en-<br />trevistar-se amb el rei, però no té<br />ni cinc minuts per parlar amb en<br />Mates. El president de la colònia<br />dels balears és massa insignifi-<br />cant per al president d'Espanya! I<br />són del mateix partit!<br />• Sevilla és candidata a les prope-<br />res olimpíades! Aferrau-vos fort,<br />que si guanyen la candidatura es<br />poden reproduir els "fastos" i les<br />desgràcies<br /> del "Quinto Centena-<br />rio". Ja no us en recordau? Vai-<br />xells que s'enfonsaven, edificis<br />que es calaven foc, despeses i<br />deutes... Aferrau-vos...<br />• Llegim a L'Ecologista, la revis-<br />ta del GOB, que el ministeri d'O-<br />bres Públiques ha donat la raó al<br />GOB en el conflicte de ses Cove-<br />tes. A través d'una ordre ministe-<br />rial, aprovada el 23 d'abril de<br />1996, ha establert que la servitud<br />de protecció de la zona afectada<br />per les obres dels seixanta-vuit<br />apartaments, és de cent metres,<br />amb la qual cosa fa il.legalitza-<br />bles aquestes edificacions. Des<br />de L'ESTEL donam l'enhorabona<br />al GOB i al PSM, que li va fer<br />costat amb idees i doblers per dur<br />els infractors a la barra.<br />• Al mateix periòdic del GOB Ile-<br />gim que malgrat les nombroses<br />actuacions reinvidicatives, divul-<br />gatives i judicials promogudes<br />pels veïns i el GOB, la conselle-<br />ria d'Obres Públiques no ha vol-<br />gut modificar el traçat del projec-<br />te de la carretera de circumval-<br />lació del Port d'Alcúdia. El pas-<br />sat més d'abril les màquines<br />entraren a la zona humida i cons-<br />truïren<br /> la nova carretera per allá<br />on abans hi havia tamarellar, jon-<br />queres i aigües lliures.<br />• Continuant amb L'Ecologista,<br />ens recorda que és important<br />reduir el consum de<br /> plàstics<br /> per<br />evitar la contaminació resultant de<br />la seva fabricació o l'augment de<br />residus. El reciclatge de plàstic és<br />complicat i actualment<br /> no se'n fa<br />recollida selectiva a Mallorca.<br />Comencem per dir prou a les bos-<br />ses de plàstic: anem a comprar<br />amb una senalla o bossa de roba.<br />Rebutgem les bosses innecessà-<br />ries<br /> que ens ofereixen als<br />comerços. Si tenim bosses de<br />plàstic<br /> a ca nostra, procurem utilit-<br />zar-les com a bossa de fems. Els<br />comerciants podrien evitar repartir<br />tantes bosses. També podrien<br />substituir-les per paper reciclat.<br />• En Juan Montañés i en José<br />Antonio de la Mata, dos profes-<br />sionals del metall i també profes-<br />sionals de l'espanyolisme, han<br />aixecat per segona vegada el brau<br />d'Osborne de la carretera de<br />Manacor que havia estat tirat en<br />ten-a fa un parell de mesos durant<br />la nit per un escamot d'ideologia<br />independentista. En Montañés i<br />en de la Mata varen dur a terme la<br />seva feina dissabte passat, a plena<br />llum del dia (els colonitzadors<br />fan la seva feina a la Ilum del dia<br />i sense amagar-se, encara que la<br />seva feina sia il.legal —recordau<br />que la publicitat estática a la<br />vorera de les carreteres está<br />prohibida per la Llei espanyola—).<br />"Se trata de una iniciativa perso-<br />nal autorizada por Osborne y Cia<br />—va explicar En Montañés— y sin<br />transfondo político alguno. No<br />sabemos qué mueve a la gente a<br />derribar el toro, pero a nosotros<br />nos gusta i queremos que continue<br />en su sitio durante mucho tiem-<br />po." Per poder veure complit el<br />seu desig, en Montañés i en de la<br />Mata han reforçat l'estructura del<br />brau aplicant-hi mitjançant solda-<br />dures unes platines de ferro que no<br />només garanteixen la solidesa i<br />estabilitat de la figura, sinó, que a<br />més, dificultaran el seu pròxim<br />esbucament. La feina de recupera-<br />ció del brau va durar sis hores.<br />• Campanya d'aquesta quinzena:<br />Trucau al<br /> telèfon gratuït 900-<br />500-500 del Banc Central His-<br />pano, caracteritzat pel seu furiós<br />espanyolisme (arribà<br /> a prohibir a<br />un dels seus empleats a Vinaròs,<br />Baix Maestrat, de parlar mai en<br />català), expressant el desig de lli-<br />bertat i normalització lingüística.<br />Feu-ho en to ferm però sempre<br />educat i cortés, sense insultar.<br />• El jutge de lo penal de Terrassa,<br />José Maria Macías, ha condem-<br />nat TVE per les declaracions<br />incloses en el programa Estadio<br />d'abril i maig de 1986 quan par-<br />lava dels suborns a jugadors (ara<br />es diuen treballadors) de futbol.<br />La sentencia imposa una multa de<br />5.000 pessetes al periodista<br />esportiu Quique Guasch, i de<br />100.000 pessetes a l'expresident<br />del Compostel.la, Luis Emilio<br />Batallán, per injúries al ginecòleg<br />i dirigent gallec del PP. Batallán<br />es va referir al metge Diego<br />Murillo dient-li "el Padrino", el<br />va acusar d'esser el director<br />d'una coneguda<br /> màfia<br /> local i va<br />assegurar que havia "tocat"<br /> l'àr-<br />bitre<br /> d'un patit del Compostel.la.<br />Guasch va dir en la presentació<br />NOTA: Com a conseqüència del rebombo-<br />ri causat per les columnes Han dit..., De<br />bona.font, Sabíeu qué...?, Porasterades,<br />Pugen i Davallen, 1 davant possibles<br />demandes judicials, d'ara endavant es<br />responsabilitzen d'aquestes seccions<br />Josep Palou i Jaume Sastre.<br />HAN DIT<br />HAN BIT<br />HAN DIT<br />-4111111 HAN DIT<br />Ferran Aguiló: Els presidents<br />d'abans tornaven de Madrid<br />amb els ulls plens de llàgri-<br />mes, la llengua esmolada i les<br />mans buides. Aquest d'ara<br />no. Si no fos perquè els perio-<br />distes l'esperaven, no sabríem<br />si havia tornat. I el cas és que<br />també baixa de l'avió amb les<br />mans buides —fins i tot de pro-<br />meses—, per?, no li hem sentit<br />ni una paraula de greuge, ni<br />una llàgrima d'incomprensió.<br />12S2S1<br />José Antonio Ardanza, lehen-<br />dakari: Ni la constitució ni res<br />no pot limitar les aspiracions<br />del poble basc.<br />1200<br />Albert Rossich,<br /> filòleg:<br /> La<br />recuperació del català<br /> com-<br />portará, per foro, que el<br /> cas-<br />tellà reculi. Si fóssim un estat<br />independent l'objectiu de<br />l'hegemonia del<br /> català seria<br />vist per la població com una<br />cosa més natural i lógica.<br />111211<br />José Antonio Berastain: Al PP<br />balear no hi ha ordre i tot<br />funciona malament.<br />Josep Antoni Prats (ERC): Se-<br />ria bo que a Eivissa es formás<br />algun partit nacionalista ca-<br />tala, a la dreta.<br />11S2S2<br />Llorenç Mora:<br />Balears i Madrid<br />Avui, que tot empitjora,<br />el senyor Matas ha dit,<br />que nostra entesa amb Madrid<br />de cada dia millora.<br />N'Aznar sempre col.labora.<br />Es pritner pic, i fent tard,<br />parlà<br /> tres minuts... a part,<br />per es segon, sa xerrada,<br />Balears<br /> deixà arreglada...<br />S'ENTREVISTA... DURÀ UN<br />QUART.<br />Eduard Voltas, periodista: L'úl-<br />tima gran mobilització nacio-<br />nal impulsada pel món con-<br />vergent va ser la catalanitza-<br />ció dels Jocs del 9 Imb foro<br />èxit.<br /> Des d'aleshort<br />S21211<br />Carles Fontseré, cartellista: No<br />estic d'acord que Catalunya<br />sigui bilingüe. El catalá hau-<br />ria de ser l'única Ilengua ofi-<br />cial.<br />FÁBRICA DE LICORS<br />c/ 16 de juliol, 54<br />Polígon Son Castelló<br />Tel. (971) 75 67 07 - 75 69 79<br />Fax (971) 75 00 33<br />07009 PALMA DE MALLORCA<br />Aquesta és<br />l'auténtica<br />ESTRELLA<br />de Manases<br />filmació PC i Mac<br />Barrera, 54 • Tel. (971) 73 26 51<br />07014 Palma de Mallorca<br />TOT LLIBRES<br />De Mallorca, S.L.<br />Caty Carde!!<br />c/ Sant Cristòfol, 28<br />S'ARENAL Tel. 44 29 38<br />1, 9 1111411 de Mallorca  1 DE SETEMBRE DE 1996 3<br />d'un dels seus programes que, a<br />en Murillo, se'l coneixia "supo-<br />sadament com el Padrino".<br />• El Canal 9 de la Televisió<br />Valenciana continua acumulant<br />récords de manca d'audiència en<br />els seus programes. Si fa unes<br />setmanes desapareixia 50 i tants<br />de la graella televisiva, ara sor-<br />geix un altre candidat a patir la<br />mateixa sort: Tele Immobiliària,<br />una nova juguesca televisiva per<br />despertar als valencians i mallor-<br />quins va assolir el 0% d'audièn-<br />cia diumenge passat. A l'hora<br />que s'emet l'espai, les 7'30 del<br />matí, vuit de cada deu especta-<br />dors de la Comunitat Valenciana<br />cercaven emocions més fortes<br />que veure passar una serie d'es-<br />tampes inanimades davant els<br />seus ulls. El 82% de l'audiència<br />valenciana estava atenta a la pan-<br />talla per seguir els avatars dels<br />corredors de l'encierro de San<br />Fermín, retransmesa per TV 1. La<br />serie juvenil Ana de las Tejas<br />Verdes, d'Antena 3, va atreure<br />l'atenció  del 15% d'espectadors,<br />mentre a Tele Cinco, el programa<br />Alto Riesgo no va aconseguir pas-<br />sar de la xifra de 3% d'audiència.<br />• Passarel.la d'Elx és un dels<br />programes de la nit de Canal 9.<br />És un programa de varietats que<br />s'emet des de s'Hort de Baix del<br />jardí de les Palmeres illicitanes.<br />Varen actuar El Puma, Malevage,<br />Massimo di Cataldo, Tennessee i<br />Tabata Ley, el dos darrers foren<br />teloners de José Maria Aznar a la<br />passada campanya de les elec-<br />cions generals. La vocalista de<br />Tabata, Manolo Escobar i Paco<br />Grau es varen esgargamellar en el<br />míting de Mestalla. I en Julio<br />Iglesias, que tant va col«laborar<br />amb n'Aznar en el míting de Va-<br />lencia? A en Julio li sobra caché,<br />penó el seu full, Enrique Iglesias,<br />que no en té tant, també actuará a<br />la Passare•a. El fill del matrimo-<br />ni Iglesias-Preysler ha esta fitxat<br />per Televisa per formar part de<br />l'esbart d'una de les teleno-<br />vel.les.<br />El general Rodríguez Galindo..<br />• A les Olimpíades d'Atlanta '96,<br />de les desset medalles de la selec-<br />ció espanyola, més d'un terç<br />corresponen a catalans del Prin-<br />cipat i a equips (com waterpolo)<br />molt majoritàriament formats per<br />principatins. Si hi sumam els<br />oriünds de la resta dels Països<br />Catalans, pràcticament la meitat<br />són medalles pancatalanes. Si hi<br />afegim els basconavarresos (In-<br />durain, Olano...), quasi els dos<br />terços de les medalles són dels<br />Paisos Catalans i d'Euskalheffia.<br />Així, Catalunya esdevé primera<br />potencia esportiva a l'Estat<br />espanyol i la Vella Castella esde-<br />vé esportivament residual. Pero)<br />ens té sotmesos por la fuerza de<br />las armas (i els mass media) i<br />així fomenta el nacionalisme<br />paleto, primitiu i antidemocràtic<br />de l'España una y grande.<br />Cal una selecció olímpica pan-<br />catalana. Penó ni en Pujol (lligat per<br />pactes d'Estat) la reclama. Això, a<br />més de les segures pressions que<br />deuen rebre de Madrid les diferents<br />seleccions d'esports concrets al<br />Principat per tal que no recolzin un<br />Comitè Olímpic Català.<br />• Els fiscals depenen, a l'Estat<br />espanyol, del Govern de Madrid.<br />Quina "democracia a l'espanyo-<br />la" de dos quinzets! On és aquí la<br />separació entre poder judicial i<br />poder executiu, condició sine qua<br />non d'una democracia formal? I<br />és que, a la bestia Espanya, Ii surt<br />per tots els porus el dimoni encès<br />en flama que en realitat és. La<br />nostra democracia espanyola sols<br />és exemple de democràcies "ba-<br />naneres". Així, des de Madrid, el<br />Govern granespanyol pot fer i<br />desfer i alliberar traficants d'ar-<br />mes i de drogues, ministres<br />corruptes, alts canees implicats<br />en terrorismo bueno (l'espanyol),<br />mafiosos amb dossiers, banquers<br />amb contractes blindats, etc., el<br />darrer d'ells el general Rodríguez<br />Galindo, cervell de la guerra<br />bruta i "desaparicions". L'Estat<br />premia els seus pilars i esbirros.<br />A la trena sols hi queden la gent<br />sense padrins: fills de prostitutes,<br />alcohòlics i aturats, drogaaddic-<br />tes, seropositius, rodamons i po-<br />bres de solemnitat. O sia, l'Espa-<br />nya negra i tenebrosa de sempre.<br />• Uns vuitanta-sis morts i sense<br />aclarir quants de desapareguts a<br />Biescas (zona da fabla aragonesa,<br />Alt Aragó), dels quals un vint<br />principatins i uns deu valencians<br />morts, en un camping a la sortida<br />d'una torrentera, zona desaconse-<br />llada o prohibida per la llei i pel<br />sentit comú. A l'Espanya negra,<br />les "bones lleis" són sistemática-<br />ment infringides i escarnides per<br />autoritats col«laboracionistes. Ara,<br />el Govern tracta de minimitzar el<br />nombre de víctimes i amagar l'in-<br />compliment criminal de la llei. Els<br />Verds volen obrir una querella cri-<br />minal. Que ens surt de cara, la<br />podrida Espanya negra! Ni tan<br />sols sabien quants desapareguts<br />han de cercar. És com una visió<br />moderna de la Inquisició espanyo-<br />la. I, a més, fa malbé la imatge<br />turística dels Països Catalans.<br />• N'Heribert Barrera argumenta<br />que l'independentisme que promou<br />n'Àngel Colom al front d'ERC és<br />"retòric, sense possibilitat d'acció i<br />inocu". L'exlíder d'Esquerra de-<br />nuncia l'"acumulació de càrrecs"<br />per part de na Pilar Rahola i de<br />n'Àngel Colom, a qui acusa d'ha-<br />ver format una direcció "amb poc<br />rigor en l'ús dels medis materials,<br />envoltant-se de persones en base a<br />fidelitats incondicionals".<br />• Els espanyols no volen ni matrí-<br />cules de cotxes "no espanyols".<br />Qualsevol ciutadà pot comprar un<br />cotxe matriculat en una altre<br />comunitat autónoma i rematricu-<br />lar-lo amb les sigles de la seva.<br />Tanmateix, els espanyols no ens<br />estimen i rebutgen les sigles B<br />(Barcelona), BI (Bilbo i Biscaia)<br />o SS (Sant Sebastià i Guipuzkoa),<br />és a dir, els cotxes de les comuni-<br />tats dels socis del PP.<br />• Traduïm de l'ABC del 17-7-96:<br />"L'Ajuntament de Manresa va<br />decidir ahir que la bandera espa-<br />nyola no onejarà en el Consistori<br />el pròxim 11 de setembre, Diada<br />Nacional de Catalunya. Aquest<br />disbarat, que fou una proposta<br />d'Esquerra Republicana de Ca-<br />talunya, el portaveu de la qual es<br />va permetre fins i tot dir que "Ile-<br />varem una bandera que no ens<br />agrada", i d'Iniciativa per Cata-<br />lunya, no s'hauria de permetre.<br />Que onegin en exclusiva les ban-<br />deres regionals no és que sia<br />només un intolerable menyspreu<br />a la bandera que ens uneix a tots,<br />sinó un fet clarament inconstitu-<br />cional, com amb molt d'encert va<br />assenyalar el portaveu del PP."<br />Tanmateix no hi haurà bandera<br />Canyamel<br />Mobles<br />complements<br />Faust Morell, 10 • Tel. 46 57 33<br />07005 Ciutat de Mallorca<br />PERSIANES SALAS<br />persianas de plàstic i alumini<br />portes plegadisses • venecianas<br />cortinas de fantasia<br />Fusteria d'alumini<br />c/ Francesc Martí Mora, 41<br />Telèfon 45 48 66 • 07011 Palma<br />forastera a Manresa l'Onze de<br />setembre. Visca Manresa!<br />• Per primer cop se celebra a Tuis<br />(Rosselló) el Festival Líric de les<br />Dues Catalunyes, un festival apa-<br />drinat per Josep Carreres i el<br />director d'orquestra Daniel Tosi.<br />Hi participen trenta-un joves<br />talents del bel canto, des d'Ala-<br />cant a Perpinyà. Els recitals, un<br />total de dotze, es faran cada dis-<br />sabte a les nou de la nit, a l'esglé-<br />sia de Nostra Senyora de la<br />Victòria i a la capella de Sant<br />Sebastià. El repertori: Mozart,<br />Verdi, Donizetti, Bizet... El preu<br />del concerts és força baix, per<br />atreure l'atenció del públic: 50<br />francs els adults, 40 els estudiants<br />i 25 els menors de 12 anys. El<br />nombre de places és limitat: és<br />recomanable fer reserva: Aldeca,<br />tel 93 322 16 38. 12<br />Restaurant<br />ntin<br />CUINA MALLORQUINA<br />Plaga Peralada, 14<br />Tel. 58 33 03 • 07200 FELANITX<br />RESTAURANT<br />PIZZERIA<br />c/ Isabel Garau, 47<br />Tel. 85 02 64 • Fax 85 04 53<br />07458 Can Picafort (Mallorca)<br />ZIS SEGADORS HIMNE NACIONAL<br />Catalunya, triomfant,<br />tornará a ser rica i plena!<br />Endarrera aquesta gent<br />tan ufana i tan superba!<br />Bon cop de<br /> falç! Bon cop de falç!<br />Defensors de la terra! Bon cop de<br /> falç!<br />Ara es hora, segadors!<br />Ara és hora d'estar alerta!<br />Per quan vengui un altre juny,<br />esmolem ben bé les emes!<br />Bon coi) de falç! Bon cop de falçl<br />defensors<br /> de la terral Bon cop de falç!<br />Que tremoli l'enemic<br />en veiellit la riostra ensenya!<br />Com fem caure espigues d'or,<br />quan convé seguem cadenes!<br />Bon cop de falç! Bon cop de falç!<br />'defensors de la terral Bon cop de falç!<br />ESPANYA ÉS UN MAL NEGOCI<br />La pau a Euskadi<br />JAUME SIMONET I BORRÀS<br />M onsenyor Fernando Sebastian, arquebisbe de Pam-pfbna i vicepresident de la Conferència EpiscopalEspanyola, ha dit aquests dies que és partidari de cer-<br />car tota mena de mitjans humans per dialogar amb ETA i trobar<br />una sortida pacífica al gran problema que avui té Euskadi i, d'a-<br />questa manera, aturar la violència, tant d'una part com de l'altra.<br />A aquesta idea generosa, compartida per la majoria del poble basc,<br />no li han mancat els bramuls dels sectors espanyolistes més recal-<br />citrants, que critiquen i condemnen les paraules d'aquest home bo,<br />que no desitja altra cosa que la pau per al seu poble. Per aconse-<br />guir-la, l'única solució, és la no violència, tan per part d'ETA com<br />per part de les forces repressives que l'Estat espanyol té estacio-<br />nades a Euskadi. I que els representants d'ETA i els de l'Estat<br />espanyol s'asseguin a la taula de negociacions per restablir la pau<br />entre Euskadi i Espanya.<br />Si no es fa així, fa trenta anys que estan en guerra i corren el<br />risc d'estar-ne trenta anys més. Això seria ben feixuc per a l'orgu-<br />llós poble basc, la gran il•lusió del qual és viure en pau i llibertat.<br />Fa massa anys, per?), que no viu en pau permor d'ETA, ni viu en<br />llibertat perrnor d'Espanya.<br />La pau pot arribar a Euskadi, sempre que una de las parts<br />implicades, en aquest cas la invasora, no hi posi traves. Penó n'hi<br />posa, i així no hi pot haver pau.<br />El més greu del cas és que hi ha milers de famílies destrossa-<br />des, tan d'un bàndol com de l'altre, i que, amb els anys, n'hi pot<br />haver moltes més, per la intransigència i caparrudesa d'uns espa-<br />nyols a qui convé que la cosa seguesqui i d'aquesta manera tenir<br />una justificació per continuar enviant-hi els seus cans de brega.<br />Amb aquesta excusa, a les darreries del franquisme es va organit-<br />zar El Batallon Vasco-Español, i en temps del socialisme es va<br />organitzar el GAL, organitzacions en les quals militars espanyols,<br />amb doblers pagats pel poble anomenats "fons reservats", segres-<br />taren, torturaren i assassinaren una gent que mai no havia estat jut-<br />jada i molta gent que no havia tingut res a veure amb ETA ni amb<br />el problema basc.<br />Negar-se a negociar i voler justificar l'ocupació policial<br />d'Euskadi, ha significat l'enriquiment dels caps policials, que<br />s'han inflat de guanyar duros amb el contraban, la tortura i l'as-<br />sassinat, cosa que ha escandalitzat els demòcrates i pacifistes.<br />Els espanyols han fet i desfet tota la brutor que han volgut. I<br />ara, quan un arquebisbe diu que les dues parts enfrontades s'han<br />d'asseure a parlamentar per aconseguir la pau, els espanyols diuen<br />que res de res. Això pot fer pensar que als espanyols no els inte-<br />ressa que el terrorisme s'acabi. Els espanyols saben que si els<br />abertzales deixen les armes i es posen a fer feina per la inde-<br />pendència d'Euskadi, l'Estat espanyol está perdut. Record les<br />paraules del meu amic, el capella Jaume Santandreu: "a l'Estat<br />espanyol no li fa por el terrorisme, el que tem de bon de veres és<br />l' independentisme."<br />"Les persones que lluiten per la llibertat del seu poble no són<br />terroristes, són guerrillers." Aquestes paraules les va dir l'any<br />passat, en la seva darrera estada a la Ciutat de Mallorca, mossèn<br />Xirinacs, un home que, pel seu pacifisme, fou proposat en dife-<br />rents ocasions per al Premi Nobel de la Pau.<br />Mentre els espanyols no baixin del carro, que ningú es cregui<br />que ETA deixarà les armes i s'entregará així per les bones. Això<br />no ho fan els guerrillers. Si en un moment no gaire llunyà<br /> es can-<br />vien les armes per una taula negociadora, la pau pot arribar.<br />Mentrestant, Espanya seguirá essent un mal negoci. 12<br />CONDEMNA<br />A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ<br />Peritatge lingüístic realitzat per:<br />Antoni Artigues<br />Gabriel Oliver (Biel Majoral)<br />Maria Conca<br />Condemna a la llibertat<br />d'expressió inclou la cró-<br />nica del judici feta per<br />Carles Hector Hernández i<br />Maria Teresa Sureda, el<br />peritatge lingüístic dels<br />articles denunciats realit-<br />zat per Antoni Artigues,<br />Gabriel Oliver i Maria<br />Conca, els articles de<br />Jaume Sastre denunciats<br />per Ventura Rubí, retalls<br />de premsa, dibuixos<br />fotografíes. El preu és de<br />700 pessetes; també hi ha<br />un preu d'ajut de 1.000<br />pessetes. El podeu trobar<br />a les llibreries de Ciutat o<br />telefonant al 26 50 05.  <br />l'1112112 de Mallorca4 1 DE SETEMBRE DE 1996<br />ue les Illes Balears pro-<br />dueixin més riquesa<br />que cap altra nació o<br />regi e l'Estat espanyol no és<br />cap secret per a ningú. Superen i<br />tot la mitjana europea! Vol dir<br />això que els ciutadans mallor-<br />quins som els més rics d'Europa?<br />Que d'aquest agre de la terra en<br />som els hereus? Antigament a<br />Mallorca, d'acord amb el nostre<br />dret foral i sistema successori, el<br />primogènit de les famílies, pel fet<br />d'esser-ho, es convertia automà-<br />ticament<br /> en hereu únic i, a la mort<br />del pare, ocupava el lloc privile-<br />giat del difunt i contreia tots els<br />drets i deures del finat. Tot, per<br />tal de continuar i preservar la<br />subsistència del patrimoni fami-<br />liar, sobretot l'agrícola. Els altres<br />fills, pel sol fet d'haver nascut en<br />segon o en desè lloc, es conver-<br />tien en "legitimaris" i només<br />tenien dret a la quarta part del<br />valor dels béns de l'hereu difunt<br />repartida entre tots, la "Ilegíti-<br />ma". Així, en néixer, per mor de<br />la cronologia d'una casualitat,<br />uns pocs dels nostres avantpas-<br />sats ja es convertien en rics i tots<br />els altres, en pobres, en deshere-<br />tats. Com avui?<br />Desheretats avui són aquells,<br />la llavor dels quals va caure en<br />terreny rocós, arran del camí o<br />enmig deis cards a Somàlia, Perú,<br />Burundi o Etiòpia,<br /> que, sense cap<br />mèrit<br /> ni culpa, van morint vícti-<br />mes de les ambicions de clans i<br />de traficants d'armes; desheretats<br />són, com molts altres milions de<br />fugitius de la fam i la misèria, els<br />marroquins que se juguen tot el<br />poc que els resta per un mal plat<br />de llenties o per la fatalitat d'un<br />narcòtic al cos i una cinta adhesi-<br />va als morros; desheretats són els<br />multimilions que pelluquen da-<br />munt els femers dels rics les dei-<br />xalles de fam i, molts de pics,<br />d'epidèmies incontrolades; des-<br />heretats són els més de vint-i-tres<br />mil mallorquins aturats, que<br />encara ara toquen a la porta d'uns<br />empresaris, el patrimoni d'alguns<br />dels quals s'infla de buidor pàtria<br />i fraternal; desheretats són àdhuc<br />el 95% dels joves que, tot i fruir<br />en aquests moments estiuencs<br />d'un contracte temporer, no tenen<br />cap futur.