PRINCIPAL AJUDA PREFERÈNCIES

Cerca a l'element  


utilitza aquesta consulta
CR:(Ebejer, Martín J)
36 resultats
Compte de paraules:ebejer: 2, j: 20, martin: 21
36 documents rellevants a la consulta.
Visualitza el document en PDF Some Chloropidae (Diptera) from the Balearic Islands (Spain) with particular reference to Parc Natural de s'Albufera de Mallorca - Ebejer, Martín J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2006, n. 49, pp. 173-184
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Fauna Illes Balears.
Matèries en anglès: Natural History ; Fauna Spain Balearic Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 46714 | 12 p. -

Visualitza el document en PDF Some Hoverflies (Diptera, Syrphidae) from Mallorca (Balearic Islands, Spain) with special reference to the habitats in the Parc Natural de s'Albufera de Mallorca - Riddiford, Nick J. ; Ebejer Martín J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2006, n. 49, pp. 185-197
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 38731 | 13 p. -

Visualitza el document en PDF Els Heteròcers del parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera (Illes Balears) - Férriz, Imma ; Honey, Martín R. ; Riddiford, Nick J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2006, n. 49, pp. 199-211
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 9715 | 13 p. -

Visualitza el document en PDF Alteracions antròpiques en els boscos de Pinus halepensis Mill. dels sistemes dunars de Mallorca - Mir-Gual, Miquel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Brunet, Pere J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2010, n. 53, pp. 133-151
Resum-Abstract: Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d’algunes dècades enrere s’hagin associat de manera ferma a l’activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística de sol i platja, la seva interacció amb l’home es remunta segles enrere. Gràcies a la tasca realitzada recentment a Menorca s’ha pogut comprovar, mitjançant l’aplicació d’una senzilla metodologia de mostreig, que una important part dels sistemes dunars a l’illa tenen masses forestals que, formades bàsicament per Pinus halepensis Mill., presenten un origen temporal sospitosament similar, donant peu a pensar amb la importància que la mà de l’home ha pogut jugar pel que fa a l’aspecte i configuració de la seva realitat vegetal actual, tot indicant tendències de discriminació positiva en quant a la presència d’aquesta espècie. El present treball pretén mostrar les modificacions que les masses boscoses de P. halepensis associades a alguns sistemes dunars litorals de l’illa de Mallorca han sofert al llarg de les dècades. S’analitzen mostres representatives per a cada un dels sistemes, les quals, a partir de la seva anàlisi permeten extreure algunes consideracions significatives que mostren alhora l’evolució històrica d’aquests ambients. ; Beach-dune systems are undoubtedly one of the most distinctive physiographic features of the Mallorcan coastline. Although these from some decades ago have been so strongly associated with socio-economic activity linked to the sun and beach tourism industry, its interaction with the man goes back centuries ago. A reason for the recent studi of reforestation of Menoca dunes and applying a simple methodology for sampling that an important part of the dunes on the island are forests, which comprised mainly Pinus halepensis Mill., have a temporary home suspiciously Similarly, giving rise to the importance of thinking the hand of man could play in both aspect and configuration of your current reality plant, indicating trends of positive discrimination in terms of the presence of this species. This paper aims to show the modifications of the woods P. halepensis associated with some coastal dune systems in the island have suffered over the decades. To this end, representative samples analyzed for each of the systems, which from its analysis can draw some important considerations that show both the historical evolution of these environments..
Matèries en català: Ciències naturals ; Història Natural ; Pressió antròpica.
Matèries en anglès: Natural History ; Human pressure.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 5829 | 20 p. -

Visualitza el document en PDF Bupleurum tenuissimum L. a les Illes Balears - Vicens, J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1987, n. 31, pp. 143-144
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Flora Illes Balears.
Matèries en anglès: Natural History ; Flora Spain Balearic Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 4957 | 2 p. -

