PRINCIPAL AJUDA PREFERÈNCIES

Cerca a l'element  


No hi ha entrades a l'historial de cerques
Compte de paraules:l: 4, valle: 5, del: 11
13 documents rellevants a la consulta.
Visualitza el document en PDF Evolució de la superfície protegida dels espais Naturals de les Illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) - Del Valle, L. ; Murray, I. ; Pons, G.X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 60, pp. 127-148
Resum-Abstract: [cat] La gran biodiversitat i l'excepcional patrimoni natural de les Pitiüses, fa necessari el seu coneixement i conservació per determinar les necessitats de gestió i protecció, i d'aquesta manera garantir el seu futur. L'objectiu principal d'aquest estudi és l'anàlisi de l'evolució de la superfície protegida dels espais naturals de les illes Pitiüses i les anàlisis dels canvis de l'ocupació del sòl a la franja del primer quilòmetre de costa. El seu coneixement resulta clau per tal de plantejar la planificació i gestió dels espais naturals de les Pitiüses de cara al futur, tot tenint en compte que la pèrdua de biodiversitat és un dels principals problemes ecològics a escala planetària. La superfície inclosa a la Xarxa Natura 2000 (marina i terrestre) era de 32.137,77 ha el 2013 i aquestes augmentaren notablement el 2014 amb la incorporació de l'espai marí de Formentera i del Sud d'Eivissa (47.026,14 ha), de l'espai marí de Ponent i Nord d'Eivissa (47.162,02 ha) i de l'espai marí del Llevant d'Eivissa (19.158,84 ha). Nogensmenys, per a una adequada conservació es fa necessari l’aplicació de plans de gestió a cadascun dels espais naturals protegits i aquest aspecte ha resultat històricament un dels més problemàtics. ; [eng] The Pityusic Islands host an exceptional natural heritage and biodiversity. Knowledge of biodiversity is crucial in order to determine the management and protection needs and in this way guarantee its future conservation. The main objective of this study is the analysis of the evolution of natural protected areas of Eivissa and Formentera, as well as the analysis of land cover in the coastal strip of the first kilometer. Since biodiversity loss is one of the main global ecological problems, this knowledge is fundamental for future planning and management of the natural areas of the Pityusics. In 2013, the area included in the Natura 2000 Network (marine and terrestrial) was 32,137.77 ha, which increased notably in 2014 with the incorporation of the marine area of Formentera and South of Eivissa (47,026.14 ha), the marine area of West and North of Eivissa (47,162.02 ha) and the marine area of the East of Eivissa (19,158.84 ha). Nonetheless, despite the expansion of protected areas, management plans are essential for their correct conservation and this issue has been historically troublesome..
Matèries en català: Història Natural ; Protecció espais naturals a les illes Pitiüses.
Matèries en anglès: Natural History ; Protected natural spaces Pituïses Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 37418 | 22 p. -