<br />Desheretades són també, tal-<br />ment com els esmentats, les<br />nacions sense estat, englotides<br />per l'imperialisme d'una nació<br />constituida en estat, com ho ha<br />estat Bósnia, ho és Txetxénia i<br />continuará esent-ho la nostra<br />mateixa Comunitat, el nacionalis-<br />me de la qual, igual que el de tots<br />els Països Catalans, Iluny d'esser<br />realment assumit dins Espanya,<br />hi esdevé un problema i un perill<br />per a la democràcia, segons<br />Vidal-Quadras, "per a l'autocrà-<br />cia d'Espanya", voldria dir.<br />vui, qui és l'hereu? Hereus<br />són els especuladors inter-<br />nacionals i mallorquins, aus<br />repinyaires dels nostres paisat-<br />ges, nostre més preuat patrimoni,<br />o, de rebot, de multimilionàries<br />indemnitzacions, que pagam tots<br />els pobres legitimaris; hereus són<br />tots els polítics que cavalquen<br />sobre la farsa i el cinisme, la<br /> mà<br />esquerra al poder i la dreta al<br />calaix i al privilegi, entre multi-<br />tud d'alienats que els voten;<br />hereus són els Morales, Bergas i<br />altres presumptes estafadors, que<br />Ilavoren milers de milions sovint<br />a petits estalviadors; hereus són<br />els narcotraficants que xuclen<br />impunement la sang roja dels dro-<br />gaaddictes i la blanquegen; hereus<br />són personatges com els Cañellas,<br />Berastains i altres tipus, vitalicis<br />usuaris, amb trucs i baldufes, de<br />fundacions i patrimonis "merave-<br />liosos"; hereu és, encapçalant<br />la comitiva, el Govern espanyol i<br />l'engranatge polític estatal, deshe-<br />retant el mateix primogènit de les<br />Balears, el seu poble, a força<br />d'imposts, censals i restriccions.<br />La UIB n'és un testimoni.<br />ra bé, pot fer alguna cosa el<br />Govern Balear per als més<br />desheretats mallorquins, els atu-<br />rats sense futur? Aquells qui no<br />poden treballar ni de "missatges"<br />a la pròpia finca? A la finca on<br />s'hi posen les aus de tot el món?<br />És cert que "tota persona té dret<br />'al treball i a la protecció contra la<br />desocupació" (Declaració Uni-<br />versal dels Drets Humans, art.<br />23-1); per') també hrés que dins<br />les nacions els primers que hi<br />tenen dret són els seus ciutadans.<br />A les Balears, nació natural dins<br />el conjunt dels<br />Països Catalans, com més<br />nous llocs de feina es creen , més<br />mallorquins aturats hi ha.<br />Enguany n'hi ha mil tres-cents<br />més que l'any passat. Es que ni<br />els fills de l'hereu tenen cap pre-<br />ferència? En temps de feina a bal-<br />quena obrírem les portes als<br />forasters; avui, en temps de<br />carestia, és just que aquests enva-<br />eixin els escasos llocs de feina<br />per als seus amics forans, fami-<br />liars, coneguts i paisans? Es justa<br />aqueixa auténtica pirateria labo-<br />ral? L'Estat defensa Andalusia<br />dels marroquins; a nosaltres, qui<br />ens defensa? Des del Blue-Bar de<br />Torrenova fins a la Croisantérie<br />(abans bar Alcalá) de les Avin-<br />gudes, Mallorca está plena de<br />camareres i camarers que no<br />entenen ni atenen els clients<br />mallorquins en llur propi idioma i<br />encara els enfoquen insolents:<br />"Hable castellano!" Cal demanar<br />permís per entrar a qualsevol<br />casal. Només els lladres assalten i<br />escometen. Obligació és del<br />Govern Balear exigir el passaport<br />del respecte i de la integració; els<br />qui boten per sobre aquesta porta<br />són lladres. Deure és del nostre<br />Govern reservar lloc als d'aquí,<br />perquè es puguin seure a la taula<br />de l'administració pública i a<br />qualsevol taula; o al menys ser-<br />vir-hi. Amb preferència.<br /> La nos-<br />tra llengua ha d'esser la pedra de<br />toc per no crear, com diu M.<br />López Crespí, "fugitius dins la<br />nostra pròpia terra". El Govern<br />no pot esbucar les torres de<br />vigilància.<br /> Ni ens podent acotar i<br />ajupir a la inacceptable realitat<br />del refrany: "Hostes vendran, que<br />de casa ens trauran".<br />Immigrant! Els teus fills són tan<br />mallorquins com els fills dels ma-<br />llorquins. Exigeix escoles catalanes<br />al teu poble o barri.<br />Desheretats<br />MIQUEL JULIÀ I PROHENS<br />it<br />TIEN 21<br />Especialistes en<br />electrodomèstics<br />ELECTRÓNICA<br />MOREY, S.L.<br />Caritat, 4 • Tel. 82 7 1 82 • Fax 58 34 59 • FELANITX<br />c/ Guàrdia Civil, 4<br />Telèfon<br /> 65 36 49<br />SANTANYÍ<br />—Mallorca—<br />KUCHENMOBEL<br />RENOVIERUNGS-<br />ARBEÍTEN<br />OTIGUIETA<br />MOBLES DE CUINA I BANY<br />Carrer de sa Plaça, 19<br />Telèfon (971) 58 08 40<br />Fax (971) 58 26 03<br />07200 FELANITX<br />El Cisne<br />Tintoreria • Rentat en sec<br />Pell • Ant • Catifes<br />Carrer Campos, 22<br />Tel. 58 12 99 • FELANITX<br />AIGUA POTABLE<br />A DOMICILI<br />Als termes de Ciutat,<br />Marratxí i Llucmajor<br />Telèfon 742768<br />1 9 11211 de Mallorca<br /> 1 DE SETEMBRE DE 1996 5<br />A fió que més els importaamagar a les tres gransCentrals hispanes —Ro-<br />mans, Marxistes i Espanyolistes—<br />és el procés de formació de la<br />nació nord-americana. Els Ilibres<br />de text d'Història<br /> de l'escola es-<br />panyola (d'escota catalana, prò-<br />piament, no n'hi ha) inclouen la<br />Revolució americana dins el pro-<br />cés general de les denominades<br />Revolucions burgeses, com he dit<br />en un article anterior. Per motius<br />diferents, les tres Centrals s'es-<br />forcen a amagar o tergiversar l'o-<br />rigen protestant del procés<br /> de-<br />mocràtic de les<br /> colònies angleses<br />de Nord-américa. Preferentment,<br />presenten una història descriptiva<br />on els fets<br /> històrics són acciden-<br />tals o causats per una estranya<br />mecánica de la Història.<br /> Pre-<br />senten com si fos accidental allò<br />que fou, precisament, la gènesi<br />d'un procés democràtic indetu-<br />rabie que va canviar el curs de<br />la Història Universal. Per veure<br />allò que hi ha d'extraordinari en<br />aquell procés, em permetreu que<br />faci els següents aclariments.<br />Ir. Al segle XVII, la primera<br />onada d'emigrants a Nova An-<br />glaterra fou per motiu d'aconse-<br />guir la llibertat religiosa. D'acord<br />amb un pacte subscrit pel rei i pel<br />Parlament, aquells puritans po-<br />dien fundar<br /> colònies on els colons<br />estructuraven unes noves societats<br />d'acord amb l'esperit calvinista<br />que proclamaven. (Tot i que ara no<br />podem entrar en el tema, hem de<br />tenir present que el Calvinisme<br />havia impregnat fortament tota la<br />societat británica. Considerem que<br />la primera gran revolució anglesa,<br />a l'any 1640, es feia en nom dels<br />principis calvinistes i que Crom-<br />well mateix era de confessió puri-<br />tana.) Certament, no només eren<br />colons puritans els qui emigraven;<br />nombroses sectes protestants dissi-<br />dents també cercaven el recer de<br />la llibertat de les terres nord-ame-<br />ricanes (fins i tot hi havia<br /> colònies<br />catòliques!).<br />2n. No només hi havia diver-<br />sitat d'esglésies. Un altre fenó-<br />men extraordinari fou la victòria<br />memorable contra qualsevol<br />temptació de confrontació étnica<br />entre els diversos grups per motiu<br />de les diferències<br /> de la seva<br />nacionalitat d'origen. Els emi-<br />grants del Mayflower, el quals es<br />varen juramentar per a constituir<br />una societat lliure, estava forma-<br />da per anglesos i per holandesos.<br />Era tot un símbol. De seguida,<br />arribaren grups dissidents de tota<br />l'Europa nòrdica<br /> a la recerca dé<br />la llibertat religiosa: escocesos,<br />holandesos,<br /> flamencs, alemanys,<br />suïssos, danesos, noruecs, suecs,<br />bàltics i, finalment, la gran onada<br />dels hugonots francesos a partir<br />de la gran matança<br /> de la Nit de<br />Sant Bartomeu.<br />3r. La Declaració dels Drets<br />Humans i la Declaració d'Inde-<br />pendència daten de 1776, per?)<br />l'establiment i exercici d'a-<br />quests drets varen ésser forjats<br />pels homes i dones de les coló-<br />nies britàniques<br /> al llarg<br /> de més<br />de 150 anys.<br />4t. Els principis d'igualtat i de<br />llibertat ja estaven dins l'entranya<br />calvinista; i no com una declara-<br />ció legalista. L'exercici de la<br />igualtat i de la llibertat del cris-<br />tiá implicava ja immediata-<br />ment la igualtat i la llibertat<br />social i política (segons l'Enci-<br />clopédia Británica, a finals del<br />segle XVII, els principis calvinis-<br />tes eren els dominants en un 85<br />per cent de les colònies de Nova<br />Anglaterra).<br />5é. Les segones grans onades<br />d'immigrants fou per motius so-<br />cials. Els pobres i els sense feina<br />anaven a les<br /> colònies per defugir<br />la seva condició social. Però així<br />com a la resta del món —incloses<br />les colònies<br /> altres que les de<br />Nova Anglaterra—, continuaven<br />sense accés a la llibertat essen-<br />cial, que és l'econòmica, a Nova<br />Anglaterra s'establia, de fet, el<br />principi del Dret a la Propietat<br />en base al propi treball perso-<br />nal. Els nous immigrants, sense<br />discriminació per motiu de reli-<br />gió, de nació, o de condició<br />social, podien accedir acce-<br />dien per centenars de milers! —<br />a la propietat de la terra. Es<br />tractava de fer uns nous semen-<br />ters i aixecar la<br /> pròpia casa. Al<br />1740, la població de Nova An-<br />glaterra era de 1.250.000 habi-<br />tants. Pot semblar una xifra mo-<br />desta, però és reveladora si consi-<br />derem que, a la mateixa época,<br />els colons de la Nova Erario (el<br />Canadá) eren uns 54.000. També<br />és molt revelador que al llarg<br />de tot el segle XVII els colons<br />espanyols de tots els virregnats<br />no sobrepassessin la xifra de<br />100.000 (cent mil)!<br />6é. Continuem amb l'estadís-<br />tica demográfica. Al 1770, poc<br />abans de la Independència, la<br />població era de 2.200.000 habi-<br />tants. Deu anys després la xifra<br />pujava a 2.780.000. I al 1826, any<br />de la mort d'En Thomas Jeffer-<br />son, l'explosió demográfica abas-<br />ta la xifra d'onze milions de per-<br />sones! Els llibres d'Història his-<br />pans continuen enganyant els<br />estudiants: presenten el fet com<br />un pur accident no significatiu.<br />"Hi va haver un gran creixe-<br />ment de població perquè hi<br />havia molta terra", diuen. La<br />realitat és que el flux migratori<br />cap a la nova República va esde-<br />venir el desplaçament de pobla-<br />ció més gran de la<br /> Història.<br />7é. DEMOCRÀCIA DIREC-<br />TA. Aquelles<br /> colònies puritanes<br />no només es dotaven a si matei-<br />xes de les normes socials i políti-<br />ques. No tenien res a veure amb<br />una imaginaria Arcadia<br /> feliç. No<br />eren una bassa d'oli. Des del<br />començament, els membres<br />d'aquelles<br /> colònies<br /> —major-<br />ment grangers, menestrals i bo-<br />tiguers— es varen veure im-<br />pel-lits a una práctica constant<br />de la democracia directa en<br />ordre a resoldre les nombroses<br />contradiccions que els provoca-<br />va la canviant realitat social.<br />Per a trobar un precedent històric,<br />s'havia d'anar a les ciutats gre:<br />gues del s. V a.C.<br />8é. AVANTGUARDA IN-<br />TEL.LECTUAL. Les centrals<br />ideològiques hispanes —així com<br />també les franceses— sempre do-<br />nen per inqüestionable la superio-<br />ritat intel•lectual "d'Europa" (no<br />s'atreveixen a dir "de España")<br />respecte dels Estats Units. Però la<br />realitat histórica és que aquelles<br />colònies<br /> de Nova Anglaterra es<br />varen situar a l'avantguarda<br />del pensament. Aquesta realitat<br />histórica amagada per l'Uni-<br />vers hispà és, al meu parer, la<br />qüestió que hauria de quedar<br />aclarida i difosa dins el nostre<br />Univers català.<br />A mitjans del s. XVIII, les<br />modestes ciutats de N.A. (Fila-<br />dèlfia,<br /> la més gran, 40.000 hab.,<br />Nova York, 25.000) podrien sem-<br />blar una continuació de les angle-<br />ses. Just per això, ja se situaven a<br />un nivell intel•ectual superior al<br />de la resta d'Europa. De confor-<br />mació cultural semblant a les de<br />les ciutats angleses, dic; per?),<br />mentre a<br /> Escòcia<br /> i Anglaterra<br />el Ilevat calvinista trobava forts<br />obstacles per a la seva expan-<br />sió, tota una altra era la situa-<br />ció a les colònies.<br />No només el percentatge de<br />gent alfabetitzada era més elevat<br />que el de la metrópoli. La prácti-<br />ca constat de la democràcia<br />directa provocava entre les<br />classes populars una apassiona-<br />da demanda d'informació so-<br />bre tots els ordres de la vida.<br />9é. En Roger Williams, un<br />exemple aclaridor. Els puritans<br />de Salem, oblidant-se de les per-<br />secucions que ells mateixos<br />hagueren de patir a la Mare Pa-<br />tria, reunits en assemblea, es<br />mostraren intolerants respecte<br />dels qui professaven principis<br />religiosos diferents als seus. En<br />Roger Williams, a qui havien ele!<br />git com a pastor, va predicar la<br />separació de l'Església i de l'Es-<br />tat, i va reclamar una absoluta<br />llibertat religiosa, no solament<br />per als cristians, sinó també per<br />als jueus, turcs i pagans, els<br />quals havien de gaudir dels<br />mateixos drets civils i polítics<br />que els cristians. La consciència<br />de l'home pertany a ell mateix,<br />no a l'Estat. Proscrit i perseguit,<br />En Williams va abandonar Sa-<br />lem, i, amb alguns dels seus<br />seguidors, va fundar la ciutat de<br />Providence a Rhode Island, on<br />tots els que patien persecució per<br />causa de les seves creences troba-<br />rien refugi. (continuará) 12<br />L'esperit republicà<br />EN JOAN QUETGLES, professor de Filosofia<br />La història<br /> amagada. Els Estats Units<br /> d'Amèrica<br /> (in)<br />1 9 13(1C11 de Mallorca<br />EL MILLOR SUPORT PUBLICITARI<br />DE LA VOSTRA EMPRESA<br />A MALLORCA<br />ANUNCIAU.VOS-HI !!<br />SABÍE1115<br />QUE...<br />•<br />... la directora de l'Archivo<br />Histórico Nacional ha dit que<br />seria una "heretgia" tornar a<br />Catalunya els arxius de la<br />Generalitat robats per Franco?<br />QUO<br />... la meitat de les medalles<br />guanyades en nom d'Espanya a<br />les olimpíades són d'esportis-<br />tes catalans? Si també des-<br />comptam les dels bascos, els<br />espanyols es queden amb tres o<br />quatre medallones de no res.<br />1211Q,<br />segons un diari de Madrid el<br />rei d'Espanya passetja un<br />rellotge a les regates que costa<br />entre 300.000 i 500.000 ptes.?<br />12S2S2<br />... el Partido Andaluz de Cata-<br />luña ha oferit la presidencia a<br />Vidal-Quadras? Aquest partit<br />només s'ha presentat a les elec-<br />cions autonòmiques de 1988, en<br />que va arreplegar 5.000 vots.<br />121212<br />... els xarnegos d'Acción Cul-<br />tural Miguel de Cervantes<br />han felicitat Vidal Quadras i<br />han acusat el PP de renegar de<br />les idees que defensaven'?<br />1212S1<br />... les Joventuts de Conver-<br />gència reclamen la reforma de<br />la llei de normalització lingüís-<br />tica? Entre d'altres coses,<br />demanen unes quotes obligatò-<br />ries de català als cinemes.<br />01211<br />... ara farà tres anys Vidal-Qua-<br />dras va expressar el seu acord<br />amb la fixació d'aquestes quotes,<br />i Aznar el va fer rectificar?<br />121112<br />... els mallorquins van introduir<br />les carxofes i les colfioris a<br />1' Argentina?<br />1212Q<br />... la revista Ressò de Campos<br />ha fet un homenatge al poeta<br />campaner Damià Huguet?<br />1 DE SETEMBRE DE 1996 1911211 de Mallorca6<br />ELS JUEUS ALS PAÏSOS CATALANS (11V)<br />L'Antisemitisme en el feixisme espanyol<br />Els catalans denunciats com els<br />jueus: Els judeocatalanes<br />Alguns periodistes franquis-<br />tes, com l'antic lerrouxista An-<br />tonio Martinez Tomas, presenta-<br />ven als lectors de la zona fran-<br />quista una Catalunya en camí<br />d'esser envaïda pels jueus. Així,<br />en un article titulat Maniobra del<br />judaismo en España, Martinez<br />Tomas escrivia:<br />"En 1935 llegaban ya a<br />11.000 los judios aposentados en<br />Barcelona, y a 4.000 los disper-<br />sos por diversas poblaciones de<br />Catalunya, por la cual mostra-<br />ban los peligrosos intrusos uria<br />predilección de mal agüero. En<br />algunas poblaciones de la costa<br />catalana como por ejemplo Tosa<br />de Mar los judíos constituian ya<br />colonias bastante numerosas.<br />"(...) En Barcelona estable-<br />cieron una sinagoga en la calle<br />Muntaner, y por primera ve des-<br />pués del edicto de les Reyes<br />Católicos volvieron a resonar<br />bajo nuestro suelo las preces<br />rabínicas.<br />"(...) Cuando estalló la gue-<br />rra entre las dos Españas, —la<br />bastarda i la auténtica—, el plan<br />para someter a la esclavitut de los<br />semitas nuestro desgraciado país<br />estaba en pleno desarollo, (...)<br />"Más de 50.000 hebreos hay<br />ya establecidos entre Catalunya i<br />Levante. —Paissos Catalans—. A la<br />mayoria de ellos se les ha nacio-<br />nalizado, sin cumplir los requisi-<br />tos previos por la ley. (...)<br />Tanmateix, aquesta invasió de<br />Catalunya pels jueus "maniobra<br />del judaisme contra Espanya",<br />segons l'articulista Antonio Mar-<br />tinez Tomas, seria vençuda per<br />"La espada invicta del Caudillo"<br />"Peró por fortuna, el fin de<br />este siniestro imperio de Israel es<br />ya eminente. La espada invicta<br />del Caudillo, como la del<br />Arcangel, abatirá el dia de la<br />victòria<br /> próxima la cabeza mal-<br />dita de la bestia israelita, que<br />durante más de quatro siglos ha<br />estado esperando el momento de<br />vengar en España sus rencores<br />bárbaros. "(62)<br />El catalanisme, el moviment<br />nacionalista català, era presentat<br />en la zona franquista com a obra<br />del "judaismo".<br />Per exemple, en el setmanari<br />Domingo, el seu redactor en cap,<br />Luis Antonio de Vega, publicava<br />un llarg anide titulat Roble i Aca-<br />cia El regionalismo en los proto-<br />colos de Sión, al qual pertanyen<br />aquests paragrafs que traduïm:<br />"El veredicte del procés de<br />Basilea m'ha inclinat a llegir una<br />altra vegada les planes d'una edi-<br />ció francesa dels Protocol dels<br />Savis de Sión (Les Nouvelles<br />Edittions Nationales) i en el pro-<br />tocol XII he trobat una línies que<br />ja amb anterioritat havia llegit i a<br />les que no es possible plànyer<br />importància en el sagnant propò-<br />sit de dominació maçònica a<br />Espanya.<br />"Tracte el Protocal XII de la<br />Premsa i de la influencia que ja<br />Sió hi tenia a les darreries del<br />segle XIX, de la manera de fer<br />créixer aquesta influencia, de les<br />persecucions tributàries i del joc,<br />no doble, sinó triple que podia<br />a l'entendre dels Savis de Sió,<br />s'havia d'exercir en els periòdics.<br />"Quasi al final del protocol<br />esmentat, una dotzena de retxes<br />assenyala la conducta d'Israel en<br />relació al regionalisme.<br />"El nostre pla —diu— ha de ser<br />especialment aplicat en regions i<br />províncies. Hem d'excitar ambi-<br />cions i esperances oposades a les<br />de les capitals dels estats, presen-<br />tant-les com a tendències i aspira-<br />cions regionals.<br />"Aquest pla, en les Províncies<br />Basques, fou posant en práctica<br />immediatament després de cele-<br />brada l'Assemblea de Basilea i<br />fomentat a Catalunya d'una<br />manera especial, com convenia<br />als Savis de Sió, i a les altres<br />regions espanyoles en el moment<br />que la descomposició interna de<br />la nació els feu entreveure algu-<br />nes possibilitats d'èxit. A Galícia,<br />a Valencia i fins i tot a Andalusia,<br />on se va pretendre donar-li una<br />orientació desbaratada, però que,<br />malgrat l'incongruencia manifes-<br />ta, va trobar paladí que l'aguantes<br />i revistes madrilenyes que dones-<br />sin acollida a les insensates elu-<br />cubracions.<br />"(...) Ni a Galicia, ni a Valen-<br />cia i a Andalusia aconseguiren els<br />Savis de Sió ni els seus mujiks<br />d'Espanya èxits estimables.<br />"A les línies següents a les.<br />que hem reproduït dels Protocols,<br />a fi que no hi hagués cap dubte de<br />la mà que impulsava els regiona-<br />lismes —disfressa del separatisme<br />en tots els casos, fins i tot en<br />aquells que eren qualificats de<br />"sans"— afegeix:<br />"Serem nosaltres mateixos els<br />qui inspirem aquests maniobres.<br />A Catalunya no sols les inspi-<br />raren, sinó que les dirigiren per<br />majá d'agents directes, com el<br />maçó Macià, el maçó Companys<br />i l'israelita Bloch, tan estretament<br />vinculats a la política sionista, els<br />dos primers en la seva qualitat<br />d'alts graus de la francmaçoneria<br />i el tercer com a individu perta-<br />nyent a la secta que anima el re-<br />gionalisme amb l'ocult propòsit<br />de fer-se amo del govern del món.<br />"I aclareixen encara més la<br />seva intervenció futura en les<br />rebel-lions de les províncies con-<br />tra les metrópolis:<br />"Naturalment que el mitjà<br />será sempre el mateix: la nostra<br />labor d'agitació.<br />"La labor d'agitació dels as-<br />sembleistes de Basilea que ha cos-<br />tat al món, rius de sang i inqui-<br />etuds permanents: intent separatis-<br />ta a Renánia, maniobres autono-<br />mistes a Alsácia-Lorena i a<br />Bretanya i, en darrer i destacadís-<br />sim terme, la revolució espanyola.<br />"(....) En el vertader programa<br />de dominació universal, alguns<br />dels agitadors separatistes sabien<br />perfectament —els catalans de<br />l'Esquerra— el fi que se perseguia.<br />Uns altres —els separatistes bas-<br />cos— eren suficient imbecils per<br />ignorar-los; però la maldat dels<br />uns i la petulància insensata dels<br />altres resultaven igualment útil als<br />Savis de Sió, que no són persones<br />que desaprofitin cap oportunitat<br />per aconseguir definitiu.<br />"Fins que no haguem aconse-<br />guit la plenitud del nostre poder,<br />haurem d'utilitzar sovint un estat<br />d'opinió en que les capitals dels<br />Estats siguin encalodes per l'odi<br />popular que els nostres agents<br />promouran a les províncies.<br />"Aquest propòsit fou orientat<br />d'una manera perfecta, al manco a<br />Espanya, on a vàries províncies se<br />va inculcar un odi insensat envers<br />Madrid del que els agradaria saber<br />que no en queda res per verd. Cap<br />ciutat fou calumniada de manera<br />tan vil com la capital de la nostra<br />Ocia, la principal víctima, hores<br />d'ara, dels Savis de Sió i de les<br />seves terribles doctrines.<br />"Amb tant diabólica manya<br />actuaren els Savis de Sió, sobre la<br />insentatesa de cert subjectes, que<br />en alguna ciutat de cent mil habi-<br />tants aconseguiren incrustar en<br />els durs cranis regionalistes la<br />idea que la seva població era<br />l'autèntic llombrígol del món i<br />que comparat amb ells, la capital<br />d'Espanya, malgrat el seu<br />d'habitants no passava d'esser un<br />Jlogaret de Castella.<br />"Així —acaba el paràgraf del<br />Protocol que s'ocupa dels regio-<br />nalismes— quan arribi el moment<br />definitiu no els será possible a les<br />metrópolis posar-se a discutir fets<br />consumats als que la majoria de<br />la províncies hauran donat el seu<br />vist-i -plau."Amb alió que se<br />refereix a Espanya, no només<br />havien aconseguit que determina-<br />des províncies se contaminessin<br />amb el verí de Basilea, sinó que<br />fins i tot aconseguiren sembrar la<br />confusió dins l'esperit de la<br />metrópoli, a qui s'intentava, en<br />desgraciades ocasions amb èxit,<br />convencer que els seus designis<br />universals havien de cedir el pas<br />al sentimentalisme rural ¡terrible<br />dels regionalistes.<br />"Qualque cosa s'havia de<br />trencar en les sinistres aspira-<br />cions de la serpent simbólica i<br />fou alió que rompé el referent a la<br />majoria de les províncies. Foren,<br />com sempre, com ho tenen anun-<br />ciat les Escriptures, els menys en<br />la terra dels més.