Visualitza el document en PDF Sobre la presencia de Schizaster desori Wrigth, 1855 (Echinoidea, Spatangoida, Schizasteridae) en el Mioceno superior de Menorca (Islas Baleares, Mediterráneo occidental) - Quintana, J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 60, pp. 117-126
Resum-Abstract: [spa] La revisión de la fauna equinológica citada en el Mioceno superior (Tortoniense y Mesiniense) de Menorca indica la existencia de una notable riqueza faunística, que debe ser objeto de una profunda revisión y actualización, dada la antigüedad de algunas citas y la disparidad de criterios utilizados a la hora de fijar su taxonomía. Con objeto de revisar esta fauna, se comentan algunos aspectos relacionados con la presencia de Schizaster desori Wrigth, 1855, citado por Jules Lambert a principios del siglo XX, a partir de un único ejemplar mal conservado procedente, supuestamente, de las proximidades de Cales Coves (Alaior, Menorca). Según se desprende de su buen estado de conservación y de los datos geológicos disponibles, los individuos ahora recuperados se vinculan a unos sedimentos depositados en un ambiente tranquilo de facies dominantemente de lagoon de edad tortoniense. Las diferencias con otras poblaciones procedentes del ámbito mediterráneo (Malta y Cerdeña) son pequeñas y relacionadas con el mayor tamaño de los ejemplares de Menorca. ; [cat] La revisió de la fauna equinològica esmentada al Miocè superior (Tortonià i Messinià) de Menorca indica l'existència d'una notable riquesa faunística, que ha de ser objecte d'una profunda revisió i actualització, donada l'antiguitat d'algunes cites i la disparitat de criteris utilitzats a l'hora de fixar la seva taxonomia. A fi de revisar aquesta fauna, es comenten alguns aspectes relacionats amb la presència de Schizaster desori Wrigth, 1855, citat per Jules Lambert a principis del segle XX, a partir d'un únic exemplar mal conservat procedent, suposadament, de les proximitats de Cales Coves (Alaior, Menorca). Segons es desprèn del seu bon estat de conservació i de les dades geològiques disponibles, els individus ara recuperats es vinculen a uns sediments dipositats en un ambient tranquil de fàcies dominantment de lagoon d'edat tortoniana. Les diferències amb altres poblacions procedents de l'àmbit mediterrani (Malta i Sardenya) són petites i relacionades amb la major grandària dels exemplars de Menorca. ; [eng] The review of the quoted equinological fauna of the upper Miocene (Tortonian and Mesinian) of Menorca indicates a remarkable richness, which must be thoroughly reviewed and updated, given the age of some citations and the disparity of taxonomical criteria used for the different taxa. In order to review this fauna, some aspects related with the presence of Schizaster desori Wrigth, 1855 are discussed. This species was identified in Minorca by Jules Lambert at the beginning of the 20th century, after a single poorly preserved specimen, supposedly from the vicinity of Cales Coves (Alaior, Minorca). According to the good state of preservation of the new available specimens and geological data, the studied individuals are related with tortonian sediments deposited in a lagoon facies, that is, in a relatively protected marine environment. The morphological differences with other populations from the Mediterranean area (Malta and Sardinia) are small and related to the larger size of the Minorcan specimens..
Matèries en català: Història Natural ; Fauna equinològica.
Matèries en anglès: Natural History ; Echinological fauna.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 4957 | 10 p. -

Visualitza el document en PDF Catálogo de los Neurópteros de Baleares con nuevos datos sobre su fauna (Insecta, Neuroptera) - Monserrat, Victor J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 48, pp. 71-85
Matèries en català: Ciències naturals ; Fauna.
Matèries en anglès: Natural History ; Fauna.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3966 | 15 p. -

Visualitza el document en PDF Pteris vittata L. the correct name for "Pteris longifolia" - Joncheere, G. J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1967, n. 13, pp. 96-97
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3966 | 2 p. -

Visualitza el document en PDF Some rotifers (Rotifera: Monogononta) from inland waters of Majorca (Balearic Archipelago, Spain) - Manuel, J. de
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1989-90, n. 33, pp. 189-199
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Rotífers Mallorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Rotifera Spain Majorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3966 | 11 p. -

Visualitza el document en PDF Las Platyperigea Smith, 1894 (insectivora. Lepidoptera) de Cataluña y Baleares - Pérez de Gregorio, José J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1982, n. 26, pp. 151-156
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Insectes Catalunya.
Matèries en anglès: Natural History ; Insects Spain Catalonia ; Insects Spain Balearic Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3470 | 6 p. -

Visualitza el document en PDF Estat de conservació de les praderies de Posidonia oceanica (Linnaeus) Delile, 1813 dins la Badia de Portocolom (Mallorca) - Vaquer-Sunyer, R. ; Moranta, J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 60, pp. 193-203
Resum-Abstract: [cat] Posidonia oceanica (Linnaeus), Delile, 1813 és una fanerògama marina endèmica del Mediterrani que proporciona gran quantitat de serveis ecosistèmics i és clau per a la conservació de la biodiversitat. Com la majoria de la vegetació marina està en greu recessió. Una de les principals amenaces que afecten aquesta planta, juntament amb l’eutrofització i l’escalfament global, és el fondeig incontrolat. En aquest estudi fem una avaluació de l’estat de conservació de la praderia de P. oceanica situada davant la platja de s’Arenal a la badia de Portocolom afectada per fondeig incontrolat. La mitjana del percentatge de cobertura entre una fondària de 2 i 4.8 metres va ser de 44.2 ± 13.6 %, cobertures inferiors a les reportades anteriorment per aquesta zona. Les densitats van variar entre 392 i 576 feixos/m2, amb una mitjana de 508 ± 31 feixos/m2. Aquesta praderia té molt baixa densitat, o densitat anormal, indicant que està sotmesa a pressions que posen en perill el seu estat de conservació. Vam poder estimar el nombre de feixos arrabassats per una àncora d’un vaixell d’uns 15 metres d’eslora, que va ser de 165 ± 31 feixos. Aquesta praderia necessitaria 5 anys en condicions òptimes per poder recolonitzar l’àrea arrabassada per aquesta àncora. Una estima del carboni alliberat per l’efecte del fondeig d’aquesta àncora revelaria que 915 g de carboni quedaria disponible i podria ser alliberat a l’atmosfera. ; [eng] Posidonia oceanica (Linnaeus), Delile, 1813 is an endemic Mediterranean seagrass that provides multiple ecosystem services and is a key species for biodiversity conservation. Like most submerged vegetation, this key habitat is regressing alarmingly. One of the main threats affecting this seagrass, together with eutrophication and global warming, is uncontrolled anchoring. Here, we evaluate the conservation status of the P. oceanica meadow in front of s’Arenal beach in Portocolom Bay that is affected by uncontrolled anchoring. The mean cover percentage at depths between 2 and 4.8 meters was 44.2 ± 13.6 %, lower than previously reported for this area. Densities varied between 392 and 576 shoots/m2, with an average of 508 ± 31 shoots/m2. This is a very low, or even an abnormal, density, indicating that this meadow is subject to pressures that are threatening its conservation. We could estimate the number of shoots that were torn off by the action of anchoring of a 15 m long boat: 165 ± 31 shoots. This meadow would require 5 years of optimal conditions to be able to recolonize the area removed by the action of this anchoring. An estimate of the carbon released by the action of this anchoring was 915 g of carbon that could become available and could be released to the atmosphere..
Matèries en català: Història Natural ; Posidònia Oceànica Portocolom ; Ecologia Marina.
Matèries en anglès: Natural History ; Posidonia Oceanica Portocolom ; Marine Ecology.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3470 | 11 p. -