Visualitza el document en PDF El registre paleontològic de l’illa d’Eivissa a jaciments litorals pleistocens - Del Valle, L. ; Vicens, D. ; Pomar, F. ; Genise, J.F. ; Pons, G.X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 60, pp. 91-104
Resum-Abstract: [cat] Es presenta des d’una visió històrica, l’estudi del registre paleontològic del Pleistocè de l’illa d’Eivissa, des dels seus inicis a finals del segle XIX fins l’actualitat, per després comentar els jaciments de platja i els que contenen fòssils continentals. Els primers són escassos per la qual cosa hi ha un registre baix de tàxons marins. Els jaciments d’origen continental són nombrosos i el registre paleontològic es caracteritza per a presentar mol·luscs endèmics (Tudorella ferruginea) i en alguns indrets traces fòssils d’insecte (i.e. Rebuffoichonus casamiquelai). ; [eng] This article gives a historical view of the Pleistocene on the island of Ibiza, from its beginnings in the late nineteenth century to the present. Then, beach deposits are synthetically described focusing on paleontological content and finally, the deposits that contain continental fauna. The first ones are scarce, for this reason there is a few marine taxa registers. Moreover, there are a high number of continental deposits and their paleontological data is characterized by endemic Mollusca and in some sites there are insect traces..
Matèries en català: Història Natural ; Fòssils Mallorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Fossil beach.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 24945 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Terrasses al·luvials i processos d’incisió durant l’Holocè: caracterització de ventalls al·luvials mitjançant models digitals d’elevacions a partir de dades LIDAR - Pomar, Francesc ; del Valle, Laura
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2018, n. 61, pp. 57-77
Resum-Abstract: [cat] Els ventalls al·luvials mostren formes a la seva superfície que es poden relacionar amb processos deposicionals, erosius o de meteorització. La literatura especialitzada ha demostrat que la forma de la superfície i la morfometria dels ventalls pot utilitzar-se com un indicador de l’evolució i dels canvis en els processos geomorfològics que els formaren. En aquest estudi es presenta la caracterització morfològica de la superfície de dos ventalls al·luvials, es Caló i es Barrancar, situats a les costes nord-orientals de l’illa de Mallorca. Aquests ventalls tingueren el seu màxim desenvolupament durant períodes de refredament climàtic i nivells marins baixos del Pleistocè Superior a l’Holocè. Actualment, els processos de sedimentació al·luvial són pràcticament inexistents, localment sobre la seva superfície es produeixen processos d’aixaragallament, formació incipient de sòls i hi creix una densa coberta vegetal. A més a més, el canal que els travessa circula encaixat des de l’àpex fins a la costa. Per a la caracterització morfològica s’han utilitzat niguls de punts LIDAR explotats amb eines GIS que han permès construir models digitals d’elevacions d’alta precisió. A partir d’aquests models de la superfície dels ventalls, s’ha pogut identificar la presència de dues terrasses al·luvials adjacents al canal principal i algun paleocanal. Aquestes terrasses representen dos moments d’incisió del canal que poden relacionar-se amb canvis ambientals ocorreguts a l’inici de l’Holocè (9-4 ka), així com també a una disminució en la disponibilitat de sediment i a un progressiu ascens en el nivell de la mar. ; [eng] Alluvial fans show different forms that may be related to depositional, erosive or weathering processes. Specialized literature has demonstrated how the fan surface shape and morphometry can be used as an evolution indicator in terms of changes in geomorphological processes that shaped the fans. In this study, we present the morphological characterization of two alluvial fan surfaces (Es Caló and Es Barrancar) located in the Northeastern coasts of Mallorca. These fans reached their maximum development during Late Pleistocene-Holocene climate cooling periods and low sea levels. Currently, alluvial sedimentation processes on Es Caló fan and Es Barrancar fan are scarce, also locally there are gullying processes and incipient soil formation and a dense vegetation cover. The main channel run incised within the alluvial deposits from the apex until the shore. By means of LIDAR point cloud datasets analysis, a morphological fan surface characterization has been performed assisted by GIS tools. This has allowed building high-resolution digital elevation models of each fan. In this sense, using these fan surface models, presence of two alluvial terraces adjoining the main channel and some paleochannels were identified. These terraces represent two fan dissection events which could be related to environmental changes during the onset of the Holocene (9-4 ka), as well as decreasing sediment supply and rising sea level..
Matèries en català: Història Natural ; Ventall al·luvial ; Holocè Mallorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Alluvial fan ; Holocene Mallorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 18222 | 21 p. -

Visualitza el document en PDF Dipòsits d’interferència eòlic-al· luvial al Pleistocè superior de les Illes Balears (Mallorca i Menorca, Mediterrània occidental): sedimentologia i implicacions paleoambientals - Pomar, Francesc ; Fornós, Joan J. ; Gómez Pujol, Lluís ; Del Valle, Laura
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2016, n. 59, pp. 147-185
Resum-Abstract: [cat]El present estudi aborda la interferència entre dunes costaneres i ventalls al·luvials durant el Pleistocè superior en el marc geogràfic de les Illes Balears. Tot i que d’antuvi es tracta de dos ambients sedimentaris diferenciats, amb la participació de diferents processos i la gènesi d’un modelat o unes formes pròpies, molt sovint la seva interacció produeix un registre estratigràfic en què comparteixen característiques, així com també, mantenen elements heretats un de l'altre. En aquest sentit, la interferència eòlica-al·luvial és l'expressió estratigràfica–geomòrfica de la coincidència, interacció i/o superposició d'ambients eòlics i al·luvials. En aquest estudi, s’han descrit diferents dipòsits costaners que consisteixen en la successió d’ambients costaners, eòlics, col·luvials i al·luvials i les seves corresponent interferències. Tots aquests dipòsits estan constituïts en major o menor mesura, per seqüències de gresos carbonatats, bretxes, conglomerats i dipòsits de gra fi. Tanmateix, una de les característiques a destacar és que la majoria d'aquests dipòsits incorporen sediments bioclàstics d’origen marí. Aquesta fet sovint ha justificat que aquest dipòsits fossin classificats, de manera errònia, exclusivament com eolianites, tot proporcionant informació imprecisa i esbiaixada sobre la seva gènesi. En la gènesi de les fàcies d’interferència al·luvial-eòlic, el clima i el nivell de la mar controlen la magnitud i la intensitat en el paper de preponderància de cada ambient sedimentari i la naturalesa de la interferència. La datació de nivells eòlics, així com el contingut paleontològic, indiquen que els processos d’interferència entre aquests dos ambients sedimentaris foren especialment significatius durant el Pleistocè superior ; [eng]This study deals with coastal dunes and alluvial fans interference. Although initially they are two different environments, with different processes and resulting forms, very often their interaction produces deposits that share characteristics and features from both environments, as well as, maintain inherited elements from one to each other. In this sense, the aeolian-alluvial interference is the geomorphological expression of the coincidence, disruption and/or overlapping of aeolian and alluvial environments. In this study, different coastal deposits have been described involving the succession of coastal, aeolian, colluvial and alluvial environments. Carbonate sandstones, breccias, conglomerates and fine grained deposits are the main component of these sequences. One of the outstanding features is that most of these deposits contain marine bioclastic sediments. For this reason, very often these deposits have been classified solely as aeolianites, providing imprecise information about their genetic processes. Climate and sea level appears to be the most important controls on the role and magnitude of each sedimentary environment. Dating of aeolian levels, as well as palaeontological content, indicate that their deposition took place during the Late Pleistocene..
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 10413 | 39 p. -