<br />"De totes maneres, aquests<br />Protocols ens són útils per qual-<br />que cosa més que per denunciar<br />un propòsit sospitat, per afirmar<br />que els regionalismes —els sepa-<br />ratismes perquè no es necessari<br />cercar mals noms a aspiracions<br />tan manifestes— són aliats i servi-<br />dors d'aquells que ploren al cos-<br />tat del Mur de les Lamentacions,<br />argüeixin que no hi ha cap prova<br />que els catòlics dissidents de Bas-<br />cónia i els maçons de Catalunya<br />obeïren un mateix impuls.<br />"No ho afirmem nosaltres.<br />Són els propis Savis de Sió els<br />qui ho pregonen. I ells per els<br />seus fins no fan distincions entre<br />arbres simbòlics, el mateix els<br />dóna l'acàcia que el roure." (63)<br />En el mateix setmanari, Do-<br />mingo, uns quants mesos després,<br />el mateix redactor en cap declarava<br />que el cultiu del "dialecto catalán"<br />era emparat pel judaisme, d'acord<br />amb els famosos Protocols:<br />"Aquí y en la orilla medi-<br />terránea, al amparo de ciertos<br />protocolos, cuya autenticidad se<br />discute airadamente en la tierra<br />entera, se cultivaban los dialec-<br />tos como si fueran bacilos de una<br />peste con la que, des de siempre,<br />tenian meditado contaminar<br />nuestro robusto sentido nacional.<br />Al morbo separatista le iba<br />Iflr o= ocs w- s=1 af Lw<br />Quan hagis Ilegit aquest periòdic, si no<br />en fas la collecció, regala'l a un amic,<br />veí o parent. El país ho necessita.<br />En Gabriel Uguet regenta des de fa<br />quaranta anys la Botiga de Mobles<br />Uguet, a Felanitx. Són pare, en<br />Marc Huguet la va obrir fa setanta<br />anys; el seu fill Marc, a la fotogra-<br />fia, continuará amb el negoci.<br />Na Coloma i na Maria regenten des<br />de fa tres anys la Perruqueria<br />Unisex Nova lmatge, al centre de<br />Felanitx.<br />Fa un any que na Matilde Collado<br />va obrir L'Este!, una botiga de roba<br />infantil, a l'avinguda de la Repú-<br />blica Argentina, a Felanitx.<br />N'Antonia Canet va obrir ara fa cinc<br />anys la Floristeria Ciclamen, al<br />Passeig de Felanitx.<br />En Joan Mas és l'amo del Bar Les<br />Palmeres, a la plaça de les Pal-<br />meres, a Felanitx. A més de begu-<br />des, despatxen berenars i dinars.<br />El menú val 750 pessetes.<br />No fa molt que en Miguel Mestre ha<br />obert una fusteria a la barriada del<br />Convent, a Felanitx.<br />TENNIS<br />SON RIGO<br />Tennis<br />Futbol-sala<br />Hándbol<br />Petanca<br />Cir. footing<br />Squash<br />Volei<br />Mini-golf<br />Tennis taula<br />Gimnás<br />Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66<br />Sometimes • Palma de Mallorca<br />Olonie<br />MOBLES I DECORACIO<br />Katharina Wendlandt<br />c/ Sebastià Vila, 9 • 07650 Santanyí<br />Mallorca / Balears<br />Telèfon i fax 65 38 94<br />1 9 111'11, de Mallorca  1 DE SETEMBRE DE 1996 7<br />bien el clima de los dialectos (...)<br />(64) Però no s'aturava aquí la<br />suposada influencia dels judais-<br />me en al catalanisme. En el diari<br />ABC, de Sevilla, l'escriptor fran-<br />quista Juan Pujol, en un article<br />titulat Cuando Israel manda,<br />denunciava com a jueu Lluís<br />Companys, President de la Ge-<br />neralitat de Catalunya:<br />Judio és Companys —descen-<br />diente de judios conversos, y no<br />hay más que verle la jeta para<br />comprobarlo, sin necesidad de<br />más exploraciones en su arbol<br />geneológico." (65)<br />De l'acusació de judaisme, no<br />se'n salvaven tampoc els catalanis-<br />tes de dreta. El mateix Juan Pujol,<br />en un article titulat El Pulpo, dedi-<br />cat al partit català<br /> conservador,<br />Lliga Catalana, denunciava, com a<br />jueus, Francesc Cambó i altres<br />líders d'aquest partit:<br />" Las cosas se aclaran un<br />poco si se vuelve a un punto que<br />siempre es esencial: los jefes de<br />esa organización aviesa son<br />judios. Entendámonos. No de<br />religión. No professan realmente<br />ninguna. Sinó de raza. Y tienen y<br />han tenido conexiones financie-<br />ras con la juderia extranje-<br />ra. "(66)<br />En el mateix setmanari hom<br />troba un llarg article dedicat als<br />catalanistes conservadors. L'au-<br />tor, anònim, hi afirma l'existèn-<br />cia a Catalunya d'una massa de<br />"judeo-catalanes", que era preci-<br />sament —declarava— la que ha<br />nutrido el separatismo" Heus ací<br />el text íntegre d'aquest article:<br />"Reflejos<br />"Catalanes i catalanes<br />"Cuando se habla de los<br />catalanes, de su conducta passa-<br />da y de su actividad en la reta-<br />guardia, es prudente establecer<br />una distinción: la de los que<br />antes del alzamiento nacional<br />peleaban allí per España, entre<br />el desamparo de los Gobiernos i<br />la hostilidat de todos los elemen-<br />tos que predominaban en la pro-<br />pia Cataluña. Esos buenos espa-<br />ñoles de Catalunya no eran<br />pocos: carlistas, monárquicos de<br />Reno vacion Española, del Blo-<br />que Nacional, estudiantes que en<br />la misma universidad sostenien<br />verdaderas batallas contra el<br />separatismo traidor. Puede adi-<br />vinarse que esta actitut española<br />—sobre todo en los últimos tiem-<br />pos— no era cómoda. En la medi-<br />da que presentaba un riesgo evi-<br />dente, debe procurarse ahora<br />separar siempre en la hostilidad<br />a esos patriotas y compatriotas<br />nacidos en Cataluña, de la massa<br />general de judeo-catalanes de<br />que se ha nutrido el separatismo,<br />y que formaba, el núcleo central<br />de la abominable y profundamen-<br />te dañosa Lliga Regionalista. En<br />Cataluña hay una enorme parte<br />de población de origen judio.<br />Esto des de hace siglos, des de la<br />época de San Vicente Ferrer, y<br />luego de su expulsión. Judíos<br />conversos, diseminados entre el<br />resto de los habitantes y que<br />agrupados en los centros urba-<br />nos, han acabado por emmasca-<br />rar a la verdadera población<br />catalana de procedéncia rural. Y<br />modernamente habia en Bar-<br />celona dieciseis mil judios ya sin<br />careta, principalmente alemanes,<br />a raiz de las medidas de Hitler.<br />Los hábiles, los que al ver perdi-<br />da la partida —des de los prime-<br />ros dias del movimiento— se han<br />passado a nuestra zona y se mul-<br />tiplican allí donde pueden pres-<br />tar algun servicio, son casi todos<br />judeo-catalanes. Los otros son<br />los que han sufrido por España<br />en sus interesses, en su vida o en<br />la de los suyos. La lista seria<br />larga. Afortunadaente para la<br />unidad de la España inmediata es<br />bueno que sea así" (67)<br />L'antisemitisme a l'Espanya<br />franquista, acabada la guerra<br />civil, continua mantenint-se en<br />vigor. El mateix general Franco,<br />en els seus discursos, hi feia<br />referencia, i Carrero Blanco el<br />denunciava com a fomentador<br />dels separatismes. Només desa-<br />paregué quan Hitler perdé la gue-<br />rra. Fins aquell moment, els cata-<br />lans continuaren essent denun-<br />ciats com a jueus.<br />(62) Domingo (San Sebastian, 3 abril 1938, p.13<br />(63)Ibid., 13 febrer 1938, p.5.<br />(64) lbid., 28 novembre 1937, p. 5.<br />(65)ABC (Sevilla) 20 desembre 1936, p. 3.<br />(66) Domingo (San Sebastian), 4 abril I 937. p.1 .<br />(67) Ibid., 21 març 1937, 11.<br />Fa dos anys que en Miguel Bordoi<br />regenta la Perfumeria Bordoi, a<br />Felanitx. Abans era d'en Rafel<br />Bennásser ¡a principis de segle era<br />l'Estanc de can Manxa.<br />En Salvador Adrover regenta des<br />de fa vint-i-dos anys el Bar Can Poi,<br />a la barriada de sa Torre, de<br />Felanitx. Abans, aquest bar era<br />d'en Joan Pol.<br />En Pep-Lluís Rúbio regenta des de<br />fa setze anys la Perruqueria Unisex<br />Rubio, a Felanitx. Abans estava al<br />carrer dels Horts, ara al carrer Major.<br />És una de les perruqueries més<br />modernas espaioses del poble.<br />de Mallorca<br />EL MILLOR SUPORT<br />PUBLICITARI DE LA<br />VOSTRA EMPRESA<br />A MALLORCA<br />ANUNCIAU-VOS-HI !!!<br />EU demana als poders públics que protegeixin<br />el català després des succés de Xeraco<br />I4<br />'actitud d'un grup de turistes castellanoparlants que inter-<br />romperen una missa, diumenge passat a Xeraco (La Safor),<br />perquè el rector va fer el sermó en català, ha provocat la immedia-<br />ta reacció d'Esquerra Unida-Els Verds. El portaveu de la coalició<br />a les Corts valencianes, Pasqual Mollá, va emetre un comunicat de<br />condemna en el qual s'exigeix als poders públics, "Generalitat,<br />Delegació del Govern i de la  Presidència del Govern espanyol, que<br />descansa aquests dies a terres valencianes", una resposta contun-<br />dent contra aquest tipus d'actituds i que deixin clara la dignitat de<br />la llengua que es parla a València i del nostre dret al seu ús i a la<br />seva promoció".<br />Els succeïts de Xeraco es produïren diumenge passat a una<br />capella ubicada a la platja, on el rector, Miguel Romero, oficia els<br />actes religiosos per a major comoditat dels estiuejants. La missa a<br />aquesta capella es diu en castellà i el sermó en català. Quan el grup<br />de turistes espanyols s'adonaren que el sermó era en  català, es<br />posaren a cridar com a bojos: "Cura, habla cristiano y así todos te<br />entenderemos." Davant aquest rebombori, el rector es va asseure i<br />va esperar que els espanyols es calmassin. Alguns dels espanyols<br />abandonaren la capella. El rector Romero va declinar fer declara-<br />cions als mitjans de comunicació. L'ús del  català és molt habitual<br />a les parròquies de molts de pobles del País Valencià.<br />Aquest incident se suma al passat recentment a Benidorm,<br />quan un jove de La Safor fou agredit a un bar per parlar en català.<br />El jove va acudir a la comissaria a presentar la denúncia, però tam-<br />poc no va poder parlar en el seu idioma perquè els funcionaris el<br />desconeixien.<br />La delegació del Govern a la comunitat valenciana va fer<br />públic dos dies després el seu desig que no hi hagi més incidents,<br />de manera que, a partir d'ara, disposarà de fulles de declaració en<br />català, així com d'intèrprets de català a totes les comissaries del<br />País Valencià que no tinguin funcionaris valencians. Redacció<br />8 1 DE SETEMBRE DE 1996 1911211 de Mallorca<br />C. Gestions coblectives<br />14. Enviament de delegacions.<br />Sota el franquisme, els treballadors<br />en vaga realitzaven assemblees (no<br />legals, però públiques) i triaven<br />democràticament llurs represen-<br />tants (sempre revocables): comis-<br />sions representatives per a negociar<br />sols alió decidit per assemblea<br />("embrió dels consells obrers, del<br />futur poder obrer revolucionari",<br />hom deia). El sindicat Comissions<br />Obreres va néixer així, fins i tot el<br />nom li ve d'això.<br />15. Premis, recompenses... Molt<br />emprats a ca nostra, però amb<br />massa folclorisme. Solen premiar<br />l'academicisme i el folclorisme<br />elemental més que no la visió de<br />lluita. Els mediocres no volen que-<br />dar en evidència.<br />16. Grups de pressió als parlamen-<br />taris. Els lobbies són un fet arreu<br />d'Occident. Als Estats Units hom<br />parla del lobby militar-armamentís-<br />tic, l'irlandès, el jueu, el de les<br />minories, el fonamentalista-reli-<br />giós, el feminista... A ca nostra, els<br />sectors sense lobby ploren però gai-<br />rebé no mamen (pagesos autò-<br />noms...). Als Països Catalans tenim<br />un cert lobby cultural-regionalista<br />però cal enfortir un ample Lobby<br />per la Independència. Un lobby<br />s'ha d'articular per a esser eficaç, a<br />través de mass media i empreses.<br />Això requereix sentit empresarial<br />més que no declaracions de bones<br />intencions o simples manifesta-<br />cions. L'actual nivell d'indepen-<br />dentisme pancatalá en una estéril<br />repetició de tàctiques marginals<br />purament destinades a la nostra<br />anihilació com a nació (eixa estéti-<br />ca de la cridòria, dels punkis em-<br />bossats, etc., en comptes del treball<br />seriós quotidià rigorós i sacrificat).<br />17. Piquets i extensió de la lluita.<br />Durant les vagues vèiem com eren<br />d'útils els piquets informatius. Les<br />grans vagues del tardofranquisme<br />triomfaren<br /> perquè s'estengueren<br />socialment des de les fabriques o la<br />construcció als centres d'ensenya-<br />ment, la pagesia, els botiguers...<br />Sense extensió del conflicte no hi<br />ha victòria possible, car, separats,<br />el poder injust ens ofega un a un.<br />En el cas nacionalista, cal no sois<br />enfortir el teixit independentista<br />pancatalá a nivell horitzontal (fora<br />de les urpes de les burocràcies polí-<br />tiques i culturalistes), sinó connec-<br />tar amb bascos, gallecs (el Ga-<br />leusca) i aragonesos, occitans,<br />asturlleonesos, andalusos, castella-<br />nocomuners, berbers, canaris...<br />Aprendre i ensenyar. Tots aplegats<br />esser els estats successors de l'ac-<br />tual Estat que ens<br /> oprimeix i anihi-<br />la, en una voladura controlada de la<br />rància carcassa imperial- inquisito-<br />rial espanyola, el qual, com l'esta-<br />ca de la cançó, está absolutament<br />corcat de corrupció. Ara bé: sense<br />lluita no caurà, sols ens infectará.<br />18. Eleccions i govern parallels.<br />Com a la resistència no violenta<br />albanesa contra l'apartheit serbi, o<br />la Padánia d'en Bossi contra el<br />colonialisme de Roma. Quan el<br />Sinn Féin obtingué la majoria<br />absoluta a Irlanda, els parlamenta-<br />ris independentistes, en comptes<br />d'anar a Londres, es quedaren a<br />Dublín, i proclamaren la inde-<br />pendència (i crearen l'Exèrcit<br />Republicà Irlandés).<br />D. Accions simbòliques en públic<br />20. Portar insígnies, adhesius als<br />cotxes, motos, bicicletes, pertot.<br />20. Banderes. Sota el franquisme<br />més dur es penjaren senyeres espec-<br />taculars des de ponts, campanars,<br />etc. La senyera, la "normals" i la<br />d'en Macià, són sols un símbol, una<br />eina de combat. Si en fem un ídol<br />"màgic", ens estam autoenganyant,<br />però. Una oronella no fa estiu.<br />21. Oracions i cultes. Sense fe,<br />sense el substrat cultural-espiritual<br />d'un poble, la independència no és<br />possible. El menyspreu de certs<br />volterians il.lustrats, autèntics<br />mandarins de l'academicisme qui<br />menyspreen les creences religioses<br />(millor o pitjor fundades i practica-<br />des, més fortes i més suaus) de la<br />majoria del país i época, és un<br />orgull suicida, un racionalisme<br />estéril que rarament pot connectar<br />amb la gent normal del carrer,<br />.L'opinió es crea als mercats, a les<br />esglésies (ara també i en gran part a<br />la ràdio i TV). Les ties-maria,<br />massa poca cosa per a excelsos<br />intel.lectuals, són "el pilar de la<br />societat", deia el protagonista de<br />Gone with the wind amb molta raó.<br />Els nostres il.lustrats academicistes<br />són poc creïbles i poc atractius per<br />al gruix del poble pla, qui viu i<br />pateix, i qui en les filosofies de<br />moda no trobarà mai cap resposta<br />clara ni consol al seu patiment.. Les<br />ties-maria creuran en Déu i potser<br />en els capellans i les monges, però<br />els nostres filòsofs benpensants,<br />asèptics al dolor en Ilurs torres d'<br />vori, seran sempre llunyans i<br />estranys al gruix del poble "real".<br />La postura de les esglésies és sem-<br />pre vital en qualsevol procés d'in-<br />dependència<br /> a Occident. Realitats<br />canten, i no divagacions de filòsofs<br />ateus, pèssims polítics, a més a<br />més. Sobretot en èpoques<br /> de<br />repressió, com el franquisme, les<br />esglésies són els caus de resistència<br />popular, per més que els filòsofs<br />s'entestin a destacar-ne només els<br />aspectes negatius.<br />22. Distribució d'objectes simbòlics.<br />23. Abandó d'insígnies de llur fun-<br />ció com a protesta.<br />24. Destrucció de béns propis.<br />Com Gandhi féu amb la roba d'ori-<br />gen britànic.<br />25. Enllumenats simbòlics, com<br />ara torxes, bengales, etc., en mani-<br />festacions, concerts...<br />26. Cartells amb retrats de tortu-<br />rats, empresonats, assassinats...<br />27. Sonades simbòliques de cam-<br />panes, de cassoles, de sirenes...<br />28. Recuperacions simbòliques de<br />terres, de bens immobles...<br />29. Regalar, com ara els pagesos<br />qui regalen fruita, en Rossinyol,<br />qui venia duros a quatre pessetes<br />com a ironia del que l'espanyolis-<br />me ens roba i forma de popularitzar<br />la nostra causa ("posar l'altra<br />galta" en paraules evangèliques).<br />També convidar (al bar, per exem-<br />ple) els nostres mateixos enemics,<br />a fi de guanyar-nos-els. El sistema<br />base de pagar rondes de vi hi ha fet<br />molt. Front al nostre excessiu indi-<br />vidualisme, cal més comunitaris-<br />me. Si els catalans som gasius, és<br />perquè invertim molt poc en la nos-<br />tra independència i dignificació<br />col.lectiva. Per això som menys-<br />preats als ulls de gent, com els<br />espanyols, que sí són clarament<br />nacionalistes i, ni que sia dolent, sí<br />que tenen sentit d'Estat. Nosaltres,<br />efectivament, ens quedam en po-<br />bletans, mancats d'esperit de sacri-<br />fici per assolir la nostra llibertat.<br />E. Pressions sobre les persones i<br />autoritats<br />30. Revetlles, concentracions noc-<br />turnes davant llocs, cases...<br />31. Ironies, sàtires, desemmascara-<br />ment humorístic. Allá on el raona-<br />ment no arriba, l'humor sí que sol<br />arribar fácil i amb contundéncia.<br />Les revistes humorístiques han<br />jugat un paper important a ca nos-<br />tra, des de L'Esquella de la Tor-<br />ratxa fins a El Papus.<br />32. Assetjament, persecució "legal".<br />F. Teatre, art, manifestacions<br />33. Representacions teatrals,  sàtires...<br />Durant la transició i en èpoques de<br />repressió solen esser molt eficaces.<br />34. Concerts, himnes... Tots conei-<br />xem el paper de Pau Casals, Lluís<br />Llach, Dharma... O Els Segadors,<br />La Santa Espina, La Balan guera,<br />La Moixeranga, etc.<br />35. Marxes, desfilades, manifesta-<br />cions. Les silencioses i ordenades<br />connecten més amb la "majoria<br />silenciosa" del nostre poble, que<br />ens cal guanyar. L'independen-<br />tisme té imatge infantilista i utópi-<br />ca. Cal corregir-ho. És preferible<br />anar amb corbata, si cal, que no pas<br />amb el pél de punki a les manis. Si<br />volem guanyar. Ara bé, si volem<br />perdre pels segles dels segles ja ens<br />val tota l'estètica impossible d'em-<br />bossats i fumaporros.<br />36. Processons religioses i tradicio-<br />nals, peregrinacions, cavalcades... Es<br />tracta de participar més activament<br />en actes cívics comunals a tot el<br />poble per tal d'escampar el catalanis-<br />me, des de dins, com a cosa consubs-<br />tancial i no estranya al poble.<br />37. Desfilades de vehicles.<br />38. Actes esportius. Tenen conno-<br />tacions molt patriòtiques i són molt<br />importants en un procés d'inde-<br />pendència, ara i ací. Les penyes del<br />Bula i d'altres, la lluita per les<br />seleccions esportives catalans i un<br />Comitè Olímpic Català, els triomfs<br />dels nostres esportistes i equips...<br />poden servir d'excel.lent caixa de<br />ressonància propagandística del<br />nostre desig de llibertat del racisme<br />colonial espanyol.<br />G. Homenatges a difunts<br />39. Dol polític i funerals. Són i han<br />d'esser una caixa de ressonància de<br />primera magnitud front els crims<br />nazis (el més recent, a ca nostra, el<br />d'en Guillem Agulló a mans d'una<br />banda de nazis espanyols a<br />València). Irlanda o Euskadi els<br />han usats, nosaltres no gaire.<br />40. Homenatge a les sepultures,<br />memòria dels màrtirs caiguts... És un<br />símbol de solidaritat en la lluita i de<br />maduresa nacional. Les sepultures<br />irlandeses solen esser apoteòsiques.<br />H. Assemblees públiques<br />41. Assemblees de solidaritat, de<br />preparació de la lluita, de denúncia,<br />informació, etc.<br />42. Mítings de denúncia, protesta,<br />informació... En situacions de<br />repressió poden disfressar-se.<br />43. Reunions informatives o for-<br />matives, aplecs.<br />I. Renúncies<br />44. Abandonament de lloc: el cas<br />major fou abandonament de Mos-<br />cou davant la invasió napoleònica.<br />45. Silenci. Sovint el silenci pot dir<br />més que les paraules, sobretot si<br />són dites sense pensar-s'ho bé.<br />46. Renúncia a honors. Els indis i els<br />irlandesos, àdhuc condecorats en<br />guerres britàniques, retomaren a les<br />autoritats imperials tots els guardons<br />com a protesta per la repressió exer-<br />cida contra la pròpia nació colonitza-<br />da. Això, clar está, es desdiu del pan-<br />xacontentisme col.laboracionista.<br />47. Mitja volta. (continuará) Jaume<br />Tallaferro<br />G-A1\71131-11, 1311. .SEPA__F?ATI.STA (XXIV)<br />Arsenal de la defensa no violenta: protesta i  persuasió<br />Fa dotze anys que na Damiana<br />Soler va obrir la Botiga Es Canto,<br />merceria i botiga de roba per als<br />nadons i per a les futures mares.<br />Fa un més que en Tomeu Oliver ha<br />obert el Restaurant Can Tomeu, a<br />la plaça del Parc, a Felanitx. Fa<br />cuina mallorquina: els carabassins<br />farcits, el lluç amb salsa verda i el<br />bacallà a la mallorquina són els<br />plats que recomana. A la carta, s'hi<br />menja per unes 2.500 pessetes. El<br />menú en val 800.<br />Na Chanta/ Minne, de nació flamen-<br />ca dins l'Estat belga, fa un any que<br />amb na Heidi Zinnel va obrir el<br />local d'antiquitats i<br /> decoració<br />Candela, al carrer Major de Fela-<br />nitx. A més de vendre mobles i<br />objectes antics, despatxen begu-<br />des i entrepans als felanitxers i als<br />estrangers que s'hi aturen.<br />.i.oljt,...<br />.-<br />"II<br />.-<br />..,,, .L."'"*1111W'..--<br />' . . • .<br />1,..<br />* O 1 4<br /><br />.<br />gi<br /><<br />Blanca. Té obert<br /> matinada.<br />de,s. ele 8 del matí<br />.;gi<br /><br />> ,<br /><br />.7' ° 1,01,140tigialle<br />fins a les 54>< de ,<br />,<br />...<br />,,<br />..,,,,<br /> lopiwis<br />"<br />: 111''<br />,.->. ,7<br />'<br />....,, r<br /><br />„.-,<br /><br />,<br />› -<br />':<br />$111<br />- 4'.''-. 1,1i ''' 1 í ''<br />".<br />illI 0 r<br />Fa dos anys que en Pere Grimaldo<br />regenta el Bar-Pizzeria Els Arcs, a<br />la barriada de Sant ueri, a Felanitx.<br />Fa cinc anys que na Teresa Fortesa<br />va obrir la Botiga Figurins de moda<br />juvenil, al carrer Major de Felanitx.<br />Na Margalida Adro<br /> ver regenta des de<br />fa quatre anys el bar Nut, a s'Alqueria<br />Fa sis anys que n'Antoni Morey va<br />obrir Electrónica More y, una botiga<br />d'electrodomèstics<br /> al centre de<br />Felanitx.<br />Na Francisca Romero és una de les<br />cambrers del Restaurant La<br />Cuadra, a Cala d'Or. Despatxa men-<br />jar als turistes a una mitjana de<br />1.500 pessetes a la carta.<br />Fa deu anys que en Miguel Sitges,<br />"es manacorer", va obrir el Bar<br />Llevant, a la barriada de/Puig Verd,<br />a Felanitx.<br />En Rafel Capó, natural de Felanitx,<br />regenta des de fa dos anys una<br />botelleria a Cala Egos.<br />Na Maria-Magdalena Montserrat,<br />natural de Santanyí, fa sis anys que<br />va obrir la botiga de moda Et Voilá,<br />a Cala Egos.<br />Les germanes Oliver, de Manacor,<br />fa un any que obriren el Bar<br />Brindis, a Cala Egos. Abans feien<br />feina amb els seus pares, al<br />Restaurant Cala Egos.<br />1 9 :1W1 1 de Mallorca  1 DE SETEMBRE DE 1996 9     <br />S'ESPANYA ESPANYA!!