Visualitza el document en PDF Estudio de los restos humanos procedentes de un hipogeo púnico en Sant Antoni de Portmany (Eivissa) - González-Martín, Antonio ; Lalueza, Carles
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1992, n. 35, pp. 73-86
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Ossos Eivissa .
Matèries en anglès: Natural History ; Bones Spain Ibiza.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3331 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Estudi del poblament púnic de l'illa d'Eivissa per mitjà de l'anàlisi multivariada craniomètrica - González-Martín, Antonio ; Lalueza, Carles
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 38, pp. 35-45
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Cartaginesos Eivissa.
Matèries en anglès: Natural History ; Carthaginians Spain Ibiza.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3331 | 11 p. -

Visualitza el document en PDF Sawflies (Hymenoptera: Symphyta) of the Parc Natural de s’Albufera de Mallorca - Riddiford, Nick J. ; Liston, Andrew D.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2016, n. 59, pp. 203-211
Resum-Abstract: [eng]Eleven sawfly species are recorded from the largest wetland area in the Balearic Islands. Seven of these species are recorded for the first time in the archipelago, with one of them, Janus luteipes, being an addition to the recorded fauna of the Iberian Region. ; [cat]S’han registrat onze símfits a la zona humida més gran de les Illes Balears. Set d’aquestes espècies han estat primera cita per a l’arxipèlag, essent una d’elles, Janus luteipes, també una addició per a la fauna de la regió Ibèrica..
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2974 | 9 p. -

Visualitza el document en PDF Primeres observacions de la papallona tigre (Danaus chrysippus L.) a les Illes Balears - Alomar, Gabriel ; Jurado, J. ; Núñez, L.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 1989-90, n. 33, pp. 275-278
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Lepidòpters Illes Balears.
Matèries en anglès: Natural History ; Lepidoptera Spain Baleari Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2974 | 4 p. -

Visualitza el document en PDF Presència d’Orobanche olbiensis (Coss.) Nyman (Orobanchaceae) a les Illes Balears - Pujadas Salvà, Antoni J. ; Mus, Maurici
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 49-54
Matèries en català: Ciències naturals ; Plantes paràsites Illes Balears.
Matèries en anglès: Natural History ; Parasitic plants Spain Balearic Islands.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2974 | 6 p. -

Visualitza el document en PDF In memoriam. Josep Maria Verd Crespí (1945 - 2018) - Sevilla, Gabriel ; Vicenc, Damià ; Pons, Guillem X. ; Brunet, Pere J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2018, n. 61, pp. 205-208
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2478 | 5 p. -

Visualitza el document en PDF A comparative dietary study of Cattle Egrets ( Bubulcus ibis ) and Little Egrets ( Egretta garzetta ) in S'Albufera Natural Park, Mallorca - Salazar, Rosie Diane ; Riddiford, Nick J. ; Vicens, Pere
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 48, pp. 153-162
Matèries en català: Ciències naturals ; Biologia.
Matèries en anglès: Natural History ; Biology.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2478 | 10 p. -

Visualitza el document en PDF Avaluació de la percepció de la societat mallorquina sobre el valors ecològics i econòmics dels prats de l'angiosperma marina Posidonia oceanica (L. Delile) - Medina, Francisco Javier ; Terrados, Jorge ; Tábara-Villalba, J. David
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2004, n. 47, pp. 111-122
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Posidònia .
Matèries en anglès: Natural History ; Posidonia.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2478 | 12 p. -