Visualitza el document en PDF Interferència entre sedimentació eòlica i al·luvial - Pomar, Francesc ; Fornós, Joan Josep ; Gómez-Pujol, Lluis ; Del Valle, Laura
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2015, n. 58, pp. 127-157
Resum-Abstract: [cat]Es presenta l’estat de la qüestió relatiu a la dinàmica, els processos i la sedimentologia de dos ambients deposicionals diferents: els ventalls al·luvials i els sistemes dunars costaners, així com les seves interaccions. Malgrat són dos ambients que presenten processos totalment diferents, sovint l’estreta interrelació que presenten fa difícil de definir els límits entre tots dos ambients. En aquest sentit, la interferència eòlic-al·luvial és l’expressió geomòrfica de la combinació i la superposició tant de processos eòlics com al·luvials. El clima juga un paper important com amplificador o mitigador del predomini d’un procés o un ambient sobre l’altre, així com respecte de la provisió de sediment, el transport eòlic o la precipitació-escorrentia. A tall d’exemple es presenten casos d’estudi relatius al registre sedimentari pleistocènic de les Illes Balears i la Mediterrània occidental on abunden els exemples d’interferències eòlic-al·luvials associades a les fluctuacions climàtiques i les oscil·lacions eustàtiques des del darrer període interglacial. ; [eng]The state of art on alluvial fan and aeolian sediments interference is presented. Although initially they are two different environments, with different processes and resulting forms, very often their interaction produces deposits that share characteristics and features from both environments, as well as, maintain inherited elements from one to each other. In this sense, the aeolian-alluvial interference is the geomorphological expression of the coincidence, disruption and/or overlapping of aeolian and alluvial environments. Climate appears to be one of the most important controls on the role and magnitude of each environment in terms of sediment supply, precipitation, runoff or aeolian transport. In this paper we discuss many examples from the Balearic Islands and Western Mediterranean where Pleistocene coastal successions show different degrees of eolian-alluvial interferences, as well as the role of eustatic fluctuation and climate changes during the Last interglacial-glacial period as drivers of this deposition system..
Matèries en català: Història Natural ; Geologia i Paleontologia.
Matèries en anglès: Natural History ; Geology and Palaeontology.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 10413 | 31 p. -

Visualitza el document en PDF Primeres observacions de la papallona tigre (Danaus chrysippus L.) a les Illes Balears - Alomar, Gabriel ; Jurado, J. ; Núñez, L.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1989-90, n. 33, pp. 275-278
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Lepidòpters Illes Balears.
Matèries en anglès: Natural History ; Lepidoptera Spain Baleari Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 4663 | 4 p. -

Visualitza el document en PDF Distribución biogeográfica de las hormigas (Hymenoptera, Formicidae) en las Islas del Mediterráneo Occidental - Comín del Río, Pascual ; Furió, V.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1986, n. 30, pp. 67-79
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Biogeografia ; Formigues .
Matèries en anglès: Natural History ; Biogeography ; Ants.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3421 | 13 p. -

Visualitza el document en PDF Composición cualitativa del fitoplancton de los embalses de Cúber y Gorg Blau (Serra de Tramuntana, Mallorca). I. Cyanophyta y Dinophyta - Bennasar, G. ; Frau, C ; Garcia, L. ; Gómez, M. ; Moyà, Gabriel ; Ramon, Cristina
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1989-90, n. 33, pp. 87-98
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Fitoplàncton Cúber Gorg Blau ; Pantans (Enginyeria civil) Cúber Gorg Blau.
Matèries en anglès: Natural History ; Phytoplankton Spain Cúber Gorg Blau ; Reservoirs Spain Cúber Gorg Blau.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3109 | 12 p. -