<br />Els cavallets<br />MESTRE TOMEU<br />Q uin rebombori ha armat Biel Majoral en afirmar que elsCossiers d'Algaida d'ara ballen "amanerats"! Els dansaires,<br />en comptes de fer una autocrítica i estudiar la raó del professor de<br />Cultura Popular, han sortit de botador. Per simple deducció socrá-<br />tica, si s'han sentit tan ferits<br /> haurà estat per qualque cosa. O no? De<br />les animalades que s'han dit, a l'improvisat debat, n'hi ha una que<br />destaca: els Cossiers (aquests homes que semblen siurells vius) són<br />una institució del poble i, per tant, no s'han de poder qüestionar.<br />Doncs ja tenim la Seu plena d'ous! Resulta que, ara, n'hi ha que<br />volen ser de mel i sucre. Voleu res més amanerat que això?<br />Encara que, com diu Jaume d'Albocàsser, els felanitxers som<br />uns bravejadors (fins a l'exageració i l'hipérbole) i parlam de les<br />nostres coses amb rauxa d'esperitats, crec que a la Vila passa quel-<br />com de semblant amb els Cavallets. Segons quins anys són egües<br />i renillen (o bramen) en foraster. Quan ballen, en comptes de fito-<br />rar la dama amb la mirada i amb el gest, miren de cua d'ull el<br />refresc<br /> que els espera Els moviments semblen de ball de saló, aca-<br />demicistes, enravenats, ridículs. Caminen sense<br /> gràcia i no s'en-<br />devina l'orgull de "ser cavallet".<br />Mon pare em cona que, fa molts d'anys, els Cavallets balla-<br />ren a Montserrat. Després de l'Oferta, i acabada la missa, dansaren<br />al replà<br /> del monestir amb tota solemnitat. Abans de partir, arreple-<br />garen els cavalls de cartró i anaren a canviar-se de roba. Una vega-<br />da mudats, un dels infants s'endarrerí i es va perdre dels altres.<br />Inquiet i desorientat es<br /> posà<br /> a plorar. Algunes persones; quan el<br />veren, s'hi acostaren y, per aclarir el motiu de les lagrimes, li<br />demanaren qui era. La resposta del nin va sorprendre els interlo-<br />cutors: Som un cavallet! Som un cavallet! Si endevinau quina<br />seria, avui, la resposta dels dansaires, ho entendreu tot millor.<br />L'Ajuntament i tots els felanitxers hem de sentir vius i nos-<br />tres els Cavallets perquè són símbols emblemàtics<br /> que requereixen<br />gran esment. De fet, a Ciutat la majoria de<br /> parròquies tenien els<br />seus Cavallets i, a molts de pobles, han perdut Cossiers, tonades,<br />instruments... Pero) no ens ha de fer tanta por que es perdin com<br />que es tudin. El Cavallets en mans dels turistes arribaran a ballar<br />"els pacaritos" o, qui sap!, el "Viva Espana!". Per sort, els felanit-<br />xers (catalans de soca-rel!) som molt vius i no ens deixarem fotre<br />per cap fil•loxera. Tant si és francesa com forastera! Q<br />Contra la colindó de l'Espanya. Per la nostra llibertat<br />n un recent Interviú llegim que els pares de les assassinades xiquetes<br />1 14 d'Alcàsser creuen que darrere de tot el, tenebrós crim hi ha "peixos gros-<br />sos", i per això la insistència de tancar el cas i no analitzar diverses proves que<br />podrien esser decisives per demostrar la implicació en el cas de més persones<br />(almenys cinc) i potser d'una xarxa mafiosa.<br />Un dels noms que soda molt en aquest tèrbol afer és el d'un tal Miguel_<br />Nicolás Garcia "el Marley", camell habitual (traficant d'haixís) i confident de la<br />Guàrdia Civil de Llíria (Camp del Túria), segons un testimoni conegut com el "se-<br />nyor A", aquest element parava amb menors. Cal dir que ni hi ha estat implicat.<br />I segons digué una noieta (prostituïda i després rescatada) a son pare.<br />aquest tal "Marley" tenia un xalet (on pernoctà algun dels imputats en el cas<br />Alcàsser) on hi havia prostitució de menors i "al xalet anaven alguns joves<br />guàrdies civils, entre 21 i 30 anys, de la caserna de Llíria, molt desmadrados,<br />per coca i haixix i a meter" (boixar o cardar).<br />O potser, doncs, també volen evitar l'escàndol d'una de les esencias de la<br />cohesión de España, segons el capo estatal del PP.<br />A l'Algèria i a la Cuba prerevolucionáries, per cert, hampa, policia i jut-<br />ges eren pràcticament la mateixa cosa: la gent  s'espavilà tant a ventilar-se'ls<br />sense els aparells estatals, que crearen una xarxa de poder alternatiu, brou de<br />cultiu de la futura revolució. Vet ací com és inevitable! I és que les revolucions<br />o independències cauen quan el poder s'ha corromput del tot.<br />Recordem que al rànquing internacional dels països corruptes, Espanya es<br />troba entres els més corruptes d'Occident, sols superat per  Itàlia. Són dades ofi-<br />cials d'una guia internacional d'inversions d'empreses.<br />Així que, poble dels Països Catalans, organitzem-nos pel nostre compte.<br />I que se'n vagin! Visca la Llibertat. Jaume Tallaferro<br />de Mallorca<br />ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA<br />EL DIARI DELS MALLOROUINS<br />Comité de defensa<br />per la llibertat d'expressió<br />LES PERSONES SOTASIGNANTS EXPRESSAM EL NOS-<br />TRE REBUIG PER LA DEMANDA INTERPOSADA PER<br />LUIS ANSÓN, DIRECTOR DE L'ABC, CONTRA L'ESTEL<br />DE MALLORCA I L'EXCRIPTOR JOSEP PALOU AL TEMPS<br />QUE REIVINDICAM LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ<br />Segor-sa relació ci igriarits<br />Félix Pons, Pasqual Maragall, Tomeu Penya, Núria Cadenas, Magda<br />Oranich (advocada), Joan Vallvé (diputat europeu CiU-PSM-UPV), Anna<br />Terron (diputada europea PSC), Jaume Sobrequés (diputat PSC), Joaquim<br />Ferrer (senador CiU), Pere Fullana (historiador), Andreu Matas (batle de<br />Sineu), Jordi Vilajoana (director Corporació Catalana de  Ràdio i Televisió),<br />Joan Puigcercós (diputat ERC), Margalida Capellà (periodista), Antònia<br />Vicens (escriptora), Pere Bonnín (periodista), Assumpció Maresma (perio-<br />dista), Vicent Parta! (periodista), Pere Codonyan (periodista), Antoni Sansó<br />(PSM), Miguel Porter (rector Universitat Catalana d'Estiu), Josep Guia,<br />Pere Bascompte, Carles Castellanos, Jordi Vera (ERC), Joan Maluquer<br />(editor), Tomeu Martí (Joves de Mallorca per la Llengua), Graciá Sánchez<br />(periodista), M. Antònia Vadell (PSM - Manacor), Josep M. Figueres (coau-<br />tor del !libre "Els papers de Salamanca.  Història d'un botí de guerra"), Camil<br />Ros (secretari general JERC), Jordi Solé i Camardons  (filòleg), Agustí<br />Rodes (escriptor), Albert Calls (periodista), Gabriel Camps (ERC), Mateu<br />Galmés (realitzador de vídeo), Antoni Nicolau (Ocults), Biel Ferrer (Ocults),<br />Toni Gisbert (Acció Cultural del País Valencià), Vicent Salvador (professor),<br />Mar Bonnín (periodista), Joan Frau (periodista), Catalina Amer (periodista),<br />Neus Bonet (periodista), Joan Lluís Lluís (periodista), Joaquim Vilarnau<br />(periodista), Lluís Gendrau (periodista), Jordi Grau (periodista), Jaume<br />Esquius (escriptor), Pere Baron (periodista), Agustí Vidal (músic), Beatriu<br />Defior (filólega), Ferran Pastor (mestre), Rafel Nadal (músic), Jaume Llull<br />(ex-batle de Manacor), Llorenç Carreres (bibliotecari), Bartomeu Riera<br />(delineant), Joan Escanelles (empleat), Catalina Gelabert (mestra), Jordi<br />M. Martllau (llibreter), Joana Lliteras (dependenta), Francesca Binimelis<br />(dependenta), Sebastiana Tauler (dependenta), Margalida Morlá, Pere<br />Bonnín (agricultor), Maria Lourdes Martí (administratiu), Ike Blas (estu-<br />diant), Joan Duran (sastre), Magdalena Bosett (comerç), Mateu Mayol,<br />Francesca Gomila (carnissera), Guillem Ramis (informática), Isabel Andreu<br />(mestra), Francesc A. Pascual (estudiant), Esteve Bauçá (estudiant), M.<br />Antònia<br /> Galmés (estudiant), Joan Antoni Hernández (picapedrer), Bárbara<br />Rosselló (dependenta), Yolanda Cortés, Jaume Brunet (gestor), Salvador<br />Llull (assessor fiscal), Llorenç Galmés (comerciant), Joan Servera (gerent),<br />Sebastiana Gomila (dependenta), Margalida Vera (estudiant), Joan Albert<br />Montoro, Ignasi Pla (cambrer), Isabel Pericás (professora), M.  Antònia<br />Pastor (estudiant), Rafel Verdera (oficial 3a),  Antònia Valero (administrati-<br />va), M. Josepa Moratinos (administrativa), Maria Valero (administrativa),<br />Antònia Amer (comerç), David Rojo (impressor), Joan Malondra (fuster),<br />Maximiliá Díaz (estudiant), Enric Ordeix (professor), Mateu Bennássar<br />(estudiant), Joan Cerdá (ferrer), Catalina M. Mas (estudiant),  Àngels Mas<br />(banca), Joan J. Mateos (estudiant), Joana M. Galmés (estudiant), Marta<br />Casellas (professora), Rafel Crespí (professor), M. Munar (metge),<br />Assumpta Perelló (galerista), Antoni Perelló (administratiu), Marco<br />Spinazzola (disseny gràfic), Biel Llull (funcionad), Xesca Puigrós (estu-<br />dian:), Miguel Guardiola (modelista calçat), Joana Perelló (administrativa),<br />Àngela<br /> Nadal (cartera), Maria Torrens (administrativa), Margalida Alomar<br />(esteticista), Rafel Perelló (professor), Rafel Perelló (contable), Guillem<br />Bauçá (estudiant), Joan Bennássar (dependent), Francesc Perelló (estu-<br />diant), Guillem Capó (frigorista), Jordi Cladera (ferrer), Cati Rotger (calçat),<br />Pere Joan Rotger (estudiant), Biel Alomar (cambrer), Xesc Servera (estu-<br />diant), Pere Garcia (estudiant), Jaume G. Nadal (estudiant), Oriol Salom<br />(estudiant), Andreu Munar (caporal bombers), Constança de Gea (mes-<br />tressa de casa), Emili Muniesa (administratiu), Josep Munar (electricista),<br />Antònia Salvà<br /> (comerciant), Guillem Bennássar (banca), Aina M. Munar<br />(administrativa), Catalina Salvà<br /> (mestressa de casa), Maties Salvà<br /> (pica-<br />pedrer), Pere Marín (funcionari), Damià Llabrés, Bartomeu Martorell<br />(empresari), Magdalena Alomar (administratiu), Antoni Alomar (administra-<br />tiu), M. Victòria<br /> Roca (graduada social), Magdalena Perelló (administratiu),<br />Francesca Ramis (administratiu), Caterina Gelabert (estudiant), Josep de<br />Luis, Neus Linares, Miguel Amer (Administratiu), Pere Fullana (cambrer),<br />Silvia Mesquida (agent viatges), Jaume Gomila (cambrer),<br /> Antònia Veny<br />(mestressa de casa), Lluis González (ajudant cuina), Margalida Vicenç<br />(mestra), Maria Gelabert (mestressa de casa),  Antònia Martí (dependenta),<br />Bernat Forteza (jubilat), Jaume Pol (administratiu), Gabriel Duran (jubilat),<br />Joan Fullana (funcionan).  <br />1 9 113t112 de Mallorca10 1 DE SETEMBRE DE 1996<br />Es multipliquen les<br />adhesions a Josep<br />Palou i L'Estel<br />Félix Pons. Maria Antònia Vade!! Tomeu Penya. Josep Guia.<br />Pasqual Mara gal!. Magda Oranich. Joaquim Ferrer. Jaume Sobreques.<br />Margalida Miguel. Andreu Matas. Núria Cadenas. Pere Fullana.<br />Raphel Pherrer. Planas i Sanmartí<br /><br />Antoni Serra.Pere Bonnín.<br />Antoni Sansó. Pere Bascomte. Pere Manzanares. Tomeu Martí.<br />El primer ministre del Japó,<br />Ryutaro Hashimoto. per exigir<br />la prohibició de totes les proves<br />nuclears en la commemoració de<br />51é aniversari del bombardeig<br />d' Hiroshima.<br />1212Q<br />Pere Serra, premi Ars Magna<br />1996 de la Casa Catalana.<br />121212<br />La proposta de l'Ajuntament de<br />Son Cervera de fer una consul-<br />ta popular sobre l'ampliació del<br />port de cala Bona.<br />121212<br />La resistencia del poble txetxé<br />davant els atacs de l'imperialis-<br />me rus.<br />121212<br />El diputat del PP, Joan Marí<br />Tur, per denunciar la conspira-<br />ció de qué va esser víctima Tófol<br />Soler.<br />121212<br />La diputada del PP balear, Joana<br />Aina Vidal, per demanar la di-<br />missió de Cañellas i de Berastain.<br />121212<br />L'amo en Xesc de Son Cloquis,<br />per la seva fidelitat a les arrels<br />de la cançó mallorquina.<br />121212<br />La Festa del Desembarcament<br />de Jaume I a Santa Ponla, acte<br />que es manté a pesar dels atacs<br />del colonitzador serbi-espanyol<br />Basilio Baltasar.<br />121212<br />La quinzena de joves escoltes<br />que fan net els talaiots dels<br />racons de Llubí.<br />12Q12<br />Els comerciants de la Colònia<br />de Sant Jordi, perquè diuen no<br />a l'ampliació del port esportiu.<br />91212<br />Genia Tobin, la veu d'Els Vall-<br />demossa, perquè fa 26 anys que<br />viu a Mallorca totalment integrada<br />en la llengua i cultura catalanes.<br />121212<br />La Coordinadora que el PSM de<br />Llucmajor ha posat en marxa<br />contra les obres il.legals.<br />121212<br />Greenpace i els palangrers, per<br />lluitar plegats contra les xarxes<br />dels pescadors de la<br />màfia siciliana.<br />121212<br />La romeria de Sant Bernat que<br />va des de la piala de Cort fins al<br />monestir de la Real.<br />El passerell Jaume Matas, que<br />torna de Madrid amb les butxa-<br />ques buides i vol fer creure que<br />les "negociacions" són un èxit.<br />121212<br />Carme Feliu, per fer el paperet<br />de defensar al ple de Cort les de-<br />claracions miseigines de Cañellas.<br />121212<br />Duran i Lleida (UDC), per cri-<br />ticar el nacionalisme català i<br />rebre automàticament l'enhora-<br />bona d'ABC.<br />121212<br />Jesús Gil, que ha estat acusat<br />d'haver mort dos-cents cans i<br />moixos a Marbella ficant-los a un<br />edifici i enderrocant-lo. Després<br />va vendre el solar de la canera<br />municipal per més de mil milions.<br />121212<br />El corresponsal «El País, l'es-<br />panyolíssim ,Andreu Manresa,<br />que ha protestat perquè unes<br />obres d'Emaia devora Marivent<br />feien renou i podien molestar el<br />rei d'Espanya. Oh bonjesuset!<br />Es pot esser més Ilepa?<br />121212<br />La periodista d'El País Maruja<br />Torres, que amb les seves ínfules<br />colonialistes ha fet befa de<br />Margalida Retuerto Buades per-<br />qué vol que li diguin "na Mar-<br />galida". A més a més, no sap<br />escriure el nom dels pobles: "Port<br />Andraitx", "Puig Punyent",<br />"Valldemosa"... I en Josep Meliá<br />trobava que havíem de considerar<br />un honor tenir-la per Mallorca!<br />121212<br />Els cambrers neo-nazis de la dis-<br />coteca Bahamas, de Benidorm,<br />que agrediren amb bats de béis-<br />bol un jove valencià per dema-<br />nar la consumició en català. Els<br />policies, que no entenien el<br />català, encara varen voler justifi-<br />cár l'agressió.<br />121212<br />Els membres del Ku Klux Klan<br />que s'han declarat culpables de<br />calar foc a dues esglésies de co-<br />munitats negres als Estats Units.<br />121212<br />El Trofeo Infanta Elena d'hípi-<br />ca, per borbònic i per fer la pu-<br />blicitat en foraster.<br />121212<br />El president dels Iladres madri-<br />lenyos José María Aznar, que<br />va dedicar 20 minuts escassos a<br />Jaume Matas abans de partir de<br />Mallorca, i només es va interes-<br />sar per saber si continuaven arri-<br />bant els doblerets del turisme.<br />PUGEN<br /><br />DAVALLEN<br />Antònia Vicens.<br />Joan Puigcercós.<br />1 9 1:11 TI 1, de Mallorca  1 DE SETEMBRE DE 1996 11  <br />L' atac<br /> frontal contra la llibertat d'expressió que ha suposat la denúncia de Luis<br />María Anson, director del diari ultraespanyolista i neo-nazi ABC, contra Josep<br />Palou i L'Estel de Mallorca, está rebent una amplia resposta arreu dels Països<br />Catalans. Personalitats tan diverses com Félix Pons, Magda Oranich o Josep<br />Guia, per citar algunes de les que reproduïm en aquestes mateixes planes, ja<br />han expressat el seu suport, en una ferma demostració d'unitat nacional davant<br />les constants agressions d'ABC. En els propers números continuarem publicant<br />les nombroses mostres d'adhesió que arriben a la nostra redacció.<br />Biel Ferrer i Antoni Nicolau (Ocults).  Jordi Vilajoana. Margalida Capellà.<br />M. Torelló<br /><br />Solé i Camardons.  Beatriu De flor.<br />1vOftliir- ' 00,<br />,.„<br />'<br />.„, ..,<br />1.0<br />''.4"'°::`-'; -,i ''' ' ' '<br /><br />',.,.,...„<br /> k- ,<br /> , ,<br /><br />•,- ,aella - , '4.<br /> -,,,,,.<br /> ' i ' tkr.- lil<br />111 y/<br />..-<br />4 ."1<br />','7,;.•<br />yl,<br />° ° f.<br />.!<br />J<br />A<br />.°1,2111 14.1btfilL .<br />Miguel Porter. Camil Ros. V. Salvador.<br />J. M. figueres. Vicent Parral<br /><br />Llorenç Carreres. Jordi Caldentey.<br />,<br />. .<br />, , .<br />,<br />. ,<br />11 .<br />..'<br />' <br />.-........u............-<br />,<br />.., 5 ',<br />0/r C2)<br />9...  ....<br />....<br />. .. .<br />..<br />..  . ,<br />_ , ..., , s› ,,.., 3.:J-0, r,,,,;•.:' '.,'..<br /> ,  .... .<br />. . .. . , . ..... <br /> ..<br />Åàš.<br />libilh. .1")..<br />Jordi Vera. Gabriel Camps. Jaume Simonet.<br />L'antifranquisme a Mallorca (1950-1970). III part<br />Portoroig 1936: homenatge a les milícies<br />antifeixistes de Catalunya<br />MIQUEL LOPEZ CRESPI<br />Cartell dels comunistes catalans.<br />Ea 1 DE SETEMBRE DE 1996 ''Ll911111.1 de Mallorca<br />(Capítol de la novel.la inédita de<br />Miguel López Crespí Estiu de Foc<br />dedicat a les heroiques milicianes<br />comunistes del POUM i del PSUC,<br />als nacionalistes d'ERC i d'Estat<br />Català, als combatents anarquistes de<br />la CNT-FA!, als soldats i mariners de<br />la República que moriren a Porto-<br />cristo l'any 1936 lluitant per deslliu-<br />rar Mallorca del capitalisme, d'Espa-<br />nya i del nacional-catolicisme).<br />Alemanys 1 italians pensen aju-<br />dar a les totes la sublevació<br />Hi ha males notícies. Sembla<br />que italians i alemanys pensen<br />ajudar a les totes la sublevació.<br />Els feixistes, encoratjats per les<br />informacions que senten per la<br />ràdio,<br /> ataquen amb força les<br />columnes que tenim prop de Son<br />Corp, Can Pocafarina, sense obli-<br />dar les posicions avançades a<br />cinc-cents metres del Puig de sa<br />Font. El que ens preocupa és el<br />que això significa, a nivell mili-<br />tar: una forta implicació nazi-fei-<br />xista en el conflicte.<br />L'Aurora deia, sobre això:<br />— "La fracció dretana dels<br />socialistes —Besteiro, pea) també<br />Prieto— pot atemorir-se; exigir a<br />Bayo, al Comité, la retirada de<br />l'expedició per por que<br /> 'Itàlia<br />entri en guerra'".<br />L'Aurora no va gaire errada.<br />Fa un mes, els governants repu-<br />blicans volien pactar amb els<br />militars revoltats. Va ser el poble<br />que, amb amb la seva valentia i<br />coratge, inicia la Revolució. És<br />ben possible que amb qualsevol<br />excusa provin de deixar-nos<br />abandonats. Ben segur que<br />Franco —que va ser cap militar de<br />les Illes— coneix la<br /> importància<br />estratégica de les Balears. Joan<br />March, el rei dels cacics, també<br />deu estar fent passes per a salvar<br />els interessos que té arreu.<br />Indubtablement, les seves propie-<br />tats serien les primeres a ésser<br />confiscades, si poguéssim instau-<br />rar el comunisme 'libertad!<br />Quina gran riquesa al servei de<br />les necessitats populars! Quants<br />diners per a guarir les malalties<br />dels pobres, bastir escoles per als<br />fills dels treballadors, instituts,<br />perquè<br /> el saber no sigui usdefruit<br />de quatre privilegiats!<br />La Gabriela escolta preocupa-<br />da. "¿No sentiu com augmenten<br />en intensitat les<br /> ràfegues<br /> de les<br />metralladores? Preparen una nova<br />ofensiva?". Mira atentament en<br />direcció d'on se sent el soroll.<br />— "Té raó la Mercedes", con-<br />tinua. "A Madrid, en els despat-<br />xos oficials... ¿qué en saben, de la<br />tragèdia<br /> del poble, de la necessi-<br />tat que la Revolució té d'alliberar<br />les Illes i instaurar la col.lectivitat<br />dels béns?<br />Si no anem unificant les forces,<br />mai no vencerem els feixistes<br />L'Ildtrt dia Bayo nomenà<br />Lluís Otero —un responsable polí-<br />tic del PSUC que comanda la<br />Centúria Txapáiev— com a cap<br />del nostre sector. Alguns 'com-<br />panys han protestat. No volen<br />tenir a prop els comissaris estali-<br />nistes. Després d'algunes assem-<br />bles, han aconseguit<br /> vèncer la<br />desconfiança de les columnes i<br />—sense posar-nos completament a<br />llurs ordres— hem acordat portar<br />endavant els avenços d'una<br />manera coordinada. Si no anem<br />unificant les forces, mai no ven-<br />cerem els feixistes.<br />La Rosa sempre está al nostre<br />costat. Si no fos per ella, les de la<br />CNT-FAI mai no arribaríem a<br />entendre l'enrevessada escolásti-<br />ca marxista.<br />S'hi veu una<br /> diferència essen-<br />cial entre els psuquistes i els pou-<br />mistes. Els comunistes oficials<br />funcionen simplement com a sol-<br />dats de la República; no parlen<br />mai de finir amb el capitalisme,<br />d'instaurar el poder dels treballa-<br />dors. El POUM, al contrari, par-<br />teix de formulacions semblants a<br />les dels anarquistes: si no lluitem<br />unint el combat antifeixista amb<br />la construcció d'una nova socie-<br />tat (nosaltres parlem d'instaurar<br />el comunisme llibertari) será<br />impossible guanyar la guerra.<br />El primer dia ja vaig tenir una<br />baralla amb en Lluís Otero. Sense<br />demanar res als voluntaris, volia<br />destruir una bóta de vi que, difi-<br />cultosament, havíem aconseguit.<br />Valent, però capquadrat. La<br />beguda no la volem per a embo-<br />rratxar-nos. En el temps que por-<br />tem desembarcats, no s'ha donat<br />cap cas de borratxera almenys en<br />el redol que defensem. No entén<br />que uns homes dones!— que es<br />juguen la vida a cada minut<br />necessiten, després de dinar o<br />sopar, l'alegria que proporciona<br />un got de vi o de de conyac —si en<br />podem aconseguir. He vist que<br />tampoc no li fan gràcia<br /> les mili-<br />cianes. Voldria tenir-nos en el<br />Marqués de Comillas, o a rere-<br />guarda, cosint els mitjons, rentant<br />els plats! En el fons amb això<br />es veu que deSconeix el paper que<br />fem les dones en aquesta guerra—<br />també ens veiem obligades a fer<br />algunes feines que al comença-<br />ment ens havíem negat a realit-<br />zar. Si no les fem nosaltres... qui<br />les realitza? ¿Qui s'encarrega<br />d'acondicionar les trinxeres, qui<br />va i ve a Punta Amer, protestant,<br />demanant —quasi de genolls—<br />queviures, un tros de carn, que<br />arribi pa i una mica de fruita? I<br />les cartes! Quants dels nostres, en<br />veure'ns llegir un diari, no ens<br />demanen amb la mirada, escriure<br />unes lletres a la núvia, a la mare?<br />Des del Puig de sa Font, prop<br />de Son Servera, se senten ràfe-<br />gues de metralladora.<br />Prop hi combaten molts<br />mallorquins, eivissencs i formen-<br />terencs. També hi ha un bon estol<br />de menorquins i de comunistes<br />francesos. O almenys tothom<br />s'ho pensa, que són membres del<br />PCF, perquè en cada avançada<br />porten, al costat de la bandera de<br />la República, la roja amb la falç i<br />el martell i un brodat que diu<br />Commune de Paris.<br />Prop de sa Font acaba de su-<br />cumbir, destrossat per la metra-<br />lla, el company d'Elena Sintes<br />L'Anna hi ve corrent. Males<br />notícies. Terribles. Les mans<br />tremolen. Prop de sa Font acaba<br />de sucumbir, destrossat per la<br />metralla, el company de l'Elena<br />Sintes. Ella encara no ho sap. És<br />a Punta Amer, a cercar iode, be-<br />nes, alcohol, per a les baixes que<br />tenim a diari. No<br /> me'n puc avenir<br />com, en un parell de dies de com-<br />bat, ens hem anat acostumant a<br />veure la sang, a la possibilitat que<br />la mort ens colpegi ben a prop!<br />Estic amoïnada. Com li dona-<br />rem la nova?<br />L'Elisa, plorosa, carregant el<br />fusell, diu:<br />— "¿No hi ha manera de men-<br />tir-li, de dir-li que Bayo ha enviat<br />la columna de menorquins en una<br />altra direcció?".<br />No. És prou intel.ligent per a<br />adonar-se que, ocupats en l'avenç<br />cap a Son Servera, Bayo no<br /> dis-<br />traurà forces en un altre atac. No<br />ho pot fer de cap manera. Seria<br />Ara és bàsic —ens diu Lluís<br />Otero— tallar les comunicacions,<br />i, per tant, ocupar la carretera que<br />va de Sant Llorenç a Son Servera.<br />El foc de fuselleria i d'artille-<br />ria augmenta. Els feixistes, ben<br />provistos de<br /> prismàtics, deuen<br />haver vist que aquestes darreres<br />hores hem anat acumulant efec-<br />tius. Tenen bones peces de cam-<br />panya. Artillers professionals.