Visualitza el document en PDF L’impacte de la cabra (Capra hircus) sobre el teix (Taxus baccata) a l’illa de Mallorca - Moragues, E. ; Manzano, X. ; Bosch, G. ; Mayol, J.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 60, pp. 9-22
Resum-Abstract: [cat] El teix Taxus baccata a les Balears es troba únicament a la Serra de Tramuntana, està protegit com d’Especial Protecció i és objecte d’un Pla de Maneig executat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. La forta pressió de les cabres Capra hircus, incrementada els darrer decennis per l’abandonament de les finques i l’agricultura, és una amenaça que fa perillar el futur del teix. El present treball completa i revisa l’inventari de teixos naturals a la Serra i avalua el seu estat de conservació en funció del grau d’afectació per les cabres assilvestrades. Un 70% dels teixos silvestres pateixen impactes visibles provocats per les cabres. Tot i que la majoria de teixos es trobem empenyalats, la gran majoria (un 84%) pateix un grau d’afectació moderat; el 14% restant presenta una afectació greu, amb una clara amenaça per a la seva supervivència. Els teixos menys afectats són els més difícilment accessibles, i no hi ha cap opció de que puguin créixer amb normalitat a un lloc on arribin les cabres. Ara que ja no es talla ni es permeten les cremes descontrolades, el teix podria tenir unes poblacions més nombroses, tot i que les elevades temperatures estivals i la disminució de les precipitacions, com a conseqüència del canvi climàtic, podrien esdevenir un factor limitant. Avui, però, el principal factor limitant no natural que afecta les poblacions de teix a Mallorca és la pressió que exerceixen les cabres assilvestrades les quals, en molts de casos, poden arribar a provocar la mort dels exemplars. ; [eng] The yew Taxus baccata in the Balearic Islands is only in the Serra de Tramuntana. It is under Special Protection category and is object of a Management Plan executed by the Balearic Environmental Administration. The strong pressure of goats Capra hircus, increased over the last decades due to the abandonment of farms and agriculture, is a threat that endangers yews future. The present report completes and reviews the inventory of natural yews in the Serra and evaluates its state of conservation based on the degree of involvement by the wild goats. 70% of natural yews suffer visible impacts caused by goats. Although most yews are in cliffs, the vast majority (84%) suffers a moderate degree of threat; the remaining 14% have a serious affectation, with a clear threat to their survival. The least-affected yews are the most difficult to reach, and there is no option to grow normally on a goat's place. Now that neither the cutting of yew or the uncontrolled burning are not allowed, the yew tree could have larger populations, although the high summer temperatures and the decrease of the precipitations, as a consequence of the climate change, could become a limiting factor. Today, however, the main unnatural limiting factor affecting yew populations in Mallorca is the pressure exerted by feral goats which, in many cases, may cause the death of specimens..
Matèries en català: Història Natural ; Conservació.
Matèries en anglès: Natural History ; Conservation.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2478 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Evolució geomorfològica del sistema dunar de s’Olla (Menorca, Illes Balears) - Mir-Gual, Miquel ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2015, n. 58, pp. 159-177
Resum-Abstract: [cat]S’analitza l’evolució del front dunar (foredune), de la vegetació arbòria i dels lòbuls sedimentaris principals (blowouts) del sistema dunar de s’Olla (Menorca) al llarg del període 1956-2012. Els resultats obtinguts permeten concloure com la destrucció de la primera línia de dunes és determinant alhora de valorar el comportament geomorfològic del sistema. La sinèrgia entre la desaparició de la foredune i la disminució de la superfície vegetada fa que els sistemes siguin molt més actius des del punt de vista sedimentari, incrementant així la vulnerabilitat erosiva de les platges. A més, s’Olla és un exemple paradigma per veure el paper que l’estructura geològica local té envers a la seva evolució sedimentaria. Estudis com aquests aporten arguments empírics i sòlids que poden esdevenir vàlids per a polítiques de gestió i conservació sostenibles per aquests ambients. ; [eng]It is analysed the evolution of dune front (foredune), tree vegetation and the main sedimentary lobes (blowouts) of the dune system of s'Olla (Menorca) over the period 1956-2012. Results obtained allow concluding how the destruction of the first strip of dunes is determinant at the time to analyse the whole geomorphological behaviour of the dune complex. The synergy between the disappearance of the foredune and the decrease of vegetated surface makes these systems much more actives increasing the erosive vulnerability of their beaches. Furthermore, s'Olla is a clear example to see the role that its geological structure has in its sedimentary evolution over the time. Studies like this contribute with empirical data that can help to improve the management tools sustainable for these environments..
Matèries en català: Història Natural ; Geomorfologia ; Sistema dunar.
Matèries en anglès: Natural History ; Geomorphology ; Dune system.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2379 | 19 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de Cala en Carbó (NW Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Fraga, Pere
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 50, pp. 77-85
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2379 | 9 p. -

