PRINCIPAL AJUDA PREFERÈNCIES

Cerca a l'element  


utilitza aquesta consulta
CR:(Rangheard, Yves)
1 resultat
Compte de paraules:rangheard: 1, yves: 1
1 document ha coincidit amb la consulta.
Visualitza el document en PDF Structure de l’île d’Eivissa (Ibiza) et sa place dans le cadre baléare - Durand-Delga, Michel ; Rangheard, Yves
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2013, n. 56, pp. 25-50
Resum-Abstract: La présente étude retrace l’évolution des connaissances acquises sur la structure d’Eivissa. Un nouveau découpage structural de cette île est proposé. Deux importants accidents transverses divisent l’île en trois grands compartiments. Au Paléogène, l’île appartenait probablement à un territoire émergé. Une transgression marine débuta au Burdigalien (nannozone NN3) et fut maximale au Langhien inférieur (nannozone NN5). Elle déposa des sédiments rapportés à la Formation de la Cala d’Hort, impliquée dans les écailles tectoniques. Cette formation est surmontée par la Formation de Cap Jueu datée du Langhien supérieur-Serravallien, également impliquée dans les écailles. L’existence d’un olistostrome d’âge aquitano-burdigalien évoquée par des auteurs antérieurs n’est pas retenue, ni celle d’un olistostrome d’âge langhien. Nous ne reconnaissons pas la présence de klippes sédimentaires localisées dans une « avant-fosse langhienne». Nous interprétons ces klippes comme étant des klippes tectoniques. Le sillon subbétique ne passe pas dans les Baléares. Eivissa et Majorque correspondent au prolongement vers le Nord-Est du Prébétique d’Alicante. ; El present estudi esbossa l’evolució dels coneixements adquirits sobre l’estructura d’Eivissa. Es proposa un nou tall estructural per aquesta illa. Dos importants accidents transversals divideixen l’illa en tres gran compartiments. Al Paleogen, l’illa probablement pertanyia a un territori emergit. Una transgressió marina que es va iniciar al Burdigalià (nannozona NN3) i arribà a la seva màxima expressió al Languià (nannozona NN5) amb la deposició dels sediments corresponents a la Formació Cala d’Hort que estan implicats en les escates tectòniques. Aquesta formació està coronada per la Formació de Cap Jueu datada com a Languià superior-Serraval·lià, també implicada en l’estructuració en forma d’escates. L’existència d’un olistostroma d’edat aquitano-burdigaliana que ja havia estat descrita per autors anteriors no es conserva, ni la d’un olistostroma d’edat languiana. Per la nostra part, no reconeixem la presència de klippes sedimentàries localitzades dins d’una “avant-fosa languiana”. Interpretem aquestes klippes com a klippes tectòniques. El solc subbètic no té lloc a les Balears. Eivissa i Mallorca es corresponen amb la prolongació vers el nord-est del prebètic d’Alacant. ; The situation of Eivissa justifies a special interest for its geological characteristics. Being the furstlest west element of the group of islands emerging from the “balearic promontory”, Eivissa makes it possible to evaluate the paleogeographic and tectonic relationships with the external zones of the betic cordilleras. It is now according to E. Suess and P. Fallot (1922), that the Balearic islands make up the structural prolongation of this orogenesis. The present study traces the evolution of the knowledge acquired so far about the geology of the island of Eivissa and its structural place in the Balearic islands. A new structural conception of this island is proposed..
Matèries en català: Ciències Naturals ; Paleogeografia.
Matèries en anglès: Natural History ; Paleogeography.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 43418 | 26 p. -