<br />Ahir Bayo ens va fer arribar un<br />canó i, fins que<br /> trobàrem<br /> entre els<br />homes alguns que haguessin fet<br />la guerra del Marroc i sapiguesin<br />manejar l'arma, passaren un<br />parell d'hores. Mentrestant, ells<br />ens cosiren de bombes.<br />Estan ben armats. Massa. Una<br />cosa mai vista! Disposen de mor-<br />ters, metralladores, vehicles sufi-<br />cients per a transportar les tro-<br />pes.... Nosaltres, per a poder con-<br />querir terreny amb més rapidesa,<br />necessitaríem disposar del mateix<br />material i, sobretot, d'un parell de<br />tancs —ens hi podríem protegir al<br />darrere mentre avancéssim. Amb<br />un atac combinat de la nostra<br />aviació, l'artilleria i la utilització<br />a fons de tota la potència de foc<br />de la flota, podríem fer-los retro-<br />cedir, dominar Manacor, envestir<br />cap a Palma. Ho discutim sovint,<br />a les nits, a la trinxera: si no alli-<br />berem Mallorca, llavors Valèn-<br />cia, Alacant, tot el Principat res-<br />taran a la mercè dels avions i des-<br />tructors, submarins o cuirassats<br />que tinguin base aquí. No es trac-<br />ta solament d'acabar amb el caci-<br />quisme, deslliurar els treballadors<br />i treballadores que romanen en<br />mans de la reacció. A Madrid no<br />ho entenen. L'illa pot ser la base<br />des de la qual les esquadrilles de<br />Franco, els vaixells de guerra que<br />han escoltat les crides a la insu-<br />bordinació contra la República,<br />ordeixin els seus atacs.<br />És com si a Madrid o Barcelona<br />no valoressin la sang proletà-<br />ria. La deixen córrer com si<br />fins i tot els anés bé que no en<br />quedés, de sang del poble<br />Desmoralitza els combatents<br />estar-se hores i hores ajupits rere<br />aquestes consistents tanques que<br />construeixen els pagesos mallor-<br />quins, o als improvisats refugis.<br />La manca de canons ens fa ima-<br />ginar el pitjor per a l'expedició.<br />Reconec que sempre he estat una<br />mica pessimista. No sé si deu ser<br />una<br /> herència de la mare. Una<br />espècie de contagi per haver vis-<br />cut tants sofriments i penalitats.<br />Sort que, amb les ordres d'avenç,<br />tothom está en tensió i no té<br />temps de pensar en les nostres<br />mancances d'armament.<br />La Irene encertava quan, ahir<br />vespre, deia que, aquí, tot ho hem<br />d'aconseguir al preu de nombro-<br />sos morts. "Amb dos tancs ha-<br />guessin pogut estalviar la vida de<br />centenars de companys. És com<br />si a Madrid o Barcelona no valo-<br />ressin la sang proletària.<br /> La dei-<br />xen córrer com si fins i tot els<br />anés bé que no en quedes, de sang<br />del poble".<br />— "No exageris", li dic. "Ben<br />cert que si tinguessin material en<br />abundància, ens l'enviarien. Pen-<br />sa que en aquests mateixos mo-<br />ments, mentre nosaltres estem<br />quasi immobilitzats a Mallorca,<br />els exèrcits<br /> de Franco avancen<br />cap a Madrid i, per a anomenar<br />tan sols uns quants fronts,<br />Saragossa i Osca encara no han<br />estat alliberades per manca d'ar-<br />Milicianes de l'expedició del capità Bayo.<br />Avions italians atacant les milícies antifeixistes.<br />1.o.J.rJ.6 de Mallorca 1 DE NE I LIN/113Kt. 1.)t 199(3 Nal<br />mes i d'homes".<br />Una explosió a uns metres<br />d'on partem ens fa callar. Miro els<br />voluntaris que arribaren l'altre dia<br />de Barcelona. Encara no han<br />entrat en combat. Procuro animar-<br />los. Una mirada, una simple<br />paraula pronunciada en el moment<br />oportú és suficient. Es nota que<br />tremolen. L'explosió els ha espan-<br />tats de debò. Mai no s'havien vist<br />tan prop de la mort. Otero i un<br />tinent valencià compareixen amb<br />quatre d'aquests homes que no<br />havien pogut resistir l'espera d'a-<br />bans del combat: havien tirat els<br />fusells i retrocedien, corrents.<br />L'Otero els ha fet prendre nova-<br />ment els fusells i els ha cridat:<br />—"Apa, endavant, que no us<br />passarà res. Sort heu tingut, que us<br />he trobat jo. Si us agafa el capità<br />Bayo, ja ho sabeu el que us espera-<br />va: consell de guerra, i afusellats.<br />Els quatre homes —molt joves,<br />no deuen arribar als vint anys—<br />sembla que es tranquil•litzen en<br />veure les dones. Em miren una<br />mica avergonyits. Segur que ara<br />mateix no volen ser menys que<br />nosaltres. Ben cert que aniñen a<br />la mort només perquè els altres<br />mascles de la columna no els<br />puguin dir que les militants de la<br />Federació de les Dones Lliures<br />tenen més pebrots que ells.<br />La Mónica em diu a cau d'o-<br />rella:<br />—"Sempre que hem d'entrar<br />en combat, tinc unes ganes esbo-<br />jarrades d'anar a orinar".<br />—"Jo també", li dic, mig rient.<br />"Però... ¿com ho fem enmig del<br />personal masculí que ens encer-<br />cla? La granota és un mal<br />assumpte. T'hi estás un munt de<br />temps. Amb el vestit era més sen-<br />zill. En un minut tot fet".<br />Riu. El soroll de les explo-<br />sions s'intensifica. Dels creuers<br />han començat a bombardejar les<br />posicions de l'enemic. Els<br />comandaments feixistes saben —o<br />intueixen— que aquest foc intens<br />des dels vaixells és el preludi<br />d'un avenç dels rojos. No van<br />errats. Li dic a l'Elvira que repar-<br />teixi tot el que queda de l'ampo-<br />lla de conyac. Qui sap si mai més<br />en podrem beure!<br />Els delegats de cada sector<br />van i vénen, nerviosos.<br />— "Preparats: quan acabi el<br />foc dels vaixells hem d'avançar.<br />Sense esperar ni un moment. Les<br />metralladores, a dreta i esquerra,<br />protegiran el nostre avenç. Pre-<br />pareu les bombes de mà, les bajo-<br />netes".<br />Un mallorquí, en Biel, de sa<br />Pobla, mussita:<br />—<br />"Aquesta vegada la cosa<br />será seriosa. O ara o mai".<br />És un ateu convençut; ho sé<br />perquè m'ha explicat com va<br />entrar a l'església de Portocristo a<br />cercar sants, per a fer-ne estelles<br />per a una paella. Ara, d'una<br />forma inconscient —la mare, d'in-<br />fant, segurament Ii ensenyà les<br />oracions—, resa.<br />No tenim temps de parlar<br />gaire. Arriba l'emissari de Bayo i<br />ens lliura un paper amb les darre-<br />res instruccions. Sabem que s'a-<br />costen instants decisius. Els<br />homes sembla que fa temps que<br />esperaven l'ordre. I, com un<br />miracle, del fons de les trinxeres,<br />se senten, cada vegada més níti-<br />des, amb més força, les estrofes<br />solemnes de La Internacional:<br />"Amunt els damnats de la terra! /<br />Amunt els qui pateixen fam! / Els<br />proletaris criden: ¡Guerra! / Tot<br />el món és de ¡guerra! un clam".<br />Tots a la Iluita! Esfondrem amb<br />fúria la reacció!<br />Veig, a la Ilum Iletosa de l'al-<br />ba, amb la claror inicial del matí,<br />les primeres banderes roges i<br />negres, roges amb la falç i el mar-<br />tell, la quadribarrada d'Estat<br />Català, emergir de les trinxeres.<br />L'Aurora i la Irene han cosit<br />damunt la nostra roja i negra, la<br />llegenda: "Destacament femení<br />'Teresa Claramunt — .<br />Sense adonar-me del que faig,<br />comprovo que estic cantant l'him-<br />ne de la CNT. Les seves estrofes<br />es van mesclant amb les veus dels<br />militants dels diversos partits<br />comunistes que lluiten aquí, al<br />costat. "Tots a la finita! Esfon-<br />drem amb fúria la reacció! / A les<br />barricades! A les barricades! Per<br />la victòria de la Confederació!<br />Els dirigents de la Revolució no<br />poden anar al darrere<br />Ja som a fora. No podem tor-<br />nar enrere. Avancem, corrents.<br />Provem de protegir-nos amb les<br />soques dels ametllers. Ens des-<br />pleguem tant com podem a fi de<br />no oferir un blanc perfecte a les<br />metralladores que disparen,<br />incansables, des del Puig de sa<br />Font. El foc es fa més i més dur<br />-<br />per moments. Veig ombres que<br />cauen al meu davant. L'Anna? La<br />Caterina? L'Aurora? No. No les<br />han ferides. Respiro alleugerida.<br />Tinc por per elles. Què dir-li a la<br />seva familia, en tornar a Sants?<br />Que moriren heroicament?<br />Magre consol. Per sort, el diluvi<br />de trets no els ha fet res. Corren<br />ajupint el cap. Vénen al meu<br />darrere, disparant. Les bales xiu-<br />len. Els més veterans, els que<br />Iluitaren al Marroc, o els interna-<br />cionalistes que estigueren al<br />Mame, diuen que, bala que sents<br />xiular, bala que no et tocará.<br />Potser tinguin raó. Quan menys<br />ho espero noto que estic tremo-<br />lant. Tinc la pell de gallina.<br />Ascasso em digué, pocs<br />moments abans de caure davant<br />la caserna de les Drassanes, a<br />Barcelona, quan u vaig recrimi-<br />nar el seu valor suicida, aconse-<br />llant-li que es protegís:<br />— "Els dirigents de la Re-<br />volució no podem anar al darrere.<br />Els homes no ens seguirien si<br />sospitessin que tenen al davant<br />una direcció covarda".<br />Li vaig dir que ho comprenia,<br />malgrat no compartir la seva valo-<br />ració. Qué faria la revolució sense<br />els seus capdavanters històrics?<br />Em digué que tota la vida<br />havíem estat esperant aquell<br />moment. Derrotar l'exèrcit de la<br />burgesia. Aconseguir que els<br />fusells en mans dels militars de<br />carrera i els mercenaris de la<br />Legió passessin a mans dels tre-<br />balladors. Ara no podia romandre<br />assegut a l'Ateneu esperant que<br />els companys que lluitaven al<br />carrer Ii anessin portant les infor-<br />macions.<br />Curiosa sensació d'irrealitat.<br />¿Fa segles de tot això? Imatges<br />persistents al cervell. Hi ha<br />moments, com aquest, en qué tot<br />se'm barreja a la memòria. No.<br />No sóc a Barcelona el dinou de<br />juliol. La Rosa em crida. Sento<br />que diu que hem avançat prop de<br />dos-cents metres, amb algunes<br />baixes de les internacionalistes.<br />Pitjor és al Port, en el "Parapeto<br />de la Muerte", on cada dia per a<br />protegir la posició moren deu o<br />quinze milicians. I els que defen-<br />sen el parapet saben que potser<br />no en tornaran vius. Mai no hi<br />manquen voluntaris. També ha<br />mort un jove mallorquí que havia<br />anat a l'Olimpíada Popular. Volia<br />batre un récord de salt d'altura.<br />Una bala dum-dum li ha explotat<br />al pit. El veig, metre continuem<br />avançant. No hi ha res a fer. És<br />horrible. Una carnisseria. S' ha<br />dessagnat en un instant. La unitat<br />que comanda n'Antònia aconse-<br />gueix situar dues metralladores a<br />l'esquerra. Ben protegides per la<br />tanca de pedres que tenim al<br />davant, fa foc granat contra les<br />primeres seccions de soldats de<br />l'exèrcit feixista que comencen a<br />abandonar les seves posicions.<br />N'Antònia combat, esperita-<br />da. Sento que blasfema. Se li ha<br />engalavernat una metralladora.<br />Se li apropen uns milicians que<br />proven d'ajudar-la. No poden.<br />Sento més insults.<br />—"Just quan més la necessità-<br />vem!".<br />Quan passo al seu costat, prova<br />de justificar-se, evidentment sense<br />necessitat. Comprenem a la per-<br />fecció que ella massa fa i no té la<br />culpa del que está passant.<br />—"La vaig provar personal-<br />ment a la Mola, a Maó. Anava<br />com una seda. Ens está fent sabo-<br />tatge!" Nerviosa, la tracta abrup-<br />tament, com si el metállic aparell<br />pogués entendre l'excitació dels<br />humans.<br />Finalment, quan ja els he dei-<br />xat al darrere, unes ràfegues em<br />fan copsar que l'Antònia ha<br />pogut arreglar l'arma.<br />—<br />"Sort! Poques armes que<br />tenim i que s'espatllin; és el pitjor<br />que ens pot passar en un atac a<br />posicions enemigues". Respiro<br />alleugerida. Les nostres colum-<br />nes avencen sense trobar  resistèn-<br />cia ferma.<br />Els voluntaris de la Columna<br />Txapáiev han actuat valent-<br />ment<br />A mesura que hem anat ocu-<br />pant les posicions que Guàrdia<br />Civil, Terç i soldats abandona-<br />ven, observem tota la destrossa<br />que •'Ileria dels vaixells ha<br />ocasionat a les seves trinxeres. Hi<br />ha morts arreu. També els volun-<br />taris de la Cok Tkupiiiev han<br />actuat valentment. No els resten<br />bombes de mà. Ni una! A l'entra-<br />da d'un dels refugis on ara oneja<br />l'estendard roig i negre de la<br />CNT, es veia el que devia haver<br />estat el comandament de la posi-<br />ció. Dos milicians estripen una<br />bandera borbónica. Una bombeta<br />miraculosament encesa<br />una estança completament des-<br />trossada per les explosions. Hi<br />roman una taula amb una máqui-<br />na d'escriure. L'oficial —un<br />capità amb bigoti, d'uns trenta<br />anys— hi havia caigut al damunt.<br />Miro el paper que agitava el vent:<br />és un parte que ja no redactará<br />ningú. La metralla de la bomba li<br />havia obert el pit. Els mapes, són<br />completament tacats de sang.<br />Voluntaris destacats en l'acció<br />van aplegant tot el material pres<br />als feixistes: fusells, metrallado-<br />res, tres morters, caixes de bales,<br />dinamita...<br />És un gran victòria, sens<br />dubte. No ho podem creure. Avui<br />hem ocupat importants posicions<br />estratègiques: el Puig de sa Font,<br />Can Pocafarina —desfent quatre<br />nius de metralladores enemigues.<br />Hem fet més de setanta presoners<br />i pres gran quantitat de material<br />que podrem fer servir ara mateix.<br />De Punta Amer, Bayo truca i ens<br />dóna l'enhorabona més sentida<br />per la victòria atesa.<br />Estem cansats. Es nota en les<br />cares, en la respiració nerviosa i<br />agitada dels combatents. L'Otero<br />diu a Bayo que es deixi estar<br />d'honors i que faci tot el que<br />pugui per enviar queviures,<br />"quelcom de comestible", afe-<br />geix amb força.<br />Ho entendrà? Mengen bé,<br />allá, a les cabines dels vaixells,<br />lluny d'aquests xiulets mortals<br />de les bales que ens mantenen<br />clavats a la terra. Fa dies que<br />mengem malament. Sort que a<br />voltes hem pogut fer-nos amb<br />algunes sobrassades que hi havia<br />en els rebostos de les cases<br />desertes i ovelles que pasturaven<br />a lloure, abandonades pels seus<br />amos. Un bon àpat, les ovelles a<br />la brasa! Convenientment fetes<br />bocins, les hem anat torrant a<br />recer dels trets enemics. Una<br />mica més i ens morim de fam! El<br />cert és que hem menjat ametlles.<br />síndries verdes, restes de format-<br />ge trobat aquí i allá... Ens aniria<br />molt bé que ens fessin arribar<br />ous, patates, oli, arròs, pa amb<br />regularitat. Mentre recollim<br />morts i ferits, ens il.lusionem<br />pensat que Bayo ens pugui fer<br />arribar els queviures que Otero li<br />ha demanat.<br />En José Luis González, natural de<br />Burgos, regenta des de fa nou anys<br />el Bar Ravells, a Cala d'Or, on des-<br />patxa menús a 750 pessetes.<br />També regenta la Pizzeria Tahití<br />des de fa un any.<br />En Jaume Nicolau i en Jaume Mar-<br />torell regenten des de fa vint-i-set<br />anys el Magatzem Nicolau-Martorell<br />de productes per a l'agricultura, a<br />Felanitx. Abans, aquest magatzem<br />era d'en Bartomeu Fontanet.<br />La familia Monzón, naturals de<br />Santa Fe (Argentina), fa dos anys<br />que regenten el Restaurant Kike, a<br />Cala d'Or. Despatxen menjars<br />internacionals per als turistas.<br />En Cristòfol Bennásser regenta des de fa vint-i-set anys la Botiga de venda<br />i reparació de motos Cristòfol Bennásser, a Felanitx. Són pare va obrir<br />aqueta botiga-taller fa seixanta-dos anys. A la fotografia, amb tots els seus<br />col.laboradors<br />En Tomás Bauçá, natural de<br />Manacor, fa tres anys que regenta<br />el Restaurant Oasi, a Cala d'Or. Fa<br />cuina internacional per als mallor-<br />quins i per als turistes. Per un mile-<br />nar de pessetes s'hi menja bé.<br />Na Catalina Adrover, natural de<br />Calonge, fa vint-i-quatre anys que<br />va obrir el Bar-Restaurant Adrover,<br />a Cala d'Or. Despatxa menús a 800<br />pessetes.<br />N'Albino Marinho, natural de Pon-<br />tevedra, va obrir ara fa dotze anys el<br />Restaurant Botavara, a Cala Llonga.<br />El peix i el marisc fresc són l'especia-<br />litat de la casa. S'hi menja, a la carta,<br />per una mitjana de 4.000 pessetes.<br />Na Felicitat Sevilla, natural de<br />Conca, fa nou anys que regenta la<br />botiga de moda Trazos, a Cala d'Or.<br />Fa vint anys que en Sebastià Huguet i en Joan Montserrat obriren En Pere Homet, natural de Barce-<br />Autoreparacions Santueri, un taller de reparació de cotxes a la barriada de  lona, regenta des de fa dos anys el<br />Santueri, a Felanitx. souvenir Sa Botiga, a Cala d'Or.<br />14 1 DE SETEMBRE DE 1996 rletla2 de Mallorca  <br />z=t<br />Cristians que són crucificats<br />C inc cristians han mort crucificats al Sudan des del juliol pas-sat, entre els quals el pastor Aron, de l'Església anglicana, i<br />dos creients d'Akon. A més, el bisbe  anglicà Zindo assegura que<br />les seves vídues i els órfens són venuts com a esclaus al nord del<br />país i a Líbia, sovint només per quinze  dòlars per persona.<br />Dos altres cristians foren condemnats a cent cops de fuet, com<br />estableix la Llei islámica per als apóstates, i després, si no neguen<br />la fe cristiana, serien executats. Un d'ells, de 65 anys, es desmaià<br />després del quart assot. Finalment van esser executats, segons indi-<br />ca el director del Centre Cristià de Khartoom, que ha rebut ame-<br />naces per haver passat aquesta informació.<br />Actualment, a la tribu Hawararabi, hi ha mil dos-cents  àrabs<br />convertits a la fe cristiana, i els informes són que, tot i aquesta per-<br />secució oberta, les esglésies<br /> evangèliques segueixen creixent.<br />Fons de Documentació<br />Un destacat evangelista<br />assassinat per la màfia<br />E4 conegut evangelista bolivià, Julio Ruibal, de 42 anys, ha<br />  estat abatut a la ciutat de Cali quan sortia d'una trobada amb<br />responsables evangèlics. La notícia de la seva mort ha causat un<br />gran xoc entre la comunitat evangélica de<br /> Colòmbia. Ruibal havia<br />rebut diverses amenaces de mort a causa de les seves activitats d'e-<br />vangelització i la seva posició encoratjadora en pro de la llei i la<br />justícia. Per això aquests darrers temps anava acompanyat de guar-<br />daespatIles.<br />La policia, i la comunitat<br /> evangèlica, ho atribueixen al cártel<br />de la droga de Cali. Fons de Documentació<br />Religió sí / religió no<br />ra que hi ha un debat sobre religió sí, religió no (religió com<br />a assignatura pública, és clar), voldria enraonar una mica<br />sobre aquest cas.<br />O sia, una cosa és esser descregut,<br /> escèptic, passota integral,<br />materialista dialèctic en actiu o una qualsevulla de les formes<br />teològiques<br /> que hi ha per fer-se ateu, i una cosa ben distinta és<br />esser maleducat. M'explicaré.<br />La religió-assignatura, entre nosaltres els romans, és una<br />manera<br /> d'entendre els carrers i les festes del teu poble;, és a dir, la<br />religió-assignatura és una introducció excel.lent a la toponímia i el<br />folclore populars. Indiscutible. Intertextualitzat pura i dura.<br />Els fills dels descreguts, pobrets, creixeran sense entendre que<br />l'Aksiomo és l'Ecce Homo i que la Sagrada Família no és cap famí-<br />lia reial, posem per cas; i quant a les falles, no sabran qui va esser<br />sant Josep, ni sabran tampoc allò de les Carnestoltes i la Quaresma;<br />ai!, quin dolor. També es perdran la lectura del rei David i la mera-<br />vellosa prosa de sant Isidor o Ramon Llull, posem per cas.<br />A la meya edat, fart estic ja de veure que quan la veuen venir,<br />vull dir la Mort, de sobte comencen a creure. La Terra és plena de<br />gent que s'adona massa tard. De totes maneres, els qui són fills de<br />descreguts, pobrets, podrien estudiar astronomia en lloc<br /> d'ètica,<br />que sembla cosa cadavérica en aquest diabòlic capitalisme: l'as-<br />tronomia és una manera republicana de veure-li la cara a Déu, a la<br />dreta mateix de Cygnus X-1. Mirau-hi. Xavier Campos<br />L'ANTIFRANQUISME A MALLORCA<br />(1950-1970) (III part)<br />de M. López Crespí<br />Cada quinze dies a r1g121222 de Mallorca (d'agost de 1996 fins a l'agost de 1997)<br />(per demanar números endarrerits, telefonau al 26 50 05)<br />Restaurant Marítim<br />Especialitat en peixos i mariscs frescs<br />Gran assortit en carns i plats regionals<br />OBERT d'II del matí a 12 del vespre<br />Especialidad en pescados y mariscos frescos<br />Gran surtido en carnes y platos regionales<br />ABIERTO de II de la mañana a 12 de la noche<br />Speciality in fresh fish and shell-fish<br />Big stock of meat and local dishes<br />OPEN II in the morning until 24 at night<br />Spezialitát auf frischen Fisch und Schalentieren<br />Grossen Sortiment von Fleisch und Landesgerichten<br />GEOFNET II morgens bis 24 abends<br />Caló des Moix, s/n • Tel. 65 80 50 • Portopetro<br />bAK<br />11A0ehot<br />Menú Tapes<br />lot l'any<br />JOSÉ LUIS GONZÁLEZ FUENTESPINA<br />Avda. Cala Gran, 22 • Tel. (971) 65 70 16<br />07660 CALA D'OR<br />EL PETIT COMERÇ DÓNA<br />VIDA I SEGURETAT A LA<br />BARRIADA<br />Quatre motius per anar a comprar a la petita i<br />mitjana empresa de la barriada:<br />1. Els beneficis de la petita i mitjana empresa<br />mallorquina es reinverteixen a Mallorca, la<br />qual cosa provoca que els doblers corrin de<br />rná en mà i arribin a molta més gent.<br />2. El petit comerç la majoria de les vegades<br />són empreses de tipus familiar que creen<br />llocs de feina estables.<br />3. La petita i mitjana empresa ofereix un tracte<br />humà i un servei post-venda que mai no po-<br />drá oferir la massificació i la despersonalit-<br />zació de les grans superfícies.<br />4. Un carrer ple de comerços és una garantia<br />contra la degradació i un fre a la inseguretat<br />ciutadana.<br />Mallorquins! Mallorquines!<br />No deixeu de comprar als comerços<br />de la barriada o del vostre poble!<br />És un suggeriment de VICUTZ, de Mallorca<br />Automòbils<br />PLA DE NA TESA<br />Compra I venda de vehicles<br />C/ Weyler, 12 • Tel. i fax 60 04 45 Pla de na Tesa<br />Lucie Hauri Immobilien<br />Verkauf und Vermietung<br />Especialitat en compra i venda immobiliària<br />al sud-est de Mallorca<br />Tel. (71) 65 3 47 • Fax (71) 65 43 54<br />Plaça Major, 5 • 07650 Santanyí • Mallorca • Espanya<br />BAR-RESTAURANT find<br />ESPECIALITAT EN irga<br />Arres brut • Paella • Gordon blue • Bistec al pebre • Sipia<br />Conill a l'allet • Escalopa • Llenguado Meunier • Carns i Peixos<br />c/ Grua, 6 • La Ribera • Can Pastilla • Tel. 26 10 73<br />Sortida 10 autopista (dimarts tancat)<br />MALLORQUINS<br />MALLORQUINES<br />COMPRAU PRODUCTES<br />DE MALLORCA<br />SÓN ELS MILLORS<br />IVI C5 11n1<br />És un suggeriment de 1°113511,1 de Mallorca<br />Restaurant<br />BINICOMPRAT<br />Banquets de negocis, noces i comunions<br />Carretera de Manacor, km 21'70 • Tel. 12 54 11<br />TALLER MECÀNIC<br /> • AGENT D'ASSEGURANCES<br />SERVEI DE COTXES DE LLOGUER SENSE XOFER<br />SERVEI DE TAXI<br />CRISTÓBAL BENNÁSSAR<br />REPARACIÓ DE TOTA CLASSE DE MOTORS<br />EXPOSICIÓ I VENDA DE MOTOS <br />• CICLOMOTORS<br />BICICLETES • MOTOCULTORS • MOTOSERRES<br />c/ Campos, 33-35 • Tel. i fax 58 02 68<br />07200 FELANITX<br />c/ Hernán Cortés, 19 • Tel. 82 47 45<br />Corb Marí, 1 • Tel. 82 50 61<br />07670 PORTOCOLOM<br />OPEL <br /> OPEL <br />SER VIAUTO<br />ARENAL S.A.