Visualitza el document en PDF Anàlisi espacio-temporal de la línia de costa i del foredune del sistema dunar de Sa Canova d’Artà (Mallorca) - Rosselló, J.R. ; Mir-Gual, M. ; Martín-Prieto, J.A. ; Pons, G.X.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 60, pp. 23-49
Resum-Abstract: [cat] Els sistemes platja-duna, són una de les morfologies sedimentàries més abundants a les Illes Balears. Aquests es troben composats per diferents subsistemes, els quals presenten diferents nivells de dinamisme. Des d’aquest punt de vista, la foredune és el sector més dinàmic de la part emergida del sistema i en la qual la vegetació té un paper clau per al desenvolupament de la resta del sistema. Tots i cada un dels sistemes existents a la comunitat autònoma i a la resta del món disposa d’una condicions/característiques que el fan peculiar i diferent a la resta; a part de les pròpies condicions físiques intrínseques al propi medi, a dia d’avui els sistemes han de fer front a tota una sèrie de pressions d’origen antròpic, destacant especialment l’activitat turística en el cas Balear. El cas d’estudi, és Sa Canova, situada al terme municipal d’Artà (NE de l’illa de Mallorca); aquest sistema tampoc n’és una excepció, al llarg del període d’estudi (1956-2012), ha sofert variacions, tant d’origen natural, com antròpic, les quals han tingut com a conseqüència el sistema dunar actualment existent. ; [eng] The beach-dune systems, are one of the most abundant sedimentary morphologies in the Balearic Islands. These are composed of different subsystems, which present different levels of dynamism. From this point of view, Foredune is the most dynamic sector of the emerging part of the system and in which vegetation plays a key role for the development of the rest of the system. Each and every one of the existing systems in the autonomous community and the rest of the world has conditions / characteristics that make it peculiar and different from the rest; Apart from the intrinsic physical conditions inherent in their own environment, today, systems have to deal with a whole series of pressures of anthropogenic origin, with special emphasis on tourism in the Balearic Islands. The case study is Sa Canova, located in the municipality of Artà (NE of the island of Mallorca); This system is not an exception either, during the period of study (1956-2012), it has undergone variations, both of natural origin and anthropic, which have resulted in the current dune system..
Matèries en català: Història Natural ; Sistema Dunar ; Sa Cànova d'Artà.
Matèries en anglès: Natural History ; Dune System ; Sa Cànova Artà (Majorque, Spain).
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2379 | 27 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció geoambiental i paisatgística del sistema platja-duna de cala Borró (cap Ras, Alt Empordà- Costa Brava, Girona) - Roig-Munar, Francesc X. ; Pintó, Josep ; Martín-Prieto, José Ángel
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, núm. 52, pp. 81-91
Matèries en català: Ciències naturals ; Litoral Girona.
Matèries en anglès: Natural History ; Seashore Spain Girona.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2379 | 11 p. -

Visualitza el document en PDF Dipòsits d’interferència eòlic-al· luvial al Pleistocè superior de les Illes Balears (Mallorca i Menorca, Mediterrània occidental): sedimentologia i implicacions paleoambientals - Pomar, Francesc ; Fornós, Joan J. ; Gómez Pujol, Lluís ; Del Valle, Laura
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2016, n. 59, pp. 147-185
Resum-Abstract: [cat]El present estudi aborda la interferència entre dunes costaneres i ventalls al·luvials durant el Pleistocè superior en el marc geogràfic de les Illes Balears. Tot i que d’antuvi es tracta de dos ambients sedimentaris diferenciats, amb la participació de diferents processos i la gènesi d’un modelat o unes formes pròpies, molt sovint la seva interacció produeix un registre estratigràfic en què comparteixen característiques, així com també, mantenen elements heretats un de l'altre. En aquest sentit, la interferència eòlica-al·luvial és l'expressió estratigràfica–geomòrfica de la coincidència, interacció i/o superposició d'ambients eòlics i al·luvials. En aquest estudi, s’han descrit diferents dipòsits costaners que consisteixen en la successió d’ambients costaners, eòlics, col·luvials i al·luvials i les seves corresponent interferències. Tots aquests dipòsits estan constituïts en major o menor mesura, per seqüències de gresos carbonatats, bretxes, conglomerats i dipòsits de gra fi. Tanmateix, una de les característiques a destacar és que la majoria d'aquests dipòsits incorporen sediments bioclàstics d’origen marí. Aquesta fet sovint ha justificat que aquest dipòsits fossin classificats, de manera errònia, exclusivament com eolianites, tot proporcionant informació imprecisa i esbiaixada sobre la seva gènesi. En la gènesi de les fàcies d’interferència al·luvial-eòlic, el clima i el nivell de la mar controlen la magnitud i la intensitat en el paper de preponderància de cada ambient sedimentari i la naturalesa de la interferència. La datació de nivells eòlics, així com el contingut paleontològic, indiquen que els processos d’interferència entre aquests dos ambients sedimentaris foren especialment significatius durant el Pleistocè superior ; [eng]This study deals with coastal dunes and alluvial fans interference. Although initially they are two different environments, with different processes and resulting forms, very often their interaction produces deposits that share characteristics and features from both environments, as well as, maintain inherited elements from one to each other. In this sense, the aeolian-alluvial interference is the geomorphological expression of the coincidence, disruption and/or overlapping of aeolian and alluvial environments. In this study, different coastal deposits have been described involving the succession of coastal, aeolian, colluvial and alluvial environments. Carbonate sandstones, breccias, conglomerates and fine grained deposits are the main component of these sequences. One of the outstanding features is that most of these deposits contain marine bioclastic sediments. For this reason, very often these deposits have been classified solely as aeolianites, providing imprecise information about their genetic processes. Climate and sea level appears to be the most important controls on the role and magnitude of each sedimentary environment. Dating of aeolian levels, as well as palaeontological content, indicate that their deposition took place during the Late Pleistocene..
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1983 | 39 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema platja-duna de dunar de Trebalúger i Sant Llorenç (Sud de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Fraga, Pere ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 141-153
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Mallorca Trebalúguer (Sant Llorenç).
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Trebalúger (Sant LLorenç).
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1903 | 13 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de l’Arenal de Sant Jordi (cala’n Calderer, N de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2008, núm. 51, pp. 117-129
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1903 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Morfogènesi i dinàmica de la platja des Codolar (Eivissa, Illes Balears) - Roig-Munar, F.X. ; Martín-Prieto, J.Á. ; Rodríguez-Perea, A. ; Pons, G.X. ; Mir-Gual, M.
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 55, pp. 47-62
Resum-Abstract: S'ha analitzat la textura dels còdols de la platja des Codolar, Eivissa, a partir del mostreig de quatre seccions de la platja. A cada secció s’han pres mostres de la berma superior i de la inferior, totalitzant el mesurament de 400 còdols. S'han analitzat la distribució dels còdols, la seva mida i la seva classificació. La forma dels còdols s’ha parametritzat a partir del diagrama de Zingg, l'índex d’Arrodoniment de Wadell, la màxima projecció de Esfericitat i l'índex Oblat-Prolat. El resultat mostra una clara gradació de sud-est a nord-oest tant en la grandària com en el arrodoniment i la esfericitat dels còdols. Això en indica clarament que la seva font d'alimentació són els despreniments del cap Falcó, i que el seu transport es produeix per deriva litoral envers el nord-oest. El resultat és la formació d'una barra litoral que fins i tot presenta formes atribuïbles a ventalls d’overwash, que juntament amb ventalls al·luvials delimiten una zona humida, que a l'actualitat ocupen les Salines d'Eivissa. ; The texture of the Es Codolar gravel beach, South of Ibiza, was analyzed from samples in four sections of the beach. In each section two samples have been taken: one from the upper berm and another from the lower one. A total of 400 pebbles and cobbles were measured. The distribution of shingles, their grain size and sorting have been analyzed. Shingle shape has been parameterized trough the Zingg diagram, the Wadell roundness index, the maximum projection of sphericity and the Oblate-Prolate Index. The results show a clear gradient both in grain size, roundness and the shingles sphericity from Southeast to Northwest. This clearly indicates that the source of sediment supply are located at Cap Falcó detachments, Transport is produced by long shore drift towards the Northwest and he result is the formation of a shingle barrier that closes a wetland that nowadays currently occupy by the Salinas of Ibiza..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1903 | 16 p. -