Visualitza el document en PDF Datos iniciales para un estudio ecológico de las hormigas de Menorca (Hym. Formicidae) - Comín del Río, Pascual ; Haro Vera, Andrés de
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1980, n. 24, pp. 23-48
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Formigues Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Ants Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2851 | 26 p. -

Visualitza el document en PDF Presència de Sardinella maderensis (Lowe, 1839) en aigües de les Illes Balears - Mas, Xavier ; Escandell, María del Carmen ; Canyelles, Xavier
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 93-97
Matèries en català: Ciències naturals ; Sardines Illes Balears.
Matèries en anglès: Natural History ; Sardine Spain Balearic Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2851 | 5 p. -

Visualitza el document en PDF Los foraminíferos cuaternarios del mar Balear como componentes biogénicos de los sedimentos de playa - Mateu, Guillem ; Mateu-Vicens, Guillem ; Nadal, Guillem ; Rodríguez, Beatriz ; Gil, Maria del Mar ; Celià, Laura
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2003, n. 46, pp. 95-115
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Foraminífers .
Matèries en anglès: Natural History ; Foraminifera.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2281 | 21 p. -

Visualitza el document en PDF Nuevos datos sobre la familia Zonitidae (Gastropoda: Pulmonata: Stylommatophora) en Ibiza - Mas, Xavier ; Escandell, María del Carmen ; Riera, María Inmaculada ; Grau, Antoni M. ; Riera, Francesc
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2006, núm. 49, p. 59-66
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Gastròpodes .
Matèries en anglès: Natural History ; Gastropoda.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2281 | 8 p. -

Visualitza el document en PDF Hormonal spawning induction and larval rearing of meagre, Argyrosomus regius (Pisces: Sciaenidae) - Pastor, Elena ; Rodríguez-Rúa, Ana ; Grau, Amàlia ; Jiménez, Maria Teresa ; Duran, Juana ; Gil, Maria del Mar ; Cárdenas, Salvador
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2013, n. 56, pp. 111-127
Resum-Abstract: The aim of the present study was to evaluate the culture potential of meagre, Argyrosomus regius (Asso, 1801). Trials were conducted in two different facilities in Spain, the LIMIA research centre (Mallorca) and the IFAPA research centre “El Toruño” (El Puerto de Santa Maria). In May 2006, males with free milt and females with vitellogenic oocytes bigger than 500 μm were injected with salmon gonadotropin releasing hormone analogues (sGnRHa). Spawning occurred approximately 38 hours after induction. Fecundity was high with 1.207.000 eggs collected from a 13 kg female at LIMIA in a single spawn. The larval development, growth and morphological changes were described from 0 to 30 days post hatching (DPH). The mean length of the newly hatched larvae ranged from 2.20 ± 0.02 mm (LIMIA) to 3.19 ±0.09 mm (IFAPA). Feeding began on 3 DPH, initial swim bladder inflation was observed on 5 DPH, and metamorphosis was completed on 30 DPH. Growth was very fast and the post-larvae reached 15.11 ± 3.49 mm (LIMIA) and 11.66 ± 0.96 mm (IFAPA) in 30 days Cannibalism was observed from 15 DPH onwards. These preliminary results indicate the meagre as a priority species for the diversification in aquaculture. ; L'objectiu de l’estudi va ser avaluar el potencial del cultiu de la corbina, Argyrosomus regius (Asso, 1801). Les experiències es van realitzar en dues diferents instal·lacions a Espanya. El centre d'investigacions LIMIA (Mallorca) i el centre d'investigacions IFAPA "El Toruño" (El Port de Santa Maria). Al maig del 2006, mascles fluents i femelles amb ovòcits vitel·logènics majors de 500 micres van ser injectats amb anàlegs de l'hormona alliberadora de gonadotropina del salmó (sGnRHa). La posta es va obtenir aproximadament 38 hores després de la inducció. La fecunditat va ser alta, obtenintne 1.207.000 ous recollits d'una sola femella de 13 kg en una única posta. El desenvolupament larvari, creixement i canvis morfològics es van descriure des del dia 0 al 30 després de l'eclosió (DPH). La longitud mitjana de les larves recent eclosionades va variar entre 2.20 ± 0.02 mm (LIMIA) i 3.19 ± 0.09 mm (IFAPA). L'alimentació va començar el 3 DPH, la inflació inicial de la bufeta natatòria es va observar el 5 DPH, i la metamorfosi es va completar el 30 DPH. El creixement va ser molt ràpid aconseguint les post larves 15.11 ± 3.49 mm (LIMIA) i 11.66 ± 0.96 mm (IFAPA) en 30 dies. A partir del 15 DPH es va observar canibalisme. Aquestes dades, assenyalen a la corbina com una espècie prioritària en la diversificació de l'aqüicultura..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1996 | 17 p. -