<br />SERVEI OFICIAL<br />Carretera Milita, 185 • Les Cadenes<br />Tel. 26 81 11 • Fax 74 32 77<br />07006 S'Arenal-Palma (Mallorca)<br />PAPA »PIZZA<br />MAMA' PIZZA<br />La primera oberta a Mallorca<br />PAPA PIZZA Y MAMA PIZZA<br />Cala Agulla, 42 • Tel. 56 38 15<br />CALA RAJADA<br />CAN TITO RESTAURANT<br />PEIXOS I MARISCS FRESCS<br />CUINA MALLORQUINA<br />c/ Palmera, 6 • Tel. 27 10 16 • 07006 El Molinar (Palma)<br />RESTAURANT S'HOSTALOT<br />Menú dies feiners: 650 ptes. Cuina Mallorquina<br />Porcella rostida • Escaldums • Carn Torrada<br />Camí Vell de Sineu, km 5 • Tel. 42 87 12<br />S'Flostalot<br />c/ Barranc, 20 • Tel. 40 18 58 • Génova<br />RESTAURANT<br />MALLORQUÍ<br />C/ ELIONOR SERVERA, 29 e TEL. 56 52 05 • 07590 CALA RAJADA<br />VW1M1 de Mallorca<br />EL MILLOR SUPORT PUBLICTARI<br />DE LA VOSTRA EMPRESA A MALLORCA<br />1 ° 112411 de Mallorca 1 DE SETEMBRE DE 1996 15  <br />Cta. de Manacor, km 28 • Tel. 64 65 04 • 07230 Montuïri<br />PER IL.LUMINAR<br />LA SEVA LLAR<br />ELÉCTRICA<br />NYEGOS<br />Jaume Balmes, 45 •  Telèfon 29 56 18<br />07004 Ciutat de Mallorca<br />ANUNCIAU-VOS DE FRANC A / 9 111T[12, de Mallorca<br />Nom <br /> <br />DNI <br />Cognoms  Tel. <br />' • Escriviu un sol anunci per cupóATENCIO•• Usau Iletres majúscules<br />• Escriviu dins el requadre el text<br />Ompliu aquest cupó i enviau-lo a:<br />1°3113110, de Mallorca. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca<br />BORSA<br />IMMOBILIÀRIA<br />A la placa des Banc de s'Oli,<br />lloc primer pis per trenta mil<br />pessetes. Tel. 665336.<br />Lloc per dies apartament a<br />Palmanova. És ideal per<br />trobades amoroses. Tel.<br />469441.<br />Deixaria cambra doble a<br />casa compartida, jardí i hor-<br />tet. Molt econòmic. Prefe-<br />rentment gent jove. A Santa<br />Ponça, urb. Galatzó. Tel.<br />671419.<br />Avinguda Argentina. Llog pis<br />de 5 habitacions, moblat,<br />xemeneia, electrodomèstics,<br />telèfon,<br /> dos banys. 75.000<br />pessetes mensuals comuni-<br />tat inclosa. Tel. 792490.<br />SERVEIS<br />PROFESSIONALS<br />Cerc feina per guardar nins<br />petits a ca seva a a ca<br />meya per les zones de<br />Sineu i Maria. Tel. 525380.<br />La Casa Catalana de Ma-<br />llorca ensenya ball de bot i<br />sardanes. Tel. 753559.<br />Si vols fer feina amb els<br />àngels, apunta't al "Taller<br />dels Ángels". informació al<br />telèfon 281642 (Xesca).<br />Cerc feina per guardar<br />nins a Can Picafort o Inca.<br />Carrer Nou, 5, Maria de la<br />Salut.<br />S'ofereix pintor empapera-<br />dor, econòmic, seriós, ràpid<br />i net. desplaçament per tot<br />Mallorca. Tel. 203239<br />Reparacions de Tv, víde-<br />os, àudio, antenes Tv. Tel.<br />753580.<br />Bugaderia Lliterma. Auto-<br />servei, rentat en sec i en<br />banyat, neteja de catifes,<br />servei ràpid. C/ Virgili, 17.<br />Tel. 266331. Can Pastilla.<br />Tallers Vidal. Diessel i ga-<br />solina. Cra. de Son Fan-<br />gos, 280. Tel. 262048. Es<br />Pil.larí.<br />Planxisteria, pintura, mecá-<br />nica. Taller San Francisco.<br />Camí de Son Fangos. Tel.<br />490314. Es Pillar- t.<br />Pneumàtics<br /> Son Ferriol.<br />Equilibrat de rodes, canvi<br />de rodes i pegats, alinea-<br />ment de direccions assisti-<br />da per ordinador. Avda. del<br />Cid, 73. Tel. 427553. Son<br />Ferriol.<br />Si teniu qualque vidre tren-<br />cat, cridau al 473819 i el<br />vos posarem tot d'una.<br />Estudiant universitaria d'In-<br />formática fa classes de<br />repàs d'EGB, BUP i COU a<br />la zona d'Inca. Tel. 503063.<br />Cerc feina per fer a ca me-<br />ya. Tipus cerámica, saba-<br />tes o similar. Tel. 297067.<br />Cerc feina de representant<br />d'arts gràfiques o comercial<br />de publicitat. Tel. 297667.<br />Persona cerca feina per fer<br />a casa. Mecanografia, cerá-<br />mica, Mistes de correus...<br />Tel. 297067.<br />Es confecciona o arregla<br />qualsevol peça de vestir,<br />cortines, coixins, etc. Tel.<br />771005.<br />Es passen treballs a máqui-<br />na i per ordinador. Netedat i<br />rapidesa. Tel. 771005.<br />Televisors, vídeos, ràdio-<br />cassettes, els arreglam.<br />Electrónica J. Garcies. C/<br />Francesc Frontera, 10. Tel.<br />264335. Coll d'en Rabassa.<br />Senyora de 46 anys, s'ofe-<br />reix per guardar ancians o<br />malalts. Tel. 263227.<br />Gabinet de Psicologia.<br />Neurosis, trastorns de ca-<br />rácter, psicoteràpia infantil,<br />depressió. Tel. 427193.<br />ANIMALS DE<br />COMPANYIA<br />Clínica veterinaria s'Arenal-<br />Son Verí. Servei d'urgèn-<br />cies. C/ Dragonera 3, tel.<br />441213, s'Arenal.<br />PERSONALS<br />Professora rossa, alta i molt<br />atractiva, sense problemes<br />de cap casta. La soledat<br />m'empaita i m'agradaria<br />conèixer senyor formal entre<br />els 50 i els 60. 712064.<br />Empresari ben situat, de 46<br />anys, desitja formalitzar<br />una llar amb senyora de 38-<br />50 anys que sia alta, neta,<br />sana i culta. 712064.<br />Divorciada de 34 anys, alta,<br />garrida i ben atractiva.<br />Només me manca la com-<br />panyia d'un senyor que sia<br />amorós i formal. 712064.<br />Atenció, catalans i catala-<br />nes independentistes. Vull<br />cartejar-me amb tots vosal-<br />tres. Estic boja pel bon rock<br />català: Sau, Els Pets,<br />Lax'n'busto. No us talleu i<br />escriviu a Marta. Indústria,<br />114-08030 Malgrat de Mar.<br />Motos<br />Salom<br />Jeroni Pou, 9 • Tel. 468136<br />Tomás Forteza, 24 • 462686<br />Si vol un cotxe nou de la nos-<br />tra gamma, véngui i en parla-<br />rem. Agencia oficial Renault.<br />Tel. 413867. Son Ferriol.<br />ENSENYANÇA<br />NO EMPRENYIS<br />EL MEU POBLE<br />16 1 DE SETEMBRE DE 1996 1 9Wt112 de Mallorca  <br />PETITS ANUNCIS<br />Al.lots i al.lotes! ens agra-<br />daria cartejar-nos amb gent<br />de tots els Països Catalans,<br />des de Perpinyà a l'Alguer,<br />les Balears i Valencia, de<br />17 a 21 anys. Escriviu-nos<br />les vostres contribucions<br />per la independencia i de<br />segur que formarem una<br />gran penya catalanista i<br />independentista. lsaben<br />Canela i Cinta Arasa.<br />Apartat 129-43830 Torren-<br />denbarra.<br />Als Països Catalans es fa<br />molt bona música! M'agra-<br />da, pero, en especial la<br />que surt de Mallorca a<br />càrrec d'en Tomeu Penya.<br />Independentistes, si som-<br />nieu en una nació lliure<br />plena de música catalana i<br />de vibracions nostres, es-<br />criviu-me: Francesc Bujet.<br />Passeig del Migdia, 32-2-<br />3-17200 Palafrugell.<br />Ens agradaria cartejar-nos<br />amb allots i allotes que<br />com nosaltres estiguin pen-<br />jats/penjades per Lax'n<br />'busto i que defensin la nos-<br />tra llengua. Raquel Llagos-<br />tera Costa. Gardenia, 4-<br />08880 Cubelles.<br />Senyoreta de 25 anys,<br />morena, amorosa, simpáti-<br />ca i amant de la llar. Bona<br />situació, estalvis i cotxe.<br />Cerc company fins els 40<br />anys. 712064.<br />Administratiu fadrí de 26<br />anys. Bon lloc de feina,<br />estalvis, cotxe... M'agra-<br />daria trobar una al-lota for-<br />mal per casar-m'hi. 712064.<br />Modista, separada i sense<br />fills, de 31 anys. Pis, cotxe i<br />estalvis. Vull conèixer se-<br />nyor culte per refer la meya<br />vida. 712064.<br />Empresari de 43 anys.<br />Divorciat sense fills. Casa,<br />cotxe i un parell de negocis.<br />Vull<br /> conèixer al.lota sense<br />fills ni problemes. 712064.<br />Fadrina de 62 anys. Tenc<br />pis, xalet i cotxe. Vull conèi-<br />xer senyor viudo o fadrí,<br />culte i sense fills. 712064.<br />Viuda de 56 anys, encara<br />som ben guapa i tenc la<br />vida resolta amb xalet, pis i<br />estalvis. Vull conèixer<br /> se-<br />nyor. 712064.<br />Fadrina de 31 anys. Curra i<br />culta. Tenc pis i estalvis.<br />Vull trobar un al.lot formal.<br />712064.<br />Estudiant de 22 anys. Som<br />curro i culte. Vull trobar una<br />al.lota de 18-20 anys.<br />712064.<br />Divorciat de 42 anys. Alt,<br />culte i amant de la llar i dels<br />nins. Cerc senyora dolça i<br />afectuosa. 712064.<br />Viuda de 49 anys, joliva,<br />cultivada i de poble. Tenc<br />cotxe i vull refer la meya llar<br />amb senyor bona persona i<br />treballador. 712064.<br />Separada de 40 anys.<br />Amorosa i simpática. Vull<br />refer la meya llar amb se-<br />nyor formal. 712064.<br />Metge retirat. Som ben<br />curro i agradable, 1'76 d'alt.<br />Vull conèixer senyora de<br />gran cor. 712064.<br />Me trob ben tota sola. Tenc<br />52 anys i vise de rendes.<br />Pis, xalet, estudi, cotxe... te<br />faré feliç. 712064.<br />Militar fadrí de 29 anys,<br />joiiu, amorós i agradós. Me<br />vull casar amb al.lota serio-<br />sa entre els 25-29 anys.<br />712064.<br />Divorciat de 65 anys: nego-<br />cis, pis, xalet, cotxe. Vull<br />conèixer senyora per no<br />estar tot sol. 712064.<br />Senyoreta de 25 anys. Som<br />morena, galanxona, simpá-<br />tica, d'1'65 d'alta. Tenc<br />estalvis i cotxe. Cerc com-<br />pany fins als 40 anys.<br />712064.<br />Senyora de 63 anys. Tenc<br />una bona pensió. Som<br />jovial, atractiva i encara<br />estic per jugar a conillons<br />amagats. Cerca'm al<br />712064.<br />BORSA DEL<br />MOTOR<br />Tallers Les Cadenes. Me-<br />cánica xapa i pintura de l'au-<br />tomòbil. Carrer del Mares, 3-<br />A. Telèfon 265551. Ses Ca-<br />denes de s'Arenal.<br />La Generalitat de Cata-<br />lunya ofereix a entitats i de<br />franc 'libres, fulletons i<br />material informàtic sobre la<br />nostra història nacional. Per<br />rebre'ls, cal enviar una<br />sol-licitud a la Generalitat<br />fent esment de l'entitat,<br />adreça, telèfon, l'ús que<br />hom en pensa fer i el nom<br />complet del qui fa la petició<br />amb la signatura i segell de<br />l'entitat. Molt indicat per a<br />professors d'història, cien-<br />cies socials, català, centres<br />d'ensenyament, bibliote-<br />ques...<br />Si vols rebre la revista L'I-<br />LLA gratis, la pots demanar<br />a Edicions Bromera, Polí-<br />gon Industrial, 46600 Alzira.<br />Tel. 96-2402254<br />Per a tots aquells i aquelles<br />que vulguin lluitar contra l'in-<br />vasor, contra els traïdors,<br />contra l'explotació obrera, i<br />per una terra lliure i catalana,<br />els Maulets tenim obert l'a-<br />partat de correus 349 C.P.<br />43480 de Salou (Tarragona),<br />per a qualsevol informació o<br />collaboració contra l'ocu-<br />pant.<br />Si voleu rebre una subscrip-<br />ció gratuita al Butlletí de la<br />Fundació per la Pau (entitat<br />contra l'armamentisme i la<br />guerra) podeu adreçar-vos<br />al telèfon (93) 3025129 o al<br />carrer Pau Claris, 89, Bar-<br />celona 08010.<br />Si voleu rebre 'libres en<br />català gratuïts sobre dife-<br />rents temes d'actualitat,<br />socials o teològics, sols us<br />cal escriure a Cristianisme i<br />Justicia, carrer Roger de<br />Llúria, 13, Barcelona<br />08010, o telefonau al (93)<br />3172338.<br />La delegació catalana de la<br />CSEM, grup d'ajut als països<br />de l'Est, fa una crida per<br />enviar roba, menjar, saba-<br />tes, medicines etc. Per<br />.  .. , . :....,,,,...<br />, ,  :::,<br />:  -<br />..... •....„:„...-.:::„..---..„..,,,,,,,<br />t-,..19, 11111.--* 4% ty, ,:, ,• 11<br />• .<br />¡:••:1,11*. 4•<br /> ,<br />..<br />•. '<br />.41.11117<br />,......‹...›.,<br /><br />' 101: ,..., ::<br /><br />.7•I'y 4,..,*<br />.  , <br />,  ;,, 1.•,.1.<br /><br />.' ''' 1<br />, 1•P: ..,i/tf; Iii *: , .11:11,•,'''1<br /> :imilia„ ii ' 1:,...<br /> :,,,..... :: <,,:. <br />.1.,›<br />• . '<br /><br />.:: :1*..""1.1. f I 1111% ^ S' '1. .7'1'<br /> . A*<br />...., ' 01......'.:. .<br />• , ,<br /> ' ''', ' '<br /> ! !<br />..;<br />..,I<br />n  'V. 4:,,,,,,,,:,.<br /><br />'<br /><br />,',. ....Y, .,... O .<br />, ak..  ..... ...<br />t<br /><br />..<br />..... ..<br /> .  .<br />...^......,, .<br />1<br />:''',<br />,§' ......<br />/ 1 •<br /> , v<br /><br />il li. ::, .<br />*II . ''..1:<br />x ¿,:il<br />... V,<br />.. . “ .<br />. ,<br />. .<br />.<br />• •<br />En Jaume Ferrer va obrir ara fa sis<br />anys el Bar Can Mosson, a SantanyL<br />Aquest bar és la seu de la Penya<br />Barcelonista Miguel Ángel Nadal.<br />Ma marta Verger es la macona mí<br />Bar Sa Plaça, a Santanyí. Abans<br />d'ella el regentava sa mare, na<br />Maria Thomás. En Miguel Tomás, el<br />seu avi, va obrir aquest bar fa més<br />de cent anys.<br />l'1211, de Mallorca  1 DE SETEMBRE DE 1996 17<br />Fa vint-i-cinc anys que en Joan<br />Ferrer regenta la Sastreria Ferrer, a<br />Santanyí. Son pare va obrir aguas-<br />ta sastreria fa seixanta anys.<br />És na Bárbel d'Hamburg, fa tres<br />anys que regenta la Cafeteria<br />Héroes, a Cala Figuera. Els matins,<br />serveix berenars als turistas i, els<br />vespres, el seu company conver-<br />teix el local en músic-bar.<br />demanar adreces on enviar-<br />ho personalment, podeu<br />adreçar-vos a: Benjamí<br />Planes, CSEM, passatge<br />Miguel Carreres, 11, 08206<br />Sabadell. Tel. (93) 7262 918.<br />Vols aprendre a conduir<br />sense esforç? Vine amb<br />nosaltres! T'ho passaràs<br />molt bé. Auto Escola Chela.<br />Carrer 31 de Desembre, 48.<br />Tel. 759438. Ciutat.<br />Professora titulada fa clas-<br />ses de solfeig, piano i har-<br />monia. Individuals i en grup.<br />Tel. 756114. Magdalena.<br />Universitària fa classes de<br />repàs d'EGB i català a la<br />zona de Pere Garau de<br />Ciutat. Tel. 243383.<br />Cursos d'expressió corpo-<br />ral. Grups d'adults els di<br />lluns a les 18 hores. Grups<br />de joves els dimarts a les 18<br />hores. Carrer Menorca, 6.<br />Per 5.500 ptes al mes. Tel.<br />750041-713262.<br />Estudiant de Filologia catala-<br />na fa classes de repàs d'EGB<br />i BUP, preferentment assig-<br />natures de lletres. Demanau<br />per na Carolina al 299829.<br />Si voleu intercanviar adhe-<br />sius, revistes, informació, etc,<br />sobre el tema d'alliberament<br />nacional, escriviu a l'As-<br />sociació «Xavier Romeu».<br />Apartat de correus, 36. 43480<br />La Pineda. Tarragona.<br />El Consell Nacional Català<br />ofereix diversos llibres, gra-<br />tuïtament, a tot aquel l que<br />els els demani, al voltant<br />dels drets i història de la<br />comuna pàtria catalana.<br />Podeu escriure a l'Apartat<br />15.071 de Barcelona-08080.<br />Si voleu rebre informació<br />sobre les Joventuts d'Es-<br />guerra Republicana (JERC), i<br />rebre els nostres butlletins,<br />escriviu ara mateix a: JERC-<br />Illes. Santiago Russinyol 1,<br />àtic. 07012 Ciutat de Mallorca.<br />Mestre s'ofereix per fer clas-<br />ses de repàs. Demanau per<br />Bartomeu al telèfon 467931.<br />Si estau interessats per la<br />literatura en català, podeu<br />subscriure-vos de franc a la<br />revista LA FOREST D'ARA-<br />NA, plaça<br /> Mossèn Sorell, 6-<br />14. Valencia 46003. Cal fer-<br />hi esment dels vostres nom<br />i cognom, adreça, codi pos-<br />tal i població.<br />Llicenciat fa classes de<br />català a tots els nivells, per<br />a una persona o a un grup<br />petit. Preparació per exà-<br />mens de la junta avaluado-<br />ra. També repàs d'assigna-<br />tures. Tel. 720567.<br />Estam interessats en un inter-<br />canvi cultural amb persones i<br />institucions dels Països<br />Catalans que desitgin infor-<br />mar-nos sobre el passat i el<br />present del dits països i esti-<br />guin interessats en qüestions<br />vinculades a l'Argentina.<br />Escriviu-nos a: Baigorria<br />1337.200 Rosario-Argentina.<br />A la Facultat de Ciències<br />Polítiques i Sociologia de la<br />Universitat de Granada (Es-<br />panya) estem organitzant<br />una agrupació d'estudiants<br />catalans que es dirá Estu-<br />diants deis Països Cata-<br />lans (E.P.C.). Jove català, si<br />estudies a Granada, vine<br />amb nosaltres el proper curs.<br />Jove català, si estudies a<br />Granada (Espanya) tens el teu<br />sindicat, Estudiants deis<br />Països Catalans (E.P.C.).<br />Ens trobaràs a la Facultat de<br />Ciències Polítiques i Socio-<br />logia, a la sala dels sindicats.<br />Per la defensa de la nostra cul-<br />tura i identitat nacional, Vine!!<br />Na Rosa Vidal va obrir ara fa setze<br />anys la fábrica i la botiga de cerá-<br />mica de Santanyí, al carrer de la<br />Guardia Civil. Fabrica i ven vaixe-<br />lles de gres, cerámica tradicional<br />mallorquina, cerámica de vernis-<br />sos i reflexos metal-!ics de plata<br />(técnica àrab). Val la pena visitar<br />aquesta botiga santanyinera.<br />En Nicolau Arroyo, de malnom<br />"Nico", fa trenta-sis anys que viu a<br />Cala Figuera. Als onze anys va<br />començar a fer feina de cambrer a<br />l'Hostal Es Pontás. Quan tenia vint-<br />i-dos anys es va fer càrrec de la<br />discoteca La Trompa durant nou<br />anys. Va deixar la discoteca i va Ho-<br />gar l'Hostal Oliver; ara fa dos anys<br />que regenta l'Hostal Neptuno.<br />Na Katerina Wentlant, natural d'Ale-<br />manya, encara no fa una any que va<br />obrir la Botiga Coloníe, de mobles i<br />decoració, a la vila de Santanyll<br />Na Maria-Magdalena Montserrat i<br />Hecht, natural de l'Alsacia (territori<br />alemany, ocupat avui per la<br />França), fa cinc anys que va obrir la<br />Merceria Jacquelin, a Santanyí.<br />En Llorenç Barceló regenta des de<br />fa onze anys l'Estanc can Corriola,<br />a Santanyí; abans el regentava<br />l'amo en Francesc "Gelat".<br />En Miguel Pons, natural de San-<br />tanyí, és l'amo de la Cafeteria Pons,<br />a Cala Figuera. Despatxa menjars<br />ràpids ¡tapes.<br />Na Teresa Quiroga és la madona de<br />l'administració de loteries de<br />Santanyí des de fa deu anys. En fa<br />tres que va vendre seixanta milions<br />de la loteria i onze de la primitiva.<br />De premis petits, cada dia en té.<br />NATALICI? ANIVERSARI?<br />CASORI? NOCES D'ARGENT?<br />No us trenqueu les banyes pensant en<br />regals o peregrinant per botigues de 20<br />duros, regaleu subscripcions de rkIt'll<br />d'un any, de dos anys o de cinc anys als<br />vostres essers estimats.<br />Feu país, família i amistat tot<br />alhora.<br />DIGAU-LOS-HO amb 1°11141'11<br />En Josep Sunyer na Komelia Goldbach regenten des de fa catorze anys<br />el Bar Mabuhay (Benvinguts), a Cala d'Or. Despatxen còctels tropicals als<br />turistes i als mallorquins que s'hi aturen.<br />N'Andreu Montserrat fa quinze<br />anys que regenta els Tallers Roig, a<br />Felanitx. Abans, aquests tallers<br />eren d'en Miguel Tereset, que fabri-<br />cava motors de barca.<br />Són na Lupita i n'Anna, dues ciuta-<br />danes de la nació maia, naturals de<br />lukatan. Fa dos mesos que arribaren<br />a Cala d'Or, procedents de Bar-<br />celona. Són les cuineres del restau-<br />rant mexicà<br /> Veracruz. Els amos del<br />restaurant són en Josep i en Bru.<br />És na Bárbara Sunyer, que fa feina<br />a la Ferreteria Fío! de Felanitx ¡ que<br />estiueja a Cala d'Or.<br />En Francisco Martínez, natural de<br />Granada, va quinze anys que<br />regenta el Restaurant Cas Brau, a<br />Cala d'Or. Cuina castellana.<br />Recomana la paella, el beefsteack i<br />el calamar a la planxa.<br />41111<br />•<br />FORASTERADES<br />Sèrie Alejo Vidal-Quadras<br />Vidal-Quadras, després de qua-<br />lificar<br /> el nacionalisme de CiU<br />de "tumor" i "uno de los pro-<br />blemas más graves e insidio-<br />sos": España es una de las<br />naciones más antiguas y glo-<br />riosas del continente.<br />121212<br />Lorenzo Contreras (ABC):<br />CHAPEAU PARA VIDAL-<br />QUADRAS. Parecía muerto,<br />o amortizado, pero ha resuci-<br />tado, o revivido. Aleix Vidal-<br />Quadras, presidente del PP<br />de Cataluña, ha señalado con<br />valentía política y cívica lo<br />que los partidos nacionalis-<br />tas, con referencia principal<br />a CiU y al PNV, tienen de<br />factor reductor y empobrece-<br />dor de la España presente.<br />121111<br />Lorenzo López Sancho (ABC):<br />La tormentilla de los intran-<br />sigentes de CiU ante las de-,<br />claraciones de Vidal-Qua-<br />dras le parecen con razón al<br />presidente Aznar calorcillos<br />de verano. Sin embargo pue-<br />den ser algo más. Algo así<br />como un vientecillo no de<br />intolerancia sino de intransi-<br />gencia al que si le dejamos<br />crecer puede llegarle en tiem-<br />po no lejano la capacidad de<br />destruir los campos tiernos y<br />débiles de nuestra descuida-<br />da democracia.<br />José María Carrascal: La reac-<br />ción de CiU ha sido desmedi-<br />da; desde insultos a exigir<br />poco menos que la cabeza del<br />lenguaraz. Y esto es demasia-<br />do. Más cuando con ello le<br />están dando la razón. Vidal-<br />Quadras advirtió de los peli-<br />gros del nacionalismo "iden-<br />titario", exclusivista, exclu-<br />yente, y estamos viendo una<br />muestra del mismo.<br />121212<br />Manuel Martín Ferrand: Este<br />Aleix Vidal-Quadras no será<br />nunca un hombre de prove-<br />cho. (...) Denuncia los excesos<br />del nacionalismo y cree en<br />España, lo que le coloca fuera<br />de las modas y los vientos<br />dominantes. Así no llegará<br />jamás a presidir la Trans-<br />mediterránea.<br />de Mallorca<br />SUBSCRIVIU-VOS-H1 !!<br />ANUNCIAU-VOS-H1 !!<br />Mallor quí!<br />La llengua catalana,<br /> pròpia<br /> de les illes<br />Balears, és oficial a Mallorca. Els teus fills<br />tenen el dret i el deure de saber-la. Exigeix<br />escoles catalanes al teu poble o barriada.<br />18 1 DE SETEMBRE DE 1996 1'11211 de Mallorca  <br />Per una nova militància<br />nacionalista (i<br />Ara i ací, per una nova militàn-<br />cia compromesa amb el poble<br />català<br />Personalment deixí d'esser<br />marxista per diverses raons: veia<br />clar que el marxisme té tendèn-<br />cies totalitàries consubstancials, i<br />al capdavall no oferia alternatives<br />a moltes inquietuds humanes, a<br />causa del seu rústec materialisme<br />i, a més, crec que ara i ací és més<br />verinosa, destructiva i virulenta<br />l'opressió nacional anticatalana<br />que no pas l'opressió social con-<br />tra un proletariat molt desdibuixat<br />i corromput ("l'aristocràcia del<br />proletariat", en digué Lenin, de la<br />classe obrera occidental). Pe: això<br />cree que ara és l'hora de l'inde-<br />pendentisme. Interclassista, per<br />suposat, car voler alhora una<br />independència i una revolució és,<br />el súmmum del demanar, pero)<br />també perquè jo no crec en les<br />bondats d'una revolució violenta,<br />ni en la seva viabilitat democráti-<br />ca ni económica. En qualsevol<br />cas, la fi de la prepotència i del<br />xovinisme granespanyols em sem-<br />blen qüestions d'alta prioritat.<br />Si el PP hagués assolit la<br />majoria absoluta, no saben pas<br />qué hauria estat capaç de fer. Al<br />País Valencia, on governa "sense<br />pactes amb els catalanistes",<br />sabem que ha optat pel genocidi<br />cultural i per la desvertebrament<br />(entre "províncies", entre caste-<br />Ilanoparlants i catalanoparlants,<br />entre ciutats i comarques, etc.).<br />CiU ha pactat amb el PP sense<br />grans contrapartides: donat el seu<br />autonomisme i l'escassa pressió<br />independentista és somiar truites<br />que en Pujol pogués haver actuat<br />altrament. Però, dins dos, tres o<br />quatre anys, pot passar que el PP<br />—sí— obtingui una majoria absolu-<br />ta. Si, a sobre, a Europa i USA go-<br />vernen els conservadors, podem<br />veure'ns totalment encerclats per<br />poders hostils. Pot esser la fi.<br />Si els catalans fóssim real-<br />ment desvetllats, previsors i<br />assenyats (cosa que jo dubt), ens<br />prepararíem per a aquesta nefasta<br />previsió possible. Podem "predi-<br />car" a uns altres, però el més segur<br />és que els independentistes matei-<br />xos ens autoorganitzem millor,<br />treure el màxim rendiment:<br />a) Tenir periòdics i mass me-<br />dia com L'ESTEL, a nivells<br />comarcals és bàsic per a denun-<br />ciar, connectar, formar, informar<br />i mobilitzar.<br />b) Acabar amb actituds cíni-<br />ques, corrosives, mandroses, gos-<br />ses, menenfotistes, prepotents,<br />destructives, etc., entre nosaltres i<br />envers la gent. No fem el bèstia!<br />c) Agafar com a positives les<br />altres virtuts de la militancia<br />clandestina i de les grans resis-<br />tències: abnegació, heroisme,<br />autodisciplina, rigor, lleialtat,<br />sacri fici, dosificació, prioritats,<br />estratègia i tàctiques militars (de<br />guerrilla no violenta, per exem-<br />ple), humilitat, solidaritat, corat-<br />ge, etc.<br />d) Crear una militancia per<br />"cél.lules" de sectors o treballs<br />concrets, amb gent afí anímica-<br />ment (com fa el Mossad), tal com<br />feia la resistència marxista al<br />franquisme. Cél.lules capaces<br />d'intervenir al carrer o treballar<br />en qüestions concretes actuals i<br />de futur.