Visualitza el document en PDF Conservation approach of a front dune system through the study of its blowouts (Cala Agulla, Mallorca) - Mir-Gual, Miquel ; Pons, Guillem Xavier ; Gelabert, Bernadí ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodriguez-Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2014, n. 57, pp. 79-103
Resum-Abstract: Most of the beach-dune systems in the western Mediterranean today show an important state of fragmentation with obvious signs of erosion, largely because of blowouts on the dune front. Blowouts were studied in the dune front of the Cala Agulla beach-dune system (Mallorca, Spain) in order to better understand and quantify the backward dune movement over the last decades. A spatiotemporal analysis taking into account the boundary drawn by the vegetation along the first line of dunes was carried out. The analysis was performed using GIS software ArcView, applying DSAS extension 2.0 (Digital Shoreline Analysis System). Fourteen blowouts located along a front about 600 m long were studied. For each blowout, some ecological and morphometric variables were analyzed in order to establish the relationship between the different types of blowouts. To this end, it was applied an index Rt-v to link each morphology with the patterns shown by the existing vegetation, both herbaceous and woody. Applying the iTx index represents the link between each typology and its inner topography. The results show integral recoil of the dune front over the last decades - the average recoil ranges from 10-20 m, although in some places exceed 20 m -. However, from 2008 to 2010 some advances were recorded, except at the sites that coincided with the main entrances to the beach, which suggests a direct relationship between maximum erosion and the places with highest attendance. Blowouts were divided into 5 categories, trough blowouts being the most prevalent (50% of samples). Each type showed distinct morphometric features and had a different relationship with the vegetal species. ; Gran part dels sistemes platja-duna a la mediterrània occidental mostren avui dia un important estat de fragmentació amb signes palpables d’erosió, principalment a causa de l’existència de blowouts al llarg dels fronts dunars. S’estudien els blowouts existents al front de dunes del sistema de Cala Agulla (Mallorca, Espanya) amb l’objectiu de conèixer i quantificar el retrocés del sistema al llarg de les darreres dècades. Per això s’ha realitzat una anàlisi espacio-temporal prenent com a línia de referència la marcada per la presència de vegetació herbàcia. L’anàlisi s’ha dut a terme a partir de la utilització del sistema d’informació geogràfica ArcView, i amb l’aplicació de l’eina DSAS (Digital Shoreline Analysis System). Un total de 14 blowouts localitzats al llarg d’un front dunar de 600 m han estat estudiats. Per a cada un dels blowouts algunes variables geomorfològiques i ecològiques han estat analitzades en tant a poder establir una relació entre els distints tipus de blowouts. Amb aquest fi, s’aplica l’índex Rt-v per tal de relacionar cada morfologia amb els patrons mostrats per la vegetació existent, tant herbàcia com arbustiva. D’altra banda, l’aplicació de l’índex iTx representa la relació existent entre cada tipologia i els seus perfils topogràfics interns. Els resultats obtinguts mostren un retrocés integral del front de dunes al llarg de les darreres dècades – el retrocés mitjà oscil·la entre els 10-20 m, tot i que en alguns llocs aquest excedeix els 20 m –. No obstant, de 2008 a 2010 es perceben alguns punts d’avançament, sempre excepte els indrets que coincideixen amb les entrades principals a la platja, la qual cosa suggereix una relació directe entre els màxims d’erosió i els llocs amb major influència d’usuaris. Els blowouts han estat dividits en 5 categories, sent els trough blowouts els que més importància tenen (50% de la mostra). Cada una de les tipologies mostra característiques morfomètriques diferents, i distinta relació amb les espècies vegetals inventariades..
Matèries en català: Ciències Naturals ; Dunes Mallorca ; Erosió .
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Majorca ; Erosion.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1903 | 25 p. -

Visualitza el document en PDF Les enquestes a pescadors com a instrument per a detectar processos erosius al litoral rocallós de Menorca (Illes Balears) - Martín-Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem Xavier ; Rrodíguez-Perea, Antonio ; Vilaplana, Joan Manuel ; Gelabert, Bernadí
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2013, n. 56, pp. 199-208
Resum-Abstract: En aquest article s’ha realitzat una enquesta de percepció sobre processos de caigudes de blocs i esllavissades a la població de pescadors professionals i recreatius de l’illa de Menorca. Els resultats indiquen els indrets de la costa on els pescadors aprecien fenòmens geomorfològics de caigudes de blocs. A l’hora, ens permet tenir un punt de partida per a l’estudi dels processos inestables a la costa rocosa de Menorca. S’ha pres una mostra representativa de 48 enquestes a pescadors professionals i 88 enquestes a pescadors recreatius delimitant 39 zones amb processos actius. En el cas dels pescadors professionals s’han pres com a zones de mostreig els ports base de: Maó, sa Nitja, Macaret, Fornells, Ciutadella, Biniancolla, es Grau, Alcalfar, Canutells i cales Fonts. Amb el resultat de les enquestes es troben algunes respostes associades a la manca de blocs de tempesta o tsunami a les costes rocoses que ens han animat a explorar tot el perímetre de la costa de Menorca. ; This paper has conducted a survey on fisherman perception about cliff falling blocks processes and their location. It is an starting point for the study of unstable processes on the rocky coast of Menorca. It has taken a representative sample of the fishermen of the island, with 48 s professional and 88 recreational, analyzing 39 localities. Information provided by commercial fishermen have been taken in homeports: Maó, sa Nitja, Macaret, Fornells, Ciutadella, Biniancolla, es Grau, Alcalfar, Canutells i cales Fonts. Results show the lack of storm or tsunami blocks, of the rocky shores in some areas that we have been encouraged to explore the entire perimeter of the coast of Menorca..
Matèries en català: Ciències Naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1903 | 10 p. -

Visualitza el document en PDF Blocs amb origen tsunamític a les costes rocoses del Nord-est de Mallorca (Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc Xavier ; Martín-Prieto, José Angel ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Vilaplana, Joan Manel ; Gelabert, Bernadí
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2016, n. 59, pp. 69-88
Resum-Abstract: [cat]Les costes rocoses del Nord Est de Mallorca, Illes Balears, presenten acumulacions de blocs de mida mètrica que han estat transportats terra endins per forts fluxos hídrics de tsunamis i/o tempestes. Aquests blocs es disposen tant de manera individual com en agrupacions imbricades, sense arribar a formar cordons ben definits, a alçades que van de 1 a 15 m s.n.m i a distàncies terra endins fins als 55 m. La majoria dels blocs són angulosos i el seu pes oscil·la entre 3,5 i 24,5 T. Aquest treball presenta 5 àrees d’estudi on s’han realitzat l’anàlisi morfomètric dels blocs i s’han aplicat equacions per determinar les columnes d’aigua necessàries pel seu transport baix tres supòsits diferents: blocs submergits, blocs subaeris i blocs condicionats per juntes. ; [eng]The rocky shores of the NE Mallorca (Balearic Islands) have accumulations of boulders that have been transported inland by strong water flows from tsunamis and / or storms. These blocks are arranged both individually and in groups, sometimes with an imbricated setting. They are located at heights ranging from 1 to 15 m and distances up to 55 m inland. Most boulders are angular and its weight varies between 3.5 and 24.5 T. This paper shows the block morphometric analysis of five study areas and determines water columns needed for transportation under three different scenarios: submerged blocks, subaerial blocks and joint bounded blocks..
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1903 | 20 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de Cala Escorxada (sud de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Fraga, Pere ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 155-168
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca Cala Escorxada (Es Migjorn Gran).
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Cala Escorxada (Minorca).
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1903 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Fixació i estabilització de sistemes dunars a les Illes Balears per processos de forestació: el cas de Menorca - Roig-Munar, Francesc X. ; Fraga, Pere ; Martín Prieto, José Ángel ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2009, n. 52, pp. 129-140
Resum-Abstract: Inclou referències bibliogràfiques.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1903 | 12 p. -