<br />e) Fer una crida a la coordina-<br />ció horitzontal i democrática de<br />tots els grups i gent, independen-<br />tistes pancatalans no electoralis-<br />tes: Catalunya Lliure, Maulets-<br />PSAN, Estat<br /> Català-JEC, Front<br />pel Plebiscit, Lobby per la<br />Independència,<br /> Palestra, etc..., tot<br />i respectant les diverses tendén-<br />cies i ideologies i promovent un<br />debat de tàctiques i análisis, i de<br />llur progressiva aglutinació<br />"intelligent".<br />Jo ho veig així, companyes i<br />companys, i voldria parlar-ne.<br />Jaume Tallaferro<br />-411111~1~<br />Na Lucie Hauri, natural d'Ale-<br />manya, (asseguda i flanquejada per<br />les seves empleades) es va establir<br />a Mallorca ara fa vint anys a una<br />finca de dues quarterades entre<br />s'Alqueria i Cas Concos. Fa quinze<br />anys que fa feina a la branca de la<br />immobiliària i dos anys que va<br />obrir la seva oficina immobiliària<br /> a<br />la plaça Major de Santanyí. Compra<br />terres i cases als mallorquins i les<br />ven als alemanys i als anglesos, i el<br />negoci va bé.<br />PARLEM CLAR LLAMPANT<br />Són coses grosses<br />JOAN ANTONI ESTADES DE MONTCAIRE I BISBAL<br />ue el col.lega d'aquest diari Josep Palou es passi moltes<br />vegades, com l'altre col.lega Jaume Sastre, no seré jo qui<br />ho negui ara. Però que un tronat com l'Anson de Madrid<br />posi a querella a Palou i a L'ESTEL de Mallorca i demani 15<br />milions de pessetes per la «Galeria de Fantasmes» del passat 15 de<br />gener, són coses grosses, Déu meu. Un ha d'estar bollat.<br />L'Anson se sent injuriat i agraviat pel col.lega Palou. La<br />«Galeria de Fantasmes» del 15 de gener passat no li ha caigut bé.<br />Per aquesta mateixa regla de tres, Jordi Pujol i Cristòfol Soler es<br />podrien querellar contra José María Anson Oliart, no per un sinó<br />per centenars d'articles de l'ABC que feien befa de l'un i de l'altre<br />i per promoure l'odi contra la cultura i la llengua catalanes.<br />Només té un nom: traidor a la Pàtria<br />Els «ismes» em cauen feixuc, i si són «extremismes» —tant si<br />es diuen integrisme com progressisme—, pitjor que pitjor. Ara,<br />quan sent un personatge de la categoria d'Aleix Vidal Quadras<br />dient bajanades com que «les llengües particulars obstaculitzen la<br />lliure circulació de les persones a l'Estat» o que «el nacionalisme<br />identitari és una patologia social moral i política», aleshores se me<br />gira l'estómac i sóc el més rabiós dels extremistes catalanistes.<br />Per a mi, les perles del cap del Partit Popular al Principat<br />només tenen un nom: són l'obra d'un traïdor a la Pàtria.<br />L'any, 1945, a França, molts col.laboradors i col.laboradores<br />que, durant la Segona Guerra Mundial, havien fet Ilepeta als ocu-<br />pants alemanys, foren condemnats per «traïdors a França» i se'ls<br />sentencià amort. A Catalunya i als Països Catalans, Vidal Quadras<br />fa mèrits per demà tenir, ací, una condemna semblant. Jo, de tot cor,<br />no li desig la sort que van córrer aleshores Labal o Darmand.<br />Punts damunt les is<br />Que quedi clar que la Gran Revolució de 1789 fou el 1789 i no<br />el 1798, com també l'any 1993 i no el 1893, la Caixa de Recultes<br />cridà a files el centenari gironí Francesc Pujol, veí de Marbella.<br />Agustina de Aragón, heroïna espanyola?<br />A les escoles, controlades per l'administració centralista de<br />l'Estat espanyol, ens han contat que la defensora dels murs de la<br />ciutat de Saragossa durant la que ells anomenen «guerra de la<br />independència» i nosaltres, simplement, «guerra del francés», era<br />«una valiente mujer española que quería ser capitana de la tropa<br />aragonesa».<br />Doncs, voleu saber d'on era i d'on venia aquesta dona efecti-<br />vament coratjosa i ben arromangada? Doncs ni més ni menys que<br />de Barcelona, la ciutat comtal, cap i casal de Catalunya i dels<br />Països Catalans. Allá havia nascut, al carrer dels Barreters, l'alba<br />del dia 5 o 6 de març de 1786. El seu noms i cognoms eren<br />Agustina Ramona Maria Saragossa i  Domènech. Pel que fa als<br />seus pares i als quatre avis, tots ells havien nascut a Fulleda, un<br />poble de la província de Lleida que pertany a l'arquidiócesi de<br />Tarragona. El conreador Pere Joan Saragossa i Labastida, fill de<br />Pere Joan i de Maria, era el pare, i la mestressa de la casa era<br />Ramona Domènech i Gasull, filla del paleta Onofre i de Maria, i<br />mare de la futura heroïna i defensora de la capital d'Aragó el 1809.<br />Per tant, Agustina d'Aragó era catalana pels quatre costats, i català<br />fou també el primer marit, Joan Roca Vilaseca, caporal d'Artilleria<br />amb qui es casà el 16 d'abril de 1803; com també havia nascut a<br />Catalunya, l'any següent,  llur fill, Joan Roca i Saragossa, qui esde-<br />vindria un bon metge amb consulta a Sevilla, on morí cap al 1885.<br />Això no ho diuen ni en Josep Palou o en Jaume Sastre, ni tam-<br />poc quatre xifladets de separatisme i antiespanyolisme que<br />escriuen a L'ESTEL de Mallorca. Ho diu un coronell de l'exèrcit<br />espanyol —o sia, un creient fanatitzat de «la unidad e integridad de<br />la Patria española»—, anomenat Francisco Lanuza, en un article<br />publicat, anys enrere, a la revista Hidalguía, titulat «Semblanza<br />genealógica de Agustina de Aragón».<br />Qué passa ací, germanets? Tant voler-nos fer passar pel solc<br />centralista i negar-nos les nostres senyes d'identitat cultural i ara<br />resulta que, quan han tingut arruixada damunt la seva teulada, els<br />hem tret les castanyes del foc.<br />En Joan Obrador és l'amo del Bar<br />La Punyalada, a la barriada de la<br />Torre, de Felanitx. En Joan també<br />és el president de l'Associació de<br />Caçadors de Felanitx, que compta<br />amb uns dos-cents associats. Ara,<br />organitzen el VI Campionat de caça<br />amb cans eivissencs; hi participen<br />quinze guardes de sis cans. També<br />fan berenars, i quan els conills són<br />tendres mengen conill amb ceba.<br />En Hein Driessen, natural d'Ham-<br />burg, fa vint-i-cinc anys que viu<br />mig any a Cala Figuera i l'altre mig<br />a Alemanya. Pinta paisatges<br />mallorquins.. De fet fa quaranta<br />anys que pinta i ha exposat moltes<br />vegades a Alemanya. També ha<br />exposat a Santanyí, a Felanitx i a la<br />Colònia de Sant Jordi.<br />41111<br />•FORAST<br />ERADES<br />Sèrie Alejo Vidal-Quadras<br />Javier Tusell (El País): EN<br />DEFENSA DE UN HEREJE.<br />La opinión de Vidal-Quadras<br />debe ser oída y meditada (...).<br />La discrepancia de fondo con<br />Vidal-Quadras no impide<br />declarar que ha tenido, al<br />menos, el mérito de no cam-<br />biar y eso, sumado a la altura<br />intelectual y la brillantez<br />expositiva, resulta planta tan<br />infrecuente en la vida pública<br />española que debe ser cuida-<br />da con esmero.<br />12,12,12<br />Luis González Seara (ABC):<br />Las reacciones de la grey<br />nacionalista han seguido el<br />camino habitual: exigir que<br />el PP desautorice a la confe-<br />rencia y al conferenciante,<br />que desmienta cualquier<br />apoyo a tales ideas y, sobre<br />todo, que expulse de su seno a<br />tan peligroso perturbador<br />del hecho diferencial. Per con<br />ello han venido a confirmar<br />que el hecho diferencial más<br />notorio que está presente en<br />muchos nacionalistas es la<br />intolerancia.<br />Jaime Campmany: Si alguien<br />tiene aquí que desautorizar<br />"expresamente" a alguien,<br />por sufrir "calentura vera-<br />niega", no será Aznar a<br />Vidal-Quadras, sino Jordi<br />Pujol a su criadero de sepa-<br />ratistas, empezando por el<br />Pujolet del "Freedom for<br />Catalonia".<br />L'ESTE",<br />de Mallorca<br />INFORMA'T<br />E N F. OHMAT<br />INFORMA'T<br />L'ESTE".<br />de Mallorca<br />Són les sobrassades de la Fábrica d'embotits de can  Manxa, de Felanitx.<br />Aquesta fábrica está regentada per en Sebastià Cruelles i per en Jaume<br />Obrador. La compraren a n'Alexandre Teixidor. Venen per tot Mallorca i<br />exporten als Paikos Catalans.<br />PARES, EDUCAU-ME EN CATALÁ,<br />A MALLORCA Hl HA EL MEU FUTUR<br />/ 9 113 I'11 de Mallorca 1 DE SETEMBRE DE 1996 19  <br />LA MÀFIA A MALLORCA<br />La C.A.P. d'en Berga<br />PERE GRI<br />viat s'acompliran set anys de la fallida de la Cooperativa<br />Agrícola Poblera (CAP), entitat que havia estat emblemática<br />en el món pagès mallorquí. La CAP va caure en picat mercès a la<br />gestió desastrosa duta a terme des de finals dels anys setanta per<br />Francesc Berga, qui llavors va passar per la presó a causa d'una<br />altra irregular gestió duta a terme a l'empresa Brokerval.<br />Quan es produí el tancament de la cooperativa, quedaren pen-<br />jats un centenar d'obrers i més de mil socis, tots ells pagesos de sa<br />Pobla que invertiren el seu treball i els seus doblers en l'entitat<br />agrícola. Entre altres motius, encara no explicats per la premsa, la<br />causa profunda de la crisi va esser el poder que, a poc a poc, adqui-<br />rí l'entitat i els seus directius, juntament amb la gestió desenrot-<br />'lista i de falses expectatives de creixement<br /> econòmic que practicà<br />en Francesc Berga. La més normal de les irregularitat d'en Berga<br />era la venda de la patata a la baixa amb la finalitat d'eliminar la<br />competencia amb altres comerciants, una práctica que va suposar<br />pèrdues<br /> considerables per a l'entitat. En el moment que es va pre-<br />sentar la suspensió de pagaments (3 d'octubre de 1989), els deutes<br />superaven els mil milions de pessetes.<br />L'entitat havia fet una emissió de pagarés per un import de<br />206 milions de pessetes que no havien estat satisfets per manca de<br />líquid a tresoreria. Els directius de l'entitat havien rebut créelas de<br />manera irregular, ja que les concessions mai varen esser aprovades<br />per l'assemblea general. La secció de  crèdit,<br /> que tenia com a mis-<br />sió captar capital dels socis i concedir-los crèdits,<br /> no tenia capital,<br />i els avals davant tercers, concedits per la CAP a Mercocap, una<br />empresa forana que havien comprat i que ja havia fet fallida, puja-<br />ven a 52 milions. Nombrosos<br /> crèdits havien estat concedits direc-<br />tament per la gerencia, amb només el consentiment del president,<br />Guillem Caldés, i sense exigir garanties suficients.<br />E4 Francesc Berga s'acomiadà de l'entitat dos anys abans del  detonant de la crisi, de la mateixa manera que hi havia entrat,<br />a cop de crèdit.<br /> Ni més ni manco que 3.800.000 pessetes es va<br />autoconcedir el gerent el 3 de març de 1988, dies abans d'acomia-<br />dar-se. El CAP d'en Berga volia abastar molt, tal com pareix, el<br />gerent de la cooperativa va esser incapaç de calcular el perill que<br />corria en la inversió de la CAP en una organització, Mercosa, cada<br />vegada més deficitària.<br /> Es convertí en gerent de les dues entitats,<br />CAP i Mercocap. Des de 1983 feia inversions considerables per tot<br />arreu, perquè les seves capacitats endevinatóries Ii pronosticaven<br />una nova época de reestructuració económica, com ho feia notar en<br />les seves declaracions als mitjans de comunicació.<br />La decisió final de realitzar el trasllat de la CAP a les noves<br />instal.lacions de sa Vileta, la qual cosa<br /> representà<br /> una nova etapa<br />d'inversions fraudulentes que "l'obligà" a retornar a la práctica de<br />demanar crèdits<br /> pont, una "técnica" que solia usar habitualment.<br />La complicitat d'en Berga amb el Govern espanyol i el Govern<br />balear queda palesa amb els aproximadament 300 milions que en<br />concepte de subvencions va rebre la CAP entre 1980 1 1985 i en<br />el suport donat per en Gabriel Canyelles i per en Pere J. Morey a<br />la fundació Brokerval, quan es coneixien gairebé totes les irregu-<br />laritats comeses per en Berga a la Cooperatita Poblera. A en<br />Canyelles li va arribar a pegar la<br /> dèria<br /> de convertir-se en gerent-<br />timó de la CAP, quan aquesta ja estava en situació desastrosa, fent<br />nombroses promeses als pagesos que després no va complir.<br />L a incapacitat total d'en Berga el va dur a crear el que ell ano-menà<br /> el "braç polític", el partit Convergencia Poblera.<br />D'aquesta manera, la CAP va passar a dirigir l'Ajuntament de sa<br />Pobla amb homestitella, posant com a argument que la CAP<br />manejava un pressupost de funcionament superior al de<br />l'Ajuntament. La corrupció presidí la política poblera d'aquells<br />anys de finals dels vuitanta. En Francesc Berga<br /> passà<br /> a dirigir<br />Brokerval i va continuar fent-ne de les seves, però finalment va<br />esser aglapit, es va convertir en un escapat de la justícia i va anar<br />a parar a la presó, d'on sortí després de pagar una forta fiança. Ara<br />es dedica a posar querelles perquè no li deixen fer altra cosa, per<br />mafiós.<br />20 1 DE SETEMBRE DE 1996 19W2M, de Mallorca  <br />En Joan Tur, a qui veim amb la<br />seva filla, regenta des de fa tretze<br />anys el Restaurant des Mercat, a<br />Felanitx. Abans el regentava el seu<br />sogre, en Joan Mateu, que el va<br />comprar a en Cristòfol Rosa, regi-<br />dor de l'Ajuntament de Felanitx per<br />Esquerra Republicana l'any 1936.<br />En Josep Garcies, natural de<br />Felanitx, a qui veiem amb el seu<br />fill, regenta des de fa deu anys el<br />Club Hípic de Cala d'Or. Aquest<br />club fou fundat per en Miguel<br />Nicolau, en Bartomeu Pons i altres<br />felanitxers fa vint-i-cinc anys.<br />Actualment, el club no funciona<br />com a tal, per?, lloguen cavalls als<br />turistes, tenen pistes de tennis i<br />bar-restaurant. A la carta, s'hi<br />menja per una mitjana de 2.000<br />pessetes. El menú en val 900.<br />En Pere Obrador, natural de<br />s'Horta, regenta des de fa quinze<br />anys l'Hostal Caravel.la, a Cala<br />d'Or. Son pare el va obrir fa trenta-<br />cinc anys. Té setanta-quatre llits,<br />que s'ocupen per europeus en<br />règim<br /> d'habitació i berenar.<br />eammumew~<br />En Cosme Ballester, natural de<br />s'Alqueria, fa vuit mesos que el<br />nomenaren delegat de Sa Nostra a<br />Cala d'Or. Fa devuit anys que<br />aquesta oficina está oberta al públic<br />L'Espanya<br />negra i navallera<br />D iversos successos ocorre-guts aquesta setmana passa-<br />da a diversos llocs de l'Espanya<br />castellana ens confirmen una<br />vella estadística segons la qual la<br />navalla és l'arma més emprada<br />per agredir el germà proïsme (o la<br />germana proïsme). I si, a la nava-<br />ha, li afegim la calor que ofega, i<br />a vegades dues copes, ja tenim el<br />cóctel mortal. 1 per a demostrar-<br />ho, aquí teniu a mode d'exemple<br />una serie d'agressions amb nava-<br />ha fetes en una poques hores.<br />A Valladolid, un individu,<br />secretari d'una comunitat de<br />veïns,<br /> va acabar amb la vida del<br />seu president després d'haver dis-<br />cutit per la factura corresponent a<br />unes petites obres de restauració<br />de la façana de l'immoble. Pareix<br />esser que l'irascible secretari, de<br />caracter violent i amb poques<br />simpaties entre el veïnat, tenia<br />velles bregues amb el mort fins al<br />punt que aquest s'havia canviat<br />de domicili per no veure'l, encara<br />que seguia essent propietari d'un<br />pis a la casa. Després de la discu-<br />sió, l'agressor va entrar a ca seva,<br />va treure un ganivet i el va clavar<br />a l'estómac del seu "enemic",<br />provocant-li una intensa<br /> hemor-<br />ràgia<br /> que li va causar la mort en<br />pocs minuts.<br />A Madrid, un individu va<br />agredir el seu amic i company de<br />copes, pegant-li una punyalada a<br />l'abdomen que quasi acabà amb<br />la seva vida. Després d'un parell<br />d'hores prenent . copes els dos<br />"amics", Guillermo i Santiago, se<br />n'anaren a la casa del primer per<br />seguir bevent cervesa. Xerraren<br />de manera animada i, de sobte, en<br />Guillermo va exclamar: "Tengo<br />ganas de matar a alguien!"<br /> Es va<br />aixecar, va anar al seu dormitori i<br />tot d'una va tornar amb un matxet<br />que va clavar al sorprès Santiago,<br />que va baixar les escales com va<br />poder per demanar auxili.<br />Ja ho saben, amics, mirau<br />amb qui sortiu de copes i amb qui<br />feis negocis, si voleu arribar a<br />vells. Redacció SI<br />L'ESTEL<br />de Mallorca<br />INFORMA'T<br />INFORMA'T<br />INFORMA'T<br />INFORMA'T<br />INFORMA'T<br />INFORMA'T<br />L' ESTEL<br />de Mallorca<br />En Luis Martínez, natural de<br />Zaragoza, fa caotrze anys que va<br />obrir el Bar Tio Pepe, a Cala d'Or.<br />En Jordi Cabrer, natural de s'Arenal<br />de Mallorca, regenta des de fa cinc<br />anys l'Hotel Antares, a Cala d'Or.<br />També regenta des de fa dotze anys<br />l'Hotel Leblon, a s'ArenaL En Jordi<br />fou president l'any 1976 de<br />l'Associació de Veïns de s'ArenaL<br />Na Iolanda González, natural de<br />Castella, fa tres anys que regenta la<br />Botiga Azul de moda mediterrània,<br />a Cala d'Or.<br />Na Maria del Mar Adrover regenta<br />des de fa sis anys el Bar Nou, a<br />s'Alqueria.<br />Josep Sunyol va rebre<br />un merescut homenatge<br />D avant la pressió popular, els directius del Bao (pro PP)hagueren de fer un petit homenatge a l'assassinat president<br />del Barça. Tanmateix, l'actual president, que havia d'assistir a<br />l'homenatge, no hi ya acudir encara que tenia reservats els bitllets<br />per viatjar fins a Madrid, un dia abans, per raons desconegudes va<br />anul-lar els passatges. Tampoc no hi varen anar en Pere Esteve,<br />secretad general de CDC, ni en Sixte Cambra. Cal remarcar que el<br />Barça ha convidat el batle de Guadarrama i tota la corporació al<br />Trofeu Joan Gamper.<br />Joan Raventós, President del Parlament de Catalunya, va pre-<br />sidir els actes d'homenatge a Josep Sunyol, celebrats al poble<br />madrileny de Guadarrama, on l'homenatjat fou assassinat el juliol<br />del 1936. Jaume Sobrequés, en representació del Barça, va remar-<br />car la labor realitzada per Sunyol en la presidencia del club barce-<br />lonista "durant un període desgraciadament curt i en uns moments<br />extraordinàriament difícils". Agustí Soler, regidor de l'Ajunta-<br />ment de Barcelona, va donar la notícia que un carrer del municipi<br />durà el seu nom. Durant l'homenatge es va descobrir un monòlit<br />en el lloc exacte on fou afusellat Josep Sunyol. Redacció Q<br />Cada Cosa a son temps,<br />a l'estiu, trempó!<br />ANTONIA SERRANO I DARDER<br />Autora del llibre Les receptes de no Tonina<br />E , trempó és, sens dubte, l'amanida més popular i més nostra-  da. En tocar l'estiu, cullides les cebes novelles, arribaven els<br />primers pebres tendres i les primeres tomátigues, el menjar trem-<br />pó esdevenia un plaer, a moltes cases, diari. Ara podem menjar<br />trempó tot l'any i no coneixem el plaer d'assaborir el primer trem-<br />pó de l'estiu.<br />Aquesta menja, a més de refrescant i alimentosa, és prova de<br />l'aprofitament que es feia a Mallorca dels productes de temporada.<br />No us penseu que el trempó el faci tothom igual. Per ventura<br />la vostra manera és la millor o tal vegada la vostra veïna el sap fer<br />més bo. Hi ha qui pela les tomátigues... Qualcú fa els trossos gros-<br />sos... D'altres els fan petits... Fins i tot hi ha qui gairebé capola els<br />ingredients... Vaig veure una poblera que hi va tallar un pebre de<br />cirereta... A molts de llocs hi afegeixen trossets de pera, poma o<br />albercoc (prova del nostre gust per la cuina agre-dolça).<br />Això sí, el trempó ha d'amanir-se amb oh d'oliva i sal, barre-<br />jar bé els ingredients, i servir-lo tot seguit, per tal de menjar-se'l en<br />el seu punt i, quin bé de Déu sucar el pa dins el plat del trempó!<br />El trempó pot anar acompanyat de tonyina o de sardines en<br />conserva, d'olives, de tàperes, d'un pebre de cirereta i fins i tot<br />amb cantonets de patates bullides i fredes.<br />No podem oblidar l'exquisida coca amb trempó de pasta crui-<br />xenta i de guarniment saborós i acolorit i, a vegades, amb trossets<br />de sobrassada per damunt.<br />Actualment el trempó té forts competidors amb les ensalades<br />de tota casta (per cert que són mol bones i un altre dia en podem<br />parlar d'elles) i, a més, al nostre abast tenim els productes més<br />sofisticats per a la seva elaboració, malgrat això, m'agradaria fer-<br />vos un suggeriment: Un d'aquells dies calorosos, que tingueu vessa<br />o no sapigueu de qué heu de dinar o sopar, feis una truita d'ous amb<br />patates, un trempó i, si no estau a règim, sucau-hi una Ilesca de pa.<br />Aquest és un plat combinat perfecte per al temps d'estiu.<br />1 9112'11 de Mallorca 1 DE SETEMBRE DE 1996 21<br />PINTURA I POESÍA D'AVANTGUARDA A MALLORCA<br />Esperança Mestre interpreta<br />la poesia de M. López Crespí<br />L'escultor Miguel Morell, Esprança Mestre i M. López Crespí. (Foto Fran-<br />cesc Amengual)<br />I4<br />excel-lent pintora de Felanitx Esperança Mestre presentará<br />aquest hivern a sa Pobla una gran exposició de pintura d'avant-<br />guarda basada en l'obra poética del nostre col.laborador M. López<br />Crespí. Esperança Mestre (germana també del nostre amic Tomeu<br />Mestre) estudià a la Facultat de Belles Arts "Sant Jordi" i a l'Escola<br />Internacional de Pintura Mura. Com a il.lustradora ha realitzat els<br />dibuixos dels llibres "La Palabra de los Muertos", "Un médico se<br />asoma al abismo", "El Teatre a Mallorca", "L'hereu de la corona",<br />"Quadern de conseqüències", la carpeta "Patchworks", etc, etc.<br />N'Esperança Mestre (Balutxo) vol donar una visió àmplia del<br />darrer poemari de M. López Crespí editat per Editorial Columna.<br />Parlam del llibre Planisferi de mars i  distàncies que guanyà els premis<br />Joan Salvat Papasseit i Miguel Martí i Pol, potser els més importants<br />que es concedeixen al Principat.<br />Esperança Mestre és una gran pintora mallorquina amb un llarg<br />historial d'exposicions en el seu curriculum professional. Destacaríem<br />(entre moltes d'altres): 1973 (Llibreria Tous, Palma); 1974 (Art Galery<br />Picarol, Cala d'Or); 1975 (Galeria Tebas (Madrid); 1975 (centre<br />Cultural del Port de Pollença); 1975 (Sala de Cultura "So Nostra",<br />Felanitx); 1975 (Llibreia TOus, Palma); 1978 (Museu de Mallorca,<br />Palma); 1981 (Centre d'exposicions, Inca); 1985 (Galeria Joaquim Mir,<br />Palma); 1989 (S'Estació, Sineu); 1989 (Call Vermell, Felanitx); 1990<br />(Sa Nostra, Eivissa); 1993 (S'Estació, Sineu); 1995 (Banca March,<br />Manacor). Redacció Q<br />En Guillem Adrover, natural de<br />s'Horta, fa vint anys que va obrir<br />L'Hostal Leo, amb cafeteria i bar<br />obert al públic en general a Cala<br />d'Or. L'hostal té quaranta-nou llits<br />ocupats per alemanys, portugue-<br />sos i espanyols.<br />En José Segovia, natural de<br />Madrid, fa tretze anys que regenta<br />El Restaurant Las Rias, a Cala d'Or.<br />Fa cuina internacional. A la carta, la<br />mitjana és de mil pessetes, el menú<br />en val 850.<br />En Richard Bush, natural d'Occi-<br />tánia, fa trenta-un anys que va obrir<br />L'Hotel Rocador, just damunt la<br />platja de Cala Gran. Un hotel de<br />moltes estrelles, amb dos-cent vint<br />llits, ocupat per anglesos i alemanys<br />en règim de pensió completa.<br />L'Editorial Moll publica dues<br />obres de teatre de M. López Crespí<br />iquel López Crespí (sa Pobla, 1946), un dels autors illencs més<br />prolífics i guardonats, está preparant edició de dues obres tea-<br />trals. Es tracta de El cadáver, muntada per Taula Rodona Teatre i estre-<br />nada amb èxit al Teatre Principal el 30 de maig d'enguany, Acte únic.<br />M. López Crespí, un escriptor progressista compromès amb la seva<br />época va posar damunt l'escenari amb El cadáver la repressió a<br />Mallorca durant i després de la Guerra Civil. La segona obra. Acte únic,<br />recull problemes i vivències de generacions posteriors, influenciades<br />per lña caiguda d'Allende o pel maig del 1968. L'autor de sa Pobla, va<br />rebre Diari de Balears al seu estudi per parlar del seu teatre i de la situa-<br />ció de l'art dramàtic a les Balears.