Visualitza el document en PDF Caracterització i dinàmica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro (Badia d’Alcúdia, Mallorca) - Mir-Gual, Miquel ; Pons, Guillem X. ; Perelló, Biel ; Roig-Munar, Francesc X. ; Martín Prieto, José Ángel ; Rodríguez Perea, Antonio
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 95-116
Resum-Abstract: Els sistemes dunars litorals de les Illes Balears han sofert canvis fisonòmics substancials al llarg dels darrers decennis, en bona part a causa de la pressió antròpica duta a terme sobre la franja costanera. No obstant aquesta pressió ha estat asimètrica, no tan sols des d’un punt de vista temporal, sinó també des de la vessant espacial. El present treball pretén dur a terme una caracterització física i geomorfològica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro, inserit dins els límits del Parc Natural de s’Albufera, i que dins un context d’artificialització litoral, avui perdura com un sistema “natural” limitat per la pressió que exerceixen els nuclis urbano-turístics limítrofes de Can Picafort i Platges de Muro. Per a tal fi es realitzen perfils de platja al llarg d’un any per a conèixer la dinàmica de la platja a escala anual, alhora d’establir les diferències entre el comportament d’una platja urbana (Can Picafort) i una platja natural (es Comú). A més es realitza una anàlisi de l’estat de conservació de la primera línia de dunes a partir de l’estudi de 58 formes erosives tipus blowout considerant paràmetres geomorfològics i ecològics. Finalment es valora l’estat del bosc de P.halepensis associat al cordó de dunes estabilitzades a partir de la pressió antròpica soferta al llarg dels segles. ; The coastal dune systems in the Balearic Islands have suffered substantial physiognomic changes over the last decades, mainly as a result of human pressure on the coastal strip. However, this pressure has been asymmetric, not only from a temporal point of view, but also from the perspective of space. This paper aims to establish a physical and geomorphological characterization of beach-dune system of es Comú d'Alcudia, inserted within the Natural Park of s'Albufera, and that within a context of coastal artficialización, today stands as a "natural" system despite pressure from the towns of Can Picafort and Platges de Muro. In this sense, it has been carried out beach profiles along one year in order to understand the dynamics of the beach on an annual scale, and establish the differences between the behavior of an urban beach (Can Picafort) and a natural beach (es Comú). In addition, is performed an analysis of the conservation status of the first line of dunes trough the study of 58 erosive forms blowout considering geomorphological and ecological parameters. Finally, is assessed the conservation status of forest of P.halepensis associated with the line of stabilized dunes, taking into account the anthropogenic pressure sustained over the last centuries..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1665 | 22 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar de sa Marina de s’Arena (Nord de Menorca, Illes Balears) - Roig-Munar, Francesc X. ; Martín-Prieto, José Ángel ; Fraga, Pere ; Pons, Guillem X. ; Rodríguez-Perea, Antonio ; Gelabert, Bernadí
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2008, n. 51, pp. 103-115
Resum-Abstract: Abstract not available.
Matèries en català: Ciències naturals ; Dunes Menorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Sand dunes Spain Minorca.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1665 | 14 p. -

Visualitza el document en PDF Descripció del sistema dunar d’es Codolar (Eivissa, Illes Balears) - Martín Prieto, José Ángel ; Espinosa, Jaume ; Rodríguez-Ruiz, Francisco Javier ; Roig-Munar, Francesc X. ; Vericad, Miguel ; Rodríguez Perea, Antonio ; Torres, Nèstor ; Pons, Guillem X. ; Mir-Gual, Miquel
Font: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 54, pp. 183-195
Resum-Abstract: En el present treball es realitza una descripció geoambiental del sistema dunar d’es Codolar, Eivissa. Aquesta àrea està situada dins l’àrea de Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (Illes Balears). Aquest sistema platja-duna era desconegut i té la particularitat que es troba desvinculat de la seva font d’alimentació, constituint un veritable mant eòlic. La platja arenosa actualment està coberta per distintes barres de còdols i graves. El sistema dunar, separat de la platja, presenta elevats símptomes regressius, on es pot observar la fragmentació del sistema amb la presència de dos nuclis arenosos independents un de l’altre que en temps pretèrits eren tot un, d’extensió molt superior a l’actual. A més de la descripció geomorfològica també s’incorpora un inventari florístic i una breu discussió sobre les característiques de la vegetació. ; In this paper the geoenvironmental description of the dunar system is Codolar Ibiza are given. This area are located in the Natural Park of Ses Salines Ibiza and Formentera (Balearic Islands). This beach-dune system was unknown and it is unique in Eivissa, it is disconnected from its power supply, constituting a eolian sand sheet. The sandy beach is now covered by various pebbles and gravel bars. The dune system, separated from the beach are highly regressive symptoms, where you can see the fragmentation of the system in the presence of two nuclei independent sandy of each other in another moment they were all one, of much greater share current. In addition to the geomorphological description also includes a floristic and a brief discussion of the characteristics of the vegetation..
Matèries en català: Ciències naturals.
Matèries en anglès: Natural History.
Identificador: 0212-260X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 1428 | 13 p. -