<br />—A les balears hi ha una bona nómina d'autors teatrals. Per que no<br />es representen, qué fallà'<br />— Aquí tenim els autors contemporanis de teatre en català més<br />importants dels Països Catalans. És el cas, entre d'altres de Llorenç<br />Capellà i d'Alexandre Ballester, que ja publicava i guanyava premis al<br />Principat durant la década dels seixanta: El teatre contemporani mallor-<br />quí és poc representat per les  companyies, malgrat ser guardonat i apre-<br />ciat arreu. Per qué? Doncs, a diferencia de barcelona, on hi ha una bur-<br />gesia catalana preocupada per la cultura i que ha sabut apreciar el tea-<br />tre, aquí, a Mallorca, per unes estranyes circumstàncies, ens hem que-<br />dat amb una visió del teatre molt de sainete. Per() en dolent, no en bo.<br />És un teatre esperpéntic, fet per riure'ns de nosaltres mateixos, amb el<br />mal sentit de la paraula; no en un sentit divertit, creatiu i alegre. És allò<br />de: "qué som de rucs, de beneits, de curts!". D'aquí no en sortim i no<br />hi ha manera d'agafar el tren de la modernitat. malgrat que hi ha com-<br />panyies com Taula Rodona, teatre sans, Teatre del Mar, la Iguana<br />Teatre, que fan una feinada immensa. Jordi Jorba Q<br />Durant la Guerra Civil (w)<br />CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR<br />Al meu ángel<br />protector<br />En Vicenç de Son Rapinya<br />Sota llur albada bata<br />una rosa avui hi creix,<br />en tendresa i galanía<br />vetlla pel qui pateix<br />qualsevulla malaltia,<br />mai deixa se ser atès.<br />Bruna troca, son cabell<br />té pál•ida sa fesomia<br />maragdes són els seus ulls<br />nas i orelles, joies fines,<br />talment l'alba despuntant<br />els primers rajos del dia,<br />al bell mig d'ambdós robins<br />.encastada, s'hi destria,<br />tan lluent i immaculada<br />fina i blanca pedreria.<br />Darrera el seu parlar<br />sembla que deixi anar<br />una tendre melodia<br />tan dolo com els seus ulls<br />plens d'amor i simpatia<br />quant t'és arribat el torn,<br />per entrar a la visita.<br />(En honor a la infermera que m'ha cui-<br />dat en la meya darrera malaltia)<br />Mallorquí!<br />La llengua ca-<br />talana, pròpia<br />de les illes Ba-<br />lears, és oficial<br />a Mallorca. Els<br />teus fills tenen<br />el dret i el deu-<br />re de saber-la.<br />Exigeix escoles<br />catalanes al<br />teu poble o bar-<br />riada.<br />LI i be rtat<br />Castell optatiu<br />No a la imposicio del castell -<br />Castell á voluntari i optatiu<br />Som a Europa<br />Volem l'anglès<br /> o 1 alemany<br />millor que l'espanyol<br />A Castella, castelli<br />A ca nostra, catalá<br />Freiheit<br />Spanisch optativisch<br />Wir sind gegen die unterrischt<br />der Spanisch<br />Wir sind in Europa<br />Wir Wolen besser Deusch<br />oder Englisch als Spanisch<br />In Spanien, Spanisch<br />In Mallorca, Katalanisch<br />ai DE SETEMBRE DE 1996  1°11211 de Mallorca<br />Dos dies vàrem estar<br />a sa platja, descansant,<br />anant noltros passetjant<br />un jovenet me cridà.<br />Distància mos separà,<br />s'alçava i se baixava,<br />qualque cosa li passava,<br />cap a ell me'n vaig anar.<br />Tenia el color blanc<br />i una cama foradada,<br />sa sang Ii regalimava,<br />venia tombaretjant.<br />Me va demanar plorant<br />si un poc d'aigua ti<br /> daria,<br />a tota la se beuria,<br />sa febre l'anava cremant.<br />Li vaig dir que s'aferrás,<br />el vaig pujar a l'esquena,<br />era llarga sa tramesa,<br />vaig posar es pas ben llarg.<br />Un home se va esforçant<br />quan ha de fer un favor,<br />a sa Coma a deixar-lo<br />perquè<br /> allá se l'anás curant.<br />"Dins es pinar l'he trobat"<br />an es mando los vaig dir,<br />"i l'he traginat aquí,<br />perquè estava acabat.<br />Jo no li he demanat<br />qui era ni d'on venia<br />aquest favor li faria<br />obrant amb humanitat."<br />A s'escamot mos cridaren,<br />mos 'Watt de reunir,<br />cap a una cita acudir<br />perquè mos necessitaven.<br />Sa marxa<br /> continuàrem<br />guiats per un capità,<br />a Sant Llorenç enfocàrem<br />es lloc que se senyalà.<br />Per dins establits trescàrem<br />de parets i ametlers,<br />metles duen en accés,<br />de fet moltes ne menjàrem.<br />A una paret aturàrem<br />on havíem d'esperar,<br />ses ordres des capità<br />tot moment les respectàrem.<br />A sullá mateix hi havia<br />quaranta guárcties civils<br />preparats amb sos fusells<br />que cosa esperaria.<br />Es de veinat me diria<br />si amb arma blanca havia entrat,<br />Ii vaig dir no ho he provat,<br />cap moment m'hi trobaria.<br />Es matxet jo ti vaig dar<br />cap mala fe no esperava,<br />crec que ell diferent pensava<br />lo que ell estudià.<br />Si el m'hagués pogut clavar<br />es matxet en un moment,'<br />aquest criminal intent<br />en sa nit vaig somibar.<br />Se va fer córrer sa veu<br />un amb s'altre se diria<br />darrera s'altre seguia<br />sa cita, no la sabeu?<br />Però es fet compreneu<br />que s'ordre han canviat,<br />a un lloc determinat<br />un moment vos `turareu.<br />An es guàrdia no vaig dir<br />sa consigna que em donaren<br />aquelles gens no m'agradaven,<br />duien diferent camí.<br />Temps passat vaig sentir dir<br />que tots s'havien quedats,<br />arrees havien ocupats<br />pel feixisme assistir.<br />Sa veu que se corregué<br />que a Ciutat havíem d'anar,<br />a Ciutat bombes tirar,<br />el vaixell "Jaume 1".<br />Des tot això res hi hagué,<br />cap en es barco aniríem,<br />a d'alt ell tots pujaríem<br />ben prest sa claror vengué.<br />Quan es vaixell estibat<br />de gent que no hi cabia,<br />una avió se'n venia<br />de bombes ben preparat,<br />una a cada costat<br />la se va descarregar,<br />si en es barco pot pegar<br />`guera fet grans mortaldat.<br />Uns quants de mils n'hi havia<br />a dalt es barco enqualcats,<br />tots estàvem apinyats<br />que esperàvem sa sortida,<br />sa gent se retgiraria<br />en sentir ses explosions,<br />també de terra els canons<br />que projectils escopia.<br />Molta de sort vàrem dur<br />els qui poguérem fugir,<br />els qui quedaren aquí<br />no los va esser oportú.<br />Afussellar se'ls va dur,<br />cap ni un ne perdonaren,<br />a tots des mig los llevaren,<br />perdó ho hi hagué per ningú.<br />El vaixell que ens traginà<br />era el "Marqués de Comilles",<br />un vaixell de grosses mides,<br />trescava dins alta mar.<br />En tot moment el guardà<br />tres o quatre destructors,<br />El "Jaume 1" tot gelós<br />sempre mos acompanyà.<br />Una trista despedida<br />va esser per mi, ho puc dir,<br />me pensava quedar-hi<br />a sa primera partida,<br />però sa sort molt me crida<br />i d'ella me'n vaig anar,<br />la mort podia esperar,<br />ningú salvava sa vida.<br />Submarins italians<br />feien guàrdia dins la mar,<br />el barco que vol passar<br />ja ti tancaven es pas,<br />i a Mallorca els traginà<br />aplicar-los sa justíci',<br />a ningú feien judici,<br />a tots es cap els vol.<br />Un vaixell varen 'gafar<br />que venia de Maó<br />estibat de dotació<br />per Barcelona arribar.<br />A Mallorca s'entregá<br />tota sa tripulació,<br />per ell no hi hagué perdó,<br />tota la van fusellar.<br />A València arribàrem<br />sense cap impediment,<br />sense provar aliment<br />la gent tota dijunava,<br />n'hi havia que s'acubava<br />de débil i maretjat,<br />dins grossa calamitat<br />els passatgers se trobaven.<br />A València davallàrem<br />tots bruts i sense afaitar,<br />a plaça Rotja ens deba,<br />molta gent ens visitaven,<br />simpatia les causàvem,<br />daven col-laboració.<br />Mos feren un gran favor,<br />també menjar hi trobàrem.<br />Acostumats a dormir<br />amb tants de dies entena<br />un Hit blanc te mou sa guerra,<br />no t'hi pots aguantar-hi.<br />Tapat amb un llençol fi,<br />inclús estava brodat,<br />un coixí ben estufat<br />vaig trobar, això es pot dir.<br />Dos mil pessetes mos daren<br />es mando en arribar,<br />eren bones de gastar,<br />poques coses se compraven,<br />a elles componetjávem<br />perquè no en teníem més,<br />se vivia un mal procés,<br />els tords ben baixos volaven.<br />Després tres dies passar<br />un oficial hi hagué<br />que es destí li vengué<br />a Barcelona anar.<br />Ell a mi em va convidar<br />i el viatge ell pagaya,<br />amb mi ell de fet lligava<br />i me va voler ajudar.<br />Mil duros me regalà,<br />se veu que ell molts en duia,<br />se coneix que ma figura<br />éimpática la va trobar,<br />s'adreça me va donar<br />a on anava destinat:<br />"Si tens cap necessitat<br />aquí me podrás trobar."<br />(continuará)<br />Freedom<br />Spanish optative<br />No more imposicion of spanish<br />spanish volunteer and optative<br />We are in Europe<br />We wont english or german<br />better then spanish<br />In Spain, spanish<br />In Mallorca, catalan<br />Els acudits d'en Balutxo<br />SABEU EL DARRER DE L'ESTEL?<br />ix,„ és en Tófol Soler i en Mátigues que es passegen per la selva<br />africana. De cop, una víbora pega bot i mossega la perdiu d'en<br />Mátigues. Ai! ai! ai! Tbfol, ajuda! En Tófol veu un poblat i Ii diu al<br />ferit: vaig a parlar amb el bruixot a veure si em donará algun remei.<br />En Tófol arriba al poblat i explica la feta al bruixot. Aquest Ii respon:<br />no hi ha perill de mort fins que han passat dues o tres hores.<br />Simplement, s'ha de xuclar la ferida amb intensitat per treure el verí.<br />No passa res. En Tófol torna cap a on hi ha en Mátigues que, quan el<br />veu, demana: Tófol, que t'ha dit el bruixot? En Tófol fa un gest de<br />resignació i diu: no hi ha remei, te morirás!<br />* * *<br />és Canelles que va a regalar un pollastre al seu advocat.<br />Quan arriba al despatx, l'advocat Obre la porta i demana: on vas<br />amb aquest porc? Canelles adverteix: no és un porc, és un pollastre.<br />L'advocat replica: calla que no parlava amb tu!<br />* * *<br />és n'Asnar que va a veure el rei d'Espana iii diu: he d'ex-<br />pulsar de la vida política en Canellas perquè és una auténtica<br />nul-litat. En Cuan Carlos demana: però tan grossa és la cosa? Asnar<br />truca Canellas i li diu: vine a La Sarsuela d'immediat. Al poc temps<br />arriba Canellas i Asnar Ii enfloca: ves al meu despatx a veure si hi<br />som! En Canellas respon: sí, president! Quan ja ha partit, en Cuan<br />Carlos exclama: efectivament és una auténtica nul-litat... hauria<br />pogut cridar al despatx per telèfon!<br />* * *<br />E n Jordi i en Cosemari dinen amb el rei d'Espanya. De cop, en  Jordi veu com en Cosemari agafa una forqueta d'or i l'amaga a<br />la butxaca. En Jordi vol imitar-ho, però sempre es troba amb els ulls<br />d'en Cuan Carlos o d'algun cambrer. Quan ja no pot pus, diu:<br />Maquestat, se haser un cuego de manos. Mire. Ve este tenedor? Me<br />lo meto en el bolsillo. Ca-ma-la-quí-ca-ma-la-cá! Ahora está en el<br />bolsillo de Cosemari! Mirelo!<br />* * *<br />U na endevinalla: Això són en Canellas, en Berastain i en Giletque van en cotxe. Qui mena? És bo d'endevinar: la guàrdia<br />civil! 12<br />Siau qui sou !<br />Es GALL<br />Si qualque cosa vols beure<br />i vas al bar Alcalá,<br />camareres de bon veure<br />no compleixen el seu deure<br />per nó entendre el català.<br />1 si vas a Torrenova<br />i a la planxa vols un lluç,<br />al Blue Bar pots fer la prova<br />i et duran un plat d'anxova...<br />Qué et pareix? No hi vagis pus!<br />"Hable Vd. en castellano",<br />t'enfloquen els mal parits.<br />Tant si parles bé i piano,<br />com si xerres xano-xano,<br />encara te peguen crists!<br />No saben ni dir "má esquerra"<br />i es tanquen a clau i pany.<br />Les faccions a aquesta terra<br />solen ser llavors de guerra,<br />com a la Bósnia d'antany.<br />Mallorquins: hora és, treis banya,<br />i xerrau en mallorquí;<br />d'això cal fer-ne campanya<br />i la gent que ara és estranya<br />poc a poc será d'aquí.<br />Qui és mallorquí sempre hi xerra,<br />parli amb pobre o amb un senyor;<br />com un joglar amb guiterra<br />escampa per nostra terra<br />sons de normalització.<br />CURSET DE FILOSOFIA<br />En Joan guetgles<br />El Curset es reprendrà el 18 de setembre.<br />Tindrà<br /> un caire més obert i participatiu.<br />Institut Ramon Llull. Departament de Filosofia<br />a les 21 hores<br />Per a més informació, podeu cridar al telèfon 76 30 68<br />Quan jo feia de pastor<br />Escandell<br />D'al•lotet bé me'n record<br />de coses que estic content,<br />sempre tenia es conhort<br />ser educat i obedient.<br />L'any trenta-set, molta crisis,<br />un Moviment Nacional,<br />i tenia perjudicis<br />qui vivia des jornal.<br />Volia esser pastoret,<br />s'ocasió se presentava<br />de guanyar qualque duret<br />i menjar que no mancava.<br />De Son Quint vaig ser pastor,<br />finca des poble d'Esporles,<br />alerta i complir ses ordres<br />i no faltar a sa gent major.<br />Arribat es mes de juny<br />sa feina molt m'agradava,<br />a la nit, amb es ca junt,<br />sa guarda jo l'amollava.<br />El canet estava atent<br />a ses ordres que li dava,<br />era de lo més present<br />Ilavors si qualque moment<br />una ovella s'escapava.<br />Quan apuntava l'albada<br />sa guarda anava a tancar,<br />amb aquella calorada<br />millor podien estar.<br />A l'horabaixa avançat<br />es pastor, cosa obligada,<br />anava a munyir aviat<br />per a fer sa formatjada.<br />Era un temps de bon record<br />perquè, al poble, el pa mancava<br />i allá tenia sa sort,<br />podia menjar a conhort<br />i, al mes, deu duros cobrava.<br />1121ecorclla<br />1.<br />Quan hagis llegit<br />aquest periòdic,<br />si no en fas la<br />col.lecció, regala'l<br />a un amic, veí o<br />parent. El país<br />ho necessita.<br />1 9 11211 de Mallorca 1 DE SETEMBRE DE 1996 23<br />Onze de Setembre<br />Diada Nacional de Catalunya<br />Vetllem les cendres al fossar dels dies<br />com una pols que es convertís en llum,<br />i en la nit van naixent les melodies<br />de l'esperança que l'amor consum,<br />de la certesa d'una vida nova<br />que es va gestant al pit de l'infmit.<br />Oh catalana de la terrible prova<br />salveu-ne sempre l'obstinat neguit!<br />Del silenci d'estrelles que tortura<br />la tenebra del seny ide l'espai,<br />copseu-ne sempre la flameta pura,<br />la voluntat que no s'acaba mai!<br />Agustí Esclassans<br />XV Festa Folklòrica<br />Cultural Mallorquina<br />Son Ferriol, dia 7 de setembre<br />a les 21 h<br />Homenatge a les<br />Rondallas Mallorquines<br />Organitza: Revetla de Sant Antoni<br />Concurs de Cancó Mallorauina <br />Aquestes són les dates definitives del Concurs<br />de Cançó Mallorquina: Son Ferriol, 8 de setem-<br />bre (plaça de l'Església, 21 h); la Soledat, 13 de<br />setembre (Col.legi Públic «La Soledat», 21 h); es<br />Molinar, 28 de setembre (Es Born, 21 hi. La clo-<br />enda se celebrará finalment el 5 d'octubre a ses<br />Voltes (21 h).<br />Recordam que hi ha un primer premi de 200.000<br />pessetes, un segon de 100.000 i un tercer de<br />50.000. A més a més als nou primers classificats<br />seis hi enregistrarà un compact-disc.<br />Per a més informació dirigiu-vos a l'Associació<br />Cultural "Sa Granera" (telèfon 471322).<br />de Mallorca<br />BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ<br />Nom <br />Adreça <br /> C.P. <br />Població <br />C.I.F.  Tel <br />M'interessa una subscripció<br />ANUAL 3_000 PTS<br />Rebut domiciliat a un banc o caixa<br />Banc/Caixa <br />Adreça <br />Núm. entitat  Núm. sucursal <br />Compte núm <br />Firma<br />Ompliu aquesta tarja i enviau-la al<br />Apartat de Correus 124<br />07600 s'Arenal de Mallorca<br />24 1 DE SETEMBRE DE 1996 16 ° 113t11 de Mallorca <br />La plena normalització<br />de l'ús social del català.<br />Assignatura en examen<br />plena normalització de l'ús social<br />de la llengua catalana, El primer<br />pas que proposem és formar una<br />coordinadora d'associacions que<br />determinin els programes i les<br />accions comunes que caldria por-<br />tar a terme. L'objectiu s'inspira<br />en un manifest que va ser difós en<br />23 d'abril de 1996, el dia de Sant<br />Jordi, patró de Catalunya.<br />A continuació reproduïm<br /> el<br />text del "manifest" que invita les<br />entitats a formar aquesta coordi-<br />nadora, dintre d'un procés consti-<br />tutiu que culminará l'onze de<br />setembre de 1996<br />F a setze anys, quan vaesser aprovada la Llei denormalització lingüística<br />del català, gràcies al consens<br />obtingut entre els diferents grups<br />de diputats del Parlament autò-<br />nom de Catalunya, no tothom, ni<br />molt menys, va manifestar-se<br />entusiasta del pas que s'havia<br />donat. De cara, precisament, a la<br />normalització lingüística de la<br />llengua catalana, la llengua<br /> que<br />es trobava, en el seu propi territo-<br />ri, en condicions d'inferioritat<br />respecte al castellà, l'idioma<br />dominant a l'Estat espanyol.<br />Després dels anys passats sota<br />la vigència de l'esmentada Llei,<br />molts dels temors del primer<br />moment s'han transformat en rea-<br />litats no gaire encisadores. És<br />veritat que la Llei ha servit per<br />potenciar l'ensenyament de la<br />llengua catalana, perquè molts<br />dels joves avui sàpiguen parlar i<br />escriure el català correctament,<br />perquè l'administració pública<br />utilitzi més i mi1lo la llengua<br />pròpia de la nació catalana...<br />Però, malgrat totes els innegables<br />avenços, l'ús social de la llengua<br />catalana no és a bon punt ni molt<br />menys. Davant l'experiència<br />quotidiana, cada vegada hi ha<br />més persones convençudes que<br />avui parlar català als Països<br />Catalans no és necessari. Hom<br />pot viure-hi tranquil.lament en<br />espanyol o castellà. I no tan sols<br />perquè en virtut del bilingüisme<br />que l'esmentada Llei ratifica i<br />institucionalitza encara més, tots<br />els catalans tenen el deure de<br />saber l'espanyol o castellà, sinó<br />també perquè els castellanopar-<br />lants han fet mans i mànegues per<br />conservar-se monolingües en la<br />seva llengua. Arriben a creure<br />que poden esser perfectament<br />catalans, és a dir, com els cata-<br />lans d'origen, sense haver de pas-<br />sar pel tràngol d'haver de parlar<br />una llengua estranya per a ells. És<br />més, són cada dia més els caste-<br />Ilanoparlants que s'oposen de fet<br />a l'ús social del català en consta-<br />tar que els mateixos catalans, o<br />una gran part d'ells, es passen<br />fàcilment al castellà o espanyol si<br />se'ls adrecen en aquesta llengua.<br />No troben resistència i si aquesta<br />existeix molt sovint no és prou<br />forta perquè davant la insistència<br />dels castellanoparlants, els cata-<br />lanoparlants no acabin cedint.<br />Quantes vegades es donen casos<br />a la inversa?<br />És a dir, l'ús social de la llen-<br />gua catalana está molt Iluny del<br />que el coneixement de la mateixa<br />deixaria suposar. En bona mesu-<br />ra, perquè els catalanoparlants<br />encara sofreixen complexos de<br />tota mena davant un dels signes<br />fonamentals de la pròpia identi-<br />tat, en el propi territori, com és la<br />llengua pròpia. I també, en bona<br />part, perquè la Llei de normalit-<br />zació lingüística citada ja ha fet el<br />seu camí i ha donat el que, proba-<br />blement, podia donar.<br />És necessari, en conseqüèn-<br />cia, que l'ús social de la llengua<br />catalana sigui fomentat, a fi que<br />el català esdevingui "llengua<br />necessària en la seva área previa,<br />i que una nova Llei de normalit-<br />zació lingüística ajudi a fer pas-<br />sos més decidits vers aquest<br />horitzó. Que no és cap altre que<br />poder arribar a reconstruir un<br />país, una nació, normal. Com<br />totes aquelles nacions que ja no<br />tenen necessitat d'elaborar lleis<br />de normalització lingüística, sen-<br />zillament perquè la situació és de<br />normalitat des del punt de vista<br />lingüístic, és clan<br />Per aconseguir tals objectius,<br />i davant la multiplicació de peti-<br />cions i l'augment de la sensibili-<br />tat que aquestes demostren, un<br />grup d'entitats cíviques catalanes<br />s'han posat d'acord per llançar un<br />moviment popular a favor de la<br />PER UN MOVIMENT CÍVIC EN DEFENSA DE LA<br />PLENA NORMALIZACIÓ DE L'ÚS SOCIAL DE<br />LA LLENGUA CATALANA<br />El Parlament de Catalunya aprovava el 1983 una Llei de Normalització<br />Lingüística. Amb tot, ni amb aquesta Llei, els responsables d'aplicar-la<br />i la societat catalana, en general, no hem sabut ser prou eficaços per<br />portar a terme la plena normalització de l'ús social de la llengua cata-<br />lana. De fet, Pús priúdi i públic de la ¡lengua catalana no progressa<br />en alguns indrets, recula, en benefici d'un bilingüisme institucionalitzat<br />que afavoreix la ¡lengua dominant de l'Estat. Per si aixa no fos prou<br />alarmant, el mateix principi de la normalització lingüística del catala és<br />objecte d'atacs furibunds, al País Valencia els últims temps, al<br />Principal de Catalunya i a les Illes Balears darrerament. Fins i tot hi ha<br />qui s'atreveix a afirmar, contra tota evidencia, que el veritable proble-<br />ma lingüístic plantejat avui al territori de !lengua catalana no és com<br />mantenir i potenciar el català sinó com conservar i difondre l'espanyol.<br />Aquesta propaganda enganyosa crea confusionisme i vehicula actituds<br />anticatalanes presentades com si fossin la millor manera de defensar la<br />convivencia i, en definitiva, la democracia.<br />Davant el nou i sofisticat desafiament  xenòfob a la llengua i als sig-<br />nes d'identitat catalanes —desafiament que ara, amb la pujada de ta<br />dreta espanyola, pot anar-se incrementant— és urgent de reorganitzar-<br />nos des de la societat civil: per respondre, de forma cívica i sempre que<br />calgui, als atacs contra la nostra llengua i, molt especialment, per enco-<br />ratjar-nos tots plegats a tornar a prendre consciencia col.lectiva que<br />ens convé com mai avançar cap a la plena normalització de l'ús social<br />de la ¡lengua catalana. No volem deixar-nos atemorir davant els perills<br />que assetgen la nostra llengua, no volem ser vençuts pel desencís ni pel<br />cansament en la tasca de la reconstrucció nacional del nostre país.<br />Les associacions signatàries d'aquest manifest, ens constituïm en coor-<br />dinadora d'entitats per tal d'impulsar un moviment cívic  perquè les<br />esmentades necessitats es tradueixin en practiques concretes. Ens com-<br />prometem, així, a convertir en fets les diverses crides que, recentment,<br />s'han llançat en aquest sentit; ens comprometem a donar supon a tan-<br />tes iniciatives disperses que sorgeixen arreu i que tenen el comú deno-<br />minador de defensar la unitat de la !lengua catalana com a requisit<br />essencial per a la seva normalització; ens comprometem a formar una<br />plataforma d'entitats decidides a convertir-se en grup de pressió per tal'<br />que els projectes de fer una nova Llei de Normalització Lingüística<br />siguin desbloquejat i millorats, d'acord amb les justes aspiracions dels<br />nostre poble a aconseguir la plena normalització lingüística del  català<br />en el conjunt dels Països Catalans.<br />13utlleta craclhesic5 l text<br />Persona de contacte:<br />Entitat:<br />Carrer<br />Codi i Població:<br />Comarca: <br />Telèfon:  Fax <br />Signatura i/o segell<br />1'11121h1 de Mallorca. El diari deis Mallorquins • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Col-laboradors: Jaume Sastre i Font, Mateu Sastre i Joan, Climent Garau i  Salvà.<br />Miguel López i Crespí, Miguel Julia i Prohens, Joan Quetgles, Jaume Tallaferro, Tomeu Mestre, Josep Palou • Dipòsit Legal: PM-473-80 • Maquetació: Documenta Balear • Impressió:<br />OMNI • Publicitat i subscripcions: Camí de les. Pedreres, 30. Apartat de Correus 124. 07600 s'Arenal (Palma) • Telèfon, contestador i fax 26 99 41 • Telèfon, contestador: 26 50 05.<br />